Gourmet’sE L P E R I Ó D I C O D E C A T A L U N Y A

S U P L E M E N T G A S T R O N Ò M I C

E S P E C I A L C E R V E S E S

FOTO

: FER

NAN

DO

BAG

UÉ

EL PERSONATGETEO MUSSO, CREADOR DE LA BIRRA

BALADIN, ADVOCA PER LA VARIETAT

DE LA CERVESA ARTESANAL

EL REPORTATGEL’EXPERT STEVE HUXLEY

REVELA ELS SECRETS DE

L’ELABORACIÓ DOMÈSTICA

VA DE CERVESESUTILITZAR UNA COPA ESPECÍFICA

PER A CADA ESPECIALITAT PERMET

APRECIAR-NE MILLOR ELS TRETS

L’EXPERIÈNCIAELS IMPITOYABLES ES REUNEIXEN

PER TASTAR A CEGUES I VALORAR

NOU MARQUES DIFERENTS

julio

l del

201

0

Gourmets I2I el Periódicojuliol del 2010

TOTES LES revolucions requerei-

xen un líder, una figura en què ins-

pirar-se, i aquest és el paper que

pot jugar l’italià Teo Musso en el

moviment de consolidació de la

cervesa artesanal a Catalunya. Ca-

da vegada hi ha més creadors que

es llancen a elaborar el seu propi

producte i es diferencien de la uni-

formitat que ofereixen les grans

marques. Al mateix temps, cada

vegada més consumidors sospiren

per propostes originals, úniques i

capaces de reflectir una identitat

pròpia.

I els gairebé 25 anys d’expe-

riència de Musso amb el seu Birra

Baladin demostren que la lluita

per connectar les dues tendències

no és una utopia. “És el moment

just per fer el salt; la cervesa ar-

tesanal tindrà un creixement ex-

ponencial en els pròxims anys”,

assegura. Encara que primer s’ha

de preparar molt bé el terreny.

“Busco contribuir a la revolució

del gust difonent que la cervesa

no és única, sinó totalment di-

versa”, afegeix.

COMPLIR LES EXPECTATIVESAquest ampli ventall de possibili-

tats permet eliminar de cop qual-

sevol prejudici en la seva relació

amb la gastronomia o en la seva

capacitat per satisfer el gurmet

més exigent. “Treballo per crear

un canvi de tendència que per-

meti atraure el consumidor ha-

bitual de vi cap a un producte ca-

pacitat per complir perfectament

unes expectatives que, a priori,

mai atribuirien a la cervesa”, ex-

plica Teo Musso. Creacions arte-

sanals originals, amb una marca-

da identitat, aptes per a qualsevol

maridatge i úniques. “S’ha de rei-

vindicar la diversitat del gust. És

fonamental entendre el produc-

te de forma àmplia, perquè no

existeix la cervesa, sinó les cer-

veses”, declara.

Una creença que defensa a ul-

trança, també entre els joves arte-

sans que li demanen consell: “Els

productors catalans han de tre-

ballar amb el producte del terri-

tori, per dotar la seva cervesa d’u-

na identitat tan forta com es pu-

gui”. En un escenari futur de

creixement del consum, la clau per

distingir un producte respecte als

altres serà la connexió amb un de-

terminat territori o cultura. Per

això, Musso alerta d’un perill que

ha detectat últimament i que, pre-

cisament, fa referència a aquesta

pèrdua de diversitat. “La moda im-

perant que porta a usar com a

matèria primera les noves varie-

tats de llúpol està provocant que

totes la cerveses tinguin el mateix

gust, i això no pot ser”, recalca.

En la seva croada contra “l’ho-

mologació del gust”, Musso pre-

dica amb l’exemple. El catàleg de

Birra Baladin ofereix una gamma

que va des de la Isaac, una cerve-

sa blanca, lleugera i fresca, fins a

altres més contundents, com l’Eri-

ka, elaborada amb mel. A més de

la línia especial liderada per la

Xiauyú, definida com una cervesa

de sofà, de matisos i sensacions in-

tenses. “La cervesa ofereix moltes

possibilitats de creació, més que

qualsevol altra beguda”.

Van acompanyades, a més, de

suggeriments per al maridatge,

que donen peu a la seva combina-

ció amb peixos, mariscos, carns,

formatge, paté o fins i tot xocola-

ta. Ho posa en pràctica al seu res-

taurant de Piozzo, on ofereix set

plats diferents acompanyats per

una cervesa diferent. “Vull que la

persona que vingui s’adoni que

acaba de viure una experiència

completament nova”, conclou. El

poder de la birra.

En un món com el de la cervesa,

dominat per grans marques amb

potents instruments de comu-

nicació, Teo Musso representa la

rebel·lia. Davant del pensament

únic –representat per l’omnipre-

sent lager–, ell aposta per una cre-

ativitat constant que es tradueix

en unes 25 varietats embotellades

i algunes altres en barril amb

la marca de Birra Baladin

(www.baladin.it). Tot això des del

petit poble de Pozzio, al Piemont

italià, i amb un treball 100%

artesanal que parla tant de la

terra en què neix com de la

personalitat del seu creador.

“Cada nova cervesa és el reflex di-

recte d’una emoció”, assegura.

Una mètode que, després de

gairebé 25 anys, no li ha anat

gens malament: ha obert quatre

cerveseries, un restaurant i un ho-

tel. Ara també s’ha proposat intro-

duir-se a Catalunya de la mà de

Ció Gastronomía Selecta i

Cata’m Tastes & Consulting.

Reflex directe d’una emoció

“La cervesa ofereixmés opcions percrear que qualsevolaltra beguda”

“Els artesans hande fugir de la modai buscar la pròpiaidentitat”

L’EXPOSICIÓ

L’antiga fàbrica d’EstrellaDamm acull una mostra sobre l’evolució de la marca4ELS PRESCRIPTORS

Quatre comerciantsexpliquen la seva experi-ència diària amb la Inedit5 EL PRODUCTE

Cruzcampo Gran Reservamostra una marcada vocació gastronòmica11

EL COMPROMÍS

Experts de Pilsner Urquellrecorren els bars per formarsobre el tiratge o el servei8NÚMERO 47 I EDITA:Ediciones Primera Plana, SA. Grup Zeta.PUBLICITAT:Ze-

ta Gestión de Medios. Consell de Cent, 425-427, 6a planta (08009) Barcelona. Tel.93.265.53.53. Fax: 93.246.92.49. www.zetagestion.com. REDACCIÓ: Alberto La-rriba, Alberto González, Eduard Palomares i Pilar Enériz.MAQUETACIÓ: Sonia Jimé-nez, Adolfo Alonso, Estela Piñeiro i Nuria Martín. IMPRESSIÓ: Gráficas de Prensa Dia-ria SA. Parets del Vallès. COORDINACIÓ: Anna Riera.

PORTADA Fotografia realitzada per Fernando Bagué.

sumari

*

el personatge Teo Musso Cerveser artesà i propietari de Birra Baladin

“Vull reivindicar la diversitat”

TEXT EDUARD PALOMARES FOTOGRAFIA LEO FACCIO

LA RECEPTA

El xef Carles Abellan elabora unpollastre a la cervesa amb samfai-na a la menta i Emmentaler AOC12LA COMBINACIÓ

Formatges, embotits i cerveseselaborats de forma artesanalper cooperatives catalanes13

Gourmets I3I

I tendència Ielaboració domèsticaI

TEXT ALBERTO GONZÁLEZ FOTOGRAFIAFERNANDO BAGUÉ

STEVE HUXLEY demana una cer-

vesa. Previsible. De fet, no beu pràc-

ticament res més, excepte te, com

a bon anglès. Fa 32 anys que viu a

Espanya, però arrossega costums i

accent. “L’aigua no fa res; la cer-

vesa, en canvi, té vitamines, pro-

teïnes, antioxidants… Amb cerve-

sa, pràcticament es podria viure”,

afirma l’autor de La cerveza… poesía

líquida, un complet manual sobre

un dels primers processos bioquí-

mics descoberts per la humanitat.

El llibre aglutina tot el que ha

après durant la seva vida, des d’a-

quells primers glops que va fer a

The Old Brown Cow, pub del seu Li-

verpool natal; els experiments de

la seva època universitària; l’expe-

riència de la seva microfàbrica de

Gràcia, que va tancar el 1995; la

participació en tastos i festivals, i

tota la investigació feta pel seu

compte. “Se’m considera l’avi

d’això a Espanya”, fa broma des de

darrere d’una llarga barba blanca.

Per això contacten amb ell tants

aficionats, per consultar-li com ini-

ciar o millorar l’elaboració domès-

tica de cervesa, o per deixar-li pro-

var la seva última creació i rebre la

seva crítica.

“Ara, aquest moviment interna-

cional està explotant aquí. Durant

els últims tres anys s’han multi-

plicat les persones que han co-

mençat a fer cervesa a casa seva”,

analitza. No obstant, apunta que

altres països, com els Estats Units,

ens porten un avantatge d’“anys

llum”.

CRITERI NO DETERMINANT“L’elaboració artesana de cervesa

és com un cuc, que t’entra al cos i

et menja per dins. I a casa es po-

den fer verdaderes virgueries. […]

El cost de la instal·lació és molt

relatiu, i pot anar des de pràcti-

cament zero, adaptant vells estris,

fins als 3.000 euros o més, amb

equips molt complets. Però l’e-

quip no fa la cervesa; és la perso-

na qui la fa”, puntualitza. Així que

el que realment importa és conèi-

xer el procés d’elaboració i, a par-

tir d’aquí, anar provant.

