| Date post: | 06-Apr-2016 |
| Category: |
Documents |
| Upload: | biblioteca-institut-montserrat |
| View: | 215 times |
| Download: | 1 times |
TREBALL DE RECERCA
TREBALL DE RECERCA
FOTOGRAFIA
Realitat o ficció?
TECNOLOGIA
Autor: XAVIER VIDAL GARCIA
Dirigit per: JOSE LUIS HERRERA
2n BATXILLERAT
INSITUT MONTSERRAT
BARCELONA, 5 de NOVEMBRE del 2014
TREBALL DE RECERCA
1-INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................ 5
2-MARC TEÒRIC ...................................................................................................................... 6 - 25
2.1- Introducció a la manipulació fotogràfica ...................................................................... 6 - 7
2.2- Anàlisi de fotografies: ........................................................................................................ 9
2.2.1 - RETRAT DE ABRAHAM LINCOLN: ........................................................................... 9 - 9
2.2.1.1 - Context històric: .................................................................................................. 9
2.2.1.2 - Història de la fotografia: ................................................................................... 10
2.2.1.3 - Mètode: ............................................................................................................. 10
2.2.2- LES FADES DE COTTINGLEY: ............................................................................... 11 - 15
2.2.2.1- Context històric: ................................................................................................. 11
2.2.2.2- Història de la fotografia: ............................................................................. 11 - 14
2.2.2.3- Mètode: ....................................................................................................... 15 - 15
2.2.3- FOTOGRAFIA BANDERA AL REICHSTAG: ............................................................ 17 - 19
2.2.3.1- Context històric: ................................................................................................. 17
2.2.3.2- Història de la fotografia: ............................................................................. 18 - 18
2.2.3.3- Mètode ............................................................................................................... 19
2.2.4- MASSACRE A KENT STATE UNIVERSITY .............................................................. 21 - 23
2.2.4.1- Context històric .................................................................................................. 21
2.2.4.2- Història de la fotografia ............................................................................... 21- 23
2.2.4.3- Mètode: .............................................................................................................. 24
2.2.5- MANIFESTACIONS “PRO” ETA: ........................................................................... 25 - 25
2.2.5.1- Context històric: ................................................................................................. 25
2.2.5.2- Història de la fotografia: ............................................................................. 25 - 25
2.2.5.3- Mètode: .............................................................................................................. 26
TREBALL DE RECERCA
3-MARC PRÀCTIC .................................................................................................................. 27 - 34
3.1 Fotografia manipulada ............................................................................................... 27 - 28
3.2- Enquesta.................................................................................................................... 30 - 34
3.2.1- CONCLUSIONS DE L’ENQUESTA: ........................................................................ 33 - 34
4-CONCLUSIÓ: ...................................................................................................................... 36 - 36
5-BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................................... 38
TREBALL DE RECERCA
L’elecció del color i dels tons tenen efectes a la naturalesa de la
fotografia i a la història que narra "
Stephen Ferry
TREBALL DE RECERCA
1- INTRODUCCIÓ
Fer un treball de recerca suposa feina i moltes hores de dedicació. És evident, doncs,
que val la pena triar un tema que, a més d’obligar-te a buscar informació, seleccionar-
la i donar-li forma, t’aporti nous coneixements. A més a més has de triar un tema que
t’agradi i que t’obligui a superar dificultats i a trobar solucions als problemes que es
poden presentar mentre s’està fent el projecte.
En un principi volia fer el treball sobre la història de la fotografia, però vaig trobar que
era un tema molt extens i no m’acabava de convèncer. Després de donar-li varies
voltes vaig decidir centrar-me més en la part de la manipulació fotogràfica, ja que és
un tema pel que sempre he sentit una gran curiositat.
Aquest interès va començar quan un dia, per casualitat, vaig llegir un post a Internet en
el que es posava en dubte la veracitat del primer viatge a la lluna. A la noticia s’acusava
la NASA d’haver manipulat les fotografies i vídeos que suposadament van fer a la lluna
dient que aquests s’havien realitzat en un estudi. En aquell moment em va venir al cap
la quantitat d’informació que se’ns podia haver amagat o manipulat, ja fos per
interessos polítics, econòmics, socials, etc... Per tant vaig decidir indagar més en el
tema i veure fins a quin punt se’ns podria estar enganyant.
En el meu treball he triat diverses fotografies manipulades de diferents èpoques i les
he analitzat, parlant del context històric, la història de la fotografia triada i del mètode
utilitzat. A més a més he pensat que com a part pràctica podria manipular una
fotografia mitjançant un dels mètodes dels que parlo en el meu treball. Per veure si la
gent detectava que la meva fotografia havia estat manipulada, he realitzat una
enquesta, on una de les preguntes consistia en dir si un seguit de fotografies, entre les
que s’hi trobava la meva, havien estat manipulades o no. D’aquesta manera
demostraria si tothom és a l’abast de manipular i detectar una fotografia manipulada.
És per això que abans de començar aquest treball em plantejo la següent pregunta:
- Segueix sent la fotografia un mirall de la realitat com se suposa que ho era a
l’inici?
TREBALL DE RECERCA
2- MARC TEÒRIC
2.1- Introducció a la manipulació fotogràfica
La fotografia és una de les arts contemporànies que, igual que l’escultura, la pintura o
la música pretén ser una forma d’expressió artística, per expressar tant emocions com
sentiments i pensaments. Consisteix en l’obtenció d’imatges gravant aquestes sobre
un material sensible a la llum.
La càmera obscura, també coneguda com a la “caixa màgica”, és considerada com la
primera càmera que va existir. La càmera obscura original consistia en una habitació a
la que l’única font de llum que hi entrava ho feia per un minúscul orifici en una de les
parets. La llum penetrava per aquell orifici i projectava, de manera invertida, el que hi
havia a l’exterior, directe a la paret contraria d’aquest. Tot i que la imatge que es
formava estava invertida i es veia de manera poc nítida, amb el transcurs del temps la
càmera obscura va anar evolucionant. Va arribar un punt en que va acabar-se
convertint en una petita capsa en la que, al petit orifici, se li va instal·lar una lent òptica
per aconseguir així una imatge més clara i definida.
