Date post: | 06-Apr-2016 |
Category: |
Documents |
Upload: | biblioteca-institut-montserrat |
View: | 223 times |
Download: | 1 times |
Índex
1 Propòsits i objectius ............................................................................................................................... 4
2 Història, tradició i actualitat castellera .......................................................................................... 5
2.1- Orígens dels castells: segle XIX ....................................................................................................... 5
2.2- Època d’esplendor i decadència ..................................................................................................... 8
2.3- Guerra i postguerra............................................................................................................................. 10
2.4- La segona època d’or ........................................................................................................................ 13
2.5- Els anys incomparables ( 1992- 2000) ........................................................................................ 17
2.6- El present dels castells: segle XXI ................................................................................................. 20
2.7-L’aparició de la dona en el món casteller .................................................................................. 23
2.8-Prevenció de lesions i mesures de seguretat ........................................................................... 24
3 Formació d’un castell ............................................................................................................................ 27
3.1- Tipus de construccions ...................................................................................................................... 27
3.2- Funcions dels castellers ..................................................................................................................... 38
.............................................................................................................................................................................. 38
4 Estudi pràctic dels castells.................................................................................................................. 43
4.1- Pilar de vuit amb folre i manilles .................................................................................................. 44
4.2- Tres de deu amb folre i manilles .................................................................................................. 48
2
4.3- Dos de nou amb folre i manilles .................................................................................................. 53
4.4 Quatre de nou sense folre ................................................................................................................ 57
5 Annex: ......................................................................................................................................................... 61
5.1- Enquesta: ................................................................................................................................................. 61
5.2- Entrevistes: .............................................................................................................................................. 63
6 Conclusió final: ....................................................................................................................................... 65
7 Bibliografia: .............................................................................................................................................. 68
3
Agraïments
Al Guillem Guinovart, per ensenyar-me el món dels castells des de dins i ajudar-
me en tots els dubtes que m’han anat sortint.
A la meva tutora del treball, Pilar Ricol, per la seva ajuda i professionalitat a l’hora
de guiar-me a fer aquesta recerca.
A la Colla Vella dels Xiquets de Valls per acollir-me durant aquest any a les seves
actuacions.
Al César Torrijos, per l’entrevista que li vaig poder fer durant la diada de Sant
Úrsula.
A les següents colles, que van accedir a respondre el formulari:
o Colla Vella dels xiquets de Valls
o Minyons de Terrassa
o Colla Jove dels Xiquets de Tarragona
o Castellers de Sants
o Castellers de Barcelona
A la família, pel suport moral que m’ha donat.
4
1 Propòsits i objectius
La idea d’aquest treball em ve d’un poble anomenat Vilabella, el poble de la
meva família per part de pare. Al costat de Vilabella, només a 7 quilòmetres
trobem la capital de l’Alt Camp, Valls. A Valls hi trobem dues colles importants:
La colla Vella dels Xiquets de Valls i la colla Joves de Xiquets de Valls. En un
poble tan petit, la rivalitat entre les dues colles és immensa i traspassa les línies
de l’oci i arriba a separar la gent entre Muixerrillos i Vellacos.
El món casteller me’l va mostrar un amic del poble el Guillem Guinovart, un actiu
de la Colla Vella dels Xiquets de Valls ,que em va portar a algunes diades a la
plaça del Blat. Abans d’això, n’havia vist alguna , de diada però sempre des de
lluny i amb molt de respecte.
El que més em va impressionar dels castells va ser l’ emoció d’aportar una mica
de la meva força a crear un castell tan majestuós i alt com és l’ajuntament. Ho
vaig trobar realment impressionant.
5
Crec que aquest va ser un dels fets que va despertar el meu interès a relacionar
els castells amb el món de la física. Com un grup de persones podia crear un
equilibri tan perfecte i podia pujar tan amunt?
El meu objectiu inicial en aquest treball és trobar una explicació científica als
castells humans. M’agradaria arribar a entendre com es formen i de quina forma
es poden aguantar tanta gent en una formació humana. Un altra pregunta que
em qüestiono, és el límit que tenen els castells. On està la fita màxima que
poden assolir les colles?
2 Història, tradició i actualitat castellera
2.1- Orígens dels castells: segle XIX
El món casteller ha viscut diferents èpoques d’esplendor i de decadència. Actualment els
castells viuen un moment dolç , però no sempre ha estat així. Com i quan van començar
els castells?
6
Els primers trets dels castells els podem veure a finals dels segle XVIII i principis del
segle XIX. Sorgeixen a les festes de la Catalunya Nova , on els balls medievals guanyen
importància. D’aquests balls de carrer festius en destaquem dos: les Moixigangues i el
ball de Valencians.
Ball dels Valencians ( Festes de Santa Tecla, Tarragona 2014)
Eren construccions humanes de poca alçada acompanyades musicalment. Mica en
mica, aquestes construccions varen agafar alçada fins que van esdevenir castells. Va
passar un temps on van conviure i es confonien.
7
Està documentada una actuació castellera el 1770 a l’Arboç, on colles de balls
valencians, com ara, la del Catllar, van formar una construcció de sis sostres
acompanyats del so d’una dolçaina.
En els anys següents, els castells agafen una certa importància dins de la Catalunya
Nova fins al punt que, al 1805, es crearen a Valls les dues primeres agrupacions
totalment castelleres: La colla dels Pagesos i la dels Menestrals. Així doncs, podem dir
que Valls, capital de l’Alt Camp, és el bressol dels castells. Fins i tot , durant un temps,
es va fer servir el nom de Xiquets de Valls, per identificar qualsevol colla castellera com
a sinònim de castellers.
El segle XIX, aquest fenomen es va estendre cap al camp de Tarragona, la Conca, el
Penedès i el Garraf, encara que mai amb la constància i l’èxit de les primeres colles de
Valls.
En aquella època, on les classes socials venien determinades pels gremis, les colles
castelleres estaven definides de la mateixa manera. Així doncs, a Valls es diferenciaven,
els pagesos, propietaris de terres, i els menestrals, treballadors amb menys poder
adquisitiu. El mateix exemple sorgeix a Tarragona amb els pagesos i els pescadors.
8
2.2- Època d’esplendor i decadència
Les dues colles de Valls van acabar fent castells de màxima altura entre els anys 50 i 80
del segle XIX. S’han documentat quatre castells de gamma extra: el quatre de nou sense
folre, per part de la Joves al 1852 a Torredembarra. Un altre quatre de nou sense folre
de la Vella, al 1881, a Tarragona. Un espectacular tres de nou sense folre de la Joves el
mateix any. I per acabar , el cinc de nou amb folre de la Vella, a la plaça del Blat, a
Valls, el 1883.