“Els ingredients bàsics són qua-

tre. Primer la malta, normalment

d’ordi, encara que podria ser d’al-

tres cereals. Després, aigua trac-

tada [es filtra, o se li afegeixen ions

o minerals], i que preferim ano-

menar licor cerveser”. El tercer in-

gredient és el llúpol i, el quart, el

llevat. “El llevat és com les perso-

nes, cadascuna té el seu genoma,

el seu tipus de comportament, el

seu gust…”. Segons la combinació

entre aquests quatre ingredients,

s’aconsegueix un tipus o un altre

de cervesa. I la llista és infinita: “És

com obrir nines russes, que sem-

pre n’hi ha més”, diu Huxley.

Tots aquests ingredients així com

la maquinària per a l’elaboració de

la cervesa, es poden sol·licitar a tra-

vés d’empreses com Más Malta, Ca

l’Arenys o 2d2dspuma.

LA MAQUINÀRIADes d’un punt de vista tècnic, “el

primer que es necessita és una

manera de bullir aigua fins a uns

80 graus. Després es barreja la

malta amb el licor calent fins a

aconseguir una temperatura es-

table d’entre 62 i 68 graus, durant

una hora o hora i mitja. L’objecte

més simple per fer això és una

espècie de nevera de plàstic de

càmping que es compra amb uns

tubs de coure a l’interior, que ser-

veixen de filtre. A aquesta tem-

peratura, els enzims que conté la

malta la converteixen en una bar-

reja de sucres fermentables.

Aquesta solució s’extreu i s’aboca

a una caldera”, que segons explica

Huxley ha de te-

nir una capacitat

mínima d’uns 25

litres. “Llavors

s’ajusta la den-

sitat del most

per decidir quin

serà el grau al-

cohòlic que

tindrà la cerve-

sa. I després es

bull”. Segons el mètode

preferit per l’autor de La cer-

veza… poesía líquida, s’han

d’abocar tres càrregues

diferents de llúpol. La

primera, al principi, ha

de bullir vigorosa-

ment durant una ho-

ra. És la que atorga l’amargor ba-

se. Quan falten 20 minuts per fi-

nalitzar el procés, s’hi afegeix més

llúpol, que li dóna més gust. I al fi-

nal, quan falten dos minuts, s’hi

afegeix una bona quantitat de llú-

pol, responsable de conferir l’aro-

ma. “És pura alquímia”, sentencia.

Seguidament, s’ha de refredar el

líquid tan ràpid com sigui possible:

“Hi ha artefactes específics per a

això, però també es pot fer de for-

ma manual, amb un altre recipient

ple de gel”. A l’arribar als 22 graus,

s’hi afegeix el llevat. A

partir d’aquí comença la

fermentació, que pot du-

rar quatre o cinc dies. Des-

prés s’embotella la cervesa,

sense necessitat de filtrat:

“Hi queden residus, però

la cervesa de veritat és ai-

xí, amb sediments”.

El resultat es podrà

beure en dues set-

manes. I no hi

ha pressa: si

està ben feta,

pot aguantar

anys. “N’hi ha

que no arri-

ben al seu

punt òptim

fins que ha

passat una dè-

cada”. I així

justifica Hux-

ley això de “la

cervesa està

viva”.

juliol del 2010el Periódico

EL LLEVAT ÉS COM LES PERSONES: CADASCUNATÉ EL SEU GENOMA, EL SEU TIPUS DE COMPORTAMENT I EL SEU GUST

L’INGREDIENT

Feta amb les pròpies mans

AUGMENTEN ELS PRODUC TORS DE CERVESA A CASA

Gourmets I4I

Ioci Iexposició I

TEXT DARÍO REINA FOTOGRAFIA FERNANDO BAGUÉ

La creació d’una icona

HAN TRANSCORREGUT una mica més

de 130 anys des que August Kuentz-

mann Damm va viatjar des d’Alsàcia a

Barcelona amb el seu cosí i professor Jo-

seph Damm per fer el que sabia fer mi-

llor: elaborar cervesa. Portava una re-

cepta i un mètode original que, fins

llavors, eren desconeguts a la conca me-

diterrània. I, sense gens de modèstia, es

va proposar convertir-la en una referèn-

cia mundial. Si ara aixequés el cap, se-

gurament se sentiria orgullós de la po-

sició que ha assolit.

Des que es va constituir, Damm ha

vist evolucionar la seva publicitat, les

seves estratègies de comunicació, les se-

ves marques i els envasos. Un recorre-

gut apassionant i didàctic que ara es

pot recordar en uns centenars de pas-

sos gràcies a l’exposició Una Estrella des

del 1876, habilitada a l’antiga fàbrica de

Damm (carrer de Rosselló, 515, de Bar-

celona). La mostra analitza com la co-

municació d’aquesta empresa ha anat

de la mà de l’evolució social i històrica

d’Espanya i serveix per entendre qui-

nes són les estratègies adequades per

arribar al consumidor en cada moment

i situació.

El muntatge, de caràcter cronològic,

s’inicia en els orígens de Damm, quan

la marca i la seva principal expressió

–l’etiqueta– eren els únics elements de

què es disposava per atraure un públic

que encara no estava familiaritzat amb

la companyia. El repte del moment va

ser trobar un estil gràfic propi, amb una

personalitat potent, fàcilment reconei-

xible i amb vincles amb el comprador.

Així va néixer l’estrella.

Però si els començaments van ser di-

fícils, encara ho van ser més els temps

de postguerra, en què el més important

era mantenir la producció, motiu pel

qual l’enginy havia de suplir l’escasse-

tat de matèries primeres. En aquest mo-

ment, la marca a les ampolles, als bi-

dons, als camions de transport, als

assortidors, etcètera, seguia sent l’únic

vincle entre la companyia i el públic.

Al passar la meitat del segle, l’esplen-

dor de l’economia puixant occidental

es va començar a reflectir en la socie-

tat, en els hàbits i en els costums. La pu-

blicitat va envair el paisatge urbà, en

paral·lel a l’eclosió dels mitjans de co-

municació. Llavors, Damm va sortir tí-

midament al carrer, mitjançant la se-

va aparició a les tanques. El 1970 va

emetre la seva primera campanya tele-

visiva i el 1982 va patrocinar el Mun-

dial de Futbol.

L’ACTUALITATAixí és com, a poc a poc, el visitant arri-

ba als nostres dies, en què la marca arri-

ba al públic a través de la cultura de l’o-

ci i del temps lliure: la música, l’esport,

els grans esdeveniments… Conscient de

la importància de ser en els esdeveni-

ments públics de més repercussió,

Damm es constitueix com a patrocina-

dor oficial dels Jocs Olímpics de Bar-

celona 92, i està també present al Fò-

rum de les Cultures, celebrat el 2004.

El recorregut Una Estrella des del 1876

posa el colofó final a la visita de l’úni-

ca manera possible: oferint cervesa. En

aquesta ocasió, Weiss Damm, l’últim

llançament de la marca.

FONS ESPECIATSLa Weiss Damm està elaborada segons

la recepta alemanya original dels mes-

tres cervesers de Baviera del segle XVI.

Es caracteritza per la inclusió de blat en

la seva elaboració, cosa que li confereix

un cos intens i un sabor ple de matisos

afruitats (plàtan, préssec de vinya ma-

dur i pell de taronja) i fons especiats (cla-

vell d’espècia). A l’assaborir-la es mostra

carbònica, delicada i subtil. A més, en

aquest tipus de cervesa el llevat no es fil-

tra, i li confereix una aparença tèrbola

i un color groc pàl·lid que va fer que la

bategessin popularment amb el nom de

Weissbier, cervesa blanca. Una catego-

ria molt consumida a Centreeuropa.

Per Enric Crous, director general de

Damm, “aquest llançament posa de

manifest l’aposta per la innovació i el

desenvolupament de nous productes.

Ampliar la selecció de productes al

mercat i anar millorant els que ja hi

són és el motor de la companyia. Amb

Weiss Damm seguim l’estela iniciada

amb AK-Damm, Daura i Estrella

Damm Inèdit”, conclou.

RECORREGUT HISTÒRIC A L’ANTIGA FÀBRICA D’ESTRELLA DAMM

SERVIDA ENGOT LLARG

LA PRESENTACIÓ

Seguint les preferències dels con-

sumidors, Weiss Damm es pre-

senta al mercat en format ampo-

lla de 33 centilitres,

distanciant-se de la mida habi-

tual de les cerveses de blat d’im-

portació que es venen a Espanya,

la majoria de les quals són de 50

centilitres.

Els mestres cervesers de Damm

recomanen servir-la a una tempe-

ratura de 7 graus, en

got llarg per mante-

nir durant més

temps les perles d’à-

cid carbònic que

s’escapen i accentuar

la sensació de frescor

així com el seu sabor

espurnejant.

Entre barriques antigues. Visitants al’exposició Una estrella des del 1876.

el Periódicojuliol del 2010

A L’ALTRE COSTAT del taulell no no-

més hi ha la persona encarregada de

cobrar. Moltes vegades també hi ha

l’assessor, el conseller, el guia. El que

il·lumina una compra dubtosa, el que

orienta un regal especial. L’expert

que, després d’assistir diàriament

tants clients, ha après a reconèixer

les seves necessitats i els seus gustos,

i es pot arribar a posar al seu lloc. Per

això cal alliberar el venedor del pa-

per de llop ferotge i, per una vegada,

escoltar el que ha de dir.

