Treball de Fi de Grau
Curs 2015-2016
TTOL: LArbia del Prometeu Encandenat i de les Bacants
NOM DE LESTUDIANT: Roger Ferran i Baos
NOM DEL TUTOR: Dra. Montserrat Camps Gaset
Barcelona, 15 de juny de 2016
Grau de FILOLOGIA CLSSICA
2
L'Arbia del Prometeu Encadenat i de Les Bacants
Roger Ferran
Universitat de Barcelona, estudiant
Resum: En el nostre treball analitzem i contextualitzem el vers 420 del Prometeu
encadenat i tot l'estsim al qual s'insereix i el prleg de les Bacants d'Eurpides per tal
d'escatir per qu ambdues obres parlen d'Arbia i quin sentit tenen aquestes mencions,
ats que des de l'antigor s's conscient de llur escassa exactitud geogrfica. Sobre el
primer text, discutim si est relacionada amb el pas de les aromes herodoteu o ms
aviat amb certs topnims de la Clquida i el du Ares; pel que fa al segon, la pertinena
del terme ' ' al text i la seva ulterior evoluci fins a designar el Iemen.
Finalment determinem si ambdues Arbies fan referncia a una mateixa realitat, com es
relacionen entre elles, qu evocaven a la ment d'un grec al segle V aC i com podria
continuar la nostra investigaci ms enll daquest treball, indicant quins interrogants
queden oberts i com es podrien resoldre.
Paraules clau: Arabia felix, Caucas, Prometeu encadenat, Confins del mn, Sol
Abstract: In our project we analyze and contextualize the verse 420 from Prometheus
Vinctus, all its stasimon and the prologue of Euripides' Baccahe in order to find out why
both works refer to Arabia and what mean these mentions mean, as they are not seen as
geographically accurate since ancient times. Relating to the first text, we discuss if this
Arabia is somehow related to the Herodotean country of aromatics or rather to some
Colchians toponyms and the war-god Ares. When it comes to the second, we follow the
meaning of the term ' ' along its history until it designates Yemen.
Finally we determine if both Arabias refer to the same reality, how they relate to each
other, what they brought to Greeks' mind in Vth century BC and how our research can
be followed, pointing out what questions remain unsolved and how could be answered.
Key words: Arabia felix, Caucasus, Prometheus Vinctus, Edges of the World, Sun.
3
ndex
1.Introducci .................................................................................................................... 4
1.1 Per qu aquest treball ............................................................................................... 4
1.2 Limitacions del treball ............................................................................................. 5
1.3 Objectius .................................................................................................................. 6
1.4 Metodologia ............................................................................................................. 7
1.5 Eines ......................................................................................................................... 8
1.6 Obstacles .................................................................................................................. 8
2. LArbia del Prometeu Encadenat ........................................................................... 10
2.1 Introducci i dataci............................................................................................... 10
2.2 Conjectures. Xenofont i Plaute .............................................................................. 11
2.3 Descolis, pobles liminars, etops i troglodites ...................................................... 14
2.4 Sistemes geogrfics parallels: Arbia del Caucas o de lndic? ........................... 18
3. LArbia de les Bacants ............................................................................................ 33
3.1 Introducci i histria del terme Arabia felix .......................................................... 33
3.2 La geografia de les Bacants ................................................................................... 40
3.3 Els confins del mn. La ciutat dAristfanes i les illes dEvmer i Imbul .......... 44
4. Conclusions................................................................................................................. 53
4.1 Els rabs sn uns altres o els altres a la mentalitat grega clssica? ................ 53
4.2 ha de ser esmenada al Prometeu encadenat? ..................................... 55
4.3 Per qu hu apareix i com sentn la geografia de lestsim en qu sinclou? ........ 55
4.4 Quina relaci t aquest passatge amb la qesti de lautoria i la dataci? ............ 57
4.5 Per qu a les Bacants .............................................................. 57
4.6 Quina relaci t amb la futura Arabia felix? .......................................................... 59
4.7 Quina relaci t lArbia de cada obra entre elles? s una dependent de laltra? . 59
4.8 I amb altres elements relacionats amb Arbia tractats al llarg del treball? ............ 60
4.8.1 Bctria ......................................................................................................... 61
4.8.2 Cerne ........................................................................................................... 61
4.8.3 Lilla del Mar Roig i Dilmun ...................................................................... 62
4.8.4 El fnix i les aus gegants............................................................................. 63
4.8.5 La taula dAgripa ........................................................................................ 64
4.8.6 Iemen-Aden ................................................................................................ 64
4.8.7 El simbolisme de les divinitats gregues-Reflexions finals ......................... 65
5. Bibliografia ................................................................................................................. 67
4
1. Introducci
1.1 Per qu aquest treball
Arbia i els seus habitants ens evoquen diverses i tornassolades imatges, mescla de
pobresa, noblesa i llibertat, ja sigui sota laparena de lhumil cameller perdut en la
immensitat del desert nocturn o b en palaus i alts minarets sota la llum de la lluna o el
ferotge Sol quasi tropical banyant un jard per on passeja un cadi enamorat de la cincia
i de la filosofia entre el luxe de les palmeres. Arbia s una contrada extica.
Qui oblidaria que Arbia s tamb el pas del petroli i del gas, de la riquesa
desmesurada duns pocs i lopressi de molts, de guerres en nom dun sol Du, terra
dautoritarisme i de salafisme. Res a veure amb Occident! en absolut, adormit quan
brillava el sud del Mediterrani per sense aturador des del seu despertar, racionalista
oposat al fervor religis asitic, avanat i democrtic, dor i petroli escassos i limitats,
que ha deixat enrere lestadi antic de civilitzaci que encara avui dia t presos els
semites.
Aquestes imatges o idees que venim dexposar sn tpiques en el sentit ms pur del
terme, ja que totes elles es poden ms que matisar, per funcionen al nostre horitz
referencial, bastit al llarg duna Edat Medieval cristiana assentada sobre una tradici
clssica que va i ve i sobre lexotisme colonial que esculp limaginari europeu durant
els segles XIX i XX. En totes aquestes poques histriques els rabs i altres pobles
estrangers que sels puguin relacionar hi han jugat un paper molt important a travs de
la nostra representaci, ats que els hem atorgat totes les caracterstiques que hom
rebutja de la nostra societat i hem explotat les que ens en diferenciaven per tal de definir
amb claredat el que no es pot acotar de cap manera, que s la identitat de lobservant.
Qui som i com som, individualment i collectiva? I en funci de qu? Podem parlar
duna civilitzaci occidental, realment? I si s aix, com la definim? Noms cal llegir els
diaris o escoltar les notcies o qualsevol entrevista apta i pensada per a tots els pblics
educatius per adonar-sen: quants cops no sha dit, sempre partint de lequiparaci entre
rab, moro i musulm, que ells sn els altres, encara habitants duna Edat Mitjana i que
encara han de passar per la Illustraci, com si aquestes dues eres fossin moments
histrics absoluts i requisits per al progrs de totes les societats per noms superats
casualment- a Occident? Quants cops no sinsisteix en larbitrarietat de llurs rgims
poltics o jurdics per fer sentir que Europa s el recer de la ra?
5
Van ser aquestes reflexions el que ens va dur a triar lestudi de les mencions i
percepcions dArbia i dels rabs a Occident, ats que cregurem que fra bona idea
estudiar-la des dels seus orgens, en tant que la definici de lrab com a laltre s i ha
estat tan potent, per tal descatir-ne levoluci fins avui i saber com interactua a la ment
de lobservant que es vol definir tenint en compte, evidentment, tots els avatars poltics
de cada poca i societat productora de cada text en qesti.
1.2 Limitacions del treball
Evidentment, per, en tant que memria duna assignatura de 6 crdits, comptem amb
un temps limitat i, en tant que estudiants dun grau de 4 cursos, amb les nostres
limitacions personals, quelcom que ens va obligar a acotar la nostra recerca i els
materials per analitzar. Inicialment, la nostra intenci era tractar les primeres mencions
daquest indret i dels seus habitants a la literatura occidental, s a dir, a la grega. Com
que no apareixen a cap obra substancial de lpoca Arcaica amb el perms dels
que ja citarem i dels fragments dHecateu que en parlen, que tamb
comentarem1-, vam haver de partir de textos dpoca Clssica, especialment de
temtica geogrfica, s a dir, Herdot i Xenofont (s V-IV aC). Malgrat aix, altres
autors fragmentaris o menors del segle IV tamb shi refereixen, com Hecateu dAbdera
o el Pseudo-Esclax, als quals ens referirem quan sescaigui. De tota manera, des
dHerdot, tots sn dmbit atens, de manera que ens veiem obligats a preguntar-nos
obertament fins a quin punt tots aquests autors sn testimonis per entendre el
funcionament de la imatgeria grega o senzillament de latenesa.
