Glúcids

Nomenclatura

També s’anomenen hidrats de carboni o carbohidrats, degut a la seva relació química:

Cn(H2O)n

El contingut energètic dels glúcids és de 16 kj per gram o 4 kcal per gram.

Monosacàrids

Són sòlids cristal·lins, blancs, tenen gust dolç i són solubles en aigua. Formats per 3 a 7 àtoms de carboni (trioses, pentoses, hexoses, heptoses) Cada carboni té grup amb funció alcohol i un grup hidroxil, excepte un, que

té un grup carbonílic (aldehid o cetona)

Monosacàrids

Quan estan en dissolució, es presenten en forma cíclica degut a que experimenten una reacció intramolecular (entre el grup aldehid o cetona del carboni 1 i el grup hidroxil del penúltim carboni.

Els monosàcarids ciclats en forma de pentagon s’anomenen furanoses, i en forma d’hexagon piranoses.

Nomenclatura: D/L

La configuració D o L es determina prenen com a referència el carboni asimètric més allunyat del grup carbonil.

O //C– H I

OH – C – H I

CH2OH

O //C – H I

H – C – OH ICH2OH

Forma D Forma L

Nomenclatura:

La configuració o es determina en les formes cícliques, donat que apareixen dues estructures possibles segons si el radical –OH del primer carboni està en el mateix pla que el radical –CH2OH ( ) o en un pla oposat ().

Nomenclatura: +/-

Si una substància desvia el pla de la llum polaritzada cap a la dreta, s’anomena dextrogira o (+), i si el desvia cap a l’esquerra s’anomena levogira o (-).

Tipus de monosacàrids: Pentoses

Ribosa: Forma part RNA.

Desoxiribosa: Forma part DNA.

Ribulosa (cetosa): Molècula que durant la fotosíntesi reacciona amb el diòxid de carboni, de manera que la matèria inorgànica passa a matèria orgànica.

Tipus de monosacàrids: Hexoses

Glucosa: Principal combustible metabòlic durant la respiració cel·lular.

Fructosa: Sucre que es troba a la fruita, mel i algunes verdures.

Galactosa: Es troba a la llet

Als aliments tant la fructosa com la galactosa es troben formant part de disacàrids, i la glucosa de polisacàrids.

Disacàrids

Unió de 2 monosacàrids en una reacció anomenada condensació i on es forma l’enllaç O-glucosídic, que pot ser o i surt una molècula d’aigua.

L’enllaç O-glucosídic es pot trencar en una reacció anomenada hidròlisi. Aquesta consisteix en incorporar aigua a l’enllaç.

Tipus de disacàrids

Sacarosa: Sucre que fem servir per cuinar. S’extreu de remolatxa o canya de sucre. Formada per una glucosa i una fructosa unides per un enllaç -O-glucosídic: (1-2)

Maltosa: Formada per dos glucoses unides per un enllaç -O-glucosídic: (1-4)

Lactosa: Sucre que es troba a la llet. Formada per una galactosa i una glucosa unides per un enllaç -O-glucosídic: (1-4)

Polisacàrids

Cadenes de monosacàrids de glucosa units per enllaços O-glucosídics.

Tenen gran pes molecular i, per tant, no són solubles en aigua. La seva insolubilitat fa que siguin molècules òptimes per l’emmagatzematge dintre de la cèl·lula perquè gairebé no tindran efecte osmòtic.

Tipus de polisacàrids

Midó: Polímer de glucoses unides per enllaços -O-glucosídics. Es troba a la fruita, verdures i cereals. Format per molècules d’amilosa i amilopectina.

Amilosa: Cadena no ramificada de 200 a 500 molècules de glucosa. Presenta forma helicoidal. (1-4)

Amilopectina: Cadena amb ramificacions laterals. (1-4) i (1-6)

Els grans de midó acostumen a portar 70-80% d’amilopectina i 20-30% d’amilosa.

Tipus de polisacàrids

Glicogen: Es troba al fetge i als músculs. Format per molècules de glucosa unides mitjançant enllaços

-O-glucosídics amb nombroses ramificacions laterals.

Tipus de polisacàrids

Cel·lulosa: Es troba a les parets cel·lulars vegetals. Format per molècules

de glucosa unides mitjançant enllaços -O-glucosídics. (1-4)

S’anomenen polisacàrids no energètics i formen la fibra dietètica no digerible.

Tipus de polisacàrids

Quitina: Component essencial de l’exosquelet dels artròpodes. És un polímer de N-acetil glucosamines unides

mitjançant enllaços(1-4).

Presenta un enllaç N-glucosídic on el grup –OH d’un monosacàrid s’uneix a un àtom de nitrogen d’una altra molècula.

Funcions biològiques del glúcids

Funció Glúcids a la natura

Energètica Monosacàrids i disacàrids

Reserva energètica

Midó i glicogen

Estructural Cel·lulosa i quitina