FASE 2

E S T U D I I A N A L I S I D E E L L ' E N T O R N , S E C T O R I L A

C O M P E T N C I A D E L ' E M P R E S A

1. ANLISI EXTERN DELS FACTORS QUE INFLUEIXEN EN L'ACTIVITAT 1.1 IDENTIFICACI I DESCRIPCI DELS FACTORS EXTERNS POLTICS Actualment, desprs de les eleccions generals de 20 de Novembre de 2011, Espanya t com a president del Govern a Mariano Rajoy del Partit Popular. Aquest ha guanyat les eleccions amb majoria absoluta. El Partit Popular s un partit poltic conservador, lliberal i de centre dreta. La dreta defensa el concepte tradicional de famlia i religi, d'un Estat fort i paternalista per no interventor en l'economia, tendeix al nacionalisme. El partit que governa es decanta a afavorir el lliure comer i a donar ms llibertat als empresaris, a ms dna major importncia al sector privat que al sector pblic. Espanya est travessant una profunda crisi econmica. Aix ha provocat que el PP faci algunes reformes que estan en contra de la ideologia del partit, com ha estat l'augment de l'IRPF i de l'IVA. Tamb ha pres mesurs que si segueixen una ideologia ms de dretes com la retallada en ajudes pbliques, educaci i sanitat, a ms d'una reforma laboral a on es facilita l'acomiadament dels treballadors. ECONMICS Els principals indicadors macroeconmics que millor expliquen la realitat econmica d'Espanya sn: Producte Interior Brut, PIB: el PIB expressa el valor monetari de la producci de bns i serveis d'un pas durant un perode de temps determinat, que normalment s un any. El PIB mesura el benestar material d'una societat. La taxa de creixement normal a Espanya es d'un 2% perqu el pas generi treball. Segons la INE el PIB aquest any decreixer un 1,6% respecte al 2011, aix ens indica efectivament que estem en recessi. La inflaci mostra la disminuci del poder adquisitiu de la moneda. Una mesura freqent de la inflaci s l'index de preus, que correspon al percentatge anual de la variaci general dels preus en el temps, el ms com s l'index de preus al consumidor, IPC. Segons l'INE, la inflaci anual estimada de l'IPC a octubre de 2012 s del 3,5%, que en una poca de decreixement s exageradament elevat. La taxa d'atur est a un 25,02%, 5.778.100 persones volen treballar actualment a Espanya i no troben feina. Aix es tradueix en que el 21,1% de la poblaci espanyola viu per sota del llindar de la pobresa.

Euribor indica el tipus d'inters mitj al qual les entitats financeres es presten els diners en el mercat d'intercanvi de l'euro. Es coneix tamb com el preu del diner. Ara est ms o menys al 0,611%, s un tipus molt baix. En aquest tipus les empreses haurien d'estar demanant crdits, fent inversions i creant llocs de treball. Per les entitats financeres estan posant moltes traves a l'hora de concedir un crdit. Tamb cal anomenar el consum privat que representa un 80% de l'economia, ara aquest consum est aturat i empitjora amb les noves mesures restrictives del Govern, a ms la gent t por a consumir degut a la crisi. El Govern est obligat a promoure el creixement econmic del pas, estimulant l'economia. Per el Govern actual s'ha centrat amb un objectiu secundari de qualsevol economia que s reduir el dficit pblic. De fet la darrera reforma de la Constituci feta l'any 2011 es va fer per posar sostre al dficit pblic de les Comunitats Autnomes. Amb totes aquestes dades podem deduir que no ser fcil obtenir un finanament per la inversi inicial que necessitam per muntar la granja, per el fons de Garantia Agrria i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA) ha obert una lnia d'ajudes per fomentar la incorporaci de joves agricultors al camp balear. Encara que hem de comprovar si complim els requisits per sollicitar-la.