1 2
La manipulació de fotografies ha estat sovint utilitzada per enganyar i convèncer
espectadors, per millorar històries i per la pròpia expressió personal. Sovint, fins els
canvis més discrets poden tenir una gran repercussió en la forma amb la que
interpretem o jutgem una fotografia. L’eina que ha aconseguit fer-ho mundialment
possible ha estat el photoshop, tant és així, que des de que es va inventar aquest,
s’utilitza el terme “photoshopping” com a l’acte de retocar una imatge. Però realment
l’art de la manipulació d’imatges, es remunta fins a l’inici de la fotografia.
1 Representació gràfica de la primera càmera obscura
2 Model ja millorat de la càmera obscura
TREBALL DE RECERCA
En gran part de les primeres fotografies que van ser
manipulades, els fotògrafs intentaven corregir
algunes limitacions que presentaven les càmeres
d’aquella època. Quan per primer cop va aparèixer la
fotografia l’any 1839, els admiradors d’aquesta no
entenien per què un estri que permetia
emmagatzemar una part de la realitat que ells veien,
no era capaç de fer-ho amb el color d’aquesta. 3
Per tant, per satisfer els desitjos dels clients, els fotògrafs varen decidir recórrer a la
intervenció manual, en la que ells pintaven les seves fotografies mitjançant tècniques
com: Pigments de pols, aquarel·les o pintura a l’oli. Aquest es considerat el primer
mètode de manipulació d’imatges, i és el conegut amb el nom de retoc fotogràfic.
A l’inici del segle XIX, l’emulsió fotogràfica d’una placa era molt més sensible a la llum
violeta i blava que a la d’altres colors. Això explicava per què paisatges com cels blaus
sempre apareixien tacats o sobreexposats. Per arreglar el problema, els fotògrafs de
paisatges d’aquella època feien dues fotografies en dos negatius diferents, una pel que
era el paisatge en sí i l’altre del cel. Un cop tenien les dues fotografies les imprimien
juntes en un únic paper. Aquest mètode és anomenat fotomuntatge.
4 5
D’altra banda, en aquella època, realitzar una fotografia no era una cosa instantània
com ho és ara, sinó que portava el seu temps. Per això, era molt difícil fer fotografies
en grup, ja que al estar-se tanta estona posant per la imatge, era molt fàcil que algú
3 Fotografia d’un home al terrat subjectant a altres onze en formació, sobre les seves espatlles
4 Fotografia original amb el cel cremat
5 Fotografia un cop manipulada sense el cel cremat.
TREBALL DE RECERCA
acabés perdent l’expressió facial que desitjaven, ja fos deixant de somriure, tancant els
ulls, movent el cabell etc... Per això el que acabaven fent era fer una fotografia
individual de cadascú i després les ajuntaven totes en la mateixa fotografia
aconseguint sortir tot el grup.
Al llarg dels anys van anar apareixent nous mètodes de manipulació, com ara:
- El reenquadrament: Retallar una fotografia buscant un canvi de percepció
d'aquesta.
- La posada en escena: Utilitzar objectes abans de fer la fotografia per crear una
realitat diferent.
- L’alteració del peu de lletra o epígraf: Canviar el peu de la fotografia donant-li
un altre sentit a la foto.
Algunes d’aquestes tècniques van entrar en desús amb l’arribada del photoshop i la
fotografia digital. La tècnica i les eines van anar millorant poc a poc, fins el punt en que
ara s’aconsegueixen sovint fotografies tant perfectes que ens fan dubtar de la seva
autenticitat.
Tot i així, el salt al món digital ha estat un canvi del “com” i no del “per què”. Tot i que
ara mateix el món del retoc fotogràfic està en el seu màxim esplendor, manipular
fotografies és tant antic com ho és la pròpia fotografia.
TREBALL DE RECERCA
2.2- Anàlisi de fotografies:
2.2.1 - RETRAT DE ABRAHAM LINCOLN:
Un dels casos més antics i clars de manipulació fotogràfica és el del conegut retrat
d’Abraham Lincoln fet l’any 1860.
6
7
2.2.1.1 - Context històric
L’any 1860 Abraham Lincoln va ser escollit president dels Estats Units gràcies als vots
dels estats de l’oest i el nord. Va aplicar un programa proteccionista i partidari d’abolir
l’esclavitud. Onze estats del sud no hi estaven d’acord i varen decidir separar-se de la
unió. Va ser aleshores quan es van crear dos bàndols enfrontats que van acabar
provocant una guerra armada entre ells, coneguda com la gran Guerra Civil dels Estats
Units. La guerra enfrontava el nord, liderat pel
president Lincoln, que demanava un
proteccionisme comercial més gran,
l’alliberació dels esclaus i concebia la República
com un contracte ineludible, i els Estats
Confederats d’Amèrica, liderats per Jefferson
Davis, que defensaven la seva independència,
el liberalisme i la possessió d’esclaus. 8
6 Fotografia original.
7 Fotografia manipulada amb el cap de Lincoln.
8 Fotografia que representa l’enfrontament entre els estats del nord (esquerra) i els del sud (dreta).
TREBALL DE RECERCA
2.2.1.2 - Història de la fotografia
Davant d’aquest enfrontament, Lincoln tenia la necessitat de crear un icona que donés
una sensació de seguretat i esperança al poble que el seguia. Junt amb els seus
assessors, va decidir que convertint la seva imatge en la d’un home alt i fort seria el
millor.
Tant va ser així que Lincoln va decidir encarregar a l’empresa Eastman Company, que
més tard s’acabaria convertint en la coneguda empresa de fotografia Eastman Kodak,
que manipulessin una fotografia seva per tal de crear la impressió que desitjaven que
els seus seguidors tinguessin del seu líder. Per dur a terme l’acoblament, es va utilitzar
una fotografia del polític sureny John Calhoun com a model i una de Lincoln de la que
només se’n va utilitzar el cap. John, que era mort feia 40 anys, va ser setè
vicepresident dels Estats Units, des de 1825 a 1932. El fet de que s’utilitzés una
fotografia de Calhoun pot arribar a resultar irònic, ja que Lincoln havia lluitat en contra
de l’esclavitud durant tota la seva carrera política i en canvi, John n’era un ferm
partidari.