Tot i les mltiples informacions que ens brindaven les fonts de qu disposvem, ens
interessava particularment lessncia de la mirada dels grecs vers Arbia i els seus
habitants i vam considerar que era millor aparcar lanlisi dels textos en si, especialment
els de Xenofont, perqu correm el perill de donar un caire massa geogrfic o etnolgic
al treball. Precisament, aquest tipus destudis ja han estat empresos per semitistes o
historiadors a diverses universitats darreu, amb prou bons resultats, com lesplndid
estudi sobre les mencions dels rabs abans de llur entrada a la Histria sota la lluna de
lIslam de la m de Jan Rets (vegeu Bibliografia). Si entrvem a Herdot i ens hi
centrvem exclusivament, considervem que era difcil destriar les informacions
geogrfiques reals de les mtiques i que calia llegir una gran quantitat de monografies
1 visqu entre els anys 550 i 476 aC, a cavall de lpoca Arcaica i la Clssica, calaixos mentals per
orientar-se a la histria per en absolut la realitat.
6
per aconseguir-ne una aproximaci ms o menys actualitzada i lliure dapriorismes. Pel
que fa a Hecateu o al Pseudo-Escilax, hi havem dafegir els problemes de transmissi
textual i el difcil accs als estudis ms recents sobre el darrer autor i la gran discussi
de loriginalitat dHerdot i de la fiabilitat dels seus testimonis.
El nostre panorama va canviar exponencialment, per, quan vam trobar entre els textos
del segle V aC atens dues obres dramtiques en qu apareixia Arbia: el Prometeu
Encadenat i les Bacants, acompanyades dunes imprecisions geogrfiques que ens van
fascinar, car el vers 420 del primer, amb curioses reinterpretacions ja des de lantigor i
provat desmenar especialment pels fillegs clssics contemporanis, situa aquesta
contrada al costat del Caucas, crux que safegeix a la discussi de lautenticitat de la
pea, amb la qual ens hem vist obligats a lidiar. Al vers 16 de les Bacants hom parla
duna enmig duna desordenada progressi geogrfica que ja fou
condemnada per Estrab (s I aC-I dC), en un estrany avanament duns quants segles a
la distinci entre Arabia deserta i la felix, que a tot bon arabista evoca el Iemen. Al
decurs del treball, vam topar amb un altre text dramtic coetani, els Ocells dAristfanes
(versos 147 i ss.) que anomenava una al Mar Roig i, per tant, que es
podia relacionar amb el segon i ens podria ajudar a esclarir-ne el panorama.
Llavors vam trobar quin enfocament donar a les fonts que havem descartat convertir-les
en leix del treball: emprar-les per comentar i contextualitzar aquests versos malets
(vegeu 1.4).
1.3 Objectius
En vista del material trobat i analitzat i de la disponibilitat del material complementari i
el cam que anvem prenent, hem determinat els segents objectius:
1. Objectiu general: intentar escatir, en la mesura del possible, si ja a lpoca
Clssica Grega, concretament a Atenes -don provenen les nostres fonts i la gran
majoria de referncies coetnies que emprem per contextualitzar i desencriptar
aquests dos versos-, els rabs eren caracteritzats com a els altres o uns altres
i aquesta categoritzaci es podia emprar, mitjanant aquesta oposici que
comentvem a 1.1, per definir la prpia identitat grega de lobservant.
a. Objectius particulars: han anat apareixent al llarg de lestudi dels textos,
que anirem resolent al llarg de cada aprtat en concret i reprendrem a les
Conclusions (4). Sengles conclusions seran exposades a cada apartat en
concret.
7
i. Del Prometeu:
1. ha de ser esmenada?
2. Per qu t aquesta localitzaci al text?
3. Quina relaci t amb altres referncies geogrfiques
dissonants?
4. Quina relaci t aquest vers amb la qesti de lautoria i
dataci de lobra?
ii. De les Bacants:
1. Per qu Arbia...felix?
2. Quina relaci t amb la futura Arabia felix geogrfica i
quina s la Nachleben del terme, si s que estan
relacionats
2. Desprs, llegint aquests dos textos i comparant-los, ens van sortir noves
qestions que es van convertir en nous objectius, secundaris, per assolir:
a. Quina relaci tenen les dues Arbies entre elles? s una dependent de
laltra?
b. Quina relaci tenen amb altres elements mtics relacionats amb Arbia?
1.4 Metodologia
Com diem, per comentar i entendre aquestes preguntes hem emprat tant bibliografia
primria, s a dir, fonts geogrfiques o etnogrfiques properes cronolgicament,
especialment les Histries dHerdot i el Periple del Pseudo-Esclax. Tamb ens hem
servit dHomer, el primer gegraf i dautors grecs i llatins dpoca romana que molt
sovint recullen tradicions hellenstiques o clssiques parallels als textos que acabem de
citar o provinents dels historiadors dAlexandre, avui perdudes totes elles: en destaquem
la lectura dEstrab (llibre XVI en especial), de Diodor de Siclia (llibre III sobretot) i
de Plini el Vell. Hem consultat els escolis al Prometeu, encara que no nhem trobat de
les Bacants i, hem buidat bibliogrficament tot el que sens ha posat davant dels nassos,
consultant tant els comentaris dels textos que estudivem com llur bibliografia
secundria en general. Hem emprat tamb tot el suport lingstic possible per
desentrellar lorigen, els significats, usos ms particulars i evoluci histrica de cada
terme rellevant per a la nostra investigaci.
8
No podem descartar que sens hagi passat per alt lexistncia dalgun article o
monografia recent o ms o menys transcendent per a la nostra recerca i que no lhaguem
pogut llocalitzar o que lhaguem trobada quan el treball ja estava massa avanat.
1.5 Eines
Hem de destacar el gran s que ens han fet les bases de dades com el Thesaurus
Linguae Graecae o el Thesaurus Linguae Latinae per localitzar les fonts en qu
apareixien termes com Arabia/ i les seves respectives famlies lxiques i
resseguir-ne ls i la histria. Hem destar agrats tamb lexcellent funcionament del
CRAI de la nostra Universitat, com del PUC.
1.6 Obstacles
Al llarg daquest projecte ens hem trobat amb dos grans esculls: un era, com ja
apuntvem, la poca disponibilitat de certes obres bibliogrfiques, sobretot relatives al
Periple del Pseudo-Escilax i, en general, de la geografia del Pont, ja sigui perqu no es
troben a les universitats catalanes o perqu sn escrites en llenges que no dominem,
com el georgi o el grec modern (que tractaven la geografia i histria del Caucas i del
Pont). Tamb trobem que ens ha mancat un coneixement prou elevat de lrab per
contrastar o ampliar les informacions geogrfiques sobre el Golf Prsic a partir
dhistries locals o reports arqueolgics de la zona (a propsit daix, haurem desitjat
tamb tenir nocions darqueologia per poder ampliar i contrastar el nostre coneixement
de Dilmun2 i de les seves tradicions mtiques amb lenfocament duna altra cincia) i,
evidentment, de mtode antropolgic per enquadrar i comprendre b totes les
referncies i mltiples detalls mtics amb qu ens hem trobat. Hi hem dafegir el
problema de descobrir o trobar que certes obres ens podien ser de profit un cop ja
tenem prou avanat el treball: Per exemple, vam desenvolupar el captol 2 sense tenir
constncia que Le Soleil et le Tartare (vid. Bibliografia) ens podria ser til, de manera
que certes afirmacions les vam desenvolupar independentment de lautor.
Considerem, a ms, que la manca de temps i de disponibilitat, aix com tamb de prou
coneixement bibliogrfic i, en general, dexperincia filolgica, ha jugat en contra
nostra i ens ha impedit dhaver aprofundit prou en certs aspectes, aix com tamb els
apriorismes que tot sser hum pren a lhora daproximar-se a qualsevol element
2 vegeu 3.3; pg. 51 captol 4 (especialment 4.8.3).
9
desconegut, que el privem, sovint, dexpressar-se per ell sol. Malgrat que provvem
dsser-ne conscients i refrenar la nostra inventiva, lobjectivitat de la part implicada s
una quimera quan es malda per completar un trenca-closques del qual ni tenim totes les
peces ni sabem quin aspecte deu fer un cop concls.
10
2. L'Arbia del Prometeu Encadenat
2.1 Introducci i dataci
Si fem cas de la tradicional atribuci de la tragdia a squil, el testimoni ms antic
dArbia conservat a la literatura occidental3 s un vers que ha dut molts de problemes
als especialistes, el 420 del Prometeu Encadenat, integrat a un cant del cor amb qu
sintenta consolar el tit fent-li saber que tots els pobles dsia es lamenten i
compadeixen de la seva sort (vv. 406-424):
' ,
' -
'
,
-
.
