info
rme
anua
l 11
Ç
Benvolguts accionistes, benvolgudes accionistes,
Molt sovint, en les meves trobades amb empresaris, mitjans informatius, inversors i ciutadans, se’m demana
quan podrem donar per acabada la fase baixista del cicle econòmic.
En moltes ocasions, he qualificat la crisi d’asimètrica, ja que, tot i que ja fa quatre anys que el conjunt de
l’economia mundial va entrar en crisi, no tots els països ho van fer en les mateixes condicions. El resultat ha
estat el d’unes situacions i expectatives de sortida clarament diferents, en funció de les condicions d’entrada
i de les polítiques adoptades per a la seva correcció.
L’evolució del trànsit a les nostres autopistes és el reflex fidel d’aquesta asimetria: a Amèrica va créixer un
16%; a la xarxa francesa es va mantenir estable i fins i tot hi va haver un lleuger creixement del 0,9%, i a
Espanya l’evolució va ser clarament negativa, amb un descens del 22%. Un retrocés del 8% per al conjunt de
la xarxa que gestionem.
La globalització –i la consegüent diversificació geogràfica dels nostres negocis– és un factor que contribueix
a atenuar l’impacte de la crisi, com podem constatar en analitzar l’evolució del trànsit a les autopistes o
l’impacte, realment mínim, que la crisi ha tingut des del començament en els resultats del Grup.
El 2011 es va tancar amb una forta sensació d’inquietud, tant pel que va suposar un nou exercici marcat per
la incertesa i la gran desconfiança dels diversos actors en la bona marxa de l’economia, com per unes expec-
tatives per al 2012 que no són, encara, de recuperació. El que sí que hauríem d’esperar en aquest 2012 és la
unió de les voluntats de les persones que participem en la conformació de les condicions necessàries per al
creixement. És prioritari un lideratge europeu capaç d’aportar estabilitat i futur a la zona euro.
Cal treballar en les anomenades polítiques d’oferta, reformes estructurals que millorin la productivitat, re-
cuperin la competitivitat i tornin la confiança als ciutadans. Juntament amb les mesures d’ajust, austeritat i
reformes estructurals, hem de ser capaços d’apostar per polítiques que estimulin el creixement.
El de 2011 ha estat un exercici marcat per la reorganització dels negocis del Grup que va culminar amb la
separació de l’activitat d’aparcaments i parcs logístics a través de la nova Saba Infraestructuras. abertis s’ha
centrat en els sectors d’autopistes, telecomunicacions i aeroports. Pel que fa a autopistes, una fita destacable
va ser la consecució d’una nova concessió per 40 anys a Puerto Rico. La internacionalització de les nostres
activitats, amb més del 50% dels ingressos generats a l’exterior, reequilibra l’evolució negativa del trànsit a
Espanya. També va ser destacable la positiva evolució i contribució del negoci de les telecomunicacions. Al seu
torn, el negoci aeroportuari va iniciar la seva recuperació.
2011 va ser un any en què l’acció d’abertis es va desmarcar del comportament baixista (-13,9%) del selectiu
IBEX 35 amb un creixement del 3,9%. La nostra prioritat segueix sent la creació de les condicions que assegu-
rin la sostenibilitat i previsibilitat de la nostra política de dividend i ampliació de capital alliberada, que manté
un creixement mínim dels dividends del 5% anual.
El 2012, la complexa situació que afronten les administracions i la necessitat de combinar austeritat i po-
lítiques d’estímul poden aportar noves oportunitats derivades de l’aposta pels models concessionals que
combinen la titularitat pública dels actius amb la gestió i el finançament privats.
Un dels projectes més significatius i rellevants pot trobar-se en l’extensió del pagament per ús al conjunt de
la xarxa viària bàsica. També estarem atents al model de gestió aeroportuària que pugui proposar el Govern
d’Espanya i ens seguirem centrant en reforçar la nostra posició en el sector de les telecomunicacions. A més
de tot això, el seguiment de noves oportunitats a l’exterior és una prioritat per al Grup, així com el manteni-
ment d’una clara orientació envers l’eficiència.
És indubtable que encara hi ha inversions en infraestructures d’elevada rendibilitat socioeconòmica que cal
abordar i que poden recolzar el creixement econòmic.
A abertis col·laborem amb les administracions, i amb els diferents actors socials i econòmics, per fer realitat
una gestió més eficient de les infraestructures i, d’aquesta manera, contribuir a la productivitat, competitivi-
tat i cohesió social i econòmica dels territoris.
Salvador Alemany, President
EXTRACTE DE LA CARTA ALS ACCIONISTES DE L’INFORME ANUAL
Quins factors destacaria com a claus de l’exercici 2011 per a abertis?
La companyia ha tancat l’exercici amb el millor resultat net de la seva història, 720 milions d’euros, un 9%
superior al de 2010. Així mateix, ha mantingut el nivell d’ingressos respecte de l’any anterior i ha millorat el seu
EBITDA en un 2%, fins als 2.454 milions d’euros. S’han pogut reduir un 3,2% les despeses d’explotació, en un
important esforç de gestió i contenció per part de la companyia.
També ha estat un any important a causa dels canvis que s’han produït en el nostre portafolis d’actius, amb la
segregació dels negocis d’aparcaments i parcs logístics, i la venda de la nostra participació en Atlantia.
L’any 2011 ha servit per posar les bases d’una nova abertis; més centrada en els seus negocis d’autopistes,
telecomunicacions i aeroports; més eficient, amb una reducció important de les seves despeses d’explotació i
de capital operatives; més internacional, amb la incorporació de nous negocis d’autopistes a Puerto Rico, més
robusta financerament, amb una reducció del seu deute de més d’un 5,2% i més rendible per als seus accionis-
tes, que, a més de veure incrementada la seva remuneració ordinària, van rebre una remuneració extraordinària.
L’any 2011, abertis ha dut a terme un procés de reorganització dels seus negocis. Quin ha estat l’objectiu
del Grup amb aquesta reordenació?
L’objectiu que ens vam marcar en plantejar el projecte de segregació dels negocis d’aparcaments i parcs logístics
va ser el creixement. Es tractava de propiciar les condicions necessàries perquè cadascun dels negocis tingui
accés als recursos en un context en què qualsevol projecte de creixement demanda una major capitalització i
un menor recurs a l’endeutament. Vam entendre que la concentració dels negocis al voltant de dues societats
gestionades independentment aporta a aquestes societats focus i especialització en les seves àrees prioritàries.
El 2011 abertis ha seguit amb la seva política d’internacionalització, amb la consecució d’una nova con-
cessió d’autopistes a Puerto Rico. Què suposa aquest projecte per al Grup?
La concessió de les autopistes PR-22 i PR-5 ha marcat un abans i un després en l’aposta d’abertis pel mercat
estatunidenc com a un objectiu estratègic de futur. En aquest sentit, l’operació duta a terme a Puerto Rico és
un referent per a la companyia quant als projectes que espera poder realitzar en els propers anys a Estats Units.
Amèrica és un mercat important per a les infraestructures. L’objectiu de la companyia és treballar direc-
tament sobre el terreny i prop de l’Administració Federal, en un moment en què s’ultimen privatitzacions
d’infraestructures en un mercat prou jove perquè les oportunitats de negoci siguin abundants.
Un altre dels aspectes destacats ha estat la feina feta en l’àmbit de l’eficiència. Quins resultats s’han
aconseguit fins ara?
Estem reorganitzant l’estructura de gestió de la companyia sota els criteris d’una millora substancial de
l’eficiència de les operacions i l’adaptació de l’estructura de direcció als nous reptes. L’any 2011, aquest esforç
es va materialitzar en una reducció del 3,2% de les despeses d’explotació i de l’11% de les despeses de capital
operatives.
Es tracta d’un compromís de l’equip de gestió de la companyia per generar –de manera sostinguda i creixent–
valor per a l’accionista, sota una perspectiva de llarg termini.
Preveu algun canvi en el portafolis de negocis del Grup per a l’exercici 2012?
Estem reorganitzant el nostre portafolis d’actius, amb l’objectiu de reduir la seva complexitat de gestió i refo-
rçar el rol industrial en els projectes en què participem. Ens interessa molt poder consolidar financerament les
participacions que tenim en determinats projectes, així com aprofundir en els que tinguin recorregut de valor
i sinèrgies dins del Grup.
Així mateix, contemplem les alternatives de desinversió en algunes de les nostres participacions, com a via de
finançament de les noves oportunitats d’expansió que se li presentaran al Grup i com a via de reducció del nos-
tre nivell d’endeutament. Sempre, en qualsevol cas, partint de l’exigència en els retorns esperats i la selectivitat
dels actius en què invertim.
Quines expectatives té per a l’exercici 2012?
Les perspectives són positives en conjunt, tot i que haurem de seguir amb atenció l’evolució dels esdeveni-
ments en l’àmbit macroeconòmic. La situació a Europa és molt complexa i tot fa pensar que ho seguirà sent
en els pròxims mesos. Tots aquests elements són susceptibles d’afectar els escenaris de sortida de la crisi i, en
conseqüència, les previsions amb què hem treballat, especialment quant a l’evolució del trànsit en les xarxes
d’autopistes.
La companyia seguirà buscant projectes de creixement inorgànic que permetin ampliar la seva cartera amb
actius que propiciïn valor per l’accionista.
EXTRACTE DE L’ENTREVISTA A FRANCISCO REYNÉS, CONSELLER DELEGAT
abertis.com
Av. Parc Logístic 12-2008040 Barcelona+34 93 230 50 00
infraestructures que funcionen
autopistes telecomunicacions aeroports
informe anual 11
CARPETA_CAT.indd 1 16/03/12 20:23
infraestructures que funcionen
informe anual 11
Índex
Carta del president 6
Entrevista al conseller delegat 10
Govern corporatiu i òrgans de govern
1.1 Govern corporatiu 16
1.2 Òrgans de govern 18
Activitats del grup abertis
2.1 Autopistes 26
2.2 Infraestructures de telecomunicacions 40
2.3 Aeroports 44
Responsabilitat social corporativa
3.1 La Responsabilitat Social Corporativa a abertis 52
3.2 Indicadors 2011 55
Informació economicofinancera
4.1 Magnituds consolidades 58
4.2 Gestió financera 66
4.3 Accionistes i borsa 70
Índex
Índex
INFORME ANUAL 2011
4
InGREssos pER sECtoRs d’ACtIvItAt
InGREssos pER ÀMBIt GEoGRÀFIC
Autopistes79%Telecomunicacions
13%
Aeroports7%
2011
Espanya48%
Resta del món5%
França38%
Regne Unit
Xile
5%
4%
2011
INFORME ANUAL 2011
5
MAGnItuds FInAnCEREs dEl GRup
MAGnItuds dE nEGoCI
(EN MILIONS d’EUROS)
3.772qUILÒMETRES d’AutopIstEs GESTIONATS A
EUROpA I AMèRICA
3.340 EMpLAçAMENTS dE
tElECoMunICACIons A ESpANyA
90% dE LA pObLACIó
MUNdIAL qUE REp EL SENyAL dELS
sAtèl·lIts
62 MILIONS dE pASSATGERS
ALS AERopoRts GESTIONATS A
7 pAïSOS
95%dEL NEGOCI dISpOSA
d’UN SISTEMA dE GEstIó AMBIEntAl
bENEFICI
NET 720
INGRESSOS d’EXpLOTACIó
3.915
EbITdA
2.454INvERSIONS
676dIvIdENdS
1.300
INFORME ANUAL 2011
6
Carta del president
Salvador Alemany,
President
benvolguts accionistes, benvolgudes accionistes,
Molt sovint, en les meves trobades amb empresaris, mitjans in-
formatius, grans i petits inversors, i ciutadans en general, se’m de-
mana quan podrem donar per acabada la fase baixista del cicle
econòmic.
La resposta és sempre la mateixa. Es tracta d’una crisi que, en mol-
tes ocasions, he qualificat d’asimètrica, per expressar la idea que,
tot i que ja fa quatre anys que el conjunt de l’economia mundial
va entrar en crisi, no tots els països ho van fer en les mateixes
condicions. El resultat, fruit també de la major o menor valentia a
l’hora d’emprendre les reformes estructurals necessàries, ha estat
el d’unes situacions i expectatives de sortida clarament diferents,
en funció de les condicions d’entrada i de les polítiques adoptades
per a la seva correcció.
Sense anar gaire lluny, un indicador d’activitat com ara l’evolució
del trànsit a les nostres autopistes és el reflex fidel d’aquesta asi-
metria: entre desembre de 2007 i desembre de 2011 el trànsit a les
nostres autopistes d’Amèrica va créixer un 16%; a la xarxa francesa
gestionada per sanef es va mantenir estable i fins i tot hi va haver un
lleuger creixement del 0,9%, i a Espanya, durant el mateix període,
l’evolució va ser clarament negativa, amb un descens del 22%. En
conjunt, un retrocés del 8% per a la xarxa que gestionem.
per tant, no és possible anticipar el moment en què d’una manera
més o menys homogènia haurem deixat enrere la crisi. Les com-
panyies globals com la nostra han d’estar preparades per conviure
amb escenaris de crisi pràcticament permanents, ja que sempre
afecten una regió econòmica o una altra, d’una manera seqüencial
i recurrent.
La globalització –i la consegüent diversificació geogràfica dels nos-
tres negocis– és un factor que contribueix a atenuar l’impacte de
la crisi, com podem constatar en analitzar l’evolució del trànsit a
les autopistes o l’impacte, realment mínim, que la crisi ha tingut
des del començament en els resultats del Grup. Tanmateix, ha de
mantenir-nos en una situació de vigilància constant respecte de
l’evolució de l’economia als països en què operem, amb l’objectiu
d’adoptar en cada cas les estratègies de resposta més adequades.
INFORME ANUAL 2011
7
La necessitat de combinar austeritat i polítiques de creixement por aportar noves oportunitats per als models concessionals
Claus del 2011 i perspectives per al 2012
És un fet que l’any 2011 es va tancar amb una forta sensació
d’inquietud, tant pel que va suposar un nou exercici marcat per
la incertesa i la gran desconfiança dels diversos actors en la bona
marxa de l’economia, com per unes expectatives per al 2012
que no són, encara, de recuperació.
El que sí que hauríem d’esperar –i, si és possible, aconseguir–
en aquest 2012 és la unió de les voluntats de les persones que
participem en la conformació de les condicions necessàries per
al creixement. Cal tenir la voluntat d’actuar amb decisió sobre
els àmbits que poden impulsar alternatives de sortida de la crisi
i de recuperació. No m’estendré sobre aquest assumpte, però és
prioritari un lideratge europeu capaç d’aportar estabilitat i futur
a la zona euro. Europa ha de superar algunes proves amb relació
a la seva institucionalització. Els acords de les darreres cimeres i
la reforma del Tractat avancen en aquest sentit, així com les me-
sures del bCE, que pretenen aportar liquiditat al sector financer.
També ens hem de fixar en l’àmbit dels països i de les diver-
ses administracions (federals, regionals o autonòmiques). Aquí
cal treballar en les anomenades polítiques d’oferta. Es tracta de
reformes estructurals en tots els àmbits que millorin la produc-
tivitat, recuperin la competitivitat i tornin la confiança als ciu-
tadans, factors sens dubte determinants per a una recuperació
raonable del consum i, en conseqüència, de les expectatives de
creixement i inversió.
Juntament amb les mesures d’ajust, austeritat i reformes estruc-
turals, hem de ser capaços d’apostar per polítiques que estimulin
el creixement. És difícil veure opcions desendeutament (públic i
privat) que no vagin acompanyades d’un creixement que ho faci
possible i, sobretot, sostenible. Altrament, alguns països podrien
quedar instal·lats en una crisi amb risc de cronificació.
INFORME ANUAL 2011
8
la progressió d’abertis
En aquest mateix informe anual, el conseller delegat ofereix una
visió més detallada del que 2011 va significar per a abertis. va
ser un exercici marcat per la reorganització dels negocis del Grup
que va culminar amb la separació de l’activitat d’aparcaments i
parcs logístics a través de la nova Saba Infraestructuras. Aquest
projecte, sota el lideratge de Caixaholding com a accionista ma-
joritari, ha pogut atraure l’interès i el compromís accionarial de
rellevants fons d’inversió i capital risc.
Així, abertis s’ha centrat en els sectors d’autopistes, telecomu-
nicacions i aeroports. pel que fa a autopistes, una fita destacable
de l’exercici va ser la consecució d’una nova concessió per 40
anys a puerto Rico. En aquest sentit, la internacionalització de
les nostres activitats, amb més del 50% dels ingressos generats
a l’exterior, reequilibra l’evolució negativa del trànsit a les auto-
pistes espanyoles.
Així mateix, va ser destacable la positiva evolució i contribució
del negoci de les telecomunicacions, que va aconseguir absorbir
l’impacte de l’”apagada analògica” de l’any 2010 i dels ingressos
no recurrents del mateix exercici amb els projectes d’extensió de
cobertura de la TdT a Espanya. Al seu torn, el negoci aeroportuari
va iniciar la seva recuperació després d’un 2010 difícil.
quant a l’evolució de la nostra activitat als mercats, 2011 va
ser un any en què abertis es va desmarcar del comportament
baixista (-13%) del selectiu IbEX 35 amb un creixement del
3,9%. d’altra banda, el seu comportament va superar clarament
el dels grups que operen en el nostre sector, que es van moure
en una franja de descensos del -19% al -51%. La nostra prio-
ritat segueix sent la creació de les condicions que assegurin la
sostenibilitat i previsibilitat de la nostra coneguda política de di-
vidend i ampliació de capital alliberada, una política que manté
un creixement mínim dels dividends del 5% anual. No oblidem
que, des de l’inici de la cotització de l’abertis fusionada el 2003
fins al tancament de 2011, un accionista del Grup ha acumulat
una rendibilitat anualitzada (dividends, ampliacions alliberades i
revalorització de la cartera) del 13%.
El 2012, la complexa situació que afronten les administracions i
la necessitat de combinar austeritat i polítiques d’estímul poden
aportar noves oportunitats derivades de l’aposta pels models
concessionals que combinen la titularitat pública dels actius amb
la gestió i el finançament privats. Són models que generen recur-
sos, disminueixen la despesa pública i mantenen i enforteixen el
patrimoni de les administracions.
INFORME ANUAL 2011INFORME ANUAL 2011
9
Un dels projectes més significatius i rellevants pot trobar-se en
l’extensió del model de pagament per ús –amb la implantació
de l’Eurovinyeta– al conjunt de la xarxa viària bàsica. També es-
tarem atents al model de gestió aeroportuària que pugui propo-
sar el nou govern d’Espanya i ens seguirem centrant en reforçar
la nostra posició –amb una major capacitat de gestió– en el sec-
tor de les telecomunicacions, tal com ho exemplifica l’ampliació
de la participació a Hispasat pendent d’aprovació per part del
Consell de Ministres. A més de tot això, el seguiment de noves
oportunitats a l’exterior és una prioritat per al Grup, amb Estats
Units com a referència permanent, juntament amb el mante-
niment d’una clara orientació envers l’eficiència que ens ha de
permetre adaptar els nostres processos i la nostra organització
al context incert i complex en què treballem.
La col·laboració publicoprivada no resoldrà per si sola la crisi ac-
tual, però és indubtable que encara hi ha, a Europa i al món,
inversions en infraestructures d’elevada rendibilitat socioeconò-
mica que cal abordar i que poden recolzar el creixement econò-
mic.
Recordava en la meva carta de l’any passat que aquest era i
és el nostre món. Constitueix el nostre relat, dóna sentit a allò
que fem i és la raó per la qual ho fem. A través d’aquest relat
retem compte del que aportem a la societat i dels valors que
ens identifiquen.
vaig llegir en un article recent que una empresa té, en un sen-
tit ampli i radical, una funció educativa. A abertis hem assumit
conscientment aquest rol i col·laborem amb les administracions,
i amb els diferents actors socials i econòmics, per fer realitat una
gestió més eficient de les infraestructures i, d’aquesta mane-
ra, contribuir a la productivitat, competitivitat i cohesió social i
econòmica dels territoris.
Un dels projectes més significatius pot trobar-se en l’extensió del model de pagament per ús –amb l’Eurovinyeta– al conjunt de la xarxa viària bàsica
INFORME ANUAL 2011
10
p. Quins factors destacaria com a claus de l’exercici 2011 per
a abertis?
R. Crec que el més rellevant de 2011 és que abertis, malgrat
treballar en un entorn econòmic complex –especialment en els
negocis que gestiona a Espanya–, ha seguit creixent en les seves
magnituds principals i ha complert els seus objectius de creació
de valor per als seus accionistes, empleats i la societat en general.
La companyia ha tancat l’exercici amb el millor resultat net
de la seva història, 720 milions d’euros, un 9% superior al de
l’exercici anterior. Així mateix, ha mantingut el nivell d’ingressos
respecte de l’any anterior i ha millorat el seu EbITdA en un 2%,
fins als 2.454 milions d’euros. Addicionalment, s’han pogut reduir
un 3,2% les despeses d’explotació, en un important esforç de
gestió i contenció per part de la companyia. diria que ha estat,
per tant, un bon any per a abertis, i el 2012 seguirem treballant
en aquesta línia.
També ha estat un any important a causa dels canvis que s’han
produït en el nostre portafolis d’actius, amb la segregació dels
negocis d’aparcaments i parcs logístics, i la venda de la nostra
participació en Atlantia. En aquest sentit, a més, cal esmentar
la recent venda, ja en 2012, de part de la participació que
mantenim en Eutelsat.
