FUNDACIÓ JAUME BOFILL
DOCUMENTS DE TREBALL
INFORME DEL PROJECTE ESCOLARITAT I CONVIVÈNCIA A LA CIUTAT DE VALLS
Fundació Jaume Bofill
Desembre de 2011
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 2
FUNDACIÓ JAUME BOFILL
Fundació Jaume Bofill
Cap del Projecte: Anna Jolonch
Assessor científic: Xavier Bonal
Coordinadora i redactora de l’informe: Florencia Kliczkowski
Tècnic de treball de camp: Samuel Blàzquez
Correcció lingüística: Neus Batlle, Coral Romà i Míriam Salvatierra
Suport a l’anàlisi estadístic: Laura Morató
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 3
FUNDACIÓ JAUME BOFILL
Sumari 0. Introducció ................................................................................... 5
1. Metodologia del projecte .................................................... 9 1.1 Revisió i anàlisi documental .................................................................. 11 1.2 Anàlisi de dades estadístiques ............................................................. 12 1.3 Anàlisi quantitativa: l’enquesta a les famílies ...................................... 13 1.4 Aproximació qualitativa a través d’entrevistes ...................................... 15 1.5 Sessió de treball amb la comunitat educativa de Valls .......................... 16 2. Característiques sociodemogràfiques de Valls ............................... 18 2.1 Població a Valls: distribució per edat i nacionalitat ............................... 18 2.2 Població estrangera a Valls .................................................................. 20
2.2.1 Evolució i volum actual de la població estrangera ................... 20 2.2.2 Població estrangera i autòctona segons els districtes i les seccions censals ...................................................................... 23 2.2.3 Distribució global de la població. Índex de dissimilitud .......... 27
2.3 Població en edat escolar ...................................................................... 28 2.3.1 Població en edat escolar estrangera i autòctona
segons districtes i seccions censals ............................................... 28 2.3.2 Distribució global de la població en edat escolar. Índex de dissimilitud ................................................................................ 30
3. Oferta i política educativa a la ciutat de Valls ............................... 31 3.1 Oferta educativa ................................................................................. 31 3.2 Distribució territorial ........................................................................... 33 3.3 Polítiques educatives desenvolupades a la ciutat de Valls .................. 34
3.3.1 Zonificació, adscripció i reserva de places de NEE ................. 34 3.3.2 Procés d’escolarització ......................................................... 35
3.4 Distribució de l’alumnat als centres educatius de la ciutat de Valls .... 41 3.4.1.Volum d’alumnes per nivell educatiu .................................... 41 3.4.2 Composició social dels centres educatius ............................. 42 3.4.3 Distribució global de l’alumnat als centres educatius ........... 46
4. Característiques de les famílies. Procés d’escolarització i tria de centres educatius .................................................................. 57 4.1 Característiques socioculturals de les famílies ..................................... 59
4.1.1 Nivell d’estudis, origen i llengua de comunicació a la llar ........ 59 4.1.2 Capital instructiu de les famílies als centres educatius de Valls ........................................................................................... 61
4.2 Característiques socioeconòmiques de les famílies .............................. 64 4.2.1 Situació laboral de les famílies a Valls .................................... 65
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 4
FUNDACIÓ JAUME BOFILL
4.2.2 Ingressos de les famílies a Valls ............................................. 68 4.3 Elecció de centre per part de les famílies .............................................. 69
4.3.1 Raons de tria de centre educatiu ............................................. 69 4.3.2 Raons de descart de centre educatiu ....................................... 72 4.3.3 Informació de les famílies per triar centre educatiu .................. 74
5. Discursos entorn de la composició escolar dels centres educatius a Valls ............................................................................................... 77 5.1 Implicacions educatives de la segregació escolar .................................... 77 5.2 Punts de consens i dissens davant de possibles canvis .......................... 79
5.2.1 Polítiques de planificació educativa .......................................... 80 5.2.2 Polítiques d’atracció de la demanda ......................................... 85 5.2.3 Polítiques d’intervenció focalitzada .......................................... 87
6. Una simulació de zonificació .......................................................... 89 6.1 Metodologia ........................................................................................... 89 6.2 Mapa. Proposta de zones ....................................................................... 91
6.2.1 Proposta 1: etapa de primària amb cinc zones educatives ......... 92 6.2.2 Proposta 2: etapa de primària amb tres zones educatives ........ 97 6.2.3 Proposta 3: etapa de secundària amb tres zones educatives .... 102
7. Conclusions .................................................................................. 109 8. Propostes d’intervenció educativa .................................................. 116 8.1 Polítiques d’informació i canalització de la demanda ............................. 116
8.1.1 Elements de diagnosi ............................................................... 116 8.1.2 Prioritats d’actuació ................................................................. 118 8.1.3 Propostes d’intervenció ............................................................ 118
8.2 Planificació de l’oferta educativa i distribució equilibrada ..................... 120 8.2.1 Elements de diagnosi................................................................ 120 8.2.2 Prioritats d’actuació ................................................................. 124 8.2.3 Propostes d’intervenció ............................................................ 125
8.3 Projectes d’innovació educativa ............................................................. 129 8.3.1 Elements de diagnosi ............................................................... 129 8.3.2 Prioritats d’actuació ................................................................. 130 8.3.3 Propostes d’intervenció ........................................................... 130
9. Índex de taules, gràfics i mapes ...................................................... 132 10. Annexos ....................................................................................... 136 10.1 Models dels qüestionaris a les famílies ................................................ 138
10.1.1 Qüestionari a les famílies de P3 .............................................. 138 10.1.2 Qüestionari a les famílies de 1r d’ESO...................................... 147
10.2 Taules i gràfics annexos ....................................................................... 156 10.3 Mapes: procedència residencial de les famílies de P3 i 1r d’ESO .......... 172
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 5
FUNDACIÓ JAUME BOFILL
Introducció
El projecte Escolaritat i convivència a Valls és fruit d’un conveni de col·laboració entre
l’Ajuntament de Valls i la Fundació Jaume Bofill. L’estudi neix de la inquietud de l’Ajuntament
de Valls per respondre a la distribució desigual de l’alumnat en els centres educatius de la
ciutat i la voluntat de millorar la planificació educativa. Valls, com molts altres pobles i ciutats
de Catalunya, ha viscut fortes onades migratòries que han fet que en els darrers deu anys
s’hagi hagut d’escolaritzar i integrar una elevada quantitat de població nouvinguda. Abans de
prendre decisions de política educativa, l’Ajuntament de Valls ha tingut la determinació
d’objectivar dades i escoltar els diferents actors implicats.
La Fundació Jaume Bofill té com a focus principal de la seva actuació l’educació, entesa en
sentit ampli i orientada a la millora del creixement personal, l’equitat i la cohesió social. En el
marc de les diverses línies d’actuació, la Fundació Jaume Bofill ha desenvolupant en els
darrers anys línies de treball encaminades a diagnosticar la realitat social i a proposar
intervencions per a la transformació i la millora de les disfuncions educatives que hi ha en
clau de cohesió social. Un dels valors afegits de la Fundació Jaume Bofill és precisament la
capacitat de gestionar equips externs, integrats per persones altament competents
professionalment parlant i de procedències professionals i acadèmiques diverses,
especialment quan desenvolupen aspectes que necessiten ser abordats des de la complexitat
que caracteritza bona part de les dinàmiques socials actuals. Per a aquest projecte la
Fundació Jaume Bofill ha comptat amb un equip d’experts i un consell assessor que ha permès
la realització d’una diagnosi de qualitat.
L’escolarització en molts municipis catalans no sempre ha assolit resultats equilibrats que
facin possible parlar d’igualtat d’oportunitats. L’escola ha estat, en el nostre país, un gran
agent d’integració i de cohesió social, i ha assegurat l’acollida i el dret a l’educació de tot
l’alumnat nouvingut. És cert, però, que es produeixen importants desequilibris quant als
índexs de segregació i de concentració escolar que poden condicionar el futur del país. Tenim
una assignatura pendent en aquest sentit. És per això que resulta pionera la iniciativa de
Valls, que vol estudiar a fons el problema i construir de manera participativa les possibles
alternatives d’actuació per tal de capgirar la tendència actual.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 6
FUNDACIÓ JAUME BOFILL
El fenomen de l’escolarització equilibrada o la segregació escolar és complex i els factors
explicatius a partir dels quals es poden proposar canvis són diferents en cada municipi. Per
aquest motiu és fonamental fer una diagnosi acurada que permeti detectar els elements que
intervenen en el context de Valls.
Aquest projecte es planteja un doble objectiu:
• Detectar les fortaleses i debilitats de la ciutat de Valls en els temes clau relacionats amb
l’oferta educativa i la seva projecció de futur per a la cohesió social i la convivència a la
ciutat.
• Elaborar un conjunt de propostes per millorar l’equitat i la coresponsabilitat en
l’escolarització de la població en situació de risc educatiu i/o social.
El primer objectiu es concreta en l’elaboració d’una diagnosi exhaustiva de la ciutat de Valls
en termes d’escolarització. L’aprofundiment del coneixement qualitatiu i quantitatiu de les
especificitats de Valls en relació amb els processos d’escolarització, la composició dels
centres, la igualtat d’oportunitats educatives i la cohesió social permet abordar el segon gran
objectiu, que és plantejar propostes de planificació educativa per tal de reduir les situacions
de desigualtat escolar al municipi. És responsabilitat dels poders públics adoptar les mesures
polítiques necessàries que assegurin l’equitat i l’excel·lència educativa del municipi. Aquest
informe tècnic, fet per experts en polítiques locals i educació, pot constituir una guia
d’actuació per als poders públics i pot contribuir, així, a millorar l’equilibri escolar a Valls.
Ambdós objectius s’aborden en aquest informe, que s’estructura en vuit capítols.
El lector troba un primer capítol metodològic, on pot veure com s’ha fet el Projecte, és a dir, les
fases i característiques de les tres eines principals d’accés a la informació: les dades de
diferents fonts estadístiques (Ajuntament, Departament, etc.); la informació de les famílies de
P3 i 1r d’ESO a partir d’un qüestionari; les entrevistes en profunditat fetes als actors rellevants,
i finalment, la sessió de treball amb la comunitat educativa que es va portar a terme al juny de
2011 a partir de la diagnosi.
El segon capítol descriu les característiques sociodemogràfiques de la població general de
Valls i, en particular, la població en edat escolar. L’edat i la nacionalitat són dos eixos
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 7
FUNDACIÓ JAUME BOFILL
fonamentals per a la caracterització i evolució del municipi en els últims deu anys. El canvi en
la piràmide d’edats i en la nacionalitat de la població vallenca influeix en la configuració
escolar. S’avaluen equilibris i desequilibris escolars que permeten definir uns primers reptes
en matèria d’escolaritat. Aprofundir aquesta informació correspon al capítol 4, que tracta les
característiques socioeconòmiques de les famílies de P3 i 1r d’ESO, i la seva distribució entre
els centres educatius del municipi. Qüestions com la tria o el descart de centres educatius i el
procés d’escolarització dels diferents perfils de famílies faciliten la detecció de factors que
intervenen en la composició social dels centres.
El capítol 3 ofereix una visió de l’oferta i les polítiques educatives actuals a Valls. Aquest
capítol canvia de perspectiva, de manera que passa de l’anàlisi de la població a l’anàlisi dels
centres educatius. Les polítiques educatives i el procés d’escolarització emmarquen la
composició escolar actual. La informació de les escoles permet analitzar la distribució dels
diferents tipus d’alumnat segons nacionalitat, titularitat de centre, alumnat amb necessitats
educatives especials o alumnat d’incorporació tardana al sistema educatiu català.
En el capítol 5 es recull el coneixement i l’experiència dels agents actius en el territori sobre
les dinàmiques de concentració escolar i les estratègies que els diferents actors fan servir per
combatre i compensar les desigualtats educatives.
En el capítol 6 es desenvolupa un exercici de simulació de zonificació a partir de la informació
dels qüestionaris facilitats a les famílies de P3 i 1r d’ESO. Es presenten tres propostes de
mapes escolars, dues per a primària i una per a secundària. Tot i no disposar de la totalitat de
les dades necessàries per fer un estudi de zonificació, l’exercici permet analitzar els efectes
potencials de la zonificació del municipi, així com la proposta d’una metodologia que planteja
criteris d’equitat i que és reproduïble si es decideix optar per les zones escolars.
El capítol 7 reuneix les conclusions del aspectes fonamentals de la diagnosi de l’escolaritat a
Valls.
Finalment, el capítol 8 desenvolupa les principals línies d’intervenció educativa que es
proposen per al municipi de Valls. Es deriven fonamentalment de la diagnosi, però també de
bones pràctiques que s’estan desenvolupant en altres municipis. S’estructura en tres àmbits
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 8
FUNDACIÓ JAUME BOFILL
fonamentals: Polítiques d’informació i canalització de la demanda, Planificació de l’oferta
educativa i distribució equilibrada i, per últim, Projectes d’innovació educativa.
En definitiva, es presenta un conjunt de propostes per millorar l’equitat i la coresponsabilitat
en l’escolarització de la població, per tal de promoure la transformació i la millora de les
disfuncions educatives que hi ha en clau de cohesió social des del principi d’igualtat
d’oportunitats, d’equitat i d’excel·lència per a tothom, tal com proclama la Llei d’educació de
Catalunya (LEC).
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 9
FUNDACIÓ JAUME BOFILL
1. Metodologia del projecte
El projecte que es recull en aquest informe ha estat executat entre setembre del 2010 i octubre
del 2011. Durant el mes de setembre del 2010 es va començar a treballar en la recollida
d’informació, la revisió documental i la realització d’alguna entrevista exploratòria per tal de
dissenyar el projecte i el treball de camp. La signatura del conveni i la presentació pública a la
comunitat educativa de la ciutat de Valls es va fer el mes d’octubre del 2010.
A continuació, es presenta el calendari d’execució del projecte, en què es distingeixen la fase
exploratòria, la fase diagnòstica i la fase de desenvolupament de les propostes.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 10
FUNDACIÓ JAUME BOFILL
Taula 1. Calendari d’execució del projecte, setembre del 2010 - octubre del 2011
Calendari d’execució del projecte
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls
Fase
exploratòria
setembre-
octubre del
2010
I Fase
diagnòstica.
Recollida
d’informació
octubre del
2010 - gener del
2011
II Fase
diagnòstica.
Anàlisi de la
informació
gener- juny
del 2011
Fase de
desenvolup
ament de
les
propostes
juny-
novembre
del 2011
Presentació del projecte a la comunitat educativa
(octubre del 2010)
Aproximació al territori i revisió
documental
X
Disseny i execució del treball de camp
qualitatiu (entrevistes en profunditat)
X
Recollida i explotació de dades
quantitatives de fonts secundàries
X
Disseny i lliurament de l’enquesta a
famílies de P3 i 1r d’ESO
X
Anàlisi d’informació d’entrevistes i fonts
estadístiques
X X
Redacció i lliurament de la prediagnosi (desembre del 2010)
Explotació i anàlisi de l’enquesta X
Sessió de treball amb la comunitat educativa (juny del 2011) X
Sessions amb l’equip assessor X X X X
Presentació de la diagnosi a la Junta de
Portaveus
X
Redacció i lliurament de l’Informe final (desembre del 2011)
La fase exploratòria va permetre incloure instruments no previstos en el disseny del projecte
arran de la manca d’informació sobre el perfil socioeducatiu de les famílies. El qüestionari
facilitat a les famílies va possibilitar incloure l’anàlisi dels mecanismes de la demanda
educativa per accedir a l’escolaritat.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 11
FUNDACIÓ JAUME BOFILL
El desenvolupament de la fase diagnòstica del projecte s’ha realitzat gràcies a la col·laboració
dels centres educatius que han facilitat l’accés a les dades; els equips directius han estat
entrevistats extensament i han participat plenament en el lliurament, l’acompanyament i la
recollida dels qüestionaris a les famílies.
En la fase final de propostes, cal esmentar un projecte de la Fundació Jaume Bofill sobre
Polítiques locals per a l’equilibri escolar, dut a terme amb un grup d’experts, en el qual el
municipi de Valls ha participat durant aquest curs 2010-2011 i que ha nodrit i ampliat
l’espectre de bones pràctiques i propostes d’intervenció en l’àmbit local.
La tècnica de l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME) de Valls ha estat disponible i
disposada a col·laborar en totes les fases del projecte, suport que ha estat fonamental per a la
realització d’aquest projecte.
A continuació detallem la metodologia emprada en el projecte. En primer lloc, esmentem
breument la revisió documental; en segon lloc, comentem els tres eixos principals
d’adquisició de la informació de la diagnosi: dades quantitatives a través de fonts oficials i
centres educatius, enquesta a les famílies i aproximació qualitativa a través de les entrevistes
a actors de la comunitat educativa i de l’entorn de l’educació. Finalment, fem esment a la
jornada de treball de la comunitat educativa, que va ser fonamental en el procés de
configuració de les propostes d’intervenció.
1.1 REVISIÓ I ANÀLISI DOCUMENTAL
L’anàlisi documental ha permès contextualitzar l’estudi de Valls i constatar el caràcter pioner
d’aquest projecte a Catalunya.
La revisió documental ha inclòs diversos estudis, entre els quals destaquem:
• ALEGRE, M. A; BENITO, R; CHELA, X; GONZÁLEZ, S. (2010). Les famílies davant l’elecció escolar.
Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
• BENITO, R; GONZÁLEZ, I. (2007). Processos de segregació escolar a Catalunya. Barcelona:
Fundació Jaume Bofill.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 12
FUNDACIÓ JAUME BOFILL
• FERRER, F. (director) (2009). L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2008. Barcelona:
Fundació Jaume Bofill.
• LARIOS, M. J.; NADAL, M. (2007) (coord.). L’estat de la immigració a Catalunya. Anuari 2006.
Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
• MARTORI, J. C; HOBERG, K. (2008). Immigrants a les ciutats. Segregació i agrupació territorial
de la població estrangera a Catalunya. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
• SÁNCHEZ HUGALDE, A. (2009). “La segregació escolar dels immigrants a Catalunya”.
Quaderns d’Avaluació, núm. 13. Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
• SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA (2008). La segregació escolar a Catalunya. Informe
extraordinari. Barcelona: Síndic de Greuges de Catalunya.
• VALENZUELA, J.P; BELLEI, C; DE LOS RÍOS, D. ¿Fin de ciclo? Cambios en la gobernanza del sistema
educativo. Segregación escolar en Chile (capítol 8). Chile: UNESCO.
Aquests estudis ens han proporcionat la possibilitat de fer càlculs comparatius respecte de la
distribució escolar. Les mesures de segregació escolar estandarditzades resulten molt
pertinents en aquest projecte, no només per mesurar globalment el grau d’igualtat o
desigualtat en la distribució de l’alumnat a Valls, sinó també per poder comparar la situació
de Valls amb la d’altres municipis i situar el fet migratori en el seu context.
Hem iniciat la nostra recerca analitzant un estudi de referència sobre la segregació escolar
elaborat pel Síndic de Greuges de Catalunya.1
Pel que fa a les conclusions de l’informe del Síndic, es constata que Valls, tot i no ser un dels
vint municipis catalans amb més percentatge d’alumnat estranger, és el sisè amb més
segregació escolar a primària l’any 2006, darrere de Sant Feliu de Llobregat, Lleida,
Cerdanyola del Vallès, Sant Vicenç dels Horts i Esplugues de Llobregat.2
1.2 ANÀLISI DE DADES ESTADÍSTIQUES
El primer eix d’aproximació quantitativa ha estat recollir i analitzar diverses dades
sociodemogràfiques i educatives per tal de caracteritzar la població del municipi,
1 SÍNDIC DE GREUGES (2008). La segregació escolar a Catalunya. Informe extraordinari. Barcelona: Síndic de Greuges de Catalunya. Enllaç: http://www.sindic.cat/site/unitFiles/2266/segregacio_escolar_web.pdf 2 Ibídem, taula 18, p. 33.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 13
FUNDACIÓ JAUME BOFILL
contextualitzar l’entorn escolar i fonamentar la diagnosi amb dades mesurables. La informació
prové de diverses fonts estadístiques, bases de dades i entitats municipals: l’Idescat, el padró
municipal, l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME), els centres educatius de Valls, el
Departament d’Educació i l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
L’anàlisi de la informació sociodemogràfica disponible és a l’apartat 2 d’aquest informe.
1.3 ANÀLISI QUANTITATIVA: L’ENQUESTA A LES FAMÍLIES3
S’ha incorporat al projecte una nova eina per recollir informació que no hem pogut obtenir
mitjançant les bases de dades disponibles, la realització d’un qüestionari a les famílies de P3
i 1r d’ESO. L’objectiu del qüestionari ha estat conèixer la realitat de les famílies quant al
procés d’accés al sistema educatiu, així com les seves característiques socioeconòmiques. El
qüestionari (vegeu l’annex) permet conèixer les característiques socials i econòmiques de les
famílies de Valls. Així mateix, permet analitzar les pautes de tria d’escola i les motivacions que
duen les famílies a triar o descartar determinats centres.
La mostra inclou totes les famílies de P3 i 1r d’ESO del curs 2010-2011 —663 famílies—. El
criteri per seleccionar la mostra ha estat els dos moments d’elecció de centre més rellevants,
per canvi d’etapa educativa: el pas a segon cicle d’educació infantil (que tot i no ser una etapa
obligatòria, és d’escolarització universal i és el primer moment d’accés a l’escola) i l’entrada a
secundària, moment en el qual moltes famílies canvien de centre.
Els qüestionaris es van lliurar el novembre del 2010 i les famílies van tenir dues setmanes per
omplir-lo. L’índex de resposta ha estat molt alt. Disposem de 497 qüestionaris omplerts,
equivalents al 75% dels infants escolaritzats a Valls a P3 i 1r d’ESO.
Per nivells educatius, tenim informació de prop del 90% de les famílies de 1r d’ESO i del
62% de les famílies de P3. Cal destacar especialment la col·laboració de tots els centres
educatius, que van lliurar els qüestionaris a les famílies, van acompanyar el procés i fins i tot
van ajudar les famílies que no dominaven la llengua catalana a omplir el qüestionari. L’elevat
3 El qüestionari s’ha inspirat en el qüestionari de l’estudi de Miquel Àngel Alegre, Ricard Benito, Xènia Chela i Sheila González sobre elecció de centre. Les famílies davant l’elecció escolar. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 2010.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 14
FUNDACIÓ JAUME BOFILL
percentatge de resposta, notablement superior al d’altres estudis, assegura una anàlisi amb
un elevat nivell de confiança.
Taula 2. Característiques del qüestionari
La informació que obtenim a partir dels qüestionaris ens serveix per donar resposta a dos objectius fonamentals:
1- Disposar de dades estructurals de les famílies, que ens permeten caracteritzar les
llars, com ara el nivell d’estudis, el nivell d’ingressos, la nacionalitat, la llengua en què
es comuniquen a casa o la situació laboral.
2- Disposar de dades sobre l’accés al sistema educatiu: els criteris de tria escolar, la
informació que reben les famílies, els centres triats en primera opció, etc.
VALLS P3 1 ESO
Destinataris Famílies que escolaritzen algun dels
seus fills/es a P3
Famílies que escolaritzen algun dels
seus fills/es a 1r d’ESO
Criteris de selecció de la
mostra
S’han escollit els dos moments més importants per a l’elecció escolar: l’accés a
P3 i el pas a 1r d’ESO
Data i característiques
generals
Lliurament: 25 de novembre de 2010
Recollida: 10 de desembre de 2010
Enquesta: anònima
Qualsevol adult de la llar podia contestar el qüestionari
Durada: entre 10 i 15 minuts aproximadament
Tipus d’informació Dades socioeducatives de les famílies
Motius per triar i descartar centres educatius
Altres: conformitat/disconformitat amb les polítiques informatives, lloc de
residència (mobilitat educativa), llengua de comunicació a casa, etc.
Centres públics 5 centres (6 grups de P3) 3 centres (9 grups)
Centres concertats 3 centres (5 grups de P3) 2 centres (4 grups)
337 326 Alumnes enquestats
663
206 291 Qüestionaris respostos
per les famílies 495
61,12% 89,26% Índex de resposta
74,96%
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 15
FUNDACIÓ JAUME BOFILL
Aquests dos nivells d’informació ens permeten establir la relació entre els perfils familiars i
l’escolarització. Un tercer element molt important és la informació sobre el centre educatiu en
què estan escolaritzats; aquesta informació fa possible, per una banda, caracteritzar les
famílies per centres educatius i, per l’altra, diferenciar els motius de tria escolar de la població
de cada centre, entre altres.
L’anàlisi de la informació sobre els perfils socioeconòmics de les famílies i la informació sobre
l’accés al sistema educatiu és a l’apartat 4 de l’informe.
1.4 APROXIMACIÓ QUALITATIVA A TRAVÉS D’ENTREVISTES
Aquest eix de l’estudi és un dels més importants. Les entrevistes ens han permès recollir les
diferents opinions, percepcions i realitats dels directors i directores de centres educatius i
dels tècnics i tècniques d’educació.
El procés d’aproximació qualitativa ha inclòs entrevistes exploratòries a “informants clau” en
una primera fase, entrevistes en profunditat als actors clau en una segona fase, visites als
centres educatius en una tercera fase i observació del període de preinscripció en la fase final.
Paral·lelament, s’han mantingut reunions institucionals amb l’Alcaldia i la Regidoria
d’Educació de la ciutat de Valls.
S’han entrevistat quinze actors clau:
• Tots els directors i directores dels centres educatius de Valls (11)
• La directora de l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica
• En la Inspecció, donada la rellevància del càrrec, s’ha entrevistat l’inspector sortint i la
inspectora entrant
• La tècnica de l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME).
Cal destacar que en la majoria d’entrevistes als centres educatius es van entrevistar altres
membres dels equips directius, com ara caps d’estudis i secretaris i secretàries. L’extensa
durada de les entrevistes —de 2 a 3 hores— ens ha permès aprofundir en la situació educativa
de Valls, i copsar preocupacions, posicionaments, percepcions i imatges dels diferents actors
de la comunitat educativa.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 16
FUNDACIÓ JAUME BOFILL
Breument, els principals temes tractats en les entrevistes han estat els següents:
• Territori: mecanismes de mobilitat de la població.
• Composició social del centre: implicacions i percepcions.
• Procés d’escolarització: informació a les famílies, places buides, matrícula viva, etc.
• Transició educativa : ESO i estudis postobligatoris.
• Igualtat d’oportunitats: despeses familiars.
• Recursos educatius i necessitats educatives: projecte educatiu, projectes específics, oferta
extraescolar, equip docent, problemes, èxit escolar, etc.
• Demandes dels actors: respecte de l’estudi, propostes de futur, viabilitat de les polítiques
educatives, etc.
• Comunicació escola-família.
1.5 SESSIÓ DE TREBALL AMB LA COMUNITAT EDUCATIVA DE VALLS
En la fase final de l’estudi es va fer una jornada de treball amb els actors clau de la comunitat
educativa: directors i directores dels centres educatius, caps d’estudis, famílies que pertanyen
a les AMPA, la inspectora d’educació, la tècnica municipal de l’OME, la coordinadora del Pla
d’inclusió social de Valls i la directora de l’Equip d’Assessorament i Orientació
Psicopedagògica.
En una primera part es van presentar els resultats de la diagnosi sobre la situació de
l’escolaritat a Valls i, a continuació, es van proposar quatre àmbits d’intervenció per treballar
propostes de política educativa.
Els assistents es van dividir en taules mixtes —centres educatius, famílies i agents educatius
de l’Administració—. Cada taula va treballar un àmbit: polítiques d’informació i canalització de
la demanda; planificació de l’oferta; regulació de la concentració de l’alumnat estranger, i
polítiques d’intervenció focalitzada. Es van posar en comú les propostes treballades en cada
àmbit i es va donar pas a un debat de dues hores.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 17
FUNDACIÓ JAUME BOFILL
Les propostes debatudes s’han tingut en compte en diferents parts d’aquest Informe final, i
especialment en el capítol dedicat a les propostes d’intervenció educativa. La implicació de la
comunitat educativa és fonamental per garantir les possibilitats d’èxit de les propostes
acordades.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 18
FUNDACIÓ JAUME BOFILL
2. Característiques sociodemogràfiques de Valls
2.1 La població a Valls: distribució per edat i nacionalitat
El total de població a la ciutat de Valls és de 25.320 habitants. El 68,53% de la població de
Valls té entre 15 i 64 anys. El 15,70% té entre 0 i 14 anys i el 15,77%, 65 anys o més. En el gràfic
1 es poden observar els percentatges de població de cada grup d’edat per sexe. El
comportament demogràfic de la població de Valls és diferent si es té en compte la
nacionalitat.4 Les persones estrangeres (corba vermella en el gràfic 1) presenten una piràmide
d’edat en què el gruix de la població té entre 15 i 60 anys (el 79,34%). La presència de
persones més grans de 60 anys entre la població estrangera és molt reduïda (l’1,91%) i la
població menor de 15 anys és una mica més àmplia que entre la població autòctona (el
18,74%)5.
Gràfic 1. Piràmide de població del municipi per edats. Valls, 2009
2,7%
2,7%
2,3%
2,4%
3,0%
3,7%
4,2%
3,8%
3,7%
3,8%
3,0%
2,6%
2,4%
1,9%
1,8%
2,1%
1,6%
1,7%0,8%
1,0%
1,4%
1,6%
1,8%
2,2%
2,7%
3,2%
4,0%
4,2%
4,5%
5,0%
4,2%
3,2%
2,7%
2,3%
2,7%
2,9%
10% 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% 10%
0‐4
05‐09
10‐14
15‐19
20‐24
25‐29
30‐34
35‐39
40‐44
45‐49
50‐54
55‐59
60‐64
65‐69
70‐74
75‐79
80‐84
85 i mésDones total Valls
Homes total Valls
Corba població autòctona
Corba població estrangera
Font: elaboració pròpia a partir del padró municipal i l’Idescat. Dades de gener del 2009.
4 El padró municipal entén per persona estrangera aquella que no té la nacionalitat espanyola. Es considera autòctona en aquestes dades la persona que té la nacionalitat espanyola, hagi nascut a Espanya o no. 5 Totes les dades poblacionals han estat extretes del Padró municipal del 2009, a excepción de la población total, actualitzada amb dades del Padró de gener del 2010
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 19
FUNDACIÓ JAUME BOFILL
En el gràfic 2 es presenten els grups de població per edat segons la nacionalitat. Es pot
observar que la piràmide d’edat de la població estrangera és diferent de l’autòctona. En primer
lloc, la base de la piràmide, tant en el tram de 0 a 3 anys com en el de 3 a 16 anys, presenta
una proporció superior en la població estrangera en comparació amb l’autòctona. Això té
implicacions en la població en edat escolar, que analitzem més detalladament en el
subapartat 2.2. Hi ha dues raons principals que expliquen aquesta diferència: la primera és
que la immigració que rebem al nostre país és majoritàriament població activa en edat laboral,
és a dir, gent jove en edat de treballar i, per tant, també en edat de tenir fills i filles, i la segona
raó és que les nacionalitats que rebem tenen famílies més nombroses que les autòctones. La
natalitat més elevada i el tipus d’immigració jove són factors que influeixen en la diferent
piràmide d’edat. El grup d’edat de 17 a 65 anys és també proporcionalment molt més ampli
entre la població estrangera que entre l’autòctona. Per últim, tenim un grup de persones més
grans de 65 anys molt més ampli entre la població autòctona. La nostra població està envellint
perquè vivim molts més anys i tenim menys fills i filles que anys enrere. A Valls només un 1%
de la població estrangera correspon a aquest grup d’edat, proporció que arriba al 17% en el
cas de la població autòctona.
Gràfic 2. Població estrangera i autòctona per grups d’edat. Valls, 2010
16%
76%
1%
4%
14%
65%
17%
7%
100 % 80 % 60 % 40 % 20 % 0 % 20 % 40 % 60 % 80 % 100 %
>3
3 a 16
17 a 65
<65
Poblacióestrangera
Poblacióautòctona
Font: elaboració pròpia a partir del padró municipal. Dades de gener del 2010.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 20
FUNDACIÓ JAUME BOFILL
2.2 Població estrangera a Valls
2.2.1 Evolució i volum actual de la població estrangera
Com en la resta de municipis catalans, els processos migratoris han impactat en la
composició de la població amb més o menys intensitat en els últims deu anys. En el gràfic 3 es
pot veure com el percentatge de població estrangera sobre el total de població a la ciutat
s’incrementa sostingudament entre els anys 2000 i 2010.
Gràfic 3. Evolució del percentatge de població estrangera sobre la població total. Valls,
2000-2010
16,64%16,22%14,50%
12,01%
9,80%8,66%
6,84%5,34%
3,4%2,00%1,28%
0,0
2,0
4,0
6,0
8,0
10,0
12,0
14,0
16,0
18,0
20,0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Font: elaboració pròpia a partir de dades del padró municipal de Valls i l’Idescat.
La població estrangera ha anat arribant en diferents onades. En els anys 2001, 2002 i 2003
s’enregistren increments elevats d’arribada d’immigrants, ja que es partia d’una presència
molt baixa de població estrangera. La variació d’estrangers en aquests anys ha augmentat un
57,85%, un 73,54% i un 61,82% respectivament, mentre que a partir de l’any 2004, tot i que ha
continuat augmentant, l’increment s’ha anat frenant progressivament fins a l’any 2010.
Malgrat aquesta estabilització, és un repte incloure tota aquesta població estrangera a la
població històrica de la ciutat, una població que en deu anys ha passat de l’1,28% al 16,64%.
Actualment, la distribució de la població de la ciutat de Valls en funció de la nacionalitat de la
ciutadania no difereix excessivament de la mitjana de Catalunya. Valls té un 16,6% de
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 21
FUNDACIÓ JAUME BOFILL
població estrangera i la mitjana de població estrangera de tots els municipis catalans és del
15,9%.6 Pel que fa a les persones amb nacionalitat espanyola, que anomenem autòctones,
representen el 83,4% de la població de Valls. A tot Espanya, la mitjana de població estrangera
és del 12,2%.
Gràfic 4. Població total segons la nacionalitat. Valls, 2010
Població estrangera;
16,6%
Població autòctona; 83,4%
Font: elaboració pròpia a partir de dades del padró municipal de Valls.
El principal grup de població és el de la població autòctona, compost per persones del
municipi, de la comarca, de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol. Les nacionalitats
majoritàries que trobem a la ciutat de Valls, dins del col·lectiu estranger, són tres: marroquina,
romanesa i ucraïnesa. Aquestes tres nacionalitats aglutinen el 57% de la població de
nacionalitat estrangera. En el cas del conjunt de Catalunya, la població estrangera és
majoritàriament de nacionalitat marroquina, romanesa i equatoriana —juntes representen el
40% de la població estrangera—.7 A Valls, doncs, arriba una població estrangera d’un origen
molt semblant al de tot Catalunya. La resta de nacionalitats presents a Valls es poden
observar en el gràfic 5.