2.2.1.3 - Mètode
Per manipular aquesta fotografia és va utilitzar el mètode del fotomuntatge. Aquesta,
és una tècnica que ja té molts anys de vida a la història de la fotografia. Entenem com
a fotomuntatge, la possibilitat de barrejar dues o més fotografies o parts de fotografies
diferents per donar l'efecte a l’espectador de que, el que és en realitat un collage de
fotografies, n’és una de única.
En el cas del retrat de Lincoln és va utilitzar la fotografia sencera de John Calhoun, com
a model i fons de la imatge, i el cap d’una fotografia de Lincoln, feta especialment pel
retoc.
En aquella època, degut a que encara no existien programes digitals com ara el
Photoshop, el GIMP i ni tan sols la mateixa fotografia digital, aquest tipus de
procediment, era molt acurat i s’havia de dur a terme en un laboratori especialitzat.
Actualment gràcies a l’era digital i els avenços tecnològics aquest mètode és segueix
utilitzant freqüentment.
TREBALL DE RECERCA
2.2.2- LES FADES DE COTTINGLEY:
Una sèrie de cinc fotografies van ser preses el Juliol de l’any 1917 per dues joves
angleses, Elsie Wright i Frances Griffiths. Aquesta sèrie d’imatges mostraven a les dos
noies jugant al bosc de Cottingley amb unes suposades “fades”.
9 10
2.2.2.1- Context històric
Cottingley és una vila dintre del districte metropolita de Bradford a l’oest d’Anglaterra.
L’any 1917, Anglaterra es trobava casi al final de la Primera Guerra Mundial. Aquesta
havia provocat que Anglaterra entres en una gran crisi.
2.2.2.2- Història de la fotografia
Les imatges van ser fetes per Elsie Wright, de 16 anys, i la seva cosina Frances Griffiths,
de 10 anys. Elsie, la més gran de les dues, era una apassionada del món de les fades,
les quals dibuixava constantment, ja que assegurava poder-les veure des de feia dos
anys.
Tot començà una tarda de Juliol 1917 en la que les dues noies li demanaren la càmera
de plaques al pare de la Elsie per, asseguraven elles, anar a fotografiar les seves
amigues fades al bosc. Després de molta insistència el pare cedí i els hi deixà. Al cap de
poc menys d’una hora les dues noies tornaren amb la càmera intacta però amb unes
impressions marcades a les plaques. Un cop el pare de Elsie va haver revelat les
fotografies manualment, es va adonar d’unes petites marques blanques a les
fotografies. El pare de seguida li preguntà a la seva filla de que es tractava. Aquesta li
9 Frances i les fades que ballen
10 Frances i la fada saltadora
TREBALL DE RECERCA
respongué que eren de les seves amigues les fades. Al sentir això Arthur Wright no
s’ho va creure i simplement va pensar que podien ser papers que havien sortit volant o
en alguna fulla d’algun arbre del bosc. Així que l’home va decidir guardar les
fotografies de la seva petita en un calaix i oblidar-se’n.
Unes setmanes més tard, les noies van tornar a agafar la càmera amb la mateixa
intenció que l’últim cop. Tant va ser així que a l’arribar les noies del bosc, el pare va
tornar a revelar les fotografies. Per la seva sorpresa,
aquest cop va veure que en una d’elles, es veia a la
seva filla jugant amb una espècie de gnom. El pare que
es pensava que li intentaven prendre el pèl va decidir
prohibir a les noies tornar al bosc a fer fotografies. Tot i
així l’Arthur es va quedar amb una inquietud personal 11
amb aquest tema.
Al cap de tres anys, després d’una conferencia sobre l’espiritisme a la societat
Teosòfica, la mare d’Elsie va decidir ensenyar les fotografies a Edgar Gardner, un
conegut líder del moviment teosòfic. Poc temps després va ensenyar les fotografies a
l’escriptor Arthur Conan Doyle, conegut per haver escrit les novel·les de Sherlock
Holmes. Edgar i Arthur van acabar investigant el cas junts.
El Nadal de 1920 les fotografies és van publicar per primer
cop a una revista anomenada “Strand Magazine”. A la noticia
es mostraven cinc fotografies que havien fet les dues cosines.
Per mantenir la seva privacitat van decidir canviar el nom de
la família i el del poble. Tot i així, aquesta privacitat va durar
poc, ja que la revista Westminster Gazette havia contractat a
un reporter perquè investigues sobre el cas. Aquest va
publicar tant el nom de la família dels Wright com el nom del poble. 12
No només va fer això, sinó que també va publicar el carrer i número on es trobava la
11
Elsie amb un gnom 12
El bany de sol de les fades
TREBALL DE RECERCA
seva casa. Aquest fet va perjudicar moltíssim a la família, ja que va acabar amb la seva
vida privada.
Tot i les diverses acusacions fetes en diferents articles, alguns investigadors van decidir
contractar a detectius psíquics per tal d’obtenir noves evidencies. Tant va ser així que
el clarivident Geoffrey Hodson, va anar al poble, per veure si ell també podia veure les
fades. Al tornar del bosc va afirmar haver-ne vist una.
Aquest fet va causar que centenars de persones anessin al poble, amb l’esperança de
veure o fins i tot caçar-ne alguna. Aquestes persones van arribar a causar grans
aldarulls i tensions al poble. Tensions creades sempre per la mateixa pregunta: Eren
reals les fotografies preses per los noies o havia estat tot un muntatge?
Com que les noies afirmaven que les fades només sortien si hi eren elles, els detectius
van decidir donar una càmera nova a les dues noies perquè anessin a fer noves
fotografies i així assegurar-se de que no podien manipular-les. Frances vivia lluny de la
seva cosina, així que es van haver d’esperar uns mesos a que ella hi anés de vacances.
Durant l’estància de Frances a casa dels Wright, el temps va ser molt dolent, i tant sols
van tenir unes poques hores de sol per sortir a fer les fotografies. Per sorpresa de
molts, van tornar amb tres noves fotografies de les fades.