L’any 2011, per tant, ha servit per posar les bases d’una nova
abertis; més centrada en els seus tres negocis d’autopistes,
telecomunicacions i aeroports; més eficient, amb una reducció
important de les seves despeses d’explotació i de capital
operatives; més internacional, amb la incorporació de nous
negocis d’autopistes a puerto Rico, més robusta financerament,
amb una reducció del seu deute de més d’un 5,2% respecte
de 2010, i, en definitiva, més rendible per als seus accionistes,
que l’any passat no només van veure incrementada la seva
remuneració ordinària, com és habitual cada any, sinó que a més
van rebre una remuneració extraordinària. En total, abertis va
destinar l’any 2011 més de 1.300 milions d’euros al pagament
de dividends, amb una rendibilitat per dividend al voltant del
14%.
p. l’any 2011, abertis ha dut a terme un procés de
reorganització dels seus negocis, amb l’escissió del seu
portafolis d’aparcaments i parcs logístics. Quin ha estat
l’objectiu del Grup amb aquesta reordenació?
R. L’objectiu que ens vam marcar en plantejar el projecte de
segregació dels negocis d’aparcaments i parcs logístics va ser el
creixement. Es tractava de propiciar les condicions necessàries
perquè cadascun dels negocis tingui accés als recursos en un
context en què qualsevol projecte de creixement demanda
una major capitalització i un menor recurs a l’endeutament.
vam entendre que la concentració dels negocis al voltant de
dues societats gestionades independentment aporta a aquestes
societats focus i especialització en les seves àrees prioritàries.
Autopistes, telecomunicacions i aeroports en el cas d’abertis, i
aparcaments i parcs logístics en el cas de Saba Infraestructuras.
Això és com dir que els aporta un major recorregut i potencial
de creixement, ja que hi ha una correlació més gran entre els
projectes a desenvolupar i els recursos disponibles.
Entrevista a Francisco Reynés, conseller delegat
INFORME ANUAL 2011
11
La companyia ha tancat 2011 amb el millor resultat net de la seva història, 720 milions d’euros, un 9% més que l’any anterior, i tot això en un entorn econòmic molt complex
I és que, un cop transcorreguts quatre anys de crisi econòmica,
en els quals hem consolidat l’etapa de forta expansió que vam
viure entre 2004 i 2008, en el Grup ens hem preparat per a una
nova fase. El món ha canviat i aquest canvi no és conjuntural.
p. El 2011 abertis ha seguit amb la seva política
d’internacionalització, amb la consecució d’una nova
concessió d’autopistes a puerto Rico. Què suposa aquest
projecte per al Grup?
R. Efectivament, el 21 de juny passat, el consorci liderat per
abertis i el fons d’inversió Goldman Sachs Infrastructure partners
II va ser seleccionat pel Govern de puerto Rico com a preferred
bidder en el concurs per a la gestió de les autopistes pR-22 i
pR-5. Al setembre, el consorci va assumir la gestió d’ambdues
autopistes per un període de 40 anys. Es tracta d’una operació
en què el consorci va desemborsar un cànon concessional de
1.136 milions de dòlars (830 milions d’euros).
La concessió de les autopistes pR-22 i pR-5 ha marcat un abans i
un després en l’aposta d’abertis pel mercat estatunidenc com a
un objectiu estratègic de futur. En aquest sentit, l’operació duta
a terme a puerto Rico és, per la seva dimensió i característiques
(amb un marc jurídic i regulatori definit, un soci financer de
nivell mundial i uns actius de qualitat), un referent per a la
companyia quant als projectes que espera poder realitzar en els
propers anys a Estats Units.
Es tracta d’un mercat important –de fet, ho és tot Amèrica del
Nord– per a les infraestructures i, en aquest sentit, des de finals
de 2011, abertis disposa d’una oficina a Washington amb la
voluntat d’estudiar les oportunitats de negoci que es puguin
presentar en aquest país. L’objectiu de la companyia és treballar
directament sobre el terreny i prop de l’Administració Federal, en
un moment en què s’ultimen privatitzacions d’infraestructures
en un mercat prou jove perquè les oportunitats de negoci siguin
abundants.
A més, és un mercat emergent en què el recorregut és ampli
i llarg i, per tant, abertis hi treballarà sense presses. davant
de qualsevol operació que es pugui plantejar, des d’abertis
es valoren criteris de rendibilitat, amb riscos assumibles, que
permetin desenvolupar un projecte industrial i social amb una
visió a llarg termini, sobre estimacions i objectius realitzables,
així com garantir la capacitat financera necessària per afrontar
inversions de forma sostenible.
Aquest és un aspecte sobre el que voldria insistir, ja que quan
parlem de creixement, vull deixar clar que no creixerem a tot
preu. per un costat, ho farem amb retorns que s’ajustin al que
ens hem autoimposat com a companyia. Així mateix, ho farem
tenint cura de l’estructura del nostre balanç, amb la qual cosa
seguirem creixent, però parant sempre una atenció especial a la
nostra qualificació, que actualment es troba entre les millors del
sector. També és important destacar que abertis no es planteja
créixer fora dels tres negocis d’activitat en què estem presents.
En qualsevol cas, ens plantegem incorporar actius que millorin la
vida mitjana de les nostres concessions, la qual cosa constitueix
un imperatiu estratègic per a la creació de valor a mitjà i llarg
termini. per fer-ho, hem d’accentuar encara més la vocació
internacional del Grup.
INFORME ANUAL 2011
12
p. un altre dels aspectes que ha marcat l’any 2011 ha estat
la feina feta en l’àmbit de l’eficiència. Quins resultats s’han
aconseguit fins ara i quins són els seus objectius?
R. Un dels aspectes que ha centrat l’atenció i els esforços de
l’equip directiu en els últims mesos és el de la contenció de les
despeses d’explotació i les inversions operatives en el conjunt dels
sectors i països en què operem. Aquest és un factor fonamental
en l’actual escenari d’incertesa, marcat també per l’increment
del cost del deute. En aquest sentit, estem reorganitzant
l’estructura de gestió de la companyia sota els criteris d’una
millora substancial de l’eficiència de les operacions i l’adaptació
de l’estructura de direcció als nous reptes.
L’any 2011, aquest esforç es va materialitzar en una reducció
del 3,2% de les despeses d’explotació i del 11% de les despeses
de capital operatives. Aquestes acciones s’emmarquen en un
programa d’eficiència del Grup a mig termini.
Es tracta, en definitiva, d’un compromís de l’equip de gestió de la
companyia per generar –de manera sostinguda i creixent– valor
per a l’accionista, sota una perspectiva de llarg termini.
p. preveu algun canvi en el portafolis de negocis del Grup per
a l’exercici 2012?
R. Ens trobem en un moment de reorganització del nostre
portafolis d’actius, amb l’objectiu de reduir la seva complexitat
de gestió i reforçar el rol industrial en els projectes en què
participem. En aquest sentit, ens interessa molt poder consolidar
financerament les participacions que tenim en determinats
projectes, així com aprofundir en els que tinguin recorregut de
valor i sinèrgies dins del Grup.
Així mateix, com va succeir amb Atlantia a principis de 2011,
contemplem les alternatives de desinversió en algunes de les
nostres participacions, com a via de finançament de les noves
oportunitats d’expansió que se li presentaran al Grup i com a
via de reducció del nostre nivell d’endeutament. Sempre, en
qualsevol cas, partint de l’exigència en els retorns esperats i la
selectivitat dels actius en què invertim.
Aquest és el cas de l’operació duta a terme el mes de gener
passat amb la col·locació d’un 16% del capital d’Eutelsat, que ha
generat un ingrés net de 981 milions d’euros per a abertis i unes
INFORME ANUAL 2011
13
plusvàlues netes a nivell consolidat de 396 milions d’euros. Amb
aquesta operació, abertis recupera la inversió que va realitzar
anteriorment amb l’adquisició del 32% d’Eutelsat i, a més,
segueix disposant d’una participació rellevant de més del 15%
en la companyia.
També, en la línia que apuntava abans de consolidar
participacions, el febrer d’aquest any hem adquirit a Telefónica
un 13,23% d’Hispasat per 123 milions d’euros, amb la qual cosa
assolim el 46,6% del seu capital, operació pendent d’aprovació
per part del Consell de Ministres.
p. Quines expectatives té per a l’exercici 2012?
R. Les perspectives són positives en conjunt, tot i que haurem
de seguir amb atenció l’evolució dels esdeveniments en l’àmbit
macroeconòmic. La situació a Europa és molt complexa i tot fa
pensar que ho seguirà sent en els pròxims mesos. Tots aquests
elements són susceptibles d’afectar els escenaris de sortida de
la crisi i, en conseqüència, les previsions amb què hem treballat,
especialment quant a l’evolució del trànsit en les xarxes
d’autopistes.
Treballem per mantenir la forta generació de fluxos de caixa
dels nostres negocis. pel que fa a l’activitat orgànica, i tret de
les incògnites ja indicades, podem preveure que els trànsits
s’estabilitzaran a les autopistes espanyoles, cosa que ja s’ha
aconseguit a França. A Amèrica, confiem que els nivells de
creixement es mantindran positiu.
També esperem que el trànsit de passatgers als aeroports es
mantingui a l’alça en aquest exercici i veiem amb optimisme
l’evolució del negoci de les telecomunicacions,, que enguany
afrontarà reptes importants, especialment amb les actuacions
que es derivin del denominat “dividend digital”. A tot això hi
hem de sumar l’èmfasi en el control dels costos i de les despeses
de capital com a factor de millora dels nostres marges, que
depèn fonamentalment de nosaltres mateixos i no tant de
circumstàncies alienes, i en què seguirem treballant durant 2012.
En definitiva, la companyia seguirà buscant projectes de
creixement inorgànic que permetin ampliar el seu portafolis,
amb actius que segueixin propiciant la generació de valor per
a l’accionista.
És el moment de seguir creixent fora, en especial en projectes d’autopistes a Amèrica
governcorporatiu
Carta del president
Entrevista al conseller delegat
Govern corporatiu i òrgans de govern
1.1 Govern corporatiu
1.2 Òrgans de govern
Activitats del grup abertis
2.1 Autopistes
2.2 Infraestructures de telecomunicacions
2.3 Aeroports
Responsabilitat social corporativa
3.1 La Responsabilitat Social Corporativa a abertis
3.2 Indicadors 2011
Informació economicofinancera
4.1 Magnituds consolidades
4.2 Gestió financera
4.3 Accionistes i borsa
governcorporatiu
INFORME ANUAL 2011
16
Més transparència i un nou Codi ètic
abertis desenvolupa la seva tasca a través d’una sòlida i
organitzada estructura de govern que, configurada pel Consell
d’Administració i les diferents comissions (Comissió Executiva,
Auditoria i Control, i Nomenaments i Retribucions), ha fet de
la transparència i el comportament ètic les seves prioritats
màximes.
El 2011, els òrgans de govern han seguit treballant per assolir les
millors pràctiques de govern corporatiu, introduïdes a Espanya
pel Codi Unificat de bon Govern i que s’han vist enfortides
per la Llei de societats de capital, de 2 de juliol de 2010, i les
modificacions establertes en normes posteriors, com ara el Reial
decret llei 13/2010, la Llei 2/2011 d’economia sostenible i la Llei
25/2011, que busquen una major transparència en les empreses
i una participació més important dels accionistes.
En compliment d’aquestes noves preceptives, abertis ha
modificat enguany la seva normativa interna, recollida en els
Estatuts socials, el Reglament de la Junta General d’Accionistes
i el Reglament del Consell d’Administració. Les modificacions
garanteixen que la presa de decisions en el Grup vetlli per
l’interès social de la companyia, permeti que els accionistes
exercitin els seus drets i aporti, a més, capacitat per continuar
generant valor.
Amb l’objectiu de millorar les pràctiques de bon govern, el 2011
abertis ha aprovat un nou codi ètic que defineix les pautes
d’actuació que han de regir el comportament laboral dels
empleats i les empleades del Grup, així com de tots els agents
que es relacionen amb abertis. Aquest codi es veu reforçat
amb la feina de la Comissió del Codi ètic, màxim organisme
responsable del compliment del text.
d’altra banda, fruit del seu compromís per apropar-se a
l’accionista i amb motiu de la junta general d’accionistes, abertis
ha impulsat la creació del Fòrum Electrònic d’Accionistes, per tal
d’incrementar la comunicació entre el Grup i els seus accionistes,
i afavorir la participació i la comunicació entre ells.
abertis seguirà treballant en la seva missió perquè la
transparència i el bon govern en la seva actuació segueixin sent
les bases que inspirin la cultura corporativa de tota l’organització.
Govern corporatiu
INFORME ANUAL 2011
17
Amb l’objectiu de millorar les pràctiques de bon govern, el 2011 abertis ha aprovat un nou codi ètic que defineix les pautes d’actuació que han de regir el comportament laboral dels empleats i les empleades del Grup, així com de tots els agents que es relacionen amb abertis
1.2 Òrgans de govern
Consell d’Administració (a 31 de desembre de 2011)
Miquel Roca JunyentSecretari no conseller
salvador Alemany Mas president Florentino pérez Rodríguez
vicepresident 2nIsidre Fainé Casasvicepresident 1r
théâtre directorship services Alpha, s.à.r.l., representada per Javier de Jaime Guijarrovicepresident 4t
Marcelino Armenter vidal
Ricard Fornesa Ribó
pablo vallbona vadell
Antonio tuñón Álvarez
théâtre directorship services Gama, s.à.r.l., representada per José Antonio
torre de silva lópez de letona
théâtre directorship services Beta, s.à.r.l., representada per santiago Ramírez larrauri
Josep Maria Coronas Guinart vicesecretari no conseller
Francisco Reynés MassanetConseller delegat
Ángel García Altozano
Emilio García Gallego
Miguel Ángel Gutiérrez Méndez
Ernesto Mata lópez
Gonzalo Gortázar Rotaeche
Ramón pascual Fontanaleopoldo Rodés Castañé
Manuel Raventós negra
G3t, s.l., representada perCarmen Godia Bull
vicepresidenta 3a
durant l’any 2011, s’ha produït la incorporació de Gonzalo Gortázar Rotaeche i Antonio Tuñón Álvarez, i el cessament d’Enric Mata
Tarragó.
l Comissió Executival Comissió d’Auditoria i Controll Comissió de nomenaments i Retribucions
INFORME ANUAL 2011
18
Ángel García Altozano
Emilio García Gallego
Ernesto Mata lópez
Òrgans delegats de control
Comissió Executiva
Salvador Alemany Mas (president)
Isidre Fainé Casas
Florentino pérez Rodríguez
G3T, S.L., representada per Carmen Godia bull
Théâtre directorship Services Alpha, S.à.r.l.,
representada per Javier de Jaime Guijarro
Marcelino Armenter vidal
Francisco Reynés Massanet
Théâtre directorship Services Gama, S.à.r.l.,
representada per José Antonio Torre de Silva López de Letona
Miquel Roca Junyent (secretari no conseller)
Josep Maria Coronas Guinart (vicesecretari no conseller)
Comissió d’Auditoria i Control
Ernesto Mata López (president)
Marcelino Armenter vidal
Emilio García Gallego
Marta Casas Caba (secretària no consellera)
Comissió de nomenaments i Retribucions
Manuel Raventós Negra (president)
Ricard Fornesa Ribó
Théâtre directorship Services Alpha, S.à.r.l.,
representada per Javier de Jaime Guijarro
Ángel García Altozano
Miguel Ángel Gutiérrez Méndez
Josep Maria Coronas Guinart (secretari no conseller)
D’esquerra a dreta: Carmen Godia Bull, Florentino Pérez Rodríguez, Isidre Fainé Casas, Salvador Alemany Mas, Francisco Reynés Massanet, Javier de Jaime Guijarro, Miquel Roca Junyent, José Antonio Torre de Silva López de Letona, Josep Maria Coronas Guinart, Marcelino Armenter Vidal.
Comissió Executiva
INFORME ANUAL 2011
19
INFORME ANUAL 2011
presidentSalvador Alemany Mas
Conseller delegatFrancisco Reynés Massanet
director Corporatiu d’Organització
Jordi Fernández Montolí
director de Compres i Serveis Generals
Josep Maria Gómez Hospital
director de Sistemes d’Informació
José Carlos Moreno Montero
director General Financer i de desenvolupament Corporatiu
José Aljaro Navarro
director de planificació Estratègica i desenvolupament Corporatiu
José Manuel Aisa Mancho
director de Control de Gestió Corporatiu
Martí Carbonell Mascaró
director de Relacions amb Inversors
Steven Fernández Fernández
Equip directiu(a 31 de desembre de 2011)
director Corporatiu de Relacions Institucionals
Sergi Loughney Castells
director Corporatiu d’Estudis i Gabinet de presidència
Antoni Brunet Mauri
director Corporatiu de Control de Risc i Auditoria
InternaJordi Lagares Puig
director General de sanefFrançois Gauthey
director General d’abertis autopistas
Josep Lluis Giménez Sevilla
20
director General de Recursos Interns i Eficiència
Lluís Deulofeu Fuguet
director Corporatiu de persones
Joan Rafel Herrero
INFORME ANUAL 2011
director de projectes EspecialsJuan Rodríguez de la Rubia López
director d’AdministracióFrancesc Sánchez Farré
director Corporatiu de Finances
José Luis Viejo Belón
directora de l’Assessoria Fiscal Corporativa
Montserrat Tomás Gil
Secretari GeneralJosep Maria Coronas Guinart
director de Seguretat Corporativa
luis Jiménez Arrébola
director Corporatiu de Comunicació
Juan María Hernández puértolas
directora de l’Assesoria Jurídica CorporativaMarta Casas Caba
director General d’abertis telecom
Tobías Martínez Gimeno
director General d’abertis airports
Carlos del Río Carcaño
director General d’Autopistas AméricaDavid Díaz Almazán
21
activitats
Carta del president
Entrevista al conseller delegat
Govern corporatiu i òrgans de govern
1.1 Govern corporatiu
1.2 Òrgans de govern
Activitats del grup abertis
2.1 Autopistes
2.2 Infraestructures de telecomunicacions
2.3 Aeroports
Responsabilitat social corporativa
3.1 La Responsabilitat Social Corporativa a abertis
3.2 Indicadors 2011
Informació economicofinancera
4.1 Magnituds consolidades
4.2 Gestió financera
4.3 Accionistes i borsaactivitats
abertis s’ha consolidat com a un dels líders mundials en el mercat de la gestió privada d’infraestructures públiques i està present en un
total de 14 països a través de tres àrees de negoci:
Autopistes
Infraestructures de telecomunicacions
Aeroports
ApoRtACIó dEls InGREssos d’EXplotACIópER sECtoRs I pER ÀMBIt GEoGRÀFIC
INFORME ANUAL 2011
24
Irlanda
Estats Units
Regne Unit
Espanya
portugal
puerto Rico
Mèxic
Jamaica
Colòmbia
bolívia
Xile
Argentina
Suècia
França
(*) A efectes comparatius, es mostra el compte de resultats de 2010, considerant l’impacte, en 2011, de la classificació dels segments operatius d’aparcaments i parcs logístics com a activitats interrompudes.
ApoRtACIó dEls InGREssos d’EXplotACIópER sECtoRs I pER ÀMBIt GEoGRÀFIC
Autopistes79%Telecomunicacions
13%
Aeroports7%
2011
Autopistes74%Telecomunicacions
14%
Aeroports7%
2010(*)
Espanya48%
Resta del món5%
França38%
Regne Unit
Xile
5%
4%
2011
plAntIllA MItJAnA pER sECtoRs I pER ÀMBIt GEoGRÀFIC
Autopistes
Autopistes
66%
66%
Corporació
Corporació
3%
3%
Telecomunicacions
Telecomunicacions
14%
14%
Aeroports
Aeroports
17%
17%
Espanya41%
Resta del món19%
França27%
Regne Unit
Xile
6%
7%
2010(*)
Espanya40%
Resta del món19%
França28%
Regne Unit
Xile
7%
7%
2011
Espanya49%
Resta del món5%
França37%
Regne Unit
Xile
5%
5%
2010(*)
INFORME ANUAL 2011
25
2011
2010(*)
INFORME ANUAL 2011
26
Major internacionalització amb noves concessions a Amèrica
El 2011, la unitat de negoci d’autopistes d’abertis ha fet un
pas més en el seu procés continu d’internacionalització. La
reorganització de la divisió, amb una nova direcció General
d’Autopistas América, el reforç de l’oficina de Washington dC
(Estats Units) i el tancament amb èxit del concurs per a la
gestió de dues autopistes a puerto Rico mostren que abertis
té la mirada posada a Amèrica i, més concretament, als Estats
Units; un mercat que, per la seva maduresa, seguretat jurídica
i necessitats de millora de les seves infraestructures, és un
objectiu estratègic de futur per al Grup.
La internacionalització segueix donant els seus fruits. En un
entorn econòmic que a Espanya segueix marcat pel retrocés
de l’activitat econòmica, el negoci internacional ha permès
compensar parcialment les encara dèbils xifres de trànsit a la
península. En aquest sentit, cal destacar les xifres d’activitat a
Xile i Argentina, on el creixement econòmic és més destacat que
en altres països.
d’aquesta manera, el negoci d’autopistes d’abertis –principal
activitat del Grup en termes de volum de negoci i resultats– ha
pogut mantenir durant l’exercici el nivell de les seves magnituds
principals, alhora que ha contribuït en la missió de cercar la
màxima racionalització, eficiència i modernització de la seva
activitat.