6 Dades del padró a 1 de gener de 2010, INE. 7 Dades de l’Idescat a 31 de desembre de 2009.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 22
FUNDACIÓ JAUME BOFILL
Gràfic 5. Percentatge d’habitants del municipi amb nacionalitat estrangera. Valls, 2010
Xina1,2%
Perú1,0%
Pakis tan1,2%
Senegal1,4% Portugal
1,3%
Argentina1,2%
Ità l ia 1,7%
Bol ívia1,7%
Altres10,1%
Gàmbia2,1%
Rep. Dominicana1,8%
Bras i l2,7% Polònia
3,6%
Algèria4,1%
Equador4,2% Colòmbia
4,3%Ucra ïna6,2%
Romania13,9%
Marroc36,4%
Orient Mitjà0,2%
Amèrica del Nord0,5%Às ia
2,7%Àfrica subsahariana
4,8%
Europa de l 'Es t7,5%
Amèrica Centra l i del Sud19,5%
UE 2724,3%
Magrib40,6%
Font: elaboració pròpia a partir del padró municipal, Ajuntament de Valls.
Per grans regions d’origen
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 23
FUNDACIÓ JAUME BOFILL
Per grans regions, el nombre més elevat d’estrangers és d’origen magrebí (40,6%), dels països
de la Unió Europa (24,3%) —inclou els romanesos com a col·lectiu europeu majoritari—, de
l’Amèrica Central i del Sud (19,5%), de l’Europa de l’Est (7,5%) i de l’Àfrica subsahariana
(4,8%).
2.2.2 Població estrangera i autòctona segons els districtes i les seccions censals
En aquest apartat analitzem la distribució de la població de Valls segons la seva nacionalitat
en els diferents districtes i seccions censals.
El rang d’estrangers va del 4% en el districte amb menys proporció de població estrangera —
districte 6, secció censal 6—, al 39% en el districte 1. Els dos districtes amb més concentració
de població estrangera formen part del centre històric de la ciutat; en els districtes 1 i 2, prop
d’un 40% de la població és de nacionalitat estrangera. Concretament, trobem que les
nacionalitats majoritàries són la marroquina, la dominicana i la romanesa.
Gràfic 6. Distribució de la població per districtes i seccions censals segons la
nacionalitat. Valls, 2010
61,2% 61,4%
72,6%
90,9% 91,5% 90,4%
80,6%
87,1%
77,8%
85,6%89,6%
87,3%
72,5%
91,5%95,9%
38,8% 38,6%
27,4%
9,1% 8,5% 9,6%
19,4%
12,9%
22,2%
14,4%10,4%
12,7%
27,5%
8,5%4,1%
95,7% 94,7%97,2% 99,0% 98,6%
96,2%98,6% 98,4% 97,4% 99,3% 98,9% 99,0%
95,4%99,2%
4,3% 5,3%2,8% 1,0% 1,4%
3,8%1,4% 1,6% 2,6%
0,7% 1,1% 1,0%4,6%
0,8%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Dist 1 Sec1
Dist 2 Sec 1
Dist 3 Sec 1
Dist 4 Sec 1
Dist 4 Sec 2
Dist 4 Sec 3
Dist 5 Sec 1
Dist 5 Sec 2
Dist 5 Sec 3
Dist 6 Sec 1
Dist 6 Sec 2
Dist 6 Sec 3
Dist 6 Sec 4
Dist 6 Sec 5
Dist 6 Sec 6
Autòctons 2010
Estrangers 2010
Autòctons 2001
Estrangers 2001
Font: elaboració pròpia a partir de dades del padró municipal, Ajuntament de Valls. Dades de gener de 2010.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 24
FUNDACIÓ JAUME BOFILL
Si ho comparem amb la distribució d’estrangers i autòctons per districtes de l’any 2001 —
vegeu el gràfic 6—, trobem que tot i que els percentatges eren significativament menors, la
distribució per districtes era semblant, amb concentració en els districtes 1, 2 i 6 (secció 4).
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 25
FUNDACIÓ JAUME BOFILL
Mapa 1. El municipi de Valls. Distribució de la població estrangera per districtes i seccions censals
Nota: més intensitat de color blau indica un percentatge més alt de població estrangera.
Font: elaboració pròpia a partir de dades del padró municipal de Valls i base cartogràfica Google Earth.
26
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
Com es pot observar en el gràfic, la població estrangera es concentra efectivament al centre
històric. Coexisteixen dos fenòmens que expliquen aquesta concentració: l’abaratiment del
preu dels habitatges del centre, pel fet que són més vells,8 i la “fugida” de les famílies
autòctones a altres barris nous que s’han anat construint en els darrers anys a la ciutat. Al
centre històric conviuen, doncs, principalment persones grans que fa temps que tenen pisos
amb renda antiga o de propietat i persones estrangeres que han substituït els joves que han
marxat a barris de nova construcció.
Trobem dues àrees més —el districte 3 i el districte 6, secció 4— amb un gran nombre
d’habitants de nacionalitat estrangera —27,4% i 27,5%, respectivament—; totes dues àrees
estan a tocar del centre històric. Com a particularitat, el districte 3 s’estén fins a l’extraradi
municipal, on trobem tres grups d’habitatges. El primer grup d’edificis, el Francisco Clols, és
un barri de pisos en pitjors condicions que la resta i s’hi han instal·lat molts ciutadans
d’origen estranger. Hi ha dos grups d’habitatges propers que pertanyen al mateix districte, el
grup d’habitatges de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la urbanització Bon Sol, que són
zones de cases unifamiliars en què gairebé la totalitat dels residents són autòctons. La
concentració dels estrangers a Francisco Clols és, doncs, molt més alta i destaca en un
extraradi municipal amb taxes de població estrangera molt baixes.
Per últim, els barris on viu la gran majoria dels habitants autòctons són el Fornàs, Santa
Úrsula, les Comarques, Santa Magdalena, Mas Clariana, la Vallvera, el Vilar, la Candela, la
Fraternal, Albada i un de més apartat del centre de la ciutat, anomenat urbanització Plana d’en
Berga. Són zones de construcció nova, més modernes, i a les quals s’ha desplaçat població
autòctona. Tots els barris pertanyen a dos districtes9 —el 4 i el 6—, on trobem mitjanes de
districte de més d’un 91% de població amb nacionalitat espanyola. En aquests districtes amb
majoria d’autòctons, els estrangers que trobem tenen nacionalitat marroquina i romanesa
principalment, així com d’alguns països llatinoamericans: l’Equador, Colòmbia o la República
Dominicana.
L’apartat següent s’ocupa d’observar si aquesta distribució de la població comporta
segregació territorial.
8 La seva rehabilitació va ser aprovada amb la Llei de barris l’any 2006, que preveu en el seu desplegament el Projecte integral de rehabilitació urbana. Tot i així, encara està en procés. 9 Els districtes als quals ens referim són el districte 6, secció 5 i 6, i el districte 4, secció 2.
27
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
2.2.3 Distribució global de la població. Índex de dissimilitud
Per valorar globalment la distribució de la població en el municipi, utilitzem l’índex de
dissimilitud, que ens informa del grau d’igualtat o desigualtat en la distribució d’un grup de
població.10 En aquest cas, ens interessen principalment dos grups segons la categoria de
nacionalitat que analitzem: les persones amb nacionalitat estrangera i les persones amb
nacionalitat espanyola —en endavant, els anomenarem estrangers i autòctons.
L’índex mesura el grau d’igualtat en la distribució de la població estrangera. Oscil·la entre 0 i
1, en què 0 és la distribució el màxim d’igualitària —és a dir, l’absència de segregació o
màxima “barreja” de la població estrangera i autòctona—, i 1, la situació hipotètica de màxima
desigualtat —val a dir que no existeix en la realitat perquè seria un apartheid, amb la població
totalment separada segons la nacionalitat.
La ciutat de Valls té una segregació poblacional baixa segons la nacionalitat dels seus
habitants.11 L’índex de dissimilitud és de 0,285, que podem interpretar també com el
percentatge d’estrangers —28,5%— que hipotèticament hauria de canviar de districte per
assolir la distribució al màxim d’igualitària del municipi. La distribució dels estrangers pel
municipi correspon a segregació baixa, tot i que l’índex és molt proper a la segregació
moderada (0,3).
La distribució residencial de la població a la ciutat de Valls ha estat un procés que, a
diferència d’altres municipis, no ha comportat una segregació territorial gaire elevada. No
obstant això, si observem la distribució de la població segons la nacionalitat, trobem
desviacions respecte de la mitjana de la ciutat que no són baixes. És a dir, si Valls té un 16,4%
de població estrangera, els barris amb més concentració d’un dels dos grups esmentats —
estrangers o autòctons— tenen un 12% de sobrerepresentació o subrepresentació
d’estrangers. La resta de barris tenen, com podem veure en el gràfic 6, entre un 10% i un 20%
de població estrangera —la desviació respecte de la mitjana és baixa, exceptuant els barris
que hem mencionat—. El contrast entre la segregació territorial moderada i la segregació
escolar alta —que caracteritzem amb dades en l’apartat 3.4— elimina el factor territorial com a
causa principal de la segregació escolar.
10 L’índex de dissimilitud ens permet calcular la segregació d’un grup de població en un territori respecte d’un altre grup de població (Duncan i Duncan, 1955). 11 Es considera que la segregació és baixa si aquest índex presenta valors d’entre 0 i 0,3; moderada si es troben entre 0,3 i 0,6, i elevada quan són superiors a 0,6.
28
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
La distribució territorial de la població en un municipi no té relació directa amb la distribució
escolar. Trobem, a tot Catalunya, una segregació escolar més alta que no pas la residencial,12
fet que ens obliga a aprofundir en les raons de la segregació escolar. Hi ha diferents factors
que expliquen la distribució escolar: la xarxa escolar del municipi i la seva oferta escolar, les
polítiques educatives que la regulen, la tria de les famílies, la composició social de la
població, la planificació educativa segons les prospeccions de població, la informació que
tenen les famílies sobre la xarxa educativa i la cohesió entre els centres educatius, entre
altres.
2.3 Població en edat escolar
2.3.1 Població en edat escolar estrangera i autòctona segons districtes i seccions
censals
La població escolar a la ciutat de Valls té una proporció d’estrangers una mica més alta que la
població general —19,4% d’estrangers en edat escolar i 16,6% d’estrangers en total—. Això
s’explica pel fet que la immigració al nostre país és una immigració principalment en edat
activa —el 80% dels estrangers arriba a Catalunya en edat de treballar i d’aquests, més de la
meitat (54%) tenen entre 20 i 40 anys—. L’edat mitjana de la piràmide poblacional de la
població immigrant l’any 2006 se situava en els 31 anys, mentre que la de l’espanyola ho feia
en els 40 anys.13 L’edat mitjana de la població estrangera a Valls l’any 2009 és de 28,7 anys i
la de la població autòctona és de 34,6 anys —segons dades del padró municipal—; veiem que
la població estrangera a Valls és una població sis anys més jove de mitjana que l’autòctona,
tot i que la distància és menor que en l’any 2006. El volum d’estrangers de 3 a 16 anys és
superior proporcionalment en aquesta franja d’edat.
12 Vegeu SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA (2008). La segregació escolar a Catalunya. Informe extraordinari. Barcelona: Síndic de Greuges de Catalunya; i A. SÁNCHEZ HUGALDE (2009). “La segregació escolar dels immigrants a Catalunya”. Quaderns d’Avaluació, núm. 13. Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. 13 Idescat, any 2009. Dades de tot l’Estat a Inmigración y economía española: 1996-2006. Oficina Económica del Presidente (novembre del 2006). El 70% de la població estrangera que arriba a tot l’Estat espanyol està en edat laboral.
29
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
Gràfic 7. Població escolar de 3 a 16 anys per nacionalitat. Valls, 2010
Població autòctona; 80,6%
Població estrangera;
19,4%
Font: elaboració pròpia a partir de dades del padró municipal, Ajuntament de Valls.
2.3.1.1 Distribució de la població en edat escolar per districtes i seccions censals
La distribució de la població escolar en el territori és semblant a la de la població general.
S’accentua el nombre d’infants i adolescents estrangers (en edat escolar) en els mateixos tres
districtes que tenien sobrerepresentació de tota la població estrangera (districtes 1, 2 i 6).
Gràfic 8. Població de 3 a 16 anys segons la nacionalitat per districtes. Valls, 2010
53,4%
72,4%
93,0% 89,4%94,6%
69,2%
81,0%73,2%
79,5%87,0%
82,1%
63,3%
92,1%97,1%
27,6%
7,0% 10,6%5,4%
30,8%
19,0%26,8%
20,5%13,0%
17,9%
36,7%
7,9%2,9%
53%47% 46,6%
0,0%
20,0%
40,0%
60,0%
80,0%
100,0%
Dist 1 Sec 1
Dist 2 Sec 1
Dist 3 Sec 1
Dist 4 Sec 1
Dist 4 Sec 2
Dist 4 Sec 3
Dist 5 Sec 1
Dist 5 Sec 2
Dist 5 Sec 3
Dist 6 Sec 1
Dist 6 Sec 2
Dist 6 Sec 3
Dist 6 Sec 4
Dist 6 Sec 5
Dist 6 Sec 6
PoblacióautòctonaPoblacióestrangera
Font: elaboració pròpia a partir de dades del padró municipal, Ajuntament de Valls.
Al centre històric de la ciutat, hi viu al voltant d’un 45% de població estrangera en edat escolar
i un 55% de població autòctona de la mateixa franja d’edat —districtes 1 i 2—. A Valls hi ha
zones en què la població és majoritàriament de nacionalitat espanyola i la població en edat
30
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
escolar estrangera representa entre un 3% i un 8%, és a dir, un terç de la mitjana de població
estrangera en edat escolar a la ciutat —districte 4, seccions 1 i 3, i districte 6, seccions 5 i 6—.
Hi ha, per tant, en aquests barris sobrerepresentació de la població autòctona en edat escolar
(entre el 92% i el 97%) i subrepresentació de la població estrangera en edat escolar.
2.3.2 Distribució global de la població en edat escolar. Índex de dissimilitud
Per poder fer una valoració global de la distribució de la població en edat escolar al municipi,
utilitzem novament l’índex de dissimilitud.
En el cas de la població en edat escolar a Valls, l’índex és 0,324. Aquest valor està dins de
l’interval de segregació moderada-baixa. El 32% de la població amb nacionalitat estrangera en
edat escolar potencialment hauria de canviar de districte per aconseguir una distribució al
màxim d’igualitària de la població escolar segons la variable de nacionalitat. La dissimilitud
de la població escolar és més gran que la de la població general, pels motius ja exposats.
A continuació podem veure algunes característiques de la xarxa educativa de Valls i en
l’apartat 3.4 analitzem com es distribueix aquesta població escolar entre els diferents centres
educatius.
31
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
3. Oferta i polítiques educatives a la ciutat de Valls
Aquest capítol presenta informació relativa a l’oferta educativa, la distribució geogràfica dels
centres educatius i la política educativa a la ciutat de Valls. El capítol fa primer una descripció
d’aquests aspectes per després analitzar les dades en funció dels diferents centres educatius
(apartat 3.4). La informació d’aquest capítol constitueix una informació bàsica per conèixer les
dinàmiques de concentració escolar a Valls i per contrastar el paper que hi té la política
educativa, tant des del punt de vista dels processos d’assignació de places educatives, com
des del punt de vista de les possibles mesures correctores.
3.1 Oferta educativa
El municipi de Valls consta de l’oferta educativa següent:
Llars d’infants (curs 2010-2011)
Centre Titularitat Línies
Llar d’infants La
Quitxalla Pública Mitjans: 2 Grans: 3
Escola Bressol Els
Tabalets Pública
Nadons: 1 Mitjans:
2 Grans: 3
Col·legi Claret Privada Mitjans: 1 Grans: 2
Col·legi Cor de
Maria Privada Mitjans: 1 Grans: 2
Llar d’Infants Creu
Roja Privada
Nadons: 1 Mitjans:
1 Grans: 1
Col·legi Lledó Privada Mitjans: 2 Grans: 1
Educació infantil i primària (curs 2010-
2011)
Centre Titularitat Línies
Escola Baltasar
Segú Pública
1 (alguns
cursos 2)
Escola Eladi Homs Pública 1 (alguns
cursos 2)
Escola Enxaneta Pública 1 (alguns
cursos 2)
Escola Eugeni d’Ors Pública 2
Escola Mare de Déu
de la Candela Pública 1
Col·legi Lledó Privada
concertada 1
Col·legi Cor de
Maria
Privada
concertada 2
Col·legi Claret Privada
concertada 2
Educació secundària (curs 2010-2011)
Centre Titularitat Línies
IES Jaume Huguet Pública 3 (un curs
4)
IES Narcís Oller Pública 4 (un curs
5)
IES Serra de
Miramar Pública 2
Col·legi Cor de
Maria
Privada
concertada 2
Col·legi Claret Privada
concertada 2
32
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
Altres centres educatius (curs 2010-2011)
Centre
Aula de Formació d’Adults (AFA), cursos PQPI
Escola Oficial d’Idiomes (EOI)
Escola Municipal de Música Robert Gerhard
Casa Caritat
Escola de Dansa Adagi
Escola de Dansa Pas
Educació postobligatòria (curs 2010-2011)
Centre Titularitat Descripció
Batxillerat modalitat
diferents arts
CFGM Gestió administrativa
CFGM Comerç
CFGM Instal·lacions
elèctriques i automàtiques
CFGM Soldadura i
caldereria
CFGM Mecanització
CFGS Administració i
finances
CFGS Sistemes de regulació
i control automàtics
CFGS Desenvolupament de
projectes mecànics
CFGS Manteniment
d’equips industrials
CFGS Administració de
serveis informàtics
CFGS Disseny en fabricació
mecànica
CFGS Administració,
sistemes informàtics en
xarxa
IES
Jaume
Huguet
Pública
CFGM Sistemes
microinformàtics i xarxa
Batxillerat modalitat
diferents arts
Batxillerat modalitat arts
CFGM Sociosanitària
IES
Narcís
Oller
Pública
CFGS Educació infantil
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 33
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
Durant els últims anys hi ha hagut manca de places educatives, cosa que ha generat
increments de ràtios a quasi tots els centres educatius. La manca de places educatives ha fet
que des de la Taula de Planificació es decidís obrir una nova línia per al curs vinent 2011-2012
al centre educatiu Eugeni d’Ors. La decisió de la ubicació ha estat fruït d’un debat entre
l’Administració i els centres en què s’han valorat les possibilitats d’espai, la demanda de les
famílies, la voluntat dels centres d’obrir aquesta línia i la concentració d’alumnes estrangers
en altres centres per tal de no contribuir a augmentar la segregació escolar. Tot i així,
persisteix la necessitat de resoldre planificadament el que durant anys s’ha resolt amb
l’obertura de grups aïllats en diferents centres educatius que, entre tots, formen una línia
educativa més. Els requisits d’escolarització actuals apunten la necessitat d’obrir una altra
línia. En l’apartat de propostes s’aborda la concreció d’aquesta recomanació.
3.2 Distribució territorial
A continuació se situen en el mapa els centres educatius d’infantil, primària i secundària de
Valls. Les línies negres del mapa indiquen la divisió per districtes, i les verdes, les seccions
censals.
Mapa 2. Ubicació de centres educatius d’infantil, primària i secundària al municipi de
Valls
Font: elaboració pròpia amb base cartogràfica Google Earth.
Infantil i primària pública Secundària pública Centre concertat Futures ubicacions
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 34
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
Com podem observar en el mapa, la distribució dels centres públics d’infantil i primària és
bastant equilibrada entre els diferents barris. Manca un centre educatiu al centre històric de la
ciutat, fet que es preveu amb la nova ubicació de l’Enxaneta. L’oferta escolar en el nivell de
primària a Valls ha estat insuficient i per aquest motiu s’ha obert una línia per al curs 2011-
2012. En les simulacions de zonificació del capítol 6, es presenta una anàlisi més detallada
dels fluxos de demanda i oferta de places escolars de la ciutat.
Hi ha tres centres concertats a la ciutat de Valls —marcats en blau en el mapa—, dos d’ells
tenen infantil, primària i secundària, i un d’ells només infantil i primària. La ubicació dels
centres concertats no és gens equilibrada entre els barris, fins al punt que dos centres
concertats i un de públic se situen en la mateixa secció censal, fins i tot en la mateixa illa de
cases.
Els centres de secundària, en canvi, presenten una millor distribució territorial.
3.3 Polítiques educatives desenvolupades a la ciutat de Valls
3.3.1 Zonificació, adscripció i reserva de places de NEE
Al municipi de Valls no hi ha zones educatives, és un municipi amb zonificació única. Per tant,
el criteri de proximitat no comporta puntuació addicional per a les famílies en el procés de
preinscripció escolar. Respecte de la resta de la comarca, les famílies que viuen en pobles en
què no hi ha oferta educativa de primària o secundària tenen la mateixa prioritat d’accés als
centres educatius de Valls que les famílies vallenques (totes reben els 30 punts per
proximitat, ja que es considera que estan dins de l’àrea d’influència).
La inexistència de zones educatives deixa obert el “mercat educatiu” de la ciutat i dóna,
lògicament, un protagonisme més gran a altres criteris en el procés d’admissió, com ara la
renda —tot i que es tracta d’un pes molt reduït—, la presència de germans al centre o els
criteris complementaris (família nombrosa, malaltia digestiva, etc.). Al capítol 6 s’introdueix
una simulació amb dos escenaris de zonificació educativa per a l’ensenyament primari i es fan
possibles valoracions dels efectes sobre la reducció o no de la segregació escolar que es
poden derivar de possibles canvis en la zonificació.
Així mateix, no hi ha itineraris escolars (adscripcions entre centres de primària i secundària) i
això comporta que hi hagi les mateixes opcions per a totes les famílies a l’hora d’escollir un
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 35
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
centre de secundària públic. En el cas dels centres concertats, dos d’ells tenen primària i
secundària, i les famílies que hi han fet la primària i volen continuar-hi la secundària tenen
prioritat, ja que les seves places educatives no s’ofereixen a 1r d’ESO. En el cas dels centres
públics, si un alumne ha estat escolaritzat a primària té prioritat a l’hora d’entrar als centres
públics de secundària, però aquesta excepció en l’adscripció de centres es dóna entre tots els
centres de primària i amb tots els de secundària, tant en la xarxa pública com en la privada.
Els baixos índexs de segregació escolar observats en l’ensenyament secundari i les anàlisis
que es desenvolupen en aquest capítol recomanen, en principi, mantenir el sistema obert
d’accés als centres d’educació secundària. No obstant això, el capítol 6 preveu també una
simulació de zonificació en ensenyament secundari.
Pel que fa a l’adscripció comarcal, els alumnes dels pobles sense secundària que estan
vinculats a Valls en el sistema d’escolarització estan adscrits a tots els centres públics de
secundària de Valls.
La reserva de places per a alumnes amb necessitats educatives específiques (NEE) fins al curs
2010-2011 era de dues places per grup, i en el curs 2011-2012 aquesta reserva ha augmentat a
quatre places. Cal recordar que la normativa estableix una reserva d’un mínim de dues places
fins al període de matriculació —equivalent a un 10% de l’alumnat—. Aquest canvi ha
comportat un repartiment més gran dels alumnes amb NEE entre els centres educatius, cosa
que n’ha reduït la concentració.
Paral·lelament, aquest curs se n’ha fet una detecció més acurada, fet que ha comportat
l’augment del nombre d’alumnes amb NEE (nouvinguts a P3) i que, al seu torn, fa pensar en un
nou augment de la reserva de places per tal d’equilibrar la totalitat d’aquest alumnat.
3.3.2 Procés d’escolarització
3.3.2.1 Criteris d’assignació de places educatives
Davant d’aquesta realitat de zonificació, adscripció i reserva de places a Valls, la normativa
actual14 estableix que, quan el nombre de sol·licituds d’admissió a l’Oficina Municipal
d’Escolarització (OME) o a qualsevol centre escolar és superior a l’oferta de places, s’apliquen
per ordre els criteris següents d’assignació de places educatives que determina el
Departament d’Educació:
14 Article 84 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE). Article 1 de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació (LODE). Resolució EDU/107/2010 i Decret 75/2007, de 27 de març, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 36
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
1. Criteris generals
a. Germans i/o germanes escolaritzats, o pare, mare o tutor/a legal que treballin en el
centre: 40 punts.
b. Criteri de proximitat (domicili de l’alumne/a a Valls / fora de Valls): 30 punts / 0
punts.
c. Criteri de proximitat al lloc de treball de pare, mare o tutor/a legal (lloc de treball a
Valls / fora de Valls): 20 punts / 0 punts.
d. Rendes per càpita de la unitat familiar (pare, mare o tutor/a legal amb renda mínima
d’inserció): 10 punts.
e. Discapacitat alumne/a, pare, mare o tutor/a legal igual o superior al 33%: 10 punts.
2. Criteris complementaris
a. Família nombrosa o monoparental: 15 punts.
b. Malaltia crònica de l’alumne/a: 10 punts.
c. Si el pare/mare/tutor/tutora/germà/germana de l’alumne/a han estat escolaritzats
en el centre per al qual es presenta la sol·licitud: 5 punts.
Aquests criteris i el barem de punts que tenen associats permeten puntuar les sol·licituds
d’admissió i ordenar-les. Les sol·licituds que, després d’aplicar aquests criteris, encara tenen
la mateixa puntuació, s’ordenen a partir d’un número de desempat que s’obté per sorteig.
La primera opció que les famílies marquin és molt important per a l’assignació, perquè
l’assignació de places s’ordena a partir de les puntuacions de totes les sol·licituds que hagin
assenyalat l’escola en qüestió en primera opció. Aquesta informació —no sempre clara entre
les famílies— és fonamental per triar escola. De fet, la lògica de la primera opció (per davant
de la lògica de puntuacions independents de les opcions), condiciona altament la tria
d’escola, fins al punt que les famílies valoren els criteris de possibilitat per damunt dels
criteris de preferència.
En els apartats següents analitzem com ha estat l’assignació de places educatives en el curs
2009-2010 per centres i la tria de primera opció de les famílies a través del qüestionari.
3.3.2.2 Assignació de places educatives en el curs 2009-2010
Els criteris d’assignació de places condicionen les prioritats de moltes famílies que, en
conèixer el funcionament d’assignació, trien en funció de la “lògica de la primera opció”.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 37
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
Coneixent aquesta dinàmica, analitzem en el curs 2009-2010 com ha estat el resultat de la
demanda i l’assignació de places educatives.
A Valls la gran majoria de l’alumnat ha estat assignat en primera i segona opció. A P3, el 94%
de l’alumnat està escolaritzat en el centre sol·licitat. En el cas de secundària, a 1r d’ESO el
97% ha estat assignat en primera opció. Aquest fenomen és important pel que fa a la tria
educativa de les famílies, però també té incidència en els processos d’equilibri o segregació
escolar, com s’analitza a continuació.
Gràfic 9. Alumnes assignats en primera opció a P3 a cada centre educatiu. Valls, curs
2009-2010
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Oficina Municipal d’Escolarització.
L’alta assignació en primera opció tant a primària com a secundària en el curs 2009-2010, la
baixa assignació d’ofici i la sobredemanda educativa fins al curs 2011-2012 han generat que
en els últims anys no quedin places buides descompensades entre centres. Aquest fenomen
és molt important pel que fa a la segregació escolar.
Un dels mecanismes més habituals en la gestació i reproducció de la segregació escolar és el
procés pel qual queden places buides en determinats centres que s’omplen durant el curs
amb els alumnes que arriben fora de termini. Aquest ha estat el cas de Valls durant els primers
anys d’onades migratòries, fins que la sobredemanda educativa ha fet que els centres
s’omplissin en el període de matriculació ordinari. La davallada de la matrícula viva també ha
contribuït a frenar aquest procés, com es pot veure en les dades de matrícula viva de l’apartat
3.4 següent.
100,0%
74,5%66,7%
87,1% 87,0%
96,0% 96,2%88,5%
0,0%
20,0%
40,0%
60,0%
80,0%
100,0%
Eladi Homs Eugeni d'Ors La Candela Enxaneta Baltasar Segú Lledó Cor de Maria Claret
Primària
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 38
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
No obstant això, actualment a Valls hi ha una gran concentració de població estrangera,
d’alumnat amb necessitats educatives especials i de pobresa, tal com indiquen les dades —
vegeu els apartats 3.4 i 4 d’aquest informe.
Avui, doncs, l’existència de vacants després del període de matriculació no es pot
considerar, per tant, el principal mecanisme generador de concentració d’alumnat
nouvingut. La reproducció actual de la segregació escolar no s’explica per aquest mecanisme,
sinó que adquireix més força la hipòtesi que indica que la demanda de les famílies se
segrega abans de la matriculació i, per tant, en el moment d’elegir el centre.
3.3.2.3 Centres escollits en primera opció per part de les famílies
Quins centres trien les famílies en primera opció?
Analitzem, en primer lloc, quins perfils de famílies escullen un centre i un altre en primera
opció, segons les dades del qüestionari que van omplir les famílies de P3 i 1r d’ESO del curs
2010-2011.
Gràfic 10. Relació entre demanda i assignació de places a P3, curs 2010-2011
1,0
10,715,8
24,5
6,1
12,8 12,216,8
6,311,2 11,2
20,9
9,2 11,2 11,7
18,4
,05,0
10,015,020,025,030,0
Baltasa
r Seg
ú
Eladi H
omes
Enxane
ta
Eugen
i d'O
rs
La ca
ndela
Mare de D
eu de
l Lled
ó
Cor de M
aria
Claret
escollit en primera opciócentre a què van
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris de P3.
A la pregunta del qüestionari “Quin centre vau seleccionar en primera opció?” —el 99% de les
persones que han respost el qüestionari han respost aquesta pregunta—, un 4,5% respon que
no ha indicat cap centre en primera opció. Les columnes taronges indiquen el centre escollit
en primera opció, i les verdes, el centre on estan escolaritzats actualment els fills. Es pot
observar clarament que a primària el centre amb més demanda és l’Eugeni d’Ors, seguit del
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 39
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
Claret i l’Enxaneta. A continuació, dos centres tenen la mateixa demanda, al voltant del 12%,
el Lledó i el Cor de Maria. De tots aquests centres, l’Enxaneta, l’Eugeni d’Ors, el Lledó i el Cor
de Maria tenien en aquest curs més demanda que places educatives. La diferència no és gaire
gran i com hem pogut comprovar en l’apartat anterior, l’assignació lliga bastant amb la
demanda. S’ha de tenir en compte que l’elecció de les famílies es fa com s’ha explicat abans,
tenint en compte molts factors, entre els quals hi ha el mecanisme d’assignació. En el capítol
4 es poden analitzar els motius que porta les famílies a escollir un centre o un altre.
Els centres que han tingut assignacions en segona, tercera o quarta opció o bé han estat
assignats d’ofici són principalment La Candela i el Baltasar Segú. El Claret i l’Eladi Homs tenen
una petita part del seu alumnat que no els ha triat en primera opció.
En resum, a Valls la demanda i l’assignació estan bastant ajustades. No obstant això, aquest
ajust entre la tria de les famílies i l’assignació de places no evita la concentració d’alumnes
amb necessitats en determinats centres, la qual cosa situa els mecanismes d’assignació com
a principal causa de les concentracions en la composició escolar. Aquesta informació ens
condueix a analitzar la demanda que està generant aquestes concentracions escolars —
capítol 4.
A secundària l’ajust entre demanda i assignació també és elevat. Únicament al centre Jaume
Huguet hi ha hagut més demanda que places.
Gràfic 11. Relació entre demanda i assignació de places a 1r d’ESO, curs 2010-2011
18,3
27,725,9
11,0
19,616,5
31,3
21,6
16,9
11,2
,0
5,0
10,0
15,0
20,0
25,0
30,0
35,0
Cor de Maria Claret Serra deMiramar
Narcís Oller Jaume Huguet
escollit enprimera opció
centre a quèvan
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris de 1r d’ESO.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 40
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
Quins tipus de perfils de famílies escullen en primera opció un centre educatiu i un altre?
Quant al nivell educatiu, es pot observar en el gràfic següent que les famílies que escullen els
centres més demanats tenen principalment estudis superiors.
Gràfic 12. Nivell d’estudis de les famílies que demanen cada centre educatiu. Valls, curs
2010-2011
0,00%
20,00%
40,00%
60,00%
80,00%
100,00%
Baltasa
r Segú
Eladi H
omes
Enxan
eta
Eugeni
D'ors
La ca
ndela
Lledó
Cor de
Maria
Claret
IES S. Mira
mar
IES N
arcís
Oller
IES Jaum
e Hug
uet
Total
Primària o senseestudis
Secundària
Estudis superiors
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris de P3 i 1r d’ESO.
Pel contrari, els centres amb menys demanda acullen famílies amb nivells d’estudis de
secundària o bé de primària. Cal esmentar que al centre Baltasar Segú hi ha hagut poca
resposta (el 50% de les famílies d’aquest centre no han tornat el qüestionari), per la qual cosa
les dades d’aquest centre no són del tot representatives.
En el capítol vinent analitzem més detalladament els nivells educatius de totes les famílies i
de cada centre educatiu.
Pel que fa a la nacionalitat de les famílies que escullen un centre educatiu i un altre en primera
opció cal fixar-se en la columna del final (“Total”). Aquesta és la xifra total d’autòctons i
d’estrangers que han respost aquesta pregunta. Si els perfils de la demanda dels centres fos
equilibrada, s’hauria d’assemblar a la del total, però es pot observar que no ho és. Tres dels
cinc centres més demanats tenen més d’un 10% més d’autòctons entre els seus demandants
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 41
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
que el perfil general de famílies (gràfic 13). Coincideix que els dos centres públics tenen un
perfil de famílies semblant al general i que el comportament de la demanda dels tres centres
concertats sobrerepresenta les famílies autòctones. En l’altre extrem, La Candela té
absolutament invertides les xifres, amb un 83% de famílies estrangeres que l’escullen en
primera opció.
Gràfic 13. Nacionalitat de les famílies que escullen aquests centres en primera opció.
Valls, curs 2010-2011
90,5%
74,2%
87,5%96,0%
87,2% 83,1% 83,3%
9,5%
25,8%
12,5%
83,3%
4,0% 3,6% 1,2%12,8% 16,9% 16,7%
16,7%
50%
86,9%98,8%96,4%
50%
13,1%
0,00%
20,00%
40,00%
60,00%
80,00%
100,00%
120,00%
Baltasa
r Segú
Eladi H
omes
Enxaneta
Eugeni D'o
rs
La candela
Mare
de d
eu d
el Lledó
Cor de M
aria
Clare
t
IES S
erra d
e Mira
mar
IES N
arcís O
ller
IES Ja
ume H
uguet
TOTA
L
Autòcton
Estranger
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris de P3 i 1r d’ESO.