Davant d’aquestes proves Conan Doyle es va acabar de
convèncer de l’autenticitat d’aquestes imatges. Arran
d’aquest fet, Doyle va publicar unes afirmacions a les que deia
que les fades de Cottingley existien. Fins i tot es va referir a la
seva estatura “between thirty and forty centimeters high” en
un dels llibres que va escriure l’any 1921, titulat “The Coming
of the Fairies”, i traduït al castellà l’any 1998” “El misterio de
las hadas” per José J. de Olañeta. 13
Van anar passant els anys fins que el 1978, l’escriptor Fred Gettings va descobrir que al
llibre “The Princess Mary’s gift book” publicat l’any 1915, apareixien unes nimfes molt
similars a les de les primeres fotografies. Segons ell només hi faltaven les ales perquè
13
Una fada ofereix una mora a Elsie
TREBALL DE RECERCA
fossin idèntiques. Tot i així les persones que tenien fe en aquestes criatures no van
deixar de creure-hi. Cada any es publicaven un munt d’articles en els que es
reivindicava l’autenticitat de les fades, fins a tal punt en que dos grans productores
cinematogràfiques van fer dues pel·lícules relacionades amb el cas: “Fotografiant
fades” i “conte de fades”. En aquestes surten representades, entre altres persones,
Elsie, Frances i Doyle.
Diversos analistes importants van donar la seva opinió de per què aquelles fotografies
no eren reals, o almenys per què havien estat manipulades.
Un expert analista del EOC justificava que les fotografies havien estat manipulades
amb la següent proposta:
“ Fíjate en estas zonas. El gránulo y la definición de la imagen nos muestran tres grupos
de imágenes diferentes. Como si hubiesen participado 3 escenas distintas en la
composición de la fotografía final. Por un lado tenemos a la niña y este sector de
bosque. Por otro a las hadas y estos arbustos, y en tercer lugar aparece el fondo con el
río y la cascada…”. Efectivamente podemos comprobar, en una ampliación muy
detallada de la más famosa de las fotos de hadas, que aparentemente existen 3 grupos
de imágenes distintas en la foto, que presentan distinta nitidez en la definición del
gránulo de la placa”.
Tanmateix Justo Guisasola, un altre conegut analista, aprecia altres elements
interessants:
“Pero hay otras cosas muy obvias. Fíjate en la cascada que aparece al fondo. El agua
de la corriente aparece muy movida en la foto. Esto significa, evidentemente, que la
fotografía fue tomada a una velocidad lenta, lo que produce esa característica
sensación de corrimiento sobre la emulsión de la película. Sin embargo las alas de las
hadas, que supuestamente están agitándose a gran velocidad para poder volar,
aparecen perfectamente definidas y claras. Como si estuviesen quietas. Es decir, que
las alas no estaban en movimiento sino estáticas, como aparecerían en un dibujo
recortado…”.
TREBALL DE RECERCA
Per Guisasola i altres experts en fotografia, només hi havien dues possibilitats amb les
que es podria haver arribat a manipular aquella fotografia. Una de les hipòtesis era
que les noies havien retallat les fotografies de les fades del llibre “The Princess Mary’s
gift book”, tot seguit les havien enganxat a sobre d’algun material com ara cartró i els
hi havien posat les ales, finalment les havien fixat al terra amb algun tipus d’agulla.
L’altre opció que van plantejar va ser que havia estat una superposició de dues o tres
plaques durant el procés de revelat, és a dir que havien agafat dues o tres fotografies
diferents i les havien ajuntat de manera molt meticulosa durant el procés de revelat.
L’any 1983, Elsie va admetre en un article publicat a la revista “The Unexplained” que
les fotografies havien estat falsificades. Elsie va revelar que el mètode que havien
utilitzat. Havien retallat les figures de cartró del llibre “The Princess Mary’s gift book” i
posteriorment les havien recolzat amb agulles de barret. D’aquesta manera es
confirmava la hipòtesis dels analistes. Tot i així, Frances defensava la veracitat
d’aquestes, encara que Elsie hagués afirmat la falsificació.
Les fotografies i les dos càmeres utilitzades es troben al museu Nacional de Medis de
Comunicació a Bradford. L’any 1986 va morir Frances, i dos anys més tard, l’any 1988
ho va fer Elsie. Finalment l’any 1998 els negatius de les fotografies, junt amb la primera
edició del llibre que havia escrit Conan Doyle “El misteri de las Fades”, es van vendre
en una subhasta per 27611.75 euros. (21620 lliures britàniques).
2.2.2.3- Mètode
El procediment utilitzat en aquesta fotografia és el conegut amb el nom de posada en
escena. Aquest mètode consisteix en utilitzar un o més elements per adornar una
imatge i crear d’aquesta, la sensació que es desitja que doni.
En el cas de les fades de Cottingley, s’utilitzaren els dibuixos de cartró que havien
retallat del llibre “The Princess Mary’s gift book”. Per realitzar les fotografies van
penjar alguns dels dibuixos de les fades als arbres i d’altres els van fixar al terra amb
agulles, ja que al ser tant primes la càmera no les detectaria.
TREBALL DE RECERCA
Actualment aquest tipus de manipulació es segueix utilitzant, sobretot al món del
cinema, fotografies d’empreses, productes tant alimentaris com d’higiene personal,
jocs, moda etc...
TREBALL DE RECERCA
2.2.3- FOTOGRAFIA BANDERA AL REICHSTAG:
L’any 1945 el fotògraf Ucrainià Yevgeni Ananevich Jaldéi va fer una fotografia que va
acabar convertint-se en una de les més emblemàtiques de la II Guerra Mundial. La
imatge mostrava un soldat soviètic enfilat al cap de munt del Reichstag col·locant una
bandera soviètica a la vora del precipici, mentre era subjectat per un altre militar per
evitar que caigués.
14 15
2.2.3.1- Context històric
L’enfrontament entre russos i alemanys va ser especialment sagnant i la victòria de
l’exèrcit rus significava el final de la Guerra i el triomf de la Rússia (URSS) de Stalin.