En aquest sentit, en la xarxa d’autopistes d’Espanya s’ha consolidat
l’organització única per simplificar els processos i aconseguir
una integració operativa completa entre els diversos centres
d’operacions. Així mateix, s’ha simplificat el funcionament dels
Consells d’Administració de les concessionàries a Espanya.
El 2011, abertis autopistas ha seguit apostant per la
consolidació del seu model de gestió i per la millora de les seves
infraestructures, amb la voluntat d’aportar una capacitat i una
qualitat de servei majors a la seva xarxa.
Les obres d’ampliació del tercer carril de l’autopista Ap-7,
principal corredor del litoral mediterrani de la península Ibèrica,
han quedat pràcticament enllestides i ho estaran del tot el
primer semestre de 2012. Mentrestant, les obres de millora
i ampliació del tercer carril de l’autopista Ap-6, corredor bàsic
per a les comunicacions entre Madrid i el nord-oest d’Espanya,
segueixen el seu curs segons el calendari establert.
Aquest exercici ha estat també per a abertis autopistas el de
la modernització i els avenços tecnològics per tal d’impulsar la
millora de l’atenció al client i la recerca de la major comoditat
en els seus desplaçaments per autopista. d’altra banda, ha
seguit apostant pels projectes d’R+d+I i de protecció del medi
ambient, cosa que l’ha consolidada com a una empresa pionera
pel que fa a la recerca de solucions adaptades al client.
d’aquesta manera, abertis ha seguit consolidant la seva posició
de lideratge en el mercat de la gestió d’infraestructures viàries
en el món, amb l’explotació directa de 3.772 quilòmetres
d’autopistes a cinc països i la participació en l’explotació
de 2.224 quilòmetres més, a través de la seva presència en
concessions d’Europa i Amèrica.
Autopistes
INFORME ANUAL 2011
27
El 2011, el negoci d’autopistes va aportar al Grup el 79% dels seus ingressos i un 88% del seu EbITdA. El negoci ha incrementat la seva presència internacional, amb la incorporació de nous contractes de concessió a puerto Rico
Espanya França i resta d’Europa
Amèrica
acesa
invicat
aumar
iberpistas
castellana
aucat
aulesa
avasa
Trados 45
sanef
sapn
sanef aquitaine1
sea141
elqui
rutas del pacífico
apr
gco
Autopista Central
gesa1
opsa1
Espanya França i resta d’Europa
Amèrica
eurotoll
slovtoll
bet’eire flow
Espanya França i resta d’Europa
Amèrica
Accesos de Madrid
Ciralsa
Autema
Henarsa
A’Lienor
Alis
Routalis1
brisa
RMG
Coninvial1
Ausol
Coviandes
metropistas
soCIEtAts ConCEssIonÀRIEs
ContRol dIRECtE o CoMpARtIt
soCIEtAts tElEMÀtIQuEs
AltREs pARtICIpACIons
1. Societats que únicament presten serveis d’explotació d’autopistes.
3.09879%
milions d’euros
Ingresos del sector autopistes del Grup
del total d’abertis
INFORME ANUAL 2011
28
La presència d’abertis en el negoci d’autopistes a França es
canalitza a través del grup concessionari sanef, en el qual té una
participació del 52,55%. sanef gestionarà fins al 2029 un total de
1.757 quilòmetres d’autopistes de peatge al nord-oest de França,
a Normandia (en aquesta zona a través de la seva filial sapn) i
a Aquitània (a través de la seva filial sanef aquitaine), la qual
cosa representa el 22% de la xarxa a França i el 47% de la xarxa
d’autopistes d’abertis.
La xarxa de sanef manté una posició privilegiada al centre de
l’Europa econòmica, connectant amb cinc grans ciutats europees
(Londres, brussel·les, Luxemburg, Frankfurt i Estrasburg) i gestionant
cinc dels set accessos per autopista a la regió de l’Île de France.
després de diversos anys d’increment de les vies en servei, sanef
s’ha centrat durant l’exercici en la consolidació de les noves
autopistes incorporades (l’A-65, que uneix les localitats de Langon
i pau, i la variant sud de Reims, de 14 quilòmetres de longitud), així
com en la millora de les seves instal·lacions.
El 2011 s’ha acordat el nou “Contracte quinquennal” amb el
Govern francès, que estableix un pla d’inversions de 166 milions
d’euros durant els propers cinc anys a canvi d’un increment de les
tarifes. Amb aquesta inversió es finançaran diverses partides, com
el telepeatge sense parada; la millora de les àrees de servei, amb
l’augment de la capacitat d’aparcament per a vehicles pesats i una
millor accessibilitat per als clients amb discapacitat; la instal·lació de
nous dispositius de gestió del trànsit a la rodalia de parís i Estrasburg,
i la millora del sistema de recollida d’objectes, un procediment que
permet incrementar la seguretat en totes les activitats que es duen
a terme a la calçada.
En aquest exercici, sanef ha mantingut la seva aposta per la cura del
medi ambient amb les inversions previstes pel programa “paquet
vert”, un acord firmat el 2010 amb el Govern de França per a la
inversió de 250 milions d’euros en tres anys en projectes destinats
a millorar la integració de les infraestructures en el medi ambient.
A més, s’ha seguit treballant en el pla de renovació de les àrees de
servei i les gasolineres. Amb aquests nous contractes s’ha buscat
millorar la qualitat de les instal·lacions i dels serveis oferts als clients,
sense oblidar la sostenibilitat i la protecció del medi ambient.
L’objectiu de l’operació és adequar les àrees de servei a la gran
diversitat de clients i aconseguir una millor gestió de les hores vall i
les hores punta del trànsit.
L’any 2011 ha estat també l’any d’impuls d’eurotoll, que s’ha
convertit en la primera companyia europea pel que fa a dispositius
de control de pas per a camions. eurotoll està present en diversos
països d’Europa del Nord i de l’Est.
França i la resta d’Europa
societat participació Km. Fi concessió
França
A’Lienor 35,00% 150 2061
Alis 19,67% 125 2067
Routalis1 30,00%
275
Resta d’Europa
brisa 14,60% 1.378 2035
RMG 33,30% 74 2026
1.727societats telemàtiques participació
França
eurotoll 100%
Resta d’Europa
slovtoll 100%
bet’eire flow 100%
AltREs pARtICIpACIons
societats concessionàries
participació Km. Fi concessió
sanef 52,55%1 1.388 2029
sapn 99,97% 368 2029
sea142 99,97%
sanef aquitaine3 100,00%
1.757
ContRol o ContRol CoMpARtIt
1. abertis participa en un 52,55% en sanef, que al seu torn participa en la resta de societats.2. Societat dedicada a l’explotació de l’autopista A14 (sapn).3. Societat dedicada a l’explotació de l’autopista A65 (A’liénor).
1. Societat dedicada a l’explotació de l’autopista A28 (Alis).
INFORME ANUAL 2011
29
1. Societat dedicada a l’explotació de l’autopista A28 (Alis).
Què és l’Ecotaxa i quin paper hi farà eurotoll?
El 2013, a França, s’aplicarà una taxa quilomètrica als camions que circulin per carreteres locals i nacionals: l’Ecotaxa. Aquesta nova taxa
afectarà els vehicles de més de 3,5 tones, en una xarxa de 15.000 km que inclou autopistes nacionals i locals.
Société Habilitée de Télépéage, eurotoll, tindrà un paper central en l’aplicació de la nova normativa. El fet que, històricament, sempre
s’hagi encarregat d’oferir consell sobre les problemàtiques de peatge i d’interoperabilitat el converteix en l’interlocutor legítim dels
transportistes, que, a partir d’ara, s’han de preparar per repercutir en els seus clients el cost afegit que comporta l’Ecotaxa. Segons les
nostres estimacions, el pressupost destinat a peatges dels transportistes hauria d’augmentar del 50% al 100% i del 7% al 10% de la
càrrega inherent a l’activitat del transport. Els principis i decrets que regiran aquesta repercussió de dret poden semblar complexos, però
els nostres clients poden comptar amb la nostra ajuda i consell a l’hora d’avaluar els increments, per tal que els puguin integrar el més
aviat possible en els seus contractes de transport.
l’Ecotaxa es basarà en un sistema de geolocalització. seran capaços de gestionar aquesta nova
tecnologia?
Fa anys que ens vam avançar al peatge per satèl·lit. eurotoll, una empresa pionera, va
desenvolupar el Tribox, el primer sistema que va unir telepeatge amb geolocalització, cosa que
permet l’accés a eines de gestió molt eficaces. Entre els serveis amb un valor afegit que ofereix
eurotoll, podem esmentar: el desglossament dels costos, els quadres de comandament, el
suport per decidir el millor itinerari, el suport a l’hora de repercutir les taxes sobre els bons
clients, etc. per fer tot això possible, eurotoll reforça el seu rol de conseller envers les entitats
que prenen les decisions en el món del transport.
Quins són els seus objectius en el mercat europeu?
volem ser un actor principal de la interoperabilitat a Europa. El 2011, després de
la posada en marxa de la interoperabilitat dels peatges entre França i Espanya,
eurotoll ha inaugurat la interoperabilitat Alemanya-Àustria gràcies a un
dispositiu únic en els vehicles, un pas suplementari cap a la unificació de les
xarxes viàries europees. A més, l’oferta d’eurotoll de 2011 s’ha vist augmentada
amb les xarxes alemanya, polonesa i belga (túnel de Liefkenshoek a Anvers).
Finalment, com a complement de la seva implantació a budapest, eurotoll
persegueix el seu desenvolupament internacional i ofereix els seus serveis
a polònia des de juny de 2011; així, hem obert una oficina comercial a
poznan, per aproximar-nos encara més als transportistes polonesos.
philippe duthoitdirector General d’eurotoll
“Els principis que regiran l’Ecotaxa poden semblar complexos, però els nostres clients poden comptar amb la nostra ajuda i consell”
INFORME ANUAL 2011
30
peterborough
GloucesterSawtry
Alconbury
Swindon
Cirencester
Regne unitRMG
EuRopA
Londres
Oporto
Lisboa
portugalBrisa
Estrasburg
Reims
Caen
Alençon
Langon
pau
parisFrançasanef
A’liénor
INFORME ANUAL 2011
31
En l’àmbit institucional, destaca el nomenament d’Alain Minc com
a nou president de sanef, en substitució de pierre Chassigneux, que
es va jubilar després d’haver exercit el càrrec des de 2004.
A la resta d’Europa, abertis manté la seva presència en la portuguesa
brisa, amb una participació propera al 15%, i ocupa un lloc en el seu
consell d’administració.
Al Regne Unit participa en la concessionària RMG, titular de les
concessions de les autopistes A1-M i A419/417.
d’altra banda, el 2011, abertis va sortir del mercat italià després
de vendre la participació que tenia a Atlantia (6,68%) a través d’un
procés de col·locació privada. La venda va suposar uns ingressos per
a la companyia de 626 milions d’euros, amb unes plusvàlues de 151
milions d’euros.
Magnituds econòmiques i activitat
Les concessions d’autopistes de gestió directa a França i la
resta d’Europa i altres societats telemàtiques assoleixen uns
ingressos de 1.505 milions d’euros i un EbITdA de 962 milions
d’euros, que representen un 38% i un 39% del total d’abertis,
respectivament.
Les magnituds detallades corresponen a hit/sanef consolidat.
Els ingressos de peatge a desembre de 2011 són de 1.383
milions d’euros, un 3,8% superiors als de desembre de 2010
gràcies a l’augment d’un 2,2% de les tarifes i a l’evolució positiva
de l’activitat, amb un increment de la IMd d’un 1,2% (+1,9%
comparable sense impacte pel nou tram de la circumval·lació
sud de Reims).
Els altres ingressos (123 milions d’euros) corresponen a
prestacions de serveis de les societats concessionàries (serveis
d’enginyeria i telecomunicacions, cànons d’àrees de servei i
altres serveis d’explotació d’autopistes), així com als ingressos
de les filials, bàsicament, per activitats telemàtiques.
A finals de 2011, el percentatge de transaccions de telepeatge
sobre el total de vehicles ha assolit el 37,8% (un increment
anual d’1,6 punts). El percentatge de pesats ha estat d’un 76,9%.
A França, s’han invertit 69 milions d’euros en la renovació i la
modernització de la xarxa existent (en renovació de peatges i
manteniment de la xarxa) i 88 milions d’euros en inversions
relacionades amb noves construccions, nous carrils i inversions
relacionades amb el paquet vert, en l’enllaç RN13-A13 i en la
finalització de les obres de la circumval·lació del sud de Reims.
2011 var.
sanef 23.051 0,9%
sapn 28.673 2,2%
total IMd 23.575 1,2%
2011
Inversió operativa 69
Inversió en expansió 88
2011 var.
Ingressos d’explotació 1.505 2,7%
EbITdA 962 4,8%
EbIT 587 4,7%
IMd
InvERsIons (milions d’euros)
C. REsultAts nIIF (milions d’euros)(Aportacions al consolidat d’abertis)
El 2011 s’han invertit 69 milions d’euros en la renovació i la modernització de la xarxa d’autopistes a França
ContRol dIRECtE o CoMpARtIt AltREs pARtICIpACIons
societat participació Km. Fi concessió
acesa 100% 478 2021
invicat 100% 66 2021
aumar 100% 468 2019
iberpistas 100% 70 20311
castellana 100% 51 20311
aucat 100% 47 2039
aulesa 100% 38 2055
avasa 100% 294 2026
Trados 45 50% 14 2029
1.526
societat participació Km. Fi concessió
Accesos de Madrid 35,1% 61 2049
Henarsa 30,0% 62 2039
Ciralsa 25,0% 33 2040
Autema 23,7% 48 2037
204
1. El termini concessional podria prorrogar-se fins al 2036, en funció del trànsit real dels anys 2015 a 2019.
INFORME ANUAL 2011
A Espanya, abertis autopistas és el primer operador
d’autopistes de peatge per quilòmetres gestionats: un total de
1.526 quilòmetres d’autopistes que representa el 52% del total
de les vies de peatge del país. Així mateix, manté participacions
en 204 quilòmetres a través d’altres concessions.
abertis autopistas ha sofert les conseqüències de la crisi
econòmica a Espanya. L’exercici s’ha tancat amb xifres negatives
de trànsit a Espanya (una caiguda del 6,5%), encara que els
ingressos es mantenen gràcies a l’augment de les tarifes i a les
compensacions pels convenis de l’Ap-7 i de la C-32 al Maresme.
pel que fa al perímetre, cal destacar la venda de la participació
en la societat Túnel del Cadí (37,2%) al desembre.
Aquest any, abertis autopistas ha centrat els seus esforços en
la consolidació de la nova organització de la unitat per impulsar
la uniformitat i la simplificació de l’estructura del negoci i els
seus processos, així com en l’increment de l’eficiència. En l’àmbit
organitzatiu, la divisió de negoci d’autopistes ha consolidat el
seu model de gestió en xarxa, amb l’objectiu d’aconseguir
una eficiència operativa i una visió d’unitat de negoci majors.
També s’ha avançat en la unificació del sistema de peatge en les
diverses concessions.
Tanmateix, s’han suprimir els Consells d’Administració de les
concessionàries acesa, aumar i iberpistas, com anteriorment
ja s’havia fet amb aucat, castellana i aulesa. La feina d’aquests
consells ha estat assumida per un administrador únic, així com
per tres òrgans assessors territorials (a Madrid, barcelona i
valència) de caràcter consultiu per a les funcions institucionals.
L’any 2011, la prioritat ha continuat sent la modernització de les
instal·lacions i la recerca del millor servei als seus clients.
Entre les fites de l’any, destaca la posada en marxa de www.
autopistas.com, un portal web que ofereix tota la informació
en temps real i serveis diferenciats per als diversos tipus de
clients –particulars i transportistes. d’aquesta manera, abertis
autopistas pot oferir el millor servei al client i respondre a les
seves necessitats per aconseguir la màxima seguretat i control
en els desplaçaments per la seva xarxa d’autopistes.
A aquesta iniciativa s’uneix la implantació en diversos corredors
de panells interactius a les àrees de servei, amb informacions
útils per al client que ja està en ruta. A més, s’ha generalitzat
el sistema de “temps de recorregut”, en diversos trams de les
autopistes, mitjançant el qual s’informa el client del temps
que trigarà a arribar a la seva destinació final o a una localitat
pròxima.
La diversitat de clients ha animat abertis autopistas a impulsar
productes especialitzats que s’adeqüen a les necessitats de cada
tipus d’usuari. En aquest sentit, cal destacar la creació dels truck
park, àrees de servei específiques per a transportistes, amb una
àrea d’aparcament vigilada i edificis exclusius de serveis amb
bany i dutxes, servei de bugaderia, sales de descans, cafeteria i
connexió wifi.
Al seu torn, avasa ha renovat el seu contracte amb Áreas, la qual
cosa suposarà la remodelació integral de les àrees de servei de
l’Ap-68, posant un èmfasi especial en l’atenció personalitzada i
la fidelització dels clients.
Espanya
32
INFORME ANUAL 2011
En què consisteix el servei truck park que ha implantat abertis autopistas?
Es tracta d’un nou concepte d’àrees de servei dirigit als professionals del transport. És el primer projecte d’aquestes característiques que
es duu a terme a les autopistes espanyoles; ofereix als conductors professionals aparcaments vigilats, estrictes sistemes de seguretat en
el conjunt de les instal·lacions i zones de descans exclusives.
Els Truck Park existents es troben a l’Ap-7, a les àrees de servei de porta barcelona (sentit nord) i del Montseny (sentit sud). El pressupost
destinat a aquest projecte s’ha aproximat als 7 milions d’euros.
abertis autopistas s’ha caracteritzat sempre per ser pionera pel que fa a l’oferiment de solucions còmodes i de qualitat per als
desplaçaments per autopista. per fer-ho, posem a disposició dels clients professionals una àmplia gamma de productes a mida que
combinen estada i ofertes de restauració a l’autopista mateix. Els Truck Park diposen de places d’aparcament vigilades, a més d’un
edifici de serveis amb connexió Wi-Fi, sales de descans amb televisió, màquines recreatives, mobiliari per al repòs, màquines de venda
automàtica, i zones per a la higiene personal amb dutxes i servei de bugaderia.
Aquests nous serveis complementen els que actualment s’ofereixen al públic en les dues àrees següents: restauració i estació de
proveïment de carburant. per a una major comoditat del client, a més, s’ha habilitat el vía T com a mitjà de pagament del servei utilitzat.
Addicionalment, el client de vía T pot optar per la “e-factura” (factura electrònica) i rebre en el seu compte de correu electrònic el rebut
que justifica la seva estada al complex. Una altra novetat destacable que ofereix el servei Truck Park és el sistema
de control d’accessos mitjançant reconeixement de matrícula, la vigilància a través de càmeres i el control
del nivell d’ocupació, que garanteixen la seguretat del client durant la seva estada.
Quina ha estat la resposta dels clients durant els primers mesos de la implantació del servei?
Els complexos Truck Park de Montseny i porta barcelona han registrat més de 5.000 estades des de la seva
obertura el juliol de 2011. El nivell d’ocupació mitjà dels darrers mesos segueix creixent i ja s’aproxima al
30%, amb la qual cosa es demostra que es tracta d’un servei necessari perquè els professionals del transport
puguin descansar amb seguretat per a ells i per a la càrrega que traslladen i en què cada dia confien més clients
d’àmbit nacional i europeu.
Les parades en un Truck Park poden ser puntuals, per passar-hi unes hores o per a estades llargues. Fins ara,
l’estada nocturna és el servei més demandat.
té previst la companyia d’ampliar el projecte truck park més enllà de les dues àrees que
actualment es troben en servei?
L’objectiu d’abertis autopistas és crear una xarxa específica per a transportistes amb tot allò
necessari perquè descansin, i, alhora, que aquesta xarxa formi part de la xarxa internacional
d’aparcaments vigilats per al transport professional.
Com a complement de les dues àrees existents, en aquest moment, s’estudia la possibilitat
de construir-ne dues més a la Jonquera (Alt Empordà) i Sagunt (valència), i més endavant a
Lleida i Saragossa.
Miquel Camachodirector de la xarxa Ap-7/Ap-2
“abertis autopistas ofereix als clients professionals un servei pioner que combina seguretat i descans sense sortir de l’autopista”
33
espa
ñaTotal km. Espanya
1.730
palafolls
La Jonquera
Girona
Lleida
Castelló
valència
Alacant
Sevilla
Cadis
Navalcarnero Arganda del Rey
Guadalajara
Segovia
Adanero
Ávila
Astorga
Lleó Logronyo
vitòria
bilbao
Saragossa
Madrid
barcelona
Tarragona
avasa
control o control compartitaltres participacions
acesainvicat
34
INFORME ANUAL 2011
2011
Inversió operativa 44
Inversió en expansió 196
2011 var.
Ingressos d’explotació 1.359 -0,4%
EbITdA 1.048 -1,7%
EbIT 746 -2’9%
IMd
InvERsIons (milions d’euros)
C. REsultAts nIIF (milions d’euros)(Aportacions al consolidat d’abertis)
2011 var.
acesa 26.714 -5,8%
invicat 54.063 -4,9%
aumar 17.305 -9,1%
iberpistas 25.158 -7,2%
castellana 6.923 -4,4%
aucat 25.200 -5,7%
aulesa 4.280 -12,8%
avasa 12.724 -5,4%
total IMd 20.938 -6,5%
La modernització contínua dels sistemes ha comportat un
increment de les facilitats de pagament per als clients. En primer
lloc, amb la semiautomatització de l’Ap-2, mitjançant la instal·lació
de màquines receptores de tot tipus de pagament. I, en segon lloc,
amb l’avenç en la interoperativitat dels sistemes de peatge amb
França. A més, el 2011 va finalitzar la implantació d’un sistema
de peatge tancat a l’autopista Ap-7, que permet circular des de
barcelona fins a valència i Saragossa sense haver de parar.
durant 2011, abertis autopistas ha seguit treballant en favor de
la millora de la seguretat a les autopistes d’Espanya. Al novembre,
es va dur a terme amb èxit un simulacre d’accident múltiple
amb un camió de mercaderies perilloses al túnel de Guadarrama,
a l’autopista Ap-6, i a l’Ap-7 es va completar un Exercici de
Coordinació Operativa per millorar la coordinació entre el Centre
d’Operacions, la Guàrdia Civil i el personal de pista.