Aquests castells són els únics documentats, però segurament, se n’afegiran de nous
conforme avancin les investigacions. Fins fa menys d’una dècada, quasi bé no s’han vist
castells d’aquestes dimensions i en comptades ocasions, així doncs s’ha tardat més d’un
segle a arribar al mateix nivell de l’època d’or dels castells, encara que la qualitat de
vida ha variat molt respecte el segle XIX.
A partir dels anys noranta tot va canviar. Els castells van entrar en una decadència que
no es va superar fins els anys 20 del segle posterior. El motiu més important va ser la
fil·loxera, al 1879. Aquest fet va devastar camps de vinya de tots els pagesos de la zona.
Això va comportar que molta gent quedés sense cap tipus de salari i van haver
d’emigrar cap a la Barcelona industrial. La construcció del ferrocarril de Valls a
Barcelona, al 1883 , va provocar aspiracions burgeses en la manera de celebrar les
festes. Es preferien balls d’envelat i obres de teatre a actuacions castelleres. Així doncs,
9
van desaparèixer totes les colles de l’Alt camp excepte les dues de Valls, que van caure
fins a fer només castells de sis pisos.
Fins a l’any 1926, van ser anys amb un nombre d’actuacions molt baix i irregulars.
L’últim castell de vuit està documentat del 1908 per part dels vallencs i fins els anys
trenta no en veurem cap més.
Diades tan importants com Santa Tecla, a Tarragona o Sant Fèlix, a Vilafranca, es van
deixar de fer durant uns anys pel poc interès en vers els castells. La majoria de les
colles van anar desapareixent amb els anys menys les irreductibles colles de Valls, que
van aguantar fent castells de sis i de set a casa seva, la plaça del blat.
Els dos punts d’inflexió documentats que van crear la renaixença són, per una banda, la
diada de Santa Úrsula a Valls i la creació de noves colles. A la plaça del blat es va tornar
a veure castells de gamma mitja, amb castells com el tres de set aixecat per sota. A
part, el 1926, es van crear noves colles com els Xiquets de Tarragona i els Nens del
Vendrell. Finalment, al 1932, a l’Arboç, la Colla Vella dels Xiquets de Valls aconseguí
carregar el primer quatre de vuit des de feia dècades.
10
4 de 8 carregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls( l’Arboç, 1932)
2.3- Guerra i postguerra
Durant el 1936 i el 1939 no es va produir cap tipus d’activitat castellera a causa de la
guerra civil espanyola. Aquest fet bèl·lic va comportar la mort de molts castellers i l’exili
d’altres.
11
En els primers anys de la postguerra, les colles estaven sota mínims i no tenien suficient
gent. Abans de la guerra civil, Valls disposava de dos colles, a l’igual que Tarragona i el
Vendrell. A partir del 1939 es va produir un fet insòlit i les colles d’una mateixa població
es van unir per fer castells. El món casteller es va reduir a tres colles: Els Xiquets de
Valls, o també anomenats, la barreja, els Nens de Vendrell i els Xiquets de Tarragona.
Aquesta unió va durar pocs anys. El 1946, la barreja de Valls es va separar per formar
de nou les dues colles , Colla Vella del Rabassó i els Muixerra. D’igual manera va passar
a Tarragona, amb la Colla Vella i la Colla Nova de Sant Magí. Només els Nens del
Vendrell van quedar units. Un altre fet important d’aquelles dates va ser la formació
dels Castellers de Vilafranca al 1948.
Durant aquells anys ja es van començar a fer castells de vuit , exactament , el 1946 a
Vilafranca. La renaixença dels castells estava traient cap.
Els propers anys van ser força irregulars pel que fa als castells. Els castells de vuit no
s’acabaven de consolidar i moltes colles es van quedar estancades. El món casteller
havia assumit que els castells de gamma extra tan espectaculars del segle passat eren
històrics i no es repetirien mai i fins i tot, molta gent posava en dubte la seva existència.
12
A partir dels anys seixanta, la rivalitat entre la Vella de Valls i els Nens del Vendrell, va
anar creixent. Aquest fet va fer que els castells fessin un pas més i evolucionessin. El
1968 els Nens van coronar el primer pilar de sis del segle. Un any després, els de
Vallencs van carregar el primer cinc de vuit i més tard intentava, el primer castell folrat
des de feia molt de temps: el dos de vuit amb folre.
Primer 5 de 8 carregat del segle XX per la Colla Vella (Valls, 12/10/1969)
Amb el pas del temps els castells van créixer en popularitat, i es creaven noves colles. El
1969, els Castellers de Barcelona i dos anys després tornaven en escena la Colla Joves
de Xiquets de Valls, descendent dels Muixerra.
13
Els anys setanta, van continuar amb la forta rivalitat entre la Vella i els Nens. El folre es
va consolidar entre les dos colles i castells com el dos de vuit o el pilar de set amb folre
es feien amb eficàcia. A partir del 1975, els Nens del Vendrell es van despenjar de la
cursa cap als castells de nou amb la Vella i així va desaparèixer la seva rivalitat. Era el
torn per la històrica batalla entre les colles de Valls.
2.4- La segona època d’or
El 25 d’octubre del 1981 a la plaça del blat de Valls, la Colla Vella dels Xiquets de Valls
descarregava per primer cop en el segle XX, el primer castell de nou: el quatre de nou
amb folre. L’últim castell de nou va ser assolit el 1889 i cent anys després es va poder
tornar a veure castells de gran alçada. Aquest va ser el fet que va marcar l’inici de la
segona època d’or castellera.
Durant els pròxims 4 anys, la Vella va monopolitzar els castells de nou, encara que
només en va aixecar dos per temporada. Aquest lideratge es va trencar quan al 1986,
l’altra colla de Valls, la Joves, va carregar el quatre de nou amb folre. Poc després, per
Sant Úrsula, la Joves va aconseguir descarregar el tres de nou amb folre i el cinc de vuit
14
amb folre, i carregar el quatre de nou amb folre. Aquesta es va convertir en la millor
actuació d’aquell segle i va ser anomenada “la tripleta màgica”.
El 1990, dues colles llunyanes a l’ epicentre dels castells van entrar en acció. La colla
vilafranquina, els castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa, van assolir castells de
nou i van plantar cara a les dos colles Vallenques.
Dos de vuit amb folre descarregat per la Colla jove xiquets de Tarragona (diada de Santa Tecla, 1990)
15
Durant aquestes dates, es va formalitzar el concurs de castells com ara coneixem. El
concurs de castells és una trobada bianual de les millors colles castelleres de Catalunya
que competeixen d’una forma més esportiva. Tenen cinc rondes per tirar qualsevol tipus
de castell i d’aquests et puntuen els 3 millors castells i estan puntuats de tal forma que
es poden saber els guanyadors i els perdedors d’aquell dia. Per aquesta raó, hi ha colles
castelleres que no s’hi presenten ja que expliquen que els castells no són cap esport i
que no es tracta de competir. El primer concurs casteller data del 1902 dintre de les
festes de la Mercè , però es va començar a formalitzar durant els anys trenta a
Tarragona i posteriorment oscil·lant entre Vilafranca i la capital del Tarragonès.