A la seva obra ”Mein Kampf”, Hitler havia expressat la necessitat
d’envair la Unió Soviètica, per eradicar el comunisme i apropiar-se
dels seus recursos econòmics. El 22 de juny de 1941 es posava en
marxa “l’operació Barba-roja”, nom amb el que es va designar la
invasió. 16
Hitler va pensar que destruir als russos era fàcil, perquè considerava al seu exercit
dèbil i desorganitzat. Hitler mai va comptar amb la resistència i ferocitat russa
propiciada per l’hàbil propaganda soviètica, creant una atmosfera de patriotisme sense
comparació en la història que va concloure amb la victòria russa a la batalla de Berlin.
14
Fotografia original 15
Fotografia manipulada 16
Fotografia del llibre“Mein Kampf” escrit per Hitler
TREBALL DE RECERCA
Els enfrontaments entre russos i alemanys va ser dels més violents de la història. Per
una banda, Hitler va donar la consigna als seus oficials de no respectar la més mínima
convenció humanitària. Es tractava d’aniquilar no només als combatents, sinó que
també als civils.
Per altre banda, Stalin veia a la guerra de l’alemanya hitleriana contra la URSS, no
només el seu sentit classicista (destruir el bolxevisme), sinó que també el geopolític.
Aquest últim era el més important, a més de l’aniquilació de la cultura nacional, de la
forma d’estat dels pobles, la seva germanització i l’esclavitud. El patriotisme radical de
Stalin el va fer arribar a considerar que els presoners de guerra eren traïdors i quedava
prohibit que cap soldat de l’Exèrcit Roig es rendís davant l’enemic. Es va utilitzar la
població civil als combats, negant en molts casos l’assistència als ferits del propi exercit
i enviant a la mort a milers de soldats en operacions suïcides.
2.2.3.2- Història de la fotografia
Yevgeni va ser enviat a Berlin pel govern Rus per fer una fotografia que simbolitzés la
victòria dels russos sobre els alemanys. La imatge que li van encarregar havia de ser
una reconstrucció de la presa del Reichstag i de la col·locació d’una bandera soviètica,
ja realitzada el dia 30 d’abril, però que no havia estat fotografiada. El dia 3 de maig
Yevgeni va arribar a la ciutat i es van disposar a fer-la. A la fotografia van aparèixer els
dos soldats que havien posat la bandera original,
Meliton Kantaria (qui sostenia la bandera) i Mijail
Yegorov. Com a bandera van utilitzar una que el
fotògraf havia encarregat personalment perquè la
cosissin els intendents russos, ja que considerava que
per donar una sensació de poder més gran s’havia
d’utilitzar una bandera de majors dimensions. En la
fotografia es pot apreciar que aquesta bandera és una
composició de tres teles vermelles cosides a mà, i una 17
costura de la falç i el martell poc elaborada.
17
Yevgeni Ananevich Jaldéi
TREBALL DE RECERCA
Tal i com havien fet Yegroy i Kantaria anteriorment, van col·locar la bandera al terrat
de el Reichstag i van fer la fotografia. Al veure el fotògraf el resultat de la imatge, es va
adonar de que no era exactament el resultat que ell buscava. Per acabar d’arreglar la
fotografia, va afegir fum a la part superior per donar una mica de dramatisme a la
l’escena. A més a més, va observar que el soldat Mijail Yegorov portava dos rellotges,
un a cada braç, fruit del saqueig de Berlin. Com que el govern no estava interessat en
que la gent prengues a l’exèrcit vermell de lladres, el van esborrar de la fotografia.
Fos com fos, ha quedat per la història, i a servit, i molt, per a l’efecte propagandístic
que els poders soviètics buscaven, ja que contrastava amb la fotografia feta a Japó de
Iwo Jima uns mesos abans. Els dos governs entenien la importància que té una imatge
per a la percepció col·lectiva d’un conflicte, i per a la millora de la seva propaganda de
guerra.
2.2.3.3- Mètode
Per a dur a terme aquesta manipulació s’han utilitzat dos mètodes. El primer és el de
posada en escena. En aquest cas es va repetir l’escena que havia passat tres dies
abans, de l’home posant la bandera al terrat del Reichstag. El segon mètode és el del
retoc fotogràfic. Aquest procediment va consistir en esborrar el rellotge de la mà del
soldat que subjectava a Meliton Kantaria.
18 19
Aquests dos tipus de manipulació actualment segueixen sent igual de utilitzats. La
posada en escena, és un mètode que ha millorat considerablement aquests darrers
18
Fotografia original amb els dos rellotges 19
Fotografia manipulada amb només un rellotge i més fum darrera
TREBALL DE RECERCA
anys. Avui en dia amb un fons verd (croma) i un ordenador, es poden fer meravelles.
Pel que fa al retoc fotogràfic, avui més que mai, és el mètode més utilitzat per tothom.
Tant amateurs com professionals de la fotografia utilitzen aquest mètode amb
l’objectiu de, posar o treure objectes, arreglar i acabar de definir fotografies etc...
TREBALL DE RECERCA
2.2.4- MASSACRE A KENT STATE UNIVERSITY:
El 4 de maig de 1970 el fotògraf John Paul Filo va fer una sèrie de fotografies sobre la
massacre que es va produir a la Kent State University. Un any més tard li van donar el
premi Pulitzer per una de les seves fotografies.
2.2.4.1- Context històric
Richard Nixon va ser escollit president dels Estats Units l’any 1968, amb la promesa de
posar fi a la Guerra de Vietnam. El novembre de 1969 es va difondre per televisió la
matanssa de My lai, fet que va provocar una gran indignació i major oposició a la
guerra. Durant els mesos següents es va veure el primer sorteig pel reclutament de
soldats des de la Segona Guerra Mundial. La guerra semblava que anava a arribar al
voltant de 1969, quan es va plantejar envair Cambotja, fet que va agreujar el conflicte.
Molta gent jove, incloent estudiants i professors, estaven preocupats pels plans de
reclutament, del govern, per participar en una guerra a la que tots estaven en contra.
La expansió d’aquella guerra en un altre país els va semblar un gran risc. Veient la
situació en que es trobaven, molts campus, inclòs el campus de la “Kent State
University”, van protestar i oposar-se al conflicte.