Entre els últims avenços en R+d+I cal destacar el “projecte
Geoducte”, que desenvolupa un sistema de calorifugació del
viaducte de Sotillo (autopista Ap-6) amb l’objectiu de dissenyar,
dimensionar, valorar i comprovar la viabilitat d’una instal·lació
d’intercanvi de calor geotèrmica per prevenir la formació de gel a
la calçada.
Entre els objectius d’abertis autopistas per a l’any 2012 no
podem oblidar l’anàlisi contínua de racionalització i optimització
dels costos, així com l’impuls de la millora de la xarxa d’autopistes
i del servei al client.
Magnituds econòmiques i activitat
Els ingressos de les concessions d’autopistes de gestió directa a
Espanya assoleixen els 1.359 milions d’euros i l’EbITdA, els 1.048
milions d’euros, i representen un 35% i un 43% del total del grup
abertis, respectivament.
Malgrat l’evolució negativa de l’activitat a Espanya, els ingressos
d’explotació s’han mantingut en la mateixa línia que l’any anterior,
gràcies a la revisió anual de les tarifes (amb un augment mitjà de
+1,9%), a les compensacions pels convenis de l’Ap-7 i de la C-32
Maresme, així com a altres ingressos extraordinaris.
durant l’any, s’ha continuat invertint en sistemes de telepeatge.
Actualment, l’ús d’aquest sistema en el conjunt de la xarxa
d’autopistes de peatge a Espanya arriba al 36,9%, 1,8 punts
percentuals per sobre de l’any passat. destaca avasa, amb un
44% de transaccions de telepeatge, ja que tots els sistemes de
descomptes i gratuïtats de la concessionària van lligats a un ús
obligatori d’aquest sistema de pagament.
Al llarg d’aquest exercici 2011 s’ha iniciat un procés de
modernització de les vies de pagament en determinats trams
d’acesa amb la instal·lació de màquines que accepten qualsevol
mitjà de pagament (efectiu, targeta i vía-T). durant els propers
anys es preveu el desplegament d’aquest tipus de màquines en
tota la xarxa d’abertis autopistas.
El 2011, les autopistes espanyoles han rebut inversions operatives
per valor de 44 milions d’euros; principalment, en sistemes de
contenció i millora de les àrees de peatge, manteniment i descans,
amb l’obertura de noves àrees de servei per a transportistes i altres
mesures. Així mateix, s’han invertit 196 milions d’euros en expansió,
185 dels quals corresponen bàsicament a les obres d’ampliació de
carrils i trams descrites anteriorment.
35
INFORME ANUAL 2011
ContRol o ContRol CoMpARtIt AltREs pARtICIpACIons
societat participació Km. Fi concessió país
elqui 100,0% 229 2022 Xile
apr 100,0% 2 2044 puerto Rico
rutas del pacífico 78,9% 141 2024 Xile
gco 48,6%1 56 2018 Argentina
Autopista Central 28,9%2 60 2031 Xile
gesa3 100,0%
opsa4 78,9%
488
societat participació Km. Fi concessió país
Coviandes 40,0% 86 20231 Colòmbia
Coninvial2 40,0%
Ausol 31,6% 119 2020 Argentina
metropistas 45,0% 88 2051 puerto Rico
293
1. 57,6% de drets de vot.2. abertis controla el 57,7% del Grupo Invin, que al seu torn participa en un 50% en Autopista Central.3. Societat dedicada a l’explotació d’elqui i altres infraestructures viàries de tercers.4. Societat dedicada a l’explotació de rutas del pacífico.
1. Fi de la concessió subjecta al compliment de determinats ingressos totals i estimada per al 2023.2. Societat dedicada a la construcció de Coviandes.
INFORME ANUAL 2011
La creació de la nova direcció General d’Autopistas América i
la incorporació d’un nou contracte de concessió a puerto Rico
són un exemple clar de la importància estratègica que el procés
d’internacionalització de la unitat de negoci d’autopistes té per
al grup abertis.
En aquest sentit s’inscriu la reorganització del Grup amb la creació
de la direcció General d’Autopistes Amèrica, que reagrupa les
operacions que anteriorment gestionava la direcció General
d’Autopistes Sud-amèrica a l’Argentina, Xile i Colòmbia, amb els
actius existents a puerto Rico, i l’oficina d’abertis a Washington
dC (EUA). En conjunt, les infraestructures vials gestionades pel
Grup a Amèrica representen un total de 781 quilòmetres.
Al mes de setembre, el consorci liderat per abertis i el fons
d’inversió Goldman Sachs Infrastructure partners II va tancar
amb el Govern de puerto Rico el procés d’adjudicació de la
concessió per a la gestió de les autopistes pR-22 i pR-5. La pR-22,
coneguda també com a autopista José de diego, és l’autopista
més utilitzada del país, amb un trànsit diari de 84.000 vehicles.
Fa 83 quilòmetres i connecta la capital, San Juan, amb la ciutat
d’Arecibo pel nord de puerto Rico, amb la qual cosa dóna servei
a una zona en què hi ha grans companyies multinacionals del
sector industrial i farmacèutic.
L’operació marca un abans i un després en l’aposta d’abertis pel
mercat americà com a un objectiu estratègic de futur. No només
consolida la presència d’abertis com a operador d’autopistes
a puerto Rico, on també gestiona des de fa 16 anys el pont
Teodoro Moscoso, sinó que també reforça el posicionament
del Grup com a aliat de preferència per al desenvolupament de
projectes del programa d’aliances publicoprivades a la resta dels
Estats Units, que, per la seva economia madura, consolidada i,
alhora, dinàmica, representa un dels mercats amb més potencial
de creixement quant a infraestructures, a més de ser clau per als
plans d’expansió d’abertis dels propers anys.
La gestió directa i indirecta d’un total de 691 quilòmetres
d’autopistes a Xile, l’Argentina i Colòmbia completa la presència
d’abertis a Amèrica i, específicament, a Sudamèrica (486
quilòmetres de gestió directa i 205 quilòmetres de participació
en la gestió).
A Xile, abertis és un dels gestors d’infraestructures vials més
importants del país. Està present a Autopista Central, l’autopista
urbana i interurbana amb més trànsit de Santiago de Xile i que
disposa de tecnologia free flow (de circulació fluida). Així mateix,
disposa d’un posició majoritària a rutas del pacífico, l’autopista
que uneix Santiago-valparaíso / viña del Mar, a la zona central
del país, i a la concesionaria del elqui, que connecta Los vilos-
La Serena, al nord del país. En conjunt, aquestes concessionàries
gestionen prop de 430 quilòmetres d’autopistes.
Xile seguirà sent un mercat prioritari per a abertis després de
presentar, el 2011, increments destacats en trànsit i ingressos.
El 2012, es preveuen noves inversions amb l’objectiu de millorar
la qualitat del servei (implementació del sistema de peatge
dinàmic a rutas del pacífico) i la seguretat.
Amèrica
36
INFORME ANUAL 2011
Què suposa per a abertis l’adjudicació de les autopistes pR-22 i pR-5?
En primer lloc, suposa la consolidació de la nostra presència a puerto Rico, iniciada fa més de quinze anys al pont Teodoro Moscoso, amb
un nou projecte per a la gestió d’algunes de les autopistes més transitades de l’illa (pR-22 i pR-5), de molta envergadura econòmica
(transacció de 1.136 milions de dòlars) i a llarg termini (40 anys).
Aquesta adjudicació s’emmarca dins del procés de creixement i expansió geogràfica d’abertis, tot mantenint el seu posicionament com
a líder en l’administració d’infraestructures de transport i desenvolupant projectes que generin creixement, retorn i increment de valor
per als nostres accionistes.
d’altra banda, es reforça el nostre model de creixement com a soci estratègic industrial, acompanyat en el consorci per un soci financer
americà del prestigi de Goldman Sachs, però aportant directius d’abertis en les posicions clau de la nova companyia.
Finalment, suposa la incursió definitiva en el mercat estatunidenc, amb un procés que podria arribar a ser un model a seguir en altres
operacions d’aquest tipus als Estats Units, seguint l’esquema d’aliances publicoprivades com a exemple de transició d’un actiu gestionat
per l’administració pública a una empresa privada en un període de temps molt curt.
Amb les darreres adjudicacions, abertis es converteix en un aliat de preferència per al desenvolupament de
projectes de col·laboració publicoprivada a la resta dels Estats units.
És així. El reeixit model de l’App en la concessió d’aquestes autopistes, dut a terme conjuntament amb el
Govern de puerto Rico i reconegut com a projecte de l’Any 2011 per l’American Road and Transportation
builders Association, s’ha convertit sens dubte en un referent per al mercat dels Estats Units.
En una conjuntura econòmica com l’actual, els governs estatals d’EUA es plantegen possibles operacions amb
aquest esquema de col·laboració publicoprivada, seguint la referència de la concessió de la pR-22 i pR-5, un
model pel que fa al seu desenvolupament i el suport juridicolegal previ.
En aquest sentit, la presència d’abertis als Estats Units –amb les esmentades concessions a puerto Rico i amb
la seva oficina establerta de manera permanent a Washington– aporta un posicionament molt bo a
la companyia de cara a futures operacions al país.
Quins altres reptes de futur es planteja la companyia a puerto Rico?
Lògicament, no podem descartar seguir creixent a l’illa amb projectes com
aquest, de manera que consolidem la nostra presència a puerto Rico i, en
conseqüència, als EUA.
No obstant això, la nostra prioritat ara, a curt i mitjà termini, ha de ser
respondre positivament a les expectatives creades pel que fa a la gestió
i millora de les infraestructures concessionades, d’acord amb els nostres
compromisos contractuals, tal com hem estat fent al pont Teodoro Moscoso,
un exemple de gestió eficient i qualitat de servei.
Només si ens centrem en aquest objectiu a la pR-22 i pR-5, i els resultats són
percebuts satisfactòriament, serem capaços de plantejar-nos altres plans de
futur a puerto Rico.
Gonzalo Alcaldedirector d’Autopistas puerto Rico
“La presència d’abertis a puerto Rico li proporciona un posicionament molt bo de cara a futures operacions a EUA”
37
INFORME ANUAL 2011
38
control o control compartitaltres participacions
San Juan
ColòmbiaCoviandes
Argentinaautopistas del oeste (gco)Ausol
XileAutopista Central
Xilerutas del pacífico
Xileelqui
metropistas
bogotá
La Serena
Ovalle
Los vilos
valparaíso
Santiago
Santiago
Santiago
San Antonio
bogotá
villavicencio
San Fernando
San Isidro
buenos Aires
buenos Aires
Lujánbuenos Aires
AMèRICAArecibo San Juan
2011
Inversió operativa 7
Inversió en expansió 144
2011 var.
Ingressos d’explotació 234 -5,9%
EbITdA 146 -5,7%
EbIT 55 -13,5%
IMd
InvERsIons (milions d’euros)
C. REsultAts nIIF (milions d’euros)(Aportacions al consolidat d’abertis)
2011 var.
elqui 5.179 8,0%
rutas del pacífico 24.177 5,7%
gco 76.916 4,8%
apr 16.972 2,6%
Autopista Central 68.773 4,4%
total IMd 24.033 5,3%
INFORME ANUAL 2011
39
A l’Argentina, abertis gestiona directament i indirecta dos dels
accessos més importants a la ciutat de buenos Aires, tant pel
nombre de vehicles com per la rellevància i impacte sobre la
població portenya. A l’accés oest de la ciutat, Grupo Concesionario
del Oeste, SA (gco), és titular de la concessió de 56 quilòmetres de
l’Autopista del Oeste, que uneix Capital Federal amb la població de
Luján. Al seu torn, Autopistas del Sol, SA, és titular de la concessió de
119 quilòmetres de l’accés nord de la capital, conegut popularment
com a Autopista panamericana, així com del manteniment de
l’Autopista General paz, importantíssim eix de circumval·lació de la
ciutat. El 2011, el trànsit a l’Argentina ha experimentat increments
que se situen al voltant del 5%.
A Colòmbia, abertis té participació en la companyia Coviandes,
que és titular del contracte de concessió de l’autopista de peatge
de 86 km que uneix Santa Fe de bogotá amb villavicencio. En
aquesta mateixa carretera continuen a bon ritme les obres de
desdoblament del tram central i de millora de les instal·lacions,
projecte de gran envergadura i complexitat que inclou importants
actuacions fins a l’any 2017. Aquesta infraestructura és un eix viari
estratègic, ja que comunica les planes de la selva amazònica (on hi
ha una producció petrolífera i agropecuària de gran importància)
amb la capital i tot el nord del país.
Els resultats de l’aposta per una continuada i creixent
internacionalització dels negocis en els últims anys han demostrat
l’èxit de l’estratègia d’abertis. La situació de creixement econòmic
en les economies del continent americà ha compensat parcialment
l’encara lenta recuperació de les economies europees i, en concret,
de l’espanyola.
Magnituds econòmiques i activitat
Els ingressos de les concessions d’autopistes de gestió directa a
Amèrica ascendeixen a 234 milions d’euros, mentre que l’EbITdA
assoleix els 146 milions d’euros, cosa que representa un 6%, en
ambdós casos, del total del grup abertis.
Totes les concessionàries de Xile, l’Argentina i puerto Rico
representen una evolució de l’activitat positiva, amb una millora
encara més gran en vehicles pesats.
Malgrat aquesta evolució positiva de l’activitat i de la revisió
mitjana anual de tarifes del 7,3%, els ingressos d’explotació
disminueixen per ingressos extraordinaris, el 2010, a rutas del
pacífico, a causa de l’impacte de les obres de seguretat normativa
i el cobrament de l’assegurança pels danys produïts pel terratrèmol
de febrer de 2010.
durant 2011, la inversió operativa ha ascendit a 7 milions d’euros,
i ha estat realitzada, bàsicament, en instal·lacions, obres de
seguretat, ampliació i millores. quant a expansió, s’han invertit 144
milions d’euros en l’adquisició del 45% de metropistas, societat
concessionària de dues autopistes a puerto Rico.
40
nous serveis per a una nova època
El negoci d’infraestructures de telecomunicacions d’abertis, ha
dut a terme el 2011 la consolidació de la televisió digital terres-
tre (TdT), amb el desplegament de tres nous múltiplex, alhora
que ha impulsat una major diversificació per adaptar-se a una
nova època amb l’aposta per altres serveis, com ara les ciutats
intel·ligents o les xarxes de banda ampla.
En l’àmbit del negoci audiovisual, abertis va posar en
funcionament tres nous múltiplex; gràcies a això, la majoria dels
radiodifusors van poder fer arribar la seva oferta televisiva en
alta definició (Hd) i es va finalitzar un dels projectes de transició
tecnològica més complexos del sector de les telecomunicacions
a Espanya: el pas a la televisió digital terrestre.
després de l’arribada de la TdT, s’obren les portes a noves
oportunitats de negoci. En un moment en què hi ha demanda
de nous continguts, en múltiples plataformes i amb la màxima
convergència, abertis es configura com al millor soci industrial
per al desenvolupament d’aquests nous serveis. En aquest marc,
abertis ha continuat amb el servei de distribució de continguts
audiovisuals a Internet, on gràcies a una infraestructura àmplia
s’assegura una excel·lent qualitat d’àudio i vídeo. Aquest servei va
permetre la primera retransmissió en directe d’un esdeveniment
musical en 3d, en col·laboració amb la Corporació Aragonesa de
Ràdio i Televisió.
Entre les novetats en el sector destaca el model de la televisió
connectada, que permet la convergència del sector audiovisual
i d’Internet, en un entorn en què conviuen els continguts
audiovisuals propis de la TdT i els continguts web. Amb una
plataforma tecnològica basada en l’estàndard obert HbbTv
i amb l’evolució del segell TdT premium, abertis ofereix als
seus clients un servei que permet la recepció domèstica, en un
televisor connectat, dels continguts creats pels radiodifusors per
a l’entorn d’Internet, amb altres funcionalitats afegides, com
ara la recepció per encàrrec, l’elecció d’horaris i programació o
televisió a la carta, sense pertorbar la recepció de TdT habitual.
per als radiodifusors i fabricants d’electrònica de consum, aquest
producte permet el desenvolupament de models de negoci
innovadors en el nou escenari de televisió lineal i no lineal. Al
llarg dels últims mesos, s’han signat acords de col·laboració en
aquest sentit amb la European broadcast Union (EbU), Antena 3
Tv, Televisió de Catalunya (Tv3), La Sexta, Telemadrid, Canal Sur,
Televisión de Canarias, Televisión de Galicia, Gol Tv i la balear
Ib3.
Tanmateix, abertis mira més enllà dels serveis audiovisuals.
El 2011 s’ha mantingut l’aposta per altres negocis, com el
de les infraestructures de telecomunicacions per als serveis
d’emergències i seguretat, i els serveis a operadors finals de
telecomunicacions, així com l’impuls de solucions tecnològiques
per al que serà un dels reptes de la societat mundial en les
properes dècades: la creació de ciutats intel·ligents. Així, en
2011, el 60% dels ingressos de la unitat de telecomunicacions
d’abertis ja prové de serveis diferents a la TdT.
En l’àmbit de les radiocomunicacions mòbils per a seguretat
i emergències, abertis segueix desenvolupant el sistema
AIRS (Abertis Intelligence Response System), una plataforma
tecnològica per a la gestió global d’incidents i emergències
en xarxes de comunicació, que dóna resposta a un model de
gestió operativa multiflota en temps real. Entre els seus clients
de les xarxes de Seguretat i Emergència destaquen RESCAT
(Catalunya), COMdES (Comunitat valenciana), RAdIERCAM
Infraestructures
de telecomunicacions
INFORME ANUAL 2011
41
En què consisteix el concepte de smart City?
Certament, el concepte de smart city pot ser molt ampli. En qualsevol cas, sempre està present la idea d’una transformació en les
maneres en què els ciutadans i les empreses interactuen amb la ciutat i viceversa. Una smart city no és simplement un producte o
un servei tecnològic. Evidentment, la tecnologia tindrà un paper clau en aquestes ciutats, però només com a eina en el seu procés de
transformació. Les xarxes d’infraestructures tecnològiques urbanes seran la base per gestionar de manera diferent els serveis públics i la
seva relació amb els ciutadans. de fet, aquest és l’objectiu principal: gestionar els serveis entre ciutadà, empresa i ciutat d’una manera
diferent i més eficient.
d’altra banda, el ciutadà ja es troba avui dia en un món “connectat” i, per tant, demana que els serveis que rep de la seva ciutat
evolucionin, així com la seva interacció amb aquesta ciutat. La realitat és que, fins ara, els models de desenvolupament de les ciutats
s’han basat principalment en l’evolució urbanística, però els models de gestió s’han mantingut invariables durant dècades.
Quines són les solucions principals que abertis telecom ha aportat al projecte smart City?
El concepte d’infraestructures intel·ligents està molt relacionat amb l’activitat que ja desenvolupem a abertis com a
operadors d’infraestructures clau per a les administracions públiques. Actualment gestionem xarxes de comunicacions
mòbils per als serveis d’emergències o la xarxa de salvament marítim, que operem per a la direcció General de la
Marina Mercant. En l’àmbit urbà ja hem desplegat xarxes Wi-Fi municipals i realitzat diverses proves pilot “sensoritzant”
elements urbans. També és important destacar el projecte iCity que la Comissió Europea acaba de concedir-nos,
amb un important finançament durant tres anys, conjuntament amb les ciutats de barcelona, Gènova, bolonya i la
Greater London Authority, entre d’altres, per crear un entorn obert i estandarditzable que permeti la generació fàcil
d’aplicacions al voltant de les smart city.
El paper que abertis pot fer a les administracions locals com a operador neutral amb una visió integrada
de les seves necessitats tecnològiques és clau per al desenvolupament de la smart city. Les
estructures organitzatives actuals estan orientades verticalment per resoldre necessitats de
forma especialitzada i independent.
Com valora el procés d’implantació del projecte en ciutats com sant Cugat, lleida o
Barcelona?
La feina feta en aquestes ciutats ha permès que entenguem les necessitats específiques
de tres segments de ciutat diferents, i de les converses mantingudes amb els responsables
municipals s’arriba a la conclusió que el model podria basar-se en la separació dels serveis
verticals urbans de les infraestructures que els suporten. Així apareix el rol d’operador
d’infraestructures intel·ligents: un especialista que, a més de fer-les funcionar i mantenir-les
en uns nivells de qualitat elevats, ha de tenir el perfil financer adequat per poder desplegar
les inversions necessàries en cada moment per al desenvolupament de la ciutat intel·ligent.
Tot això hauria d’anar acompanyat de la definició de nous models relacionals entre les
administracions locals, els seus ciutadans i les empreses per poder desplegar de manera
progressiva les infraestructures necessàries en cada moment per al desenvolupament de la
smart city.