Les puntuacions dels castells estan dividides per seccions de dificultat. Hi ha molts
castells puntuats que mai s’han intentat però que existeix alguna possibilitat de
carregar-los.
16
Tipus de castell
Carregat
(punts)
Descarregat
(punts)
Pilar de set amb folre 610 695
Cinc de vuit 640 735
Quatre de nou amb folre 920 1055
Tres de nou amb folre 965 1110
Nou de vuit 1210 1390
Dos de nou amb folre i manilles 1330 1530
Pilar de vuit amb folre i manilles 1395 1605
Cinc de nou amb folre 1515 1740
Quatre de nou amb folre i pilar 1630 1800
Quatre de nou sense folre 2015 2315
Dos de vuit sense folre 2065 2375
Tres de deu amb folre i manilles 2105 2420
Quatre de deu amb folre i manilles 2215 2550
Pilar de nou amb folre manilles i
puntals
2445 2810
Tres de nou sense folre 2565 2950
17
La premsa es va començar a interessar pel el món casteller. El 1991, es va retransmetre,
per primer cop una diada castellera per TV3 i els castells van guanyar molts seguidors.
EL 1992 tanca la segona època d’or amb uns registres sorprenents. Si fins aquell any
s’havien carregat més castells que descarregat, en 12 mesos es van descarregar 13
castells i només se’n va carregar un. Finalment es va mostrar el lligam que tenien els
castells amb la cultura del país, fent-ne una mostra als J.J.O.O. de Barcelona.
2.5- Els anys incomparables ( 1992- 2000)
Si algú va pensar que la segona època d’or seria el sostre dels castells s’equivocava. Si
parlem de dades quedarem bocabadats.
Fins al 1992 s’havien descarregat 14 castells de nou i només a l’any 2000 se’n van
descarregar noranta-quatre i de vint-i-sis colles es va passar a seixanta colles. Aquestes
són algunes de les dades més xocants dels anys incomparables.
Un altre fet a destacar va ser el dos de nou amb folre i manilles carregat pels Minyons
de Terrassa el 1994. Va ser molt important per dues raons: va ser el primer castell que
18
incorporava manilles, una petita pinya més sobre el folre, i a part, va ser un castell
inèdit. No consta en cap hemeroteca que en el segle XIX s’hagués provat mai. Aquest
és l’inici de la ràpida efervescència dels castells. A partir d’aquí , altres colles es van
llançar a provar castells que mai s’havien vist, nous reptes.
Durant el 1994, es van provar, encara que sense èxit, el dos de vuit sense folre per la
Joves, el tres de vuit aixecat per sota per la Vella, el cinc de nou amb folre per la Jove
de Tarragona, el quatre de nou sense folre pels Minyons i el quatre de vuit amb l’agulla
pels Vilafranquins.
Durant els anys incomparables es va recuperar una part dels castells que havia estat
oblidada amb els anys: els pilars. Així doncs, amb els Castellers de Vilafranca per
davant, es va descarregar durant aquests anys, el pilar de sis, de set amb folre i fins
arribar al pilar de vuit amb folre i manilles. Després es va aconseguir unir els castells i
els pilars, amb el quatre de vuit amb l’agulla, un pilar de sis de l’estructura, i el quatre
de nou amb folre i l’agulla.
Altres castells a esmentar que es van poder assolir, van ser el cinc de nou amb folre
pels de Terrassa i un castell mític del segle XIX, el quatre de nou sense folre, l’últim
19
gran castell de la primera època d’or. El dos de vuit sense folre dels Vilafranquins i el
tres de vuit aixecat per sota, van ser dos nous castells a remarcar.
Finalment i com a punt màxim casteller, es va aconseguir pujar un pis més els castells.
Primer els de Vilafranca i més tard, els Minyons i la Vella van aconseguir muntar un
imponent tres de deu amb folre i manilles. Així acaba el segon segle amb aparició
castellera, de la millor forma possible, superant per fi, als seus antecessors del segle XIX.
3 de 10 amb folre i manilles carregat per la Colla Vella, Concurs de castells, 2000)
20
2.6- El present dels castells: segle XXI
Es pot dir que encara no s’ha superat el nivell que es va veure en els anys 90 i 2000,
però s’ha mantingut. Abans , poques colles tenien a l’abast castells de gamma extra i
actualment, més de 10 colles han pogut assolir els castells bàsics de 9. Durant aquesta
dècada ha regnat el color verd. Els de Vilafranca han estat els que s’han emportat tots
els concursos des de l’any 2000. La colla Vella i la Joves sempre han seguit l’estela dels
vilafranquins i s’hi ha sumat les dues colles Tarragonines amb molta força. A part, les
colles de Barcelona (Gràcia, Sants i Barcelona) han crescut d’una forma impressionant
que han passat a estar d’entre les 10 millors colles.
El passat dia 16 de novembre de 2010 els castells van rebre la millor notícia possible:
van ser declarats per la UNESCO , Patrimoni immaterial de la humanitat. Això demostra
la clara expansió en el món dels castells, han passat, en poques dècades, de ser una
pràctica comarcal a sortir en diaris internacionals regularment.
Fa pocs dies, el 5 d’octubre es va celebrar el Concurs de Castells a Tarragona. Va ser
una jornada històrica. Els de Vilafranca van tornar a endur-se el premi gran amb una
actuació memorable: 3 de 10 amb folre i manilles carregat, 3 de 9 amb el pilar i 2 de 8
sense folre carregat. Molt a prop van tenir la Colla Vella, els guanyadors morals de la
diada. Van tenir a tocar la victòria, ja que l’única diferència va ser que ells van fer el 4
21
de 9 amb folre i pilar, una pèl pitjor puntuat que el 3. En última ronda, van tirar un 4 de
9 sense folre a la desesperada però es va quedar en intent. Durant aquest any, havien
patit lesions de castellers en posicions clau i van haver de baixar el llistó a principi de
temporada, però han arribat amb totes les forces a final de temporada. Van poder
carregar 14 anys després el 3 de 10 amb folre i manilles acompanyat d’un 2 de 8 net i
un 4 de 9 amb el pilar. Els de la colla Jove de Tarragona van quedar en tercer lloc amb
un somni fet realitat, un 3 de 10 amb folre i manilles carregat. Més mala sort va tenir
l’altre colla joves, la de Valls. No va poder carregar el seu 4 de 9 sense folre i es van
quedar amb la setena plaça. Les colles barcelonines van fer un gran paper amb els
castells bàsics de 9 i van ocupar la part mitja de la classificació. En conclusió un concurs
per recordar. Com a dada principal, es van veure 20 castells de nou o més en un sol
dia.