2.2.4.2- Història de la fotografia
El dia 4 de Maig estava programada una protesta, que
s’havia plantejat tres dies abans i que va ser prohibida al
migdia. Agents universitaris van intentar prohibir la
manifestació del grup que s’havia concentrat. Es van
repartir prop de 12000 pamflets anunciant aquest
esdeveniment que havia estat cancel·lat. Tot i estar prohibit, 20
unes 2000 persones hi van assistir.
Pel temor de què la situació es descontroles, diverses tropes es van concentrar al
campus, intentant dispersar als estudiants. Vista la situació en que els estudiants no
abandonaven l’esdeveniment, es va ordenar a les autoritats que dispersessin la
multitud reunida.
20
Fotografia original
TREBALL DE RECERCA
El procés de dispersió va començar al mati, quan un agent es va acostar als
manifestants i els va advertir de que si no es dispersaven serien arrestats. Els
estudiants com a resposta van llençar pedres als vehicles policials, forçant-los a retirar-
se d’immediat, i ferint a un guàrdia durant l’atac.
Just abans del migdia, la guàrdia nacional va tornar, i va ordenar de nou als
manifestants que es dispersessin. Després de negar-se altre cop, els guàrdies
utilitzaren gasos lacrimògens. A causa del vent, el gas va fer una mica d’efecte i els
estudiants es van dispersar per uns instants, però al poc temps van tornar a començar
a tirar pedres contra els membres de segureta. A més a més, els alumnes els hi van
tornar els pots de gas lacrimogen als policies, forçant-los així a fer ús de les mascares
de protecció.
Veient la situació, un grup de setanta-set
membres de les tropes de la guàrdia nacional van
començar a avançar cap als centenars de
manifestants, amb baionetes i armes. Va ser
aleshores quan va començar el tiroteig. 21
La multitud al principi pensava que és tractava
d’armes de fogueig, però al poc temps van veure
el cos d’un estudiant al terra amb una ferida de
bala al cap. Va ser aleshores quan es van adonar
que estaven disparant bales de veritat i havien de
fugir d’allà com fos. John Filo és trobava entre 22
aquella multitud per fer algunes fotografies sobre
la manifestació. Filo va fer diverses fotografies
sobre l’esdeveniment, però el que no s’esperava
va ser veure el cos de l’estudiant Jeffrey Miller al
terra envoltat per un gran bassal de sang. Va
pensar que havia de fotografiar el moment i 10
21
Una multitud escapa del tiroteig 22
John Paul Filo 10 Fotografia del cadàver de Jeffrey Miller
TREBALL DE RECERCA
publicar la fotografia com a suport dels estudiants davant la brutal agressió. Va ser
aleshores quan, apropant-se cap al cos, va veure a Mary Ann Veccio apropar-se cridant
cap al cadàver, en aquell moment John va fer la fotografia que va ser la guanyadora del
Premi Pullitzer de 1971.
En aquest tiroteig van morir 4 persones i 9 van resultar ferides, de les quals una va
quedar en paràlisi permanent. El tràgic esdeveniment va rebre respostes per part de
tota la nació. Centenars de Universitats, instituts i col·legis van promoure una vaga
estudiantil, tancant tots els centres educatius.
La fotografia, va ser publicada l’any 1995 per la revista “Life Magazine” amb una
modificació que va alterar a molta gent. A la fotografia publicada no apareixia la tanca
darrera del cadàver. Com a resposta de tantes crítiques, el mateix director de la
revista, David Friend, va contestar de la següent manera:
“Here has been some heated back-and-forth discussion on the net concerning an
allegedly manipulated image in the May 1995 issue of LIFE magazine (John Filo’s Kent
State Pullitzer-winning picture). The original photo shows a fence post appearing
behind the head of protestor Mary Ann Vecchio; the photo in the May issue of LIFE does
not. As LIFE’s director of photography, I wanted to respond directly, clearly and put the
matter to rest. LIFE did not and does not manipulate news photos. The photo we
published was supplied to us by our photo library, the Time-Life Picture Collection, the
second largest such repository of catalogued images. Amazingly, the fence post had
been airbrushed out by someone, now anonymous, in a darkroom sometime in the
early 1970s. The picture had run numerous times, without the fencepost, and without
anyone taking notice: in TIME (Nov. 6, 1972, p. 23) PEOPLE (May 2, 1977, p. 37), TIME
(Jan. 7, 1980, p. 45), PEOPLE (April 30, 1990, p. 117), to name just a few publications.
On deadline, while closing our May issue, the LIFE photo department contacted
photographer John Filo, hoping to secure a repro quality print, as is customary at LIFE.
Since we could not obtain a print from him directly in time to make our run, we went
with the photo we had, not realizing a pole had been removed. One can only wonder
why the missing pole hasn’t been noticed the previous times it has appeared, even
though literally millions of people have seen the fence-post-less photo in publications
TREBALL DE RECERCA
dating back 23 years. At no time would LIFE’s photo, art or production department
intentionally alter a news photograph.”
En aquesta carta directa als seus lectors, el director explica que, els editors de la
revista havien agafat la fotografia d’Internet ja que afirmen no haver tingut temps per
demanar la fotografia original a John Filo. També afirmen que en cap moment es van
adonar de que la fotografia havia estat manipulada, i que havia estat un anònim el que
l’havia falsejat. La raó de la manipulació mai va sortir a la llum.
2.2.4.3- Mètode
El mètode utilitzat en aquesta fotografia és el conegut amb el nom de retoc fotogràfic.
En aquest cas es va fer desaparèixer la tanca de darrera els alumnes. Tot i que la raó no
està molt clara, personalment crec que la van treure per algun tema legal. La
diferència entre un tiroteig dintre el centre escolar o fora, a nivell legal, es molt gran,
per tant, com que a la imatge original podem comprovar, el cadàver es troba dins de la
universitat, per tant l’autor d’aquesta manipulació hauria intentat utilitzar-la per reduir
la condemna als policies autors de la massacre o per fer la noticia menys impactant.
23 24
23
Fotografia manipulada 24
Fotografia original
TREBALL DE RECERCA
2.2.5- MANIFESTACIONS “PRO” ETA:
Fa 3 anys, el diari “el Mundo” publicava, junt a una noticia sobre unes manifestacions
de Bilbao, una fotografia en la que apareixia la paraula ETA escrita en una pancarta.