Alex MestreResponsable de Màrqueting de telecomunicacions
“El paper que podem tenir amb les administracions locals com a operador neutral és clau per al desenvolupament deles Smart cities”
INFORME ANUAL 2011
(Múrcia), Red TETRA (Comunitat de Navarra), xarxes municipals
com les de Jerez o Sevilla i la xarxa de comunicacions per a la
direcció General de la Marina Mercant i Salvament Marítim.
L’activitat en el negoci d’operadors finals de telecomunicacions
ha estat una de les línies que més creixement ha experimentat
durant l’exercici 2011, ampliant els serveis de connectivitat
oferts a aquests clients (mitjançant serveis de connectivitat
Ethernet o la connexió d’ambaixades internacionals a través
de solucions via satèl·lit), així com els serveis d’operació i
manteniment.
dins del negoci de les telecomunicacions, un dels projectes
més destacats de l’exercici ha estat el de les denominades
ciutats intel·ligents, que impulsen una millora de la mobilitat,
dels serveis urbans, del medi ambient i dels serveis al ciutadà,
gràcies als avenços tecnològics. En aquest marc, a abertis se li
va adjudicar el servei per al desplegament de la xarxa wifi per a
l’Ajuntament de barcelona, i la instal·lació i manteniment de la
cobertura wifi en un total de 32 poblacions. Així mateix, abertis
ha desplegat, al voltant de la seva seu corporativa a barcelona,
la primera Smart Zone d’Espanya, on hi ha els sistemes i
infraestructures necessaris per reproduir una ciutat intel·ligent a
petita escala. durant aquest exercici, abertis també ha anunciat
la seva participació en el projecte europeu iCity, que té l’objectiu
de desenvolupar un entorn europeu de proves en l’àmbit de les
ciutats intel·ligents.
Alhora, manté la seva posició com a operador de prestigi
internacional en el sector de la transmissió via satèl·lit, per
la seva participació de referència en els operadors Eutelsat i
Hispasat. El negoci satel·litari d’abertis ha tancat l’any 2011
amb una evolució molt positiva, fruit de la major diversificació
del portafolis de l’empresa i de nous llançaments, tant per a
Hispasat com per a Eutelsat.
per a Hispasat, 2011 ha estat un any de canvis amb l’entrada de
Carlos Espinós com a nou Conseller delegat. El nomenament és
una mostra de l’aposta estratègica d’abertis per la companyia
i del seu interès per intensificar el desenvolupament futur de la
societat. d’altra banda, al maig es va iniciar el servei comercial
del satèl·lit Hispasat 1E, llançat a finals de 2010. Mentrestant,
segueixen els preparatius per al llançament de l’Amazonas 3.
Eutelsat també ha viscut canvis en la seva organització amb el
nomenament de Jean-Martin Folz com a president del consell,
en substitució de Giuliano berretta. A més, ha reforçat la carrera
envers l’ampliació de la cobertura satel·litària. El 2011 es van
llançar amb èxit l’Eutelsat W3C i l’Atlantic bird 7, al mateix
temps que s’iniciava la comercialització dels serveis de banda
ampla del KaSat. Enguany, Eutelsat continuarà creixent amb el
llançament de dos nous satèl·lits.
El gener de 2012, abertis va reduir la seva participació en
Eutelsat fins al 15,35% i es va convertir en el segon major
accionista de la companyia, després de la col·locació amb èxit
d’un paquet del 16% entre inversors institucionals.
2012 serà per a abertis l’any del desenvolupament de nous
serveis audiovisuals i de la diversificació més remarcable. El
principal repte a què s’enfronta la divisió és el d’impulsar la
internacionalització, l’exportació del coneixement i l’experiència
que han fet de la companyia un grup líder en el segment de les
infraestructures i els serveis de telecomunicacions.
societat participació Centres
abertis telecom 100,00% -
retevisión 100,00% 2.679 emplaçaments
tradia 100,00% 661 emplaçaments
adesal 51,00%
overon 51,00% -
Hispasat 42,06%1 5 satèl·lits
societat participació Centres
Torre Collserola 41,8% -
Eutelsat 31,4% 29 satèl·lits
Cota 25,0% -
1. S’inclou la participació indirecta ostentada a través d’Eutelsat.
ContRol dIRECtE o CoMpARtIt AltREs pARtICIpACIons
42
INFORME ANUAL 2011
2011 var.
Nre. emplaçaments 3.340 0,8%
Nre. servicentres 74.709 18,4%
2011
Inversió operativa 19
Inversió en expansió 83
2011 var.
Ingressos d’explotació 512 -7,1%
EbITdA 228 4,7%
EbIT 120 13,7%
InvERsIons (milions d’euros)
C. REsultAts nIIF (milions d’euros)(Aportacions al consolidat d’abertis
Magnituds econòmiques i activitat
El negoci de les infraestructures de telecomunicacions se situa en
segon lloc per aportació d’ingressos (512 milions d’euros) i EbITdA
(228 milions d’euros), que representen un 13% i 9% respectivament
del total d’abertis.
El sector de les telecomunicacions ha augmentat els ingressos
recurrents gràcies a una major activitat en l’àmbit de la televisió
digital (tres nous múltiplex), a l’”apagada” analògica d’abril de 2010
i a la incrementada capacitat satel·litària d’Hispasat, per la major
comercialització del satèl·lit Amazonas 2 –llançat el desembre de
2009– i del 1E –llançat el desembre de 2010–. La disminució dels
ingressos d’explotació es deriva dels menors ingressos no recurrents
per un intercanvi de finalització del projecte més baix, a causa de
les extensions de TdT.
43
Aquestes magnituds no inclouen l’aportació d’Eutelsat, ja
que es consolida per posada en equivalència i que el 2011 ha
aportat al Grup 89 milions d’euros, un 6,8% més que el 2010.
durant 2011 abertis ha realitzat inversions operatives per
valor de 19 milions d’euros, bàsicament, en retevisión i tradia,
en millores pel que fa a l’eficiència dels centres, en suport
operatiu, i en renovació i millores en els equips.
Addicionalment, quant a expansió, ha invertit 83 milions
d’euros en Hispasat, en instal·lacions terrestres del satèl·lit
1E, per al seu seguiment des de terra, i en la construcció de
l’Amazonas 3 i l’Small Geo (AG-1).
El 60% dels ingressos e la unitat de telecomunicacions d’abertis prové de serveis diferents a la TdT, com serveis d’emergències i seguretat o a operadors finals de telecomunicacions
INFORME ANUAL 2011
44
un operador de referència mundial quant a creixement
El 2011, abertis airports ha mantingut la seva posició com a un
dels operadors de referència en el sector de les infraestructures
aeroportuàries al món, una activitat que desenvolupa a 29 aeroports
d’Europa, Estats Units i Amèrica Llatina. La unitat de negoci segueix
creixent gràcies al fet que el trànsit global anual ha augmentat fins
als 62 milions de passatgers (+6% respecte de 2010), amb un gran
protagonisme del continent americà i una lleugera recuperació a
Europa.
L’exercici ha estat també, per a l’activitat de gestió aeroportuària
d’abertis, l’any de la millora dels seus resultats, cosa que la
converteix en la divisió que millor es comporta pel que fa a
creixement de l’EbITdA i benefici net. Aquests resultats s’han
derivat, principalment, de l’èxit de l’estratègia de control de costos i
la millora de l’eficiència.
En l’actual context econòmic, abertis airports ha centrat els seus
esforços en la gestió activa del negoci, amb una política de control
de costos i apostant per altres activitats més enllà del seu negoci
principal, com ara l’impuls de l’activitat comercial amb els seus
clients.
tbi, la companyia que va suposar l’entrada d’abertis en el sector
aeroportuari, gestiona en règim de propietat o concessió nou
aeroports internacionals al Regne Unit, Suècia, els Estats Units i
bolívia. Així mateix, manté contractes de gestió, totalment o parcial,
en cinc aeroports més, principalment als Estats Units.
Aquesta divisió ha viscut un increment en el nombre de passatgers.
Això és el resultat d’una estratègia d’inversions per a la millora
de les instal·lacions. En el cas de l’aeroport suec d’Stockholm-
Skavsta, s’ha procedit a l’ampliació de la terminal, mentre que a
l’aeroport britànic de London-Luton s’hi ha instal·lat un nou radar
de superfície i un nou sistema automatitzat de revisió d’equipatge
de mà que permet una major seguretat i rapidesa en les operacions.
d’altra banda, l’Aeroport de Cardiff, a Gal·les, ha estrenat un nou
radar i ha seguit amb el desenvolupament del seu pla de Gestió
Mediambiental integral, amb l’objectiu de disminuir el consum
d’energia i aigua, i la producció de soroll en l’àmbit de l’aeroport.
El 2011, tbi ha mantingut la seva aposta per la millora de l’atenció
al client. Els aeroports europeus de London-Luton, Cardiff, belfast
International i Stockholm-Skavsta han estrenat durant l’exercici
el redisseny unificat dels seus respectius llocs web. Els portals han
estat adaptats al ventall de necessitats dels seus clients, facilitant-
ne l’ús i l’accés ràpid a la informació.
A Amèrica, abertis també té interessos en un total de 15 aeroports,
a Mèxic, Jamaica, Xile i Colòmbia, a través de l’empresa desarrollo
de concesiones aeroportuarias (dca). destaca especialment la
seva presència a Grupo Aeroportuario del pacífico (GAp), que és
l’operador privat d’aeroports més important del continent americà.
Els aeroports de dca han tingut una evolució positiva quant als
ingressos per passatger i es pot constatar que la fallida de l’aerolínia
Mexicana de Aviación gairebé no ha afectat els comptes dels
aeroports mexicans en què abertis airports està present.
Aeroports
INFORME ANUAL 2011
45
En què consisteix l’expansió de la terminal de skavsta?
La terminal actual es va construir per poder fer realitat l’expansió del 2003-2004, moment en què Ryanair va establir una base a
l’aeroport. La zona d’embarcament, de 1.600 m2, va experimentar un trànsit molt intens durant l’estiu de 2011; mai no s’havien
acollit tants passatgers i l’oferta de rutes era la més àmplia de la història de l’aeroport. Aquest èxit va comportar, naturalment, molts
reptes i dificultats que es van haver de superar. per no aturar el creixement i facilitar el funcionament de les concessionàries a la zona
d’embarcament, estem ampliant-la en gairebé un 50% amb l’addició de 670 m2. La nova àrea afegirà espai per fer cua a les portes, la
qual cosa millorarà el trànsit dels passatgers per la botiga i el restaurant. També s’afegirà mobiliari nou, per tal que l’espai sigui més fresc
i acollidor.
L’aeroport d’Stockholm-Skavsta és el tercer més gran de Suècia, amb uns 2,6 milions de passatgers per any.
Què significarà aquesta nova extensió per a l’aeroport i per al desenvolupament de la regió?
La nostra associació amb l’Administració local (propietària del 9,9% de l’aeroport) va fer possible un esforç conjunt que asseguri el
creixement futur. Tant l’Administració local com la regional s’adonen de la importància de l’aeroport i dels seus passatgers. Els ingressos
generats pel turisme han crescut de manera estable al llarg de la darrera dècada i esperem que segueixi així.
per aconseguir-ho, el Govern suec ha posat en marxa una estratègia amb l’objectiu de doblar aquests
ingressos fins al 2020. Amb un pla tan ambiciós, és important poder comptar no només amb la
implicació del sector turístic local i regional, sinó que també hi ha d’haver la infraestructura
necessària per acollir els visitants addicionals.
després d’ampliar el ventall de rutes de l’aeroport durant 2011, teniu pensat de seguir afegint
destinacions noves el 2012?
Sempre mirem d’augmentar el nombre de destinacions disponibles, per la qual cosa estem en contacte
constant amb tot un seguit d’aerolínies. La darrera notícia del nostre client més important, Ryanair, és
que introduirà tres noves destinacions: Ancona, a Itàlia; Khanià, a Creta, i pafos, a Xipre.
Quins són els propers reptes de l’aeroport d’stockholm skavsta?
Mentre que molts sectors pateixen la recessió, els resultats del mercat de l’aviació de baix
cost durant aquestes etapes solen ser sempre millors, ja que els passatgers continuen
viatjant, però busquen les ofertes més econòmiques. La situació financera global de
l’aeroport suposa un repte constant, perquè els ingressos comercials són cada vegada més
importants. La voluntat d’incloure més aerolínies en la nostra llista d’operadors seguirà sent
una de les nostres prioritats.
dot Gade Kulovuoridirectora General d’stockholm skavsta
“Els ingressos generats pel turisme han crescut de manera estable al llarg de la darrera dècada i esperem que segueixi així”
INFORME ANUAL 2011
societat particip. En prop. En concessió En gestió
dca 100% - 15 -
tbi 90% 3 5 5
codad 85% - 1 -
3 21 5
país particip. En concessió
Jamaica 74,5% 1
Colòmbia 33,3% 1
Xile 14,8% 1
Mèxic 5,8% 12
15
ubicació parti-cip.
En propietat
En concessió
En gestió
Regne Unit (Londres-Luton, belfast i Cardiff)
100,0% 2 1 -
Suècia 90,1% 1 - -
Florida (EUA) 100,0% - 1 -
bolívia 100,0% - 3 -
Georgia (EUA) 100,0% - - 3
Califòrnia (EUA) 100,0% - - 1
Carolina del Nord (EUA) 100,0% - - 1
3 5 5
A tRAvés dE tbi*
A tRAvés dE dca
Les inversions de dca s’han centrat en els aeroports de GAp a Mèxic
i s’ha apostat per l’ampliació d’algunes de les seves instal·lacions
més destacades, com en el cas de l’Aeroport Internacional de Los
Cabos (construcció de la nova terminal 4), l’Aeroport Internacional
de Guadalajara (obres d’ampliació de diverses zones) i l’Aeroport
Internacional de Tijuana (modernització de les instal·lacions i
augment de la seva capacitat). El 2012 es faran noves inversions per
a la millora de l’Aeroport de puerto vallarta.
Als Estats Units, on abertis opera a través de tbi US, s’ha formalitzat
la renovació del contracte de gestió de l’aeroport Hartsfield-
Jackson Atlanta International per 5 anys més, prorrogables, amb
la incorporació d’una nova terminal, que incrementarà de manera
destacada el nombre de passatgers que gestiona la companyia.
L’aeroport Hartsfield-Jackson Atlanta és, amb més de 90 milions de
passatgers i prop d’1 milió d’operacions de trànsit aeri, l’aeroport
més transitat del món. abertis gestiona la terminal internacional,
per on van passar tretze milions de passatgers durant l’any 2011.
quan la nova terminal adjudicada funcioni a plena capacitat, se
sumaran set milions de passatgers més. A més, abertis gestiona i
controla moltes de les instal·lacions ordinàries d’aquest aeroport,
així com els panells d’informació de vols i pistes aèries.
El 2012, abertis airports vol seguir amb la seva política de
consolidació del negoci per mantenir el seu prestigi com a gestor
d’infraestructures aeroportuàries. En un context com l’actual, en
què els governs apostaran cada vegada més pel model concessional
i la col·laboració publicoprivada, abertis airports seguirà explorant
i analitzant noves oportunitats d’inversió promogudes per les
diferents administracions públiques.
46
L’exercici 2011 ha estat per a la divisió aeroportuària d’abertis el de la millora dels seus resultats, cosa que la converteix en la divisió que millor es comporta pel que fa a creixement de l’EbITdA i benefici net. Això és fruit principalment de l’èxit de l’estratègia de control de costos i la millora de l’eficiència
*abertis participa en un 90% en tbi, que és la que participa en la resta de societats.
INFORME ANUAL 2011
Santiago
viru viru (Santa Cruz)
El Alto (La paz)
Jorge Wilstermann(Cochabamba)
Cali
Eldorado
Sangster
Morelia
bajio
Aguascalientes
puerto vallarta
Guadalajara
San José del Cabo
La paz
Manzanillo
Los Mochis
Hermosillo
TijuanaMexicali
burbank
Orlando Sanford
Middle Regional Georgia
Atlanta
Herbert Smart downtown
Raleigh (durham)
américa
EuA
Mèxic
Colòmbia
Bolívia
Xile
Jamaica
Control o control compartit
propietat
concessió
contracte de gestió
Altres participacions
altres participacions
47
INFORME ANUAL 2011
StockholmSkavsta
belfast International
Regne unit
Cardiff AirportLondon Luton
suècia
48
Control o control compartit
propietat
concessió
contracte de gestió
Altres participacions
altres participacions
INFORME ANUAL 2011
2011 var.
N. de passatgers (milers)
London Luton 9.527 8,9%
belfast International 4.121 1,8%
Cardiff Airport 1.212 -13,5%
Orlando Sanford 1.556 36,7%
Stockholm Skavsta 2.557 2,7%
bolívia 4.116 11,5%
n. total de passatgers tbi 23.089 7,3%
N. de passatgers (milers)
Montego bay (Jamaica) 3.328 1,4%
Aerocali (Cali, Colòmbia) 3.102 -0,4%
Santiago de Xile 11.978 17,9%
GAp (Mèxic) 20.208 -0,1%
n. total de passatgers agregats dca 38.616 5,0%
n. de vols codad 155.221 3,6%
2011
Inversió operativa 22
Inversió en expansió 1
2011 var.
Ingressos d’explotació 293 5,4%
EbITdA 86 5,8%
EbIT 34 27,8%
InvERsIons (milions d’euros)
C. REsultAts nIIF (MIlIons d’EuRos)(Aportacions al consolidat d’abertis)
Magnituds econòmiques i activitat
El sector d’aeroports ha suposat un 7% dels ingressos i un 4% de
l’EbITdA del grup abertis el 2011.
Malgrat la crisi econòmica mundial, el nombre de passatgers en els
aeroports de tbi augmenta un 7,3% fins arribar als 23 milions de
passatgers. Cal destacar la bona evolució de London Luton (gràcies,
en part, a l’impacte negatiu per l’erupció del volcà islandès Eyjafja-
llajökull el 2010 i a les tempestes de neu durant el primer trimestre
de l’any), d’Orlando Sanford i dels aeroports de Sabsa a bolívia.
Així mateix, es registra una evolució positiva de l’activitat de dca i
de codad, d’un 5,0% i un 3,6%, respectivament.
El major nombre de passatgers registrat en tbi, i dca permet que
els ingressos d’explotació augmentin fins a un 5,4%, malgrat la lleu
disminució de l’ingrés per passatger de tbi i la desfavorable evolució
dels tipus de canvi de la lliura i el dòlar respecte de l’euro.
El sector aeroportuari ha realitzat inversions per valor de 23 milions
d’euros el 2011; principalment, a London Luton, en equipaments de
seguretat i altres millores, i en l’inici dels treballs de repavimentació
de les pistes de belfast International i Montego bay (Jamaica).
49
INFORME ANUAL 2011
rsc
Carta del president
Entrevista al conseller delegat
Govern corporatiu i òrgans de govern
1.1 Govern corporatiu
1.2 Òrgans de govern
Activitats del grup abertis
2.1 Autopistes
2.2 Infraestructures de telecomunicacions
2.3 Aeroports
Responsabilitat social corporativa
3.1 La Responsabilitat Social Corporativa a abertis
3.2 Indicadors 2011
Informació economicofinancera
4.1 Magnituds consolidades
4.2 Gestió financera
4.3 Accionistes i borsarsc
52
l durant 2011, abertis ha estat reconeguda amb la distinció
bronze Class en el sector del transport industrial atorgada
por Sustainable Asset Management (SAM) en relació amb la
trajectòria de sostenibilitat 2011-2012, juntament amb la
renovació, per vuitè any consecutiu, de la presència en l’índex
dow Jones Sustainability World.
l La base de dades de gestió de RSC i els indicadors vinculats
han estat actualitzats d’acord amb els nous requeriments de
GRI. S’hi ha incorporat la versió G3.1 i el suplement sectorial
d’aeroports.
l El desenvolupament de nous serveis i la consolidació
d’actuacions a favor de la seguretat viària en autopistes, la
consecució del nivell EFqM 500+ en telecomunicacions i la
implantació de noves pàgines web en aeroports, enfocades
a potenciar la comunicació amb el client, han contribuït a
mantenir el grau de satisfacció del client.
l El desenvolupament professional i la formació, amb una mitjana
de 17 hores per persona treballadora, disposen de nous canals
com ara Intrabertis 2.0 o el futur hub virtual per compartir
el coneixement, que permeten respondre de forma simultània
a objectius d’eficiència i excel·lència. El manteniment dels
beneficis socials, com ara la inversió en activitats extralaborals,
que ha assolit 1,2 milions d’euros, contribueix, juntament amb
els plans d’incentius a llarg termini i les avaluacions d’execució,
a la retenció del talent.
l Les accions dutes a terme en matèria de gestió ambiental estan
produint resultats significatius, amb una millora considerable
de l’eficiència de l’organització pel que fa al consum de
recursos, que ha aconseguit reduir un 15% les emissions de
CO2. Els sistemes de gestió ambiental, com a marc comú de
treball (junt amb accions específiques vinculades a impactes
significatius, com ara el soroll, la biodiversitat o la gestió
d’aigües residuals i la implicació dels grups d’interès en la
campanya de comunicació “Aristos”), permeten que abertis
avanci en la mitigació d‘impactes.
l El nou protocol d’homologació de proveïdors ha estat implantat
a Espanya i ha iniciat la seva implantació al Regne Unit, amb
un total de 3.475 proveïdors avaluats, dels quals 618 han
estat homologats sobre la base de criteris socials i ambientals.
d’aquests, un 55% ha estat homologat segons criteris de RSC,
i un 32% ha rebut una qualificació en matèria de RSC.
l La participació activa en 140 organitzacions de la comunitat
local ha permès establir canals de comunicació i diàleg
bidireccionals que, amb l’acció social de l’organització,
estableix un vincle amb l’entorn en què opera abertis.