22
Sobre el futur dels castells, com a opinió personal penso que no s’aconseguirà gaire
més altitud i complexitat en els castells. Potser es veuran un o dos castells més, però
crec que el sostre està molt a prop. Crec que tot aquest món tant bonic encara té molt
potencial i es convertirà en una activitat molt més popular que ara en poc temps.
2 de 8 carregat per la Colla Vella (Concurs de castells , 2014)
23
2.7-L’aparició de la dona en el món casteller
Un dels factors que ha fet possible veure castells de tant nivell en aquests anys ha
estat l’entrada de la dona en el món casteller. Al segle XIX, quan el món casteller era
només per a pagesos i treballadors, la dona era exclosa completament per raons socials.
Des de fa poc més de dos dècades, el sexe femení ha tingut una gran presència en el
tronc i el pom de dalt del castell. Això és així perquè la dona pesa 15 o 20 quilos
menys que un home com a norma general i amb una mateixa alçada. El perfil d’un
cinquè o sisè és el d’una noia adolescent, prima, àgil i atlètica.
Per altra banda, en el pom de dalt( anxaneta i dosos) , la diferència de pes entre un nen
i una nena no es nota tant i per això es veuen ambdós sexes. El perfil d’enxaneta és
d’un nen o nena de 5 o 6 anys molt valent i àgil, i el de
dosos, de 6 o 8 anys.
Pis d’un castell ocupat per dones de la Colla Joves dels Xiquets de Valls
24
Un exemple molt clar on es veu l’entrada de la dona als castells, és si es comparen dos
4 de 9 amb folre descarregats. El primer per la Colla Vella al 1981 on no hi havia cap
dona ni al tronc ni a la pinya i el segon pels Minyons de Terrassa al 1998 on el 39,28 %
dels castellers eren dones. ( dades extretes del Manual de supervivència d’un casteller).
2.8-Prevenció de lesions i mesures de seguretat
Un dels aspectes que més s’han treballat aquests últims anys en el món casteller és la
prevenció de lesions. A l’ observar algunes diades castelleres en directe, he pogut
comprovar dos mètodes per reduir lesions, dos automatismes que els castellers ja tenen
des de fa temps:
- El primer mètode és quan un castell està caient, sempre els castellers del pom de
dalt i del tronc intenten no deixar-se anar i caure agafats. La raó d’aquest fet és
que així formaran un cos més gran i podran parar la caiguda friccionant amb
altres cossos. Si un casteller cau sol i es despenja de l’estructura agafa molta
velocitat i pot caure amb molta força, fent-se mal a ell mateix i a la gent de la
pinya.
25
- El segon mètode és quan un castell ja ha fet llenya, les colles rivals que es troben
amb ells a plaça passaran a formar una pinya gegant perquè així no es pugui
esfondrar la gent de la pinya de la colla afectada. La raó d’aquesta mesura tant
assenyada és que en primer lloc, la gent de la pinya podrà aguantar millor el pes
que ara té a sobre i no caurà a terra. Després també es repartirà entre més
persones la pròpia força de la caiguda i provocarà menys lesions. Per últim, si
algun casteller del tronc i del pom de dalt es despenja no caurà directament
contra el terra i podrà caure sobre una pinya.
Durant les últimes dècades, els castells han crescut molt en alçada i per tant s’han
convertit en més perillosos per als més menuts i això ha fet que s’hagi implementat una
mesura per evitar lesions. Actualment, els castellers
del pom de dalt han de dur un casc al cap per evitar
lesions encefalocranials. Aquesta mesura va ser
activada a causa de fets tràgics on enxanetes havien
mort a causa d’una llenya d’un castell. En certes
construccions on just cauen quan es carreguen, la
canalla es pot despenjar i caure sola fins la pinya o el
terra. Podem dir que fa una caiguda lliure d’entre 10
o 15 metres de mitjana si no s’agafa a cap altre
26
casteller. Va ser una mesura molt aplaudida per tot el món casteller i no va ser discutida
per cap sector més tradicionalista.
Des de fa molts pocs anys, s’està treballant amb un collaret per protegir les cervicals.
Des de el CCCC (Coordinadora de colles castelleres de Catalunya) s’està treballant en un
artefacte que aniria pels llocs més propers del tronc a la pinya per protegir-se de
caigudes violentes al coll. Seria un teixit intel·ligent que es posaria a sota del coll de la
camisa, que es solidificaria amb l’impacte limitant les possibilitats de lesió medul·lar.
El director de la Coordinadora, Dani Castillo, ha explicat a una entrevista a
www.revistacastells.cat que hauria de ser una peça “tova, reutilitzable, d’ús fàcil, escàs
impacte visual i, a més, econòmic”. Reunir totes aquestes característiques no es fàcil i
s’hi ha de treballar a fons abans que es porti a plaça.
L’única colla que ha treballat en alguna cosa similar ha sigut la Colla jove de xiquets de
Tarragona. El 1995, a la diada de Santa Tecla va succeir un accident en una caiguda
d’un castell de gamma extra i van decidir crear un artefacte per algunes posicions clau
de la pinya. Va resultar un fracàs i no va ser implantat ja que era poc pràctic i no tenia
garantia absoluta de que funcionés.
27
Casteller de la Colla jove de xiquets de Tarragona amb una protecció cervical a finals del 90.
3 Formació d’un castell
3.1- Tipus de construccions
El pilar:
Formació formada per un sol casteller damunt d’un altre. Aquests castells són els
més inestables i s’ha d’anar amb molta cura al pujar o baixar. Es fan servir per
començar o acabar una diada castellera, exceptuant el concurs. Hi ha de diferents
tipus:
28
o Pilar caminant: és un pilar de quatre que es construeix a l’iniciar una diada.
Es comença en un punt de trobament on es troben els castellers i s’acaba
al mig de plaça. Consta de una pinya molt petita perquè la seva dificultat
és la mobilitat.
Pilar caminant de la jove de Tarragona ( Santa Tecla, 2013)
29
o Pilar al balcó: Pilar de cinc que es forma al costat d’un ajuntament. Des del
balcó es tira una faixa amb un nus d’on l’enxaneta s’hi agafa i es queda al
balcó.
Pilar al balcó dels castellers de la Vila de Gràcia ( Plaça de la Vila de Gràcia, 10/05/09)
30
o Vano de pilars: Conjunt de 3 o 5 pilars efectuats alhora per una mateixa
colla. El pilar del mig és sempre d’un pis més elevat que els altres. Per
exemple. Un vano de 6 seria un pilar de 6 al mig, dos pilars de 5 als
costats i dos pilars de 4 a les bandes.
Vano de 6 pels castellers de Barcelona ( Diada de màrtirs, 2014)
31
Primer pilar de vuit amb folre i manilles descarregat del s. XX pels Castellers de Vilafranca ( Sant Miquel , 1997)
o El quatre:
Tipus de construcció que forma un quadrat entre els castellers. És el castell
més estable possible. Moltes colles el fan servir per pujar un pis més les
seves construccions. El pom de dalt es troba molt segur ja que els dosos
tenen un peu a cada pilar.
o S’ha arribat a fer el 4 de nou sense folre i s’ha intentat el 4 de 10 amb
folre i manilles encara que va quedar en intent per part dels Vilafranquins.