SOCIOCULTURALS El seu anlisi t els segents objectius: Analitzar la possible evoluci i tendncies que puguin afectar al futur de l'empresa, diagnosticar qu evolucions o tendncies se'ns presenten com a oportunitats i amenaces i decidir les accions ms adequades per aprofitar les oportunitats i per defensar-nos de les amenaces. Grau de formaci El grau o nivell de formaci del consumidor afecta significativament a l'empresa. En l'actualitat existeix un increment sostingut d'aquest nivell que repercuteix en un major consum de productes relacionats amb la cultura;un major nivell d'informaci i, per tant, un major criteri de selecci;un grau major d'exigncia en les conductes de consum i major valoraci del temps en general i del d'oci en particular. Seguretat ciutadana La seguretat ciutadana i la conflictivitat social sn dos parmetres que les empreses tenen molt en compte en el moment de realitzar les seves inversions. Quan la tendncia d'aquests factors s negativa, es produeix una situaci de fre a noves inversions. Quan la conflictivitat persisteix o s'incrementa, es pot arribar fins i tot a situacions de desinversi, la qual cosa comporta una disminuci del poder de compra dels ciutadans. Dins de la seguretat ciutadana entenem tots els factors que impliquen "un paraigua" de protecci al ciutad: baixa delinqncia, assistncia sanitria, accs a la formaci, etc. Conductes de consum Sn mltiples els factors en els canvis de conductes dels consumidors. Alguns exemples poden ser la utilitzaci de nous canals comercials, per exemple les grans superfcies, tamb l'accs a noves tecnologies, com la compra de llibres per Internet o moviments socials com la incorporaci de la dona al treball, aportant una major capacitat de compra a la unitat familiar. Els factors que determinen els canvis de consum en els principis del segle XXI sn: Menor temps per a les tasques domstiques Introducci de la tecnologia en les famlies (Internet) Major nivell d'informaci i d'alternatives d'ocupaci de l'oci (TV per cable, viatges) Sensibilitzaci pel medi ambient Tendncia global: compra global (comprar localment en qualsevol part del mn) Defensa del consumidor En l'actualitat existeix una tendncia al fet que el consumidor es trobi cada vegada ms protegit i informat dels seus drets. s important que l'empresa tingui en compte aquesta tendncia i prengui les mesures oportunes, per adaptar-se a la mateixa i/o aprofitar les oportunitats. Moltes empreses han reaccionat creant un departament propi de defensa del consumidor. Distribuci de la poblaci La distribuci de la poblaci i la seva evoluci sn factors que l'analista ha de tenir en compte. Per exemple: Distribuci geogrfica afectar a temes tan importants com a distribuci, logstica, aix com a mitjans i campanyes de mrqueting.

Distribuci per edats s alguna cosa que afecta a mltiples sectors, aix en el cas d'alguns pasos amb un baixa taxa de natalitat, l'envelliment de la poblaci provoca moviments i canvis en molts sectors i tamb l'aparici o promoci d'uns altres. Canvis en la famlia La unitat familiar s la primera cllula de consum, per aix s'ha de dedicar-li una especial atenci, ja que la seva evoluci pot alterar de forma significativa els hbits i tendncies de consum. L'augment de separacions i divorcis, aix com la disminuci de matrimonis, el retard de la incorporaci dels joves al treball i la tendncia al fet que els dos membres de la parella treballin, han provocat clars canvis en l'elecci de productes i conductes de consum. Valors socials La societat roman en una contnua evoluci, i aquesta comporta modificacions constants en els valors socials. Valors en ala com per exemple la solidaritat, la cura pel medi ambient, la protecci a la naturalesa. Valors a la baixa com per exemple el culte a l'xit, l'tica en el negoci. Qualitat de vida L'increment de recursos econmics, units a l'increment de formaci, comporta un major poder adquisitiu i un major nivell cultural. Aix produeix nous comportaments, ja que l'important no s noms la quantitat sin tamb la qualitat: en la nutrici, en l'ocupaci del temps lliure, lectura, msica, esport, viatges, etc. Utilitzaci cada vegada major de les tecnologies: Internet, telfons mbils, televisi per cable, targetes de crdit, etc. En definitiva, es valora molt ms la qualitat, la salut i el temps.Font: 2012 Best Business Service

ECOLGICS

El panorama actual no s gaire encoratjador, ni en l'mbit mundial, ni al mbit nacional: efecte hivernacle, destrucci de la capa d'oz, augment dels incendis forestals, canvis climtics, mala distribuci de recursos alimentaris, extinci d'espcies vegetals i animals. Comena a ser hora que reflexionem de com el medi ambient est sent destrut. El factor ecolgic s un problema que afecta a totes les persones per igual, independentment de la seva condici social o econmica, afecta tant a rics com a pobres. MEDI AMBIENT RESPECTE A L'ACTIVITAT