La Responsabilitat
Social Corporativa a
abertis
INFORME ANUAL 2011
53
Quins són els pilars bàsics en què se sustenta el sistema de Gestió Ambiental d’abertis autopistas?
El Sistema de Gestió Ambiental està basat en la norma ISO 14001, els pilars bàsics de la qual són la minimització dels efectes negatius
que poden causar les activitats de la companyia sobre el medi ambient, el compliment legal i reglamentari que hi sigui d’aplicació i la
millora contínua en l’execució mediambiental.
per a tot això és bàsic fer una bona planificació segons tres elements de gestió fonamentals: identificació i avaluació d’aspectes
ambientals, control exhaustiu de la legislació i programació d’objectius i metes.
Quines són les principals mesures que la companyia ha implantat el 2011 en les seves autopistes?
Un dels reptes durant el 2011 ha estat emprendre un procés d’homogeneïtzació dels diferents Sistemes de Gestió existents en les seves
xarxes, tot assegurant-ne la coherència amb el compromís i política mediambiental, amb l’objectiu d’implantar un únic Sistema de
Gestió per a tot abertis autopistas.
Entre les activitats que s’hi han dut a terme, cal destacar una sèrie de millores tecnològiques que permetrien incrementar l’eficiència
energètica i un ús més racional dels recursos tot reduint les emissions de CO2, així com campanyes dirigides a augmentar l’ús del via-T,
que permetran una reducció en les emissions de CO2 dels nostres clients. També és important l’adequació de punts nets de
residus, mitjançant la implantació d’una nova senyalització que en facilita l’adequada segregació, així com la posada
en marxa d’una campanya de sensibilització ambiental, “Aristos viatja per abertis autopistas”. Seguint la línia
estratègica de RSC d’abertis, s’ofereixen consells i recomanacions ambientals per a l’eficiència i sostenibilitat, tant
dins com fora del treball.
Quins projectes futurs té previstos abertis autopistas per mitigar els efectes produïts pel
canvi climàtic?
abertis contribueix a la reducció dels efectes produïts pel canvi climàtic tot ajustant-se a la recerca i aplicació
de noves tecnologies que permetin reduir el consum energètic i aplicant mesures que facin possible
limitar i reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI).
Hom pot destacar, entre les seves pròximes mesures, la millora del destí dels residus generats,
en el qual se’n prioritzarà la revaloració i reutilització. S’hi continuarà implantant sistemes
d’il·luminació i senyalització amb tecnologia LEd, a més d’actuacions mediambientals de
restauració paisatgística i campanyes de control i seguiment dels consums de recursos naturals
dirigits a la millora de l’ús de l’aigua com a bé escàs, i a un ús més racional dels combustibles
fòssils, tant per a l’ús de climatització com per al parc mòbil.
Alberto JiménezCap del sistema de Gestió Integrada d’autopistes a Espanya
“abertis ha realitzat millores per incrementar l’eficiència energètica i un ús més racional dels recursos”
INFORME ANUAL 2011
54
la fundació abertis
La fundació abertis exerceix de centre neuràlgic de gestió i
promoció de l’acció social en el Grup en els àmbits de la seguretat
viària, el medi ambient i l’àmbit sociocultural. El castell de Castellet,
seu de la fundació, ha allotjat la reunió anual d’Organizational
Stakeholders de Global Reporting Initiative (GRI), la reunió del
patronat de la Fundació Consejo España-EE.UU i els cicles de
conferències sobre el Museu del prado, entre altres.
Entre les accions dutes a terme durant l’any 2011, cal destacar
l’autoescola virtual Autoroute Académie i el projecte “Cooperant
viari” que juntament amb la continuïtat de la campanya “Et queda
una vida. No la perdis a la carretera”, guardonada amb el premi
Rombo de publicitat gràfica de La vanguardia, han potenciat les
actuacions en l’àmbit de la seguretat viària.
En l’àmbit del medi ambient, cal destacar la renovació de la
col·laboració amb el programa “Espai Terra” i la finalització
de tres investigacions. La celebració de la tercera jornada del
voluntariat corporatiu en localitzacions d’àmbit internacional, les
actuacions educatives dels aeroports i la relació de llarg termini
d’abertis amb algunes organitzacions de la comunitat local com
Cáritas, han protagonitzat les accions de l’àmbit sociocultural de
l’organització.
Càtedres abertis
cátedra abertis - UpC de Gestió d’Infraestructures del Transport,
el focus de la qual és la formació i la investigació en el camp de
la gestió de les infraestructures, ha celebrat el 2011 la seva vIII
convocatòria del premi abertis, amb dos treballs d’investigació
premiats.
càtedra abertis - IESE de Regulació, Competència i polítiques pú-
bliques. durant el 2011 ha coordinat la conferència “perspectives
econòmiques de l’Eurozona”, juntament amb diferents jornades
i col·loquis.
càtedra abertis - ESAdE de Lideratges i Governament democrà-
tic. Ha continuat la seva tasca de formació, investigació i projec-
ció social, tant d’organitzacions com dels actors que assumeixen
el repte de governar un món que és global i local alhora.
càtedra abertis - FEdEA d’Economia de les Infraestructures i el
Transport. Ha participat en tres projectes d’investigació relacio-
nats amb la integració del transport aeri i el ferroviari, les noves
possibilitats de transport intermodal i l’avaluació econòmica de
projectes de transport, a més de crear l’observatori del transport
aeri i dur a terme diferents jornades i seminaris.
càtedra abertis - ENpC - IFSTTAR, creada conjuntament per la
fundació abertis i l’École des ponts parisTech-IFSTTAR (Institut
Français des Sciences et Technologies des Transports, de l’Amé-
nagement et des Reseaux) ha convocat coordinadament amb la
càtedra abertis-UpC el premi abertis internacional.
La fundació abertis exerceix de centre neuràlgic de gestió i promoció de l’acció social al Grup en els àmbits de la seguretat viària, el medi ambient i l’àmbit socio-cultural
INFORME ANUAL 2011
55
EstRAtèGIA I MonItoRItZACIó d’RsC
Indicadors compilats >200
Xifra de negoci inclosa en l’abast del pla estratègic d’RSC (%) 94%
ClIEnts
Xifra de negoci que disposa d’un sistema de qualitat implantat 91%
Índex de satisfacció dels clients 7,6
Consultes, queixes i suggeriments atesos 99%
MEdI AMBIEnt
Xifra de negoci que disposa d’un sistema de gestió ambiental implantat 95%
Tones de CO2 (per cada milió d’euros de xifra de negoci) 42,19
Ús del telepeatge (respecte al total de transaccions) 33%
Residus valoritzats (respecte al total de residus generats) 70%
Inversió mediambiental (respecte del benefici net consolidat) 2,77%
RECuRsos HuMAns
dones en plantilla (respecte al total de la plantilla) 33%
Treballadors amb contracte indefinit (respecte al total de la plantilla) 88%
Recursos invertits en formació 3.711.112€
Mitjana d’hores de formació per empleat 17
Xifra de negoci que disposa d’un sistema de seguretat laboral implantat 92%
Treballadors amb discapacitat contractats (directament i indirectament) 1,82%
CoMunItAt InvERsoRA
Reunions amb gestores 350
Opinions i consultes ateses d’accionistes 8.602
pRovEÏdoRs
Nombre de proveïdors avaluats 3.475
Scoring de RSC mitjà de les empreses proveïdores homologades A
percentatge de concursos amb clàusules socials i ambientals 94%
percentatge de compra local 95%
CoMunItAt
Aportació a la comunitat (respecte del benefici net consolidat) 0,9%
Inversió en accessibilitat social i desenvolupament econòmic (respecte del total d’aportació a la comunitat) 37%
Associacions i col·lectius amb participació activa 140
INFORME ANUAL 2011
financerainformació
Carta del president
Entrevista al conseller delegat
Govern corporatiu i òrgans de govern
1.1 Govern corporatiu
1.2 Òrgans de govern
Activitats del grup abertis
2.1 Autopistes
2.2 Infraestructures de telecomunicacions
2.3 Aeroports
Responsabilitat social corporativa
3.1 La Responsabilitat Social Corporativa a abertis
3.2 Indicadors 2011
Informació economicofinancera
4.1 Magnituds consolidades
4.2 Gestió financera
4.3 Accionistes i borsafinancera
INFORME ANUAL 2011
58
Magnituds
consolidades
Resultats
Els resultats del 2011 han estat marcats per la reorganització
societària pel que fa a la venda d’Atlantia i la desinversió en
les activitats d’aparcaments i logística. En conseqüència, tant
en les xifres del 2011 com en les del 2010, s’han eliminat tots
els impactes econòmics derivats d’ambdues decisions, s’han
reclassificat en cadascun dels epígrafs del compte de resultats
i se n’ha comptabilitzat l’import net en l’epígraf “resultat
reorganització societària”. per tant, els resultats presentats del
2011 són totalment comparables amb els del 2010, llevat dels
recollits en la línia anteriorment esmentada.
El resultat d’abertis el 2011 ha estat de 720 milions d’euros, cosa
que suposa un increment respecte de l’any anterior d’un 8,8%,
que, sense els impactes de la reorganització societària –que, al
seu torn, inclou la desinversió en les activitats d’aparcaments i
logística, així com la plusvàlua per la venda d’Atlantia–, passaria a
ser un increment de l’11,7%.
(milions d’euros) Consolidat
2011 2010 (*) var.
Ingressos d’explotació 3.915 3.917 0%
despeses d’explotació -1.461 -1.510 -3%
EbITdA 2.454 2.407 2%
dotació amortització i pèrdues deteriorament -936 -923
Resultat explotació 1.517 1.484 2%
Resultat financer -617 -668
Resultat societats posades en equivalència 125 117
Resultat abans d’impostos 1.025 933 10%
Impost sobre societats -250 -223
Resultat de l’exercici 775 710 9%
Interessos dels minoritaris -74 -81
Resultat accionistes de la societat 702 628 11,7%
Resultat reorganització societària 18 33
Resultat accionistes de la societat 720 662 8,8%
(*) Compte de resultats 2010 considerant l’impacte de la classificació el 2011 dels segments operatius d’aparcaments i parcs logístics com a activitats interrompudes.
El compte de resultats adjunt presenta, pel seu valor net de 0, els ingressos i despeses corresponents als serveis de construcció o millora de les infraestructures realitzades durant l’exercici (265 milions d’euros d’ingressos i de despeses), que a l’efecte de presentació en els comptes anuals consolidats d’abertis es registren de forma separada, segons allò establert per la CINIIF 12.
INFORME ANUAL 2011
59
El resultat d’abertis en 2011 ha estat de 720 milions d’euros, cosa que suposa un increment respecte de l’any anterior d’un 8,8%
L’evolució positiva de l’activitat de les autopistes d’abertis a
França i Amèrica, així com dels aeroports; la revisió de tarifes de les
concessionàries d’autopistes; l’impacte positiu de la compensació
pels convenis de l’Ap-7 i de la C-32 Maresme i altres ingressos
extraordinaris, així com la reducció en despeses d’explotació,
compensen l’evolució negativa del trànsit en les autopistes
d’abertis i els menors ingressos no recurrents el 2010 a abertis
4.500
4.000
3.500
3.000
2.500
2.000
1.500
1.000
500
0
20112010
+0% +2% +2% +8,8%
Ingressos explotació EbITdA EbIT Resultat accionistes
3.917 1.4843.915 1.5172.407 6622.454 720
telecom, a autopistes a França i a Xile. Tot això, junt amb la
disminució del resultat financer negatiu, la millor aportació de
les societats per posada en equivalència i altres impactes positius
no recurrents en impostos, permet un increment del resultat de
les activitats continuades d’un 11,7%.
INFORME ANUAL 2011
60
Ingressos
Els ingressos d’explotació han assolit els 3.915 milions d’euros,
en línia amb l’exercici anterior, i augmenta fins al 52% el per-
centatge d’ingressos que es generen fora d’Espanya, procedents
principalment de França, el Regne Unit i Xile.
El manteniment dels ingressos es deu a l’evolució positiva de
l’activitat de la diversificació geogràfica –especialment, en el
cas de les autopistes d’abertis a França i a Amèrica– i sectorial
–tant en el sector d’aeroports, amb increment del nombre de
passatgers en tbi i dca, com en telecomunicacions, amb una
major activitat terrestre (digital) i satel·litària–; a la revisió de
tarifes de les concessionàries d’autopistes; a l’impacte positiu de
la compensació pels convenis de l’Ap-7 i de la C-32 Maresme i a
altres ingressos extraordinaris.
Tot això compensa l’evolució negativa del trànsit en les autopistes
d’abertis a Espanya i l’impacte negatiu per menors ingressos no
recurrents el 2010 a abertis telecom per extensions de TdT, a
França per obres a l’A65, i a Xile per obres de seguretat normativa.
En general, es manté sense variacions significatives el pes relatiu
dels ingressos generats fora d’Espanya, i també el pes de les
diferents unitats de negoci.
2011 % 2010 (*) %
Autopistes 3.098 79% 3.078 79%
Telecomunicacions 512 13% 552 14%
Aeroports 293 7% 277 7%
Serveis corporatius i altres 12 0% 9 0%
totAl 3.915 100% 3.917 100%
InGREssos d’EXplotACIó (milions d’euros)
2011 % 2010 (*) %
Espanya 1.885 48% 1.928 49%
França 1.481 38% 1.440 37%
Regne Unit 183 5% 177 5%
Xile 162 4% 180 5%
Resta del món 203 5% 192 5%
totAl 3.915 100% 3.917 100%
(*) A l’efecte comparatiu, es mostra el compte de resultats 2010 tot considerant l’impacte de la classificació el 2011 dels segments operatius d’aparcaments i parcs logístics com a activitats interrompudes.
InGREssos d’EXplotACIó (milions d’euros)
INFORME ANUAL 2011
61
Resultat brut d’explotació (EBItdA)
Les despeses d’explotació corresponen bàsicament a despeses
de personal i despeses de manteniment de les infraestructures i
disminueixen en un 3%, fruit de l’esforç de contenció en el marc
de la política d’eficiència que està duent a terme el Grup. Així
mateix, hi ha hagut una disminució en costos per la realització
el 2010 d’operacions no recurrents (en obres d’autopistes i
extensions de cobertura de TdT).
Les mesures de millora de l’eficiència i optimització dels costos
d’explotació han permès que el marge EbITdA al tancament de
l’exercici se situï en el 62,7%, respecte del 61,5% de 2010.
La plantilla mitjana el 2011 assoleix els 10.995 empleats i es
manté el pes relatiu dels empleats situats fora d’Espanya, que se
situa en un 60%.
Amortitzacions i deteriorament d’actius
Es produeix un lleuger increment de les amortitzacions com
a conseqüència de les inversions realitzades el 2010 i 2011,
bàsicament per l’obertura d’un nou tram en la circumval·lació sud
de Reims.
2011 % 2010 (*) %
Autopistes 2.155 88% 2.138 89%
Telecomunicacions 228 9% 218 9%
Aeroports 86 4% 81 3%
Serveis corporatius i altres -15 -1% -30 -1%
totAl 2.454 100% 2.407 100%
EBItdA (milions d’euros)
2011 % 2010 (*) %
Espanya 1.261 51% 1.254 52%
França 955 39% 914 38%
Gran bretanya 48 2% 48 2%
Xile 120 5% 124 5%
Resta del món 69 3% 66 3%
totAl 2.454 100% 2.407 100%
(*) A l’efecte comparatiu, es mostra el compte de resultats 2010 tot considerant l’impacte de la classificació el 2011 dels segments operatius d’aparcaments i parcs logístics com a activitats interrompudes.
EBItdA (milions d’euros)
Els fons de comerç, sota NIIF, no s’amortitzen sistemàticament,
però sí que es deprecien en base al resultat de les proves de
deteriorament que s’han de realitzar sobre aquests resultats.
dels resultats de la realització de proves sobre els fons de
comerç existents al grup abertis no s’ha desprès la necessitat
de realitzar cap ajustament significatiu.
Resultat financer
La millora del resultat financer negatiu es deu, bàsicament, a
l’inferior deute mitjà existent, que compensa l’increment de
tipus, la qual cosa permet una reducció de la despesa financera
del deute d’un 1,3%. Així mateix, el resultat financer negatiu de
2011 inclou un impacte positiu no recurrent a castellana, lligat
al cobrament de compensacions per sobrecostos que, al costat
d’altres impactes negatius no recurrents el 2010, compensen les
diferències negatives més grans de canvi i altres.
Resultat de societats posades en equivalència
El resultat de societats posades en equivalència augmenta fins
arribar als 125 milions d’euros i reflecteix la bona evolució
d’Eutelsat i Coviandes en l’exercici, la qual cosa ha motivat el
seu increment significatiu.
INFORME ANUAL 2011
62
Impost sobre societats
El 2011, la despesa per impost de societats està afectada per
l’impacte positiu no recurrent, conseqüència de la disminució dels
impostos diferits passius després de la reforma fiscal aprovada
al Regne Unit. Aquesta reforma redueix un 2% addicional el
tipus impositiu de l’Impost sobre Societats (del 27% al 26%, ja
efectiu el 2011, i del 26% al 25%, efectiu a partir del 2012) i
afecta tant el compte de resultats com els saldos per impostos
diferits passius pendents de pagament. deixant de banda aquest
impacte, la variació del tipus efectiu no és significativa, com a
conseqüència del manteniment del resultat abans d’impostos
objecte de tributació (el resultat de societats posades en
equivalència tributa en origen).
Flux d’efectiu
durant el 2011, abertis ha generat un flux d’efectiu brut (anterior
a les inversions i al pagament de dividends) de 1.533 milions
d’euros.
2011 2010 var.
Flux d’efectiu brut (Me) 1.533 1.539 -0,30%
Balanç
Les variacions més significatives en actius i passius es deuen
bàsicament a l’impacte de la venda, l’octubre de 2011, dels
negocis d’aparcaments i logística, que afecta totes les partides
de balanç, així com la venda del 6,68% de participació d’Atlantia
que, el desembre de 2010, estava classificada com a actius
mantinguts per a la venda.
Els actius totals, el 31 de desembre de 2011, han arribat als 22.749
milions d’euros, dels quals prop del 60% correspon a immobilitzat
material i altres actius intangibles (tot excloent-hi fons de
comerç), bàsicament concessions, en línia amb la naturalesa dels
negocis del Grup relacionats amb la gestió d’infraestructures.
Aquest percentatge està, al seu torn, en línia amb el de l’exercici
anterior.
Igualment, cal destacar-hi la classificació de la participació
del 14,61% a brisa com a entitat associada (tot passant a
consolidar per posada en equivalència), ja que s’han produït unes
circumstàncies que han permès, al tancament de 2011, concloure
sobre la presumpció d’influència significativa en aquesta societat.
ACtIu Consolidat pAssIu Consolidat
2011 2010 2011 2010
Actius no corrents 21.403 23.214 patrimoni net 4.416 5.453
Immobilitzacions materials 1.742 2.325 Capital i prima 1.928 2.376
Fons de comerç 4.263 4.398 Reserves 416 983
Altres actius intangibles 11.217 12.550 Resultat 720 662
participacions en entitats associades 1.899 1.461 Socis externs 1.351 1.433
Altres actius no corrents 2.282 2.480
passius no corrents 16.328 17.545
deutes financers 13.452 14.238
Altres passius no corrents 2.876 3.307
Actius corrents 1.346 1.466 passius corrents 2.005 2.293
deutes financers 820 895
Actius mantinguts per a la venda 0 612 Altres passius no corrents 1.185 1.398
totAl ACtIu 22.749 25.292 totAl pAssIu 22.749 25.292
BAlAnÇ (MIlIons d’EuRos)
INFORME ANUAL 2011
63
El patrimoni net consolidat ha arribat als 4.416 milions d’euros.
La variació respecte de 2010 es deu, bàsicament, a l’impacte de
la distribució de dividends el 2011 per 1.246 milions d’euros (que
inclou un dividend extraordinari a compte de 2011 de 495 milions
d’euros i una devolució d’aportació d’accionistes de 296 milions
d’euros), superior al resultat de l’exercici, a l’impacte negatiu de
la valoració de brisa (-234 milions d’euros), a l’impacte negatiu
per diferències de conversió generades en l’exercici i a la compra
d’autocartera, tot compensant l’impacte positiu per valoració de
derivats i altres.
L’exercici 2011, l’endeutament brut se situa en 14.273 milions
d’euros, amb un deute net de 13.882 milions d’euros, la qual cosa
representa una disminució respecte del deute net de 2010, de
769 milions d’euros. Aquesta baixada és fruit bàsicament al cash
patrimoni netAltres actius
Altres passius
Fons de comerç
deute financer
Immobilitzacions materials i intangibles
2006 2006
57%
19%24%18%
19%
69%
ACtIu pAssIu
generat en les vendes de la participació en Atlantia i dels negocis
d’aparcaments i logística, tant pel cash obtingut per la venda
com per la de deute propi dels negocis. Aquest deute es deixa de
consolidar com a conseqüència de la seva sortida del perímetre.
El decrement del deute net també es deu al cash flow generat en
l’exercici, que compensa el pagament del dividend extraordinari
i la devolució de l’aportació als accionistes (688 milions d’euros
desemborsats).