25
2.2.5.1- Context històric
L’any 2011 governava a Espanya el “Partido Socialista Obrero Español” (PSOE). El
principal partit a l’oposició era el “Partido Popular” (PP). El Mundo, que és un diari
d’ideals conservadors, sempre ha estat en contra dels nacionalismes català i basc. Per
tant al tractar-se d’una noticia sobre una manifestació per la independència basca,
varen decidir involucrar a l’organització terrorista ETA per tal de relacionar-los amb els
manifestants. Això va passar dos mesos abans que ETA proclamés la pau armada.
2.2.5.2- Història de la fotografia
El dia 27 d’Agost de 2011, el Mundo publicava una noticia d’una manifestació a Bilbao
que deia:
“La izquierda aberzale reivindico ayer en Bilbao, en un acto celebrado al término de
una manifestación, una Euskal Herria independiente y socialista, así como sin ningún
tipo de violencia, y reclamo también su legalización y el fin de la política penitenciaria
criminal con los presos de ETA. La manifestación, que se celebró el día grande de las
25
Fotografia de la pancarta publicada pel diari “El Mundo”.
TREBALL DE RECERCA
fiestas de Bilbao, fue convocada por un grupo de ciudadanos próximos a la izquierda
abertzale en contra de las imposiciones españolas y a favor de la nación vasca”.
Aquesta hauria estat una noticia normal, si no fos perquè la fotografia que va utilitzar
el diari per representar la manifestació, no mostrava realment el que es reclamava en
aquella protesta. La imatge mostrava una pancarta en la que hi apareixien les inicials
de l’organització terrorista ETA, fent entendre així als lectors, que els manifestants que
van anar a reivindicar la independència pacíficament eren “pro” ETA. El problema
d’això era que a la pancarta no sortia únicament la paraula ETA, sinó que n’havien
tallat una part perquè fos així. El que en realitat s’havia escrit era “Epaiketarik ez
zigorrik aterabide demokratikoak orain” que al català és tradueix “Ni judicis ni
sancions, solucions democràtiques ja”.
El director del diari el Mundo, Pedro J. Ramírez es va defensar assegurant que “Pocas
veces una fotografía refleja tan bien la realidad, como ese encuadre de las letras ETA
dentro de un lema aberzale que escandaliza a algunos”.
2.2.5.3- Mètode
El mètode que es va utilitzar per dur a terme aquesta manipulació és el conegut amb el
nom de reenquadrament. Per a dur a terme aquest procediment, no és necessari cap
càmera digital ni cap programa de retoc fotogràfic, només es necessita trobar un
enquadrament que mostri el que nosaltres volem donar a entendre, en comptes de
com és la situació realment.
En aquest cas, es va retallar només la part de la pancarta en la que sortien les inicials
de ETA, en comptes de mostrar el que la pancarta completa deia en realitat. Donant a
entendre així que la manifestació era pro terrorisme.
TREBALL DE RECERCA
3- MARC PRÀCTIC
Com a part pràctica del meu treball he decidit manipular jo una fotografia i fer un
estudi d’opinió. Perquè la gent em donés la seva opinió sense que sabessin que
aquella imatge estava manipulada, he elaborat una enquesta en la que una de les
preguntes era que fessin una tria d’una sèrie de fotografies senyalant les que creien
que ha estat manipulades i les que no. A la meva fotografia l’he anomenat: fotografia
Guerra d’Irak.
3.1 Fotografia manipulada
Per a dur a terme la manipulació, he utilitzat el programa: Photoshop Cs6. Tot i no ser
la versió més nova d’aquest producte, segueix sent una gran eina de treball.
Els passos que he anat seguint per dur a terme la manipulació han estat:
- Primer de tot, m’he plantejat els diferents ambients on la meva fotografia es
podia situar, els objectes que m’agradaria que apareguessin, i els mètodes que
utilitzaria.
- En segon lloc, he escollit les millors solucions en cada àmbit. He triat un
ambient de guerra on apareix una ciutat destruïda, ja que trobo que és un tema
interessant i la gent es pot creure amb facilitat que és real. He decidit utilitzar
tres mètodes de manipulació:
1. Fotomuntatge. He agafat quatre imatges i les he ajuntat, tal i com van fer
per a la fotografia de Lincoln, tot i que jo ho he fet digitalment.
2. Retoc fotogràfic. He passat les fotografies que originalment eren en color a
blanc i negre. Aquest canvi m’ha ajudat a que sigui més difícil pels
enquestats veure un canvi de color estrany entre una imatge i l’altre.
3. Alteració del peu de lletra o epígraf. Aquest procediment l’he utilitzat a
l’hora de realitzar l’enquesta, ja que necessitava un títol per a la fotografia
que volia manipular i aquest es el que he trobat més adient.
- Finalment he realitzat la manipulació.
TREBALL DE RECERCA
Manipular una fotografia no ha estat una feina difícil. La meva manipulació no ha estat
molt complexa. Penso que tothom que tingui ganes de provar-ho i li dediqui una mica
del seu temps se’n pot sortir sense gaires dificultats.
26
27 28
26
Fotografia manipulada per mi 27
Fotografia original del tanc 28
Fotografia original de l’avió
TREBALL DE RECERCA
29 30
29
Fotografia original dels dos soldats abraçant-se 30
Fotografia original de la ciutat destruïda
TREBALL DE RECERCA
3.2- Enquesta
He realitzat aquesta enquesta per treure algunes conclusions sobre el que pensava la
gent respecte algunes de les preguntes que m’he anat formulant a mi mateix durant el
treball.
Aquesta és la meva enquesta:
TREBALL DE RECERCA
TREBALL DE RECERCA
TREBALL DE RECERCA
3.2.1- CONCLUSIONS DE L’ENQUESTA:
La meva enquesta ha estat resposta per un total de 58 dones i 42 homes, oscil·lant des
dels 13 anys fins els 62 anys.
Pels resultats d’aquesta pregunta, la gent acostuma a manipular entre poques i la
majoria de fotografies. Els que les retoquen totes o no en manipulen cap són una
minoria.