A més de prescriptor, Faustino, el

responsable del Colmado Quilez, és

bevedor habitual d’Inedit. En aquest

establiment (Rambla de Catalunya,

63) tenen unes 10.000 referències de

productes, i entre elles unes 200 cer-

veses. Per Faustino, l’Estrella Damm

Inedit destaca perquè es ven molt bé,

ja que “reuneix unes condicions que

li falten, en més o menys grau, a les

altres: està considerada una cerve-

sa catalana, molt ben elaborada, re-

colzada pel millor restaurador del

món, Ferran Adrià, que es pot pren-

dre com a aperitiu o menjant, amb

un grau alcohòlic idoni i unes agra-

dables notes cítriques”.

Per això reconeix que, “des del pri-

mer dia, s’està venent bé” –actual-

ment entre 10 i 15 caixes setmanals

de cada un dels formats (50 i 75

centilitres).

Alguna cosa hi tindrà a veure tam-

bé l’atenció que aquesta botiga de

l’Eixample li ha prestat. “Sempre la

tenim a l’aparador, perquè és un

producte que l’has de veure per

comprar-lo. La gent no surt de ca-

sa pensant en la Inedit; però si la

veu, la reconeix i s’anima a tastar-

la. Després, gairebé sempre

repeteixen”.

En el comprador de l’Estrella

Damm Inedit, Faustino hi veu una

persona de més de 25 anys, amant

dels vins. I subratlla: “Crec que és

més amant del vi que de la cervesa.

El que és molt aficionat a aquesta

última tendeix a buscar altres es-

tils, més artesana, amb molt de lú-

pol, més pesant i alcohòlica”. En

qualsevol cas, “és una clientela que

sap diferenciar el valor gastronò-

mic d’aquest producte”, finalitza.

EL PRODUCTE BO ES PAGAA diferència del Colmado Quilez, a

la xarcuteria La Suïssa (carrer Major

de Sarrià, 1), tenen “més aviat poca

beguda”, explica Nina, propietària.

“Però això sí, el que hi ha és bo”. En

qüestió de cerveses, només tres o qua-

tre referències, “però totes amb un

valor afegit diferencial, o bé pel que

fa al disseny o per la concepció del

producte”. Concretament, de l’Es-

trella Damm Inedit diu que “es ven

sola”, i encara que reconeix que no

és de les més econòmiques, també

apunta que “els productes bons

s’han de pagar”.

En Joan, del Colmado Serra (carrer

de Girona, 13) amplia les bondats de

l’Estrella Damm Inedit: “És una cer-

vesa molt agradable, molt interes-

sant per acompanyar menjars es-

peciats. Si no saps amb què maridar

un bon plat, sempre és una bona op-

ció, per la seva versatilitat”. A més,

diu, “té un component estètic molt

important, que la diferencia i la fa

molt elegant, i que atrau el consu-

midor de gamma mitjana-alta, amb

una certa cultura del vi. Un client

gurmet, a qui li agrada menjar i

beure bé”.

I encara que en Joan admet que hi

ha gent que encara no coneix el pro-

ducte, assegura que l’ombra d’El Bu-

lli sempre facilita la seva promoció.

No opina el mateix Pere Escofet,

responsable de la carnisseria i xar-

cuteria que porta el seu cognom

(Mandri, 38), on també es venen plats

cuinats i delikatessen: “Encara que

Adrià surti a l’ampolla, crec que es

percep més com una aposta de

Damm que del xef”.

Aquest comerç “de capritxos” és un

entorn ideal per donar sortida a la Ine-

dit. “El client ve, compra una mica

de pernil o un formatge francès i se

n’endú una ampolla per acompan-

yar-los”, explica Pere. “És un com-

prador que valora el plaer de dis-

frutar d’una cervesa especial en el

moment que li ve de gust”. Un petit

luxe d’aquells que fan les esperes més

curtes i els somriures més llargs.

Iopinió I les vendes I

JUST MARRIEDDesprés d’un dur dissabte de

mudança en companyia d’un

bon amic, un matí estressant

d’encàrrecs, quan es vol fer

un regal especial o quan, sen-

zillament, no hi ha res sugge-

rent a la nevera i ve de gust

disfrutar d’un plat deliciós

acabat de cuinar, acompa-

nyat per una bona cervesa.

Qualsevol excusa és vàlida

–fins i tot un perquè sí– per

delectar-se d’una parella inè-

dita: l’arròs a banda de Just

Married i Estrella Damm Ine-

dit. Aquesta acció promocio-

nal conjunta està disponible

a les botigues especialitzades,

en xarcuteries i establiments

gurmet. Així mateix, es pot

adquirir a través de la pàgina

web www.justmarried.com.

A més, a l’estiu, aquest ma-

trimoni proposa una novetat:

a més de l’arròs a banda, Just

Married també elabora, des

d’una petita cuina de Pala-

mós, una exquisida fideuà,

que es pot adquirir per 16

euros acompanyada per

l’ampolla d’Estrella Damm

Inedit (www.estrelladammi-

nedit.com).

FIDEUS I ARROSSOSAMB CERVESAACCIÓPROMOCIONAL ABOTIGUES GURMET

Prescriptors de l’inèditTEXT ALBERTO GONZÁLEZ FOTOGRAFIAANNA ALEJO

De tot una mica. De dalt a baix, instantànies al Colmado Quilez,La Suïssa, el Colmado Serra i Escofet.

ENTREVISTA A QUATRE COMERCIANTS

Han passat dos anys des que es va presentarl’Estrella Damm Inedit. Naixia com una cervesapensada per al món de la gastronomia, apta peracompanyar diferents plats, per més sofisticatsque fossin, des de l’aperitiu fins a les postres. Elseu cupatge únic és mescla de malta d’ordi i blat,

aromatitzat amb espècies (coriandre, pell detaronja i regalèssia), llevat i aigua. Amb la sevabona acceptació internacional, el comprador jaha manifestat la seva opinió. Ara tenen el torn deparaula els propietaris dels comerços on escomercialitza aquesta cervesa.

ÉS UN CLIENTGURMET, AMBCERTA CULTURADEL VI

EL PERFIL

Gourmets I5I el Periódicojuliol del 2010

Gourmets I6I el Periódicojuliol del 2010

Iceller IMaset del Lleó I

MÉS DE DOS SEGLES DE TRADICIÓ CERVESERA

Secrets de monestirDURANT l’edat mitjana, les receptes

de les millors cerveses d’Europa es

guardaven zelosament entre els grui-

xuts murs dels monestirs i les aba-

dies. Entre aquestes parets, uns ama-

tents frares, consagrats a l’ora et

labora, no només protegien els secrets

de l’elaboració d’aquesta beguda, si-

nó que fins i tot la milloraven en qua-

litat i sabor. Un d’aquests autèntics

temples de producció de les famoses

cerveses monacals, i on hi havia els

millors cervesers de la regió, era l’a-

badia de Van Steenbergue, on s’ela-

boren ara les cerveses d’Abadia Ma-

set. I és que, en el seu afany per

buscar i oferir sempre els millors pro-

ductes, els responsables del celler Ma-

set del Lleó s’han volgut unir als mi-

llors cervesers del món. No en va, en

aquesta abadia belga s’elabora cer-

vesa artesanal des de fa segles. Així

neixen les cerveses d’Abadia Maset,

100% artesanals, amb una recepta

que segueix els preceptes de la tra-

dició dels monjos cistercencs (s’ela-

boren en tancs petits i amb la màxi-

ma cura de mestres cervesers).

Però no només amb la tradició s’a-

consegueix la més alta qualitat, tam-

bé són imprescindibles ingredients

excepcionals. Així, Maset del Lleó ha

tingut molt en compte aquest factor

i únicament utilitza les millors matè-

ries primeres, sempre naturals, per

aportar un millor sabor a cada una

de les seves cerveses. De fet, i a di-

ferència de les cerveses industrials,

les de Maset no requereixen ser pas-

teuritzades, i no necessiten tampoc

conservants artificials, ja que són cer-

veses de segona fermentació. Aquest

cos i sabor tan especials i únics són

deguts, precisament, a la seva elabo-

ració amb doble malta, que segueix

un segon procés de fermentació dins

la mateixa ampolla, cosa que permet

fins i tot visualitzar clarament el

llevat.

PER A TOTS ELS GUSTOSEl celler comercialitza tres tipus de

cerveses, totes autèntiques obres mes-

tres, pensades per als paladars més

exigents: Maset Rubia, Maset Tosta-

da i Maset Premium. La primera des-

taca pel seu color groc pàl·lid i per la

seva aroma perfumada. La seva es-

puma és blanca, encara que no ex-

cessivament espessa, de manera que

el seu pas en boca és lleuger i refres-

cant. Aquesta cervesa, igual que la

resta de les que produeix Maset del

Lleó, s’elabora segons una recepta ex-

clusivament ideada pels enòlegs del

celler, conjuntament amb els experts

cervesers de l’abadia de Van Steen-

bergue. Una part important d’a-

questa fórmula és la segona fermen-

tació en ampolla, que li proporciona

un cos i sabor únics. A més, al no es-

tar sotmesa a cap filtració, preserva

el seu sabor intens.

Maset Tostada, elaborada segons

els mateixos paràmetres que la pri-

mera, presenta no obstant, caracte-

rístiques diferents per la seva fór-

mula artesanal. Així, es tracta d’una

beguda de color ros fosc i amb una

certa aroma de cafè moca, que desa-

pareix en el paladar i deixa pas a un

gust lleuger i agradable, gens amarg.

La seva espuma és negra i retallada

pels costats.