A continuació analitzem la composició social de l’alumnat dels centres educatius quant a la
seva nacionalitat, alumnat amb necessitats educatives específiques i alumnat que arriba fora
de termini. Fem especial èmfasi en l’anàlisi de la seva distribució i analitzem si comporta
segregació escolar.
3.4 Distribució de l’alumnat als centres educatius de la ciutat de Valls
3.4.1 Volum d’alumnes per nivell educatiu
En el curs 2010-2011, el volum total d’alumnes matriculats és de 4.013: infantil, 821 alumnes;
primària, 1.692 alumnes, i secundària, 1.500 alumnes.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 42
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
Segons les dades de l’Oficina Municipal d’Escolarització de Valls (amb dades dels centres
educatius del curs 2009-2010) i del Departament d’Educació, en nombres absoluts, el volum
d’alumnes en educació infantil i primària és de 2.487. D’aquests alumnes, el 16,45%15 són
estrangers (18,37% a infantil i 15,51% a primària, amb una distribució homogènia entre els
diferents cursos escolars). El 83,55% restant és de nacionalitat espanyola. A secundària, el
total d’alumnes és de 1.438, el 16,6% dels quals són estrangers, mentre que el 83,4% són de
nacionalitat espanyola. La distribució per nacionalitat és semblant en primària i secundària.
Gràfic 14. Percentatge d’alumnat estranger per curs. Valls, curs 2009-2010
17,6%18,8% 18,7% 17,6%
13,4% 13,2%15,0%
18,3%
15,4%16,4% 16,6%
0,0%
5,0%
10,0%
15,0%
20,0%
P3 P4 P5 1r 2n 3r 4t 5è 6è TotalInf.+Prim.
TotalSecund.
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Oficina Municipal d’Escolarització de Valls (amb dades dels centres
educatius) i del Departament d’Educació.
3.4.2 Composició social dels centres educatius
Les dades per centres educatius —gràfic següent— mostren la distribució desigual per
nacionalitat dels alumnes. El gràfic següent il·lustra diferències significatives respecte de la
mitjana (16,5%): dos dels centres tenen un 72% i un 44% d’alumnat estranger,
respectivament. En l’altre extrem, tres centres educatius estan per sota de la mitjana de
l’alumnat estranger que hi ha a la ciutat, amb percentatges per sota del 5%. En resum, la
composició social dels centres educatius a primària no es correspon —pel que fa a la
nacionalitat— amb la distribució de la població estrangera a la ciutat de Valls.
15 La diferència entre les dades del padró sobre població estrangera en edat escolar (19,4%) i les dels centres educatius (16,5% d’estrangers en la franja de 3 a 16 anys) es podria explicar amb els alumnes empadronats fora de Valls i escolaritzats a Valls (prop d’un 30% dels alumnes de secundària).
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 43
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
Gràfic 15. Percentatge d’alumnat estranger a primària i secundària per centres educatius.
Valls, curs 2009-2010
10,6%15,0%
72,4%
18,3%
44,2%
0,0%4,5% 2,9%
20,8% 20,2%16,0% 14,7%
8,2%
0,0%
20,0%
40,0%
60,0%
80,0%
CEIP EladiHoms
CEIPEugenid'Ors
CEIP M.De D. de
laCandela
CEIPEnxaneta
CEIPBaltasarSegú
Col.Lledó
Col. Corde Maria
Col.Claret
IES Serrade
Miramar
IES NarcísOller
IESJaumeHuguet
Col. Corde Maria
Col.Claret
Infantil i Primària Secundària
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Oficina Municipal d’Escolarització de Valls (amb dades dels centres
educatius) i del Departament d’Educació.
A secundària es dóna una situació de molt més equilibri, amb un percentatge d’alumnat
estranger molt semblant al de primària (16,6%), però una distribució entre centres molt més
equitativa. Tot i així, un dels centres de secundària té la meitat d’alumnat d’origen estranger
(8,2%) que la mitjana dels cinc centres.
Si bé a Valls la segregació territorial, quant a nacionalitat, —com hem assenyalat— és baixa,
no podem dir el mateix pel que fa a l’àmbit escolar.
A primària, els dos centres amb més concentració d’estrangers aglutinen sis vegades més
alumnes estrangers que els que els correspondria en una hipotètica distribució equitativa. I en
l’altre extrem, tres centres educatius tenen una alta concentració d’alumnes amb nacionalitat
espanyola: entre el 95% i el 100% del seu alumnat és autòcton.
Si observem la proporció d’estrangers de cada escola en comparació amb la del districte on se
situa el centre, es poden observar diferències significatives. Per exemple, al districte número
5.1, amb un 30,8% de població estrangera, es localitzen tres centres educatius: el primer, amb
més del doble d’alumnat estranger, amb un 72,4%; mentre que el segon i el tercer tenen
només un 4,5% i un 0% d’alumnes estrangers, respectivament (vegeu els diferencials a la
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 44
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
taula 3). En un mateix barri, el primer centre té un 40% més d’estrangers i en els altres dos
centres la subrepresentació d’aquesta població és notable.
Les dades ens demostren que la segregació escolar supera la residencial. Tot i que Valls és un
municipi amb zonificació única, aquest mecanisme no està compensant la segregació
residencial del municipi. De fet, la segregació escolar, com veurem en el subapartat següent,
és més intensa que la territorial. En la taula 3 es poden veure altres diferències respecte dels
estrangers del districte i del municipi. Els cinc centres educatius de primària tenen un alumnat
socialment homogeni internament, que no reflecteix la distribució per nacionalitat de la
societat de Valls. Els tres centres educatius restants, d’educació secundària, estan menys de
cinc punts percentuals per sobre o per sota de la mitjana —16,45% d’estrangers.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 45
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
Taula 3. Llista de centres d’infantil i primària segons la presència d’alumnat estranger
respecte de la mitjana del municipi. Valls, 2010
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’OME i el padró municipal, Ajuntament de Valls.
Pel que fa a secundària —últimes cinc files de la taula precedent—, es pot observar que tot i haver-hi
moltes diferències entre percentatge d’estrangers al centre i al districte, els centres que comparteixen
Centre
% d’estran-
gers al municipi
% d’estran-gers en
edat escolar al municipi
% d’estran-gers en
edat escolar al districte
de l’escola
% d’estran-
gers a l’escola
Diferència respecte de tota la població estran-
gera
Diferència respecte de la població estrangera
en edat escolar
Diferència respecte de la
població estrangera en edat escolar del districte
Districte i secció censal de l’escola
CEIP Enxaneta
16,6% 19,4% 36,7% (27,6%)
18,3% 1,7% -1,1% -18,4% (-9,3%)
6.4
CEIP Eugeni d’Ors
16,6% 19,4% 17,9% 15,0% -1,6% -4,4% -2,9% 6.3
CEIP La Candela 16,6% 19,4% 30,8% 72,4% 55,8% 53,0% 41,6% 5.1
Col·legi Claret
16,6% 19,4% 30,8% 4,5% -12,1% -14,9% -26,3% 5.1
Col·legi Mare de Déu del Lledó
16,6% 19,4% 30,8% 0,0% -16,6% -19,4% -30,8% 5.1
CEIP Eladi Homs
16,6% 19,4% 26,8% 10,6% -6,0% -8,8% -16,2% 5.3
CEIP Baltasar Segú
16,6% 19,4% 7,0% 44,2% 27,6% 24,8% 37,2% 4.1
Col·legi Cor de Maria
16,6% 19,4% 7,0% 2,9% -13,7% -16,5% -4,1% 4.1
IES Narcís Oller
16,6% 19,4% 2,9% 20,2% 3,6% 0,8% 17,3% 6.6
IES Serra de Miramar
16,6% 19,4% 26,8% 20,8% 4,2% 1,4% -6,0% 5.3
IES Jaume Huguet
16,6% 19,4% 7,0% 16,0% -0,6% -3,4% 9,0% 4.1
Col∙legi Cor de Maria (secundària)
16,6% 19,4% 7,0% 14,7% -1,9% -4,7% 7,7% 4.1
Col∙legi Claret (secundària)
16,6% 19,4% 30,8% 8,2% -8,4% -11,2% -22,6% 5.1
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 46
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
districte no es diferencien gaire pel que fa al seu alumnat i, per tant, es pot afirmar que no hi ha
segregació escolar entre centres de secundària (a continuació ho confirmem amb l’índex de
segregació). L’exemple són l’IES Jaume Huguet i el Col·legi Cor de Maria, que en el districte 4.1, on hi ha
un 7% d’estrangers en edat escolar, escolaritzen el doble d’alumnat estranger en percentatges molt
semblants, 16% i 14% respectivament.
3.4.3 Distribució global de l’alumnat als centres educatius
3.4.3.1 Anàlisi de la distribució de l’alumnat segons la nacionalitat. Índex de
segregació escolar
Per saber si la distribució d’alumnat per centres comporta segregació escolar o no fem servir
novament l’índex de dissimilitud, que ens permet mesurar globalment la distribució de
l’alumnat segons la nacionalitat entre els centres educatius: a infantil i primària l’índex és de
0,506, i a secundària, de 0,12.
Si 0 és la màxima igualtat o barreja d’alumnat segons nacionalitat, i 1, la màxima desigualtat o
separació entre alumnes per nacionalitat, la distribució escolar a Valls a primària no és
igualitària. Es pot interpretar que hipotèticament el 50,6% de l’alumnat estranger de primària
hauria de canviar de centre educatiu per assolir una distribució igualitària. És una segregació
moderada-alta que està per sobre de la segregació escolar del conjunt de Catalunya, que se
situa en el 0,46.16
16 Informe La segregació escolar a Catalunya del Síndic de Greuges, p. 24 (dades de l’any 2006, Departament d’Educació).
BAREMS ÍNDEX SEGREGACIÓ 0 -0,3 segregació baixa 0,3-0,6 segregació moderada 0,6-— 1 segregació alta
CATALUNYA 0,46 entre centres de primària 0,35 entre centres de secundària
VALLS 0,51 entre centres de primària 0,12 entre centres de secundària
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 47
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
Tenint en compte que a Catalunya hi ha municipis territorialment molt més segregats que Valls
(i tot i així la mitjana d’aquest índex —0,46 a Catalunya— és menor), cal interpretar que la
segregació escolar a l’ensenyament primari a Valls és molt alta.
A secundària les dades són molt diferents. Valls està molt per sota de la mitjana catalana —
0,35 l’índex català per un 0,12 del vallenc en aquest tram educatiu—. Si es compara la
informació territorial analitzada en el capítol 2 amb l’escolar, es fa evident que la població que
viu als barris dels centres educatius no està representada en la distribució per nacionalitat als
centres de secundària. De fet, en aquesta etapa educativa les famílies es distribueixen més
equilibradament als centres educatius que residencialment en el territori.
Una altra anàlisi relativa a la segregació escolar se centra en la valoració de la concentració de
població estrangera en determinats centres educatius i la valoració de la guetització d’algunes
escoles. El criteri per considerar una concentració alta d’alumnat estranger com a gueto és
l’índex d’aïllament corregit,17 que mesura la probabilitat que té un alumne de compartir centre
educatiu amb un altre alumne del seu mateix grup social. Si aquest índex presenta un valor
superior a 0,3 es pot parlar de guetos.
En el cas de Valls, l’índex d’aïllament corregit no supera el llindar de 0,3, però se situa molt a
prop: 0,274. La probabilitat que un alumne estranger comparteixi escola amb un altre del seu
mateix grup social a Valls és molt més alta que la probabilitat mitjana a Catalunya, que és de
0,1418 per al mateix nivell educatiu (infantil i primària). Hem de tenir en compte que estem
parlant d’un grup minoritari, que representa només el 16,45% de la població escolar, i que un
alumne estranger té un 27,4% de probabilitats de trobar-se amb un altre alumne del seu
mateix grup social als centres educatius de Valls.
3.4.3.2 Anàlisi de la distribució de l’alumnat segons la titularitat del centre
Si analitzem aquestes dades d’alumnat estranger en les aules dels diferents centres educatius
segons la titularitat dels centres, es pot observar —a la taula 3— que els tres centres privats-
concertats són els que tenen menys d’un 5% d’estrangers; en altres paraules, el 95% del seu
alumnat és autòcton. Per contra, a dos dels cinc centres educatius públics hi ha una forta
concentració d’alumnes que vénen d’altres països —45% i 73% d’estrangers, i 65% i 27% 17 Utilitzem aquest índex perquè té en compte la proporció d’estrangers en el grup total, la qual cosa ens permet comparar-lo amb altres municipis. 18 Informe La segregació escolar a Catalunya del Síndic de Greuges (dades de l’any 2006, Departament d’Educació).
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 48
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
d’autòctons, respectivament—. Els tres centres públics restants tenen entre un 11% i un 18%
d’estrangers, i entre un 80% i un 89% d’autòctons. En el gràfic següent s’observa la
distribució per cursos de l’alumnat, segons la seva nacionalitat i diferenciant la titularitat del
centre. Les dades ens informen no només d’una desigualtat de distribució entre tots els
centres educatius respecte de la mitjana de l’alumnat en general, sinó també d’una
desigualtat dins de la xarxa educativa entre sectors de titularitat.
Gràfic 16. Percentatge d’alumnat estranger sobre el total d’alumnes per cursos i
titularitat del centre. Valls, curs 2009-2010
35,3%
42,6%
37,1%33,1%
30,4%
25,8%21,7%
31,8%29,7%
32,1%
2,7% 1,3% 2,0% 2,0% 1,3% 2,6% 2,7%5,3%
2,0% 2,5%
0,0%
5,0%
10,0%
15,0%
20,0%
25,0%
30,0%
35,0%
40,0%
45,0%
P3 P4 P5 1r 2n 3r 4t 5è 6è Totalcentresinfantil iprimària
Centrespúblics
Centresconcertats
15,5%
13,2%12,3%
11,0%
13,1%
2,3%
6,0%
2,5% 3,0% 3,5%
0,0%
5,0%
10,0%
15,0%
20,0%
1 ESO 2 ESO 3 ESO 4 ESO Total centressecundària
Centrespúblics
Centresconcertats
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Oficina Municipal d’Escolarització de Valls (amb dades dels centres
educatius) i del Departament d’Educació.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 49
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
El percentatge d’alumnes estrangers a la xarxa pública en tots els cursos és molt més elevat
que a la xarxa concertada. La diferència és menor a secundària que a primària. L’anàlisi que es
fa a continuació explica aquesta diferència. En el gràfic següent es pot observar l’alumnat que
escolaritza cada xarxa educativa, i s’hi especifica quant alumnat estranger s’escolaritza a la
xarxa pública i quant a la concertada.
Gràfic 17. Relació entre presència d’alumnat estranger i alumnat total per sectors de
titularitat. Valls, curs 2009-2010
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Oficina Municipal d’Escolarització de Valls (amb dades dels centres
educatius) i del Departament d’Educació.
En el nivell d’infantil i primària, la xarxa pública, que escolaritza el 54% de tot l’alumnat, atén
el 92% dels estrangers, mentre que la xarxa concertada, que escolaritza el 45% de l’alumnat
general, només escolaritza el 8% dels alumnes estrangers del municipi. Amb aquestes dades
es posa de relleu el diferent pes que té l’escolarització de l’alumnat estranger en funció de la
titularitat de la xarxa. En una situació equilibrada, l’alumnat estranger hauria de tenir una
presència proporcional a l’escolarització total en cada xarxa.
La desigualtat en la composició escolar en el nivell d’infantil i primària no només es
produeix, doncs, entre centres educatius en general, sinó que es produeix
específicament entre sectors de titularitat.
54,89%
45,11%
91,93%
8,07%
69,68%
30,32%
79,08%
20,92%
0,00%
20,00%
40,00%
60,00%
80,00%
100,00%
Pública Concertada Pública Concertada
Inf. i Primària Secundària
Total alumnes Total alumnes estrangers Total alumnes Total alumnes estrangers
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 50
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
En el nivell de secundària hi ha prop d’un 70% d’alumnat escolaritzat per la xarxa pública —i
un 80% de l’alumnat estranger—, una xifra molt superior que la de primària. La xarxa
concertada escolaritza el 30% de l’alumnat total i el 20% de l’alumnat estranger.
Així doncs, les diferències d’escolarització d’alumnat estranger entre xarxes no són tan grans
com les que s’observen en l’educació infantil i primària.
La proporció més elevada d’escolarització a la xarxa pública és un factor que
plausiblement pot explicar la menor segregació escolar en l’ensenyament secundari.
I quines implicacions poden tenir aquestes xifres en el treball quotidià a les aules?
A partir de les entrevistes amb professionals de la comunitat educativa, tant de centres amb
molta concentració d’alumnat d’origen estranger, com de centres amb molta concentració
d’alumnat autòcton, podem valorar algunes implicacions a l’aula de la distribució desigual de
l’alumnat a Valls:
• concentració de dificultats d’aprenentatge sense recursos suplementaris;
• concentració de famílies que desconeixen el sistema educatiu català;
• concentració d’alumnes amb dificultats de comunicació per desconeixement de la llengua,
allargament de les necessitats d’acollida per un temps superior a dos anys (el reforç de
l’aula d’acollida només dura dos anys);
• dificultat per dur a terme el projecte educatiu propi de l’escola concertada religiosa;
• dificultat per integrar cultures i expectatives escolars molt dispars;
• arribada d’alumnes escolaritzats en altres països amb nivells educatius baixos respecte
del curs al qual s’incorporen;
• concentració de dificultats econòmiques, que incideix en la possibilitat d’oferir activitats
extraescolars.
Aquestes són, a grans trets, algunes de les implicacions plantejades per les persones
entrevistades.
La concentració d’alumnat estranger, doncs, comporta dificultats visibles en la gestió de les
aules. No és aquesta, però, l’única concentració problemàtica. La concentració d’alumnat amb
necessitats educatives específiques (NEE), no necessàriament estranger, comporta també
problemes concrets.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 51
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
3.4.3.3 Anàlisi de la distribució de l’alumnat amb NEE per centres educatius
En aquest subapartat s’analitza la distribució de l’alumnat amb necessitats educatives
específiques entre els centres educatius de Valls. Aquest alumnat pot ser de dos tipus, segons
la classificació19 que fan servir els equips d’assessorament i orientació psicopedagògica,
encarregats de determinar si un alumne presenta alguna d’aquestes necessitats educatives:
Tipus A, necessitats especials: alumnes amb alguna discapacitat física, psíquica o sensorial.
Tipus B, necessitats específiques: alumnes amb situacions sociofamiliars desafavorides;
alumnes de nova incorporació al sistema educatiu, amb desconeixement de la llengua
vehicular del centre, o que no hagi estat escolaritzat anteriorment.
El percentatge total d’alumnes amb NEE a Valls és del 12% respecte del total de l’alumnat. El
gràfic 18 següent presenta, per centres educatius, tres tipus d’informació: el percentatge
d’alumnat amb NEE total del centre, el percentatge d’aquest alumnat de tipus A i el
percentatge d’aquest alumnat amb NEE de tipus B.
Gràfic 18. Percentatge d’alumnes amb NEE per centres (total, dictamen i socials). Valls,
curs 2009-2010
23,4%
20,3% 19,9%
9,8%
8,3% 8,2% 8,0% 7,9%
6,3%
5,1%
2,4%1,3% 1,3% 1,8%
3,7%
17,2%
15,2%
1,4%
7,5%6,9% 6,9%
6,3%
27,0%
15,2% 15,1%
12,2%
9,1%
20,1%
2,8%
4,6%
7,1%6,1%
6,9%
12,4%
10,5%
5,0%
3,0%
18,4%
4,2%
0,0%
5,0%
10,0%
15,0%
20,0%
25,0%
30,0%
La Candela BaltasarSegú
Eladi Homs Enxaneta Cor de Maria
Claret M. D. Lledó Eugeni d'Ors Serra de Miramar
Cor de Maria
Claret JaumeHuguet
Narcís Oller
Primària Secundària% NEE total primària % NEE dictàmens a primària % NEE SCD (social i cultural desfavorits) a primària
% NEE total secundària % NEE dictàmens a secundària % NEE SCD (social i cultural desfavorits) a secundària
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’EAP de l’Alt Camp.
19 Segons la LEC (Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació de Catalunya). Tipologia d’alumnes amb necessitats educatives específiques: a) els alumnes amb necessitats educatives especials: discapacitats físics, psíquics o sensorials; els qui manifesten trastorns greus de personalitat o de conducta; els qui pateixen malalties degeneratives greus; b) els alumnes amb necessitats educatives específiques: alumnes d’incorporació tardana al sistema educatiu; alumnes que viuen situacions socioeconòmiques especialment desfavorides.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 52
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
Els centres estan ordenats en funció del percentatge d’alumnes amb NEE que escolaritzen. A
primària el centre amb un volum més gran d’aquest alumnat és La Candela, seguit pel Baltasar
Segú i per l’Eladi Homs. Tenint en compte que la mitjana d’alumnat amb NEE a primària és de
l’11,9%, s’observa que aquests tres centres estan molt per sobre d’aquesta xifra, fins al punt
que concentren una gran part d’aquest alumnat. Els dos primers centres concentren els
anomenats “socials” —tipus B— i l’Eladi Homs, majoritàriament, aquells que tenen alguna
discapacitat física, psíquica o sensorial. Cal especificar que les atencions que requereixen
aquests últims es concentraven fins fa poc en centres d’educació especial. Actualment,
l’escola inclusiva ha incorporat unitats de suport a l’educació especial (USEE) per a alumnes
que serien susceptibles de ser escolaritzats en centres d’educació especial però que
s’escolaritzen en l’escola ordinària. Aquestes unitats de suport es componen d’un especialista
d’educació especial i un educador. A Valls hi ha tres centres amb USEE. L’Eladi Homs compta
amb tres USEE, l’Eugeni d’Ors en té una i l’IES Narcís Oller en té dues.
El CEIP Eladi Homs estava pensat, en un inici, per ser un centre d’educació especial. És, per
tant, un centre completament adaptat, amb aules petites. Per tradició, l’alumnat amb
dificultats es dirigeix a aquest centre. Per les entrevistes, sabem que hi ha dos centres, un a
primària (Eladi Homs) i un a secundària (IES Serra de Miramar), que tenen molt bona fama
entre les famílies respecte de l’atenció a aquest alumnat, fet que concentra la demanda de
NEE amb dictamen en aquests centres.
La concentració d’alumnat amb NEE en certs centres educatius té a veure amb diferents
factors. A Valls la reserva de places per a aquests alumnes fins al curs 2010-2011 era la
mínima que estableix la normativa, és a dir, dues places per grup. Els centres que es queden
amb places buides després del període de matriculació acullen els alumnes amb NEE que no
han entrat en les places reservades i que tampoc no ho poden fer per la via ordinària. Un altre
factor és que les famílies escullen els centres educatius amb USEE, on hi ha tradició d’atendre
alumnes amb necessitats educatives específiques, perquè consideren que és on seran més
ben atesos. Això explica el nombre desigual d’alumnes amb dictamen en els diferents centres.
A l’hora d’assignar un centre educatiu a aquest tipus d’alumnat, caldria tenir en compte no
només les necessitats del mateix alumne i els recursos de què disposi el centre, sinó també la
distribució equilibrada entre els diferents centres educatius. Actualment, la Comissió
d’Escolarització de Valls treballa en aquesta línia, la qual cosa convida a pensar que en un
futur pròxim s’anirà desconcentrant aquest tipus d’alumnat. Mesures de detecció amb
antelació al procés de matriculació poden ajudar a fer una distribució més equilibrada.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 53
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
A secundària, el 13,6% de l’alumnat total té necessitats educatives específiques. L’IES Serra
de Miramar dobla aquest percentatge, amb un 27% del seu alumnat amb necessitats
educatives específiques. El col·legi Cor de Maria acull el percentatge més elevat d’alumnat
“social” respecte del seu alumnat, i també el nombre més elevat en termes absoluts. Amb tot,
la distribució de l’alumnat amb NEE a secundària és més equilibrada entre centres.
En resum, els CEIP Baltasar Segú i La Candela són dos dels tres centres educatius amb un
percentatge més elevat d’alumnes amb NEE sobre el seu alumnat, la majoria del quals són de
tipus “social”. Així mateix, el col·legi Cor de Maria, amb un 27% del seu alumnat amb NEE,
acull un gran nombre d’alumnes amb NEE de tipus socials. Els centres IES Narcís Oller, IES
Serra de Miramar i CEIP Eladi Homs són els que acullen a la majoria dels alumnes amb NEE de
dictamen.
El volum de demanda de NEE comporta un sobreesforç en l’atenció dins de l’escola ordinària, i
els actors implicats demanen més recursos. En les entrevistes, diferents actors han esmentat
en diverses ocasions la necessitat que es faci un repartiment millor dels recursos per atendre
aquests alumnes. Sovint, els alumnes requereixen vetlladors i no en tots els casos es pot
disposar d’aquest servei. El suport de l’EAP ajuda molt els centres educatius, però aquest
equip està sobresaturat de casos de tota la comarca, sobresaturació que dificulta poder oferir
una atenció més personalitzada.
Informació sobre les places de NEE a Valls
En el curs 2010-2011 Valls atén 453 alumnes amb necessitats educatives especials, mentre que el
total de places reservades per a aquests alumnes en tota la xarxa educativa és de 158. Els alumnes
amb NEE es van detectant durant la seva escolarització i es revisen cada any —moment en el qual
es redefineixen i es donen d’alta nous alumnes i de baixa d’altres, segons la situació.
Exceptuant el curs de P3, l’oferta de places de NEE cada any depèn dels alumnes que ja ocupin les
places en cada grup i de les places que quedin disponibles. L’assignació dels alumnes amb NEE
de dictamen es fa amb la recomanació d’escola per part de l’EAP, segons les atencions que
necessiti l’alumne i el centre més adient. En algun cas hi ha cursos amb sis alumnes NEE en un
mateix grup.
Fins a l’any passat, quan s’acabava el procés de preinscripció, els alumnes amb NEE que arribaven
durant el curs es matriculaven en funció de les places vacants que hi havia en el nivell sol·licitat i
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 54
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
3.4.3.4 Anàlisi de la distribució de l’alumnat que arriba fora de termini per centres
educatius
L’últim tret de la composició escolar que analitzem abans d’aprofundir en les característiques
de les famílies és l’alumnat que arriba fora del termini de matriculació als centres educatius
de Valls, és a dir, durant el curs escolar.
Comptem amb dades del curs 2009-2010 i del curs 2010-2011, la qual cosa ens permet
observar els canvis en l’arribada d’aquest alumnat. La tendència a la baixa coincideix amb la
tendència generalitzada per a tot Catalunya, i no es preveu que en els anys vinents la
immigració augmenti, sinó que es preveu que continuï disminuint.
En el gràfic veiem que del curs 2009-2010 al curs 2010-2011 ha disminuït sensiblement la
matrícula viva.
En els anys anteriors la situació era totalment diferent. Les onades migratòries comportaven la
incorporació de molt alumnat dins i fora del període de matriculació, que juntament amb
l’assignació de places del sistema educatiu eren generadores d’una gran concentració
d’alumnat estranger en determinats centres educatius de Valls. Durant la preinscripció i
matriculació quedaven places buides en determinats centres, que s’omplien amb la matrícula
viva —majoritàriament alumnat estranger—, cosa que donava com a resultat la concentració
d’alumnat estranger en els centres amb menys demanda.
Aquest procés ja no es produeix, d’acord amb el que hem pogut veure en les dades
d’assignacions i matrícula viva. Com podem observar en les dades del gràfic, la situació del
curs 2009-2010 era molt desigual, amb dos centres que concentraven la major part de
d’acord amb les preferències dels pares/mares, exceptuant els casos de dictamen amb necessitats
que només algun centre concret podia atendre. Recentment, amb el canvi en la Inspecció, i per tant
en la presidència de la Comissió d’Escolarització, s’ha canviat el criteri i es prioritza que no hi hagi
concentració de NEE, per sobre del criteri de places buides al centre educatiu. Així mateix es demana
a l’EAP que faci la seva proposta de centre tenint en compte el criteri de distribució equilibrada,
sense deixar que siguin les famílies les que determinin el centre educatiu. No obstant aquests
criteris generals, cada assignació d’alumne amb NEE es fa de manera individualitzada.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 55
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
matrícula viva: l’Eladi Homs i La Candela —el 17% del seu alumnat arribava un cop iniciat el
curs escolar—. Les conseqüències a l’aula d’aquest fenomen són educativament molt
perjudicials: alteració del ritme escolar i d’aprenentatge, necessitat d’adequació dels
professionals a una situació permanentment canviant, dificultat de coordinació amb les
famílies nouvingudes, etc. El curs 2010-2011 l’alumnat fora de termini no arriba al 2% en tots
els centres, excepte en La Candela, que ha escolaritzat una mica menys del 5% del seu
alumnat en aquesta situació.
Gràfic 19. Comparació dels percentatges de matrícula viva entre els cursos 2009-2010 i
2010-2011 a Valls
2,32,1
0,0 0,4 0,7 1,0 0,5
4,2
11,3
16,7
4,2
01,3
2 1,8 1,8 1,8 1,6 1,5 1,4 1,5 1
4,6
1,81,83,1
0,0%
2,0%
4,0%
6,0%
8,0%
10,0%
12,0%
14,0%
16,0%
18,0%
LaC
and
ela
Euge
ni
d'o
rs
Bal
tasa
rS
egú
Elad
iH
om
s
Lled
ó
Cla
ret
Co
r de
Mar
ia
Enxa
net
a
Co
r de
Mar
ia
IES
S.
Mir
amar
Cla
ret
IES
J.H
ugu
et
IES
N.
Oll
er
Primària Secundària
curs 2009-2010
curs 2010-2011
Font: elaboració pròpia a partir de dades dels centres educatius.
La frenada en les onades migratòries pot reduir la incidència del factor “matrícula viva” en la
reproducció de la segregació escolar a Valls. No obstant això, la desincentivació de la
immigració per causes econòmiques té caràcter cíclic, i fàcilment poden tornar-se a produir les
onades migratòries, per la qual cosa és recomanable disposar d’eines de distribució
equilibrada de l’alumnat. D’altra banda, l’actual segregació escolar a Valls es reprodueix
fonamentalment mitjançant un comportament desigual en el procés d’elecció de centre. En
aquest sentit, cal comptar amb mesures que aturin la concentració de necessitats educatives
específiques en determinats centres educatius.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 56
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
Durant la sessió de treball que es va realitzar al mes de juny amb membres de la comunitat
educativa, els centres varen manifestar unànimement estar molt d’acord amb la política actual
de repartiment dels alumnes que arriben fora de termini. L’actual criteri de distribució
equilibrada és un punt fort de consens que s’hauria de mantenir.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 57
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
4. Característiques de les famílies. Procés d’escolarització i tria
de centres educatius
En aquest capítol presentarem els resultats del qüestionari a les famílies i fem especial
referència a dos aspectes: les característiques socioeducatives i econòmiques de les famílies,
i les pautes de tria de centres escolars.
La concentració de situacions familiars desafavorides en els centres educatius afecta el
rendiment dels alumnes. La literatura sociològica de l’educació ha aportat nombroses
evidències respecte de la relació positiva entre l’heterogeneïtat de la composició escolar i el
rendiment escolar. Així, una composició socialment heterogènia de l’alumnat millora el
rendiment escolar de l’alumnat més desafavorit sense perjudicar el rendiment escolar de
l’alumnat socialment més benestant.
Abans de presentar els resultats de les anàlisis cal fer referència al procés metodològic de
construcció de variables que ens ha permès analitzar la informació. El quadre que hi ha a
continuació detalla la creació de variables intermèdies basades en la informació del
qüestionari. Aquestes noves variables agreguen informació de diversos actors i possibiliten
prendre la llar com a unitat d’anàlisi: nivell d’estudis de la llar, ingressos de la llar,
nacionalitat de la llar, situació laboral de la llar. El quadre següent explica cada una
d’aquestes variables per tal de poder interpretar els resultats.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 58
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
Taula 4. Descripció de les variables construïdes per analitzar els qüestionaris Variable Categoria Descripció
Aquesta variable fa referència al nivell màxim d’estudis de la llar. Es construeix a partir de la informació sobre el nivell d’estudis de tots els adults de la llar.
Primària o inferior
Aquesta categoria fa referència a les persones que tenen un nivell educatiu de primària acabada o inferior (inclou: sense estudis, primària inacabada i primària acabada).
Secundària Aquesta categoria fa referència a les persones que tenen un nivell educatiu de secundària.
Capital instructiu familiar
Estudis superiors
Aquesta categoria fa referència a les persones que tenen un nivell educatiu postobligatori (inclou: les que tenen estudis superiors inacabats i acabats, tant de cicle formatiu de grau superior, com diplomatura o llicenciatura).
Aquesta variable es construeix a partir de tres preguntes del qüestionari combinades. La primera fa referència al país de naixement; la segona, a la nacionalitat, i la tercera, al temps que fa que són a Espanya o Catalunya. El criteri per definir la nacionalitat de la llar autòctona o estrangera s’explica a continuació.
Autòctona Aquesta categoria fa referència a la llar que té almenys un dels adults autòcton —que ha nascut aquí o que fa més de deu anys que viu aquí amb nacionalitat espanyola.
Nacionali-tat llar
Estrangera Correspon a la llar que no té cap adult autòcton o que encara que algun dels adults pugui tenir nacionalitat espanyola fa menys de deu anys que viu a Catalunya o Espanya.
Aquesta variable fa referència a les llengües que les famílies parlen a casa. Castellà Aquesta categoria fa referència a les famílies que a casa parlen principalment
castellà, encara que també parlin altres llengües. Català Aquesta categoria fa referència a les famílies que a casa parlen principalment
català, encara que també parlin altres llengües. Català i castellà
Aquesta categoria fa referència a les famílies que a casa parlen català i castellà, encara que també parlin altres llengües.
Llengua llar
Altres llengües
Aquesta categoria fa referència a les famílies que parlen altres llengües que no siguin català o castellà a casa.
Aquesta variable fa referència als ingressos conjunts de tots els adults de la llar. Ingressos llar
Els intervals d’ingressos conjunts de la llar que hem considerat ens permeten observar, a grans trets, els ingressos de les llars i poder relacionar-los amb altres variables. entre 0 i 1.000 euros entre 1.000 i 2.500 euros entre 2.500 i 4.000 euros entre 4.000 i 7.000 euros
Aquesta variable fa referència a la situació laboral conjunta dels adults de la llar. Llar amb tots els adults ocupats
Aquesta categoria fa referència a les llars on tots els adults estan ocupats (pot ser una família monoparental).
Llar mixta Aquesta categoria fa referència a les llars on hi ha un adult aturat o inactiu i un adult ocupat.
Situació laboral llar
Llar amb tots els adults aturats
Aquesta categoria fa referència a les llars amb tots els adults aturats (pot ser una família monoparental).
A més d’aquestes variables amb informació agregada, analitzem informació que prové
directament del qüestionari, com són les raons de les famílies per triar i descartar els centres
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 59
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
educatius, si les famílies se senten ben informades o no, el centre que trien en primera
opció... entre altres qüestions que s’exposen al llarg de l’informe.