TREBALL DE RECERCA
Com a clar vencedor d’aquesta pregunta, tenim mètode de retoc fotogràfic amb un
82%, afirmant així les meves expectatives que aquest és actualment el procediment
més utilitzat.
En segon lloc tenim el mètode de l’enquadrament, amb un 54%. Contràriament al que
pensava, aquest procediment, tot i no ser un dels més coneguts, és un dels més
utilitzats.
Pel que fa a les altres tres opcions, poca gent ha mencionat utilitzar-les. Ha estat una
sorpresa que el fotomuntatge es trobés en aquest bloc, ja que pensava que seria un
dels mètodes més utilitzats.
Respecte la pregunta que planteja, si la fotografia segueix sent un mirall de la realitat
com ho era a l’inici, 27 persones han respòs afirmativament, 67 que no i 6 no ho saben
o no contesten. De les vint-i-dues persones que han dit que si, la majora ho han
justificat dient que la fotografia a nivell professional, encara es manté com a fidel
reflexa de la realitat.
La meva conclusió és que aquesta justificació no és gaire certa, ja que precisament on
es veuen més retocs fotogràfics es en el món de la fotografia professional, com ara,
revistes de moda, publicitat, fotografies d’esdeveniments etc....
Dels enquestats que han respòs amb un no, la gran majoria justifiquen la seva resposta
esmentant que des de l’arribada de l’era digital, l’essència de la fotografia com a reflex
de la realitat s’ha perdut.
TREBALL DE RECERCA
A la última pregunta es demanava que els enquestats escollissin, d’entre un total de
set fotografies, les que creien que havien estat manipulades. Com era d’esperar, les
fotografies que sí havien estat manipulades, han estat les més votades. Tot i així, si ens
fixem en cada resposta per separat, es pot comprovar que només quatre persones han
classificat correctament totes les imatges.
TREBALL DE RECERCA
4- CONCLUSIÓ:
Un cop exposades les diferents tècniques de manipulació que hi ha hagut al llarg de la
història de la fotografia, puc afirmar que la manipulació fotogràfica, al contrari del que
molta gent pensa, no és un fenomen actual, sinó que va començar amb la pròpia
fotografia.
Fins i tot, com menciono a la introducció de la manipulació fotogràfica, les exposicions
eren molt lentes i les persones en moviment sortien borroses. El fotògraf francès,
Louis-Jacques-Mandé Daguerre, va fer la primera fotografia a una persona i per tal que
no sortís moguda, va pagar a un noi neteja botes i al seu client perquè s’estesin quiets
al seu lloc. Per tant podem veure que fins i tot aquesta primera imatge ja es va
manipular.
La importància i repercussió de la fotografia a nivell social també ha evolucionat. El
poder de la imatge en la societat de finals del segle XIX i primera meitat del segle XX no
és el mateix que ara. Les imatges que he analitzat en aquest treball, la majoria han
estat fetes en un temps en el que les històries que contenien eren molt importants.
Eren poques les fotografies que es publicaven i s’exposaven, de fet, eren poques les
persones que es podien permetre disposar d’una càmera fotogràfica i menys de
l’habilitat i medis per fer manipulacions.
Actualment tothom té a l’abast fer fotografies en qualsevol moment, imatges que
sovint desapareixen instants després d’haver-les fet. El poder de la fotografia no és el
mateix. Estem envoltats d’imatges per tot arreu, fet que resta importància a cada una
d’elles i per tant a la fotografia com a testimoni de la realitat.
Pel que fa a l’enquesta, el que podem comprovar veient els resultats és que, a l’hora
d’escollir quines fotografies han estat manipulades i quines no, només quatre persones
han encertat totes les respostes. Veien el dubte de la gent davant de les fotografies
que són reals i les que no ho són, puc respondre amb prou convicció la pregunta que
m’he plantejat a l’inici del treball. Per tant, afirmo que, des del meu punt de vista, no
només la fotografia ja no és un mirall de la realitat, sinó que no ho ha estat mai.
TREBALL DE RECERCA
Tenint en compte que menys d’un cinquanta percent dels enquestats ha encertat que
la meva fotografia havia estat manipulada, he pogut arribar a la conclusió que, fins i
tot, sense haver estudiat fotografia, retoc fotogràfic, retoc digital etc..., qualsevol és
capaç de retocar una imatge, i que el lector no reconegui si ha estat manipulada o no.
Al començar el treball no tenia molt clara la direcció que volia prendre un cop acabat el
batxillerat. Gràcies a aquest projecte, m’he adonat de que, apart de fascinar-me
aquest tema, també em podria interessar a nivell professional. Tot i que no tant en
l’àmbit de retoc fotogràfic en si, sinó que orientat a l’edició de vídeo o disseny gràfic.
Finalment m’agradaria agrair al meu tutor de recerca l’ajuda i el suport que m’ha
donat. També vull agrair el suport moral dels meus pares i amics, ja que han estat allà
sempre que els he necessitat.
TREBALL DE RECERCA
5- BIBLIOGRAFIA
Pagines web:
- http://centrodeartigo.com/articulos-utiles/article_106786.html
- https://lacolumnaquinta.wordpress.com/2011/09/16/como-manipular-una-foto-sin-
usar-photoshop
- http://queviral.com/las-fotografias-de-las-hadas-de-cottingley/
- http://actualidad.rt.com/galerias/actualidad/view/119185-fotos-historia-fotomontaje-
manipulacion
- http://www.taringa.net/posts/info/12183412/La-Bandera-sobre-el-Reichstag.html
- http://www.ull.es/publicaciones/latina/30teixeira.htm
- http://www.slate.com/blogs/behold/2013/05/04/may_4_1970_the_kent_state_unive
rsity_shootings_told_through_pictures_photos.html
- http://www.iefc.cat/activitats_culturals/taller-treballar-amb-cambra-fosca-gegant-
cast.php
Llibres:
- “Sobre la fotografia”, Susan Sontag. Ed.; Edhasa
- “La caja de Pandora: La fotografi@ después de la fotografía”, Joan Fontcuberta. Ed.;
Gustavo Gil
- “A new history of photography”, Michael Frizot. Ed; Könemann
