Date post: | 22-Mar-2016 |
Category: |
Documents |
Upload: | paisatges-culturals-etsav |
View: | 228 times |
Download: | 7 times |
LES VEUS DEL TERRITORI
Santiago Pérez HuertasGerard Carreras PortaAlba Guillén CapellBernat Ardèvol RibaltaJúlia Salvia SalviaGenís Plassa DomingoAlba Domínguez FerrerElisabeth Serra Santasusagna
LES FORMES DEL TERRITORI
Mònica Martinez MurilloLaura Millán RodriguezAlicia Mallarach PalosJoan Torrens SabatéJuan Carlos Merino VillanuevaLaura Sancho Ferrer
ELS PAISATGES DE LA PRODUCCIÓ
Iago Pineda de Ignacio-SimoBorja Gracia SimónPablo Benítez Jiménez-UgarteManuel Hazañas SaenzJulia Moreno Campos
08 PROJECTANT LA TRANSFORMACIÓ
ALBELDA // LA LLITERAPAISATGES EN LA FRANJA
Proposem una derivació del camí de Sant Joan de la Penya (ramifi cació del camí de Sant Jaume) fi ns al terme municipal d’Albelda. D’aquesta forma es pot potenciar el patrimoni cultural existent, creant possibles fi tes que t’acompanyin al llarg de l’itinerari i que siguin punts d’informació del territori. Amb la possible adequació d’un alberg de peregrins gestionat per alguna associació del poble.
Potenciar la regeneració de l’alzina per reforestar els boscos de la llitera. D’aquesta manera recuperem la fl ora au-tòctona de la zona. Aprofi tant la nova massa arbòria pot sorgir una nova economia basada en l’extracció del suro i la seva manufactura, creant nous llocs de treball. A més, aquesta indústria es podria implantar en alguna de les naus desocupades del municipi d’Albelda tot integrant-la al territori.
font fotogràfi ca:Hivernacle i rec per aspersió. Escola agrària de manresa. http://agora.xtec.cat/ecamanresa
PROPOSTA ENTORN NATURAL
PROPOSTA CULTURAL
ITINERARIS DE POTENCIACIÓ
BOSCOS D’ALZINES
Degut a la manca d’aigua que té el territori d’Albelda, proposem un nou sistema de captació d’aigua a través de la boira. Es tracta d’un sistema de teles que recullen el vapor d’aigua i el condueixen a uns recipients. Aquestes teles es distribuiran en punts estratègics dels recorreguts i alhora, quan no recullin boira, seran elements d’ombra i miradors. Potser d’aquí uns anys trobarem l’aigua de boira d’Albelda.
Proposem l’aprofi tament de la reforestació dels boscos d’alzines per recollir els aglans i fer-ne un ús, com podria ser l’aliment dels tosinos. D’aquesta manera es generarà un producte local de qualitat; el tosino d’Albelda. En paral·lel en aquesta reforestació es poden implantar un seguit d’espècies medicinals, les quals es podran aprofi tar per crear un mercat basat en la medicina natural i teràpies alternatives.
font fotogràfi ca:Hivernacle i rec per aspersió. Escola agrària de manresa. http://agora.xtec.cat/ecamanresa
PROPOSTA ECONÒMICA
PROPOSTA CICLE DE L’AIGUA
AIGUA DE BOIRA
PRODUCTE AMB DENOMINACIÓ D’ORIGEN
TU
RIS
ME
RU
RA
L
FAÇANA URBANA
potenciar l’accés
rehabilitació edifi cis
RUTES
millora de camins naturals
enfatitzar miradors
paisatges de conreus
GRUP__1
Alícia Mallarach
Mònica Martínez
Juan Carlos Merino
Laura Millán
Laura Sancho
Joan Torrens
TU
RIS
ME
RU
RA
L
PATRIMONI DE L’AIGUA
aljubs, actuacions efímeres
sifó, visita tècnica
MASIES
reinventar les masies com a ús rural
reinventar les granges com a camps de treball
potenciar productes de la llitera
22
LA LLITERA
LES GESSESALBELDA CANAL
HORTA
L’ALBELDA DELS SENTITS
Creiem que la Llitera és un espai d’oportunitat, on poder desenvolu-par i innovar noves activitats.