A continuació es descriuen, en primer lloc, les característiques socioculturals de les famílies —
nivell d’estudis, origen i llengua— i la seva distribució en els centres educatius de Valls. En
segon lloc, s’analitzen les característiques socioeconòmiques de les famílies —ingressos i
situació laboral— i la seva distribució en els centres educatius. Finalment, el capítol presenta
les dades relatives al comportament de la demanda a l’hora de triar centre educatiu.
4.1 Característiques socioculturals de les famílies
4.1.1 Nivell d’estudis, origen i llengua de comunicació a la llar
Relació entre nivell d’estudis i origen
Les famílies estrangeres a Valls tenen nivells d’estudis significativament més baixos que les
famílies autòctones (vegeu la taula següent). Aquest fet s’ha de tenir en compte quan
observem les dades dels centres, ja que la nacionalitat, en el nostre context, té una forta
correspondència amb la posició social.
Cal especificar que la nacionalitat de la llar l’hem construïda a partir de diverses preguntes del
qüestionari, i s’han considerat autòctones totes les famílies que tenen algun membre
autòcton, encara que els altres membres siguin d’origen estranger, és a dir, que en les llars
que anomenem autòctones no necessàriament tots els seus membres ho són.
El motiu d’aquesta decisió metodològica és que amb un membre autòcton a la llar es tenen
molts elements de vincle amb la societat autòctona que faciliten l’accés a la informació, el fet
de tenir xarxa social, més coneixement del sistema educatiu català, etc. i hem prioritzat
aquest fenomen, malgrat que amb això se suavitzin les desigualtats entre autòctons i
estrangers.
Tot i així, un 57,4% de les llars que anomenem autòctones tenen algun membre a la seva
família amb estudis superiors, davant d’un 41% de les llars considerades estrangeres. Per
tant, les famílies autòctones compten amb un 16% més de famílies amb estudis superiors que
les famílies on tots els membres són estrangers.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 60
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
Taula 5. Nacionalitat de la llar segons nivell d’estudis màxim de la llar
Primària o
sense estudis Secundària
Estudis
superiors Total
Autòcton 16,5% 26,1% 57,4% 100,0%
Estranger 26,0% 32,9% 41,1% 100,0%
Total 17,9% 27,1% 55,0% 100,0% Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris a famílies de P3 i 1r d’ESO. Curs 2010-2011, Valls. Un 26% de famílies estrangeres tenen primària com a màxim nivell d’estudis o no tenen
estudis, percentatge que és només del 16% en el cas de les famílies autòctones.
Per tant, el nivell d’estudis de les llars estudiades és desigual en funció de la nacionalitat. Les
llars amb algun membre autòcton tenen un nivell d’estudis més alt que les llars on tots
els membres són estrangers.
Relació entre el nivell d’estudis i la llengua de comunicació a la llar
En la taula següent podem observar el nivell d’estudis de les famílies segons la llengua
emprada en la comunicació a la llar.
Taula 6. Llengua de comunicació a la llar segons capital instructiu màxim
Primària o sense
estudis Secundària
Estudis
superiors Total
Castellà 32,0% 31,2% 36,8% 100,0%
Català 4,8% 19,1% 76,1% 100,0%
"català i castellà" 17,3% 32,4% 50,4% 100,0%
Altres llengües 38,5% 33,3% 28,2% 100,0%
Total 17,9% 27,1% 55,0% 100,0%
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris a famílies de P3 i 1r d’ESO. Curs 2010-2011, Valls.
Un 76% de les llars catalanoparlants compten amb algun membre amb estudis superiors,
davant d’un 36% de les llars castellanoparlants i d’un 28% de les llars que parlen altres
llengües. En sentit contrari, hi ha sis vegades més llars castellanoparlants amb només estudis
de primària o sense estudis que a les llars en què la llengua de comunicació és el català —
32% i 4,8%, respectivament—. Així mateix, per a prop del 40% de les llars que parlen altres
llengües, el nivell màxim d’estudis és primària.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 61
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
La llengua de comunicació a les llars de Valls no és independent de factors
socioeconòmics. Les dades ens mostren que estan relacionats i que les llars que parlen
castellà i altres llengües que no siguin ni català ni castellà tenen clarament nivells
d’estudis molt més baixos que les llars que es comuniquen en català —vegeu la taula
anterior—. L’explicació d’aquest fenomen no té a veure amb el fet de parlar una llengua o
l’altra en si mateix, sinó amb els factors socials que en el nostre context acompanyen la
llengua de comunicació i amb les conseqüències que té quant a l’acompanyament educatiu,
la dissociació entre l’aprenentatge a l’aula i a casa, entre altres efectes.
En una de les entrevistes en un centre amb alt percentatge d’estrangers, s’esmenta la llengua
de comunicació de les llars com un factor que incideix en l’aprenentatge escolar dels més
petits. En aquest centre només hi ha cinc famílies catalanoparlants. L’escola ha d’invertir, així,
més temps en la comunicació amb els infants i les famílies.
La llengua de comunicació de les llars o la nacionalitat es corresponen, doncs, amb
altres característiques socioeducatives, que s’han de tenir en compte a l’hora de
planificar el sistema educatiu des del punt de vista de l’equitat educativa.
4.1.2 Capital instructiu de les famílies als centres educatius de Valls
En aquest apartat, es valora la distribució del capital instructiu de les famílies entre els
centres educatius. Com hem vist, aquesta característica educativa de les famílies porta
associades característiques culturals: les famílies amb nivell d’estudis baixos són
principalment estrangeres i les famílies catalanoparlants tenen nivells d’estudis més alts que
la resta de famílies. El nivell d’estudis també s’associa amb elements econòmics, que
analitzem detalladament en l’apartat 4.2.
El gràfic 20 presenta el nivell d’estudis de les famílies dels diferents centres educatius de
primària i de secundària. Les columnes del “Total” indiquen els nivells educatius del conjunt
de les famílies enquestades i constitueixen la referència a partir de la qual s’han de valorar les
diferències entre centres. El 14,7% de les famílies enquestades no tenen estudis o bé tenen
estudis màxims de primària, el 27% han assolit nivell de secundària i el 58,3% de famílies
tenen algun membre amb estudis superiors.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 62
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
Gràfic 20. Distribució del capital instructiu de les llars entre els centres educatius,
primària. Valls, curs 2010-2011
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris a famílies de P3.
El gràfic mostra com en tres centres es produeix una sobrerepresentació de les famílies amb
estudis superiors: Enxaneta, Eugeni d’Ors i Claret. La gran majoria de les famílies dels centres
Baltasar Segú i La Candela no tenen estudis o tenen estudis de primària o de secundària. Cal
destacar que l’escola Mare de Deu del Lledó té una distribució molt semblant a la “Total” i, per
tant, descriu la situació desitjable d’equilibri en la distribució per centres.
A secundària s’observa que els nivells educatius són molt més semblants entre centres. Fora
d’aquesta pauta se situa el col·legi Claret, amb molta proporció de famílies amb nivell
d’estudis superiors. Amb poques diferències, la distribució a la resta de centres s’aproxima
força a la distribució total.
Gràfic 21. Distribució del capital instructiu de les llars entre els centres educatius,
secundària. Valls, curs 2010-2011
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris a famílies de 1r d’ESO.
22,70%
11,60%
27,80%
13,00%8,30%
14,70%
38,50%30,40%
13,60%18,60%
50,00%
30,40%
41,70%
15,80%
27,00%30,80%
43,50%
63,60%69,80%
22,20%
56,50%50,00%
84,20%
58,30%
30,80%26,10%
0,00%
20,00%
40,00%
60,00%
80,00%
BaltasarSegú
EladiHoms
Enxaneta Eugenid'Ors
LaCandela
Mare deDeu del
Lledó
Cor deMaria
Claret
CENTRE Total
Primària osense estudis
Secundària
Estudissuperiors
5,60%
12,70%
20,20%22,60%
14,80%
26,40%
34,90%
27,20%
58,10%
79,60%
42,90%
52,40% 52,60%
19,40%
27,10%
30,80%35,40%37,50%
0,00%
20,00%
40,00%
60,00%
80,00%
Cor de Maria Claret Serra de Miramar Narcís Oller Jaume Huguet
CENTRE Total
Primària osense estudis
Secundària
Estudissuperiors
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 63
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
En algunes de les entrevistes s’ha esmentat que els problemes de concentració no només
tenen a veure amb les famílies estrangeres, sinó que l’alumnat autòcton no té el mateix perfil
entre els centres educatius. L’anàlisi dels qüestionaris ens ho confirma. En el gràfic següent es
pot observar com els nivells educatius de les famílies autòctones estan distribuïts
desigualment.
Gràfic 22. Nivell d’estudis màxim de les famílies autòctones en els centres educatius,
primària. Valls, curs 2010-2011
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris a famílies de P3.
L’Enxaneta, l’Eugeni d’Ors i el Claret escolaritzen alumnes de famílies amb nivells d’estudis
superiors a la mitjana. Els centres Baltasar Segú, Eladi Homs i La Candela, en canvi,
escolaritzen alumnes de famílies amb nivells d’estudis més baixos. En el cas del Baltasar
Segú, la quantitat de famílies autòctones que tenen nivell d’estudis de primària o no tenen
estudis és d’un 50%.20 En el cas del centre La Candela és al contrari, la població autòctona té
nivells educatius més alts, però el baix percentatge d’alumnes autòctons no millora la
distribució del conjunt del centre.
La distribució desigual dels nivells d’estudis de les famílies a primària, doncs, no s’explica
només per la concentració dels nivells educatius de les famílies d’origen estranger; la
distribució desigual dels nivells educatius dels autòctons mostra també una altra cara
de la segregació escolar, en aquest cas expressada en la concentració en determinats
centres de situacions familiars desafavorides. En algun centre educatiu, els dos factors
expliquen conjuntament la gran concentració de baixos nivells educatius, centres amb
concentració d’estrangers que també concentren més percentatge de famílies autòctones amb
20 Cal recordar que en aquest centre ens manca la informació del 50% de les famílies.
50,00%
20,00%16,70%
13,20%
40,00%
13,60%8,70%
0,00%
13,00%16,70%
35,00%
11,10%
18,40% 20,00%
31,80%
43,50%
13,50%
23,70%
33,30%
45,00%
72,20%68,40%
54,50%
86,50%
63,30%
40,00%
47,80%
0,00%
20,00%
40,00%
60,00%
80,00%
BaltasarSegú
Eladi Homs Enxaneta Eugenid'Ors
La Candela Mare deDeu delLledó
Cor deMaria
Claret
CENTRE Total
Primària osense estudis
Secundària
Estudissuperiors
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 64
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
nivells d’estudis baixos. I la situació inversa, gran concentració d’autòctons amb nivells
educatius alts.
Gràfic 23. Nivell d’estudis màxim de les famílies autòctones en els centres educatius,
secundària. Valls, curs 2010-2011
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris a famílies de 1r d’ESO.
En el cas de secundària, s’observa una distribució per nivells d’estudis més equilibrada, amb
l’excepció del Col·legi Claret, en què la presència de famílies amb estudis superiors arriba al
80%.
4.2 Característiques socioeconòmiques de les famílies
La complexitat dels mecanismes explicatius no es pot abordar en aquest estudi, tot i que els
resultats ens permeten detectar concentracions de situacions familiars afavorides i
desafavorides en els centres educatius.
Hem corroborat amb les dades de les famílies vallenques que hi ha una relació significativa
entre nivells d’estudis baixos, ingressos baixos i nacionalitat estrangera. D’altra banda, la
relació entre nivells d’estudis alts, ingressos alts i població autòctona també marca una
desigualtat entre famílies afavorides i desafavorides.
Aquest apartat completa l’anàlisi anterior fixant-se en la situació laboral dels adults i els
ingressos conjunts de les llars.
3,80%
26,00%
13,20%18,90%
24,10%
15,40%
28,60% 30,10%
37,70%
27,70%
55,20%
80,80%
40,50%43,80%
49,10%53,40%
31,00%
20,70%
0,00%
20,00%
40,00%
60,00%
80,00%
Cor de Maria Claret Serra de Miramar Narcís Oller Jaume Huguet
CENTRE Total
Primària osense estudis
Secundària
Estudissuperiors
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 65
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
Cal especificar que, en aquest informe, els ingressos es refereixen a la suma d’ingressos dels
adults de la llar. Així mateix, la situació laboral de la llar és fruit d’avaluar la situació laboral de
la mare i el pare —incorporant altres adults, si és el cas—, la qual s’expressa en una tipologia
de tres situacions: ambdós adults aturats, ambdós adults ocupats i una situació mixta en la
qual un dels membres està ocupat i l’altre es troba en situació d’atur o inactivitat.
4.2.1 Situació laboral de les famílies a Valls
Els resultats de la situació laboral per nacionalitat informen de molta més precarietat laboral
en la població estrangera que en l’autòctona —la major part de la qual està en situació
d’ocupació, vegeu la taula 7—. El 62% de les llars autòctones enquestades tenen tots els
adults ocupats i el 5,2% està en situació d’atur. Pel que fa a les llars estrangeres, el 14% està
en situació total d’atur i el 58% té algun membre en situació d’atur o inactiu. El 27% de les
famílies estrangeres tenen tots els adults ocupats.
Taula 7. Situació laboral de les famílies de P3 i de 1r d’ESO per nacionalitat
Llar amb tots
els adults
aturats/ades Llar mixta
Llar amb tots
els adults
ocupats/ades Total
Autòctona 5,2% 32,2% 62,6% 100,0%
Estrangera 14,3% 58,6% 27,1% 100,0%
Total 6,5% 36,0% 57,5% 100,0%
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris de P3 i 1r d’ESO.
Com hem esmentat, l’origen marca una desigualtat significativa quant a la situació laboral.
Així mateix, es pot veure a la taula següent que el nivell instructiu té una forta
correspondència amb la situació laboral, amb més ocupació en les llars amb nivells més alts
d’estudis.
Taula 8. Situació laboral de les famílies de P3 i de 1r d’ESO per nivell educatiu
Llar amb tots els adults
aturats/ades Llar mixta
Llar amb tots els adults
ocupats/ades Total
Primària o sense estudis 46,9% 23,4% 10,4% 17,5%
Secundària 43,8% 28,6% 24,3% 27,1%
Estudis superiors 9,4% 48,0% 65,4% 55,4%
Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris a famílies de P3 i 1r d’ESO.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 66
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
Les llars amb tots els adults ocupats tenen un índex més elevat de famílies amb estudis
superiors, un 65%, que les llars amb tots els adults aturats, un 10%. Pel que fa a les famílies
en atur, la majoria tenen estudis de primària, mentre que només un 10% de les llars amb tots
els adults ocupats corresponen a famílies amb un nivell màxim d’estudis de primària o sense
estudis.
No obstant aquestes diferències, la distribució de la situació laboral de les llars en els centres
educatius no és tan desigual com la del nivell educatiu. El cicle econòmic de recessió en què
s’emmarca aquest estudi pot influir en aquests resultats, ja que l’atur afecta tant famílies amb
nivells educatius de primària com famílies amb estudis superiors.
Gràfic 24. Situació laboral de les famílies per centres educatius, primària. Valls, curs 2010-2011
17,40%
4,70%
22,20%
8,70%4,20% 2,60%
6,90%
54,50%
43,50%
21,70%
34,90%
50,00%
34,80%
41,70%
26,30%
36,00%
45,50%
56,50%60,90% 60,50%
27,80%
56,50% 54,20%
71,10%
57,10%
0,00%
20,00%
40,00%
60,00%
80,00%
BaltasarSegú
EladiHoms
Enxaneta Eugenid'Ors
LaCandela
Mare deDeu delLledó
Cor deMaria
Claret Total
Llar amb totsadultsaturats/ades
Llar mixta
Llar amb tots elsadultsocupats/ades
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris a famílies de P3.
En el gràfic anterior es pot observar que hi ha dos centres amb famílies en situacions laborals
més afavorides que la mitjana de la població enquestada: l’Eugeni d’Ors i el Claret. Tots dos
tenen un major nombre de famílies amb tots els seus membres ocupats i menys famílies en
situació d’atur. En l’altre extrem, hi ha dos centres amb un alt percentatge de famílies en
pitjors situacions laborals que la mitjana: el Baltasar Segú i La Candela, amb dos perfils de
famílies molt diferents. El Baltasar Segú té un gran nombre de famílies mixtes, amb un
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 67
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
membre ocupat i un altre aturat o inactiu, i no té famílies amb tots els adults aturats.21 La
Candela presenta una realitat d’un 22% de famílies en situació total d’atur, tres vegades més
que la mitjana, i la meitat de famílies en situació d’ocupació.
Un cop més, la situació a secundària és molt més equilibrada.
Gràfic 25. Situació laboral de les famílies per centres educatius, secundària. Valls, curs 2010-2011
9,40%3,60% 6,30% 7,80%
4,80% 6,20%
40,60%
28,60% 29,20%35,60% 36,00%
50,00%
67,90%64,60%
56,70% 57,80%
46,00%49,20%
0,00%
20,00%
40,00%
60,00%
80,00%
Cor de Maria Claret Serra deMiramar
Narcís Oller JaumeHuguet
Total
Llar amb totsadultsaturats/ades
Llar mixta
Llar amb tots elsadultsocupats/ades
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris a famílies de 1r d’ESO.
La situació laboral té una relació estreta amb els ingressos de les llars, com era d’esperar.
Només el 3% de les llars amb tots els adults ocupats tenen ingressos inferiors a 1.000 euros,
mentre que en el cas de les llars amb tots els adults aturats aquest percentatge s’eleva al
25%. A les “llars mixtes” les situacions econòmiques es diversifiquen: quasi el 50% ingressen
entre 1.000 i 2.500 euros, i un 34% ingressen entre 2.500 i 4.000 euros. Entre els ocupats,
això vol dir almenys dos ingressos, hi ha un 26% que ingressa entre 4.000 i 7.000 euros
conjuntament a la llar i els altres dos terços es reparteixen equilibradament en els dos trams
anteriors d’ingressos.
Aquesta relació entre ingressos i situació laboral ajuda a contextualitzar les condicions de
vida de les famílies.
21 En aquest cas, cal especificar que el percentatge de respostes del qüestionari no arribava al 60% de les
famílies de P3, el fet de no tenir informació de totes les llars podria amagar alguna realitat que no veiem en els
resultats.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 68
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
4.2.2 Ingressos de les famílies a Valls
La diferència més significativa quant als ingressos conjunts de les llars té a veure amb la
nacionalitat. El tram d’ingressos inferior —menys de 1.000 euros conjunts al mes— el
perceben el 19% de les famílies amb tots els membres estrangers, mentre que entre els
autòctons hi ha menys del 4% de famílies que tinguin aquesta escassetat d’ingressos. Taula 9. Ingressos de les llars en funció de la nacionalitat de la família
entre 0 i 1.000
euros conjunts
al mes
entre 1.001 i
2.500 euros
conjunts al
mes
entre 2.501 i
4.000 euros
conjunts al
mes
entre 4.001 i
7.000 euros
conjunts al
mes Total
Autòctona 3,8% 43,1% 33,0% 20,1% 100,0%
Estrangera 19,2% 39,7% 24,7% 16,4% 100,0%
Total 6,1% 42,6% 31,8% 19,6% 100,0%
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris a famílies de P3 i 1r d’ESO.
Les diferències són més significatives entre els ingressos baixos i els més alts, ja que en el
tram intermedi trobem percentatges semblants. L’explicació d’aquests ingressos desiguals
entre autòctons i estrangers pot residir en l’accés desigual al mercat laboral.
En la taula següent es pot veure la relació que hi ha entre nivell d’estudis i els ingressos de la
llar en les famílies enquestades. Hi ha una relació positiva entre el nivell d’estudis i els
ingressos: com més nivell d’estudis, més ingressos té la llar.
Taula 10. Ingressos de les llars en funció del capital instructiu de les llars
entre 0 i
1.000 euros
conjunts al
mes
entre 1.001 i
2.500 euros
conjunts al mes
entre 2.501 i
4.000 euros
conjunts al mes
entre 4.001 i
7.000 euros
conjunts al mes Total
Primària o sense estudis 34,1% 65,9% 100,0%
Secundària 88,7% 11,3% 100,0%
Estudis superiors 12,2% 52,2% 35,6% 100,0%
Total 6,1% 42,6% 31,8% 19,6% 100,0% Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris a famílies de P3 i 1r d’ESO.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 69
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
El 34% de les llars amb màxim nivell d’estudis de primària tenen uns ingressos conjunts
inferiors a 1.000 euros, xifra que representa notables dificultats econòmiques. El 66% restant
ingressa entre 1.000 i 2.500 euros. No trobem cap llar amb aquest nivell d’estudis que ingressi
per sobre d’aquesta quantitat de diners. En sentit contrari, amb elevat nivell d’estudis no
trobem llars amb ingressos en el tram inferior. Les llars amb màxim nivell d’estudis de
secundària tenen uns ingressos, en el 90% dels casos, entre 1.000 i 2.500 euros. En el cas de
les llars amb estudis superiors més del 50% té uns ingressos entre 2.500 i 4.000 euros i un
36% entre 4.000 i 7.000 euros. Només un 12% dels que tenen nivell alt d’estudis ingressa
entre 1.000 i 2.500 euros a la llar i no hi ha cap llar en la mostra que ingressi menys de 1.000
euros al mes.
Amb aquestes dades es pot afirmar que el nivell d’estudis de les famílies a Valls està
estretament relacionat amb els seus ingressos: com més nivell d’estudis, més ingressos
a les llars. Com ha quedat demostrat amb les dades, el capital instructiu de les llars porta
implícit l’accés a un nivell més elevat d’ingressos. Les anàlisis que es fan a continuació
prenen com a variable de referència el capital instructiu de la llar. Cal tenir en compte, però,
l’elevada correlació entre aquesta variable i variables com els ingressos, la nacionalitat o la
situació laboral.
4.3 Elecció de centre per part de les famílies
4.3.1 Raons de tria de centre educatiu22
El qüestionari a les famílies inclou diverses preguntes relacionades amb la tria del centre
escolar. Una d’elles fa referència als motius de la tria, pregunta freqüentment explorada en els
estudis d’elecció escolar. La recerca en aquest terreny ens mostra que les famílies tendeixen a
prioritzar factors diferents a l’hora d’escollir centre. La proximitat, en uns casos, esdevé la
variable determinant de la tria, mentre que en d’altres són factors com el projecte educatiu de
centre, el tipus d’alumnat que escolaritza el centre o el seu ideari els que les famílies
prioritzen.
El gràfic 26 posa de relleu com les famílies de Valls, en la tria de centre escolar a P3, prioritzen
sobretot la proximitat i el fet de tenir germans al centre. En el cas d’ESO, el projecte educatiu 22 Nota metodològica: en el qüestionari les famílies havien de marcar fins a quatre raons de tria de centre
educatiu, motiu pel qual les dades presentades no sumen 100%. S’interpreta com el percentatge de famílies que
han triat aquella opció juntament amb altres dues o tres raons.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 70
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
passa a ser el primer motiu de tria, per davant del criteri de proximitat. Cal destacar, així
mateix, que els factors relacionats amb la qualitat de l’equip de professors o el nivell de
disciplina del centre són a secundària qüestions importants per a les famílies.
Gràfic 26. Raons més importants en la tria de centre a P3 i 1r d’ESO. Valls, curs 2010-2011
51,70%
35,10%31,20%
23,90%
18,00%
12,20%
34,30%
17,60%
41,50%
21,10%23,90% 22,50%
0,00%
20,00%
40,00%
60,00%
Laproximitatdel centre
Perquè hiva el seu
germà/ana
El projecteeducatiu
Per ser unaescolapública
L'equip deprofessors
El nivell dedisciplina
P3
1r ESO
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris a famílies de P3 i 1r d’ESO.
El gràfic 27 presenta les raons de tria de centre a P3 en funció del centre al qual finalment han
accedit les famílies.
Gràfic 27. Raons més importants en la tria de centre a P3 per part de les famílies de cada
centre educatiu. Valls, curs 2010-2011
0%
20%
40%
60%
80%
BaltasarSegú
Eladi Homs Enxaneta Eugenid'Ors
La Candela Mare de Deudel Lledó
Cor deMaria
Claret
CENTRELa proximitat del centre al domicili El projecte educatiu L'equip de professors
Per ser una escola pública Perquè hi va el seu germà/ana
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris a famílies de P3.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 71
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
El principal motiu de tria en la majoria de centres és la proximitat. Cal destacar que al CEIP
Enxaneta el fet de tenir germans al centre passa a ser el motiu més important, mentre que al
Claret ho és el projecte educatiu. Un estudi sobre l’elecció de centre de les famílies23 informa
que la tria de les famílies varia en funció del perfil socioeconòmic. Normalment, famílies amb
nivells educatius més baixos prioritzen proximitat i famílies més instruïdes, el projecte
educatiu.
Aquesta relació s’observa també a Valls. En efecte, la composició social dels centres explica
també diferències de tria, tal com es pot observar en el gràfic anterior. Cal destacar, amb tot,
algun resultat menys esperat, com el fet que al centre La Candela, que escolaritza
majoritàriament alumnat de famílies socialment desafavorides, moltes famílies han prioritzat
l’equip de professors —un motiu normalment escollit per famílies amb nivells educatius alts—.
Els altres motius, de proximitat i germans, són més esperables pel perfil de famílies d’aquest
centre educatiu.
Gràfic 28. Raons més importants en la tria de centre a 1r d’ESO per part de les famílies de
cada centre educatiu. Valls, curs 2010-2011
0%
20%
40%
60%
80%
Cor de Maria Claret Serra de Miramar Narcís Oller Jaume Huguet
La proximitat del centre al domicili El projecte educatiu L'equip de professors
Per ser una escola pública Perquè hi va el seu germà/ana El nivell de disciplina
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris a famílies de 1r d’ESO.
23 ALEGRE, M. A; BENITO, R; CHELA, X; GONZÁLEZ, S. (2010). Les famílies davant l’elecció escolar. Dilemes i desigualtats en la tria de centre a la ciutat de Barcelona. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 72
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
Pel que fa a secundària, crida l’atenció una certa diversitat de motius de tria entre les famílies
de diferents centres. A l’IES Jaume Huguet, per exemple, els motius de tria són semblants als
de l’IES Serra de Miramar, el projecte educatiu en aquests dos centres és el principal motiu
d’elecció. En el Narcís Oller i el Cor de Maria, la proximitat del centre al domicili és la primera
prioritat, mentre que al Claret el nivell de disciplina és una de les qüestions més valorades per
part de les famílies que trien aquest centre.
4.3.2 Raons de descart de centre educatiu
Però les famílies no només trien en positiu. En el seu procés d’elecció, normalment descarten
centres educatius per diferents motius, i en moltes ocasions aquest mecanisme és
determinant en la tria final.
Hem volgut aprofundir en les raons per les quals les famílies descarten els centres
educatius. El principal motiu identificat, tant per les famílies que trien escola de primària com
de secundària, a l’hora de descartar centre és el de la possible baixa qualitat del professorat.
Igualment, les famílies valoren la proximitat com a factor important i descarten els centres
llunyans.
A 1r d’ESO el principal motiu de descart és un centre amb un projecte educatiu que no els
agradi i el cinquè i sisè motiu tenen a veure amb la composició social dels centres: una escola
amb un alumnat que no els agradi o una escola amb una proporció significativa d’alumnes
immigrants fa descartar aproximadament al 35% de les famílies de P3 i al 20% de les de 1r
d’ESO. La incidència d’aquest fet com a factor de descart confirma la importància de la
composició escolar heterogènia per tal de no perjudicar la tria de les famílies.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 73
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
Gràfic 29. Raons més importants de descart de centre a P3 i 1r d’ESO. Valls, curs 2010-
2011
62,60%
44,80% 40,90% 37,40% 34,50%30,00%
69,30%
38,90%
49,80% 48,10%
19,40%23,70%
0,00%
20,00%
40,00%
60,00%
80,00%
Una escolaamb un
professorat debaixa qualitat
Una escolasituada moltlluny de casa
Una escolaamb unprojecte
educatiu queno ens agradi
Una escolaamb pocadisciplina
Una escolaamb una
presènciasignificativad'alumnesimmigrats
Una escolaamb un perfil
d'alumnes queno ens agradi
P3
1r d'ESO
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris a famílies de P3 i 1r d’ESO.
Si observem la distribució per centres educatius, les famílies de La Candela i del Baltasar Segú
responen majoritàriament la llunyania de casa com a motiu de descart de centre. Una escola
amb poca disciplina és també un motiu molt important de descart d’altres centres per a les
famílies escolaritzades en centres concertats.
Gràfic 30. Raons més importants de descart de centre a P3 per part de les famílies de
cada centre educatiu. Valls, curs 2010-2011
0%
20%
40%
60%
80%
Baltasar Segú Eladi Homs Enxaneta Eugeni d'Ors La Candela Mare de Deudel Lledó
Cor de Maria Claret
Una escola amb un professorat de baixa qualitat Una escola situada molt lluny de casaUna escola amb un projecte educatiu que no ens agradi Una escola amb poca disciplinaUna escola amb una presència significativa d'alumnes immigrats Una escola amb un perfil d'alumnes que no ens agradi
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris a famílies de P3.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 74
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
A secundària, en canvi, els dos motius que fan referència a la composició de centre deixen de
ser una preocupació per a les famílies. L’equilibri en la composició social de tots els centres
de secundària explica probablement que les famílies no percebin aquest factor com a
important. El professorat de baixa qualitat, com s’ha dit, és el principal factor de descart en
l’accés als centres de secundària.
Gràfic 31. Raons més importants de descart de centre a 1r d’ESO per part de les famílies
de cada centre educatiu. Valls, curs 2010-2011
0%
20%
40%
60%
80%
Cor de Maria Claret Serra de Miramar Narcís Oller Jaume Huguet
Una escola amb un professorat de baixa qualitat Una escola situada molt lluny de casaUna escola amb un projecte educatiu que no ens agradi Una escola amb poca disciplinaUna escola amb una presència significativa d'alumnes immigrats Una escola amb un perfil d'alumnes que no ens agradi
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris a famílies de 1r d’ESO.
4.3.3 Informació de les famílies per triar els centres educatius
L’elecció de centre és un procés que també té a veure amb la informació de què disposa la
família en el moment de triar. A partir de l’estudi sobre elecció de centre publicat per la
Fundació Jaume Bofill,24 sabem que les famílies utilitzen diferents mecanismes per informar-
se, diferents canals o vies, i diferents temps d’anticipació per cercar aquesta informació.
El gràfic 32 recull les respostes a la pregunta “Considereu que heu tingut prou informació per
triar l’escola del vostre fill/a?”.
24 ALEGRE, M. A.; BENITO, R.; CHELA, X.; GONZÁLEZ, S.; Les famílies davant l’elecció escolar. Dilemes i desigualtats en la tria de centre a la ciutat de Barcelona. Barcelona 2010. Fundació Jaume Bofill.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 75
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
Gràfic 32. Considereu que heu tingut prou informació per triar l’escola del vostre fill/a?
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris a famílies de P3 i 1r d’ESO.
El percentatge més elevat de famílies que consideren que han tingut prou informació per triar
a primària es troben en els centres Claret i Cor de Maria, amb un 92% i un 87%
respectivament.
En l’altre extrem, en el Baltasar Segur i La Candela, es concentra un alt percentatge de famílies
que no s’han sentit ben informades a l’hora de triar centre educatiu, amb un 53% i un 44%
respectivament. L’Eugeni d’Ors i el Mare de Déu del Lledó, amb un 30% de famílies que se
senten desinformades, completen una fotografia del panorama de la informació de les
famílies de P3 a Valls no gaire positiu.
A secundària, les famílies, en general, se senten millor informades per triar centre i no hi ha
gaires diferències entre centres educatius.
Els resultats desiguals en el nivell i tipus d’informació de què disposen finalment les famílies
no només depèn de l’oferta d’informació que pugui donar l’Oficina Municipal d’Escolarització
o els centres, sinó de la mateixa demanda d’informació per part de les famílies.
En el terreny de les polítiques informatives, aquest fet no vol dir que no s’hagin de trobar
mecanismes per arribar a tots els tipus de famílies, però sí que indica que l’explicació de la
informació desigual no només té a veure amb l’oferta d’informació sinó també amb la
demanda d’informació. Conèixer aquest fet possibilita establir diferents maneres de fer arribar
46,20%
78,30% 77,30%
69,80%
55,60%
69,60%
87,50%92,10%
87,50%92,90% 95,80% 95,60%
100,00%
53,80%
21,70% 22,70%
30,20%
44,40%
30,40%
12,50%7,90%
12,50%7,10% 4,20% 4,40%
0,00%0,00%
20,00%
40,00%
60,00%
80,00%
100,00%
BaltasarSegú
EladiHoms
Enxaneta Eugenid'Ors
LaCandela
Mare deDeu delLledó
Cor deMaria
Claret Cor deMaria
Claret Serra deMiramar
NarcísOller
JaumeHuguet
CENTRE Infantil/Primària CENTRE Secundària
Sí No
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 76
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
la informació a les famílies per tal de canviar la quantitat de famílies que se senten
desinformades a l’hora de triar centre educatiu a Valls.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 77
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
5. Discursos entorn de la composició escolar dels centres
educatius a Valls
Aquest capítol recull el coneixement i l’experiència dels agents actius en el territori sobre les
dinàmiques de concentració escolar. Les entrevistes als equips directius i als tècnics
d’educació i inspecció reforcen la diagnosi dels desequilibris escolars des d’una perspectiva
qualitativa. Les dades estadístiques permeten objectivar la realitat i és la informació dels
actors quotidians la que ens proporciona els matisos i les implicacions educatives que
completen el coneixement de la realitat. Aquesta és la informació que el lector pot trobar en la
primera part del capítol.
En la segona part s’identifiquen les estratègies que els diferents actors farien servir per tal de
combatre i compensar les desigualtats educatives. Es plantegen els posicionaments de
partida davant de les polítiques de planificació educativa i d’atracció de la demanda, i de les
polítiques d’intervenció focalitzada en els centres educatius amb una concentració de
necessitats educatives més elevada.
5.1 Implicacions educatives de la segregació escolar
La distribució desigual de l’alumnat ha estat el fenomen que han coincidit a diagnosticar tots
els responsables dels centres educatius de Valls. Alguns han assenyalat que la concentració
d’alumnat estranger és el problema principal; altres, la concentració de necessitats educatives
específiques i la seva conceptualització o definició en l’alumnat nouvingut —els 24 mesos a
partir dels quals l’alumne ja no es considera nouvingut—, la concentració d’autòctons
“conflictius” i la problemàtica que comporta, així com la concentració de pobresa.