CREACIÓ ÚNICALa cervesa d’Abadia Maset Premium

ha estat l’última creació del celler,

que va buscar oferir un producte

d’alta qualitat, únic i diferent, una

beguda capaç d’ocupar un impor-

tant lloc en la temporada estival. Ma-

set Premium neix d’un cupatge es-

pecial de maltes d’ordi i blat, amb

llúpol, coriandre, pell de taronja, re-

galèssia, llevat i aigua. Aquesta cer-

vesa també és sotmesa a una segona

fermentació en ampolla, cosa que li

atorga una complexitat gustativa

magnífica. És una beguda més lleu-

gera, però que amaga múltiples aro-

mes afruitades i florals, amb remi-

niscències d’espècies dolces. La seva

textura és més cremosa que les dues

anteriors, a la vegada que refrescant.

De fet, la Maset Premium és ideal per

saciar la set. És per això que es re-

comana prendre-la ben freda i en co-

pa gran, per poder apreciar tots els

seus matisos.

De fet, i contràriament a les cer-

veses industrials, les artesanes com

Maset es recomana degustar-les en

copa –com els bons vins–, perquè d’a-

questa manera s’aconsegueix poten-

ciar totes les seves qualitats orga-

nolèptiques, és a dir, la seva aroma i

el seu sabor únics. Igualment, men-

tre que les cerveses industrials es pre-

nen molt fredes per atenuar el seu

sabor, les artesanals es recomana ser-

vir-se fresques, entre 8 i 12, perquè

el fred no amagui el seu gust i dis-

frutar així, en perfectes condicions,

de totes les particularitats d’una

autèntica cervesa artesana.

TEXT ISABEL ACEVEDO

LES CERVESES D’ABADIA MASET S’ELABOREN AMB EL MÈTODE CISTERCENC

Fidels a la tradició des del 1777, el celler Maset del Lleó, ubi-

cat al cor de l’Alt Penedès, sempre ha buscat la màxima qua-

litat, però sense perdre les seves arrels. Al llarg de la seva

història, la família Massana, al capdavant de Maset del Lleó,

ha sabut renovar-se i reinventar-se; enllaçar a la perfecció

tradició i modernitat. Possiblement, aquest és un dels se-

crets d’un dels seus productes més exitosos: les cerveses d’A-

badia Maset, 100% artesanals.

A DOMICILI I SENSE INTERMEDIARIS

DISTRIBUCIÓ A TRAVÉS DEL TELÈFON O LA WEB

Durant més de dos segles, els responsables de Ma-

set del Lleó han compartit amb els seus clients la

seva passió per la tradició i la qualitat elaborant

grans vins, caves i cerveses. Ara, en ple segle XXI,

ho segueixen fent, però de la manera més còmoda

possible per als seus consumidors, ja que Maset ela-

bora i distribueix els seus productes directament a

domicili i sense intermediaris. És la manera que

tenen de facilitar en gran mesura la vida als que

confien en ells.

Una manera d’acostar els seus productes selectes

a casa de cada un dels seus clients i assegurar-los el

millor preu i les màximes garanties d’entrega i de

qualitat. I tot això sense despeses d’enviament.

Només cal fer un clic a la seva pàgina web

(www.maset.com) o despenjar el telèfon i marcar el

número 902.200.250. Aquesta iniciativa ha estat

molt ben acollida pels clients, i una prova d’això és

la gran penetració que els seus productes tenen al

mercat nacional.

Publicitat I7I el Periódicojuliol del 2010

I la firma Iel compromísI

Gourmets I8I el Periódicojuliol del 2010

BAR

PinotxoMercat de la BoqueriaPinotxo va ser el primer client de Pilsner Urquell a

Barcelona, perquè, al marge de les seves reduïdes

dimensions, la personalitat i la simpatia de Juanito així

com l’exquisida gastronomia de mercat a la seva barra de

bar són tota una institució a la capital catalana. Va ser el

primer bar de la Boqueria que va començar a servir

aquestes tapes que s’han convertit en suculentes i

apreciades racions, i avui és parada obligada i punt de

trobada dels millors cuiners que recalen al famós mercat.

TREBALL OCULT A L’HORA DE SERVIR CERVESA

A la recerca de les condEXPERTS DE LA COMPANYIA TXECA RECORREN ELS LOCALS PER AVALUAR I FORMAR SOBRE L

ROGER SIMÓ, director de comptes

de Pilsner Urquell, explica que la

seva funció és fer “auditories de

qualitat” als clients de la com-

panyia; això pot sonar, en un prin-

cipi, a tribunal, a jutjat, a magis-

tratura… Però aviat deixa clar que

es tracta d’unes comprovacions ru-

tinàries, ja que la diferència de

Pilsner Urquell amb la resta de cer-

veses és el seu compromís amb la

qualitat, tant en el procés d’ela-

boració, on tota la cervesa de la

companyia surt sempre de la seva

factoria central a la ciutat de

Plzen, Bohèmia (República Txeca),

com en el servei i tractament pos-

terior del producte.

Els experts de qualitat de Pilsner

Urquell avaluen els locals de tot el

món en què se serveix la cervesa i,

a més, formen els professionals de

l’hostaleria perquè coneguin el

producte i li ofereixin un tracta-

ment òptim. En aquests exàmens

de qualitat s’analitzen a fons as-

pectes com l’ambient del punt de

venda, la visibilitat correcta de la

marca, les condicions de l’emma-

gatzematge, la frescor de la cerve-

sa, la periodicitat en la neteja del

sistema de barrils, la utilització de

les copes correctes i el servei ade-

quat de la cervesa Pilsner Urquell.

SELECCIÓ DE LOCALSMentre Simó comença el seu mi-

nuciós treball al Pinotxo, l’am-

baixador de la marca Alonso Váz-

quez-Dorero comenta que Pilsner

Urquell és una ensenya que pel seu

origen, la seva distinció, la seva

imatge i el seu prestigi “ha d’estar

en línia amb els establiments

més selectes”. Per això, Pilsner Ur-

quell és a la famosa barra del bar

de la Boqueria amb un tirador

únic i exclusiu, perquè és un es-

tabliment amb un caràcter espe-

cial, preocupat per la qualitat de

la matèria primera i el seu servei,

i amb un ambient que atrau els

clients que saben apreciar els ver-

daders plaers de la vida. Però a més

de tots aquests aspectes i criteris,

perquè un establiment pugui dis-

pensar Pilsner Urquell ha de con-

sumir un mínim de dos barrils set-

manals de 30 litres. “Aquest con-

sum mínim garanteix una rotació

del producte, la qual cosa inci-

deix directament en la frescor i

les condicions òptimes sensorials

de la cervesa”, assenyala Vázquez-

Dorero.

EMMAGATZEMATGE IVISIBILITATLa cervesa és una beguda viva,

igual que el vi, que s’oxida i evo-

luciona tant amb el pas del temps

com amb les altes temperatures en

el seu emmagatzematge, i perd,

amb això, algunes de les seves

principals característiques de co-

lor, aroma, sabor i frescor. Una

mostra d’aquest emmagatzemat-

ge perfecte es pot comprovar a la

nova xarcuteria Bitte!Wurst, en

què el director de comptes de la

companyia txeca mostra com els

barrils de cervesa s’emmagatze-

maven sota els tiradors en com-

partiments a 10 graus; perfecte per

preservar l’evolució de la cervesa.

També en aquests mateixos barrils

es pot verificar la impressió de da-

ta d’expedició, que en cap cas so-

brepassa els dos mesos, una altra

dada important que garanteix la

L’auditoria de qualitatde Pilsner Urquell

SABER QUE PILSNER URQUELL va ser la primera cervesa

rossa del món és relativament fàcil. No obstant, el que la

gent no sap i ni tan sols s’imagina és l’exigent programa de

qualitat que garanteix que la cervesa de la companyia txe-

ca arribi sempre en òptimes condicions al consumidor. Per-

descobrir-ho, res millor que compartir mitja jornada de tre-

ball amb Roger Simó, director de comptes per a Espanya de

la companyia, i Alonso Vázquez-Dorero, ambaixador de la

marca, i comprovar què hi ha darrere cada vegada que s’a-

boca cervesa Pilsner Urquell.

La ruta comença a l’emblemàtic Pinotxo, al mercat de la

Boqueria, i prossegueix per diversos locals de Barcelona. Pri-

mer de tot, Simó i Vázquez-Dorero expliquen quines són les

seves funcions concretes tant a SABMiller, el segon grup cer-

veser mundial, com a Pilsner Urquell en particular. Una ve-

gada fetes les presentacions, comença un recorregut que

permet constatar amb detall en què consisteix l’auditoria

de qualitat de Pilsner Urquell.

TEXT ALFREDO PERIS FOTOGRAFÍA FERNANDO BAGUÉ

Gourmets I9I el Periódicojuliol del 2010

XARCUTERIA HAMBURGUESERIA HOTEL

Bitte!WurstValència, 232 Bitte!Wurst és un nou local d’àmplies dimensions amb

pocs mesos de vida que té com aespecialitat les salsitxes

de qualitat en totes les seves versions, procedències i

mides. Pertany al Grup Nolla, igual que l’Otto Sylt, però

amb una decoració més urbana. Aquí primen els tiradors

de cervesa Pilsner UIrquell amb una exquisida decoració

al·legòrica a la marca i una extensa col·lecció d’antics

vasos de ceràmica que submergeixen el visitant en un

ambient cerveser per excel·lència.

El Filete RusoEnric Granados, 95Aquest petit local, amb tamborets i gruixudes taules de

bastida excepte a la terrassa, té tan sols dos mesos

escassos de vida i ja es fa difícil aconseguir taula en

horaris de dinar o sopar. És el nou germà, en versió

vedella, de la famosa hamburgueseria La Burg del passeig

de Sant Joan Bosco, 55, especialista en carn de bou. Aquí

la seva especialitat és el filet rus i una cuidada selecció

d’hamburgueses, steak tartar i algun capritx més, sempre

amb vedella ecològica del Pirineu.