La proposta seria investigar la pos-sibiliyat d’implantació de cultius de plantes aromàtiques i medicinals.
“DALT”, L’ESPIRITUALITAT
AGROTURISMEI
TURISME TERAPEUTIC
LES GESSES, ZONA DE GRAN INTERÉS GEOLÒGIC
Albelda se situa entre dues unitats geològiques importants, per tant creiem que seria oportú potenciar-ho.
A més, seria interessant generar un centre d’investigació geològic, on es podrien estudiar els estrats i la seva possible utilització amb fins terapèu-tics (argiles i guixos).
LA LLITERA
LES GESSESALBELDA CANAL
HORTA
“BAIX”, TERRENAL
ALBELDA, DINÀMICL’ALBELDA DELS SERVEIS
Potenciar el territori amb activitats i serveis que sorgeixen des del nucli urbà i que es nodreixen dels produc-tes i serveis que oferiran la Llitera i l’Horta.
L’ALBELDA DELS NOUS PRODUCTES
Els productes generats en i del te-rritori, que s’ empraran en aquestes activitats es produiran i comercialit-zaran per tal d’aconseguir un pro-ducte amb valor afegit.
HORTA, PRODUCTES DE PROXIMITAT
Potenciar la xarxa de productes de proximitat i d’autobastiment del mateix poble. “Manufacturar” la materia prima de la terra per a convertir-lo en un producte acabat.
EL CANAL COM A FRANJA DIALOGANT ENTRE SECÀ I REGADIU
Aprofitar l’oportunitat d’una infraes-tructura hidràulica com el canal per el territori, així com les infraestruc-tures no com a transgressores del paisatge, sinó com elements de po-tencialitat del territori i de les seves activitats.
MILLORA URBANA=Habitabilitat
Agroindustria amb valor afegit
23
LA LLITERA
LES GESSESALBELDA CANAL
HORTA
“BAIX”, TERRENAL
ALBELDA, DINÀMICL’ALBELDA DELS SERVEIS
Potenciar el territori amb activitats i serveis que sorgeixen des del nucli urbà i que es nodreixen dels produc-tes i serveis que oferiran la Llitera i l’Horta.
L’ALBELDA DELS NOUS PRODUCTES
Els productes generats en i del te-rritori, que s’ empraran en aquestes activitats es produiran i comercialit-zaran per tal d’aconseguir un pro-ducte amb valor afegit.
HORTA, PRODUCTES DE PROXIMITAT
Potenciar la xarxa de productes de proximitat i d’autobastiment del mateix poble. “Manufacturar” la materia prima de la terra per a convertir-lo en un producte acabat.
EL CANAL COM A FRANJA DIALOGANT ENTRE SECÀ I REGADIU
Aprofitar l’oportunitat d’una infraes-tructura hidràulica com el canal per el territori, així com les infraestruc-tures no com a transgressores del paisatge, sinó com elements de po-tencialitat del territori i de les seves activitats.
MILLORA URBANA=Habitabilitat
Agroindustria amb valor afegit
Si miramos hacia adelante en el tiempo nos damos cuenta de que los paisajes de producción van inevitablemente ligados a la investigación, el desarrollo y la difusión. Aún manteniendo la faceta mas tradicional que entiende la agricultura como la producción de alimento para una posterior distribución, las nuevas tecnologias nos abren infinita puertas que nos permiten INNOVAR.
Desde el desarrollo de nuevos productos primarios mejorados o especializados, hasta la difusión a través de las nuevas redes sociales atribuyendole al producto un VALOR AÑADIDO que puede marcar la diferencia.
Un ejemplo claro en este sector es el caso de Josep Pamies, que en una conferencia nos presentó su empresa PAMIES PRODUCTES HORTÍCULES.
En su página web podemos encontrar parte de su visión:
Pàmies Hortícoles és una empresa familiar, amb quatre generacions dedicades a l'horticultura, que ha anat evolucionant segons les necessitats familiars i la demanda del mercat.
S'ha passat d'una explotació de productes d'horta de consum més freqüent amb vendes a escala local i provincial a ser presents a la
nosaltres és un autèntic repte, i a la vegada una il·lusió, poder atendre les fantasies d'una cuina cada dia més oberta al món i als sabors.