, ,
,
-
,
' ,
,
, -
Abans de tot, per, hem daclarir que no compartim aquesta dataci tradicional i que
estem dacord amb WEST 19904 sobre lautor del text, que no seria squil, sin el seu
fill Eufori5. Deixant de banda les qestions formals i estructurals de lobra, sobre les
quals no podem opinar pel nostre escs coneixement de lobra del gran trgic6, estem
plenament dacord amb els arguments que empra per justificar aquesta autoria i el
procs que addueix per explicar aquest error tan greu a la transmissi del nom del poeta:
duna banda, se sap que squil escrigu un drama satric i se sap
tamb que Eufori guany diversos concursos trgics amb obres que el seu pare no
havia pogut estrenar, de manera que seria fcil prestar-se a confusions ms o menys
volgudes i que els versos de lun es fessin passar com de laltre. s precisament a la
segona meitat del segle V aC que cobren sentit part de les referncies de la tragdia,
3 De ser lautor qui la tradici postula, el Prometeu encadenat ha de ser anterior al 456 aC, data de la mort
del poeta, entre 16 i 26 anys anterior a la publicaci de lobra dHerdot i posterior a la dHecateu, que no
hem conservat ntegrament per sabem que hi feia referncia als frgs. 321 i 324b: /; 271
: i al 315: (de Jacoby). Vegeu el nostre 2.2 i ms endavant en detall. De tota manera,
ni Herdot ni Hecateu sn fonts estrictament literries. 4 pgs. 51-72.
5 bidem pgs. 67 i ss.
6 vegeu bidem pgs. 53-62 especialment.
11
quan troba tamb un bon suport a la iconografia i s imitada pels cmics7. Hi tornarem
al final daquest captol.
Altres arguments esgrimits en contra de lautoria tradicional sn la caracteritzaci de
Zeus i les desavinences amb el , que sn, justament,
geogrfiques8. Abans, per, hem de recordar que M.L. West no s lnic gran hellenista
que sha manifestat en contra de lopini tradicional. El primer fou Griffith9, ja als anys
seixanta, que sentencia:
Had Prometheus Bound been newly dug up from the sands of Oxyrrhynchus,
miraculously intact, but anonymous and lacking any ancient testimony linking it to any
particular author, I think it is fair to say that few scholars would regard it as the work of
Aeschylus.
2.2 Conjectures. Xenofont i Plaute.
Tot i que alguns comentaristes havien condemnat el vers adduint-hi problemes mtrics,
la responsi entre (, un troqueu) i (, un trbrac), no
presenta problemes10
de manera que cal pensar que la voluntat de provar de corregir o
eliminar (i mai o ) era realment deguda al fet que hom
considers una incongruncia que Arbia es trobs al peu del Caucas i fos vena de la
Clquida, demostrant que sassumien automticament, com a mnim, els segents
pressupsits, difcils d'evitar per al lector modern:
1. Que i no noms tenen una existncia real, sin que tenen
el mateix s que a poques ms tardanes o contempornies a l'exegeta.
2. Que, com que l'obra se situa al Caucas, s'ha de situar a prop de la Clquida i,
per tant, ha de ser forosament el topnim que es troba fora de lloc.
Si examinem la histria del text, ja algun manuscrit (l) afegeix una conjunci
copulativa (
12
introduir aquesta modificaci exists en aquests termes o que aquesta sigui la causa real
de l'afegit-, ja que l'aparici d'Arbia en aquesta enumeraci continua essent, com a
mnim, desconcertant. Modernament els editors han cregut convenient suplir-la amb
algun altre topnim per tal de solucionar el maldecap que se'ls presentava. La
conjectura ms enginyosa de totes s, sens dubte, , de Burges, "els vars",
ats que el canvi s mnim i s perfectament plausible que hi hagi hagut, al procs de
cpia, un intercanvi de posicions entre i , per s difcil dacceptar la
conjectura per a lUrtext perqu aquest poble no apareix documentat fins al segle V dC
i a la Grcia del s V aC el nom podia ressonar a , hiperbori enviat a Atenes11
,
membre dun pacfic poble que vivia a lextrem nord del mn en una Edat dOr
perptua12
, quelcom totalment dissonant amb l que complementa el
discutit genitiu13
. Altres propostes sn , de Fershfield, "terra dels Abasci",
una tribu del nord de la Clquida14
, per un altre cop s prcticament improbable
perqu la seva primera menci data del segle II dC, el terme no comena a ser
relativament freqent fins a inicis de l'poca bizantina15
i podria alterar la progressi
espacial de l'enumeraci dels pobles del Caucas16
; o , de Hermann,
inacceptable perqu substitueix un problema per un altre, ja que els srmates estaven
localitzats ms al nord, cap al Caspi, i certament, la seva expansi cap al Caucas i la
Mar Negra comen cap al segle III aC i arrib al punt lgid al segle I aC. Schtz
proposa , un poble situat al sud del Caucas geogrfic17
i vens de les
amazones segons les Argonutiques d'Apolloni de Rodes18
, per que al Prometeu, als
versos 715-740 apareixen situats al nord, de manera que ens retrobem amb el punt feble
de la proposta de Hermann. I, a ligual que la proposta de Fershfield, aquest topnim
11
com apareix a Pndar (fr. 283 Bowra), Herdot (IV.36), Harpocraci el Gramtic (Lexicon in decem
Oratores atticos, alpha, 1) o, segurament, als fragments pitagrics (Thelseff, p 169). Prenem les
referncies de BOLTON 1962, pg. 54. 12
Pndar, Ptica X: / / , vv. 41-44. 13
vegeu pg. 25, nota 90. 14
segons BOLTON 1962, pg. 189, caldria etendre que sn els que apareixen a Arri, Periplus
Pontis Euxini 11,3 segurament els , , bizantins i Aphchazethi georgians, els
antecessors dels actuals abkhazos. 15
bidem, que ho afirma sense ms. Malgrat tot, hem trobat que l'nica ocurrncia del mot , un
dels gentilicis pertinents a la conjectura noms apareix a la de Genesius, del segle X
a II.2.34. El topnim, d'acceptar la conjectura, seria un hpax, cosa que pot allunyar la possibilitat
dacceptar-lo. 16
sobre el sentit de la progressi geogrfica de la seqncia en parlarem ms endavant. 17
vegeu Scyl. 80-90 (el 88 s, concretament, el que parla d'aquest poble). 18
II, vv 373-376. Tot i que l'obra s del s III aC, parteix d'un seguit de mites ben antics i coneguts al mn
grec. Les dEumel de Corint (s VIII aC), que tractaven aquesta temtica, foren un poema pic
prou conegut a Atenes. Com l'Odissea, sembla que el cicle de Json tenia un paper prou rellevant a
lpica oral. Vegeu WEST 2003, pgs. 26-39; 226-252 i BERNAB 1979, p 274 ss.
13
no apareix a cap font. A ms, paleogrficament s difcil de justificar-ne la substituci
perqu sn termes amb carcters prou diferents, i el gentilici derivat del topnim
() apareix uns tres-cents versos ms endavant (v .715). D'acceptar-la, la
geografia del Prometeu seria dissonant un altre cop ms amb les fonts histriques i
geogrfiques i tindrem un altre possible hpax19
.
Per les possibilitats dinterpretaci no s'acaben aqu: Quint Curci Rufus, al segle IV
dC parla duna Arbia situada a lest del Tigris, a lalada dIrbil, al nord de lIraq, a
lactual Kurdistan20
i Newman identifica l amb la forma de la
ciutat de Mardin, al Kurdistan turc21
, de manera que es podria concloure dantuvi que
el Kurdistan antic designa aquesta . Tot i que la primera referncia prov
duna font molt allunyada temporalment i conceptual daquesta tragdia i la
identificaci de Newman no t ms justificaci que larbitrarietat de la semblana entre
la forma de la ciutat i , dalguna manera estan en consonncia amb
Ridgeway22
en justificar la presncia d'aquest topnim a l'Urtext a partir de dos altres
testimonis: Xenofont situa (una) "Arbia" al nord de l'ufrates, a la frontera de la
Commagene, a diversos passatges de la seva obra (Anbasi I, 4.19-5.1; Ciropdia IV,
2.31; VII, 4.16) i uns dos-cents anys ms tard Plaute, al seu Trinummus -traducci del
estrenada a Atenes per Filmon entre el 292 i 287 aC23
-, escriur (vv 933-
935):
SYCOPHANTA: Quin discupio dicere.
Omnium primum in Pontum advecti Arabiam terram sumus.
CHARMIDES: Eho, an etiam Arabiast in Ponto?
SY: Est; non illa ubi tus gignitur,
Sed ubi apsinthium fit atque cunila gallinacea
Difcilment es pot considerar la menci del polgraf atens com a aval daquesta
aparici dArbia, perqu els fets descrits a lAnbasi daten del 401 i la seva publicaci
no pot ser gaire anterior al 380 aC, de manera que shauria de defensar lexistncia
duna font comuna per a les obres de Xenofont i per al Prometeu. Sabem que el prosista
beu en gran mesura de Ctsias, del qual declara haver-ne pres informaci24
. Metge de
19
alhora es pot arribar a prendre com a argument a favor d'aquests topnims, ja que les seves escasses
aparicions haurien pogut facilitar-ne la regularitzaci o equiparaci amb d'altres ms coneguts o familiars. 20
Historia Alexandri Magni, V.1.11. Prenem la referncia de DONNER 1986, pg. 11. 21
SWANWICK 1884, nota ad loc. 22
Transacions of the Cambridge Philological Society II (1881-2), pg. 179 i ss: ho manllevem de
BOLTON 1962. 23
OLIVAR 1955, Notcia preliminar, pgs. 61-63. 24
Ctsias T6a= Fr 21 (Anbasi I,8, 26-27) de Lenfant. Vegeu LENFANT 2004 ad loc. Se sospita que en
prengu tamb dEsfnet dEstmfal, general de lexpedici i autor dun llibre homnim anterior. Vegeu
BACH PELLICER 2001, pgs. 25-26 i VEGAS SANSALVADOR 1987, pg. 12, nota 6.