Hotel Villa EmiliaCalàbria, 115Dedicats al món de l’hostaleria des del 1986 a la Costa

Blava, el matrimoni Antoine i Katja van decidir renovar

aquesta experiència a Barcelona, inaugurant l’any 2005

l’Hotel Villa Emilia. La seva decoració és molt particular i

està orquestrada a base d’alguns tocs clàssics i coloristes

en un ambient totalment modern i actual, que culmina

en una esplèndida i acomodada terrassa, des de la qual es

pot contemplar una vista poc habitual d’aquesta part de

l’eixample barceloní.

dicions més òptimes LA MILLOR MANERA D’ABOCAR, EMMAGATZEMAR I SERVIR CERVESA

frescor i l’autèntic sabor de la cer-

vesa. És el que a Pilsner Urquell de-

nominen el procediment FIFO (si-

gles de First In – First Out), és a dir,

que l’estoc més antic ha de sortir

sempre abans.

Roger Simó explica que una al-

tra avaluació a tenir en compte en

l’auditoria de qualitat és la visi-

bilitat de la marca. “Es mesura i

es controla la quantitat i la qua-

litat de la visibilitat de la marca

al punt de venda, i maximitzar-la

és fonamental per aconseguir un

avantatge respecte als competi-

dors”, comenta. Però, a més, una

bona qualitat en l’exposició trans-

met fiabilitat de marca i reforça

els valors de proximitat; “ingre-

dients mediàtics que ajuden els

nostres clients a ser percebuts

com a únics i diferents”, afegeix.

NETEJA DE BARRILSNo obstant, el primer que fa Simó

a l’arribar a un establiment client

de Pilsner Urquell és demanar una

cervesa de barril al primer treba-

llador que veu i, en aquest precís

moment comença la seva feina

d’observació i avaluació. Així ho

va fer al bar de la recepció de

l’Hotel Villa Emilia. També dema-

na el llibre de manteniment, que

reclama a tots els locals per veri-

ficar les condicions. Evidentment,

es tracta d’un llibret que data el

manteniment i la neteja de tot el

sistema de barrils i tiradors, que

es realitza periòdicament cada 14

o 16 dies màxim per un equip es-

pecialitzat. Aquest servei exclusiu,

al marge que és costós, garanteix

el perfecte funcionament del sis-

tema d’abocament, així com la ne-

teja i la higiene, i, en conseqüèn-

cia, preserva la qualitat i l’autèn-

tic sabor de la Pilsner Urquell.

Roger Simó assegura que aquest

servei és “molt important”, ja que

Pilsner Urquell s’elabora seguint

els mètodes originals del 1842, que

consisteixen en un procés especial

de triple cocció-destil·lació i una

fermentació lenta, en què, a més,

s’utilitza l’aigua blana de Plzen,

l’ordi cerveser txec de clofolla fi-

na, el famós llúpol aromàtic de Sa-

az i el genuí llevat H. El resultat és

el seu sabor únic i especial, amb

un deliciós toc de malta al pala-

dar, un final lleugerament amarg

i, al mateix temps, un gust suau i

digestiu que la converteix en una

cervesa fàcil de beure que, a més

de refrescar, s’assaboreix plena-

ment. I tot això tan especial no es

pot perdre per un mal funciona-

ment del sistema d’abocament o

una acumulació de brutícia.

COPES I SERVEISembla obvi que tot aquest exi-

gent programa de qualitat no se-

ria complet si no es pogués ga-

rantir un coneixement del pro-

ducte i del seu servei perfecte per

part dels establiments que servei-

xen Pilsner Urquell i de tots els

seus treballadors. Per això, una al-

tra de les funcions de Simó és la

formació sobre el servei correcte

a tot el personal de l’establiment

que pugui servir una cervesa Pils-

ner Urquell, tant en palanca o ai-

xeta com en ampolla, a més de ve-

rificar que la cervesa se serveix en

les autèntiques copes i gerres Pils-

ner Urquell, especialment dis-

senyades per exalçar les virtuts

d’aquesta cervesa.

Un exemple d’aquesta formació

es porta a terme a El Filete Ruso.

Amb tot el personal de servei reu-

nit, l’expert es posiciona darrere

de l’aixeta i demana atenció. “Una

Pilsner Urquell perfecta necessi-

ta un abocament perfecte”, re-

calca, mentre comença a mani-

pular l’aixeta i a enumerar els

punts clau: “Inclinar la copa o ge-

rra, prèviament esbandida, 45º

respecte a l’aixeta, introduir l’em-

bocadura uns tres centímetres

dins la copa i començar a servir

amb l’aixeta de l’aixeta totalment

oberta. Quan el nivell de la cer-

vesa arribi al cantell de la copa,

tancar l’aixeta, redreçar la copa,

i pressionar cap enrere l’aixeta

de l’aixeta per acabar d’omplir la

copa amb espuma cremosa abun-

dant”. El resultat, de moment, im-

pecable. Simó prossegueix: “Una

Pilsner Urquell ben abocada

tindrà uns 35 mil·límetres d’es-

puma cremosa, compacta i den-

sa, i sense bombolles visibles, ja

que això evita l’oxidació a l’en-

trar en contacte amb l’oxigen de

l’aire i, a més, preservarà intac-

tes la seva aroma i el sabor du-

rant tota la degustació”.

Una auditoria de qualitat que

sorprèn en un principi, però que

serveix per comprendre per què

es tracta d’una de les cerveses la-

gers més populars del món. De fet,

qualsevol cervesa que es denomi-

ni pilsner es refereix d’una mane-

ra o d’una altra a una variant d’a-

quest estil de cervesa, formulada

per primera vegada per Josef Groll

a la cerveseria Pilsen’s Burgess Bre-

wery, el 1842.

Gourmets I10I el Periódicojuliol del 2010

va de cervesa TEXTALFREDO PERIS

FOTOGRAFIAFERNANDO BAGUÉ

LA IMPORTÀNCIA DE LA COPAA

le/ P

inta

cor

ba

Escollir el recipient adequat per serviruna cervesa és bàsic per multiplicar lesseves propietats, tant en matèria de gustcom de vista i olfacte. Per aquest motiu,cada estil i varietat ha desenvolupat el seupropi got, que va des de l’antiga gerrade fang alemanya fins a la pinta britànica,passant per l’habitual canya nacional

La formadefineixel sabor

LA CERVESA és una beguda que s’a-

precia amb tots els sentits, igual que

el vi. Avui està demostrat que la se-

lecció del recipient influeix en el sa-

bor d’una cervesa. El vas adequat

permet combinar tots els plaers: vis-

ta, olfacte i paladar, de manera que

cada estil de cervesa té, en últim ter-

me, el seu propi recipient. Per exem-

ple, la gerra de fang o pisa era la

més usada a Alemanya, i són molt

eficaces per mantenir la tempera-

tura de la cervesa, però tapen el co-

lor i l’espuma, a més de pesar molt.

La forma també ajuda a mante-

nir l’espuma, i amb això afavoreix

també les aromes i el sabor de la

cervesa, per tant la tècnica a l’ho-

ra d’abocar-la és molt important i

varia segons el tipus de cervesa i la

quantitat d’espuma desitjada. Ge-

neralment, un gruix d’espuma de

2,5 centímetres es considera ade-

quat, però en les stouts i porters acos-

tuma a ser menor, mentre que en

les pilsner, les cerveses de blat i les

ales belgues fortes és una mica més

gruixut.

Entre la multitud de models que

hi ha, s’ha de distingir entre quatre

grans famílies: els vasos ale, pinta o

canya; els alt o de tub; les copes la-

ger o pilsen, i la copa de cervesa de

blat. Encara que també hi ha un

gran nombre de models especials

dissenyats per les marques per afa-

vorir les característiques de la seva

cervesa i aconseguir una imatge

diferenciada.

‘ALE’, PINTA O CANYAEls anglesos, irlandesos i escocesos

solen beure les seves cerveses en un

got que anomenen indistintament

ale o pinta (també conegut com a

canya, en espanyol), i n’hi ha tres

variants, principalment. La pinta

o canya de parets rectes i lleugera-

ment troncocònica, la pinta amb

musclera i la pinta corba, popula-

ritzada per la marca irlandesa de

cervesa negra Guinness. De fet, la

pinta o canya és un got bastant ano-

dí, que ni emfatitza ni desvirtua el

producte que conté, d’aquí ve la se-

va gran difusió per a begudes no

gaire exigents.

En tots aquests models, la boca és

més ampla que la base, de manera

que s’aconsegueix una corona d’es-

puma més gran, sobretot en la pin-

ta amb muscleres i la pinta corba.

La pinta és especialment adequada

per a les ale clares i les vermelles ir-

landeses, però alguns cervesers de

stout, com la Guinness, també la re-

comanen per a les seves cerveses.

A Espanya, fins fa molt poc temps,

el rei del servei cerveser era el got

simple de canya, però cada vegada

es tendeix més a utilitzar més va-

rietat i riquesa de recipients per res-

pondre a les demandes d’un con-

sumidor cada cop més especialitzat.

‘ALT’ O DE TUBEs tracta d’un got estret, de forma

cilíndrica i parets rectes, cosa que

afavoreix la sequedat i el sabor

amarg final de la beguda. És espe-

cialment adequat per a l’alt (una va-

rietat de cervesa de fermentació al-

ta originària del nord d’Alemanya),

perquè és molt seca i poc aromàti-

ca, amb una lleugera amargor que

es presenta al final del trago.