El deute financer brut representa el 63% del passiu, en línia amb el
tancament de l’exercici 2010. Seguint una política de minimització
de l’exposició als riscos financers, al tancament de l’exercici una
part important del deute (84%) es trobava a tipus fix o fixat a
través de cobertures.
INFORME ANUAL 2011
64
Inversions
Les inversions del Grup durant l’exercici 2011 han estat de 676
milions d’euros, dels quals 511 milions, un 76%, corresponen a
projectes d’expansió i la resta, 165 milions d’euros, a inversió
operativa.
Les inversions en expansió més significatives de l’exercici són les
següents:
l En autopistes, la inversió en expansió correspon fonamental-
ment a acesa (149 milions d’euros), principalment pels tre-
balls d’ampliació de carrils de l’Ap-7 i la construcció del tram
palafolls-Tordera; a iberpistas, per l’ampliació de carrils del
tram San Rafael-villacastín (35 milions d’euros); i a sanef, en
inversions relacionades principalment amb el paquet vert (42
milions d’euros), així com en l’enllaç RN13-A13 i en la finalit-
zació de treballs de la circumval·lació sud de Reims. També a
Autopistas América, per l’adquisició del 45% de metropistas
per 144 milions d’euros.
l En infraestructures de telecomunicacions, la inversió en
expansió correspon principalment a les inversions de retevisión
i tradia, per fer possible el transport i la transmissió dels senyals
digitals amb el desplegament de tres nous múltiplex de TdT i
a les inversions d’Hispasat en la construcció de l’Amazonas III
i de l’AG-1, així com inversions relacionades amb Hispasat 1E.
l En aeroports, la inversió en expansió de l’exercici correspon a
tbi, bàsicament en l’ampliació del costat aire de la terminal de
l’aeroport de Stockholm Skavsta, subvencionat totalment per
l’autoritat local (projecte 2011-12).
Les inversions operatives més significatives s’han produït en el
sector d’autopistes i s’han concentrat en sistemes de contenció,
renovació de peatges, barreres de seguretat, àrees de peatge
i modernització de la xarxa existent. Cal mencionar la inversió
realitzada pel sector de telecomunicacions, bàsicament, en
millores en eficiència de centres, suport operatiu i renovació, així
com en equips de retevisión i tradia.
En el sector d’aeroports destaquen les inversions operatives
en equipaments de seguretat, i altres millores a London Luton,
i l’inici dels treballs de repavimentació de les pistes a belfast
International i Montego bay (Jamaica).
operativa % Expansió % total
Autopistes 120 73% 428 84% 548
Espanya 44 26% 196 38% 239
França 69 42% 88 17% 157
Internacional 7 4% 144 28% 151
Telecom 19 11% 83 16% 101
Aeroports 22 13% 1 0% 22
Holding/ serviabertis 5 3% 0 0% 5
totAl 165 100% 511 100% 676
InvERsIons (milions d’euros)
INFORME ANUAL 2011
65
INFORME ANUAL 2011
66
En un any marcat per la crisi de deute sobirà en la zona euro i la
desacceleració del creixement de l’economia global, abertis ha
mantingut un any més una alta capacitat de generació d’EbITdA
amb 2.454 milions d’euros al tancament de 2011 (comparable
als 2.407 milions d’euros el 2010).
La resiliència del Grup ha permès a la direcció General Financera
d’acudir als mercats de deute per finançar la reorganització dels
negocis d’aparcaments i parcs logístics, refinançar deute de
Holding d’Infraestructures de Transport, SAS (hit), amb l’emissió
d’un bo, així com aconseguir el finançament necessari per fer
front a la inversió en les autopistes pR-22 i pR-5 de puerto Rico.
abertis ha reduït el deute net del Grup en 769 milions d’euros,
i ha passat de 14.651 milions d’euros el 2010 a 13.882 milions
d’euros al tancament de 2011. d’una banda, la reorganització i
posterior segregació dels negocis d’aparcaments i parcs logístics
va suposar una reducció de deute de 517 milions d’euros, i
de l’altra, la venda de la participació que abertis posseïa a
Atlantia S.p.a., per 626 milions d’euros, va permetre la devolució
anticipada d’un préstec sindicat de 515 milions d’euros amb
venciment el 2012, així com de part dels 183 milions d’euros
disposats en línies de crèdit.
L’emissió d’un bo de 750 milions d’euros per part de hit amb un
cupó 5,75% i venciment a set anys va permetre el refinançament
parcial del deute sindicat existent fins a aquest moment, amb
venciment el 2013, i la millora consegüent de la vida mitjana
del deute.
Finalment, es pot destacar que el consorci format per abertis
i Goldman Sachs Infraestructure partners II es va adjudicar la
privatització de les autopistes pR-22 i pR-5 a puerto Rico. El
projecte va ser valorat en 1.136 milions de dòlars.
Gestió financera
2011 2010
deute net 13.882 (*) 14.651 (*)
deute net / EBItdA 5,7 5,9
deute net / patrimoni net 3,1 2,7
FFo / Interessos nets (*) 3,5 2,4
(*) Inclou l’impacte de les plusvàlues obtingudes per abertis per la venda de la participació que posseïa a Atlantia S.p.A
INFORME ANUAL 2011
67
Estructura financera / política de finançament
Seguint les polítiques definides pel Consell d’abertis, l’estructura
financera del Grup busca limitar els riscos als quals està exposat
per la naturalesa dels mercats en què opera.
quant a la distribució del deute amb tercers, al tancament de
l’exercici 2011, el deute a llarg termini representava el 94% del
total enfront del 96% el 2010. d’altra banda, el venciment mitjà
del deute se situava al tancament en 6,33 anys, respecte dels
6,55 anys el 2010.
per tal de minimitzar l’exposició al risc de tipus d’interès, abertis
manté un alt percentatge del deute a tipus fix. Al tancament de
l’exercici 2011, aquesta proporció era del 84%, en línia amb la
de 2010.
Al tancament de l’exercici 2011, Abertis Infraestructuras, S.A.
posseeix línies de crèdit el límit de les quals ascendeix a 1.350
milions d’euros (1.195 milions el 2010), de les quals 300 milions
d’euros corresponen a línies amb venciment a un any i 1.050
milions a línies amb venciment a més d’un any. L’increment en
el límit total de les línies permet enfortir la posició de liquiditat i
afrontar els pròxims venciments a curt termini amb un risc baix
de refinançament.
En tancar el 2011, el deute a llarg termini representava el 94% del total i el venciment mitjà del deute se situava en 6,33 anys
6%Superior a
10 anys
Inferior a 1 any
variable
Entre 5 i 10 anys
Entre 1 i 3 anys
Fix
Entre 3 i 5 anys
21%
83,77%
14%
17%
16,23%
42%
vEnCIMEnt dEl dEutE tIpus dE dEutE
Gestió del risc financer
El grup abertis opera en l’àmbit internacional i els seus actius es
troben distribuïts geogràficament entre Europa, els Estats Units
i Hispanoamèrica.
per la naturalesa dels mercats de crèdit en què operen i es
financen les empreses del grup abertis, aquest està exposat a
riscos de tipus de canvi, tipus d’interès, riscos de crèdit i riscos
de liquiditat.
La gestió dels diferents riscos financers està controlada per la
direcció General Financera, amb l’autorització prèvia del màxim
executiu d’abertis, en el marc de la corresponent política
aprovada pel Consell d’Administració.
Risc de tipus de canvi
Les activitats de les empreses que formen el grup abertis i que
es troben en països la moneda operativa dels quals és diferent de
l’euro, suposen una exposició potencial al risc de tipus de canvi.
des de la direcció General Financera es gestiona el risc de tipus
de canvi, principalment mitjançant la contractació de deute
financer denominat en les monedes estrangeres corresponents,
així com a través de contractes de cobertura de divisa.
Risc de contrapartida de crèdit
des de la direcció General Financera d’abertis es monitoritza de
forma activa i periòdica el risc de contrapartida de crèdit. per tal
d’evitar concentracions significatives de risc que puguin afectar
la solvència del grup, abertis busca sempre diversificar les fonts
de finançament, tant dins de l’àmbit nacional en què operen les
companyies com en l’àmbit internacional, de manera que el risc
queda també geogràficament distribuït.
Segons la política de gestió de riscs, el Grup pot contractar
operacions financeres amb entitats que tinguin una categoria
mínima de ràting “A-“ per agències internacionals de
qualificació reconegudes. Les categories de ràting de cada
entitat s’actualitzen periòdicament amb l’objectiu de portar una
gestió activa del risc de contrapartida.
Risc de liquiditat
El grup abertis, tal com ha fet històricament, realitza una gestió
prudent del risc de liquiditat. durant l’any 2011 s’han seguit
amb una atenció especial les indicacions de liquiditat de les
agències d’avaluació de crèdit i l’evolució dels mercats de crèdit
en la zona euro, per dur a terme la gestió esmentada.
INFORME ANUAL 2011
68
préstecs préstecsLínies
8% 6,1%2,3%
préstecs bEIpréstecs bEI
préstecs sindicats préstecs sindicats
CNA CNA
bons i obligacionsbons i obligacions52%
44,4%11%
9,3%
19% 25,4%
10% 12,5%
InstRuMEnts dE FInAnÇAMEnt 2011 InstRuMEnts dE FInAnÇAMEnt 2010
La implementació de la gestió de la liquiditat consisteix en
l’obtenció de finançament a través de línies de finançament
compromeses, així com en la gestió de tresoreria i actius
líquids. A causa del caràcter dinàmic dels negocis del Grup,
la direcció General Financera té com a objectiu mantenir la
flexibilitat en el finançament mitjançant la disponibilitat de
línies de finançament compromeses.
Risc de tipus d’interès
L’objectiu de la gestió del risc de tipus d’interès és assolir un
equilibri en l’estructura del deute que permeti minimitzar la
volatilitat en el compte de resultats en un horitzó plurianual.
abertis gestiona, a través d’instruments de cobertura global del
tipus d’interès, el risc de variacions en les càrregues financeres.
Aquests derivats es designen comptablement, en general, com
a instruments de cobertura.
INFORME ANUAL 2011INFORME ANUAL 2011
69
Qualificació creditícia
abertis posseeix la qualificació “bbb+“, atorgada per l’agència
creditícia internacional Standard & poor’s, per al llarg termini.
Aquesta qualificació va ser assignada l’abril de 2010, posició que
va ser confirmada el desembre de 2011.
d’altra banda, abertis posseeix la qualificació “A-”, atorgada per
Fitch Ratings per al llarg termini, i rating “F2” per al curt termini.
Aquestes qualificacions van ser assignades el juliol de 2009 i es van
confirmar el novembre de 2011.
per evitar concentracions significatives de risc que puguin afectar la solvència del Grup, abertis busca sempre diversificar les fonts de finançament
INFORME ANUAL 2011
70
Evolució borsària de l’any 2011
durant el 2011, els mercats de valors s’han caracteritzat per
una incertesa permanent sobre la capacitat de les economies
desenvolupades de consolidar la recuperació iniciada el 2010
i tornar a una senda sostenible de creixement. El risc que el
ritme de creixement econòmic es veiés reduït, a mesura que
s’anaven esgotant les mesures monetàries i fiscals en els països
desenvolupats, es va materialitzar durant el segon semestre de
l’any, alhora que s’aguditzava la crisi fiscal en molts d’aquests
països. Les expectatives de creixement mínim han accentuat
els dubtes sobre la capacitat de fer front als volums de deute
acumulats pels sectors públic i privat, i sobre la situació del
sector bancari a Europa i als Estats Units.
El principal focus de tensió financera mundial el 2011 ha estat
l’àrea euro. L’arquitectura de la moneda única s’ha revelat
insuficient per afrontar moments de gran inestabilitat, com ara
els que s’han viscut en els mercats pel deute sobirà de portugal,
Espanya, Itàlia, bèlgica i fins i tot França a final d’any. Seguint els
passos de Grècia i Irlanda el 2010, portugal perdia el maig l’accés
als mercats de deute públic i se n’acordava el rescat per la Unió
Europea i el Fons Monetari Internacional (FMI). posteriorment,
a finals de juliol, la Unió Europea i el FMI anunciaven un segon
rescat de Grècia, la negociació del qual s’ha allargat fins a finals
d’any. El deute d’Espanya i Itàlia, al seu torn, experimentava
fortes tensions, especialment durant la segona meitat de l’any, i
superava nivells rècord de la prima de risc des del naixement de
la moneda única. Ja el desembre, en un intent de posar fre als
riscos de desintegració de la zona euro, la major part dels països
de l’àrea arribaven a un acord per iniciar una nova etapa basada
en regles fiscals molt estrictes.
Ha estat un any difícil per als mercats borsaris mundials
que veien com es diluïen, a mesura que avançava l’any, les
expectatives de tornar als nivells previs a la crisi. Els índexs
d’Europa continental quedaven, de manera generalitzada, per
sota de la mitjana mundial amb càstigs molt rellevants, com en
el cas de l’índex grec (ASE: -52%), l’austríac (ATX: -36%), l’italià
(FTSE MIb: -26%), el portuguès (pSI: -28%), el belga (bel-20:
-19%), l’alemany (dAX: -15%) o el francès (CAC 40: -17%).
En el cas d’Espanya, l’Ibex 35 encadenava un nou exercici amb
pèrdues (-13%), penalitzat com el 2010 per l’augment del risc
país. L’alta volatilitat s’ha vist reflectida en els forts moviments de
l’índex espanyol. L’índex s’ha mogut en una àmplia banda durant
2011, que inclou des del màxim anual del 17 de febrer (11.113,0
punts) i el mínim anual del 12 de setembre (7.640,7 punts).
abertis en el mercat de valors: evolució de l’acció
durant 2011 les accions d’abertis s’han vist afectades per
l’evolució de la borsa espanyola. L’anomenat “risc país” ha pesat
més que la seva solidesa financera i la qualitat dels seus actius,
factors que li han permès publicar, per a 2011, un creixement de
l’EbITdA del 1,9% i del resultat net recurrent de l’11,7%
L’acció d’abertis va tancar 2011 amb una revaloració del 3,9% a
un preu de 12,34 euros/acció. durant l’exercici, el preu màxim de
tancament es va marcar el 31 de maig (14,14 euros) i el mínim
de tancament el 10 d’agost (9,86 euros), la qual cosa dibuixa una
tendència en la cotització com la que va patir el mercat durant la
major part de l’any. No obstant això, l’acció va escalar posicions
Accionistes i borsa
INFORME ANUAL 2011
71
L’acció d’abertis acumula una revalorització, durant els darrers 10 anys, del 94%, considerant el pagament de dividends, cosa que demostra la seva bona evolució
amb força durant el mes de març, seguint el rastre de l’anunci de
la reorganització dels negocis d’abertis, que va culminar amb la
segregació dels negocis de logística i aparcaments i el pagament
d’un dividend extraordinari a tots aquells accionistes que es van
acollir a aquesta opció.
L’acció d’abertis acumula una revaloració durant els últims 10
anys del 94%, si es considera el pagament de dividends, la qual
cosa demostra la bona evolució de l’acció fins i tot en períodes
de crisi.
nota sobre l’ajustament de les cotitzacions per l’ampliació de capital alliberada:L’assignació gratuïta d’accions noves no varia el patrimoni de l’empresa, tot i que està dividit en un nombre major d’accions.Tot accionista que ha invertit amb anterioritat a l’ampliació rep accions gratuïtes sense desemborsament; per tant no varia la inversió de la seva cartera, tot i que posseeix un nombre més gran d’accions. És per això que és necessari ajustar les cotitzacions històriques anteriors a l’ampliació per poder comparar els preus preampliació i postampliació.nota sobre l’ajustament de les cotitzacions pel pagament del dividend extraordinari:La distribució d’un dividend a compte de l’exercici 2011 per un import brut de 0,67 € per acció, així com la devolució d’aportacions amb càrrec al compte de prima d’emissió per un import de 0,40 € per acció, tenen la consideració de pagaments extraordinaris. Com no es tracta, per tant, d’esdeveniments esperats pel mercat, cal ajustar les cotitzacions històriques anteriors a aquests pagaments per poder comparar els preus predividend extraordinari i postdividend extraordinari.
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre desembre
14/01 venda participació Atlantia
25/01 Unicaja ven participació 0,69% a abertis
24/02 Resultats 2010
13/04 Constitució Saba Infra.
23/02 abertis estudia reorganització negocis
05/05 Resultats 1T2011
27/10 Resultats 3T2011
26/10 venda 78% Saba Infra.
28/07 Resultats 1S2011
18
17
16
15
14
13
12
11
10
9
8
Cotització ajustadaCotització sense ajustar
EvoluCIó ACCIó ABERtIs 2011
tAnCAMEnt (euros)
21/06 abertis preferred bidder concurs p. Rico
23/09 Tanca-ment procés adjudic. p. Rico
21/06 JAG Ord.
28/06 pagament dividend compl. 2010
31/10 pagament dividend compte 2011
27/07 pagament: div. Ext. (0,67) devol. prima (0,40)
21/09 Admissió accions ampliació alliberada
22/08 Inici ampliació capital alliberada
INFORME ANUAL 2011
72
abertis tanca 2011 amb una capitalització de 9.576 milions
d’euros, ocupa la vuitena posició per pes en l’Ibex 35 i se situa
en la onzena posició de la classificació per capitalització borsària.
Totes les accions de la societat estan admeses a cotització oficial
a les borses de valors de barcelona, bilbao, Madrid i valència, i es
negocien a través del sistema d’interconnexió borsària espanyol.
Els títols d’abertis formen part ininterrompudament des de
1992 de l’índex selectiu Ibex 35 i també es troben presents en
altres índexs internacionals destacats com l’Standard & poor’s
Europe 350, l’FTSE Eurofirst 300 i el dow Jones Sustainability
(dJSI World).
Rendibilitat de l’acció
abertis es marca com a objectiu oferir als seus accionistes
la millor combinació de creixement i rendibilitat. L’acció
empresarial i les decisions estratègiques de la companyia
s’enfoquen a la creació de valor per als seus accionistes.
durant l’any 2011 –tot i caracteritzar-se per ser el quart any
consecutiu de crisi– el model de diversificació geogràfica del
Grup, sumat a una política estricta de contenció de costos, ha
aconseguit absorbir l’impacte del cicle econòmic.
variació acumulada
+ 94% en la darrera dècada
TACC(*): +6,8%
(*) TACC: taxa anual de creixement compost.
Malgrat experimentar una disminució de l’activitat i amb tràfics
que es mantenen negatius (bàsicament a Espanya), abertis
continua sent una gran generadora de caixa, la qual cosa permet
a la companyia mantenir amb garantia la política de retribució
a l’accionista.
dividend
abertis va abonar durant el mes de juny un dividend
complementari de l’exercici 2010 de 0,30 euros per acció,
mentre que a l’octubre de 2011 va fer efectiu el pagament d’un
dividend a compte de l’exercici 2011 per un import brut de 0,30
euros per acció.
Així mateix, el mes de juliol, abertis va abonar un dividend
extraordinari a compte de l’exercici 2011 per un import brut de
0,67 euros per acció i la devolució d’aportacions amb càrrec al
compte de prima d’emissió per un import de 0,40 euros per acció.
La distribució del dividend extraordinari es va emmarcar dins del
procés de reorganització del grup abertis i es va articular segons
l’elecció dels accionistes mitjançant el pagament en efectiu
d’aquest import (0,54 euros import net per acció + 0,13 euros
per acció en concepte de retenció) o mitjançant l’adjudicació
d’accions de Saba Infraestructuras a raó d’una acció d’aquesta
companyia per cadascuna d’abertis.
-10,1
31,0
2,9
3,9
11,1
37,8
41,9
16,6
1,3
REvAloRACIó En BoRsA (%)
2011
2010
2009
2008
2007
2006
2005
2004
2003
2002
-40,0
INFORME ANUAL 2011
73
variació acumulada
+ 94% en la darrera dècada
TACC(*): +6,8%
(*) TACC: taxa anual de creixement compost.
Un 78,06% d’accions va optar, ja sigui de forma expressa o per
defecte, por rebre el pagament d’aquest dividend en efectiu.
El Consell d’Administració d’abertis ha acordat proposar a la
Junta General Ordinària d’Accionistes 2012, que se celebrarà
el 27 de març, a més de l’ampliació de capital alliberat d’1x20,
un dividend complementari del 2011 de 0,36 euros bruts per
acció.
Aquest import, sumat al dividend a compte pagat el mes d’octubre,
suposa una retribució directa a l’accionista en forma de dividends
ordinaris de 0,66 euros bruts amb càrrec al benefici de 2011, la
qual cosa suposa un import màxim que cal abonar en concepte de
dividends de 512,2 milions d’euros, un 15% superior a la quantitat
abonada amb càrrec a 2010.
dIvIdEnds pAGAts (milions d’euros)
500
400
300
200
100
0
+11% +10% +5% +18% +12% +5% +5% +15%
443,4 512,2422,3402,2357,5304,0289,5264,2237,4
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011(*)
dividend a comptedividend complementari
(*) Únicament es consideren pagaments de dividends ordinaris.
1.300
1.200
1.100
1.000
900
800
700
600
500
400
300
200
100
0
+11% +10% +5% +18% +12% +5% +5% +194%
443,4 1.302,9422,3402,2357,5304,0289,5264,2237,4
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
dividend a comptedividend complementaridividend extraordinari
INFORME ANUAL 2011
74
Ampliació de capital
Així mateix, la Junta General d’Accionistes de 2011 que va tenir
lloc el 21 de juny va portar a terme una nova ampliació de capital
alliberada en la proporció d’una acció nova per cada 20 d’antigues.