32
Primer 4d9 sense folre del s. XX dels Minyons de Terrassa ( Fires de Sant Narcís, 1998)
33
- El tres:
o El tipus de construcció de tres és molt més lleugera que no pas el quatre
però té altres inconvenients. No és tan estable com aquest i té molta
tendència a girar sobre si mateix. A part el pom de dalt no es troba tan
còmode ja que els dosos només tenen 3 pilars per posar quatre peus.
o Encara els seus inconvenients, és el castell que ha arribat més amunt , fins
a deu pisos amb el 3 de 10 amb folre i manilles.
3d10fm descarregat pels Castellers de Vilafranca ( Sant Fèlix, 2013)
34
- El dos:
o Estructura formada per dos pilars agafats. Són molt fràgils i qualsevol
batzegada al pujar o baixar pot convertir-se en llenya. Aquesta estructura
està més ben valorada que el tres o el quatre ja que és molt més
bellugadissa.
o Aquest tipus de construcció s’ha pogut veure amb manilles amb el 2 de 9
amb folre i manilles i amb el 2 de 8 net, encara més ben valorat.
Dos de nou amb folre i manilles per la Colla Vella Xiquets de Valls ( Firagost 2013)
35
- Quatre amb el pilar:
o Estructura de quatre amb un pilar al mig de dos pisos menys. Primer es
basteix el quatre i quan aquest s’està descarregant, el pilar es va formant i
l’enxaneta del quatre es converteix en la del pilar. Finalment es descarrega
el quatre i queda un pilar sol.
o Es un castell de gran dificultat ja que s’ha de renunciar a varies posicions
de la pinya per deixar lloc al pilar. Aquest castell té dos nomenclatures: a
les terres de Valls cap al sud s’anomena amb el pilar i de Vilafranca cap al
nord, amb l’agulla.
Quatre de set amb l’agulla pels Castellers de la vila de Gràcia (Diada dels castellers de Lleida, 2009)
36
- El cinc:
o Estructura d’un tres ajuntat amb un dos per la rengla del mig. Consta de
dos poms de dalt i d’una enxaneta, per tant, aquesta ha de fer el toc
d’aleta dos cops.
o El 5 de 8 és anomenat pels castellers com a catedral per la seva
majestuositat. Junt amb el 3 de 9 amb folre i el 4 de nou amb folre formen
la tripleta màgica, típica actuació castellera.
5d9 amb folre per la Colla Joves dels xiquets de Valls( Concurs de Tarragona, 2010)
37
- El tres aixecat per sota:
o Castell en forma de tres que es forma totalment a la inversa. Es comença
posant el pom de dalt i els baixos van pujant castellers cap a dalt amb
molta força.
o És una estructura que és molt impressionant però es fa servir molt poc.
Només s’ha arribat a veure 3 de 8 aixecat per sota i mai cap castell de nou
d’aquest tipus, ja que a l’últim pas, el castell es queda com un 3 de 8
sense pinya per uns instants i s’ajunta després. Si es pugés un altre pis,
significaria que la colla té dominada el 3 de 9 net i encara mai s’ha vist
cap castell així.
3d8 aixecat per sota per la Colla Vella xiquets de Valls (Vila-rodona, 1999)
38
3.2- Funcions dels castellers
Un castell està dividit en tres parts: pinya, tronc i pom de dalt. En aquesta part del
treball podrem veure les funcions que efectua cada casteller.
EL tronc té una nomenclatura molt senzilla i bàsica. El casteller que toca al terra és
anomenat primer. El casteller que porta a sobre, segon. I així consecutivament fins
arribar al pom de dalt.
En el pom de dalt trobem tres posicions. El pis que toca amb el tronc s’anomena dosos,
ja que sempre és format per dos castellers. A sobre seu es situa, l’acotxador que posa la
seva espatlla perquè l’enxaneta pugui pujar per sobre ser i fer el toc d’aleta.
39
La pinya d’un castell, encara que sembli molta gent fent força sense sentit, hi ha un
ordre implacable. Cadascú té una funció a seguir per fer així una força molt més
eficient. A continuació us explicaré les posicions més properes al tronc de la pinya i per
tant més importants, que es repeteixen al folre i a les manilles.
Home del darrere: Es situa just darrere el baix d’un castell. Evita que el pit del
baix se’n vagi cap a enrere i l’agafa per la faixa per contrarestar la força.
Agulla: Va just al mig del castell, entre els baixos. Es tracta d’una persona
d’estatura alta i prima que intenta que els baixos no es tirin cap a dintre. A part,
amb les mans agafa les cames dels segon, per evitar que es pugui agenollar.
Crossa: Persona d’estatura baixa i robusta. Es col·loca a l’aixella del baix, per tant,
cada baix en té dos. La seva funció és fer que les espatlles del baix no es puguin
caure o que vagin cap a un lateral. Posició molt ocupada per dones. Aquesta
posició es repeteix en folre i manilles.
Primeres mans: Gent alta i forta. Es posen després de de l’home del darrere. La
seva funció és aguantar el més amunt possible al segon, normalment, per l’altura
del glutis. Pel seu voltant, es troben les segones i terceres mans, que tenen una
funció similar però des d’una posició més allunyada i amb una altra direcció. Hi
ha primeres mans en folres i manilles.
40
Laterals: Es situen al costat del baix. Ajuden les crosses posant una cama al seu
costat i agafen un segon pel lateral evitant que faci moviments estranys.
Dau: Persona de forma física semblant a la d’ un primeres mans. La seva funció
és agafar una cama de cada segon per evitar que s’apropin o s’allunyin massa.
Podem trobar daus en folres i manilles.
Taps o falques: Es refereix a les persones d’estatura baixa que es col·loquen en
els espais que queden entre rengla i rengla del castell. No fan cap tipus de força,
sinó que creen una pinya més compacta.
Esquema representatiu de la pinya d’un castell
41
A partir d’aquestes posicions, hi surten files de gent ordenadament que completen la
pinya. El nombre de files depèn de la forma bàsica del castell, ja que hi actuen més o
menys baixos. Al final de la pinya, hi ha persones que nomes amb les mans fan força
per acabar de donar forma a la pinya. Hi ha dos tipus de posició a la pinya:
Si el castell és net la posició de les mans va cap a dalt. S’agafa per l’altura del
canell o més a baix intentant fer una força cap al tronc. Es fa força amb el pit per
acabar de fortificar la pinya.
Pinya d’un castell ne de la Joves de Valls.
42
Si el castell , en canvi, té un folre o unes manilles la situació canvia. Cada casteller
s’agafa per la faixa que porta la persona del seu davant i fa força de pit.