El got koelsch és una mica més am-

ple i menys alt que l’alt, i s’utilitza

sobretot per servir les ale produïdes

a Colònia.

‘LAGER’ O ‘PILSEN’És una copa alta, de base més es-

treta que la boca, amb un creixe-

ment progressiu des de la base, amb

parets rectes o lleugerament corbes

i presenta generalment un peu en-

castat perquè la base sigui més fer-

ma. El seu ús està molt generalitzat

a tot el món, i és especialment ade-

quat per a les lager cristal·lines, fres-

ques i bombollejants, encara que hi

ha fabricants que l’usen per a les la-

ger més fosques. La forma alta i es-

treta de la típica copa pilsen permet

veure el color daurat d’aquesta cer-

vesa i apreciar la seva elevada car-

bonatació, mentre que la seva for-

ma acampanada ajuda a detectar

millor el llúpol en les lager més

suaus.

CERVESA DE BLATÉs una copa semblant a la lager

però amb més capacitat, té la ba-

se més estreta que la boca, amb les

parets bombades, un lleuger es-

trenyiment a la boca i el peu en-

castat. Té una capacitat de 500

mil·lilitres i és adequada per a la

cervesa de blat de Baviera, ja que

la seva altura facilita l’incessant

bombolleig d’aquesta refrescant

cervesa, mentre que la seva boca

recull molt bé l’espuma, que sol

ser molt abundant en aquest estil

cerveser. La copa estreta i alta és

ideal per a les cerveses afruitades

i molt aromàtiques, ja que la seva

forma alta i corba dirigeix el

buquet cap al nas i ajuda a

conservar el gas.

Lage

r/ P

ilsen

Can

ya

Ale

/ Pin

ta a

mb

mus

cler

es

Alt

/ Tub

Cer

vesa

de

blat

Gourmets I11I el Periódicojuliol del 2010

Iel producte Ialta gamma I

LA SEVA LENTA MADURACIÓ AL CELLER LI ATORGA INTENSITAT, COS IMARCADA VOCACIÓ GASTRONÒMICA

L’atractiuque aporta la maduresaEL TÒPIC situa la cervesa al bar, com

una beguda per passar una bona es-

tona, però sense gaires pretensions.

Encara que aquesta última premis-

sa no té perquè ser sempre així, ni

molts menys. Amb Cruzcampo Gran

Reserva, la companyia demostra que

es pot elaborar una cervesa capaç de

satisfer la inquietud dels paladars

més exigents i de mostrar una

marcada vocació gastronòmica. Per

aconseguir-ho han combinat l’expe-

riència centenària de la marca i una

actitud avantguardista que ha

permès aconseguir l’equilibri just

entre gust, aroma i textura. Tot ple-

gat acompanyat per un toc mestre

que li aporta un plus de serenitat i

excel·lència: una lenta maduració al

celler. Com a la vida mateixa, el pas

del temps pot revitalitzar l’atractiu

personal.

Per crear aquesta cervesa gastro-

nòmica, els mestres cervesers de

Cruzcampo s’han basat, primer de

tot, en una exigent selecció de la

matèria primera. Cruzcampo Gran

Reserva és una cervesa 100% malta,

resultat d’una acurada combinació

de llúpols aromàtics i la millor se-

lecció de maltes: tres tipus de mal-

tes, llúpol Perle de la regió alema-

nya de Hallerteuer i aigua de font

de màxima puresa.

BUQUET ÒPTIMEl resultat final es tradueix en una

cervesa especial amb 6,4º d’alcohol.

En el seu procés de producció s’a-

pliquen mètodes específics, com una

elaboració per sota de 0 graus, fins

que s’aconsegueix el grau de buquet

òptim i el punt de maduració ade-

quat. El seu caràcter únic entre les

diverses cerveses d’alta gamma tam-

bé ve marcat per la maduració. Les

característiques que adquireix en

aquest llarg període al celler la con-

verteixen en una especialitat de gust

intens i cos equilibrat. Això signifi-

ca, segons expliquen des de Cruz-

campo, que és idònia per a tot

amant cerveser i un complement

perfecte per als maridatges gas-

tronòmics de més alt nivell.

No obstant, aquesta cervesa de

qualitat excepcional no hi entén de

presses, de manera que exigeix ser

degustada pausadament. De color

ambre brillant, mostra una espuma

elegant que enforteix el primer

contacte visual. Té una aroma

intensa, mentre que l’entrada en

boca recorda el subtil tacte de la

mousse.

LA MILLOR STRONG LAGEREl reconeixement definitiu a Cruz-

campo Gran Reserva ha arribat amb

la seva distinció com a Millor Cer-

vesa Strong Lager del Món, un re-

coneixement obtingut després de su-

perar un tast cec dels membres del

jurat dels World Beer Awards 2009,

els premis més importants dins del

sector cerveser, que se celebren

anualment a Londres. Els arguments

organolèptics clau per obtenir

aquesta victòria van ser la combi-

nació de llúpols aromàtics, així com

la selecció de maltes.

Amb aquesta distinció sota el braç,

Cruzcampo Gran Reserva reforça la

tesi que la cervesa es pot erigir com

un producte d’alta gamma, amb tots

els requisits bàsics per ser degusta-

da a soles, en un ambient tranquil i

relaxat, amb els sentits preparats

per identificar tots els matisos que

aporta.

Però, al mateix temps, estableix

un sòlid vincle amb l’alta gastrono-

mia, i demostra que la cervesa està

perfectament preparada per trencar

els prejudicis i seure a la bona tau-

la. Les seves qualitats complemen-

ten i potencien les creacions cu-

linàries actuals. La seva qualitat, així

com el seu caràcter, gust intens i cos

equilibrat, la situen com una agra-

dable companya per a amanides,

carns lleugeres i tapes selectes. I, si

un es desprèn de les presses quoti-

dianes, es pot convertir en un record

inesborrable de la seva memòria sen-

sorial i gustativa.

TEXT XAVI DATZIRA

CRUZCAMPO GRAN RESERVA

UN TAST EN TRES FASES

COLOR AMBRE, AROMA INTENSA I GUST EQUILIBRAT

Igual que passa amb un bon vi, el tast de la Cruzcampo Gran Reserva re-

quereix la utilització de diversos sentits per apreciar totes les seves caracte-

rístiques. En la fase visual, aquesta cervesa d’alta gamma mostra un color

ambre brillant, així com una espuma elegant, compacta i cremosa. En l’ol-

factiva, revela l’aroma intensa i agradable que li aporta el torrat de la mal-

ta. Hi predominen els cítrics, la poma vermella, els cereals torrats (malta

torrada), fruita seca com els anacards i tocs de regalèssia, amb una intensi-

tat mitjana que va augmentant amb el temps.

Finalment, en boca té una entrada lleugerament dolça que serveix per

deixar pas a una cervesa equilibrada amb un toc refrescant que recorda la

fruita seca amb mel. El final és llarg i amb un amarg sostingut, i destaca

l’accentuació del llúpol. Segons recomanen des de Cruzcampo, la tempera-

tura òptima per servir-la se situa entre els 5 i 7 graus.

Gourmets I12I el Periódicojuliol del 2010

TEXTEDUARD PALOMARES

FOTOSANNA ALEJO

som elque mengem

ELABORACIÓ

El repte d’aquesta ocasió consistia a conjugar en una mateixa recepta el for-

matge suís Emmentaler AOC i la cervesa, cosa que requeria un cuiner com

Carles Abellan als fogons, que ha recorregut a la tradició gastronòmica ca-

talana per resoldre amb èxit la missió encomanada, en la línia amb la cui-

na que practica al Velòdrom de Barcelona. El xef ha optat per un pollastre

del Prat a la cervesa amb una samfaina a la menta, complementada i es-

pessida gràcies a l’Emmentaler AOC ratllat. Un toc diferencial que pot sem-

blar innovador, però només en aparença. “Una amiga que estudia cuina an-

tiga em va parlar de la samfaina a la menta, una salsa que data de l’any

1700”, explica Abellán. I això fa reflexionar sobre el concepte de moderni-

tat. “Són, més aviat, receptes atemporals”, afegeix.

Primer de tot, s’han de separar les dues parts de la cuixa, i fregir-ho quan

l’oli estigui molt calent. Quan està ben fet, es treu del foc i es reserva. En la

mateixa paella, es posen la ceba i l’all i, al cap de cinc minuts, l’albergínia,

el carbassó i el pebrot. Quan tots els ingredients estan ben sofregits, s’hi afe-

geix una ampolla de 33 cl de cervesa Moritz i es deixa reduir fins a la mei-

tat. Després s’hi incorpora el pollastre i es deixa fent xup-xup entre 10 i 15

minuts. Finalment, s’hi afegeix l’Emmentaler AOC ratllat i, just abans de

treure-ho del foc, un bon grapat de menta.

INGREDIENTS • Pollastre del Prat• Albergínia• Carbassó• Pebrot vermell i pebrot verd• Ceba i all• Cervesa Moritz• Menta• Formatge Emmentaler AOC

Tradició amb un toc diferencial

Qualsevol persona que es dediqui a la creació –des de la gas-

tronòmica fins a l’artística– pot experimentar, en algun mo-

ment, la por d’encasellar-se. És una sensació que sembla im-

probable que li passi a Carles Abellan, que té, en aquests

moments, fins a cinc restaurants al seu càrrec, en què pot mos-

trar les seves diferents facetes com a xef, malgrat que això l’o-

bligui a renunciar a qualsevol indici de tranquil·litat a favor

d’una gairebé omnipresència. “Encara no sé com puc ser a tot

arreu”, fa broma.