14
Cnidos, serv a la cort persa fins als anys 90 del segle IV aC i la publicaci de les seves
obres, i especialment , don Xenofont hauria tret certs detalls de
manual25
ha de ser posterior a lany 392 aC26
.
Ara b, el passatge plaut, brandat com a prova per acceptar aquesta localitzaci
d'Arbia sinsereix dins duna escena d'equvocs i d'enganys: un farsant (el Sycophanta)
s contractat per fer creure a Lesbonic, fill de Crmides, que el seu pare, mercader que
va partir d'Atenes anys enrere, li ha enviat una carta de lluny estant, per es topa amb el
mateix Crmides, que tot just torna dels seus viatges; davant del desconegut que afirma
venir de part seva, decideix no revelar-li la seva identitat i deixar-lo en evidncia. Aix
doncs, aquests versos formen part de l'estira-i-arronsa que provoca la comicitat de
lescena. Podem pensar -caldria, val a dir, un anlisi ms acurat de l'horitz referencial
itlic dels segles III i II aC- que tenen un efecte cmic provinent del fet que l'estafador -
illiri, per cert27
- vulgui fer creure al viatjant que ha estat a llocs que no coneix ni sap on
sn, tot al contrari que el mercader: precisament s el que es desprn dels vv. 845 i ss,
quan el farsant es presenta:
SY: Advenio ex Seleucia, Macedonia, Asia atque Arabia,
quas ego neque oculis nec pedibus usquam usurpaui meis
Aix doncs, creiem que cal desvincular totalment de la discussi que ens ocupa
d'aquesta aparici a la comdia llatina de l'Arbia vinculada al Pont.
2.3 Descolis, pobles liminars, etops i troglodites
No obstant tot aix, l'escoliasta del Codex Mediceus28
del Prometeu (d'una data,
almenys, posterior a Estrab29
, s a dir, d'era ja cristiana) tamb considera que s
geogrficament incongruent, per b que proposa una soluci ben diferent de la dels
epexegetes moderns:
25
vegeu DONNER 1986, pgs. 12 i ss, que assegura si b no compartim per a qu ho argumenta- que
Xenofont havia dhaver elaborat el seu redactat a partir de fonts preexistents i no tant a partir de la seva
prpia . 26
vegeu la nota 12 de la pgina 3 a ledici de Ctsias de LENFANT 2004. 27
v 851. Hem de tenir en compte l'extracci del farsant perqu s un element que pot ajudar fora a
entendre la comicitat de laparici fora de lloc dArbia i, en conseqncia, treure-li la importncia que
Ridgeway i d'altres li han donat. La conquesta d'Illria per part dels romans tingu com a casus belli una
expedici contra la pirateria i, per tant, l'illurica facies videtur hominis d'aquest vers en boca de Crmides
vindria a significar aquest t pinta de ser un fenici. 28
HERINGTON 1972, pg. 135. 29
per tant hi ha uns 400 o 300 anys de distncia entre la cosmovisi geogrfica de l'autor del Prometeu i
la d'Estrab, si b s cert que bona part de la informaci etnogrfica i geogrfica la manlleva
d'Eratstones, que visqu al segle III aC. Com que hi apareix mencionat, s el terminus post quem
daquest escoli.
15
30;
, .
Aix, identificats els habitants d'aquesta "Arbia", l'escoliasta canvia un nom geogrfic
problemtic per un altre que encara ho s ms per a nosaltres, ats que s
aplicat per Estrab -aix com tamb per Diodor de Siclia, Ptolemeu i Flavi Josef (tots
ells dels segles I aC i I dC) i ja per Herdot a l'poca del Prometeu31
- a qualsevol grup
hum que habita en coves. Tot i que sn susceptibles de ser situats arreu, curiosament
apareixen concentrats als lmits del mn conegut. Herdot (IV.183) en situa a Etipia,
cosa que els atorga una condici quasi mtica32
, per reflectint la part negativa de l'Edat
d'Or, ja que sn caracteritzats com a ssers a mig cam d'all animal i d'all hum,
civilitzat, que consisteix, a l'imaginari grec antic, viure en ciutats, a menjar pa, regir-se
pel matrimoni, abstenir-se de l'incest i parlar una llengua humana33,34
. Cap passatge
reflecteix millor aquesta idea que el segent d'Herdot, on es veu que els troglodites no
posseeixen totes aquestes caracterstiques:
:
.
: ,
35
.
30
aquesta pregunta, que b pot provenir d'una expressi o vers de la Comdia (BOLTON 1962, pg. 189),
certament t regust de diatriba escolar, comparable al to de les Quaestiones de Plutarc. 31
malgrat aix, s'ha de descartar una identificaci entre l'Arbia que ens ocupa amb els troglodites, ats
que l'escoli s molt posterior. El que volem illustrar aqu s que no hi ha cap incongruncia geogrfica al
Prometeu o que almenys no es percebia en els nostres termes a lAntiguitat. 32
. Els etops, similarment a Pndar a la Ptica X (pg. 12, nota 12), sn
(III.114). Vegeu BALLABRIGA 1986, captol 3.3 i el nostre
3.3. 33
la definici d'sser hum per part d'Aristtil s , s a dir "sser que viu en una
comunitat poltica [en el sentit etimolgic del terme]", encara que a la seva poca la ja es trobava en
franca decadncia. Les altres caracterstiques es poden trobar a una obra molt ms antiga, l'Odissea, en la
qual la gran majoria de pobles visitats per Odisseu no compleixen alguna d'aquestes premisses. Els
Ciclops no tenen gora (=no viuen en ciutats), els lotfags no mengen pa i fins i tot sn canbals i els fills
d'ol, tot i que hospitalaris, practiquen l'incest. Els indis dHerdot practiquen el canibalisme i el sexe
pblic a III,9 i III, 101, respectivament. 34
de tota manera, val a dir que la definici d'all hum -sempre aconseguida mitjanant l'oposici-, i la
d'all grec, s dividida per una lnia molt fina, especialment desprs de l'obra d'Herdot i de les Guerres
Mdiques del segle V aC. Aquesta oposici, si no inexistent, sembla de poc inters per als autors anteriors
(com es pot veure clarament a Homer, on lnica aparici de s al compost ,
aplicat als caris [Il. II, 867], potser aplicat en el sentit recte del terme, onomatopeic). 35
les llenges estrangeres sn descrites com "d'ocells" als Cicle pic o a Herdot mateix (II. 57). Cal
pensar que la comparaci de la llengua dels troglodites amb els crits dels rat-penats (que no canten) no s
gaire afalagadora. Els ocells, aeris, volen per sobre els homes i sn ms propers als dus, per els rat-
penats viuen en coves i sn criatures ctniques, identificades amb un estadi infrahum o relacionat amb el
Trtar. La naturalesa daquests animals recorda a les bsties que dificulten la collecta de la cssia (Hdt.
III, 108). Vegeu DTIENNE 1994, pgs. 15-17 i nota 69, a la pgina 152; BALLABRIGA 1986, pgs. 194, ss.
16
Estrab, basant-se en les fonts que li han arribat (Artemidor36
), en situa al voltant de
l'actual Mar Roig (XVI, 4.4, 17, 22), fets vens d'estranys grups humans, caracteritzats
pel que solen menjar (vg. , , , ,
, , 37
, , ,
38
, [XVI, 4.4,9,10,11,12,14]), en molts casos, circumcidats,
com etops, colquis, egipcis i determinats pobles semites associats als rabs39
, prctica
detestable per als grecs, ats que implicava lamputaci d'una part del cos, que,
precisament Diodor de Siclia (III.32) ens informa que duien a terme els troglodites40
.