Pinya d’un castell amb folre dels Castellers de Vilafranca.
43
4 Estudi pràctic dels castells
Aquest apartat del treball està basat en la part més física dels castells. Estudiar la part
física no em va ser gens fàcil ja que no tenia gaire clar per on començar. La formació
d’un castell depèn de masses factors imprevisibles que fan que sigui molt difícil de
extreure’n alguna conclusió. El que vaig fer va ser centrar-me en un punt: la caiguda de
l’enxaneta quan el castell fa llenya.
Vaig basar-me en l’estudi que va realitzar el Departament de Biomecànica del Centre
d’Alt Rendiment de Sant Cugat. Mitjançant el processament informàtic d’un seguit de
filmacions de la diada de Sant Fèlix al 1996, van obtenir gràfics representatius sobre la
posició, la velocitat i l’acceleració amb la que l’enxaneta queia del castell.
Per poder comprovar aquest gràfics vaig recórrer al programari lliure anomenat Tracker.
Aquest programa et mostra les gràfiques de posició, velocitat i acceleració d’un vídeo
amb un sistema de marcatge de punts.
El que vaig fer va ser buscar vídeos de quatre castells de diferent base a internet on la
el pla de la càmera fos fixe, per poder marcar com l’enxaneta queia del castell. El
programa et demana que defineixis uns eixos de coordenades i la mida d’un objecte
44
per agafar una referència. Llavors, vaig determinar, fotograma a fotograma, la posició on
l’enxaneta estava en cada moment fins que arribava a la pinya. A partir d’aquí vaig
aconseguir els tres gràfics del castell: posició, velocitat i acceleració. Aquestes dades no
són totalment fidels a la realitat ja que provenen d’un vídeo i per tant les considero
ideals.
4.1- Pilar de vuit amb folre i manilles
En aquest diagrama de forces podem veure com totes les forces que baixen del tronc
es concentren en una sola persona. Aquest és el castell més lleuger possible, però
també és el més inestable. Les caigudes més típiques que es veuen en un pilar són al
45
baixar o pujar castellers pel tronc. Els castellers han de pujar i baixar sense desequilibrar
ni una mica els seus companys.
El castell que he analitzat ha estat el pilar de vuit amb folre i manilles que va fer la Colla
Vella dels Xiquets de Valls per la diada de Sant Fèlix del 2013. Aquest pilar va pujar
molt estable però al baixar l’enxaneta, va fer una batzegada a la construcció i aquesta
es va desmuntar del tot.
46
Gràfic y-t:
El gràfic de posició-temps és una paràbola que és molt constant. Això ens indica que el
castell ha caigut molt net i l’enxaneta no ha patit molts xocs amb altres castellers.
(cm
)
(s)
47
Gràfic vy – t:
En aquest gràfic de velocitat podem veure les grans oscil·lacions que té una caiguda
d’un castell. D’aquí podem deduir que, quan l’enxaneta va caient, xoca amb altres
castellers perquè la velocitat no sempre és positiva.
(cm
/s)
(s)
48
Gràfic ay – t :
Del gràfic d’acceleració podem veure que l’acceleració ni s’apropa a la caiguda lliure
(9,81 𝑚/𝑠2), sinó que és molt més moderada. Les oscil·lacions es deuen als xocs amb els
companys.
4.2- Tres de deu amb folre i manilles
El tres de deu amb folre i manilles és el sostre casteller. És el castell que totes les grans
colles aspiren. Té dues grans dificultats: en primer lloc, es necessita molta pinya per
poder aguantar el pes d’aquesta estructura i molt poques colles disposen de tantes
persones. Després, s’ha de lligar un folre i unes manilles molt sòlides. És molt important,
(𝑐𝑚
/𝑠2)
(s)
49
ja que s’ha de poder crear una superfície estable per poder pujar el tronc amb
seguretat.
El castell que he analitzat ha estat el tres de deu que vam veure per la diada de Sant
Fèlix aquest any pels Castellers de Vilafranca. Aquest castell va caure per un problema al
baixar del pom de dalt. La caiguda va ser molt espectacular ja que l’enxaneta es va
despenjar dels altres castellers i va caure més metres dels normals.
50
Gràfic y – t :
La gràfica de posició és una paràbola quasi bé perfecta. Les petites interferències del
principi són degudes a la mala caiguda del pom de dalt.
(cm
)
(s)
51
Gràfic vy – t:
La velocitat va oscil·lant, com s’ha explicat a la gràfica del pilar de vuit, ja que no cau
lliurement sinó que xoca amb els companys.
(cm
/s)
(s)
52
Gràfic ay – t :
L’acceleració resultant és molt petita. Això ens indica que ha caigut amb una velocitat
quasi bé constant.
(𝑐𝑚
/𝑠2)
(s)
53
4.3- Dos de nou amb folre i manilles
El dos de nou amb folre i manilles és el primer castell de gamma extra que acostumen
a provar les colles. La gran dificultat són les manilles. Normalment és el primer castell
que fa una colla amb manilles, i per això és difícil de saber-la lligar. A part és, després
54
del pilar, l’ estructura més inestable que existeix. S’ha d’anar molt amb compte amb
pujar i baixar pel castell ja que qualsevol imprevist és una llenya segura.
Gràfic y – t :
La paràbola perfecta ens indica que la caiguda ha estat molt neta.
(cm
)
(s)
55
Gràfic vy – t :
La velocitat forma una constant molt pronunciada, on podem veure que hi ha hagut
poques oscil·lacions, pocs xocs entre castellers.
(cm
/s)
(s)
56
Gràfic ay-t:
L’acceleració és quasi bé igual a zero. Això ens diu que la velocitat ha estat constant. A
part, presenta poques oscil·lacions importants.
(𝑐𝑚
/𝑠2)
(s)
57
4.4 Quatre de nou sense folre
El quatre de nou sense folre és un castell molt tècnic. Aquest castell és tan difícil i té
una puntuació tan alta al concurs per dues raons: has de tenir un tronc amb castellers
amb experiència i es necessita molta pràctica amb el quatre de nou amb folre per
poder-lo fer net. L’altra gran dificultat és que s’ha d’aconseguir quadrar bé. Quadrar bé
un castell significa, muntar la pinya i que els castellers del tronc de baix agafin bones
mides entre ells per així fer un quadrat el màxim perfecte possible.
58
He analitzat la caiguda del quatre de nou sense folre dels Castellers de Vilafranca a la
Diada Mercadal a Reus de l’any 2010. El castell fa llenya per culpa del pis de sisens que
cedeix a la força que rep.
Gràfic y – t :
(cm
)
(s)
59
Gràfic vy – t:
Aquest gràfic ens mostra una velocitat força constant amb petits xocs amb els
companys.
(cm
/s)
(s)
60
Gràfic ay -t :
La gràfica ens ensenya els xocs que ha patit amb els companys, i la cresta final és
motivada per l’arribada a la pinya.