El respecte amb el medi ambient i controlar la possible contaminaci sn aspectes a tenir en compte i ha de ser una de les principals preocupacions dels productors per proporcionar benestar als caragols i aix aconseguir millors rendiments i ms producci. Els principals impactes d'una installaci d'helicicultura sn els segents:

Soroll: La helicicultura no s una activitat que pugui tenir aquest risc. Olor: No existeixen olors. Pols: La cura i la neteja adequada de les installacions limita la generaci de pols i facilita la seva eliminaci. Paisatge: La installaci ha de tenir el mnim impacte possible. Residus: Es produeixen restes amb molt de perill de contaminaci de sols, aiges, flora i cultius entre d'altres. La mala gesti i destrucci d'aquests residus s'ha de fer de forma adequada.

Tots els residus estan regulats per la Llei 10/1998, de Residus. Aquesta llei t per objecte prevenir la producci de residus, establir el rgim jurdic de la seva producci i gesti i fomentar la seva reducci, reutilitzaci, reciclatge i altres formes de valoraci, aix com regular els sls contaminats, amb la finalitat de protegir el medi ambient i la salut de persones i animals. Alguns dels principals residus produts en les explotacions i enfront dels quals cal prendre precaucions sn els segents: Residus de productes fitosanitaris i biocides. Estan regulats per la Llei 43/2002, de 20 de novembre, de sanitat vegetal. Noms poden fer servir els productes fitosanitaris que continguin substncies actives autoritzades per la UE i que estiguin autoritzades i inscrites en el Registre oficial de productes i material fitosanitari. Com a norma general es limitar el seu s i en cas necessari nicament seran manipulats per persones amb la suficient formaci segons s'ha indicat i respectant les disposicions de cada comunitat autnoma, a ms de recollir la informaci en els registres corresponents. Residus Biolgics: Les closques de cargols morts en les qu no s'hagin observat cap tipus de malformaci o signe clnic, podran ser triturades i proporcionar una aportaci calcria a aquells terrenys en qu es constati la manca d'aquest mineral. Residus no biolgics Sn els residus qumics.

Cadvers Estan regulats pel Reglament (CE) nmero 1774/2002 del Parlament Europeu i del Consell, de 3 d'octubre de 2002 A ms, i tenint en compte la importncia de la prevenci i cura de la salut i benestar dels treballadors, s recomanable elaborar un Pla de Prevenci de Riscos Laborals adaptat a les condicions particulars de cada explotaci, per garantir la seguretat i les bones condicions higiniques i sanitries.Font: Guia de practiques correctes de higiene- Helicicultura

TECNOLGICS

Com ja hem comentat anteriorment Espanya es troba en una situaci econmica molt crtica, on no hi ha capacitat econmica per invertir amb investigaci i innovaci de la tecnologia. I de cada vegada les ajudes amb I+D es veuen ms redudes, el que est provocant que els professionals formats aqu, amb els recursos de tota la societat, emigrin a altres estats per trobar feina. La tecnologia que necessitarem est disponible al mercat actual. La ms fcil d'obtenir ser els sistema d'aspersors centralitzat i controlat per temporitzadors. Tot i que el sistema s d'aplicaci directe, per optimitzar els recursos hdrics de la producci, s'installar un control d'humitat relativa i absoluta. Aquest sistema de control, mitjanant sondes de lectura collocades a diferents punts de l'hivernacle, per sobre i sota terra, controlar la humitat necessria per mantenir els caragols en les millors condicions A l'habitaci de cria es necessitar un sistema de control de temperatura i humitat, a ms de materials d'allaments especfics disponibles al mercat. Tot aix per ser capaos de mantenir en condicions ptimes els reproductors per obtenir el major nombre d'ous a cada cicle de reproducci. La maquinria ms especialitzada i costosa que s'utilitza en aquesta industria s: Dipsit: necessari per a la cocci dels cargols, ser d'acer inoxidable i disposar d'un sistema de cistell de reixeta per introduir i treure el cargol amb facilitat. El sistema d'escalfament de l'aigua ser preferentment amb un mesclador d'aigua que proporcioni a la temperatura necessria o sistema de resistncia elctrica. Raspall: sistema de raspall installat al comenament de la cinta transportadora per eliminar les closques. Dutxes: cal una cinta transportadora de reixeta amb un sistema de dutxes des de la part posterior la dutxa ser amb aigua freda. Mquina d'envasat: per a la formaci d'envasos i introducci de l'aliment en els mateixos. Dependr del tipus d'envs escollit. Compressor: a la installaci de fred per l'augment de pressi del refrigerant. Condensador: a la installaci de fred per passar el refrigerant de gas a lquid. Evaporador: per l'absorci de calor de dins de les cambres de fred. Vlvula d'expansi: que regula el flux de refrigerant que entra a l'evaporador.