Tot i que hom podria pensar que l'equiparaci entre rabs i troglodites de l'escoliasta
podria partir del fet que els primers eren un poble clarament liminar a l'Atenes clssica,
situats a l'extrem sud o sud-est del mn41
-categoria de l'imaginari grec que ocupen els
troglodites a l'poca imperial romana- el cert s que molt possiblement l'escoliasta es
refereixi a uns altres passatges d'Estrab (I.1.3, XVI.4.27, XVI.4.4 i 22) i a un poble
desconegut dubicaci tamb inconeguda de l'Odissea, que cap comentarista aconseguia
esbrinar a qui feia referncia, una mica com amb el passatge del Prometeu que ens
ocupa; els d'Od. IV.84:
,
,
42
36
autor d'un resum (s II aC) de l'obra d'Agatrquides, basada, al seu torn, dels apunts de l'explorador del
Mar Roig Arist, enviat per Ptolomeu Filadelf II, al segle III aC. 37
"(d'rgans sexuals) mutilats. 38
"menjadors de llagosta". Sn descrits com els "ms negres, baixos i de vida ms curta de tots", a
diferncia dels etops dHerdot (III, 19) o dels de la 112 de Scyl, que ressalten
els aspectes positius de lEdat dOr. Al Periplus de Hann (ss IV-III aC), 7 apareixen descrits
negativament tamb (). Vegeu el nostre captol 3.3. 39
Hdt. II, 104, passatge en qu assaja sobre un possible origen egipci dels colquis. No hi ha cap menci
directa de la circumcisi dels rabs a Hdt. per si a Flavi Josef, Antiguitats Jueves, I, 214 -sempre que
s'estigui referint al mateix grup hum que Herdot-. Tenien els grecs clssics constancia daquesta
prctica o havien fet aquesta transposici? 40
segurament la seva font s tamb Agatrquides, a travs del mateix resum. 41
Herdot III.107.1: . Segurament
creia que el Mar Roig estava molt ms situat a l'est (MACDONALD 2009, pg. 4 ss ). Segons Hdt.
englobava tamb el Golf Prsic, malgrat la coneixena dels viatges d'Esclax de Carianda (com ho
demostra a II,11 i IV,44)-, segurament perqu aquest era el model d'Hecateu de Milet. Hi tornarem ms
endavant, als captols 3.1 i 3.3. Vegeu tamb BALLABRIGA 1986, pg. 180. 42
bona part de la discussi rau en localitzar Sid al Mediterrani o al Golf Prsic, en funci de la qual
cosa, els seran un poble de Sria (=arameus) o de l'ndic (=etops o indis). Vegeu Estrab XVI, 2,
4, on parla duna Tir i Arados homnimes a les fencies al Golf Prsic (pg. 51, nota 255 i captol 4.7),
don suposa que provenen els canaaneus. Com es pot veure, la discussi parteix de supsits geograficistes
que no obeeixen a lpoca de la producci del text, en la mesura que intenta donar una localitzaci real a
pobles de caire mtic; cosa ben diferent de la definici d'un poble mtic com a tal. Aristarc, en canvi,
s'allunya d'aquesta discussi i considerava que aquest grup hum no tenia existncia real, sin que Homer
l'havia inventat (vegeu PONTANII 2010, pg. 207). Vegeu BALLABRIGA 1986, 3.3.1, p182 i ss, que es
decanta a pensar que aquesta s la referncia ms antiga dels rabs a les fonts gregues, elevats al rang de
17
, .
El gegraf afirma al primer que s versemblant identificar aquests amb els
rabs troglodites; el segon s una discussi sobre la identitat d'aquest poble, fortament
debatuda entre gegrafs (Zen, Polibi [ss. II i I aC]) i comentaristes homrics (Aristarc,
Crates [ss IV-III i II aC]); al tercer situa [] al nord-est del Delta
del Nil i al quart, ben a prop d'Arbia, de manera que es podria arribar inferir, segons
lescoliasta, deixat endur pel vers 421 del Prometeu, que aquests rabs troglodites
(=), segurament habitants de Petra o del nord del Desert d'Arbia (=
, segons Claudi Ptolomeu al s II dC43
), es refereixen als "rabs" de la tragdia,
ats que aquesta identificaci permetria entendre que viuen literalment al peu del
Caucas, de la roca44
. Tal explicaci, malgrat tot, no acaba de ser satisfactria perqu no
soluciona el problema geogrfic que se li plantejava al comentarista, perqu estarien
localitzats massa lluny del Caucas. De fet, ens fa l'efecte que leix de la interpretaci
dels escolis sn els , terme que noms t una incidncia en tot el corpus amb el
seu sentit recte, per que reapareix, a un nivell metalingstic en les discussions
filolgiques resumides per Estrab a XVI,4,27 i recollides als escolis ad locum de
l'Odissea, com s natural. Se'ls relaciona amb els troglodites (=habitants de coves) a
partir d'una etimologia popular (=anar a terra). Fins i tot hi havia qui
proposava esmenar el text perqu interpretaven que el mot feia referncia als rabs
histrics. Examinant els comentaris, tamb hi trobem identificacions amb els indis, a
travs de relacionar el nom amb ("foscor">"negres de pell") i tornant al
gegraf, amb els etops a travs d', (="fosc"). Posidoni -ens assegura Estrab-
opinava que els rabs es dividien en tres tribus, cadascuna situada al damunt de l'altra,
que sn, "arambis", arameus i armenis, parer que sembla avalar el d'Amsia45
. Opina
l'escoliasta que els rabs del Prometeu sn els o que sn la tribu rab del
nord, els armenis? Si ens hem de decantar per una d'aquestes dues possibilitats, hem de
triar la primera, perqu no interpreta que s'estigui parlant dels "troglodites", sin que
ms aviat creu que els , un conjunt hum no noms indefinit, sin de significat
poble mtic, cosa que posa de manifest que a lpoca homrica no hi tenien contacte comercial directe.
Sobre aquest darrer tema en concret, vegeu MACDONALD 2009, pg.3 i pg.9. 43
Vegeu el nostre captol 3.1. 44
el text i la introducci de l'escoli dna un altre argument per eliminar la
18
desconegut i d'ubicaci "flotant" pot solucionar-li el problema epexegtic que se li
presenta. "Flotant" i no nom buit per omplir amb qualsevol concepte que interessi,
perqu sembla inserit a lentorn mtic dels pasos del SE- com els mateixos etops,
amazones i troglodites, evidentment, tal com fira, Eclia o Tirint des de l'pica, ats
que els podien ser ubicats al nostre Oce ndic o a Etipia, sempre seguint el
cam del Sol llevant a lhivern46
. Sigui com sigui, Estrab acaba el llibre XVI, a
propsit de la discussi i de la localitzaci dels erembs, dient:
, passatge que cita Carles Riba a la
seva edici del Prometeu47
per intentar calmar l'estranyesa que provoca llegir una
Arbia al Caucas, per el cert s que el gegraf tot seguit posa exemples que demostren,
senzillament, els canvis que experimenten els topnims estrangers quan sn adaptats al
grec, canvis habituals en manlleus entre llenges amb sistemes fonolgics prou
diferents48
, de manera que ni Riba ni Estrab donen una explicaci convincent,
segurament perqu redueixen i simplifiquen el problema a una qesti merament
lingstica. Com a conclusi d'aquesta disquisici, podrem afirmar que l'escoliasta, ms
que entendre que els rabs del Prometeu eren un poble liminar al segle V aC49
-cosa
que ja no eren a la seva poca- i veures obligat a equiparar-los amb els troglodites, creu
que l'autor de la tragdia parla d'un poble de regust mtic50
, com ho sn tamb els altres
grups presents a l'estsim (les amazones i, en gran mesura, els colquis), com ho sn
tamb els i els troglodites, posteriorment (t. ante quem s I dC) identificats
entre ells.
2.4 Sistemes geogrfics parallels: Arbia del Caucas o de lndic?
Tot plegat ens fa pensar que els editors moderns no estan plantejant la pregunta correcta
i estan plantejant un problema en uns parmetres inexistents quan el text fou concebut.
En aquest sentit, s prou encertat el comentari de Rose51
, que afirma que Aeschylus'
geography is far from scientific accuracy52
, per proposa que realment "l'error
geogrfic" es trobi a , que hauria de ser , muntanya situada a
46
vegeu imatge 2.4 i la pg. 45, nota 216. Vegeu les Conclusions per a ms informaci (4.1, 4.3). 47
pg. 71, nota 4. 48
vegeu noms els canvis entre els topnims arbics i romnics o entre els xinesos i els de les llenges
europees. O entre l'alemany i les llenges romniques mateix. 49
Vegeu el nostre cap. 3.3. 50
no en pot ser del tot conscient, perqu si no, el sistema en qu s'insereix aquest element ja no seria
operatiu. El mite noms s reconegut com a tal quan ha deixat de ser referencial. 51
1957-1958, vol I, pgs. 273-274. 52
en aquesta lnia, tamb GROENEBOOM 1966, pgs.171-172.