(𝑐𝑚
/𝑠2)
(s)
61
5. Annex:
5.1- Enquesta:
Per obtenir més dades sobre què opinaven els castellers del tema de la salut i les
lesions en els castells, vaig crear un formulari de preguntes amb el programari Google
Drive. Quan vaig tenir acabat el qüestionari, vaig enviar-lo a les deu millors colles del
concurs de 2012 i he obtingut un total de 47 respostes amb una majoria dels Castellers
de Barcelona.
Gràcies a aquest formulari he arribat a les següents conclusions:
Quan ets part d’una colla castellera, hi dediques moltes hores entre assajos setmanals i
sortides. Molts dels enquestats van respondre que estaven vuit o més hores al local o a
plaça. Podem dir que l’activitat castellera crea molts vincles i et forma una segona
família amb els teus companys ja que hi passes molta estona.
Més de la meitat dels enquestats no perceben que els castells sigui una activitat de risc.
Potser la gent que no coneix els castells podrien creure que té una percepció de risc
molt més alta que els propis autors de les construccions.
62
La meitat dels castellers han patit algun tipus de lesió fent castells , ja sigui lleu o greu.
D’aquests, la meitat estaven situats a la pinya. Això vol dir, que encara que sembli que
les persones que es troben al tronc i cauen lliurement s’hagin de fer més mal,
normalment, l’impacte de la caiguda sobre la pinya crea més lesions a la gent de la
pinya que en els que cauen.
La majoria de castellers veu molt positivament l’entrada dels casc per als més petits. A
part, 45 dels 47 enquestats deixaria que el seu fill/a pugés d’enxaneta a un castell. Això
demostra la confiança que tenen els pares a deixar pujar un nen a una construcció, cosa
que horroritza la majoria dels que no estan habituats a veure castells o els veuen per
primer cop.
Pel que fa al tema del collaret a les posicions de la pinya hi ha hagut més dispersió en
les respostes. No tothom té clar si és una bona mesura o no. La meva idea és que és
una idea en procés i que no s’ha provat prou perquè els castellers ho acceptin, encara
que no estan en contra. Potser només és una qüestió de temps.
63
5.2- Entrevistes:
El dia 26 d’octubre vaig anar a la diada de Sant Úrsula a Valls. Hi participen les dues
colles locals, la Vella i la Joves.
La Colla Vella venia reforçada anímicament després d’haver fet una gran actuació al
concurs carregant castells com el tres de deu amb folre i manilles o el dos de vuit net.
En canvi, la Colla Joves venia tocada després del concurs. No va poder carregar el seu
castell estrella, el quatre de nou sense folre i va acabar en setè lloc.
A les onze ja estava al local de la Colla Vella, on em vaig trobar al meu amic Guillem
Guinovart. Li vaig fer una entrevista relacionada amb els castells i tot seguit vam seguir
xerrant amb tots els altres integrants dels rosats. Al cap d’una hora vam començar el
cercavila fins la plaça del Blat on ens vam trobar amb la Joves.
A la una en punt es van començar a veure castells a la plaça del Blat. La Vella va
començar amb un quatre de nou amb folre i pilar. Els rosats començaven amb un
castell impressionant seguint la línia del concurs. Però la Joves no es va fer enrere i va
demostrar el seu potencial amb un cinc de nou amb folre impecable.
64
En segona ronda, la Colla Vella havia preparat el tres de deu amb folre i manilles. El
castell va començar a pujar molt mogut i no van poder carregar-lo. Just després la
Joves va tirar el quatre de nou sense folre, castell que tenen dominat i que van poder
carregar amb facilitat. A la ronda de repeticions, els rosats van tornar a intentar el tres
de deu però sense sort.
Els castellers de la Vella estaven desmoralitzats després de dos caigudes seguides. Però
històricament la Vella mai s’ha rendit i tampoc ho va fer aquell dia. Va aconseguir
carregar el quatre de nou net tirant d’orgull. La sort va canviar de bàndol, la Joves va
voler fer el dos de vuit sense folre i va caure abans de fer l’aleta. Alguns castellers es
van fer mal i en la ronda de repeticions van decidir rebaixar el nivell i tirar un tres de
nou amb folre.
Finalment, a la ronda de pilars, la Vella va esclatar d’alegria al descarregar un pilar de
vuit amb folre i manilles que estava parat. En canvi, la Joves, amb algun casteller a
l’hospital només va poder fer el pilar de sis.
Després de viure minuts d’eufòria a plaça, vaig poder entrevistar al César Torrijos,
casteller que havia pujat en tots els castells de la Colla Vella.
65
Viure una diada com aquesta va ser una experiència magnífica. És molt difícil d’explicar
el que se sent al formar part d’una pinya i descarregar un castell. Quina emoció, quina
rauxa!
6. Conclusió final:
Estic molt orgullós del treball que he fet principalment per dos raons: m’ha ajudat a
reforçar els lligams que tinc amb l’Alt Camp i amb tot els amics i la família que hi viuen
i he pogut estudiar a fons un tema que fa uns anys desconeixia i que ara mateix em
sembla molt interessant.
Vull destacar les vivències que he passat aquest any al voltant dels castells. Per a mi ha
estat molt important que el Guillem Guinovart m’hagi portat a plaça amb la Colla Vella i
que jo hagi pogut portar una samarreta dels seus colors. He pogut experimentar de
primera mà el que se sent quan es descarrega un castell. Moltes de les paraules que els
castellers em van respondre a l’enquesta les he pogut sentir i d’això n’estic molt
orgullós.
Després he estat a prop d’on part de la meva família prové, l’Alt Camp. He pogut
estudiar una part molt important de la història de Catalunya i principalment d’aquesta
66
comarca. Com m’ha explicat el meu pare, quan el seu avi anava a veure els castells i la
seva colla descarregava un castell, es posava a plorar de l’ emoció. Poder reviure
aquests moments han estat molt importants per a mi.
Pel que fa l’àmbit científic, he comprovat un tema que porta certa polèmica dintre del
món casteller: les caigudes. Molta gent que veu castells per primer cop acostuma a
pensar que és una activitat extremadament perillosa. El que he pogut demostrar és que
la caiguda dels més menuts no és tan dura com les imatges fan pensar. Abans de fer
aquest treball havia pensat que queien en caiguda lliure però no és així, gairebé ni
acceleren. Això passa perquè la fricció amb els seus companys durant la caiguda fa que
frenin de forma important.
M’ha semblat molt interessant una cosa que desconeixia completament: l’ organització
d’una colla castellera. Ha estat molt curiós veure com petits i grans, gent de totes les
edats tenien cabuda en un mateix espai. He trobat l’activitat castellera, una eina social
molt integradora. L’exemple el puc trobar en mi mateix, que després de expressar-los
les meves ganes de venir a plaça, em van donar una samarreta i ja era un més dels
seus. I hem de recordar una cosa, és una activitat no remunerada on tothom hi deixa
moltes i moltes hores.