Installacions necessries: En el cas d'ultracongelat amb nitrogen necessitem installar el tnel de congelaci amb tot el sistema de subministrament de refrigerant i recuperaci, normalment el fabricant ven la installaci en un bloc. Les cambres de congelaci i magatzem requereixen una installaci de fred que comuniqui el refrigerant amb tota la maquinria necessria per extreure la calor de la cmera. Les cmeres tamb requereixen un sistema de ventilaci. Per emmagatzemar els caragols vius, deixant-los disponibles per la venda noms s necessria una cambra de refrigeraci que pugui mantenir una temperatura de 810C de forma constant aquest sistema permet abaratir molt els costs degut a que no s necessaris la regeneraci d'aire a l'interior de la cambra i permet que el caragol estigui emmagatzemat durant varis dies, llest per al seva adquisici.

1.2 DIAGNSTIC PREVI SOBRE LA FUTURA ACTIVITAT OPORTUNITATS

L'helicicultura t un futur molt prometedor especialment en els temps actuals en el que l'home est interessat per una alimentaci ms sana i nutritiva. Existeix una demanda de caragol molt elevada degut a la restauraci, mercat en creixement. El caragol s molt frtil i s'adapta fcilment a diversos climes. La seva alimentaci a base de vegetals es fcil d'aconseguir i molt econmica. Baix cost de les matries primeres per a la producci. Espanya i Frana sn ideals per aquesta activitat, per el tipus de clima, la riquesa dels sols, disponibilitat d'aigua i lluminositat solar. Retorn de la inversi a curt termini. Demanda exterior. Escassa m d'obra. Baixa competncia en el sector. AMENACES

La falta de coneixement i assessorament adequat sobre la biologia del caragol i la seva cria racional. Voler emprendre el negoci de l'helicicultura amb poca producci i escassa capacitat d'oferir al mercat una quantitat important del producte. Els intermediaris a vegades insalvables s un altre problema a tenir en compte. La mortalitat descontrolada, les malalties i els depredadors (rates, conills, ocells, insectes, etc.). La disminuci de la fertilitat. ESTRATGIES

Donar als nostres clients l'oportunitat de degustar els caragols cuinats i aix poder tastar-los o be poder dinar a les nostres installacions. Intentar la cria d'una espcie de caragols autctona.

2.ANLISIS DEL SECTOR I DE LA COMPETNCIA 2.1

DELIMITACI I ANLISIS DEL SECTOR ECONMIC

IDENTIFICACI DEL SECTOR, SUBSECTOR, RAMA I ACTIVIDAD

L'helicicultura pertany al sector primari i dins el sector es classifica aix: A.- Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 01.- Agricultura, ramaderia, caa i serveis relacionats amb les mateixes 014.- Producci ramadera 0149.- Altres explotacions ramaderes CONCENTRACI DEL SECTOR

Podem afirmar que el sector de l'helicicultura no s concentrat, es calcula que hi ha aproximadament unes 150 empreses a Espanya que s'hi dediquen. I a ms aquestes no tenen massa influncia del mercat, s a dir, no tenen control sobre els preus perqu la major part de la demanda de caragols se satisf grcies a les importacions. EVOLUCI DEL SECTOR