Les implicacions educatives de les concentracions d’alumnat que s’han assenyalat en les
entrevistes als equips directius es poden classificar en els tipus següents:
a) Implicacions a l’aula
- La immersió lingüística retarda el procés d’aprenentatge educatiu reglat: els alumnes
que arriben d’un país de parla no hispana, moltes vegades sense haver estat
escolaritzats abans, inverteixen mesos en l’aprenentatge de la llengua abans de poder
començar a assimilar altres continguts.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 78
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
- L’avaluació estandarditzada no serveix per als nouvinguts: les proves de sisè, per
exemple, estan pensades per avaluar alumnes que porten anys en el sistema educatiu
català. En el cas dels nouvinguts o dels centres amb molta concentració d’aquest tipus
d’alumnat, es converteix en una eina insuficient que acaba per avaluar mancances
vinculades al procés migratori i no a l’aprenentatge de l’alumne. L’evolució dels
alumnes nouvinguts no es visibilitza amb aquest tipus de proves estandarditzades i
tampoc l’esforç dels centres per adaptar-se al seu ritme d’integració.
- Alteració del ritme de l’aula: el ritme d’aprenentatge d’un grup no es veu alterat quan la
proporció d’alumnes amb dificultats d’aprenentatge és baixa. En aquests casos, les
dificultats es poden resoldre gràcies a la intervenció del professorat o dels mateixos
companys de classe. Quan el nombre d’alumnes amb dificultats és excessiu —alguns
apunten al 20% com a límit—, s’altera el ritme de l’aula i l’adaptació a l’alumnat amb
dificultats altera tant el seu propi aprenentatge com el de la resta d’alumnes de l’aula.
- Molta dedicació per part del professorat: els professionals, davant d’aquesta realitat
heterogènia, adapten el currículum, fan esforços perquè tots els alumnes avancin. Tot
això implica molta dedicació per part del professorat, que demana formació
especialitzada en ritmes d’aprenentatge diferents en una mateixa aula.
- Dificultat per arribar a tots els infants: la realitat actual de concentració d’alumnat
implica moltes dificultats per arribar a tots els infants de l’aula. S’altera així el principi
del dret a una educació de qualitat per a tothom.
- Baixada del nivell educatiu per a la resta d’alumnes a l’aula: una de les principals pors
expressada per les famílies és que baixi el nivell educatiu per a la resta d’alumnes.
Això es pot evitar amb una distribució equilibrada dels alumnes amb dificultats.
b) Implicacions en l’àmbit familiar
- Problemes de comunicació amb les famílies nouvingudes: quan una família arriba a
Catalunya sense conèixer l’idioma, es presenten una sèrie de dificultats de
comunicació amb la comunitat educativa que s’agreugen amb l’actual manca de
mediadors facilitats per l’Administració.
- Manca d’acompanyament educatiu per part d’alguns perfils de famílies
desestructurades: el procés d’aprenentatge durant l’escolarització exigeix
l’acompanyament educatiu per part de les famílies. En ocasions, les necessitats
familiars impossibiliten aquest acompanyament i això té repercussions en el
desenvolupament de l’alumne.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 79
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
- Manca de condicions mínimes perquè els alumnes puguin estudiar: els infants i
adolescents necessiten un context socioafectiu mínim per poder assumir el
funcionament de l’escola. Alguns alumnes a Valls, autòctons principalment, no
compten amb les condicions afectives, econòmiques i socials mínimes per poder
transitar l’etapa educativa amb èxit escolar (alumnes conflictius, sense
acompanyament familiar, en situacions de desestructuració familiar, etc.).
c) Implicacions per al centre educatiu
- Estigmatització com un dels efectes més destructius de la concentració d’alumnat: un
estigma és qualsevol característica que es posa sobre un individu o un grup i que
suscita hostilitat per part de la societat. A Valls, els centres educatius que
històricament tenen una forta concentració de minories (pobres, estrangers, etc.)
pateixen un procés d’estigmatització entre les famílies autòctones i
socioeconòmicament ben posicionades. Aquest fet genera un cercle creixent entre
l’estigma i l’augment de la concentració d’alumnat estranger. Els esforços del centre
educatiu normalment no poden trencar, per si mateixos, l’estigma.
Les implicacions educatives, segons algunes de les entrevistes, canvien en funció dels
recursos de què disposi el centre educatiu. Depenent d’aquests recursos, les concentracions
impacten d’una manera o altra, i en un grau diferent.
5.2 Punts de consens i dissens davant de possibles canvis
El primer punt de consens de la comunitat educativa a Valls és la diagnosi entorn de la
composició escolar. Tots els directors i directores dels centres educatius coneixen, a grans
trets, la desigualtat en la composició escolar entre els centres educatius. Malgrat que no tenen
dades de tots els centres, coincideixen a assenyalar que les concentracions d’alumnat amb
necessitats educatives de diferents tipus és un problema a la ciutat de Valls.
Si analitzem els posicionaments dels equips directius dels centres educatius davant les
diferents possibles intervencions o mesures que es poden prendre des de la política
educativa, trobem posicions properes i llunyanes que cal tenir en compte a l’hora de prendre
decisions des de l’Administració pública.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 80
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
5.2.1 Polítiques de planificació educativa
Redistribució de l’alumnat
Un dels plantejaments que s’ha treballat a les entrevistes és la redistribució de l’alumnat com
a objectiu general, que es pot concretar mitjançant diferents mesures que analitzarem
després.
Els equips directius dels centres de primària es divideixen en aquesta qüestió. Una mica més
de la meitat dels equips directius està a favor de la redistribució de l’alumnat pels motius
següents: per assolir una composició escolar que sigui un reflex de la societat a Valls, per la
dificultat d’atendre alumnat que no pot seguir el currículum educatiu o perquè la distribució
equilibrada dels alumnes amb NEE és el més just per als alumnes, que són l’objectiu educatiu
principal.
Aquests equips directius han formulat dues demandes per avançar en aquest objectiu: que
s’utilitzi adequadament la informació sobre els alumnes amb NEE —de la qual es disposa amb
antelació— en el moment de la preinscripció i el procés de matriculació; així mateix es
demanen coneixements tècnics i propostes de mesures per poder portar a terme la
redistribució.
L’altra meitat dels equips directius de primària es divideix entre els que posen condicions per
assolir l’objectiu desitjable de redistribuir l’alumnat i els que clarament no volen que es faci
aquesta redistribució. El primer grup planteja qüestions com les següents: la implantació de
mesures combinades, com poden ser la reserva de places juntament amb l’obertura de grups i
la disminució de ràtios (mesures que no es poden prendre aïlladament pels possibles efectes
adversos que poden tenir) o l’adjudicació de recursos, sense els quals no poden portar a
terme la redistribució d’alumnat.
Els equips directius que no estan d’acord amb les mesures de redistribució ho justifiquen
basant-se en els arguments següents: l’autoresponsabilització de la trajectòria de cada centre
i el reconeixement dels esforços de cada centre per millorar; l’adjudicació de recursos
focalitzats per ajudar els centres amb dificultats sense aplicar mesures generals; el fet que el
dret a l’elecció de les famílies és prioritari, o la reducció futura de les desigualtats educatives
a causa de l’aturada en l’arribada d’estrangers.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 81
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
A secundària, dos dels IES estan d’acord amb el repartiment equilibrat, mentre que un altre
centre considera que actualment no és un problema a secundària —fet que confirmen les
dades exposades en els capítols 2 i 3 d’aquest informe.
Pel que fa a la reserva de places, hi ha consens sobre la seva aplicació conjunta amb obertura
de grups i altres mesures que permetin descongestionar alguns centres educatius. Els equips
directius no estan d’acord a prendre aquesta mesura de manera aïllada. D’altra banda, des
dels centres de secundària es planteja la necessitat de reservar places educatives per a
l’alumnat que prové dels pobles del voltant de la ciutat de Valls, que representen el 25-30%
de l’alumnat de secundària i que sovint no hi troben places educatives.
Cal especificar que la reserva de places ha canviat a Valls aquest curs 2011-2012. Fins ara era
de dues reserves per grup a tots els centres, el mínim previst per la llei. No obstant això, la llei
permet adaptar la reserva de places a les necessitats del municipi. L’existència d’un gran
nombre d’alumnes amb NEE ha estat el motiu d’augmentar de 2 a 4 les places reservades als
alumnes amb NEE. Hi ha hagut resistències per part d’alguns centres a l’hora d’aplicar
aquesta mesura, que finalment ha estat admesa per tothom i que ha donat com a resultat un
equilibri més gran en el repartiment d’aquest alumnat.
Paral·lelament, s’ha detectat un nombre més alt d’alumnes amb NEE perquè el tipus C —el
criteri reservat als alumnes nouvinguts que no parlen ni català ni castellà— fins a aquest curs
no s’identificava a P3. Això ha comportat l’augment del nombre d’alumnes detectats, que
s’adequa a les necessitats reals i que implica encara més un increment més gran de la reserva
de places per poder distribuir aquests alumnes equilibradament.
Obertura de grups nous
A primària no tots els centres s’han pronunciat sobre aquesta qüestió, però de les entrevistes
es dedueix l’absència de consens respecte de l’obertura de grups nous. La pressió
demogràfica i la manca de places educatives han fet que en els cursos anteriors hi hagués una
sobredemanda que ha generat increments de ràtios a tots els centres educatius —27 i 28
alumnes per aula—. De cara al curs 2011-2012, s’ha pres la decisió d’obrir un grup nou en un
dels centres més sol·licitats i que compta amb les infraestructures necessàries per fer aquesta
ampliació.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 82
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
En qualsevol cas, l’obertura d’un grup és una solució a la manca de places i no a la segregació
escolar. Fins i tot, pot esdevenir una mesura que en determinades circumstàncies pot agreujar
la segregació escolar. Els centres educatius han proporcionat arguments a favor i en contra
d’obrir grups en centres segregats —basant-se en la incertesa entre l’atracció d’alumnat del
mateix perfil social i el canvi potencial de la demanda.
Es considera una bona decisió de política educativa no obrir-ne en un centre segregat com La
Candela, encara que tingui espai per fer-ho. A Valls conflueixen diferents raons que avalen
aquesta decisió en el context actual: la història de diferents concentracions d’alumnat
desafavorit en el centre La Candela i les dades sobre elecció de centre de les famílies, que ens
mostren tant la resistència dels autòctons a escolaritzar-se en determinats centres com la
possibilitat de satisfer la sobredemanda obrint un grup en els centres amb més demanda.
Distribució de la matrícula viva
La distribució de la matrícula viva constitueix un dels punts de consens. En efecte, tots els
centres estan d’acord que es faci una distribució equilibrada de l’alumnat fora de termini.
Malgrat aquest consens, hi ha centres que no tenen alumnat fora de termini i en alguns
centres es fan increments de ràtio en aules on ja hi ha alumnes d’aquest perfil. La política de
distribució d’aquest alumnat per part de la Comissió d’Escolarització ha canviat. Fa un any la
política d’assignació de places a l’alumnat fora de termini es basava en dos criteris:
- la tria de la família i
- l’existència de places vacants.
En el curs 2010-2011, s’ha incorporat el criteri d’equilibri entre centres en la distribució
d’aquest alumnat, i s’informa les famílies sobre l’adequació que els seus fills/es estiguin en
aules en què no es concentri alumnat amb necessitats lingüístiques, etc. Durant la jornada de
treball amb la comunitat educativa s’ha constatat la conformitat dels centres educatius amb
els nous criteris. La disminució de l’arribada d’alumnat fora de termini és un fenomen
conjuntural i pot revertir-se en un futur.
En les entrevistes als equips directius s’ha plantejat la necessitat de fer proves de nivell de
coneixements quan arriba aquest alumnat, ja que no conèixer el nivell educatiu de l’alumne
comporta molta desinformació per a l’escola.
A secundària, una petita part de l’alumnat que arriba fora de termini és autòcton i prové dels
pobles del voltant, o bé es tracta d’alumnat que canvia de centre derivat per serveis socials.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 83
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
Zonificació
Actualment, Valls té zona única per a tots els centres educatius, tant públics com privats, a
primària i a secundària.
L’opinió sobre aquesta mesura educativa dels directors i directores dels centres educatius es
divideix al 50%. La meitat dels centres educatius de primària estan a favor que es faci una
zonificació a la ciutat de Valls i l’altra meitat no ho veu com una mesura adient. Explorant els
arguments a favor es troben qüestions com la proximitat —“és més lògic prioritzar proximitat a
elecció de les famílies”—; assegurar places educatives a la població de Valls —“la zonificació
ajudaria perquè està venint alumnat dels pobles del voltant que tenen escoles”— resoldria els
problemes d’assignació de places educatives —“actualment amb la zona única, la demanda
no està repartida equilibradament”—. També s’argumenta com fer aquesta zonificació: una
zonificació que no traslladi el problema de concentració a cap altra escola i que no reprodueixi
la segregació territorial.
A secundària, els arguments a favor de la zonificació es basen en la necessitat de planificar
l’escolarització a escala comarcal i la necessitat de resoldre els problemes del transport
escolar, un dels punts més problemàtics d’aquesta etapa educativa. En la diagnosi del
problema del transport hi ha un consens absolut. No obstant això, la zonificació no és una
solució compartida.
Els arguments en contra de la zonificació en l’etapa de primària parlen d’un municipi massa
petit per poder zonificar. Així mateix, es defensa l’elecció de les famílies, es considera que la
zonificació podria perjudicar la motivació/esforç dels centres per competir per l’alumnat, el
qual s’adjudicaria a centres sense possibilitat d’elecció. Molts dels centres reticents a la
zonificació centren els seus arguments en la por a la reproducció de la segregació residencial
en els centres educatius: “la zonificació podria crear guetos a través de la segregació
residencial, perjudicaria els centres ubicats en zones desafavorides i intensificaria la
segregació residencial actual”.
A secundària els arguments en contra de la zonificació es basen principalment en la seva
realitat actual: no hi ha un problema de segregació escolar a secundària —ho confirmen les
dades-. Un dels arguments destaca que, no sent la causa del problema de segregació, una
zonificació potencial a secundària no el resoldria i es crearia un problema afegit. Respecte de
la zonificació comarcal, un argument considera que no es pot restringir la capacitat d’elecció
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 84
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
de les famílies dels pobles del voltant. Finalment, es considera que pot crear l’efecte no
desitjat de marginar els col·lectius que viuen en una àrea determinada.
En el capítol 6 s’aborda una simulació de zonificació amb les dades del qüestionari, purament
a efectes informatius i de possibilitat tècnica.
Adscripció
No tots els representants de la comunitat educativa s’han pronunciat sobre les mesures
d’adscripció de centres. La principal resistència que apareix sobre aquesta qüestió prové
d’alguns centres de secundària, que consideren que l’adscripció podria traslladar el problema
de la segregació de primària a secundària. Els centres que es mostren a favor de regular
l’adscripció plantegen que seria fàcil adscriure dues escoles per a cada IES.
La realitat actual d’adscripció comarcal entre els pobles amb només primària amb tots els
centres públics de secundària de Valls genera algunes queixes en els centres concertats.
Rebutgen la inexistència d’adscripció comarcal, que fa que els alumnes dels pobles ho tinguin
més difícil per entrar en els seus centres, ja que s’omplen les places amb alumnat amb NEE i
ordinari de Valls abans que les famílies dels pobles que els escullen en primera opció. La
principal dificultat dels alumnes de la comarca per anar als centres concertats és el transport;
disposen d’un servei de desplaçament obligatori i per tant gratuït, però es regeix pels horaris
dels centres públics, la qual cosa genera dos dies a la setmana en què aquests alumnes no
tenen ni transport ni dinar gratuït.
Intents previs d’adscripció entre centres concertats de primària i secundària no han tirat
endavant per la resistència de les famílies a veure reduïda la seva capacitat d’elecció.
En resum, encara que per a primària l’adscripció es considera una possible solució a la
concentració d’alumnat estranger, hi ha fortes reticències a canviar la configuració d’accés de
l’alumnat a secundària. Actualment, l’IES Narcís Oller rep alumnat de totes les escoles,
excepte del Baltasar Segú, que reparteix el seu alumnat entre l’IES Jaume Huguet i l’IES Serra
de Miramar. Aquests dos centres reben alumnat de totes les escoles. Així mateix, l’alumnat
dels pobles de la comarca es reparteix entre els tres IES.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 85
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
5.2.2 Polítiques d’atracció de la demanda
Informació escola-família
Les polítiques informatives sobre l’escolarització a Valls consisteixen principalment en
informació personalitzada a les famílies que s’apropen als centres educatius i en una
orientació a les famílies que passen per l’OME. No hi ha jornada de portes obertes en cap
escola de Valls en l’etapa de primària i sí a secundària, als tres IES.
Històricament s’han intentat posar en marxa diferents estratègies aïllades per fer arribar la
informació a les famílies, algunes sense èxit, com publicar informació a la premsa i lliurar-ne a
les llars d’infants privades; també s’ha provat la promoció d’alumnat exemplar (donant a
conèixer premis rebuts per alumnes de centres estigmatitzats) i l’obertura del centre a la ciutat
fent xerrades i actes, sense que hagin tingut l’efecte crida desitjat.
Entre les estratègies actuals en trobem una que cal destacar per la seva originalitat i bon
funcionament. Dos pares de l’AMPA d’un dels centres educatius de primària, escollits per
votació, fan “d’animadors” amb la finalitat de fomentar la participació de les famílies fent de
pont entre pares/mares i mestres. El centre avalua el resultat com molt positiu, tant pel que fa
a la participació de les famílies que fa anys que són en el centre, com pel que fa a fer d’enllaç
amb les famílies noves.
Un dels centres elabora un tríptic que es distribueix a l’OME i al mateix centre. També es fa
una petita xerrada per a les famílies interessades i, si hi ha més interès, s’organitzen visites al
centre i es facilita l’intercanvi d’impressions amb els tutors de curs. Als alumnes que arriben
fora de termini se’ls atén de la mateixa manera.
Pel que fa als centres concertats, moltes famílies ja coneixen el centre a través de familiars o
amics. Les famílies s’interessen normalment pel PEC, les infraestructures i els valors religiosos
del centre.
A secundària s’organitzen jornades de portes obertes per a les famílies. Dos dels IES fan
sessions als pobles de la comarca. Un altre IES fa participar els alumnes, que fan de guies
dels pares que es vénen a informar. Un dels IES exposa els seus plans d’innovació a les
famílies en la jornada de portes obertes, aspecte que es destaca com a estratègia d’atracció
de noves famílies. En les entrevistes es detecta molta preocupació pels alumnes de 1r d’ESO
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 86
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
pel que fa a la seva convivència amb els alumnes més grans. Aquesta és una informació molt
demanada en tots els centres de secundària. En els centres concertats els pares es preocupen
per la disciplina —aquesta informació es corrobora amb les dades del qüestionari sobre els
motius pels quals les famílies escullen centre a 1r d’ESO.
Informació a l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME)
A part de les entrevistes en profunditat als agents de la comunitat educativa, s’ha observat el
procés de preinscripció a l’Oficina Municipal d’Escolarització. A partir de l’observació i
d’entrevistes a les tècniques de l’OME, es poden assenyalar les qüestions següents:
• Normalment les famílies demanen informació sobre les despeses als centres
educatius. Aquesta és una de les qüestions que més els preocupa. Escullen centre a partir de
la valoració de la proximitat principalment i del tipus de centre en segon lloc. I cada vegada
més, demanen informació de centres que puguin escolaritzar els seus fills/es fins als 18 anys.
• Des de l’OME s’informa de la possibilitat que tenen les famílies que no puguin pagar
les quotes per a activitats complementàries d’obtenir un informe social que els permeti
l’ensenyament gratuït també en els centres concertats.
• En assignar alumnes fora de termini, alguns centres posen molts entrebancs i dificulten
el procés d’acollida.
• Els canvis de centre generalment es donen en els casos de no-accés al centre desitjat
l’any anterior i d’intents reiterats de canvi de centre. Les baixes en els centres concertats són
normalment per qüestions econòmiques.
• Hi ha centres que pràcticament omplen les places de P3 amb germans, de manera que
queden poques places vacants per a alumnes nous.
• La informació que facilita l’OME no està sistematitzada. Cada tècnic/a segueix criteris
diferents per donar o no donar informació formal i informal sobre els centres educatius a les
famílies. Caldria tenir criteris clars d’orientació als centres educatius. Si es considera la
distribució equilibrada com un dels criteris per tenir en compte en l’assignació de places
educatives, durant el procés de preinscripció es pot orientar les famílies en funció de la
demanda de cada centre “en temps real”. La transparència del procés fa que les famílies
entenguin els motius i es coresponsabilitzin.
• La comunicació entre els centres educatius i l’Oficina Municipal d’Escolarització és
bastant fluïda, la tècnica els truca i té accés a les dades diàriament.
• Tràmits del procés de preinscripció: les famílies estan desinformades sobre com poden
acreditar el lloc de residència i altres requisits per a l’assignació de places educatives. L’OME
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 87
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
destaca moltes dificultats d’aquest tipus. L’enviament d’una carta informativa sembla un
recurs insuficient, sobretot amb les famílies estrangeres.
5.2.3 Polítiques d’intervenció focalitzada
Gran part dels centres educatius plantegen estratègies d’intervenció focalitzada en els centres
amb un perfil d’alumnat desafavorit. Algunes de les mesures que es destaquen són les
següents:
Disminució de les ràtios
Una de les principals mesures focalitzades pels centres educatius amb més concentració de
dificultats educatives és la reducció de la ràtio alumnes/aula. Els centres de primària de la
ciutat de Valls estan dividits en els seus posicionaments respecte d’aquesta mesura de
política educativa.
Poc més de la meitat dels centres opina que és una mesura adequada, i en destaca els
aspectes següents: s’hauria de reduir la ràtio en tots els centres a la vegada que s’informa les
famílies del límit de places a partir del qual es reparteix l’alumnat entre tots els centres per tal
d’equilibrar la composició escolar; la manera de fer aquesta reducció de ràtio hauria de
comptar amb la mediació de serveis territorials, sense esperar el consens entre centres; la
política d’informació a les famílies és necessària per poder portar a terme aquesta proposta.
Els centres que es manifesten en contra d’aquesta mesura plantegen aquests arguments:
s’hauria de repartir equilibradament l’alumnat amb NEE i la matrícula viva, i al mateix temps
s’hauria de respectar l’elecció de les famílies abans de modificar la ràtio; l’existència de
places buides als centres fa que no sigui necessari reduir la ràtio; per últim, aquesta mesura
perjudicarà els centres que s’han esforçat a tenir una bona imatge i els que estan en zones
desafavorides.
Dotació més gran de recursos
L’alumnat amb NEE és el perfil que més preocupa quant als recursos necessaris per atendre’ls.
D’una banda, es planteja la necessitat de detectar prèviament els alumnes amb NEE en una
taula mixta constituïda per membres del Departament d’Ensenyament, el Departament de
Benestar Social i el Departament de Salut, i que no es deixi en mans dels centres educatius
engegar tot el procés. D’altra banda, es reivindica la possibilitat de poder triar els vetlladors
que atenen els alumnes amb dictamen que ho necessiten, que no siguin seleccionats per una
empresa externa —actualment és la que gestiona el procés.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 88
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
La dotació més gran de recursos humans per atendre l’alumnat amb NEE és una de les
reivindicacions més esteses entre els equips directius dels centres amb aquest tipus
d’alumnat. S’assenyala una gran manca de recursos per atendre específicament la població
nouvinguda, tant pel que fa a l’alumnat com a les seves famílies.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 89
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
6. Una simulació de zonificació
Aquest capítol recull tres possibilitats de zonificació escolar per al municipi de Valls. Dos són
per a l’etapa de primària, la primera inclou cinc zones educatives i la segona n’inclou tres. La
tercera proposta de zonificació escolar és per a l’etapa de secundària i consta de tres zones
educatives.
El criteri d’equilibri d’oferta i demanda escolar i el criteri d’heterogeneïtat socioeconòmica han
guiat la construcció de les tres propostes. Tot i ser simulacions dels efectes potencials sobre
l’escolarització que podrien tenir, els criteris esmentats queden garantits i són el punt de
partida per fer un estudi de zonificació amb dades completes que tingui per objectiu l’equilibri
socioeducatiu del municipi.
6.1 Metodologia
Per fer aquesta simulació de zonificació s’ha partit de les dades de l’enquesta passada a les
famílies de P3 i 1r d’ESO.
La metodologia consisteix a simular els efectes potencials sobre l’escolarització que tindria
una divisió hipotètica en zones educatives. Tenint en compte el lloc de residència de
l’alumnat, obtingut a través dels qüestionaris, es poden projectar els equilibris entre oferta i
demanda de cada zona educativa.
En primer lloc, s’han construït tres mapes aproximatius amb zones educatives, dos per a
primària i un per a secundària:
Per establir les diferents delimitacions en zones educatives, s’han utilitzat els criteris
següents:
1. Heterogeneïtat socioeconòmica. Les zones s’han dissenyat intentant delimitar espais
amb grups socials de condicions socioeconòmiques diverses. Sense dades precises de
distribució dels grups socials a la ciutat, les zones s’han establert a partir de les
informacions que s’han pogut inferir dels qüestionaris i del coneixement sobre la
configuració social dels barris de Valls a partir de les entrevistes.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 90
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
2. Oferta concertada i pública en totes les zones educatives. Lògicament, un criteri
fonamental en l’establiment de zones educatives és el d’intentar aproximar la demanda
educativa a l’oferta de places. Alhora, també cal considerar el volum d’oferta pública i
concertada de la ciutat, ja que tal com va establir la LOE, no poden haver-hi zonificacions
alternatives per sectors. En el disseny de les zones s’ha tingut en compte la ubicació
definitiva dels centres educatius que estan situats provisionalment en altres indrets de la
ciutat.
De fet, qualsevol hipòtesi sobre zonificació ha de partir d’un cert coneixement de l’estructura
social, però, en darrer terme, cal tenir en compte l’oferta educativa.
Cada zona educativa s’ha caracteritzat a partir de les dades del qüestionari. Així, per a cada
zona podem identificar el nivell educatiu, la situació laboral i la nacionalitat de les famílies. A
partir dels dos criteris esmentats, el procés ha consistit a establir iteracions successives fins a
identificar el model que millor s’ajusta als criteris definits.
En cadascuna de les tres propostes, l’exercici permet avaluar el següent:
1. La relació entre la demanda educativa per zona i la quantitat de places ofertades.
2. L’heterogeneïtat socioeconòmica interzones a partir de tres variables: el nivell
d’estudis, la nacionalitat i la situació laboral.
3. Els fluxos de mobilitat escolar, per a la qual cosa s’ha projectat la demanda escolar del
curs 2010-2011 en les propostes de zonificació. El model proposat es compara amb el
comportament actual de la demanda, que en no veure’s limitada per criteris de
zonificació presenta una notable mobilitat geogràfica. D’aquesta manera, es poden
observar els fluxos d’entrada i sortida entre centres i zones.
Finalment, es pot observar la mobilitat que suposaria la nova zonificació suposant unes
pautes de demanda idèntiques a aquest curs 2010-2011, l’exercici permet mesurar quantes
famílies no haurien pogut accedir al centre al qual han estat admeses (normalment, en
primera opció).
Cal especificar que aquesta simulació té moltes limitacions i que es planteja únicament com a
exercici per mostrar les possibilitats d’aquest tipus d’anàlisi. Correspon evidentment als
poders públics competents fer les possibles propostes, si és el cas, consensuar-les en la
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 91
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
mesura que sigui possible i posar-les en marxa. D’altra banda, les limitacions més destacades
de la simulació que presentem són les següents:
1. No és un estudi complet de zonificació. Es basa en dades parcials, ja que només
comptem amb la informació sobre el 61% de les famílies que en el curs 2010-2011
tenien un fill o filla a P3 i el 89% de les famílies de 1r d’ESO —les famílies que van
contestar el qüestionari—, i disposem d’informació socioeconòmica, lloc de residència,
centre escollit en primera opció i centre al qual finalment porten el fill o filla. Per fer un
estudi de zonificació s’hauria de tenir aquesta informació sobre tota la població escolar
de Valls.
2. Les limitacions mostrals ens impedeixen conèixer amb exactitud el comportament de la
totalitat de la demanda educativa de Valls en funció del lloc de residència. Aquesta
limitació s’ha intentat compensar atorgant diferents “pesos” als alumnes en funció de
la seva representació a cada centre. Tot i que el mètode d’estimació és adequat, una
proposta de zonificació “real” s’hauria de poder fer amb informació exacta del
comportament de tota la demanda de P3 i 1r d’ESO.
3. Com qualsevol altre estudi de zonificació educativa, només es poden fer hipòtesis a
partir de la projecció de la demanda actual. Hi ha, doncs, un component d’incertesa
respecte de com canviarien potencialment les eleccions de les famílies en un context
de nova zonificació escolar. En el nostre exercici ens basem en informació del curs
2010-2011.
6.2 Mapa. Proposta de zones
A continuació es presenten tres propostes de mapes. Dos propostes de mapa educatiu per a
primària, un amb cinc zones educatives —corresponents a les cinc escoles públiques del
municipi— i un altre mapa amb tres zones educatives.
En el cas de l’ensenyament secundari, l’informe ha revelat en tot moment una distribució de
l’alumnat molt equilibrada. Ara bé, a secundària hi ha problemes de transport manifestats tant
per la comunitat educativa com pels tècnics d’educació. Per això hem proposat un mapa amb
tres zones educatives que inclou els pobles de la comarca.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 92
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
6.2.1 Proposta 1: etapa de primària amb cinc zones educatives
• Destinataris: famílies amb fills que hagin d’escolaritzar-se en l’etapa de primària (nivell
P3).
• Nombre de zones educatives: cinc.
• Oferta educativa: possibilitat d’accedir a un centre públic o a un centre concertat en
cada zona educativa.
• Beneficis de la proposta: aquesta proposta prioritza la proximitat i aconsegueix un
equilibri en l’heterogeneïtat socioeconòmica de les famílies.
• Limitacions de la proposta: l’elecció de centre escolar restringeix la prioritat d’accés a
dos centres. Hi ha el perill d’un “efecte fugida” cap a l’escola concertada o cap a escoles de
fora de Valls en les zones on l’escola pública ofertada no agradi.
A continuació es presenta el mapa de simulació de zonificació de primària de Valls que conté
cinc zones educatives.
Mapa 3. Simulació de zonificació. Etapa de primària amb cinc zones educatives
Font: elaboració pròpia a partir de base cartogràfica de l’Ajuntament de Valls.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 93
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
6.2.1.1 Criteri d’equilibri en l’oferta educativa per zones
A partir de les dades del qüestionari hem analitzat la demanda educativa de cada zona. En els
centres on l’índex de resposta no ha estat complet s’ha ponderat la representació de l’alumnat
per poder simular una demanda del 100% de l’alumnat del curs 2010-2011 i poder construir
les zones educatives amb equilibri d’oferta i demanda.
La proposta queda així:
Zona A: Enxaneta i Cor de Maria
Zona B: Baltasar Segú i Cor de Maria
Zona C: La Candela i Claret
Zona D: Eladi Homs i Claret
Zona E: Eugeni d’ors i Lledó
En el quadre que s’exposa a continuació es pot observar, en les primeres dues columnes, la
demanda general (ponderada) i l’oferta de places públiques. Els centres concertats s’han
assignat tenint en compte la proximitat amb l’objectiu d’equilibrar la demanda i l’oferta
educativa per zones.
Taula 11. Distribució de l’oferta i la demanda educativa a P3 en la proposta de cinc zones educatives
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris de P3.
Demanda Oferta pública de places educatives
Diferència
Oferta de places en centres concertats
Diferència
Zona A 61,89 CEIP Enxaneta: 25-37
Zona B 35,02 CEIP Baltasar Segú: 25
-10Col·legi C. Maria: 50 + 3 places
Zona C 37,32 CEIP La Candela: 25
-12
Zona D 57,04 CEIP Eladi Homs: 25
-32Col·legi Claret: 50
+ 6 places
Zona E 91,18 CEIP Eugeni d’Ors: 75
-16 Col·legi Lledó: 25 + 9 places
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 94
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
Com es pot observar en la taula, en aquesta simulació les zones queden molt equilibrades pel
que fa a demanda i oferta de places educatives, amb molt poc excedent de places.
6.2.1.2 Criteri d’heterogeneïtat socioeconòmica
Per avaluar l’heterogeneïtat de les zones educatives s’han tingut en compte tres variables: el
nivell d’estudis de les famílies que hi resideixen, el percentatge de famílies autòctones i
estrangeres residents en cada zona educativa i la seva situació laboral. Veiem com queda la
distribució per zones de cadascuna de les variables.
1. Nivell d’estudis
Taula 12. Nivell d’estudis de les famílies que resideixen en les diferents zones educatives, P3
Zona
A Zona B Zona C Zona D Zona E Total Primària o sense estudis 17,7% 2,9% 11,1% 14,0% 18,9% 14,5%
Secundària 27,4% 42,9% 36,1% 21,1% 25,6% 28,7%
Estudis superiors 54,8% 54,3% 52,8% 64,9% 55,6% 56,7% Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris de P3 del curs 2010-2011.
El nivell d’estudis de les famílies que resideixen en cada zona educativa està força equilibrat.
El segment de famílies amb nivell d’estudis superior en totes les zones educatives està entre
el 53% i el 65%. L’equilibri també s’observa entre les famílies amb estudis de secundària o
inferiors, amb l’excepció de la zona B, que té al voltant d’un 10% més de famílies amb nivell
de secundària i en què el percentatge de famílies amb estudis de primària queda minimitzat.
A continuació observem la distribució de la nacionalitat per zones educatives.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 95
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
2. Nacionalitat
Taula 13. Nacionalitat de les famílies que resideixen en les diferents zones educatives, P3
Zona A Zona B Zona C Zona D Zona E Total
Autòctona 82,0% 85,7% 76,3% 87,7% 80,2% 82,4%
Estrangera 18,0% 14,3% 23,7% 12,3% 19,8% 17,6%
Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris de P3 del curs 2010-2011. La nacionalitat de les famílies està força equilibrada entre autòctons i estrangers a les cinc
zones educatives. El percentatge d’estrangers oscil·la entre el 12% i el 23%. Si tenim en
compte que el percentatge de població estrangera a Valls és del 16,6%, les zones educatives
tenen percentatges molt propers a la mitjana, amb una distribució raonablement equilibrada.
Tant el nivell d’estudis de les famílies de P3 com la nacionalitat en les diferents zones
educatives, doncs, no generen diferències ni desigualtats entre zones educatives en aquesta
proposta. Aquest factor contribueix a l’equilibri de la composició escolar dels centres de cada
zona educativa.
Observem a continuació la realitat sociolaboral de les famílies de P3 en les diferents zones
educatives de la proposta.