Entre el 22 d’agost i el 5 de setembre de 2011 es van negociar els
drets amb un preu màxim de 0,563 euros i un mínim de 0,453
euros. El valor teòric del dret va ser de 0,504 euros.
Les noves accions van ser admeses a cotització el 22 de setembre
amb drets polítics i econòmics idèntics que les accions ja existents,
la qual cosa concedia als seus titulars dret al dividend sobre els
beneficis que s’obtinguin des de l’1 de gener de 2011.
Reorganització d’abertis
El febrer de 2011, la companyia va informar de l’inici d’un
procés de reorganització de l’estructura del Grup, amb l’objectiu
de crear el marc i les condicions necessàries que permetin que
les cinc unitats de negoci del grup afrontar una nova etapa de
creixement. El grup va reordenar els seus negocis al voltant
de dues societats, l’actual Abertis Infraestructuras (autopistes,
telecomunicacions i aeroports) i la societat no cotitzada Saba
Infraestructuras (aparcaments i parcs logístics). El procés
es va articular sobre la base de la distribució d’un dividend
extraordinari per part d’abertis que en permetia el cobrament
en efectiu o bé en accions de la nova saba infraestructures, a
decisió de l’accionista, i va finalitzar el 26 d’octubre amb la
transmissió del 78,06% de les accions de saba infraestructures
titularitat d’abertis en aquesta data, al consorci format per
Torreal, proa Capital i Criteria CaixaHolding, S.A.
Rendibilitat del decenni
El quadre següent presenta la rendibilitat borsària de l’acció
d’abertis durant el darrer decenni en diferents supòsits
temporals de compra i venda del valor. Es compara la rendibilitat
de l’acció d’abertis amb l’Ibex 35 amb dividends. La intersecció
indica la rendibilitat obtinguda per l’acció d’abertis i el mercat,
respectivament, per al període seleccionat (any d’entrada i
any de sortida). L’Ibex 35 amb dividends, que està format
pels mateixos valors que formen el selectiu espanyol, és un
indicador que incorpora la variació de preus dels valors, a més
de la rendibilitat obtinguda pel repartiment de dividends i altres
pagaments a l’accionista. d’aquesta manera, l’índex mostra
l’impacte que aquest tipus de retribucions té sobre una cartera
rèplica de l’índex Ibex 35.
Així doncs, un inversor que va invertir 11,19 euros comprant
una acció d’abertis al final de 2001 (inversor que va acudir a
les successives ampliacions de capital alliberades, i tenint en
compte els dividends cobrats), a 31 de desembre de 2011 té
una cartera per valor de 20,10 euros i ha cobrat 8,56 euros per
dividends (inclou distribucions extraordinàries), la qual cosa
suposa una rendibilitat acumulada del 156,1%.
Es té en compte la revalorització en borsa, les ampliacions de
capital alliberades i la rendibilitat per dividend. En cap cas es
contempla que l’accionista hagués realitzat desemborsaments
d’efectiu addicionals als del dia en el qual es van comprar les
accions.
Capital social i autocartera
El capital social d’abertis era, el 31 de desembre, de 2.328 milions
d’euros, constituït per 775.989.672 accions ordinàries representades
en anotacions en compte, de tres euros de valor nominal cadascuna,
totalment subscrites i desemborsades, i totes elles de la mateixa
classe. Totes les accions es troben admeses a cotització a les quatre
borses de valors espanyoles.
El 2011 s’ha incrementat el capital social en 36.951.889 accions,
la qual cosa ha suposat un augment de 110,9 milions d’euros
corresponents a l’ampliació de capital alliberada.
pel que fa a l’autocartera, al tancament de l’exercici 2011 abertis
era titular directe de 29.885.288 d’accions, que representa un
3,851% del capital social, enfront de les 14.551.098 accions de
2010 (1,969% del capital social al tancament de l’exercici).
Estructura de l’accionariat d’abertis
La companyia no disposa d’un registre nominal dels seus
accionistes, per la qual cosa només pot conèixer la composició
del seu accionariat per la informació sobre participacions
significatives que es fa pública en aplicació de la normativa
vigent (que obliga a comunicar, amb caràcter general, les
participacions superiors al 3% del capital), per la informació que
facilita la societat Iberclear en la realització de la Junta General
d’Accionistes i per les comunicacions que els propis accionistes
poden fer en ocasió de la publicació de l’Informe Anual.
INFORME ANUAL 2011
75
Segons consta en l’Informe de Govern Corporatiu
2011, el qual forma part d’aquest informe anual,
les participacions significatives (*) a data de
tancament de l’exercici són Caixa d’Estalvis i
pensions de barcelona “la Caixa” (27,406%), Acció
concertada de Trebol Holding / ACS (25,832%).
L’agost de 2010 es va anunciar l’acord assolit entre
Actividades de Construcción y Servicios S.A. (ACS)
i la societat gestionada per CvC, Trebol Holdings
S.á.r.l. (Trebol), per a la participació conjunta en
dues societats que adquiririen participacions
d’abertis. després de l’acord, en el marc d’una
acció concertada, ACS i Trebol posseeixen una
participacó indirecta a través de dues societats
participades, Trebol International bv i Admirabilia
S.L., que posseeixen respectivament una
participació del 15,55% i el 10,28% del capital
social d’abertis.
Any d’entrada (1)
Any de sortida (1)
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
2001AbE 5,5% 26,6% 80,6% 149,3% 180,5% 194,1% 95,7% 152,5% 139,6% 156,1%
Ibex-35 amb div. -26,5% -2,8% 17,6% 43,5% 95,2% 116,1% 37,2% 89,8% 65,2% 52,4%
2002AbE 20,9% 74,2% 141,9% 172,8% 186,1% 89,0% 145,1% 132,4% 148,6%
Ibex-35 amb div. 32,2% 60,1% 95,3% 165,6% 194,1% 86,7% 158,2% 124,8% 107,4%
2003AbE 45,7% 103,8% 130,3% 141,8% 58,5% 106,6% 95,7% 109,6%
Ibex-35 amb div. 21,1% 47,7% 101,0% 122,5% 41,3% 95,3% 70,1% 56,9%
2004AbE 41,0% 59,6% 67,7% 9,0% 42,9% 35,2% 45,0%
Ibex-35 amb div. 22,0% 66,0% 83,7% 16,7% 61,3% 40,5% 29,6%
2005AbE 13,5% 19,4% -23,2% 1,4% -4,2% 2,9%
Ibex-35 amb div. 36,0% 50,6% -4,4% 32,2% 15,1% 6,2%
2006AbE 5,3% -33,1% -10,9% -15,9% -9,5%
Ibex-35 amb div. 10,7% -29,7% -2,8% -15,4% -21,9%
2007AbE -37,3% -15,7% -20,6% -14,4%
Ibex-35 amb div. -36,5% -12,2% -23,5% -29,5%
2008AbE 35,9% 27,7% 38,1%
Ibex-35 amb div. 38,3% 20,4% 11,1%
2009AbE -6,2% 1,7%
Ibex-35 amb div. -12,9% -19,7%
2010AbE 8,8%
Ibex-35 amb div. -7,7%
Notes:(1) Entrada i sortida en el darrer dia de l’any indicat.Es té en compte la revalorització en borsa, les ampliacions de capital alliberades i la rendibilitat per dividend. En cap cas es contempla que l’accionista hagués realitzat desemborsaments d’efectiu addicionals als del dia en el qual es van comprar les accions.
dIstRIBuCIó dE lA pRopIEtAt dEl CApItAl A 31/12/2011
Free float
“la Caixa” (1)
Acció concertada Trébol Holding /ACS (2)
27,41%
25,83%
46,76%
(1) participa indirectament a través de la societat controlada Criteria CaixaHolding S.A., en un 19,65% i a través d’altres societats del seu grup en un 7,75%.
(2) Acció concertada Trebol Holdings / ACS a través de les societats Trebol International bv i Admirabilia, S.L., que posseeixen una participació a abertis del 15,55% i del 10,28% respectivament.
(*) S’han considerat les participacions significatives a efectes del Reial decret 1362/2007, de 19 d’octubre.
INFORME ANUAL 2011
76
abertis amb els seus accionistes i inversors
direcció de relacions amb inversors
La direcció de relacions amb inversors té com a objectiu facilitar,
de manera clara i en temps útil, tota la informació referent a la
marxa de la companyia i l’explicació de les principals estratègies
de negoci, organitzatives i operatives d’abertis, amb la finalitat
que es produeixin els elements fonamentals per contribuir a
la fixació adient del preu de l’acció i d’altres actius financers
emesos per abertis.
L’accessibilitat i el contacte directe amb la companyia, amb
l’objectiu de respondre eficaçment a les qüestions plantejades
per la comunitat inversora, és un altre dels propòsits d’aquesta
direcció.
per aconseguir aquests objectius i adaptar la informació a
les necessitats de tots els col·lectius, Relacions amb inversors
dissenya i executa l’estratègia de comunicació vers els mercats
financers nacionals i internacionals. d’aquesta manera, ha
desenvolupat una política de comunicació activa i àmplia
que inclou reunions amb inversors institucionals i analistes
financers, trucades de conferència, trobades amb accionistes,
una revista de l’accionista i un centre de trucades i una pàgina
web actualitzada permanentment.
dins de les funcions de la direcció també hi ha la de mantenir
informada puntualment l’alta direcció de la companyia sobre
l’opinió dels mercats sobre l’entitat o sobre qualsevol altre
assumpte que pugui afectar a la cotització.
El 2011 s’ha mantingut un alt nivell d’activitat amb inversors
institucionals i analistes financers a través de diferents reunions
a les places financeres més rellevants d’Europa, els Estats Units
i Àsia, la qual cosa és exigida per la globalitat i diversificació de
la base accionarial del Grup.
Al llarg de 2011 s’han dut a terme reunions amb 349 institucions
d’inversió (gestors), i s’han visitat 17 ciutats, algunes de les
quals en diverses ocasions.
Nova yorkTorontoChicago
parís
Estocolm
barcelona
Singapur
Sidney
Merlbourne
Múnich
ZurichGinebra
LondresCopenhague
Edimburg
gestors
ciutats visitades
road shows(EuA, Europa, Asia,
Austràlia)
349 21
17
INFORME ANUAL 2011
77
l’oficina de l’Accionista
La relació amb els prop de 80.000 accionistes no institucionals
que té la companyia està encomanada a l’Oficina de l’Accionista,
que és a més la responsable de mantenir una atenció
personalitzada en tots els canals de comunicació de què disposen
aquests accionistes.
Aquests canals són el Telèfon d’Atenció a l’Accionista, que
funciona 24 hores, 365 dies l’any; la web corporativa, amb
un apartat específic per a la comunitat inversora on trobar
informació permanentment actualitzada sobre l’evolució de
la campanya, el seu creixement, la seva evolució borsària i la
política de retribució, entre altres temàtiques; així com el correu
tant electrònic –canal cada vegada més utilitzat per la seva
immediatesa– com tradicional.
Amb ocasió de la Junta General Ordinària d’Accionistes de la
companyia, l’Oficina de l’Accionista també dóna suport en les
qüestions referents a l’organització de l’esdeveniment i cobertura
de totes les sol·licituds d’informació. El dret d’informació dels
accionistes es troba recollit al Reglament de la Junta General de
la Societat, al seu article 7, així com als articles 212 i 144 de la Llei
de Societats Anònimes. d’aquesta manera es posa a disposició
dels accionistes, amb caràcter previ a la celebració de cada Junta,
tota la informació necessària i l’Oficina de l’Accionista aclareix
qualsevol dubte al respecte.
La darrera Junta General d’Accionistes, que va tenir lloc el 21
de juny de 2011, es va constituir amb l’assistència d’un total
de 6.184 socis concurrents amb dret a vot (71,14% del capital
social), dels quals 688 hi van assistir personalment (0,88% del
capital social) i 5.496 hi van assistir per representació (70,27%
del capital social).
Coordinació de continguts: direcció Corporativa de ComunicacióEdició i producció: direcció Corporativa d’Estudis i Gabinet de presidènciadisseny: gosban consultora de comunicacióndipòsit legal: b-
Imprès en paper ecològic
info
rme
anua
l 11
Ç
Benvolguts accionistes, benvolgudes accionistes,
Molt sovint, en les meves trobades amb empresaris, mitjans informatius, inversors i ciutadans, se’m demana
quan podrem donar per acabada la fase baixista del cicle econòmic.
En moltes ocasions, he qualificat la crisi d’asimètrica, ja que, tot i que ja fa quatre anys que el conjunt de
l’economia mundial va entrar en crisi, no tots els països ho van fer en les mateixes condicions. El resultat ha
estat el d’unes situacions i expectatives de sortida clarament diferents, en funció de les condicions d’entrada
i de les polítiques adoptades per a la seva correcció.
L’evolució del trànsit a les nostres autopistes és el reflex fidel d’aquesta asimetria: a Amèrica va créixer un
16%; a la xarxa francesa es va mantenir estable i fins i tot hi va haver un lleuger creixement del 0,9%, i a
Espanya l’evolució va ser clarament negativa, amb un descens del 22%. Un retrocés del 8% per al conjunt de
la xarxa que gestionem.
La globalització –i la consegüent diversificació geogràfica dels nostres negocis– és un factor que contribueix
a atenuar l’impacte de la crisi, com podem constatar en analitzar l’evolució del trànsit a les autopistes o
l’impacte, realment mínim, que la crisi ha tingut des del començament en els resultats del Grup.
El 2011 es va tancar amb una forta sensació d’inquietud, tant pel que va suposar un nou exercici marcat per
la incertesa i la gran desconfiança dels diversos actors en la bona marxa de l’economia, com per unes expec-
tatives per al 2012 que no són, encara, de recuperació. El que sí que hauríem d’esperar en aquest 2012 és la
unió de les voluntats de les persones que participem en la conformació de les condicions necessàries per al
creixement. És prioritari un lideratge europeu capaç d’aportar estabilitat i futur a la zona euro.
Cal treballar en les anomenades polítiques d’oferta, reformes estructurals que millorin la productivitat, re-
cuperin la competitivitat i tornin la confiança als ciutadans. Juntament amb les mesures d’ajust, austeritat i
reformes estructurals, hem de ser capaços d’apostar per polítiques que estimulin el creixement.
El de 2011 ha estat un exercici marcat per la reorganització dels negocis del Grup que va culminar amb la
separació de l’activitat d’aparcaments i parcs logístics a través de la nova Saba Infraestructuras. abertis s’ha
centrat en els sectors d’autopistes, telecomunicacions i aeroports. Pel que fa a autopistes, una fita destacable
va ser la consecució d’una nova concessió per 40 anys a Puerto Rico. La internacionalització de les nostres
activitats, amb més del 50% dels ingressos generats a l’exterior, reequilibra l’evolució negativa del trànsit a
Espanya. També va ser destacable la positiva evolució i contribució del negoci de les telecomunicacions. Al seu
torn, el negoci aeroportuari va iniciar la seva recuperació.
2011 va ser un any en què l’acció d’abertis es va desmarcar del comportament baixista (-13,9%) del selectiu
IBEX 35 amb un creixement del 3,9%. La nostra prioritat segueix sent la creació de les condicions que assegu-
rin la sostenibilitat i previsibilitat de la nostra política de dividend i ampliació de capital alliberada, que manté
un creixement mínim dels dividends del 5% anual.
El 2012, la complexa situació que afronten les administracions i la necessitat de combinar austeritat i po-
lítiques d’estímul poden aportar noves oportunitats derivades de l’aposta pels models concessionals que
combinen la titularitat pública dels actius amb la gestió i el finançament privats.
Un dels projectes més significatius i rellevants pot trobar-se en l’extensió del pagament per ús al conjunt de
la xarxa viària bàsica. També estarem atents al model de gestió aeroportuària que pugui proposar el Govern
d’Espanya i ens seguirem centrant en reforçar la nostra posició en el sector de les telecomunicacions. A més
de tot això, el seguiment de noves oportunitats a l’exterior és una prioritat per al Grup, així com el manteni-
ment d’una clara orientació envers l’eficiència.
És indubtable que encara hi ha inversions en infraestructures d’elevada rendibilitat socioeconòmica que cal
abordar i que poden recolzar el creixement econòmic.
A abertis col·laborem amb les administracions, i amb els diferents actors socials i econòmics, per fer realitat
una gestió més eficient de les infraestructures i, d’aquesta manera, contribuir a la productivitat, competitivi-
tat i cohesió social i econòmica dels territoris.
Salvador Alemany, President
EXTRACTE DE LA CARTA ALS ACCIONISTES DE L’INFORME ANUAL
Quins factors destacaria com a claus de l’exercici 2011 per a abertis?
La companyia ha tancat l’exercici amb el millor resultat net de la seva història, 720 milions d’euros, un 9%
superior al de 2010. Així mateix, ha mantingut el nivell d’ingressos respecte de l’any anterior i ha millorat el seu
EBITDA en un 2%, fins als 2.454 milions d’euros. S’han pogut reduir un 3,2% les despeses d’explotació, en un
important esforç de gestió i contenció per part de la companyia.
També ha estat un any important a causa dels canvis que s’han produït en el nostre portafolis d’actius, amb la
segregació dels negocis d’aparcaments i parcs logístics, i la venda de la nostra participació en Atlantia.
L’any 2011 ha servit per posar les bases d’una nova abertis; més centrada en els seus negocis d’autopistes,
telecomunicacions i aeroports; més eficient, amb una reducció important de les seves despeses d’explotació i
de capital operatives; més internacional, amb la incorporació de nous negocis d’autopistes a Puerto Rico, més
robusta financerament, amb una reducció del seu deute de més d’un 5,2% i més rendible per als seus accionis-
tes, que, a més de veure incrementada la seva remuneració ordinària, van rebre una remuneració extraordinària.
L’any 2011, abertis ha dut a terme un procés de reorganització dels seus negocis. Quin ha estat l’objectiu
del Grup amb aquesta reordenació?
L’objectiu que ens vam marcar en plantejar el projecte de segregació dels negocis d’aparcaments i parcs logístics
va ser el creixement. Es tractava de propiciar les condicions necessàries perquè cadascun dels negocis tingui
accés als recursos en un context en què qualsevol projecte de creixement demanda una major capitalització i
un menor recurs a l’endeutament. Vam entendre que la concentració dels negocis al voltant de dues societats
gestionades independentment aporta a aquestes societats focus i especialització en les seves àrees prioritàries.
El 2011 abertis ha seguit amb la seva política d’internacionalització, amb la consecució d’una nova con-
cessió d’autopistes a Puerto Rico. Què suposa aquest projecte per al Grup?
La concessió de les autopistes PR-22 i PR-5 ha marcat un abans i un després en l’aposta d’abertis pel mercat
estatunidenc com a un objectiu estratègic de futur. En aquest sentit, l’operació duta a terme a Puerto Rico és
un referent per a la companyia quant als projectes que espera poder realitzar en els propers anys a Estats Units.
Amèrica és un mercat important per a les infraestructures. L’objectiu de la companyia és treballar direc-
tament sobre el terreny i prop de l’Administració Federal, en un moment en què s’ultimen privatitzacions
d’infraestructures en un mercat prou jove perquè les oportunitats de negoci siguin abundants.
Un altre dels aspectes destacats ha estat la feina feta en l’àmbit de l’eficiència. Quins resultats s’han
aconseguit fins ara?
Estem reorganitzant l’estructura de gestió de la companyia sota els criteris d’una millora substancial de
l’eficiència de les operacions i l’adaptació de l’estructura de direcció als nous reptes. L’any 2011, aquest esforç
es va materialitzar en una reducció del 3,2% de les despeses d’explotació i de l’11% de les despeses de capital
operatives.
Es tracta d’un compromís de l’equip de gestió de la companyia per generar –de manera sostinguda i creixent–
valor per a l’accionista, sota una perspectiva de llarg termini.
Preveu algun canvi en el portafolis de negocis del Grup per a l’exercici 2012?
Estem reorganitzant el nostre portafolis d’actius, amb l’objectiu de reduir la seva complexitat de gestió i refo-
rçar el rol industrial en els projectes en què participem. Ens interessa molt poder consolidar financerament les
participacions que tenim en determinats projectes, així com aprofundir en els que tinguin recorregut de valor
i sinèrgies dins del Grup.
Així mateix, contemplem les alternatives de desinversió en algunes de les nostres participacions, com a via de
finançament de les noves oportunitats d’expansió que se li presentaran al Grup i com a via de reducció del nos-
tre nivell d’endeutament. Sempre, en qualsevol cas, partint de l’exigència en els retorns esperats i la selectivitat
dels actius en què invertim.
Quines expectatives té per a l’exercici 2012?
Les perspectives són positives en conjunt, tot i que haurem de seguir amb atenció l’evolució dels esdeveni-
ments en l’àmbit macroeconòmic. La situació a Europa és molt complexa i tot fa pensar que ho seguirà sent
en els pròxims mesos. Tots aquests elements són susceptibles d’afectar els escenaris de sortida de la crisi i, en
conseqüència, les previsions amb què hem treballat, especialment quant a l’evolució del trànsit en les xarxes
d’autopistes.
La companyia seguirà buscant projectes de creixement inorgànic que permetin ampliar la seva cartera amb
actius que propiciïn valor per l’accionista.
EXTRACTE DE L’ENTREVISTA A FRANCISCO REYNÉS, CONSELLER DELEGAT
abertis.com
Av. Parc Logístic 12-2008040 Barcelona+34 93 230 50 00
infraestructures que funcionen
autopistes telecomunicacions aeroports
informe anual 11
CARPETA_CAT.indd 1 16/03/12 20:23