En l’actualitat, animats per molts restauradors que desitjaven poder rebre directament els nostres productes per millorar encara més la frescor dels articles que fan servir a les seves cuines, hem obert un sistema de venda directa per a restaurants i professionals a través d’aquest web.
La nostra empresa, per tal de presentar periòdicament novetats, actua tant a petició de professionals de la cuina com per iniciativa pròpia, experimentant tant en la recuperació de plantes i flors tradicionals autòctones com en el cultiu d'herbes i flors d'arreu del món que puguin adaptar-se a la nostra terra. Aquesta investigació ens ha permès ser capdavanters gràcies a l'ampli catàleg de productes oferts, tots ells de producció pròpiaEl nostre objectiu no és créixer indefinidament, ja que el que més valorem és la proximitat als clients i la possibilitat de poder oferir-los els nostres productes amb la mateixa qualitat i frescor que tindrien si els cultivessin ells mateixos.
Sabem que sense un bon equip humà com el que disposem a nivell laboral, la nostra empresa no seria res. Tot i l'estacionalitat productiva condicionada pel clima extrem del territori on som, procurem contractar les mateixes persones en cada campanya perquè coneixen bé la producció i els nivells de qualitat que desitgem oferir als nostres clients.
ens ajuden a fer arribar els nostres articles en un estat de conservació perfecte als punts de venda.
Així, doncs, ens agradaria que poguessin conèixer bé els nostres productes, qui els ha conreat, les tècniques aplicades, on han crescut... Això és, segons el nostre parer, la veritable traçabilitat.
Si miramos hacia adelante en el tiempo nos damos cuenta de que los paisajes de producción van inevitablemente ligados a la investigación, el desarrollo y la difusión. Aún manteniendo la faceta mas tradicional que entiende la agricultura como la producción de alimento para una posterior distribución, las nuevas tecnologias nos abren infinita puertas que nos permiten INNOVAR.
Desde el desarrollo de nuevos productos primarios mejorados o especializados, hasta la difusión a través de las nuevas redes sociales atribuyendole al producto un VALOR AÑADIDO que puede marcar la diferencia.
Un ejemplo claro en este sector es el caso de Josep Pamies, que en una conferencia nos presentó su empresa PAMIES PRODUCTES HORTÍCULES.
En su página web podemos encontrar parte de su visión:
Pàmies Hortícoles és una empresa familiar, amb quatre generacions dedicades a l'horticultura, que ha anat evolucionant segons les necessitats familiars i la demanda del mercat.
S'ha passat d'una explotació de productes d'horta de consum més freqüent amb vendes a escala local i provincial a ser presents a la
nosaltres és un autèntic repte, i a la vegada una il·lusió, poder atendre les fantasies d'una cuina cada dia més oberta al món i als sabors.
En l’actualitat, animats per molts restauradors que desitjaven poder rebre directament els nostres productes per millorar encara més la frescor dels articles que fan servir a les seves cuines, hem obert un sistema de venda directa per a restaurants i professionals a través d’aquest web.
La nostra empresa, per tal de presentar periòdicament novetats, actua tant a petició de professionals de la cuina com per iniciativa pròpia, experimentant tant en la recuperació de plantes i flors tradicionals autòctones com en el cultiu d'herbes i flors d'arreu del món que puguin adaptar-se a la nostra terra. Aquesta investigació ens ha permès ser capdavanters gràcies a l'ampli catàleg de productes oferts, tots ells de producció pròpiaEl nostre objectiu no és créixer indefinidament, ja que el que més valorem és la proximitat als clients i la possibilitat de poder oferir-los els nostres productes amb la mateixa qualitat i frescor que tindrien si els cultivessin ells mateixos.
Sabem que sense un bon equip humà com el que disposem a nivell laboral, la nostra empresa no seria res. Tot i l'estacionalitat productiva condicionada pel clima extrem del territori on som, procurem contractar les mateixes persones en cada campanya perquè coneixen bé la producció i els nivells de qualitat que desitgem oferir als nostres clients.
ens ajuden a fer arribar els nostres articles en un estat de conservació perfecte als punts de venda.
Així, doncs, ens agradaria que poguessin conèixer bé els nostres productes, qui els ha conreat, les tècniques aplicades, on han crescut... Això és, segons el nostre parer, la veritable traçabilitat.