3. Situació laboral Taula 14. Situació laboral de les llars que resideixen en les diferents zones educatives, P3
Zona A Zona b Zona c Zona D Zona E Total
Llar amb tots els adults
aturats/ades
6,7% 8,6% 5,6% 5,3% 6,7% 6,5%
Llar mixta 46,7% 25,7% 50,0% 35,1% 31,5% 36,9%
Llar amb tots els adults
ocupats/ades
46,7% 65,7% 44,4% 59,6% 61,8% 56,6%
Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris de P3 del curs 2010-2011. El percentatge de famílies amb tots els adults en situació d’atur està entre el 5% i el 8% en les
cinc zones educatives d’aquesta simulació. La mitjana de famílies en situació d’atur de P3 i 1r
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 96
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
d’ESO enquestades a Valls és del 6,5%. Per tant, els percentatges per zones responen a
l’equilibri en la configuració social de les famílies de la ciutat.
Respecte de les llars amb tots els adults ocupats, la distribució és força equilibrada entre les
zones, i tot i que el rang de percentatge va del 47% al 66%, no comporta una desigualtat
significativa.
6.2.1.3 Fluxos de mobilitat escolar
Si apliquéssim la zonificació de la proposta 1, la demanda educativa actual (curs 2010-2011) a
Valls presentaria una mobilitat geogràfica assumible. L’aplicació del sistema de zonificació
proposat implicaria, doncs, una certa reordenació de la demanda. Com es pot observar en la
taula següent, actualment la procedència dels alumnes en cada centre es correspon almenys
en el 30% de l’alumnat amb les zones residencials definides, amb una excepció, tal com es
detalla a continuació.
Taula 15. Procedència residencial de les famílies de P3 escolaritzades actualment en els diferents centres educatius, segons la simulació de cinc zones educatives. Curs 2010-2011 Zona A Zona B Zona C Zona D Zona E Total
Baltasar Segú (zona B) 38,5% 15,4% 15,4% 30,8% 100,0%
Eladi Homes (zona D) 4,0% 12,0% 80,0% 4,0% 100,0%
Enxaneta (zona A) 46,2% 7,7% 7,7% 15,4% 23,1% 100,0%
Eugeni d’Ors (zona E) 13,7% 2,0% 9,8% 15,7% 58,8% 100,0%
La candela (zona C) 26,9% 3,8% 26,9% 11,5% 30,8% 100,0%
Mare de Deu del Lledó (zona E) 7,7% 19,2% 19,2% 7,7% 46,2% 100,0%
Cor de Maria (zones A i B) 32,7% 28,8% 17,3% 7,7% 13,5% 100,0%
Claret (zones C i D) 13,7% 9,8% 13,9% 23,5% 37,3% 100,0%
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris de P3.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 97
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
Si observem la taula anterior, podem inferir que hi ha cinc centres educatius en què la
demanda actual correspon almenys en un 45% a residents de la zona a què s’adjudicaria la
prioritat d’accés per proximitat en aquesta proposta de zonificació.
Si tenim en compte que a Valls les assignacions es fan a P3 en un 94% entre la primera i la
segona opció escollida per la família, les assignacions, amb aquesta proposta de zonificació i
suposant que el comportament de la demanda fos el mateix que en el curs 2010-2011, es
farien amb una notable correspondència amb la tria de les famílies.
A l’escola Eladi Homs el 80% del seu alumnat resideix a la zona prioritària d’assignació (D). El
62% de l’alumnat del Cor de Maria viu en una de les dues zones de proximitat que els
correspondria (A i B). L’Eugeni d’Ors actualment es nodreix d’un 58,8% d’alumnat de la zona
de referència (E). Pel que fa a l’Enxaneta i el Lledó, el 46,2% del seu alumnat viu en la zona
d’accés preferent (A i E, respectivament).
Els centres La Candela i Claret tenen el 30% del seu alumnat actual residint a la zona
adjudicada.
I finalment tenim el centre on hi hauria més reordenació, el Baltasar Segú, ja que el seu
alumnat prové fonamentalment de les zones A i E. Només el 15,4% del seu alumnat resideix en
la mateixa zona educativa que se li adjudicaria per proximitat.
6.2.2 Proposta 2: etapa de primària amb tres zones educatives
• Destinataris: famílies amb fills que hagin d’escolaritzar-se en l’etapa de primària (nivell
P3).
• Nombre de zones educatives: tres.
• Oferta educativa: dos centres públics i un de privat en cada zona educativa.
• Beneficis de la proposta: heterogeneïtat social en cada zona educativa —equilibri més
gran entre zones que en la proposta anterior—; capacitat d’elecció entre tres centres educatius
per zona.
• Limitacions de la proposta: possible dualització entre centres i perills de fugida cap a
centres concertats (menor que en la proposta anterior).
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 98
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
A continuació es presenta el mapa de la segona proposta de zonificació de primària, que
consta de tres zones educatives.
Mapa 4. Simulació de zonificació. Etapa de primària amb tres zones educatives
Font: elaboració pròpia a partir de base cartogràfica de l’Ajuntament de Valls.
6.2.2.1 Criteri d’equilibri en l’oferta educativa per zones
Seguint la mateixa metodologia que en la proposta 1, l’equilibri entre la demanda i l’oferta
educativa en aquesta proposta de tres zones educatives deixaria una distribució de centres
per zones com es detalla a continuació:
Zona A: Enxaneta, Baltasar Segú i Cor de Maria
Zona B: La Candela, Eladi Homs i Claret
Zona C: Eugeni d’Ors i Lledó
La taula següent analitza la distribució de la demanda observada a cada zona educativa (a
partir dels qüestionaris de P3) i l’oferta de places dels dos centres públics i un de concertat de
cada zona educativa.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 99
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
Taula 16. Distribució de l’oferta i la demanda educativa a P3 en la proposta de tres zones educatives
Demanda Oferta pública de places educatives
Diferència
Oferta de places en centres concertats
Diferència
Zona A 96,91
CEIP Enxaneta: 25
CEIP Baltasar Segú: 25
47 Col·legi C. Maria: 50 + 3 places
Zona B 94,36 CEIP La Candela: 25 CEIP Eladi Homs: 25
44
Col·legi Claret: 50
+ 6 places
Zona C 91,18 CEIP Eugeni D’ors: 75 16 Col·legi Lledó: 25 + 9 places
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris de P3.
L’equilibri en la demanda de les tres zones educatives genera un sistema de zonificació més
fàcil, amb un resultat semblant al de la proposta anterior pel que fa al poc excedent de places
que hi ha en cada zona educativa, factor que indica un bon equilibri entre oferta i demanda
educativa. Cal recordar que les dades són parcials i que hi podria haver canvis en la demanda
i, per tant, en el sistema de zonificació que s’adeqüi al nou equilibri escolar.
6.2.2.2 Criteri d’heterogeneïtat socioeconòmica
En aquest apartat analitzem el grau d’heterogeneïtat socioeconòmica dintre de cada zona
educativa o, vist d’una altra manera, el grau d’homogeneïtat socioeconòmica entre zones
educatives.
Novament, analitzem com quedarien distribuïts els indicadors socials de nivell d’estudis,
nacionalitat i situació laboral entre les zones educatives en aquesta segona proposta de
zonificació escolar.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 100
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
1. Nivell d’estudis Taula 17. Nivell d’estudis de les famílies que resideixen en les diferents zones educatives, P3
Zona A Zona B Zona C Total
Primària o sense estudis 12,4% 12,9% 18,9% 14,6%
Secundària 32,0% 26,9% 25,6% 28,2%
Estudis superiors 55,7% 60,2% 55,6% 57,1%
Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris de P3.
El nivell d’estudis de les famílies que resideixen en cada zona educativa és molt semblant a la
mitjana. El percentatge de famílies amb nivell d’estudis de primària o inferior només varia en
un màxim d’un 6% entre zones escolars. L’equilibri en els estudis superiors també és
significatiu, ja que la diferència entre zones no arriba al 5% (cosa que millora els resultats de
la proposta anterior).
A continuació podem observar com quedarien distribuïdes les nacionalitats de les famílies.
2. Nacionalitat
Taula 18. Nacionalitat de les famílies que resideixen en les diferents zones educatives, P3
Zona A Zona B Zona C Total
Autòctona 82,5% 83,0% 80,2% 81,9%
Estrangera 17,5% 17,0% 19,8% 18,1%
Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris de P3.
La nacionalitat de les famílies presenta una distribució notablement equilibrada entre zones.
S’ha de tenir en compte que el percentatge més elevat de famílies d’origen estranger es
concentra en el casc antic (i els seus voltants) i que precisament aquesta zona és compartida
per les tres zones escolars. El percentatge d’estrangers és pràcticament el mateix en les tres
zones, oscil·la entre el 17% i el 19,8%, interval molt pròxim a la mitjana d’estrangers de la
ciutat (16,6%).
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 101
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
L’equilibri de nacionalitats entre zones escolars contribueix a fer que es distribueixin
equitativament els alumnes estrangers entre els centres escolars, tot i que no ho garanteix al
100%. El risc de dualització de centres educatius dintre d’una mateixa zona educativa es pot
compensar amb altres mesures de política educativa, com és la reserva de places de NEE i
altres instruments que es presenten en el capítol de propostes d’aquest informe.
3. Situació laboral
Taula 19. Situació laboral de les llars que resideixen en les diferents zones educatives,
P3
Zona A Zona B Zona C Total
Llar amb tots els adults
aturats/ades
7,4% 5,4% 6,7% 6,5%
Llar mixta 38,9% 40,9% 31,5% 37,2%
Llar amb tots els adults
ocupats/ades
53,7% 53,8% 61,8% 56,3%
Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris de P3.
Pel que fa a la situació laboral de les famílies de P3, l’equilibri és fa evident. El percentatge de
llars de famílies de P3 amb tots els adults en atur oscil·la entre el 5% i el 7% en les tres zones
escolars de la proposta. Les llars amb tots els adults ocupats també presenten un equilibri
significatiu entre les tres zones. La mitjana de famílies ocupades de P3 i 1r d’ESO a Valls és del
57%; aquesta dada ens confirma que la variabilitat recollida entre el 53% i el 61% en les tres
zones se situa precisament al voltant de la mitjana de la ciutat i a una curta distància.
L’equilibri dels tres indicadors, nivell d’estudis, nacionalitat i situació laboral, en aquesta
segona proposta per a l’etapa de primària, juntament amb el fet que les famílies tinguin un
espectre més ampli de centres en què tenen prioritat d’accés, fa la proposta més atractiva, ja
que combina equitat i elecció de centre.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 102
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
6.2.2.3 Fluxos de mobilitat escolar
En aquesta proposta de tres zones educatives, sis centres tenen actualment almenys el 40%
del seu alumnat residint en la zona d’adjudicació preferent.
La gran majoria de l’alumnat dels centres següents procedeix de la zona escolar establerta en
la proposta: Eladi Homs, 92%; Cor de Maria, 63,5%; Eugeni d’Ors, 58,8%); Enxaneta, 53,8%), i
Baltasar Segú, 52%.
Els tres centres restants es nodreixen de famílies que resideixen en les tres zones escolars,
però la zona majoritària continua sent l’assignada als centres Lledó (46,2%), La Candela
(38,5%) i Claret (38%).
Taula 20. Procedència residencial de les famílies de P3 escolaritzades actualment en els
diferents centres educatius, segons la simulació de tres zones educatives. Curs 2010-
2011
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris de P3.
La mobilitat de les famílies s’hauria de combinar amb un procés de creació de consens,
acompanyament i transparència en el procés d’implementació per tal que la nova política de
zonificació escolar sigui ben acollida.
Zona A Zona B Zona C Total
Eladi Homes (zona B) 4,0% 92,0% 4,0% 100,0%
Cor de Maria (zona A) 63,5% 24,5% 13,2% 100,0%
Eugeni d’Ors (zona C) 15,7% 25,5% 58,8% 100,0%
Enxaneta (zona A) 53,8% 23,1% 23,1% 100,0%
Baltasar Segú (zona A) 52,0% 16,0% 32,0% 100,0%
Mare de Deu del Lledó (zona
C)
26,9% 26,9% 46,2% 100,0%
La Candela (zona B) 30,8% 38,5% 30,8% 100,0%
Claret (zona B) 24,0% 38,0% 38,0% 100,0%
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 103
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
6.2.3 Proposta 3: etapa de secundària amb tres zones educatives
• Destinataris: famílies amb fills que hagin d’escolaritzar-se en l’etapa de secundària (1r
d’ESO).
• Nombre de zones educatives: tres.
• Oferta educativa: possibilitat d’accedir a un centre públic i un de privat en cada zona
educativa.
• Beneficis de la proposta: millora del transport escolar dels alumnes que provenen de la
resta de la comarca; heterogeneïtat social en cada zona educativa i homogeneïtat social entre
zones.
• Limitacions de la proposta: en partir d’una situació d’equilibri social entre centres,
zonificar pot significar posar en perill aquest equilibri.
A continuació es presenta el mapa de simulació de zonificació de secundària de Valls que
consta de 3 zones educatives.
Mapa 5. Simulació de zonificació. Etapa de secundària amb tres zones educatives
Font: elaboració pròpia a partir de base cartogràfica de l’Ajuntament de Valls.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 104
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
6.2.3.1 Criteri d’equilibri en l’oferta educativa per zones
A partir de les dades del qüestionari facilitat a les famílies de 1r d’ESO hem pogut analitzar la
demanda educativa en cadascuna de les tres zones. En aquesta proposta per a secundària
hem trobat un problema metodològic, perquè ens cal la informació de la demanda dels pobles
del voltant per tal de dissenyar un mapa amb equilibri entre places educatives i demanda. Tot
i així, hem realitzat l’exercici deixant la demanda de fora de Valls sense adjudicar a zones
educatives, atès que hi ha un alt marge per a l’equilibri escolar perquè hi ha un excedent de
quaranta places en les zones A i B, i una demanda aproximada de vint-i-cinc alumnes.
És a dir, atès que no tenim la informació dels pobles on viuen les famílies que vénen de fora
de Valls, no podem saber la demanda que prové de cada poble. La idea és que els pobles del
voltant pertanyin a la zona educativa més propera i caldria ajustar-ho d’acord amb la
demanda. Així, els pobles del nord, nord-est i nord-oest de Valls tindrien prioritat en la zona A;
els pobles del sud tindrien prioritat en la zona B, i finalment, els pobles de l’est tindrien
prioritat en la zona C.
L’exercici pot ser d’utilitat si en un futur es vol fer un estudi amb totes les dades per planificar
un mapa educatiu amb zones de proximitat a secundària.
La proposta de distribució de zones i centres queda així:
Zona A: IES Jaume Huguet i Cor de Maria
Zona B: IES Narcís Oller i Cor de Maria
Zona C: IES Serra de Miramar i Claret
L’equilibri entre oferta i demanda educativa, tenint en compte les limitacions esmentades, es
detalla en el quadre que es presenta a continuació:
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 105
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
Taula 21. Distribució de l’oferta i la demanda educativa a 1r d’ESO en la proposta de tres
zones educatives25
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris de 1r d’ESO del curs 2010-2011.
6.2.3.2 Criteri d’heterogeneïtat socioeconòmica
Analitzem ara com quedarien distribuïts alguns indicadors socials entre les tres zones
educatives.
Pel que fa al nivell d’estudis de les famílies (amb dades de l’enquesta a les famílies de 1r
d’ESO), hi ha força equilibri entre les tres zones educatives. Entre un 45% i un 55% de les
famílies de les tres zones escolars tenen estudis superiors. La diferència més significativa es
dóna en les famílies que procedeixen de fora del municipi, un 62% de les quals tenen estudis
superiors. No coneixem la distribució que hi ha d’aquestes famílies entre els pobles, però no
hauria de modificar gaire el resultat en les tres zones educatives, el que passarà és que pujarà
el nivell d’estudis general de les famílies de tots els centres educatius. Caldria vetllar per la
seva distribució equilibrada, tant pel que fa a la proximitat com pel que fa a aquests nivells
més alts socioeducatius.
25 Nota metodològica: pel que fa a les famílies de què tenim tota la informació excepte el lloc de residència (dotze
casos), hem suposat que estan distribuïdes equilibradament en les tres zones educatives.
Demanda Oferta pública de
places educatives
Diferència
places
públiques
Oferta de places
concertades
Diferència total
de places
Zona A (ESO) 103 Jaume Huguet: 90 -13 Cor de Maria: 60
Zona B (ESO) 128 Narcís Oller: 120 -8
+ 39 places
Zona C (ESO) 123 Serra de Miramar: 60 -63 Claret: 60 - 3 places
Fora de Valls 22 SENSE ADJUDICAR
Total 376 270 120
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 106
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
1. Nivell d’estudis Taula 22. Nivell d’estudis de les famílies que resideixen en les diferents zones educatives, 1r d’ESO Zona A (ESO) Zona B (ESO) Zona C (ESO) Fora de Valls
Primària o sense
estudis
13,4% 25,0% 22,7% 19,0%
Secundària 30,9% 21,0% 32,8% 19,0%
Estudis superiors 55,7% 54,0% 44,5% 61,9%
Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris de 1r d’ESO del curs 2010-2011.
El segon indicador és la nacionalitat de les famílies. El percentatge de famílies d’origen
estranger oscil·la entre un 11% i un 17% en les tres zones educatives. L’equilibri, tenint en
compte que la mitjana de famílies d’origen estranger a la ciutat és del 16,6%, és significatiu.
No obstant això, cal analitzar les dades de les famílies que viuen en els pobles del voltant de
la ciutat i que pertanyen als centres educatius de Valls.
Només un 5% d’aquestes famílies són d’origen estranger i un 95% són autòctones. La
distribució d’aquestes famílies s’hauria de fer tenint en compte que s’han de distribuir entre
els centres educatius segons la proximitat, però també tenint en compte el seu perfil social
particular.
2. Nacionalitat
Taula 23. Nacionalitat de les famílies que resideixen en les diferents zones educatives, 1r
d’ESO
Zona A (ESO) Zona B (ESO) Zona C (ESO) Fora de Valls
Autòctona 87,9% 83,2% 89,1% 95,2%
Estrangera 12,1% 16,8% 10,9% 4,8%
Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris de 1r d’ESO del curs 2010-2011.
Finalment, la situació laboral de les famílies és gairebé idèntica entre zones educatives, factor
que contribueix a l’equitat en els centres educatius. El segment de famílies amb tots els seus
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 107
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
membres a l’atur està entre el 4% i el 8%, si tenim en compte que la mitjana de les famílies de
P3 i 1r d’ESO a Valls és del 6,5%, s’aconsegueix un equilibri important. Novament, la
desigualtat es troba quan mirem les dades de les famílies que resideixen fora del municipi de
Valls i que escolaritzen els seus fills en els centres educatius de Valls. No hi ha famílies amb
tots els seus membres a l’atur, tot i que la diferència es trasllada a les llars mixtes (45%), es
manté un percentatge semblant a les tres àrees educatives pel que fa a les llars amb tots els
adults ocupats: 55% fora de Valls i entre el 57% i el 59% en les tres àrees de Valls.
3. Situació laboral
Taula 24. Situació laboral de les llars que resideixen en les diferents zones educatives,
1r d’ESO
Zona A (ESO) Zona B (ESO) Zona C (ESO) Fora de Valls
Llar amb tots els adults
aturats/ades
5,1% 8,2% 4,2%
Llar mixta 35,4% 34,4% 38,7% 45,0%
Llar amb tots els adults
ocupats/ades
59,6% 57,4% 57,1% 55,0%
Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris de 1r d’ESO del curs 2010-2011.
Amb aquestes zones educatives s’observa un equilibri, tot i que manquen dades de com
quedaria distribuïda la demanda de les famílies que resideixen fora de Valls i que tenen un
perfil socioeducatiu diferent, tal com hem pogut analitzar mitjançant els indicadors del nivell
d’estudis, la nacionalitat i la situació laboral de la llar.
A continuació analitzem els fluxos de mobilitat escolar amb les dades del curs 2010-2011
segons la simulació de zonificació que hem fet per als centres de secundària.
6.2.3.3 Fluxos de mobilitat escolar
En aquest cas de secundària, podem observar una considerable correspondència entre la
procedència residencial de les famílies i l’adjudicació de zona educativa del centre en què
escolaritzen els seus fills actualment.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 108
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
Així, el col·legi Cor de Maria es nodreix actualment en un 78,5% de famílies que viuen a les
zones A i B, de què, segons aquesta proposta, hauria d’acollir alumnat per proximitat. En el
cas de l’IES Serra de Miramar, el 42% del seu alumnat prové actualment de la zona on
quedaria adjudicat el centre educatiu. L’IES Narcís Oller també té la seva demanda educativa
en un 39% de la zona B, a la qual s’adjudicaria seguint aquest mapa escolar. Els dos centres
restants, el Claret i l’IES Jaume Huguet, tenen respectivament un 18% i un 25% d’alumnat
procedent de la zona educativa de referència.
Les famílies que resideixen fora del municipi representen entre un 3% i un 13% de l’alumnat
dels diferents centres educatius. No en coneixem la procedència ni l’adjudicació, per la qual
cosa no podem inferir si hi hauria gaire mobilitat escolar.
Taula 25. Procedència residencial de les famílies de 1r d’ESO escolaritzades actualment en els diferents centres educatius, segons la simulació de tres zones educatives. Curs 2010-2011 Zona A (ESO) Zona B (ESO) Zona C (ESO) Fora de Valls Total
Cor de Maria (zones A i B) 47,1% 31,4% 15,7% 5,9% 100,0%
Serra de Miramar (zona C) 29,6% 22,2% 44,4% 3,7% 100,0%
Narcís Oller (zona B) 17,7% 39,8% 39,8% 2,7% 100,0%
Jaume Huguet (zona A) 28,2% 27,1% 36,5% 8,2% 100,0%
Claret (zona C) 24,2% 45,2% 17,7% 12,9% 100,0%
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris de 1r d’ESO del curs 2010-2011.
Les conclusions de les tres propostes de zonificació es presenten en el capítol 7 següent, que
reuneix les principals conclusions i reflexions sobre tota la diagnosi per poder presentar, en
l’últim capítol, les propostes d’intervenció.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 109
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
7. Conclusions
El tema que ens ocupa en aquest projecte té un immens interès en el nostre context. És un
projecte pilot d’àmbit municipal que té per objectiu diagnosticar i millorar de manera
participada els processos d’escolarització del municipi tenint la igualtat d’oportunitats i la
cohesió social com a eixos principals.
Actualment a Catalunya estem davant d’una situació preocupant de concentració de
necessitats educatives en múltiples centres educatius, en bona mesura a causa de l’absència
d’una planificació adequada del procés d’escolarització de les onades migratòries dels últims
deu anys. Assistim avui a forts nivells de segregació escolar en molts municipis catalans, entre
els quals hi ha Valls.
El projecte que us hem exposat en les pàgines anteriors s’ha realitzat durant dotze mesos i té
un gran potencial, perquè Valls ha estat un dels primers municipis amb voluntat de capgirar la
situació. Sabem que això no es fa en poc temps, que la situació s’ha anat gestant durant anys.
La diagnosi acurada i les propostes de millora que recull aquest informe conviden a què els
agents implicats puguin adoptar polítiques educatives que progressivament condueixin a una
situació de menor desigualtat escolar al municipi que assegurin la qualitat educativa.
A mode de síntesi, exposem breument algunes de les conclusions que es desprenen de la
diagnosi, per passar finalment, en el capítol 8, a les propostes d’intervenció.
L’equilibri territorial i la segregació escolar
1) L’anàlisi sociodemogràfica de la població del municipi ens informa que a Valls no hi
ha una segregació territorial significativa entre estrangers i autòctons.
El fenomen de la segregació escolar pot produir-se per diferents factors. La segregació
territorial i el seu reflex en l’àmbit escolar són un dels mecanismes més habituals en
municipis on hi ha una segregació territorial alta i una zonificació que relaciona la composició
dels districtes amb la dels centres educatius. No és el cas de Valls.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 110
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
L’índex de dissimilitud informa d’una segregació residencial baixa o, en tot cas, moderada
(0,28). La distribució de les famílies estrangeres entre els diferents districtes és força
homogènia.
La inexistència d’una segregació territorial alta descarta aquest factor com a explicatiu de la
segregació escolar.
2) La segregació escolar a primària és moderada-alta. També s’han identificat altres
desigualtats en aquesta etapa educativa.
L’anàlisi de les dades sobre l’alumnat dels centres educatius ens ha permès quantificar d’una
manera global el grau de segregació que hi ha entre l’alumnat estranger i l’alumnat autòcton.
L’índex de dissimilitud ens permet mesurar la proporció d’alumnat estranger que hauria de
canviar de centre per tal d’assolir una distribució perfectament igualitària. Aquest índex,
calculat per a l’alumnat de primària, és de 0,51. I s’interpreta com que hipotèticament el 51%
dels alumnes estrangers haurien de canviar de centre per assolir una distribució perfectament
equilibrada.
La segregació és moderada-alta i supera la mitjana catalana. És un fenomen preocupant per
les conseqüències educatives que comporta.
A partir de les dades del qüestionari facilitat a les famílies de P3 i 1r d’ESO, s’han trobat altres
desigualtats socials a primària, com és el perfil de les famílies que van a uns centres i als
altres, pel que fa al nivell educatiu, a la situació laboral i als ingressos.
La concentració de situacions familiars desafavorides afecta el rendiment dels alumnes,
principalment el dels alumnes amb més desavantatge social. La literatura sociològica de
l’educació evidencia la relació positiva entre l’heterogeneïtat de la composició escolar i els
efectes positius sobre el rendiment escolar de l’alumnat.
La concentració de nivells educatius baixos, desocupació laboral o ingressos inferiors és dóna
no només en relació amb les llars estrangeres sinó també amb les autòctones. Així, els centres
amb altes concentracions d’estrangers també tenen concentracions d’autòctons en situacions
desafavorides. Les dades corroboren la informació que ens avençaven les entrevistes amb
directors i directores de centres sobre la distribució desigual dels alumnes autòctons.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 111
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
Tot i així, la desigualtat més gran pel que fa al volum d’alumnes es produeix amb les famílies
estrangeres, principalment en dos centres públics de primària, La Candela i Baltasar Segur.
3) A secundària hi ha més equilibri en la distribució, tant per nacionalitat de l’alumne,
com per nivell educatiu, situació laboral i ingressos de les famílies.
No hi ha segregació escolar en aquesta etapa educativa; l’índex indica un 0,12, la meitat de la
mitjana catalana. Tampoc s’identifiquen altres desigualtats significatives.
L’equilibri en l’etapa de secundària contrasta amb la segregació escolar de l’etapa de
primària. El nombre d’estrangers en una etapa i en l’altra és semblant.
Un dels factors que pot explicar aquesta distribució equilibrada és l’escolarització més
elevada de l’alumnat d’aquesta etapa en la xarxa pública. Un altre factor important és la tria
de les famílies. En la mesura en què la segregació escolar és baixa, hi ha una elecció més
equilibrada entre centres educatius. La composició escolar, com s’ha pogut analitzar, és un
dels factors que fa que tant famílies de primària com de secundària descartin determinats
centres.
4) Els alumnes amb NEE estan desigualment distribuïts
Les concentracions als centres educatius de Valls no només són d’alumnat estranger. La
distribució desigual de l’alumnat amb NEE és un problema que té a veure amb la detecció de
les NEE, la distribució d’aquests alumnes, els recursos dels centres i les necessitats de
l’alumnat.
La concentració dels alumnes amb NEE socials fonamentalment té lloc en dos centres a
primària: La Candela i Baltasar Segur. En l’etapa de secundària la distribució és força
equilibrada.
Respecte dels alumnes amb NEE de tipus A (discapacitat física, psíquica o sensorial), es
concentren en l’Eladi Homs a primària i Serra de Miramar a secundària; diferents factors
influeixen en aquest fenomen. En primer lloc, la “bona fama” en l’atenció a aquest alumnat
entre les famílies genera concentració de la demanda; en segon lloc, la reserva de places
educatives és menor que el nombre d’alumnes amb NEE, factor que fa concentrar la resta
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 112
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
d’alumnes amb NEE en els centres on queden places buides, dificultant la distribució
equilibrada entre tots els centres educatius; en tercer lloc, els criteris d’assignació d’aquest
tipus d’alumnat utilitzats fins ara han estat l’existència de vacants, les necessitats dels
alumnes i els recursos del centre. Actualment, la Comissió d’Escolarització treballa
incorporant el criteri de distribució equilibrada en substitució de l’existència de vacants,
alhora que ha augmentat la reserva de places de 2 a 4.
Tot i ser concentracions moderades, aquest tipus d’alumnat està augmentant, a causa de la
millora del sistema i dels criteris de detecció que s’estan implementant. L’alumnat amb NEE
pot visibilitzar part de la concentració d’estrangers, ja que s’estan tenint en compte els
nouvinguts que provenen de països d’Àsia i Àfrica. La reserva de places encara no s’adequa al
nombre d’alumnes amb NEE.
Per què hi ha segregació escolar a Valls?
5) La matrícula viva està baixant, ja no és la causa principal de la reproducció de la
segregació escolar.
Una de les causes de la gestació de la segregació escolar a primària a Valls ha estat el procés
circular entre l’existència de vacants en determinats centres educatius després del període de
matriculació i l’arribada d’alumnat fora de termini.
Aquest mecanisme ja no funciona, per dues raons. En primer lloc, no queden places vacants
concentrades en un únic centre, sinó que les ràtios són força altes una vegada tancat el procés
de matriculació. En segon lloc, l’assignació de places d’incorporació tardana es fa tenint en
compte el criteri de distribució equilibrada, motiu pel qual les dades de matrícula viva del curs
2010-2011 són notablement més equilibrades que les del curs anterior. Així mateix, la
disminució de l’arribada d’alumnes fora de termini contribueix a distribuir més fàcilment
aquests alumnes. Tanmateix, la desincentivació de la immigració per causes econòmiques té
caràcter cíclic i convé sistematitzar o protocol·litzar les eines per distribuir-los de manera
equilibrada per poder fer front a futures onades migratòries.
El principal mecanisme actual de reproducció de la segregació escolar es produeix en el
procés d’elecció de centre.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 113
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
6) La segregació actual a primària és fruit fonamentalment del comportament de la
demanda, que se segrega des de l’inici del procés de preinscripció.
La segregació escolar s’ha gestat a Valls durant deu anys a partir d’una escassa planificació
educativa del fenomen migratori. Actualment, la distribució desequilibrada de l’alumnat es
reprodueix pel comportament de les famílies autòctones i estrangeres en el moment de triar
centre educatiu. D’una banda, la informació de què disposen les famílies és desigual. En
aquest sentit, en el capítol 8 es desenvolupen propostes de política informativa. D’altra
banda, l’anàlisi de les raons de les famílies per triar centre educatiu aporta informació sobre el
comportament de la demanda. La proximitat és el motiu principal de tria de les famílies de P3 i
el projecte educatiu de les de 1r d’ESO. Les famílies descarten els centres amb baixa qualitat
del professorat i tenen en compte a primària la presència d’alumnes immigrants i d’un perfil
d’alumnes que no els agradi a l’hora de descartar centre.
Cal que es tingui present la lluita contra la segregació escolar a l’hora d’assignar nou alumnat.
En el capítol final de propostes es presenten algunes eines de distribució equilibrada de
l’alumnat i propostes d’intervenció.
7) En les entrevistes als equips directius i tècnics d’educació s’ha detectat un punt de
partida compartit, que és la diagnosi de les concentracions escolars a primària.
Les dades d’aquest informe confirmen i especifiquen el tipus i el grau de concentracions. La
concentració d’alumnat estranger, la concentració d’alumnat amb NEE, la concentració
d’alumnat d’incorporació tardana o la concentració de pobresa són fenòmens que tots els
actors coneixen, tot i que no disposen de dades objectives. El consens en la diagnosi és el
primer pas per dissenyar una estratègia que incorpori els diferents vessants de l’escolaritat a
Valls.
A partir d’aquesta diagnosi compartida es detecten punts de trobada i de dissens respecte
dels canvis possibles. L’anàlisi d’aquests punts en el capítol 5 ha permès incorporar la
informació dels actors de la comunitat educativa en el disseny de les propostes d’intervenció
(capítol 8).
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 114
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
Sobre les tres propostes de zonificació
8) Les tres propostes exposades en el capítol 6 reflecteixen com quedaria distribuïda la
població entre centres seguint un criteri d’equilibri escolar i social.
Si el municipi decidís zonificar, de les dues propostes per a l’etapa de primària recomanem la
segona proposta, la qual reuneix dues característiques importants: l’equitat educativa i un
ventall de tres centres educatius de prioritat d’accés per a les famílies de cada zona escolar.
La situació de segregació escolar a primària necessita eines de planificació educativa per
millorar i la zonificació és una d’aquestes eines. No obstant això, el procés ha de poder
comptar amb un cert consens de la comunitat educativa per tal que la zonificació sigui
acceptada tant per famílies com per centres educatius.
Respecte de la proposta per a secundària, es parteix d’una realitat molt diferent de la de
primària, ja que en aquest cas no hi ha segregació escolar, sinó ben al contrari. La proposta
resoldria el problema del transport escolar, tot i que limitaria les prioritats d’accés de les
famílies; a més, s’ha de tenir molta cura en la distribució socioeducativa de la població de fora
de Valls. En conjunt, el perfil social d’aquesta població correspon majoritàriament a famílies
autòctones, amb nivells d’estudis alts i una millor situació laboral que la resta de famílies de
1r d’ESO, segons les dades de què es disposa. Aquest factor s’ha de tenir present en el
moment de fer les assignacions escolars; per tal de mantenir l’equilibri de les zones escolars
són necessaris tant el criteri de proximitat del poble al centre de secundària, com la
distribució equilibrada dels perfils socioeducatius.
Cal remarcar la millora notable en l’heterogeneïtat dels perfils socioeducatius dels centres
respecte de les dades de distribució de l’alumnat actual que resulten de les simulacions de
zonificació que es presenten en aquest capítol. Els tres exercicis validen la possibilitat
d’utilitzar la zonificació en el cas de Valls com a eina per regular la segregació escolar actual.
No obstant això, és fonamental assenyalar que la zonificació per si mateixa no garanteix la
distribució de la demanda, per dos motius principalment; d’una banda, l’heterogeneïtat
socioeconòmica en la zona educativa no ens informa de la distribució futura de la demanda
entre els centres d’aquella zona escolar, i es poden continuar produint fenòmens de
dualització de la demanda. I d’altra banda, el comportament de la demanda d’un curs pot
canviar l’any següent pel que fa als fluxos de mobilitat estudiats. Per tant, la combinació amb
eines com la reserva de places o polítiques informatives potents és molt recomanable.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 115
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
En l’apartat següent es presenten un seguit de propostes d’intervenció, tenint en compte
aquesta diagnosi participada.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 116
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
8. Propostes d’intervenció educativa
Aquest capítol recull les principals línies d’intervenció educativa que es deriven de l’informe
presentat. Les línies de treball, les prioritats d’actuació i les propostes específiques
d’intervenció són fruit de la diagnosi realitzada en aquest projecte i de la sessió de treball que
es va fer el 14 juny de 2011 amb la participació de representants de la comunitat educativa de
Valls.