La utilitzaci del caragol com animal comestible s tan antiga com la humanitat. Restes fssils de closques trobats en cavernes prehistriques aix ho demostren. Els romans foren, no noms consumidors, si no que tamb importants criadors, ja que varen idear els primers recintes coneguts per la cria de caragol, aproximadament a l'any 50 a. C. Aquests tenien recintes separats per les diferents espcies i ja introduren la selecci dels millors espcimens per dedicar-los a la reproducci. Alguns d'aquests criadors de caragols s'establiren a Pompeia, devora el Vesuvi, a on segles ms tard els arquelegs varen descobrir mils de closques que demostren que el comer de caragols en aquella poca era un negoci rod. Tamb va ser una poca d'apogeu dels caragols l'Edat Mitja, en la qual es consumien en abundncia, entre altres raons perqu la seva carn era apta per l'abstinncia de la quaresma i a ms era un plat habitual en alguns monestirs d'Europa. A principis del segle XVIII el caragol havia desaparegut de les taules dels nobles. Va ser un poltic i gastrnom francs, Talleyrand, qui ho va tornar a posar de moda, i des d'aquest moment tot Europa ho va tornar a consumir.

Fins fa poc l'activitat helicicutora es limitava a la simple recerca de caragols, majoritriament pel consum propi o per vendre als mercats. Des del segle passat, les qualitats gastronmiques del caragol comenaren a ser apreciades i va passar a convertir-se en un aliment molt sollicitat, i ja en els anys 60 comenaren els primers intents de cria de caragol per part de criadors particulars en installacions rstiques a l'aire lliure. A Espanya, el consum del caragol terrestre t un notable arrelament a la nostre cultura ja que han format part des de sempre de l'alimentaci, especialment, en poques de fam. Avui constitueix un plat corrent, tpic i imprescindible en certes festes, a ms de ser considerat de luxe per alguns restaurants. Encara que s ara quan l'helicicultura s'est desenvolupant de forma clara a Espanya, ja amb anterioritat varen existir alguns intents, els quals varen resultar un fracs. Les raons d'aquests fracassos venien tant per la part de l'oferta com de la demanda. Podem afirmar que l'oferta de l'helicicultura era totalment nova i desconeguda, i que els empresaris agraris, sempre conservadors, que eren els que podien haver posat en marxa la iniciativa de producci, no s'han caracteritzat precisament en aquest pas per intentar innovar amb nous productes. Per altra banda, aquells valents emprenedors que es llanaren amb bona voluntat, varen haver de lluitar amb ms inconvenients dels que pogueren aguantar, essent el major de tots el gran desconeixement que havia sobre la tcnica de producci i la total absncia de centres d'informaci d'helicicultura. Per altra banda, la demanda no era la ms propicia. El mercat estava cobert amb l'oferta de carn tradicional: vedella, porc, pollastre, etc., i no eren molt ben rebudes les innovacions en qesti de gastronomia. L'altre sector de gran demanda avui s la restauraci, que per aquella poca no era ni l'ombra del que s avui. POSICI COMERCIAL

s un fet que la competncia en el sector de la helicicultura s nulla per la falta de granges i la poca disponibilitat de caragol al mercat. En els mesos d'hivern l'oferta s escassa. Principalment, s'est consumint caragol de recollecci silvestre per la tendncia s que per als propers anys el mollusc de granja vagi ocupant el seu lloc al mercat en detriment del recollit en la naturalesa. ASPECTES ECONMICS

De diferents referncies del mercat del caragol obtenim un preu mitj de: Preu kg venut a intermediaris: 5 + IVA Preu consumidor final: 7+ IVA Els preus finals en conserva sn molt superiors tenint en compte que un kg de caragol cuit envasat supera els 20 euros. En les grans superfcies trobam pots amb un pes de 300 grams que tenen un preu pel consumidor superior a 8.

ASPECTES FINANCERS El Fons de Garantia Agrria i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA) ha obert la lnia dajudes corresponent a lany 2012 per fomentar la incorporaci de joves agricultors al camp balear. Les ajudes estan destinades a joves de 18 a 40 anys que disposin de certa experincia i qualificaci professional en el sector agrari. Els sollicitants shan dincorporar enguany a una explotaci agrcola, ja sigui de manera individual o associativa, i shan de comprometre a exercir lactivitat agrria durant un perode de cinc anys com a mnim. Els objectius daquesta convocatria sn fomentar locupaci en el sector agrari de les Illes Balears, facilitar el rejoveniment de la poblaci agrria activa i professionalitzar el capital hum de les explotacions agrries de manera que permeti millorar-ne la competitivitat, la capacitat dinnovaci i la rendibilitat econmica i ambiental.