Proposta Grup 3
Reutilització d’allò ja existent
Es proposa que els excursionistes que recorren el camí deSantiago, es puguin desviarCap a la zona d’aljubs d’Albelda, per tal de poder fer una paradaen el camí, i poderrefrescar-se els peus en els aljubs i les sèquies que s’adaptarienper a que hi torni a circular aigua.
Per tal de poder fer això s’haurà de rehabilitar els aljubs i es faràun petit tractamentper mantenir l’aljub en condicions i una unió o canalització del’aigua dels aljubs a les sèquies.
El patrimoni de les voltes d’Albelda espodria reactivar amb aquest procés derehabilitació.De manera que aquestes voltes poguessinser aprofitades per els excursionistes com alloc per a dinar, o inclús com a refugi onpoguessin passar la nit.
En les dues fases, per tal de remarcarles actuacions, es podrien fer unesintervencionsartístiques semblants a les del MarioMolins, que convertissin el paisatged’Albelda en un museua cel obert, i que aquestes intervencions poguessin passar la nit.
Aquestes voltes que es troben en la ruta deles piles o el gran recorregut 23, zonesseques i recorregut llarg que necessitenzones d’ombra i descans.
a cel obert, i que aquestes intervencionstambé serveixin per actuar amb elles.Per exempleen aquesta obra que podria seraprofitada com un banc. Les obrespermeten el descans i protegir-se del sol.
PROFESSOR RESPONSABLE: Carles LlopPROFESSORS COL·LABORADORS: Josep Maldonado, Sigrid Muñiz, Francesca Leder (IP ERASMUS Intensive Program TESS)COL·LABORADORS: Laura Font, Eduard Antorn, Núria Bisbal, Paula Purroy, Victor Bertran, Erik Herrera, Gavina CorbettaTUTORS DE CAMP: Ester Sabaté, Javi Llop, Juan Rovira, MªÁngeles Roca, Alba Chesa, Ramón Chesa, Nestor Felis, Marta Oriach, Paula Purroy, José PurroyTALLERS D’EXPERIÈNCIES DE PAISATGE: Borja Fermoselle i Nora Arias, Aurora Balasch i Jordi Mas, Marta Carrasco i Sergi Selva, Clara Nubiola
23 / GENER > 1 / FEBRER 2011
SISTEMES DE GESTIÓ DE L’AIGUA
Helena Valls FígolsLaura Pons VilaltaAlbert Serra VergésJoan Lluc Pinya FlaquerDavid Jo CarbonellCarme Garau AuletMarc Calvo Torras
TRACES, CAMINS I PANORÀMIQUES
Helena Llop AlvarezGabriela Ortega MadarietaJose Victor Peña MoranGuillem Ramón PernauNúria Sabatés BlasiOriol Serra UretaXavier Requena Muñoz
ELEMENTS I COMPONENTS DEL PAISATGE
Francisco Javier González ComínAlfonso González AguadoAngela Peris AlonsoSilvia Miralles Pérez
ALUMNES PARTICIPANTS:
SECCIONS DEL TERRITORI
Adriana Fernández RieraMarta Ventura RubioTicià Sàrries LópezPedro Manuel Belona SerraFrancesco QuarantaJosep Rovira TolosaJoan Bubé OllerElisabet Bagué PovedanoMarta Arnan Peña
LES VEUS DEL TERRITORI
Santiago Pérez HuertasGerard Carreras PortaAlba Guillén CapellBernat Ardèvol RibaltaJúlia Salvia SalviaGenís Plassa DomingoAlba Domínguez FerrerElisabeth Serra Santasusagna
LES FORMES DEL TERRITORI
Mònica Martinez MurilloLaura Millán RodriguezAlicia Mallarach PalosJoan Torrens SabatéJuan Carlos Merino VillanuevaLaura Sancho Ferrer
ELS PAISATGES DE LA PRODUCCIÓ
Iago Pineda de Ignacio-SimoBorja Gracia SimónPablo Benítez Jiménez-UgarteManuel Hazañas SaenzJulia Moreno Campos
ORGANITZA: Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori // Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallés - Univesitat Politècnica de Catalunya // Programa Erasmus Intensive Program TESS
PATROCINA: COL·LABOREN:
Cooperativa Agricola Sant Isidro de Albelda