El capítol s’estructura en tres àmbits de propostes d’intervenció: Les polítiques d’informació i
de canalització de la demanda; La planificació de l’oferta educativa i la distribució equilibrada
d’alumnat amb NEE, i Les polítiques d’intervenció focalitzada. En cada àmbit distingirem tres
nivells d’anàlisi: els principals elements de diagnòsi, les prioritats d’actuació i finalment, les
propostes d’intervenció.
Cal insistir en el fet que les propostes plantejades són suggeriments que hauran de discutir i
matisar els actors implicats. En aquest sentit, és desitjable que l’Ajuntament de Valls lideri un
procés de debat i consens amb els diferents actors entorn d’un pla d’actuació, el qual, a mig
termini, pot constituir una eina de política educativa fonamental per reduir la segregació
escolar del municipi i afavorir la igualtat d’oportunitats educatives.
8.1 Polítiques d’informació i canalització de la demanda
8.1.1 Elements de diagnosi
En aquest informe s’ha analitzat la incidència de diferents factors en la reproducció de la
segregació escolar a Valls. Una de les conclusions més destacades ha estat que la segregació
escolar actualment no té relació directa amb l’arribada d’alumnat fora de termini, sinó
especialment amb les pautes d’accés i d’elecció dels centres per part de les famílies. L’elecció
concentrada en determinats centres i sobretot el descart d’altres escoles té, doncs, un paper
fonamental en la configuració de la composició escolar dels centres educatius.
La relació amb les famílies, la informació que els arriba o que cerquen, incideix en l’elecció de
centre de les famílies i constitueix un factor fonamental per entendre la configuració de les
pautes de demanda. A continuació s’exposen diversos aspectes de la diagnosi que
caracteritzen la qualitat i quantitat d’informació de què les famílies disposen. Destaquem tant
els aspectes relacionats amb els possibles dèficits en l’oferta d’informació (centres educatius
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 117
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
i OME principalment), com els que es deriven del comportament de la demanda (estratègies
de les famílies en la cerca d’informació).
1. Àmbit de la demanda
• Els mecanismes de cerca d’informació són desiguals segons els perfils de famílies.
• L’accés a les fonts d’informació és difícil per a algunes famílies.
• Es detecta una desigualtat en la satisfacció respecte de la informació rebuda per part de
les diferents famílies per escollir centre.
• Es detecta un tipus de demanda d’informació molt generalitzada a secundària per part
de les famílies que escolaritzen als seus fills a 1r d’ESO: les dinàmiques de relació
d’aquest alumnat amb l’alumnat més gran, la conflictivitat, etc.
• La principal demanda d’informació als centres concertats es concentra en aspectes
relacionats amb el projecte educatiu, la disciplina i els valors religiosos dels centres. Pel
que fa als centres públics, la informació que es demana és més diversificada, té a veure
amb les despeses, el tipus de centre i el fet de poder escolaritzar els fills fins a 18 anys.
2. Àmbit de l’oferta d’informació
L’observació del procés de preinscripció ens ha permès conèixer les fonts i els tipus
d’informació que es proporciona a les famílies abans d’inscriure’s als centres educatius. A
continuació es descriu la realitat que s’ha trobat a Valls en aquest àmbit:
• La comunicació entre els centres educatius i l’OME és molt desigual, tant en freqüència
com en qualitat. Aquest fet afecta la qualitat de la informació de què l’OME disposa per
donar a les famílies.
• Manca sistematització en la informació que es dóna des de l’OME a les famílies en el
procés de preinscripció.
• Actualment no hi ha jornada de portes obertes als centres de primària i sí en l’etapa de
secundària als tres IES.
• La informació a les famílies és de caire personalitzat, i respon a la demanda de les
famílies que s’apropen als centres educatius.
• S’han desenvolupat algunes accions potencialment efectives per reforçar la informació,
les quals, de manera aïllada, no han tingut ”l’efecte crida” esperat: informar a través de
la premsa, informar a través de les llars d’infants privades i difondre els premis als
resultats d’alumnes excel·lents de centres segregats per promocionar les escoles.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 118
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
• No tots els centres disposen d’informació per escrit (tríptic, etc.) per poder lliurar la
informació des d’altres punts informatius.
• A secundària es fan sessions informatives per als pobles de la comarca (no tots els IES).
• Destaquem dues estratègies que estan tenint bons resultats: la primera, en un centre de
primària, consisteix en el fet que dos pares de l’AMPA escollits per votació fan
“d’animadors” per fomentar la participació de les famílies i fer de pont entre
pares/mares i mestres; la segona estratègia es duu a terme en l’etapa de secundària, en
un centre on alguns alumnes fan de guies dels pares que es vénen a informar. Una altra
bona pràctica que està funcionant en un centre de secundària és explicar els plans
d’innovació a les famílies noves en la jornada de portes obertes.
8.1.2 Prioritats d’actuació
• Sistematitzar la informació mínima de què ha de disposar i que ha de difondre cada
centre.
• Augmentar els canals i les vies per facilitar l’accés a la informació dels centres
(diversificant, sistematitzant, per correu, amb participació de mediadors).
• Satisfer la demanda d’informació donant els elements necessaris perquè diferents perfils
de famílies puguin accedir a tota la informació relativa als centres escolars.
• Reforçar l’acompanyament a les famílies amb fills amb NEE en la tria de centre i a les
famílies que s’hagin d’assignar d’ofici o que no hagin pogut entrar en primeres opcions.
• Millorar la pedagogia de les decisions de planificació educativa.
8.1.3 Propostes d’intervenció
1. Sistematització de la informació i canals de comunicació
• Fer un recull de la informació i les característiques més significatives de tots els centres
educatius públics i concertats en un únic “llibret” (projectes, línies educatives i recursos,
ideari, titularitat, activitats, costos econòmics, obligatorietats, extraescolars, serveis –
menjador, acollida...–, horaris i altres).
• Acordar una acció conjunta de portes obertes a P3 i 1r d’ESO en tota la comunitat
educativa de Valls, i incloure aquesta informació en el llibret.
• Fer publicitat en premsa gratuïta de la informació dels centres.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 119
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
• Difondre des de l’OME la informació sobre els centres educatius a totes les famílies que
s’adrecin a l’Ajuntament per demanar informació educativa. Paral·lelament, s’hauria de
difondre als altres serveis educatius i de l’Ajuntament aquest servei informatiu perquè
sigui accessible a les famílies que ho necessitin.
• Formar les treballadores i treballadors socials de serveis socials de l’Ajuntament perquè
puguin començar a informar les famílies amb qui tenen contacte sobre les diferents
possibilitats de centres educatius segons les necessitats de la família i dels alumnes.
• Enviar un resum de les característiques de cada centre per correu ordinari a les famílies
que es detectin, pel padró municipal, que tenen fills en edat d’escolaritzar a P3 el curs
següent (valorar la possibilitat de fer-ho també per a 1r d’ESO).
2. Coordinació entre els agents informatius
• Establir mecanismes fixos d’intercanvi d’informació entre l’OME i els centres educatius
durant el procés de preinscripció i matriculació (per exemple, cada tres dies actualització
de les dades de preinscripció per tal de poder fer una orientació adequada a la realitat de
les places vacants i ocupades dels centres educatius). La coordinació hauria d’incloure
les vacants actualitzades al llarg del curs i també hauria d’optimitzar el sistema
d’informació de les vacants i de les baixes durant el curs escolar.
• Establir un vincle estable entre l’OME i els serveis socials per tal que aquests últims
puguin orientar les famílies sobre els centres prioritaris on poden escolaritzar els nens i
nenes amb necessitats educatives específiques.
• Establir un vincle entre l’OME i els serveis de pediatria per tal de recollir informació de
les famílies que entren a P3.
3. Acompanyament a les famílies
• Acompanyament a les famílies amb NEE en el procés de preinscripció i matriculació, i
acompanyament a les famílies assignades d’ofici. Hi ha municipis que26 tenen bones
pràctiques en aquest àmbit i que han aconseguit rebaixar moltíssim el malestar de les
famílies a partir d’un acompanyament i de la canalització de la demanda. Es pot
aprendre d’aquestes experiències.
• Acompanyament a les famílies de P2 uns mesos abans d’haver de triar centre per a P3.
D’una banda, s’ha d’informar les escoles bressol per què facin difusió i promoció dels
26 Des de la Fundació us podem posar en contacte amb aquests municipis per tal de conèixer las bones pràctiques en aquest àmbit i els detalls tècnics d’implementació. Properament sortirà una publicació sobre un projecte de municipis i equilibri escolar en què Valls ha participat.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 120
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
centres de primària, i s’ha de fer un èmfasi especial entre les famílies autòctones sobre
els centres amb altes concentracions d’alumnat estranger per proposar-los que s’hi
incorpori un grup important de famílies autòctones a la vegada.
• Oferiment d’un servei disponible de traducció i mediació per a les famílies nouvingudes
i per a les que ho necessitin durant tot el procés de preinscripció i matriculació, així com
acompanyar-les als centres educatius.
8.2 Planificació de l’oferta educativa i distribució equilibrada
Un dels elements fonamentals que cal tenir en compte per assolir un equilibri escolar és la
complementarietat de les polítiques educatives que es posen en marxa. És fonamental que els
processos d’implementació dels tres àmbits explorats en aquest capítol siguin paral·lels i
transversals, i es prevegin globalment.
Una vegada analitzada la política d’informació i canalització de la demanda, explorem els
diferents instruments de planificació educativa. L’existència o el risc de segregació escolar
haurien de ser aspectes fonamentals a l’hora de prendre decisions de planificació educativa.
La planificació de les places escolars, la planificació del transport, la reserva de places per a
alumnes amb NEE, la distribució de l’alumnat d’incorporació tardana, el tipus de zonificació
del municipi, las ràtios i l’adscripció són alguns dels instruments que estan a l’abast dels
agents educatius per poder equilibrar l’escolarització en el municipi.
En primer lloc s’analitzen els elements de diagnosi de l’estat actual de cadascun dels
instruments i els efectes que tenen sobre la realitat escolar actual, i finalment, es fan
propostes d’intervenció.
8.2.1 Elements de diagnosi
1. Planificació de places escolars: equilibri entre oferta i demanda
• A primària hi ha centres educatius que assumeixen grups escolars puntuals en diferents
cursos (“bolets”). En total implica la necessitat d’una línia més.
• Tot i comptar amb una nova línia al centre Eugeni d’ors, persisteix la necessitat d’afegir
una altra línia en algun dels altres centres o bé d’obrir un nou centre d’una línia.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 121
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
• Hi ha sobredemanda de places escolars al sud de la ciutat que ara se supleix amb
grups en altres centres del municipi.
• Els criteris per obrir noves línies que s’apliquen en l’actualitat són els següents: la
sobredemanda de les famílies i la seva ubicació, i l’acceptació per part dels centres
educatius de les propostes de la Comissió d’Escolarització i l’OME (per trobar consens
tot i que la llei no ho exigeix).
• A secundària hi ha queixes sobre el poc consens i transparència que hi ha per obrir
línies o nous centres en aquesta etapa educativa.
• La comunitat educativa detecta una manca de places escolars a la zona nord-oest en
l’etapa de secundària.
2. Planificació del transport escolar
• Hi ha un problema amb el transport escolar, sobretot a secundària, ja que totes les
rutes van a tots els centres educatius. Les rutes es fan massa llargues per a alguns
alumnes, que viatgen fins a una hora i mitja per arribar al seu centre educatiu.
3. Detecció i distribució de l’alumnat amb NEE
• El sistema actual de detecció d’alumnes amb necessitats educatives específiques es fa
exclusivament des de l’EAP i no es coneixen tots els casos abans de la preinscripció. Hi
ha algunes queixes sobre la variabilitat en els criteris de diagnosi entre els diferents
casos.
• La reserva de places amb NEE és menor que la quantitat d’alumnes amb necessitats
educatives específiques que es detecten després de fer el procés de preinscripció.
• Hi ha centres educatius amb altes concentracions d’alumnat amb NEE.
• No es planifica l’assignació d’alumnes amb NEE segons el criteri de distribució
equilibrada.
• Hi ha manca de coordinació entre els agents que poden tenir informació sobre els
futurs alumnes amb NEE de P3.
• Actualment no hi ha un acompanyament a les famílies d’alumnat amb NEE que no
entren en primera opció.
• Les famílies no coneixen els objectius educatius dels criteris d’assignació de places
educatives.
• S’han començat a controlar els falsos empadronaments i algunes irregularitats que
l’OME ha detectat en el procés d’admissió.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 122
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
4. Distribució de l’alumnat d’incorporació tardana
• Actualment aquest alumnat està distribuït de manera equilibrada.
• Hi ha una bona coordinació entre l’OME, la Comissió d’Escolarització i els centres
educatius.
• Es detecta manca d’acompanyament a les famílies una vegada se’ls ha informat i
assignat plaça educativa.
5. Ràtios
• Els augments continuats de ràtios en els cursos anteriors han comportat que tots els
centres educatius de Valls tinguin ràtios de 27 alumnes. Aquesta hauria de ser una
mesura excepcional.
• La Taula de Planificació, en avaluar les necessitats de places escolars, va decidir obrir
una línia aquest curs 2011-2012, i va detectar una sobredemanda educativa que encara
persisteix. De cara al curs vinent, 2012-2013, s’han de prendre mesures duradores
tenint en compte la previsió escolar per als dos cursos vinents a partir de les dades del
padró d’habitants.
• Els intents de polítiques de baixada de ràtio fins ara no han tingut èxit a Valls, la manca
de consens ha fet que no es pogués implementar cap baixada de ràtios (que tenia per
objectiu la distribució equilibrada de l’alumnat).
• Actualment, la baixada de la matrícula viva fa que una mesura d’aquest tipus sigui
menys efectiva que la reserva de places.
6. Despeses escolars. Famílies i centres
• Hi ha famílies que no van als centres concertats, tot i voler-ho, per qüestions
econòmiques.
• Les beques no funcionen prou bé perquè l’accés als centres concertats sigui equitatiu.
• Els centres concertats es queixen perquè sense les quotes familiars en concepte
d’activitats complementàries no poden afrontar les despeses dels seus equipaments
educatius.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 123
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
7. Tipus de zonificació al municipi
• El municipi té zona única i, per tant, l’alumnat dels centres educatius prové de tot el
municipi.
• La segregació territorial al municipi és baixa, element que faria que la zonificació
potencial no reproduís una elevada segregació urbana.
• No hi ha consens entre els directors i directores de centres educatius per establir la
zonificació escolar al municipi.
• L’equilibri escolar actual a secundària genera reticències en la comunitat educativa a
l’hora de pensar en una zonificació potencial. Una possibilitat seria zonificar primària i
deixar l’etapa de secundària amb zona única.
• No està clar que la modificació de la zonificació redueixi per si mateixa la segregació
escolar en el context actual de Valls, hi ha altres mesures més clares per reduir la
segregació a Valls.
• En la diagnosi s’han presentat tres simulacions de zonificació possibles amb tres
criteris: distribució equilibrada de l’alumnat, demanda i oferta escolar del municipi i
possibilitats d’elecció de les famílies. La implementació de l’una o de l’altra dependrà
del grau d’acord entre els agents educatius i d’un estudi més exhaustiu sobre aquest
tema concret.
• La disposició geogràfica dels centres afegeix una dificultat, però no impedeix la
zonificació, com es pot veure en la simulació presentada. Cap d’aquests motius és
suficient per descartar la possibilitat de modificar la zonificació actual.
8. Adscripció i tipus de centres
• No hi ha a Valls cap adscripció entre centres de primària i centres de secundària.
Elements com la segregació escolar que hi ha a primària i l’equilibri de secundària fan
descartar aquesta mesura d’adscriure centres pels possibles efectes no desitjats que
pot tenir en la configuració escolar de l’etapa de secundària.
• La comunitat educativa manifesta, en consens, que aquesta mesura d’adscripció pot
comportar problemes de concentració d’alumnat a secundària, actualment inexistents.
• Els centres educatius públics a Valls estan separats entre primària i secundària. Només
hi ha escolarització 3-16 en dos dels centres concertats. S’han detectat demandes de
famílies de poder escolaritzar als seus fills i filles dels 3 als 18 anys.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 124
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
8.2.2 Prioritats d’actuació
1. Planificació de places escolars
• Equilibrar la demanda i l’oferta de places educatives a la ciutat planificant l’escolaritat
globalment (descartant solucions parcials) i avaluant la necessitat de noves
infraestructures.
• Incloure el criteri de distribució equilibrada de l’alumnat a l’hora d’obrir una línia o
centre educatiu (NEE, alumnat estranger i/o pobresa).
2. Planificació del transport escolar
• Aconseguir que els alumnes no viatgin més de mitja hora cada matí per anar al seu
centre educatiu.
3. Alumnat amb NEE i alumnat estranger
• Planificar adequadament la distribució de l’alumnat amb necessitats educatives
específiques tenint en compte el criteri fonamental de distribució equilibrada entre
centres educatius.
• Aconseguir la màxima transparència en el procés d’assignació de les places amb NEE.
És prioritari que les famílies entenguin l’objectiu i els criteris d’assignació.
• Acompanyar les famílies que no entrin en primera opció.
• Continuar controlant les irregularitats en el procés d’admissió en els centres educatius i
els falsos empadronaments.
4. Alumnat d’incorporació tardana
• Mantenir els criteris actuals de distribució de la matrícula viva.
• Aconseguir un sistema estable de distribució amb consens de la comunitat educativa
que no depengui de la inspecció o d’actors educatius que s’incorporin a la planificació
educativa de Valls.
5. Ràtios
• Aconseguir una planificació educativa que només faci servir les pujades de ràtio com a
fets excepcionals i no com a eina de planificació educativa.
• No es prioritza baixar les ràtios com a mesura aïllada.
• En cas d’obrir una línia o un centre educatiu, pot ser una bona mesura per tal que tots
els grups es vagin omplint de manera equilibrada.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 125
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
• Fins ara els intents de polítiques de ràtio no han tingut èxit a Valls, la manca de
consens ha fet que no es pogués implementar cap canvi de ràtios.
• Actualment, la baixada de la matrícula viva fa que una mesura d’aquest tipus sigui
menys efectiva que la reserva de places.
6. Despeses escolars. Famílies i centres
• Garantir la gratuïtat real del conjunt de centres sufragats amb fons públics.
• Compensar amb fons de l’Administració pública les quotes en concepte d’activitats
complementàries que les famílies amb NEE no puguin pagar en els centres concertats.
• Garantir condicions materials de qualitat en el conjunt de centres sufragats amb fons
públics.
7. Tipus de zonificació
• Seria convenient fer un estudi més exhaustiu, basat en la simulació que es presenta en
aquest informe.
• És una prioritat mantenir l’equilibri actual a secundària i qualsevol proposta en aquest
àmbit s’ha de fer amb molta cura.
8. Adscripció i tipus de centres
• Mantenir l’equilibri escolar de secundària i aconseguir un equilibri més gran a primària.
L’adscripció no és una mesura que garanteixi aquestes prioritats.
• Aconseguir tenir almenys un centre públic on es pugui escolaritzar els infants des dels
3 anys fins als 16.
8.2.3 Propostes d’intervenció
1. Planificació de places escolars
• Obrir una línia a l’escola Enxaneta per respondre a la demanda educativa de la zona.
Actualment no és recomanable obrir una línia més a La Candela perquè encara no s’ha
aconseguit que canviï l’imaginari de les famílies autòctones sobre aquest centre i això
pot generar una concentració d’alumnat estranger encara més elevada. S’ha fet bé
d’obrir un grup en un altre centre amb baixa concentració. En un futur sí que es podria
plantejar obrir una línia a La Candela, acompanyat d’altres mesures que s’han de
prendre prèviament i d’un equip directiu i de mestres que ja és “potent i constant”
(paraules de la comunitat educativa en la jornada de treball). El criteri tècnic hauria de
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 126
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
ser: obrir una línia en un centre educatiu i equilibrar el perfil de la demanda potencial
amb el perfil de les famílies del centre.
• Implementar mesures combinades per tal de no generar concentracions d’alumnat a
l’hora d’obrir noves línies o centres. Per exemple, baixar les ràtios fins que s’omplin els
grups equilibradament, etc.
• Des de la comunitat educativa, a secundària es proposa fer un institut escola aprofitant
la creació del nou edifici IES Serra de Miramar per cobrir les necessitats de places
escolars en les dues etapes. Des d’aquest projecte es dóna suport a la proposta, ja que
tècnicament resol moltes de les demandes i necessitats educatives de les famílies.
2. Planificació del transport escolar
• Regular i establir la distribució horària del bus escolar. Coordinar-se amb el consell
comarcal i prioritzar la municipalitat del transport escolar.
3. Detecció d’alumnat amb NEE i reserva de places
• Unificar els criteris entre els professionals que intervenen en la diagnosi de dictàmens.
• Dissenyar un protocol de detecció de l’alumnat amb NEE per tal de fer una planificació
educativa ajustada a les necessitats i evitar així concentracions d’alumnat amb NEE en
determinats centres.
• Coordinar-se amb serveis socials, escoles bressol i serveis de pediatria per tenir
informació de les famílies que tenen un fill/a en edat de ser escolaritzat a P3 amb NEE
(amb dades del padró d’habitants).
• Fer entrevistes a les famílies de les quals no es tingui informació per tal de saber si el
seu fill/a necessita una plaça amb NEE i per tal de poder-les orientar cap al centre
educatiu més adient, tenint en compte el criteri de distribució equilibrada.
• Coordinar-se amb serveis territorials i ajustar la reserva de places amb NEE al nombre
d’alumnes detectats abans de la preinscripció.
• Acompanyar les famílies en el procés de preinscripció i matriculació, amb la possibilitat
de reunir grups de famílies que estiguin en la mateixa situació per acordar solucions.
• Dotar de mesures compensatòries aquelles famílies que hagin de traslladar-se a un
centre educatiu que no sigui pròxim al seu domicili particular o de feina. Coordinar-se
amb el consell comarcal per donar beques de menjador i transport.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 127
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
• Fer una campanya informativa sobre el procés de detecció i assignació de l’alumnat
amb NEE perquè les famílies entenguin els criteris i confiïn en el seu funcionament
(entenent que repercuteix en benefici seu).
• Controlar les irregularitats en el procés d’admissió, tal com s’està fent en els últims dos
cursos escolars.
4. Alumnat d’incorporació tardana
• Continuar amb els criteris actuals de distribució equilibrada.
• Evitar escolaritzar matrícula viva en els centres segregats, independentment de les
places vacants que hi hagi disponibles.
• Acompanyar les famílies nouvingudes abans de la matriculació, durant aquest procés i
després, almenys durant el primer mes de classes.
• Augmentar la reserva de places.
• Arribar a un acord amb la comunitat educativa sobre els criteris de distribució
equilibrada de la matricula viva perquè siguin reproduïbles en un futur malgrat canviïn
els membres actuals de la Comissió d’Escolarització
5. Ràtios
• Reduir les pujades de ràtio i substituir-les per una previsió en la planificació escolar a
partir de les dades del padró municipal en la Taula de Planificació educativa.
• Arribar a un acord amb els serveis territorials per evitar concedir ampliacions de ràtio
mentre altres centres amb una demanda més feble encara tingui vacants disponibles.
• Combinar l’obertura de línia o centre amb una baixada de ràtio per poder omplir
equilibradament els grups escolars.
6. Despeses escolars. Famílies i centres
• Concedir beques de menjador a totes les famílies que ho necessitin. Acordar amb el
consell comarcal coordinar-se de manera estreta per a aquesta labor avaluadora i per
trobar els recursos suficients en les diferents administracions.
• Establir preus únics per xandall i altres materials i activitats extraescolars dels diferents
centres educatius de Valls (amb el Banc comú d’activitats extraescolars es pot avançar
molt).
• Acordar amb els serveis territorials una mena de contracte programa a escala local per
tal de compensar els centres concertats que manifestin no arribar a les despeses
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 128
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
mínimes per mantenir una activitat lectiva de qualitat i que per aquest motiu els
representa un problema la distribució equilibrada de l’alumnat amb NEE.
• Avaluar les necessitats dels centres concertats des de la Inspecció i l’Ajuntament.
Aconseguir recursos en les diferents administracions per poder fer front a les
necessitats infraestructurals dels centres concertats quan així ho considerin els agents
avaluadors.
7. Tipus de zonificació
• Per tal que la zonificació tingui impacte sobre la segregació escolar, és convenient fer
un estudi avaluador que tingui en compte com a criteri principal el perfil socioeconòmic
de les famílies i la seva distribució equilibrada. Les simulacions que es presenten en
aquest informe poden ajudar per establir el punt de partida d’aquest estudi de
zonificació.
• Paral·lelament, obrir un grup de treball amb la comunitat educativa que tingui per
objectiu arribar a un consens amb suport tècnic. És imprescindible partir de criteris
d’equitat educativa. Hi ha experiències en altres municipis de processos semblants
amb bons resultats, tant pel que fa a la zonificació com a la cohesió dels actors
educatius que hi han participat.
• Zonificar primària i deixar sense zonificar l’etapa de secundària és una possibilitat
interessat, donat el context vallenc.
8. Adscripció de centres educatius
• L’adscripció entre centres en el context actual de Valls no és recomanable. L’equilibri
actual en tota l’etapa de secundària i el desequilibri que hi ha en l’etapa de primària
fan recomanable desenvolupar altres mesures correctores. S’ha de poder aconseguir
un equilibri més gran en l’etapa de primària per poder vincular centres escolars i
pedagògicament evitar efectes no desitjats.
• L’únic motiu que justificaria una adscripció actualment és el problema del transport
escolar de l’alumnat que prové de fora del municipi. Els pobles del voltant podrien
adscriure’s a un o dos centres per tal que les rutes dels autobusos no passin per tots
els centres educatius.
• Quan el context escolar a Valls sigui un escenari amb més equilibri escolar, l’adscripció
pot ser una eina potent en la planificació educativa.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 129
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
9. Tipus de centres educatius
• Hi ha la possibilitat de fer un institut escola a l’IES Serra de Miramar en la seva ubicació
definitiva, per tal de respondre a la demanda de places educatives, tant a primària com
a secundària. D’aquesta manera es compliria un segon objectiu, donar sortida a les
demandes d’algunes famílies sobre una escolarització 3-16. No obstant això, com que
no se sap quan es construirà l’edifici, a curt termini no es podrà comptar amb aquesta
infraestructura. És una mesura que cal tenir en compte a l’hora de construir-lo.
8.3. PROJECTES D’INNOVACIÓ EDUCATIVA
En diverses recerques queda demostrat que la concentració d’alumnat amb necessitats
educatives específiques perjudica el rendiment i el desenvolupament educatiu d’aquest
alumnat. En l’última avaluació PISA (2009) es fa patent l’efecte company, en el qual es
demostra que els alumnes perjudicats per les concentracions de més del 25% d’alumnat
d’origen immigrat són aquests últims i no els alumnes autòctons.
Complementàriament a les mesures d’escolarització equilibrada, es plantegen alguns
projectes d’innovació educativa que tenen per objectiu afegir valor educatiu als centres que
històricament han tingut altes concentracions d’alumnat amb necessitats educatives
específiques. Els processos d’estigmatització, en aquest cas de centres escolars, són
complexos i s’han d’abordar des de diferents fronts. A continuació s’avaluen alguns dels
elements que justifiquen intervencions en la innovació educativa partint d’experiències
satisfactòries en contextos semblants.
8.3.1 Elements de diagnosi
• Es detecta manca de coordinació i de realització de projectes conjunts entre centres
educatius de primària. Igualment, hi ha manca de coordinació entre AMPA.
• Actualment no hi ha projectes conjunts entre les escoles de primària i les escoles
bressol.
• Hi ha un estigma sobre els dos centres amb més concentració d’alumnes estrangers a
Valls. Un dels centres té una llarga història estigmatitzadora.
• No hi ha jornada de portes obertes en tots els centres de primària i secundària.
• S’ha observat, a partir del Pla d’entorn, que de les activitats extraescolars proposades
per un centre en gaudeixen principalment les famílies d’aquell centre, no s’està
aconseguint l’objectiu de la interrelació.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 130
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
• S’ha observat que les despeses de les famílies entre els centres educatius són molt
diferents.
8.3.2 Prioritats d’actuació
• Modificar l’estigma sobre els centres amb altes concentracions
• Possibilitar a les famílies les visites als centres per poder escollir.
• Fomentar la coordinació entre centres educatius.
• Fomentar la relació entre escoles i territori.
• Equilibrar les despeses de les famílies en els centres educatius (menjadors escolars,
xandalls, llibres, activitats extraescolars).
8.3.3 Propostes d’intervenció
• Realitzar projectes atractius als centres segregats seguint el model dels Estats Units
d’escoles Magnet27.
• Revaloritzar els centres segregats i difondre l’impacte real del fet migratori sobre els
resultats educatius.
• Posar en marxa projectes que facin de Valls una ciutat educadora, coordinats per
l’OME. Fer un pla de projectes educadors coordinant els que ja hi ha i projectes nous:
Pla d’entorn, projectes intergeneracionals, d’aprenentatge servei i d’educació en valors
i diversitat amb propostes culturals i de lleure educatiu.
• Incloure l’ús dels espais dels centres educatius per a activitats d’educació no formal i
involucrar diferents professionals i agents educatius en activitats educatives o
engegant nous projectes comunitaris amb una definició àmplia d’educació (projectes
de l’FJB, com Temps de barri; Família, escola i èxit educatiu; Lideratge educatiu, són
algunes possibilitats).
• Per exemple: orientar els plans educatius d’entorn envers la vinculació dels centres
segregats al territori per trencar l’aïllament.
• Compartir jornades intercentres d’alumnat i activitats en què puguin participar les
famílies.
• Fomentar, des de l’Ajuntament, la coordinació entre AMPA, per exemple creant un espai
trimestral en què puguin parlar de les activitats extraescolars i compartir experiències i
espais.
27 Es podria pensar en un projecte bilingüe a l’escola La Candela.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 131
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
• Crear un banc comú d’activitats extraescolars a què les famílies s’apuntin i es
distribueixin les activitats entre les instal·lacions dels diferents centres.
• Fer jornades de portes obertes a tots els centres de primària i secundària per tal de
fomentar l’apropament de les famílies que equilibren el tipus d’alumnat de centre.
• Unificar criteris econòmics de les diferents escoles de Valls i en els casos en què no es
pugui, compensar les famílies que hagin d’accedir en aquests centres: per exemple, la
natació escolar té costos diferents, si s’unifica des del Patronat, es podrien igualar
costos pel que fa a preus de xandalls, menjadors escolars, reutilització de llibres, etc.
La implementació d’aquesta bateria de propostes de mesures educatives és competència dels
tècnics i polítics locals que juntament amb altres administracions hauran de liderar un nou Pla
d’actuació en matèria educativa a Valls.
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 132
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
9. Índex de taules, gràfics i mapes
Índex de taules Pàg.
Taula 1. Calendari d’execució del projecte, setembre del 2010 - octubre del 2011 10
Taula 2. Característiques del qüestionari 14
Taula 3. Llista de centres d’infantil i primària segons la presència d’alumnat
estranger respecte de la mitjana del municipi. Valls, 2010 45
Taula 4. Descripció de les variables construïdes per analitzar els qüestionaris 58
Taula 5. Nacionalitat de la llar segons nivell d’estudis màxim de la llar 60
Taula 6. Llengua de comunicació a la llar segons capital instructiu màxim 60
Taula 7. Situació laboral de les famílies de P3 i de 1r d’ESO per nacionalitat 65
Taula 8. Situació laboral de las famílies de P3 i de 1r d’ESO per nivell educatiu 65
Taula 9. Ingressos de les llars en funció de la nacionalitat de la família 68
Taula 10. Ingressos de les llars en funció del capital instructiu de les llars 68
Taula 11. Distribució de l’oferta i la demanda educativa a P3
en la proposta de cinc zones educatives 93
Taula 12. Nivell d’estudis de les famílies que resideixen en les diferents
zones educatives, P3 94
Taula 13. Nacionalitat de les famílies que resideixen en les diferents
zones educatives, P3 95
Taula 14. Situació laboral de les llars que resideixen en les diferents
Zones educatives, P3 95
Taula 15. Procedència residencial de les famílies de P3 escolaritzades
actualment en els diferents centres educatius, segons la simulació de
cinc zones educatives 96
Taula 16. Distribució de l’oferta i la demanda educativa a P3
en la proposta de tres zones educatives 99
Taula 17. Nivell d’estudis de les famílies que resideixen en les diferents
zones educatives, P3 100
Taula 18. Nacionalitat de les famílies que resideixen en les diferents
zones educatives, P3 100
Taula 19. Situació laboral de les llars que resideixen en les diferents
Zones educatives, P3 101
Taula 20. Procedència residencial de les famílies de P3 escolaritzades
actualment en els diferents centres educatius, segons la simulació de
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 133
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
tres zones educatives. Curs 2010-2011 102
Taula 21. Distribució de l’oferta i demanda educativa a 1r d’ESO
en la proposta de tres zones educatives 105
Taula 22. Nivell d’estudis de les famílies que resideixen en les diferents
zones educatives, 1r d’ESO 106
Taula 23. Nacionalitat de les famílies que resideixen en les diferents
zones educatives, 1r d’ESO 106
Taula 24. Situació laboral de les llars que resideixen en les diferents
Zones educatives, 1r d’ESO 107
Taula 25. Procedència residencial de les famílies de 1r d’ESO escolaritzades
actualment en els diferents centres educatius, segons la simulació de
tres zones educatives. Curs 2010-2011 108
Índex de gràfics
Gràfic 1. Piràmides de població total i per nacionalitat. Valls, 2009 18
Gràfic 2. Població estrangera i autòctona per grups d’edat. Valls, 2010 19
Gràfic 3. Evolució del percentatge de població estrangera sobre la població
total. Valls, 2000-2010 20
Gràfic 4. Població total segons la nacionalitat. Valls, 2010 21
Gràfic 5. Percentatge d’habitants del municipi amb nacionalitat
estrangera. Valls, 2010 22
Gràfic 6. Distribució de la població per districtes i seccions censals
segons la nacionalitat. Valls, 2010 23
Gràfic 7. Població escolar de 3 a 16 anys per nacionalitat. Valls, 2010 29
Gràfic 8. Població de 3 a 16 anys segons la nacionalitat, per districtes. Valls, 2010 29
Gràfic 9. Alumnes assignats en primera opció a P3 a cada
centre educatiu. Valls, curs 2009-2010 37
Gràfic 10. Relació entre demanda i assignació de places a P3, curs 2010-2011 38
Gràfic 11. Relació entre demanda i assignació de places a 1r d’ESO, curs 2010-2011 39
Gràfic 12. Nivell d’estudis de les famílies que demanen cada centre educatiu.