19
lArbia Ptria, per la zona on segons Estrab vivien els troglodites del
comentarista...per tamb nom dun santuari de Zeus a Pelsium i duna muntanya i
dun promontori a prop del Delta del Nil, a lArbia egpcia (=est del riu) cosa que
podria confondre els lletrats, com li succeeix a Estrab a XVI.1.1253
. Tot i que la
proposta s molt suggeridora perqu aquest mont s consagrat a Zeus i llar dels dus
segons els textos dUgarit i la tradici hurrita, palesa en el mite de Tif, i perqu segons
el Pseudo-Apollodor (I.6.3) Zeus persegueix el monstre des de Cilcia fins aquesta
muntanya i dall a Nisa i a Trcia, no hi ha cap necessitat de canviar una muntanya per
una altra, com tants altres han suggerit proposant que aquest Caucas siguin els Alps o
les mtiques muntanyes Ripees54
, al NE del mn conegut (~Urals) sense una soluci
satisfactria. La intuci de Rose i la porta que obre s bona, per no acaba de
desenvolupar-la: el Prometeu no
s un manual de geografia i, de fet,
Arbia no s l'nic indret de la
tragdia inexacte des d'un punt de
vista geogrfic estricte, comenant
per la mateixa situaci de les
amazones i la progressi pels
pobles de l'entorn que va
anomenant: si hem de pensar que
t un sentit nord-sud, no hem
desperar que els habitants del
Metic (el mar d'Azov) apareguin
entre la Clquida (costa de
Gergia) i el peu del Caucas
(Armnia o el Dagestan). A ms, l'
'
' dels versos 410-411 ho s respecte a Prometeu, de manera que s'infereix que
el tit es troba a Europa: aix doncs, potser caldria llegir el periple geogrfic d'aquests
versos de sud a nord partint del riu Fasis i vorejant el Pont: la Clquida, el Metic i, per
ltim Arbia, que hauria d'estar situada al delta del Danubi, aproximadament: justament
53
apareix tamb a Hdt. II.6.1 i III.5 (=Egipte); a Str. I, 3.4,13,17, XVI.2,26,28,32,33,34; XVII 1.13
(=Egipte); XVI 2.5,8 (=Sria); o a Plini el Vell V, XIV (=Egipte); V.XVIII (Sria). 54
FINKELBERG 1998, pg. 123. Qui proposa aquesta darrera localitzaci s BOLTON 1962, pg. 53
Imatge 2.1: Arbia segons Herdot, extret de MACDONALD
2009, pg. 7
20
a Trcia. Tamb presenta problemes als nostres ulls moderns la geografia dels versos
715-740, en els quals Prometeu informa a Io de quin ser el seu errar fins arribar a
Egipte. GRIFFITH 1983, en canvi, entn la progressi en sentit invers i amb tots aquests
indrets transportats a Europa en el mateix sentit (colquis a Trcia, Amazones a Dcia i
el Caucas [i no Arbia] cap als Crpats), dacord amb els versos als quals acabem de fer
referncia. En qualsevol cas, per a una discussi ms acurada, vid. FINKELBERG 1998,
tot i que no exposa cap soluci per al nostre problema, que a penes menciona.
No obstant la gran quantitat de propostes que no acaben de donar una clara resposta a la
qesti, pensem que hem de retenir en ment que Eufori transporta Arbia als peus
del Caucas, juntament amb les amazones i els escites, per evocar als seus espectadors
una sensaci extica partint de l'aglutinaci d'aquests tres pobles mtics i liminars:
Imatge 2.2: Mapa de l segons Herdot amb la progrsesi geogrfica que nosaltres
proposem, afegida per nosaltres mateixos. Extret de "Roundup: Maps through Time", a The
Historical Society,
http://histsociety.blogspot.com.es/2010/03/roundup-maps-through-time.html
21
escites, habitants de l'extrem nord-est del mn; amazones de l'extrem est; i rabs, de
l'extrem sud-est, que no eren gaire lluny, ats que Hecateu i Herdot desconeixien la
Pennsula Arbiga55
i, per tant, feien limitar tots ells amb riba del mar exterior.
El darrer fa aparixer els rabs a la banda oriental d'Egipte i a sia com a vens dels
assiris56
, ja que molt possiblement els grecs identificaven qualsevol referncia a la
desconeguda Pennsula o al Golf Prsic amb el Corn d'frica i el Mar Roig57
. Herdot
dividia sia en dues pennsules, la Menor, i la Major58
, on situava els colquis a la riba
de l'Eux, medes, perses, assiris i rabs, de nord a sud i d'oest a est59
. A ms, tant l'ndia
com Arbia i Etipia apareixen descrites juntes a les Histries, llibre III (98-114),
seguides l'una de l'altra, com a pasos de l'extrem sud (d'est a oest) del mn, de manera
que els colquis estaven ben situats a prop del Mar Eritreu (=Mar Exterior)60
i fent
frontera amb els indis, vens, al seu torn, dels rabs. Aquesta condici de pobles
liminars era conseqent amb el fet dhabitar les fronteres de l'imperi persa: Herdot (III,
97) ens assegura que Drius no els sotmet a canvi d'un tribut especial, en cas dels rabs
mil talents anuals -evidentment- d'encens. Recordem tamb que els colquis i els etops
se circumcidaven, com potser ho feien els rabs61
i eren de pell negra, com potser sels
imaginava el pblic atens. Malgrat poder concloure que les races presents al nostre
estsim estaven relacionats a limaginari tic del segle V aC i que fcilment se les
podria concebre limitant les unes amb les altres, l'Arbia del Prometeu no s descrita en
els mateixos termes que Herdot, que s qui desenvolupa o tramset totes aquestes
ordenacions i classificacions geogrfiques, ni en els termes que esdevindran tpics
posteriorment: est desposseda de l'habitual olor d'espcies aromtiques, plantes
solars62
que solen acompanyar-la63
apropant-la als dus64
, cosa que fa pensar en tres
possibilitats:
55
no es descobr fins a l'poca d'Alexandre, que orden a Nearc que expors el cam de l'ndia a Egipte i
descobriren el Golf Prsic. Vegeu MACDONALD 2009 pgs. 11i ss, malgrat la coneixena del periple
d'Esclax de Carianda (cf. Hdt. IV, 44), comandant dextracci grega a les ordres de Drius I (522-486
aC), que reb lencrrec de navegar des de la desembocadura de lIndus fins a Suez. 56
II,8; IV, 37 ss. Sigui com sigui, aquest venatge podia fer noms referncia al fet que les fronteres entre
lantiga Assria i Egipte al Sina estaven custodiades per una Marca Arbiga i limitar-se noms all. 57
de fet, encara a poca Romana hi ha una confusi entre el Mar Roig, el Golf Prsic i el Mar d'Arbia
actuals. L' s el nostre oce ndic, per el Golf Prsic i el Mar Roig en sn
considerades entrades. L' i el sn sinnims (=Golf Prsic). 58
IV, 37ss 59
bidem. 60
Hdt. IV.40. 61
vegeu pg. 16, nota 39. 62
DTIENNE 1994, a la introducci de la m de Jean-Pierre Vernant, pg. X; tamb publicada com a
captol de Mythe et societ en Grcie ancienne. 63
Hdt. III,113, tamb a D.S. III, 46, 5-6.
22
1. El tpic no estava encara consolidat.
2. Aquesta Arbia no s la que nosaltres coneixem, el pas de les aromes, perqu
pertany a un altre cicle mtic -el de Dions65
, que exposa el viatge des de Grcia
al sud-est del mn i desvinculat del Pont Eux- i no en el de Prometeu o dels
Argonautes66
, cap al nord-est i associat a un altre entorn geogrfic.
3. Aquesta Arbia s realment el pas dels fragncies herodoteu, vagament
equivalent a l'Arbia geogrfica.
Pel que fa a la primera hiptesi, el cert s que tampoc apareix caracteritzada aix per
Xenofont entre el 380 i el 360 aC67
, per s habitualment de la m dels gegrafs
posteriors, cosa que podria fer pensar en una evoluci i fixaci progressiva del tpic,
per tampoc es pot descartar que, dels atributs que tenia Arbia a la mentalitat grega, el
que volgus destacar aqu lautor no fos precisament la seva relaci amb les aromes,
elecci que podria haver pres tamb Xenofont per qui sap quin altre motiu.
La segona, de tradici possiblement extraherodotea, podria explicar el tarann guerrer
dels rabs d'aquesta tragdia (=), que no apareix ni destacat ni mencionat
enlloc, ja que tot i que van ajudar els assiris a envair Egipte68
, els perses els van tractar
amb moltes prerogatives i mai no s'hi van enfrontar69
. Cap llegenda ni histria grega
parla de cap enfrontament, ja que les relacions amb ells eren estrictament comercials70
.
Sigui com sigui, com apuntava Rose i tants daltres71
, potser hem de pensar que la
problemtica prov de i de la seva identificaci per part dels comentaristes
des de l'poca hellenstica o romana, amb la serralada real: el Caucas mtic grec -que s
el que ha devocar la tragdia- s situat a l'extrem del mn conegut (per aix Alexandre
fund l'Alexandria del Caucas a l'Himlaia72
): precisament trobem un riu
situat a tots dos extrems oposats de lOrieent conegut per mar, al nord de lsia Menor i
al Sud de la Major (=ndia). Lun es troba al pas dels segons el Pseudo-
64
DTIENNE;VERNANT 1979, pg. 245. 65
la relaci entre Arbia i Dions s fora constant a l'obra d'Herdot: III,8 i III, 111. 66
Segons la tradici, els mariners van veure Prometeu lligat a la muntanya. A ms, sembla que pertanyien
a un cicle mtic interrelacionat, ats que Prometeu era pare de Deucali, fundador de Iolcos.. Vegeu WEST
1966, pg. 135 i ss. 67
vegeu pg. 13, nota 24 i pg. 14, nota 26 i lestranyesa de DONNER 1986 al respecte (pg. 13). 68
Hdt. II.141 69
Hdt. III, 97. Era una bona manera d'assegurar-se les fronteres, l'estabilitat de les rutes caravaneres i el
subministrament d'espcies aromtiques. 70
almenys entre el segle VII i el 410 aC. Posteriorment seran descrits com a bergants que ataquen les
caravanes i els vaixells romans i grecs. Atacaran Alexandre al llarg de les seves expedicions. Vegeu
MACDONALD 2009, pgs. 9-11. 71
vegeu pgs. 19-20. 72
vegeu tamb FINKELBERG 1998, pg. 122.