Més que un xef innovador, Abellan es defineix com “un cre-

ador de conceptes”. Al Comerç 24 aposta per la cuina creati-

va; al Tapaç 24, per les tapes clàssiques amb un toc personal;

al Velòdrom, per un estil bistreau basat en la gastronomia tra-

dicional; al Dinnerç Tapas Bar de l’espai Harley Davidson de

Barcelona, fusiona Catalunya amb els Estats Units; i al Bravo

24 de l’Hotel W, concentra tot el protagonisme en el produc-

te, sense artificis. “Després de treballar 16 anys amb Ferran

Adrià, aprens a avançar-te en el temps i a pensar com evolu-

cionaran les coses, no per crear tendències, sinó per decidir

la teva trajectòria personal”, diu.

Ara ha arribat un punt en què a Carles Abellan li ve de gust

concentrar-se en la matèria primera recuperant “les receptes

de les àvies del poble”. Però, al mateix temps, també busca

fugir del concepte més tradicional, explorant noves vies que

l’allunyin del concepte clàssic. “Vull alguna cosa més lleuge-

ra, més àgil i menys anquilosada”, assenyala. I hi afegeix la

idea de crear espais polivalents on es puguin fusionar la gas-

tronomia i l’oci. I en el terreny de la tapa, aposta per la con-

vivència entre el classicisme i la creativitat. “Encara que cre-

ar del no-res és realment molt difícil. Pots evolucionar, variar,

transformar… Si en tota la meva vida he creat cinc coses, ja

em semblen moltes”, assegura. Això sí, invenció pròpia o no,

sempre aporta el seu toc personal.

L’omnipresència de Carles Abellan

POLLASTRE A LA CERVESA AMB SAMFAINA A LA MENTAI EMMENTALER AOC

Gourmets I13I el Periódicojuliol del 2010

Km 0 WEBwww.fcac.coop

TEXTISABEL ACEVEDO

AMB LA COL·LABORACIÓ DE LAFEDERACIÓ DE COOPERATIVES AGRÀRIES DE CATALUNYA (FCAC)

COM LA CERVESA, d’origen meso-

potàmic, el formatge i els embotits

són dos dels aliments més antics de

la humanitat. L’home elabora for-

matge des de fa uns 9.000 anys, però

van ser els grecs els que en van

exalçar el consum. Al llarg de la

història, els productes lactis no no-

més han multiplicat les tipologies,

sinó també les aplicacions culinà-

ries. Així mateix, l’art de la seva ela-

boració és un aspecte que s’ha anat

transmetent de generació en gene-

ració, i en molts casos gairebé sense

alterar-ne els orígens. Així ho han

viscut alguns dels productors de la

SAT La Vall d’en Bas, cooperativa

agrària de la comarca de la Garrot-

xa. Els seus formatges, comercialit-

zats sota la marca Verntallat, desta-

quen per la seva elaboració artesa-

nal i per la qualitat de la seva

matèria primera. Difícilment es po-

den trobar en grans superfícies, ja

que la cooperativa els distribueix a

través de les seves cinc agrobotigues,

ubicades a Sant Privat d’en Bas, Olot,

Sant Feliu de Pallerols, Ribes de Fre-

ser i Girona.

Actualment, mantenir l’equilibri

entre l’expansió i l’elaboració natu-

ral del formatge és el que molts pro-

ductors intenten, encara que pocs

ho aconsegueixen com ho fa Cadí,

comercialitzadora de la marca Urgè-

lia, únic formatge català amb Deno-

minació d’Origen Protegida (DOP).

De fet, Cadí va ser també la primera

cooperativa lletera creada a Espanya,

l’any 1915. En aquell moment, la

producció de llet era d’uns 200 li-

tres; avui supera els 200.000 diaris,

procedents d’uns 225 ramaders de

l’Alt Urgell i la Cerdanya. “Actual-

ment, gairebé no queden vaques

lleteres a tot el Pirineu i, per tant,

no hi ha cap altra zona que tingui

la producció que hi ha a les nostres

comarques; però no és fruit de la

casualitat, ja que hem treballat

molt per aconseguir la viabilitat de

les explotacions dels socis”, puntua-

litza Toni Torrent, president de la

DOP Formatge de l’Alt Urgell-Cer-

danya.

Ells estan orgullosos d’oferir pro-

ductes d’altíssima qualitat, com

l’Urgèlia, un formatge de llet de va-

ca de la raça frisona, tendre i cremós.

Cadí també elabora l’innovador Ca-

difresc, un formatge fresc que

sorprèn pel seu gust i per la seva llar-

ga conservació, sense additius.

SENSE INTERMEDIARISPel que fa als embotits, també es re-

munten a temps llunyans, cap al

3000 aC, moment en què l’home va

començar a utilitzar la sal a la cui-

na. Els antics grecs i romans en van

estendre l’elaboració i el consum per

tot el Mediterrani. A Catalunya, es

van especialitzar en l’elaboració de

llonganisses, fuet i botifarres. Preci-

sament, la cooperativa Agrària Pla-

na de Vic és una de les comercialit-

zadores més destacades. Josep Erra,

gerent de la cooperativa, explica que

des de la seva creació, el 1966, treba-

llen les diferents etapes de la pro-

ducció i ara es concentren en la co-

mercialització, “perquè volem arri-

bar al consumidor final amb els

intermediaris mínims”. Agrària Pla-

na de Vic ofereix els seus productes

als seus establiments de l’Ametlla

del Vallès, Barcelona, Igualada, Vic

i Vilanova i la Geltrú.

Companys inseparablesFORMATGES I EMBOTITS ARTESANS ELABORATS AMB MÈTODES NATURALS

SENSE ELABORAR O CUINATS, INDISPENSABLES A LA DIETA Encara que tradicionalment els format-ges i els embotits s’associen més a unacopa de vi, les harmonies amb la cerve-sa són infinites. Aquesta beguda mil·lenà-ria ofereix, igual que els ancestrals ali-ments, sensacions gustatives insospita-

des. Varietats i combinacions, n’hi ha amilers. Sense anar més lluny, els format-ges de la DOP Alt Urgell-Cerdanya i de laSAT La Vall d’en Bas així com els embo-tits de l’Agrària Plana de Vic es podenmenjar sols o acompanyats, fins i tot cui-

nats, però sempre queden ben harmonit-zats amb algun tipus de cervesa, com lesque elabora l’Agropecuària del Moianès.Productes de proximitat de les coopera-tives sòcies de la Federació de Coopera-tives Agràries de Catalunya (FCAC).

MARIDATGE

No hi ha regles científiques,

però la intuïció i el gust in-

diquen que certs aliments

i begudes tenen més bon

gust junts. És el cas de la cer-

vesa, que conjuga bé amb

aliments grassos, com els

formatges i els embotits, ja

que ajuda a netejar el pala-

dar. Algunes fins i tot acon-

segueixen potenciar enca-

ra més els sabors. És el cas

de la Sikaru Un Estil, de l’A-

gropecuària del Moianès,

elaborada artesanalment

amb cereals de la comarca.

De color daurat, molt espu-

mosa i aromàtica,

combina bé amb for-

matges suaus com

els d’Urgèlia i Vern-

tallat.

D’altra banda, la Si-

karu Onix, més

densa i fosca, po-

tencia els sabors

més intensos, com

els dels embotits

Verntallat de la

SAT de La Vall

d’en Bas o els ela-

borats per l’Agrà-

ria Plana de Vic.

MILLORAMB UNACERVESA

Gourmets I14I el Periódicojuliol del 2010

I l’anàlisiIqualificació I

Sense que el sentitde la vista enganyi

TAST A CEGUES DE VUIT CERVESES

TEXT A. R. / E. P. FOTOGRAFIA LEO FACCIO

ELS IMPITOYABLES ES PASSEN A LA ‘ROSSA’Les seves reunions solen girar al voltant del vi,però als membres del grup de tast Impitoya-ble no els tremolen les cames quan Gourmetsels proposa portar a terme un tast a cegues devuit cerveses, pensat per anar desgranant puntper punt les seves característiques principals.En un principi, decideixen determinar dos apar-tats, i realitzar la prova al voltant d’aquests. Pri-mer, les més venudes, i segon, les de vocaciógastronòmica més populars. No obstant, du-

rant el tast va sorgir una tercera cervesa, capaçd’actuar de pont entre els dos conjunts, en unexemple del fet que un tast –sobretot si és a ce-gues– no admet idees preconcebudes.

Malgrat que el grup de tastadors arrossegala fama de ser molt dur i rigorós, les primeresclassificades van obtenir qualificacions d’ex-cel·lent (entre 13 i 15 punts), mentre que la res-ta no va quedar gaire lluny. I això parla molt béde la cervesa.

13punts

LES MÉS POPULARSD’estil més ‘lager’, refrescants i ideals per a l’aperitiuSón les que tothom coneix, les que se solen pren-dre a la majoria de bars. Entre totes aquestes, elsImpitoyables ressalten la Heineken, que obté unapuntuació de 13. Destaquen la cremositat de l’es-puma, que es confirma en el seu agradable pas perboca. És “delicada, fina i jove”, amb un baix puntamarg del llúpol i un estil dolç.

La segueix en la classificació la San Miguel, pun-tuada amb un 11,6. “És menys cremosa i té uncolor daurat menys intens, encara que és mésexpressiva que l’anterior, més refrescant i per-sistent”, assenyalen. Molt de prop l’acompanyenl’Estrella Damm (11,1), més densa, i la Moritz clàs-sica (10,6), més fruitera.

