Glúcids

Nomenclatura

També s’anomenen hidrats de carboni o carbohidrats, degut a la seva relació química:

Cn(H2O)n

El contingut energètic dels glúcids és de 16 kj per gram o 4 kcal per gram.

Activitat Q 3.8

Monosacàrids

Tenen gust dolç i són solubles en aigua. Formats per 3 a 7 àtoms de carboni (trioses, pentoses, hexoses,...) Cada carboni té una funció alcohol, excepte un, que té un grup

carbonílic (aldehid o cetona)

Monosacàrids

Es presenten en forma cíclica degut a que experimenten una reacció intramolecular (entre el grup aldehid o cetona del carboni 1 i el grup hidroxil del penúltim carboni.

Tipus de monosacàrids

Glucosa: Principal combustible metabòlic durant la respiració cel·lular.

Fructosa: Sucre que es troba a la fruita, mel i algunes verdures.

Galactosa: Es troba a la llet

Als aliments tant la fructosa com la galactosa es troben formant part de disacàrids, i la glucosa de polisacàrids.

Disacàrids

Unió de 2 monosacàrids en una reacció anomenada condensació i on es forma l’enllaç glucosídic, que pot ser o i surt una molècula d’aigua.

L’enllaç glucosídic es pot trencar en una reacció anomenada hidròlisi. Aquesta consisteix en incorporar aigua a l’enllaç.

Tipus de disacàrids

Sacarosa: Sucre que fem servir per cuinar. S’extreu de remolatxa o canya de sucre. Formada per una glucosa i una fructosa unides per un enllaç -glucosídic: G(1-2)F

Maltosa: Formada per dos glucoses unides per un enllaç -glucosídic: G(1-4)G

Lactosa: Sucre que es troba a la llet. Formada per una glucosa i una galactosa unides per un enllaç -glucosídic: G(1-4)Ga

Activitat Q 3.9 i Q3.10

Polisacàrids

Cadenes de monosacàrids de glucosa units per enllaços gucosídics.

Tenen gran pes molecular i, per tant, no són solubles en aigua. La seva insolubilitat fa que siguin molècules òptimes per l’emmagatzematge dintre de la cèl·lula perquè gairebé no tindran efecte osmòtic.

Tipus de polisacàrids

Midó: Polímer de glucoses unides per enllaços -glucosídics. Es troba a la fruita, verdures i cereals. Format per molècules d’amilosa i amilopectina.

Amilosa: Cadena no ramificada de 200 a 500 molècules de glucosa. Presenta forma helicoidal

Amilopectina: Cadena amb ramificacions laterals.

Els grans de midó acostumen a portar 70-80% d’amilopectina i 20-30% d’amilosa.

Tipus de polisacàrids

Cel·lulosa: Es troba a les parets cel·lulars vegetals. Format per

molècules de glucosa unides mitjançant enllaços -glucosídics.

S’anomenen polisacàrids no energètics i formen la fibra dietètica no digerible.

Tipus de polisacàrids

Glicogen: Es troba al fetge i als músculs. Format per molècules de glucosa unides mitjançant enllaços

-glucosídics amb nombroses ramificacions laterals.

Tipus de polisacàrids

Glicogen: Es troba al fetge i als músculs. És una forma d’emmagatzematge d’energia a través de la

glucogenolisi (obtenció de glucosa del glicogen) o gluconeogènesi (formació de nova glucosa per formar glicogen)

Funcions biològiques del glúcids

Funció Glúcids a la natura

Energètica Monosacàrids i disacàrids

Reserva energètica

Midó i glicogen

Estructural Cel·lulosa

Activitat Q3.11