23
Esclax, (s IV aC) 83, entre la Clquida i Trabizonda73
, al sud-est del Caucas i proper
a l'illa d'Ares ( ) i al riu 74
: ,
, , , . Riu que ser
anomenat 75
al Periple del Pont Eux de Flavi Arri76
, al segle II dC, a
l'annim homnim del segle VI dC i per Procopi, tamb del s. VI. Pel que fa als
, el gentilici s prou semblant al mot grec per "treva"77
, i s fet
ve dels (="de cap allargat"), situats al sud de la Clquida. Ats que el
Pseudo-Escilax fa aquests darrers vens dels 78
, podem sospitar que sn els
de les altres fonts79
. A banda del riu , de nom molt semblant a la
regi del Prxim Orient, tamb hi trobem una a la desembocadura del riu
Halys80
: la repetici dels topnims a sia Menor i a sia "Major", fets vens a tots dos
indrets respon a la idea que el continent es divideix en dues pennsules paralleles. El
carcter semi-mtic d'aquestes nacions queda pals en el fet que el Pseudo-Escilax els
conegui amb noms tan monstruosos com , tal com els escipodes, que
segons l'autntic Escilax compartien frontera81
; i que a les seccions immediatament
anteriors a la descripci dels pobles caucsics (70 i 71), encara al Mar Negre es parla de
pobles "governats per dones", aberrant (=mn invertit) des del punt de vista grec,
virilocal; caracteritzacions que atempten contra all que caracteritza el nucli de la
civilitzaci en lnia de la descripci dels de l'actual Marroc de la
112 del Pseudo-Esclax, semblant a la ja exposada d'Herdot. L'annim Periplus Ponti
Euxini ens parla dels , oblidats per les altres fonts, i ens en diu que a la seva
poca llur territori era habitat pels (segons el Ps. Esclax, 76, habitaven al
nord de la Clquida) i els 82
(que no apareixen al text de l'altre viatjant: sn
potser els de la 80, vens septentrionals immediats dels colquis?).
73
respectivament, 81 i 85, al pas dels . 74
86, ms al sud, al pas dels . El riu, a la 82, l'immediatament anterior al pas que ens
ocupa. 75
PECK 1898 ad loc. 76
VII.4.3 i 4.4. 77
en el sentit de alto al foc, cessament de les hostilitats. Apareix aix a Tucdies, Aristfanes i
Xenofont (LSJ ad loc.). t un sentit ms institucional ~tractat de pau o treva sancionada. 78
comparteixen l'element central del mot amb els . Seria interessant conixer-ne el significat
en llur(s) llengua(es). 79
Hdt. II.104; 3.94; 7.78; X. Anbasi, IV.8; A.R. II,394; 1242. De fet, aix ho assegura el Periplus Ponti
Euxini annim a 37.2 80
89; A.R, II, 946-964. Sn els siris d'Hdt. I.72? Vegeu pg. 21, nota 58 per la referencia. Tamb tenim
una Ibria a cada conf martim del Mediterrani,. 81
frg. 7a de Jacoby. Segons Hecateu, eren una raa dels etops (frg. 327 de Jacoby). Apareixen tamb a
lndia de Ctsias (frg. 60 de Lenfant). 82
hpax.
24
L'altra menci d'un riu s de la m del mateix Flavi Arri83
, que situa a l'ndia i
apareix com a a Estrab XVI, 2.1 ( ) i a les fonts ms
tardanes84
. Bateja un poble de la zona (85
/86
) segons Nearc87
. Arri
afirma que el riu t aquest nom perqu "desemboca al mar Arbic"88
, cosa que evidencia
que la forma amb una entre la i la s fruit d'una etimologia popular i que
res no pot dur a justificar que hom es trobi davant d'un riu flotant localitzat al(s)
conf(ns) oriental(s) del mn, cada cop ms lluny(ns) a mesura que van avanant els
coneixements geogrfics perqu, a ms, els noms de tots dos rius es diferencien per
l'accent, que ha d'implicar un paradigma diferent per a cadascun: el riu del Caucas ha de
ser un tema dental i presentar la flexi , - (com - i
l, 89
/, perqu ha de ser un tema en iota com -. Malgrat tot,
del primer mot noms tenim testimoniat el nominatiu, a diferncia de l'altre, del qual s
que tenim el genitiu.
83
, XXI, 8; XXII, 8; XXIII,1. 84
Herodi i Pseudo-Herodi De prosodia catholia III,1; al Periplus Maris Exteri de Marci (s IV dC), I,
32 o a les Ethnica d'Esteve de Bizanci, s VI a I, 390. 85
Str.XV.2.1 86
ambds a les Ethnica dEsteve de Bizanci, I.lemma 390 (). 87
aquest riu es l'actual Porali, al Pakistan actual, al Balutxistan, al nord, travessant el Golf, de la
Pennsula Arbiga. Vegeu captol 3.3; pgs. 46-47. per la relaci entre lantic Balutitxan i lEtipia i
Arbia de limaginari grec. 88
XXI,8. 89
a Flavi Arri, bidem, XXII, 8; XXIII,1.
Imatge 2.3: Mapa
poltic del Caucas del
s VII al II aC, extret
de "The Kingdom of
Colchis", de A.
MIKABERIDZE; G.
PARTSKHALADZE,
disponible a Ethnic
Conflicts, boder
dispoutes, Ideological
Clashes
http://www.conflicts.rem33.com/images/Georgia/Colchis.htmhttp://www.conflicts.rem33.com/images/Georgia/Colchis.htmhttp://www.conflicts.rem33.com/images/Georgia/Colchis.htm
25
Si seguim aquesta hiptesi, podrem argumentar que l'eptet de ' ', potser
ms que ressaltar el carcter guerrer dels habitants dArbia90
o posar de manifest les
complicades relacions dels grecs amb els seus vens colonitzats91
, els relaciona
directament amb l'illa d'Ares o el riu rion dels voltants. No obstant tot aix, malgrat la
tendncia dels grecs de crear substantius abstractes com a topnims a partir de gentilicis
o noms referits a una realitat ms concreta92
, pensem que s difcil de justificar la
creaci d'una a partir del riu , sense un gentilici intermedi; sembla
molt ms probable que es cres per analogia al pas del SE i que fos transportat al NE,
per no podem assegurar que l'un preceds l'altre93
. Seria d'esperar que, al Prometeu,
hom s'hi refers directament a travs del nom mateix del riu, que presenta la mateixa
flexi que el mot al qual respon estarien tamb al mateix cas-, , -:
, conjectura genial des del punt de vista mtric i sobretot formal, per que no
ens veiem en cor de defensar perqu, d'entrada, tot i que hom podria haver regularitzat
el topnim, el canvi d a hauria d'haver tingut lloc molt aviat, ja
que precisament part de la grcia dels versos citats del Trinummus t a veure amb la
problemtica que deuria suscitar tal localitzaci d'Arbia als espectadors hellenstics de
les representacions de les tragdies antigues: la ubicaci plautina al Pont seria massa
casual per no estar relacionada amb el Prometeu. D'aquesta manera, els versos, ms que
una prova de l'existncia d'una Arbia al Caucas, ho sn de la fixaci antiga daquest
text94
. El canvi que proposvem s tamb problemtic, especialment, per manca de
suport, ats que no tenim a disposici cap ms menci del riu abans
d'aparixer com a , no podem saber si hi ha cap error de transmissi textual (el
Periple del Pseudo-Escilax noms es conserva en un manuscrit) i tampoc no hem pogut
tenir accs als estudis ms recents i exhaustius de la geografia del Pseudo-Escilax de la
m de Counillon, especialment "L'ethnographie dans le Priple du Ps.-Skylax entre
Tanas et Colchide", a Une koin pontique: cits grecques, socits indignes et empires
90
Dentrada sembla que s parallel al del v. 423, eptet del foc. A la Ilada, l'adjectiu s emprat
per caracteritzar les armes, o sigui que se li pot donar un significat que no sigui el recte. Vegeu LSJ s.v.