Estil. ‘Lager’Alcohol.5 % vol.Tipus. ‘Pilsner’

HEINEKEN

12,4 punts

PERSONALITAT SINGULARFresca i especial, per degustar a soles o maridadaSi alguna cosa caracteritza un tast a cegues és queno hi ha cabuda per a cap prejudici. Per això, du-rant l’anàlisi va sorgir una cervesa que no podiaquedar encasellada ni en el grup de les més venu-des, per la seva personalitat singular, ni en el de lesgastronòmiques, pel seu menor volum en boca.

Curiosament, es tractava de l’Estrella Damm Ine-

dit, presentada com una cervesa orientada sobretota l’alta gastronomia, però que el grup va considerarque també podia ser degustada sola, ja que és“especial i diferent”. Per tot això va obtenir 12,4punts. Molt expressiva aromàticament, “amb mol-ta flor”. En boca s’aprecia “molt fresca, amb bo-na acidesa i especiada”.

Tipus.CupatgeAlcohol.4,8 % vol.Elaboració. Malta de blat i ordi

ESTRELLA DAMM INEDIT

14punts

COMPLEXITAT DE CARÀCTERDe més intensitat, cos i vocació gastronòmicaEn el grup de cerveses més estructurades i com-plexes, aptes per maridar, els Impitoyables es vantrobar amb un empat entre la Voll Damm i la MoritzEpidor, totes dues amb uns més que remarcables14 punts. La primera va ser definida com a “cre-mosa, de boca embolcallant i bastant amar-ga”, a més de “voluminosa, elegant i amb sen-

sacions vinícoles més marcades”.Per la seva part, l’Epidor va ser qualificada com a

“molt bona”, amb aromes de cítrics madurs i ungust llaminer que remet a la mel, la llimona i el torratintens. Amb un toc amarg, té una presa d’espumamolt ampla i cremosa. Finalment, la San Miguel Se-lecta XV va obtenir 12 punts.

Estil. ‘Marzenbier’Alcohol. 7,2 % vol.Elaboració. Doble malta

Estil. ‘Strong lager ‘Alcohol.7,2 % vol.Elab. Malta caramel

VOLL DAMM MORITZ EPIDOR

Gourmets I15I el Periódicojuliol del 2010

San Miguel i el Patronat de Tu-

risme Costa Brava Girona han

publicat una guia de 34 pàgines

en què es proposen sis receptes

maridades amb cervesa de la

marca i elaborats amb produc-

tes de la zona.

Mostra les fotografies de cada

plat amb les notes de degusta-

ció de tots. Els col·lectius que

han participat en aquesta expe-

riència són Cuina de l’Empor-

danet, La Cuina del Vent, Girona

Bons Fogons, Grup Gastronòmic

del Pla de l’Estany i Joves Cui-

ners, coordinats pel cuiner Oriol

Blanes. Més informació a

www.costabrava.org.

EN L’EDICIÓ 2009 dels premis World Beer Awards –organitzats per la revista inter-

nacional Beers of the World– la Daura, de Damm, va obtenir una altra vegada el re-

coneixement de millor cervesa del món com a especialitat lliure sense gluten. Es

va valorar el fet que Daura mantingués el mateix sabor i respectés les propietats

de les cerveses tradicionals, a més de contenir uns nivells de gluten per sota de 6

ppm (molt menys del que es recomana als celíacs).

La millor per segon any consecutiuRECONEIXEMENT MERESCUT

BGBasar Gastronòmic

EL RESTAURANT

Va desembarcar, assegura, amb cert

nerviosisme per segona vegada a Ma-

drid. Ubicat al bufó hotel boutique de

cinc estrelles, Zelenza, Ramon Freixa

triomfa i delecta amb la seva cuina

personal i atrevida. Una cuina, expli-

ca Ramon, “amb la intenció de fer

feliç la gent, perquè vingui a sentir

i a disfrutar”.

L’enfant terrible dels fogons de la Ciu-

tat Comtal ha tornat a la capital es-

panyola amb un restaurant fet a mi-

da; elegant i a la moda. Tan a gust es

va sentir des del començament i tan

bé va connectar amb el públic que, no-

més sis mesos després d’haver-lo obert,

ja li va caure la cobejada primera es-

trella Michelin.

Aquest mes el seu restaurant com-

pleix un any de vida i lluny queden

aquells anys d’estudi a l’escola de Sant

Pol de Mar i el seu pas per Bèlgica i

França on, als fogons de Michel Bras,

va descobrir el món de les flors, in-

fluència que es va notar en cartes pos-

teriors del Racó d’en Freixa, negoci

dels seus pares que va regentar fins a

iniciar aquesta aventura madrilenya.

A RFM, el seu restaurant, proposa

una carta avantguardista i curiosa,

amb presentacions de gran delicade-

sa, com la seva particular al·legoria al

tomàquet, elaborat de cinc maneres

diferents o aquests jocs tan catalans

de mar i muntanya, com l’amanida

de síndria amb ploma ibèrica i ca-

putxino d’escamarlà, els seus cone-

guts canelons o una original ham-

burguesa d’ànec amb gelat de

mostassa verda.

Plats tradicionals com els callos i

morro de vedella a la catalana, que

conviuen en perfecta harmonia amb

altres d’avantguarda, com el llamàn-

tol en tres coccions i en tres serveis.

Una cuina atrevida i innovadora, de

bases sòlides, amb fortes aromes me-

diterrànies, on manté aquella màxi-

ma que va deixar sentenciada a les

parets del Racó. El seu particular ma-

nifest: tècnica, producte i sentiment.

“Molt sentiment, perquè el que ve-

nem aquí són espais de felicitat. Jo

cuino el que sóc, el que m’agrada ser

i és això el que entrego a la gent”.

Decorada amb un gust exquisit, la

sala és moderna i elegant, amb detalls

curiosos i un gran mural de l’em-

blemàtica Gran Vía. Fora, la terrassa

està dinamitzant les postes del sol de

l’estiu i aportant vida al senyorial i

exclusiu barri de Salamanca.

Mariana Jara

Estrella al barri més senyorial de Madrid

L’AGENDA

Cursos, fires i tastos peraprendre irefrescar-se

RFMON

Claudio Coello, 6728001 Madrid

TELÈFON

91.781.82.62E-MAIL

info@ramonfreixamadrid.comWEB

www.ramonfreixamadrid.com

LA PROPOSTA

Durant els mesos de juliol i agost,

Moritz porta a la muntanya de

Montjuïc la millor rumba catalana

acompanyada d’una bona sardina-

da. Una proposta gastronòmica que

recull el relleu d’altres anteriors,

tals com els sopars al telefèric (Píc-

nic al Cel), les vetllades romànti-

ques de la Fondue Alpina o les insò-

lites trobades culinàries dels

Pícnics de Marquès. El nou mari-

datge –batejat com a Sardines &

Rumba– tindrà lloc cada dimecres

a les 21.00 hores a La Caseta del

Migdia. Per 19 euros es podrà de-

gustar una amanida, sis sardines a

la brasa, una broqueta de meló i

síndria, vi i una Moritz.

Sardines i rumba catalana

LA GUIA

MaridatgesEns trobem, actualment, amb

l’aparició d’un grup cada ve-

gada més nombrós de petites

empreses cerveseres que ela-

boren els seus productes de

manera artesanal i que van

ocupant el seu propi espai en

un mercat que s’havia man-

tingut pràcticament inal-

terable durant

dos segles i mig.

El llibre Micros,

d’Andrés Mase-

ro, fa un repàs

complet a la re-

alitat de la cer-

vesa artesanal

catalana.

EL TREBALL

Nou llibre

Gairebé tots els esdeveniments

importants del món de la cer-

vesa se celebren abans que fa-

ci massa calor, al maig i al juny.

No obstant, encara hi ha alguns

cursos i actes interessants que

no es poden obviar en l’agenda

del cervesàfil. Dilluns que ve, l’ar-

tesà Pablo Vijande assistirà a

l’espai jove de la Masia de Can

Turu, a Viladecavalls, per fer

una introducció sobre la cultu-

ra de la cervesa i una degusta-

ció.

El 24 de juliol (18.30 hores) i

el 27 de juliol (20.15 hores) hi

ha dues activitats a la botiga

2d2dspuma (carrer de Manigua,

8, Barcelona): la primera, una

introducció teoricopràctica a

l’elaboració de cervesa amb un

equip bàsic (110 euros), i, la se-

gona, un tast de cerveses de

Brewdog Brewery (50 euros).

El 31 de juliol se celebra una

fira de cervesa artesana en el

marc de les festes majors del

Vendrell i els dies 3 i 4 d’agost

una altra de similar a la plaça

dels Alls de Valls, a partir de les

10.00 hores (entrada lliure).

2d2dspuma té previst cele-

brar tres tallers més a l’agost. El

7 d’agost, de 10.00 hores a 18.30

hores hi haurà un curs d’ini-

ciació a la cervesa artesanal (110

euros). Per 35 euros, es podrà

participar en un tast de Molen

Brewery el 10 d’agost. I el 21 d’a-

gost hi haurà un altre curs d’e-

laboració de cervesa, però en

aquesta ocasió amb Braumeis-

ter, una màquina de microcer-

veseria (100 euros).

Finalment, el 16 d’octubre, de

les 11.00 hores a les 24.00 ho-

res, el centre cívic Cotxeres de

Sants celebra el Vine a Fer Cer-

vesa 2010 (entrada gratis).

MARCOS FUEYO

www.moritz.es