67
En definitiva, els castells és una activitat que m’ha semblat extraordinària. A part de
totes les conclusions científiques que hagi pogut treure, les més importants per mi han
estat les experiències que he viscut durant aquest any.
Força, equilibri, valor i seny!
68
7. Bibliografia:
Bargalló, Josep. Un segle de castells: de 1900 a 2000 en dades, Edicions
Cossetània, 2001.
Roset, Jaume. Manual de supervivència del casteller: la ciència al servei de les
torres humanes, Edicions Cossetània, 1999.
Brotons, Xavier. Diccionari casteller, Diputació de Barcelona, 2001.
Internet:
Arxiu històric de la Colla Vella dels Xiquets de Valls: http://collavella.cat/historia-i-
arxiu
Actualitat castellera a la Vanguardia: http://www.lavanguardia.com/castellers.html
Arxiu històric dels Castellers de Vilafranca:
http://www.castellersdevilafranca.cat/els-castellers/historia.html
Informació bàsica sobre la formació dels castells dels Castellers de la Vila de
Gràcia: http://www.castellersdelaviladegracia.org/mon-casteller/parts-d-un-castell
César Torrijos Casteller de la Colla Vella dels Xiquets de Valls
“Tot el que sigui mirar que la canalla estigui
el més segurs possibles, per a mi, és vital.”
Després de viure la diada de
Santa Úrsula, vaig poder
entrevistar un dels castellers més
importants d’aquella diada. Va
pujar en tots els castells de la
Vella i el seu paper ha estat
crucial en els pisos més baixos
dels rosats. En definitiva, un
casteller amb molta experiència
i talent.
Com valores la diada d’avui? La
valoro positivament. Hem pogut
remuntar la decepció del tres de
deu i no era fàcil. Ens podríem
haver ensorrat anímicament
però hem aconseguit el quatre
de nou carregat i el pilar de vuit.
Una gran diada.
Què opines del sistema de
puntuació i classificació actual
del Concurs?
No m’hi he fixa’t mai massa en
la puntuació del concurs.
Sempre m’he dedicat a fer
castells. Potser si que hi ha algun
castell que potser s’hauria de
puntuar una mica mes o una
mica menys però segur que hi
ha gent debatent sobre el tema.
No em preocupa.
On creus que esta el límit dels
castells? Ja s’hi ha arribat?
Arribar potser no. Encara hi
ha el pilar de nou, el quatre
de deu, sempre hi ha coses
per tirar amunt. Jo crec que
estem en una temporada
bastant límit perquè hi ha un
munt de colles que han
arribat a la gamma extra.
Evidentment que hi ha un
límit, però per ara encara no
el tenim. Segur que algun dia
veurem algun castell d’onze
perquè estem una mica
bojos tots.
Què n’opines de la
implementació del casc en el
pom de dalt?
Tot i que de vegades pot ser una
mica molest, em sembla una
cosa fantàstica que es
protegeixin els més menuts. Tot
el que sigui mirar que la canalla
estiguin el més segurs possibles,
per a mi és vital.
I de la possible implementació
d’un collar cervical?
Home s’hauria de mirar, però es
una mica més complicat. Pels de
la pinya potser sí, però per als
que pugem al tronc, segur que
no. És una zona del coll que
treballa molt. Jo crec que les
desgràcies que han passat a la
pinya han estat perquè la
persona que hi havia a baix en
aquell moment no estava en la
tensió que necessitava, no per
culpa seva, sinó altres raons que
no es poden controlar. Amb tots
els respectes, perquè tinc amics
i coneguts que me’ls estimo
molt i que han pres mal. Però si
tu estàs amb tensió i ben atapeït
amb la resta de companys és
difícil fer-te mal. Si hi ha una
manera de protegir més la gent,
jo hi estic d’acord.
Què en penses del paper de la
dona en el món casteller?
Home, el paper de la dona és
important, no en el món
casteller, sinó a tot el món. Qui
posi en dubte la dona és que no
té res al cap. Són tant o millors
que nosaltres i és que no cal ni
dir-ho. Sí que potser estem
pujant més nois als pisos de baix
però és una cosa totalment
natural. Les dones les trobem en
altres parts del castell igual o
més importants i gràcies a elles
podem veure aquests castells
tant grans. Elles són molt més
intel·ligents que nosaltres, d’això
n’estic segur.
Guillem Guinovart Crossa de la Colla Vella dels Xiquets de Valls
“Els castells que s’han fet últimament són
límit i penso que són molt difícils de
superar”
En primer lloc, vaig entrevistar al
casteller Guillem Guinovart. Ell és un
noi de 17 anys que estudia
batxillerat a Valls. Acostuma a
ocupar la posició de crossa al folre
als castells importants. La passió
pels castells li ve de família. Està
molt concentrat i alhora il·lusionat
per la diada que l’espera.
Després de veure grans
construccions al concurs, com
creus que arriba la colla a la
diada de Santa Úrsula?
Crec que la colla arriba en un
molt bon nivell de forma. El que
es va veure al concurs són
castells molt grans i no sé si els
podrem tornar a veure avui,
esperem que sí.
Què opines del sistema de
puntuació i classificació actual
del Concurs?
Jo trobo que no està gaire bé, ja
que els castells és una tradició
que es porta fent durant molts
anys i donar-li una puntuació no
crec que sigui del tot raonable.
A part d’això, hi ha coses que no
s’entenen. Hi ha castells molt
difícils que estan infravalorats o
al revés. S’hauria de revisar.
On creus que esta el límit dels
castells? Ja s’hi ha arribat?
Jo crec que el límit del món
casteller no s’hi ha arribat
però s’hi està a punt. Els
castells que s’han fet
últimament són castells límit
i penso que és molt difícil de
superar-los.
Creus que fer castells és una
activitat de risc?
Fer castells té el seu risc, però
també ho té jugar a futbol o
practicar algun altre tipus d’esport.
Hi ha estudis que expliquen que la
canalla no són els més propensos a
fer-se mal com la gent creu sinó
que són la gent de la pinya.
Què n’opines de la
implementació del casc en el
pom de dalt?
Implementar el casc va ser una
bona idea ja que abans d’això
havien passat algunes
desgràcies que, des que s’ha
creat aquesta mesura, no s’han
tornat a repetir.
I de la possible implementació
d’un collar cervical?
Depèn de com sigui. El collar
que van intentar implantar la
Jove de Tarragona en una diada
als anys 90 feia més nosa que
servei per la seva rigidesa i
molestava. Si es creés un bon
prototip seria una gran idea.
Què en penses del paper de la
dona en el món casteller?
Des que hi ha dones en el món
casteller s’ha avançat molt. Són
menys pesades i són molt fortes.
Això fa que siguin ideals per als
pisos de dalt dels castells.