2.2 ANLISI DE LA COMPETENCIA EN LES EMPRESES DEL SECTOR ANLISI DE LES FORCES COMPETITIVES L'helicicultura, com qualsevol altra activitat requereix d'una formaci prvia que aporti elements de judici objectius que permetin a l'emprenedor prendre una decisi abans de realitzar una inversi econmica. Les barreres d'entrada es defineixen com les dificultats que enfronta una empresa quan entre dins un mercat. Les barreres d'entrada sn una mesura de la competitivitat d'un mercat. Quan una empresa est establerta en el mercat crea barreres d'entrada a competidors. Poden incloure tecnologia, costs d'inversi, econmiques, etc. Una de les barreres econmiques s que per obtenir els primers beneficis ha de passar un any i mig, per aquest motiu es recomana tenir altres ingressos al comenament i no dependre nicament de la granja. El preu que resulta d'un mercat amb pocs operadors s el resultat d'un joc d'estratgia competitiva, s a dir les empreses ja existents en el sector tenen ms flexibilitat per jugar amb els preus. La inversi significativa en costs fixes sempre es realitza en un horitz d'incertesa que podria donar lloc a rendes temporals per l'empresa, els beneficis poden resultar inconstants. Dificultat amb la obtenci del coneixement especific de la producci del caragol i els seu desenvolupament. En general, l'alta inversi inicial en el sistema de producci i centre de recollida. Obtenir una economia d'escala adequada per a tenir una rendibilitat interessant, per poder obtenir el nostre producte a un cost acceptable. Superar les exigncies legals per a l'exportaci del nostre producte.

Quedam pendent de la informaci que demanen a les cartes enviades a la Cambra de Comer i a la Conselleria d'Agricultura per ampliar aquesta fase des projecte. Adjuntam les cartes enviades.

IES FELANITXCtra. Petra s/n 07200 Felanitx Tel: 971 58 18 04 Fax: 971 58 12 58 Felanitx, 7 de novembre de 2012 A la atenci de: Departament d'informaci. Assumpte: Sollicitud d'informaci per un projecte empresarial. Senyor/a, som dues alumnes que estudiam a l'IES Felanitx un cicle formatiu de grau superior d'Administraci i Finances i estam preparant un projecte empresarial. El nostre projecte a desenvolupar s sobre l'helicicultura i necessitam informaci d'aquesta activitat. Segons la Conselleria d'Agricultura, el CNAE s el 0149 i IAE 069. Agrairem tota classe d'informaci dins l'activitat abans esmentada respecte: Empreses de Mallorca Empreses espanyoles Informes comercials Ranking i sectors Noves empreses Informes sectorials Bases de dades Internacionals

Ens plauria que si ens contestau per fax, l'adreceu a l'institut, al fax de la capalera i a l'atenci de Celeste Sabater Romero o Maria Bassa Suer de 2n del CFGS d'administraci i finances. Si no fos possible per fax, adjuntam les nostres adreces electrniques. Mariabassa.aif@gmail.com celeste.sabater.romero@gmail.com Grcies per la vostra atenci. Atentament, Celeste Sabater Romero Maria Bassa Suer

IES FELANITXCtra. Petra s/n 07200 Felanitx Tel: 971 58 18 04 Fax: 971 58 12 58 Felanitx, 14 de novembre de 2012 A la atenci de: Departament d'informaci. Assumpte: Sollicitud d'informaci per un projecte empresarial. Senyor/a, Som dues alumnes que estudiam a l'IES Felanitx un cicle formatiu de grau superior d'Administraci i Finances i estam preparant un projecte empresarial. El nostre projecte a desenvolupar s sobre l'helicicultura i necessitam informaci d'aquesta activitat. Segons la Conselleria d'Agricultura, el CNAE s el 0149 i IAE 069. Agrairem tota classe d'informaci dins l'activitat abans esmentada

Ens plauria que si ens contestau per fax, l'adreceu a l'institut, al fax de la capalera i a l'atenci de Celeste Sabater Romero o Maria Bassa Suer de 2n del CFGS d'administraci i finances. Si no fos possible per fax, adjuntam les nostres adreces electrniques. mariabassa.aif@gmail.com celeste.sabater.romero@gmail.com

Grcies per la vostra atenci. Atentament,

Celeste Sabater Romero

Maria Bassa Suer