Valls, 2010-2011 40
Gràfic 13. Nacionalitat de les famílies que escullen aquests centres
en primera opció. Valls, curs 2010-2011 41
Gràfic 14. Percentatge d’alumnat estranger per curs. Valls, curs 2009-2010 42
Gràfic 15. Percentatge d’alumnat estranger a primària i secundària
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 134
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
per centres educatius. Valls, curs 2009-2010 43
Gràfic 16. Percentatge d’alumnat estranger sobre el total d’alumnat per cursos
i titularitat del centre. Valls, curs 2009-2010 48
Gràfic 17. Relació entre presència d’alumnat estranger i alumnat total
per sectors de titularitat. Valls, curs 2009-2010 49
Gràfic 18. Percentatge d’alumnes amb NEE per centres (total, dictamen i socials)
Valls, curs 2009-2010 51
Gràfic 19. Comparació dels percentatges de matrícula viva entre els cursos
2009-2010 i 2010-2011 a Valls 55
Gràfic 20. Distribució del capital instructiu de les llars entre els centres
educatius, primària. Valls, curs 2010-2011 62
Gràfic 21. Distribució del capital instructiu de les llars entre els centres
educatius, secundària. Valls, curs 2010-2011 62
Gràfic 22. Nivell d’estudis màxim de les famílies autòctones en els centres
educatius, primària. Valls, curs 2010-2011 63
Gràfic 23. Nivell d’estudis màxim de les famílies autòctones en els centres
educatius, secundària. Valls, curs 2010-2011 64
Gràfic 24. Situació laboral de les famílies per centres educatius, primària.
Valls, curs 2010-2011 66
Gràfic 25. Situació laboral de les famílies per centres educatius, secundària.
Valls, curs 2010-2011 67
Gràfic 26. Raons més importants en la tria de centre a P3 i 1r d’ESO.
Valls, curs 2010-2011 70
Gràfic 27. Raons més importants en la tria de centre a P3 per part de les famílies
de cada centre educatiu. Valls, curs 2010-2011 70
Gràfic 28. Raons més importants en la tria de centre a 1r d’ESO per part de
les famílies de cada centre educatiu. Valls, curs 2010-2011 71
Gràfic 29. Raons més importants de descart de centre a P3 i 1r d’ESO. Valls,
curs 2010-2011 73
Gràfic 30. Raons més importants de descart de centre a P3 per part de les
famílies de cada centre educatiu. Valls, curs 2010-2011 73
Gràfic 31. Raons més importants de descart de centre a 1r d’ESO per part
de les famílies de cada centre educatiu. Valls, curs 2010-2011 74
Gràfic 32. Considereu que heu tingut prou informació per triar l’escola
del vostre fill/a? 75
Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 135
FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL
Índex de mapes
Mapa 1. El municipi de Valls. Distribució de la població estrangera per
districtes i seccions censals 25
Mapa 2. Ubicació de centres educatius d’infantil, primària i secundària
al municipi de Valls 33
Mapa 3. Simulació de zonificació. Etapa de primària amb cinc zones educatives 92
Mapa 4. Simulació de zonificació. Etapa de primària amb tres zones educatives 98
Mapa 5. Simulació de zonificació. Etapa de secundària amb tres zones educatives 103
Annex de taules i gràfics
PROJECTE D’ESCOLARITAT I CONVIVÈNCIA A LA CIUTAT DE VALLS
137
Annex de taules i gràfics
Índex
10.1 Models dels qüestionaris Qüestionari a les famílies de P3 Qüestionari a les famílies de 1r d’ESO
10.2 Taules i gràfics
10.3 Mapes: procedència residencial de les famílies de P3 i 1r d’ESO
138
10.1 Models dels qüestionaris a les famílies
Qüestionari a les famílies de P3
( 1 )
Benvolgut/da,
Des de la Fundació Jaume Bofill hem endegat amb l’Ajuntament de Valls el projecte anomenat L’escolaritat i la convivència a la ciutat de Valls. Amb aquesta iniciativa escoltarem les diferents veus de la comunitat educativa –equips directius, docents, tècnics i famílies–, per proposar millores que responguin als valors i principis de l’equitat i l’excel·lència del nostre sistema educatiu.
Per dur a terme aquest projecte és molt important conèixer la vostra opinió i algunes dades de les famílies que teniu fills escolaritzats a la ciutat. Per això demanem la col·laboració de totes les famílies que teniu fills o filles a P3 o bé a 1r d’ESO.
La vostra implicació és molt rellevant, per això us demanem que respongueu aquest qüestionari que és anònim i el retorneu al tutor/a de la classe del vostre fill/a abans d’una setmana. La vostra participació ens ajudarà a entendre els reptes educatius de Valls i proposar millores en matèria d’escolaritat, cohesió social i convivència a la ciutat.
Us agraïm molt sincerament la vostra col·laboració a l’avançada; compteu que estem a la vostra disposició al telèfon 93 458 87 00 o al correu electrònic [email protected] per respondre a qualsevol dubte o comentari que considereu oportú.
Ismael PalacínDirector de la Fundació Jaume Bofill
1. Actualment un dels vostres fills/es ha entrat a P3. El vostre fill/a ha accedit al centre sol·licitat en primera opció?
Sí No
2. Quin centre vau seleccionar en primera opció? …………………………………
No vam escollir centre en primera opció, ens el van assignar
3. Us hagués agradat portar al vostre fill/la a una altra escola i no l’heu triat per qüestions econòmiques?
Sí No
QÜESTIONARI A FAMÍLIES QUE ESCOLARITZEN ELS SEUS FILLS I FILLES A LA CIUTAT DE VALLS
1-A-1
Estudi sobre l’Escolaritat i la convivència en la diversitat a la ciutat de Valls
• La vostra col·laboració és imprescindible per realitzar un estudi seriós i rigorós sobre la realitat de les famílies amb fills en edat escolar. • El qüestionari és ANÒNIM, les dades que ens faciliteu seran exclusivament tractades per l’equip responsable de l’estudi, i el seu tracta-
ment es farà seguint els principis de confidencialitat que regula la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.
• Si teniu problemes per entendre el català o no enteneu alguna pregunta podeu demanar ajuda al professor/a que us ha lliurat aquest qüestionari.
• Si us plau llegiu amb atenció i responeu les preguntes que us fem. • Qualsevol adult de la llar pot contestar el qüestionari. • És també important que assenyaleu el BARRI on residiu en el MAPA de la darrera pàgina, marcant-lo amb una “X”.• Només trigareu entre 5 i 10 minuts.
Gràcies per la vostra col·laboració.
( 2 )
4. Per quines raons vau escollir per al vostre/a fill/a l’escola que vau posar com a primera opció? Marqueu fins a 3 opcions, les més importants de la llista a continuació
Proposta de l’oficina municipal d’escolarització La gratuïtat de l’escola La proximitat del centre al domicili La proximitat del centre a la feina Per ser una escola pública Per ser una escola privada-concertada Perquè hi va el seu germà/na Perquè és la mateixa escola on el nostre fill/a ha anat a la llar d’infants (0-3 anys) El tipus de famílies que escolaritzen els seus fills en aquell centre Els seus equipaments i instal·lacions L’oferta d’activitats extraescolars Els bons resultats acadèmics que obtenen els alumnes El projecte educatiu L’equip de professors El caràcter religiós La possibilitat de fer educació secundària al mateix centre El nivell de disciplina Amics o familiars hi porten els fills Nosaltres hi vam estudiar No ho sé/no contesto Altres motius: …………………………………………………………………
…………………………………………………………………………………
…………………………………………………………………………………
5. D’aquests perfils d’escoles, n’hi ha alguns als quals NO estaríeu disposats a portar el/la vostre/a fill/a? Marqueu fins a 3 opcions, les més importants de la llista a continuació
Una escola amb una presència significativa d’alumnes immigrats Una escola religiosa Una escola situada molt lluny de casa Una escola privada concertada Una escola amb un professorat de baixa qualitat Una escola amb poca disciplina Una escola amb un perfil d’alumnes que no ens agradi Una escola amb un projecte educatiu que no ens agradi Una escola pública Una escola amb molta disciplina No ho sé/no contesto
( 3 )
6. Considereu que heu tingut prou informació per triar l’escola del vostre fill/a?
Sí No
7. Voleu destacar algun problema que us preocupi en relació a l’escola del vostre fill/a? … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …
… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …
… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …
… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …
8. Quina llengua o llengües parleu a casa entre vosaltres? … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …
9. Quantes persones viviu a la llar?
Adults: ………
Menors de 18 anys: ………
10. Quin és el nivell d’estudis dels adults de la vostra llar?
(Si us plau, indiqueu el nivell més alt d’estudis de cada adult)
Nivell d’estudis Mare Pare Altre o tutora o tutor adult No sap llegir ni escriure en la llengua pròpia Primària inacabada Primària acabada Secundària acabada Universitat o estudis superiors inacabats (cicle formatiu de grau superior, diplomatura, llicenciatura...) Universitat o estudis superiors acabats (diplomatura, llicenciatura, títol de cicle formatiu de grau superior)
( 4 )
11. Quina és la situació laboral dels adults de la vostra llar?
(Si us plau, contesteu per tots els adults de la llar)
Situació laboral Mare Pare Altre o tutora o tutor adult Aturat/da recentment Aturat/da fa més d’un any Rep subsidi d’atur? Sí Sí Sí No No No
En actiu: de què treballa? … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …
… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …
… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …
Treballa amb contracte laboral? Sí Sí Sí No No No
12. Quants ingressos teniu a la vostra llar?
(Si us plau, contesteu per tots els adults de la llar)
Ingressos Mare Pare Altre o tutora o tutor adult No té ingressos
Entre 0 i 500 € al mes
Entre 501 i 1.000 € al mes
Entre 1.001 i 1.500 € al mes
Entre 1.501 i 2.000€ al mes
Entre 2.001 i 2.500€ al mes
Entre 2.501 i 3.000€ al mes
Entre 3.001 i 4.000€ al mes
Més de 4.000€ al mes
( 5 )
13. En quin país vau néixer les persones que viviu a la llar?
Alumne Mare Pare Altre o tutora o tutor adult País de naixement ……………………………………………………………
Té nacionalitat espanyola? Sí Sí Sí Sí No No No No
Més adults a la llar: … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …
… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …
… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …
14. Quant temps fa que viviu a Catalunya o a Espanya?
Temps a Catalunya o a Espanya Mare Pare Altre o tutora o tutor adult Més d’1 any
Entre 1 i 2 anys
Entre 2 i 5 anys
Entre 5 i 10 anys
Més de 10 anys
Tota la vida
Nota: En el mapa de la pàgina següent, recordeu de posar una 8 al carrer on viviu.
( 6 )
15. En aquest mapa assenyaleu el carrer on viviu amb una creu 8
Barri: ……………………………………………………………………………
( 7 )
Si el vostre barri o zona de residència no surt al mapa, marqueu una de les opcions següents:
Mas Clariana Grup Hab. Colla Vella dels Xiquets de Valls Grup Clols Urb. Sol i Vent Urb. Bon Sol Urb. Plana d’en Berga Fontscaldes Masmolets Picamoixons Altres ……………………………………………………………
Moltes gràcies per la vostra col·laboració
147
Qüestionari a les famílies de 1r d’ESO
( 1 )
Benvolgut/da,
Des de la Fundació Jaume Bofill hem endegat amb l’Ajuntament de Valls el projecte anomenat L’escolaritat i la convivència a la ciutat de Valls. Amb aquesta iniciativa escoltarem les diferents veus de la comunitat educativa –equips directius, docents, tècnics i famílies–, per proposar millores que responguin als valors i principis de l’equitat i l’excel·lència del nostre sistema educatiu.
Per dur a terme aquest projecte és molt important conèixer la vostra opinió i algunes dades de les famílies que teniu fills escolaritzats a la ciutat. Per això demanem la col·laboració de totes les famílies que teniu fills o filles a P3 o bé a 1r d’ESO.
La vostra implicació és molt rellevant, per això us demanem que respongueu aquest qüestionari que és anònim i el retorneu al tutor/a de la classe del vostre fill/a abans d’una setmana. La vostra participació ens ajudarà a entendre els reptes educatius de Valls i proposar millores en matèria d’escolaritat, cohesió social i convivència a la ciutat.
Us agraïm molt sincerament la vostra col·laboració a l’avançada; compteu que estem a la vostra disposició al telèfon 93 458 87 00 o al correu electrònic [email protected] per respondre a qualsevol dubte o comentari que considereu oportú.
Ismael PalacínDirector de la Fundació Jaume Bofill
1. Actualment un dels vostres fills/es ha entrat a 1r d’ESO. El vostre fill/a ha accedit al centre sol·licitat en primera opció?
Sí No
2. Quin centre vau seleccionar en primera opció? …………………………………
No vam escollir centre en primera opció, ens el van assignar
3. Us hagués agradat portar al vostre fill/la a una altra escola i no l’heu triat per qüestions econòmiques?
Sí No
QÜESTIONARI A FAMÍLIES QUE ESCOLARITZEN ELS SEUS FILLS I FILLES A LA CIUTAT DE VALLS
1-A-1
Estudi sobre l’Escolaritat i la convivència en la diversitat a la ciutat de Valls
• La vostra col·laboració és imprescindible per realitzar un estudi seriós i rigorós sobre la realitat de les famílies amb fills en edat escolar. • El qüestionari és ANÒNIM, les dades que ens faciliteu seran exclusivament tractades per l’equip responsable de l’estudi, i el seu tracta-
ment es farà seguint els principis de confidencialitat que regula la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.
• Si teniu problemes per entendre el català o no enteneu alguna pregunta podeu demanar ajuda al professor/a que us ha lliurat aquest qüestionari.
• Si us plau llegiu amb atenció i responeu les preguntes que us fem. • Qualsevol adult de la llar pot contestar el qüestionari. • És també important que assenyaleu el BARRI on residiu en el MAPA de la darrera pàgina, marcant-lo amb una “X”.• Només trigareu entre 5 i 10 minuts.
Gràcies per la vostra col·laboració.
( 2 )
4. Per quines raons vau escollir per al vostre/a fill/a l’escola que vau posar com a primera opció? Marqueu fins a 3 opcions, les més importants de la llista a continuació
Proposta de l’oficina municipal d’escolarització La gratuïtat de l’escola La proximitat del centre al domicili La proximitat del centre a la feina Per ser una escola pública Per ser una escola privada-concertada Perquè hi va el seu germà/na Perquè és la mateixa escola on el nostre fill/a ha anat a primària El tipus de famílies que escolaritzen els seus fills en aquell centre Els seus equipaments i instal·lacions L’oferta d’activitats extraescolars Els bons resultats acadèmics que obtenen els alumnes El projecte educatiu L’equip de professors El caràcter religiós El nivell de disciplina Amics o familiars hi porten els fills Nosaltres hi vam estudiar No ho sé/no contesto Altres motius: …………………………………………………………………
…………………………………………………………………………………
…………………………………………………………………………………
5. D’aquests perfils d’escoles, n’hi ha alguns als quals NO estaríeu disposats a portar el/la vostre/a fill/a? Marqueu fins a 3 opcions, les més importants de la llista a continuació
Una escola amb una presència significativa d’alumnes immigrats Una escola religiosa Una escola situada molt lluny de casa Una escola privada concertada Una escola amb un professorat de baixa qualitat Una escola amb poca disciplina Una escola amb un perfil d’alumnes que no ens agradi Una escola amb un projecte educatiu que no ens agradi Una escola pública Una escola amb molta disciplina No ho sé/no contesto
( 3 )
6. Considereu que heu tingut prou informació per triar l’escola del vostre fill/a?
Sí No
7. Voleu destacar algun problema que us preocupi en relació a l’escola o IES del vostre fill/a? … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …
… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …
… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …
… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …
8. Quina llengua o llengües parleu a casa entre vosaltres? … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …
9. Quantes persones viviu a la llar?
Adults: ………
Menors de 18 anys: ………
10. Quin és el nivell d’estudis dels adults de la vostra llar?
(Si us plau, indiqueu el nivell més alt d’estudis de cada adult)
Nivell d’estudis Mare Pare Altre o tutora o tutor adult No sap llegir ni escriure en la llengua pròpia Primària inacabada Primària acabada Secundària acabada Universitat o estudis superiors inacabats (cicle formatiu de grau superior, diplomatura, llicenciatura...) Universitat o estudis superiors acabats (diplomatura, llicenciatura, títol de cicle formatiu de grau superior)
( 4 )
11. Quina és la situació laboral dels adults de la vostra llar?
(Si us plau, contesteu per tots els adults de la llar)
Situació laboral Mare Pare Altre o tutora o tutor adult Aturat/da recentment Aturat/da fa més d’un any Rep subsidi d’atur? Sí Sí Sí No No No
En actiu: de què treballa? … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …
… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …
… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …
Treballa amb contracte laboral? Sí Sí Sí No No No
12. Quants ingressos teniu a la vostra llar?
(Si us plau, contesteu per tots els adults de la llar)
Ingressos Mare Pare Altre o tutora o tutor adult No té ingressos
Entre 0 i 500 € al mes
Entre 501 i 1.000 € al mes
Entre 1.001 i 1.500 € al mes
Entre 1.501 i 2.000€ al mes
Entre 2.001 i 2.500€ al mes
Entre 2.501 i 3.000€ al mes
Entre 3.001 i 4.000€ al mes
Més de 4.000€ al mes
( 5 )
13. En quin país vau néixer les persones que viviu a la llar?
Alumne Mare Pare Altre o tutora o tutor adult País de naixement ……………………………………………………………
Té nacionalitat espanyola? Sí Sí Sí Sí No No No No
Més adults a la llar: … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …
… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …
… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …
14. Quant temps fa que viviu a Catalunya o a Espanya?
Temps a Catalunya o a Espanya Mare Pare Altre o tutora o tutor adult Més d’1 any
Entre 1 i 2 anys
Entre 2 i 5 anys
Entre 5 i 10 anys
Més de 10 anys
Tota la vida
Nota: En el mapa de la pàgina següent, recordeu de posar una 8 al carrer on viviu.
( 6 )
15. En aquest mapa assenyaleu el carrer on viviu amb una creu 8
Barri: ……………………………………………………………………………
( 7 )
Si el vostre barri o zona de residència no surt al mapa, marqueu una de les opcions següents:
Mas Clariana Grup Hab. Colla Vella dels Xiquets de Valls Grup Clols Urb. Sol i Vent Urb. Bon Sol Urb. Plana d’en Berga Fontscaldes Masmolets Picamoixons Altres ……………………………………………………………
Moltes gràcies per la vostra col·laboració
156
10.2 Taules i gràfics annexos
157
Dades de preinscripció i matrícula a P3 als centres d'educació infantil i primària a Valls 2009-2010 2010-2011 2011-2012
Centres
Preinscripció
Matrícula
Places ofertade
s
Vacants
Reserva NEE
NEE matricul
ats
Preinscripció
Matrícula
Places ofertade
s
Vacants
Reserva NEE
NEE matricul
ats
Preinscripció
Matrícula
Places ofertade
s
Vacants
Reserva oficial
NEE
NEE Preinscr
its
CEIP La Candela 15 23 25 2 2 2 16 26 25 -1 2 1 24 n.d 25 n.d. 4 5
CEIP Baltasar Segú 17 23 25 2 2 4 9 26 25 -1 2 7 26 n.d 25 n.d. 4 6
CEIP Enxaneta 33 26 25 -1 2 3 39 27 25 -2 2 4 48 n.d 25 n.d. 4 4
CEIP Eugeni d'Ors 39 50 50 0 4 2 65 52 50 -2 4 4 58 n.d 75 n.d. 12 4
CEIP Eladi Homs 34 25 25 0 2 2 27 27 25 -2 2 3 18 n.d 25 n.d. 4 4 Col·legi Claret (concertat) 57 50 50 0 4 5 43 51 50 -1 4 3 50 n.d 50 n.d. 8 5
Col·legi Cor de Maria (concertat)
42 50 50 0 4 3 51 52 50 -2 4 4 48 n.d 50 n.d. 8 6
Col·legi Mare de Déu del Lledó (concertat)
30 25 25 0 2 3 29 26 25 -1 2 3 26 n.d 25 n.d. 4 4
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'OME de Valls, de l'EAP i dels centres educatius. Nota: inclou NEE de dictamen i socials. Curs 2011-2012: tan sols tenim dades de preinscripció.
Dades de preinscripció i matrícula a 1r d'ESO als centres de secundària a Valls
2009-2010 2010-2011
Centres Preinscrip
ció Matrícula Places
ofertadesVacants Reserva
NEE NEE
matriculats Preinscrip
ció Matrícula Places
ofertades Vacants Reserva
NEE NEE matriculats
IES Jaume Huguet 87 94 84 -10 6 16 100 90 84 -6 6 10
IES Narcís Oller 84 115 105 -10 8 12 96 118 76 -42 8 18
IES Serra de Miramar 47 60 52 -8 4 8 53 62 56 -6 4 14
Col·legi Claret (concertat) 4 59 9 * 4 4 7 60 9 * 4 4 Col·legi Cor de Maria (concertat)
6 57 10 * 4 8 0 53 12 * 4 10
* A les escoles concertades de secundària la majoria dels alumnes de 1r d'ESO provenen del mateix centre de 6è de primària; per això tenen una oferta de places tan limitada. Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'OME de Valls, de l'EAP i dels centres educatius. Nota: inclou NEE de dictamen i socials. Curs 2011-2012: tan sols tenim dades de preinscripció.
158
Ingressos de les llars en funció del nivell educatiu màxim de les llars. Valls, curs 2010-2011
34,10%
65,90%
88,70%
11,30%12,20%
52,20%
35,60%
0,00%
20,00%
40,00%
60,00%
80,00%
entre 0 i 1000 eurosconjunts al mes
entre 1001 i 2500 eurosconjunts al mes
entre 2501 i 4000 eurosconjunts al mes
entre 4001 i 7000 eurosconjunts al mes
Primària osenseestudis
Secundària
Estudissuperiors
Ingressos de les llars en funció de la nacionalitat de la família. Valls, curs 2010-2011
5,20%
32,20%
62,60%
14,30%
58,60%
27,10%
6,50%
36,00%
57,50%
0,00%
20,00%
40,00%
60,00%
80,00%
Llar amb tots adults aturats/des Llar mixta Llar amb tots els adultsocupats/des
Autòcton
Estranger
Total
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris facilitats a les famílies de P3 i 1r d'ESO.
159
Situació laboral de les famílies autòctones amb fills/es a 1r d'ESO. Valls, curs 2010-2011
6,70%3,70%
7,10% 5,50% 3,80% 5,20%
40,00%
25,90% 23,80%
31,50%
43,40%
32,50%
53,30%
70,40% 69,00%
63,00%
52,80%
62,30%
0,00%
20,00%
40,00%
60,00%
80,00%
Cor de Maria Claret Serra deMiramar
Narcís Oller Jaume Huguet
CENTRE Total
Llar amb totsadultsaturats/des
Llar mixta
Llar amb totsels adultsocupats/des
Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris facilitats a les famílies de 1r d'ESO.
160
Percentatge d'alumnat de matrícula viva per nacionalitat als centres educatius de Valls, curs 2009-2010
75,0%
3,1%
66,7% 66,7%
100,0%
50,0%38,1%
100,0%100,0%
25,0%
96,9%
33,3% 33,3%50,0%
61,9%
100,0%
n.d.
0,0% 0,0%0%
20%
40%
60%
80%
100%
Elad
iHom
s
Euge
ni
d'Ors
LaCa
ndela
Enxa
net
a
Baltasar
Seg
ú
Lledó
Cor
de M
aria
Claret
IES
Ser
ra de
Miram
ar
IES
Narcís
Olle
r
IES
Jau
me
Hug
uet
Cor
de
Maria
Clare
t
Primària Secundària
% alumnatestranger
% alumnatautòcton
Font: elaboració pròpia a partir de dades dels centres educatius.
161
Percentatge de baixes als centres educatius de Valls, curs 2009-2010
0,0%2,1%
12,0%
2,0%
4,6%
1,8%0,2%
1,8%
4,4%
16,6% 16,0%
0,4% 0,6%
0,0%
4,0%
8,0%
12,0%
16,0%
20,0%
CEIP Eladi Hom
s
CEIP Eugen
i d'Ors
CEIP M
. de Déu
de la Cande
la
CEIP Enxaneta
CEIP Baltasar Segú
Col. Lled
ó
Col. Co
r de
Maria
Col. Claret
IES Serra de
Miram
ar
IES Narcís Olle
r
IES Jaum
e Hugue
t
Col. Co
r de
Maria
Col. Claret
Primària Secundària
Font: elaboració pròpia a partir de dades dels centres educatius.
162
Percentatge de baixes per nacionalitat als centres educatius de Valls, curs 2009-2010
75,0%
17,4%
50,0%60,0%
100,0%
50,0%
71,4% 77,8%
51,4% 50,0%
25,0%
82,6%
50,0%40,0%
50,0%
28,6% 22,2%
48,6%
100,0%
50,0%
0,0%
100,0%.
0,0%
20,0%
40,0%
60,0%
80,0%
100,0%
CEIP
Elad
iHom
sCE
IPEu
geni
d'Ors
CEIP
M.
de D
éude
laCa
ndela
CEIP
Enxa
net
a
CEIP
Baltasar
Segú Co
l.Lled
ó
Col. Co
rde
Maria
Col.
Claret
IES Se
rra
deMiram
ar
IES
Narcís
Olle
rIES
Jaum
eHug
uet
Col. Co
rde
Maria
Col.
Claret
Primària Secundària
% alumnatestranger
% alumnatautòcton
Font: elaboració pròpia a partir de dades dels centres educatius.
163
Percentatge d'alumnes d'infantil i primària que participen en activitats extraescolars, curs 2009-2010
56,7%
63,1%
69,8%
56,9%
14,7%
39,3%
22,8%
42,6%
0,0%
20,0%
40,0%
60,0%
80,0%
100,0%
CEIP EladiHoms
CEIP Eugenid'Ors
CEIP M. de Déude la Candela
CEIP Enxaneta CEIP BaltasarSegú
Col . Lledó Col . Cor deMaria
Col . Claret
Font: elaboració pròpia a partir de dades dels centres educatius.
164
Preu mitjà de les activitats extraescolars a infantil i primària, curs 2009-2010
13
6,4
13,9 14,5 15
18,6
30,7
14,2
0
5
10
15
20
25
30
35
CEIP EladiHoms
CEIP Eugenid'Ors
CEIP M. deDéu de laCandela
CEIPEnxaneta
CEIP BaltasarSegú
Col . Lledó Col . Cor deMaria
Col . Claret
Preu migmensuald'activitatsen €
Font: elaboració pròpia a partir de dades dels centres educatius.
165
Percentatge d'alumnat amb beques per a llibres i menjador concedides pel Consell Comarcal de l'Alt Camp per als centres educatius d'infantil i primària de Valls, curs 2009-2010
21,6%
29,8%
50,5%
28,1%
43,8%
14,3%
4,7%
11,8%
0,0%
10,0%
20,0%
30,0%
40,0%
50,0%
60,0%
CEIP EladiHoms
CEIPEugenid'Ors
CEIP M. deDéu de laCandela
CEIPEnxaneta
CEIPBaltasarSegú
Col. Lledó Col. Corde Maria
Col. Claret
Alumnatambbequesper l l ibresimenjador
Font: elaboració pròpia a partir de dades dels centres educatius.
166
Assignacions a escala municipal a P3 i 1r d'ESO
86,9%
7,4%
0,7%
0,0%
3,9%
1,1%
97,0%
0,0%
0,0%
0,4%
0,0%
2,5%
0,0% 20,0% 40,0% 60,0% 80,0% 100,0%
Primera opció
Segona opció
Tercera opció
Quarta opció
Assignació d'ofici
Assignat NEE
Primera opció
Segona opció
Tercera opció
Quarta opció
Assignació d'ofici
Assignat NEE
P31e
r d'ESO
Font: elaboració pròpia a partir de dades dels centres educatius i de l'OME.
167
Raons prioritàries en la tria de centre a P3, segons capital instructiu familiar. Curs 2010-2011
51,7
0%
35,1
0%
31,2
0%
23,9
0%
20,0
0%
18,0
0%
16,6
0%
14,6
0%
13,7
0%
13,2
0%
12,2
0%
11,7
0%
11,7
0%
8,80
%
8,80
%
6,80
%
7,80
%
2,90
%
1,50
%
1,00
%
80,0
0%
33,3
0%
20,0
0%
33,3
0%
13,3
0%
6,70
%
3,30
%
0,00
%
10,0
0%
23,3
0%
6,70
% 10,0
0%
3,30
%
3,30
%
10,0
0% 13,3
0%
10,0
0%
0,00
%
0,00
%
3,30
%
45,5
0%
30,9
0%
21,8
0%
16,4
0%
16,4
0%
25,5
0%
20,0
0%
9,10
%
7,30
% 12,7
0%
21,8
0%
16,4
0%
9,10
% 12,7
0%
5,50
%
7,30
%
9,10
%
1,80
%
1,80
%
47,9
0%
37,0
0%
38,7
0%
25,2
0%
23,5
0%
17,6
0%
18,5
0%
20,2
0%
17,6
0%
10,1
0%
9,20
%
10,1
0% 15,1
0%
8,40
%
10,1
0%
5,00
%
6,70
%
0,00
%
1,70
%
0,00
%
0,00%
20,00%
40,00%
60,00%
80,00%
La pro
ximita
t del
centre
al dom
icili
Perquè hi v
a el seu germ
à/na
El pro
jecte e
ducatiu
Per ser
una escola
pública
Els bons re
sulta
ts aca
dèmics q
ue obte
nen els alu
mnes
L'equip
de profe
ssors
La poss
ibilit
at d
e fer e
ducació
secu
ndària al m
ateix
centre
Perquè és l
a mate
ixa esc
ola on el
nostr
e fill
/a h
a anat a la
llar d
'infa
nts (0
-3 anys
)
Els se
us equip
aments
i inst
al·la
cions
Amics
o fa
mili
ars h
i porte
n els fil
ls
El nive
ll de disc
iplin
a
Per ser
una escola
privada-
conce
rtada
Nosaltr
es h
i vam
estu
diar
El carà
cter r
eligió
s
El tipus de fa
míli
es que esc
olarit
zen el
s seus f
ills en
aquell
centre
La gra
tuïta
t de l'e
scola
La pro
ximita
t del
centre
a la fe
ina
Altres m
otius
L'ofe
rta d
'activ
itats
extraesc
olars
Proposta
de l'ofic
ina m
unicipal d
'esc
olaritz
ació
Percentatge de casos total
Primària o sense estudis
Secundària
Estudis superiors
168
Raons prioritàries en la tria de centre a 1r d'ESO, segons capital instructiu familiar. Curs 2010-2011
41,5
0%
34,3
0%
23,9
0%
22,5
0%
21,1
0%
21,1
0%
17,6
0%
17,0
0%
16,6
0%
16,3
0%
10,7
0%
9,70
%
8,00
%
8,00
%
5,20
%
3,80
%
1,70
%
0,30
%
31,6
0%
24,6
0%
14,0
0% 17,5
0% 19,3
0%
29,8
0%
14,0
0%
22,8
0%
10,5
0%
7,00
%
7,00
%
7,00
%
8,80
%
17,5
0%
5,30
%
3,50
%
3,50
%
0,00
%
53,8
0%
38,5
0%
29,5
0%
21,8
0%
26,9
0%
25,6
0%
16,7
0%
16,7
0%
15,4
0%
11,5
0%
5,10
% 7,70
%
11,5
0%
5,10
%
0,00
%
5,10
%
1,30
%
0,00
%
39,1
0%
35,8
0%
23,8
0%
24,5
0%
18,5
0%
15,9
0% 19,2
0%
15,2
0%
19,9
0%
21,2
0%
15,2
0%
11,3
0%
6,00
%
6,00
%
7,90
%
3,30
%
1,30
%
0,70
%
0,00%
10,00%
20,00%
30,00%
40,00%
50,00%
60,00%
El pro
jecte e
ducatiu
La pro
ximita
t del
centre
al dom
icili
L'equip
de profe
ssors
El nive
ll de disc
iplin
a
Els se
us equip
aments
i inst
al·la
cions
Per ser
una escola
pública
Perquè hi v
a el seu germ
à/na
Amics
o fa
mili
ars h
i porte
n els fil
ls
Els bons re
sulta
ts aca
dèmics que obte
nen el
s alum
nes
Perquè és l
a mate
ixa esc
ola on el
nostr
e fill
/a h
a anat
ha prim
àriaNosa
ltres
hi v
am es
tudia
r
Per ser
una escola
privada-
conce
rtada
La pro
ximita
t del
centre
a la fe
ina
La gra
tuïta
t de l'e
scola
El carà
cter r
eligió
s
El tipus de fa
míli
es que esc
olarit
zen el
s seus f
ills en
aquell
centre
Proposta
de l'ofic
ina m
unicipal d
'esc
olaritz
ació
L'ofe
rta d
'activ
itats
extraesc
olars
Percentatge de casos total
Primària o sense estudis
Secundària
Estudis superiors
169
Percentatge d’alumnat estranger per curs a educació infantil i primària. Total Valls, curs 2009-2010
17,6%18,8% 18,7%
17,6%
13,4% 13,2%
15,0%
18,3%
15,4%16,4%
0,0%
5,0%
10,0%
15,0%
20,0%
P3 P4 P5 1r 2n 3r 4t 5è 6è TotalInf.+Prim.
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'Oficina Municipal d’Escolarització de Valls (amb dades dels centres educatius) i del Departament d'Educació.
170
Percentatge d’alumnat estranger per curs a educació secundària. Total Valls, curs 2009-2010
17,9%19,2%
14,7% 14,0%
16,6%
0,0%
5,0%
10,0%
15,0%
20,0%
25,0%
1 ESO 2 ESO 3 ESO 4 ESO Total Secundària
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'Oficina Municipal d’Escolarització de Valls (amb dades dels centres educatius) i del Departament d'Educació.
171
Percentatge d'alumnes amb NEE per cada centre. Valls, curs 2009-2010 i curs 2010-2011
20,3% 19,9%
7,9%
23,4%
8,0% 8,3% 8,2%
15,2% 15,1%
27,0%
9,1%
12,2%14,0%
7,2%
17,9%
11,9%
6,6%4,8%
1,8%
19,5%
11,4% 10,9%9,8%
7,8%9,9%
19,4%
0,00%
5,00%
10,00%
15,00%
20,00%
25,00%
30,00%
BaltasarSegú
EladiHoms
Enxaneta Eugenid'Ors
LaCandela
M. D.Lledó
Cor deMaria
Claret Cor deMaria
Claret S. deMiramar
NarcísOller
JaumeHuguet
Primària Secundària
Curs 2009-2010 Curs 2010-2011
Font: elaboració pròpia a partir de dades dels centres educatius.
172
10.3 Mapes: procedència residencial de les famílies de P3 i 1r d’ESO
173
Procedència residencial dels alumnes de P3. Valls, curs 2010-2011
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta facilitada a les famílies de P3.
174
Procedència residencial dels alumnes de 1r d’ESO. Valls, curs 2010-2011
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta facilitada a les famílies de 1r d’ESO.