. s tamb el nom duna muntanya de Tesslia i duna plana de Trcia. 91
, encara que fos una hellenitzaci de l'autoetnnim, b podria haver estat reinterpretat i
relacionat pels grecs amb la treva, ja sigui pel carcter pacfic concret d'aquests habitants dins d'un
entorn hostil o b eufemisme per amagar un nom tab d'un poble guerrer, mecanisme relativament
freqent a totes les societats. Tot i que la teoria no ens conven, per partir d'una lectura massa
racionalista, no podem deixar d'apuntar-la. 92
vegeu MACDONALD 2009, pgs. 1-3 i Hdt. II, 17 93
vegeu RETS 1989-1990, p 132 per l'origen persa del grec via Hecateu. 94
per aix WEST 1991 inclou el vers al seu aparat crtic, no tant, creiem, per justificar-ne l'existncia
geogrfica antiga. Precisament s a lpoca hellenstica quan apareixen les primeres referncies
filolgiques de lobra i relacionant-la amb squil (WEST 1990, pg. 67).
26
mondiaux sur le littoral nord de la mer Noire (VIIe s.a.C-IIIe s.p.C) i Pseudo-Skylax: le
Priple du Pont-Euxin: Texte, traduction, commentaire philologique et historique, tots
dos a Ausonius ditions (vid. Bibliografia).
La darrera possibilitat epexegtica de les tres que hem anunciat es podria justificar a
partir de les relacions entre rabs i colquis95
i de la descripci dArbia com a terra solar
-per ser lloc de producci de les aromes96
-, llar del fantstic fnix97
i d'aus meravelloses
semblants a les guiles98
, emblema de Zeus i suplici de Prometeu99
, cosa que la podria
vincular per tant, al cicle de mites del Sol situats a la Clquida, on es troba el palau
d'Eetes, fill del mateix du, amb les seves meravelles: shi extrau or i s servat per
dracs100
, com s'extreuen d'Arbia les espcies, vigilades per serps voladores101
. La
llunyania d'aquest pas respecte al Caucas geogrfic no ha de ser tampoc cap
contraargument102
perqu hem de partir de la significaci i la simbologia emprada per
Herdot, que connecta l'indret descrit amb l'astre rei, no noms per la localitzaci a
l'extrem orient del mn conegut, on neix, i al seu extrem meridional, on ms forts sn
els seus rajos, sin tamb perqu hi ubica l'origen de totes les plantes aromtiques, cosa
que ja fa al llarg del lgos egipci103
, quan les fa provenir de l'Arbia africana, a la costa
egpcia del Mar Roig. Confusions geogrfiques sobre la localitzaci d'Arbia a banda, la
mirra i l'olban provenen dels boscos del Iemen, per la cssia i la canyella d'Indonsia i
de Ceilan, i desembarquen als ports arbics, des d'on arriben al Mediterrani, via
Madagascar i Somlia104
. Llurs processos d'extracci eren completament desconeguts
per l'historiador, res a veure, naturalment, amb com es figura que els rabs se les han
d'heure amb serps alades per recollir l'olban105
, amb unes bsties alades semblants als
ratpenats per recollir la cssia106
i amb unes aus gegants ( ) per recollir
95
pgs. 20-21. 96
com explica DTIENNE 1994, pgs. 10-11 i especialment pg. 13 com a herbes seques i, divines, noms
es poden produir a pasos en molt clids i, d'alguna manera, dominats encara per l'Edat d'Or. 97
Hdt. II, 73. 98
Hdt. III, 107-113. El mateix fnix (II, 73) tamb s'hi assembla. Totes elles sn aus solars. Tal i com
apunta, per, DTIENNE 1994, pgs. 20-29, algunes d'elles s'assemblen als voltors, antagonistes simblics
de les guiles. 99
Prometeu encadenat, vv 1021-1024; ja a la Teogonia, vv 523-525. 100
cal tenir en compte que en grec, tant com signifiquen "serp" i que els dracs ja a la
mitologia grega tenien el paper de guardar tresors, pensem noms en el drac de les Hesprides, a laltra
conf del mn. 101
Hdt. III, 107-113. 102
ut supra la cita de Rose. 103
II.8;II.19, 104
DTIENNE 1994, pg. 16. 105
III, 107. 106
III,110. Concretament, la descripci de les bsties s ,
, , .
27
el cinammoni, que transporten des d'un indret desconegut107
, relacionades amb l'au fnix
descrita a II, 73108
, que, si b s pres del bennu egipci (una garsa sagrada i portadora del
Sol que representa el renaixement d'Ossiris i del mort al Ms Enll), s reinterpretat i
hellenitzat: rebr el nom de , "porpra", "brillant", tindr forma d'guila, animal
olmpic i company del rei dels dus, que rejoveneix amb el contacte amb els rajos del
Sol109
, l'equivalent de Zeus al Cel i viur entre Arbia, "el pas ms al sud dels que es
coneixen" i la ciutat del Sol d'Egipte. Tal i com expressa DTIENNE 1994110
, la ubicaci
de les plantes a indrets geogrficament erronis i les descripcions del mecanisme de la
recollecci de les espcies descrit i dels animals que hi prenen part sn realment una
explicaci mitolgica i simblica de la funci de les herbes aromtiques dins del culte
grec: sn plantes seques que no poden ser menjades pels animals (el cas de les humides,
ctniques i, per tant, associades a un estadi inferior respecte l'home) ni pels humans
(que en necessiten d'una sequedat mitjana, com els cereals), ats que es troben entre
animals i dus sin noms per a la divinitat, ubicada al Cel, mitjanant la cremaci. A
travs dels complicats procediments d'obtenci, Herdot assevera llur naturalesa
mitjancera entre la humanitat i els dus111
. La relaci entre espcies i Sol s tan forta al
pensament grec (i rom) que les fonts posteriors (Teofrast i Plini) faran recollir les
espcies a la Cancula, sota l'imperi de l'estel Sirus112
, dades sense cap fonament real
(les plantes en qesti es recullen entre febrer i mar). Sn, precisament, els rajos del
sol i de la mateixa estrella (expressi del foc del sol a l'imaginari grec des d'Hesode i
Arquloc113
), el que provoca que Arbia faci sempre olor de perfum, ats que s el
mateix sol el que crema la mirra, l'encens i la canyella. Per tant, s possible que aqu
l'autor del Prometeu estigui evocant el cicle mitolgic del Sol i per aix ubiqui Arbia a
prop dels colquis114
.
107
III, 111. Pel que fa al ldan, que, segons Hdt. III, 112, s'extreu de les barbes de les cabres, s una
planta que prov de l'oest del Mediterrani. 108
les serps que protegeixen l'olban sn les mateixes que Herdot descriu a II, 75, com ell mateix ens
informa. Pel que fa a les aus gegants, ens conven ms lexplicaci de DTIENNE 1994, pgs. 20 i ss que
no pas la nota ad loc de SCHRADER 1995, que els relaciona amb les aus fantstiques de Les Mil-i-una nits,
dorigen sassnida, certament. 109
DTIENNE 1994, pgs 29-34. 110
pg. 17 i ss. 111
el cinammoni neix, possiblement, al mateix indret on es cri Dions (Hdt.III, 111), du que uneix tot
all que est separat i que inverteix l'ordre establert, cosa que aconsegueixen els caadors de cinammoni
durant el procs de caa (s'amaguen a terra per aconseguir els pals de l'espcia que transporta, volant, l'au
gegant). Vegeu RIU 1999 pgs 66 i ss; DTIENNE 1994, pg. 20. 112
estel relacionada amb el cicle vital del fnix, altrament. 113
vegeu DTIENNE 1994, pg. 9; notes 25 i 26 recollides a la pgina 150. 114
vegeu BALLABRIGA 1986, pgs. 178; 186.
28
Per potser, al cap i a la fi, no estem abordant correctament els versos que analitzem
centrant-nos solament en un sol mot d'un sol vers, i, secundriament, en
l'eptet ' ', duent-nos per lectures particularistes i sense observar tot el
conjunt de la segona estrofa i antstrofa des d'un punt de vista mtic. Els altres pobles
que hi apareixen, escites i amazones115
no noms habiten els confins del mn, sin que
estan fortament relacionats antre ells i amb la guerra: segons el Herdot, de llur uni
s'originaren els ferotges srmates116
. Hi ha tradicions que ubiquen les amazones a la
salvatge Trcia, on viuen amb Ares, el seu pare117
. Llur localitzaci a la Clquida podria
obeir a la relaci d'aquesta regi amb aquest du, com en donen fe les ja citades illa
d'Ares i riu Arion i la llegenda que el Vell d'or fou dipositat a un bosc que li estava
consagrat i vigilat per un drac, com el de la llegenda de la fundaci de Tebes, consagrat
al du de la guerra118
. Eetes s descrit a les Argonutiques d'Apolloni de Rodes, com a
igual a Ares119
. Val a dir, a ms, que precisament Trcia s una de les llars de Dions i
es disputar la localitzaci120
de la muntanya-ciutat de Nisa, lloc de naixena del du,
amb Arbia o Etipia121
i on s'enfronta amb Licurg de cam a l'ndia segons la tradici
homrica i la trilogia que li dedic squil122
, perduda. Ara b, segons una tradici
transmesa per Antmac de Colof a finals del segle V aC123
i que rebrota a les
Dionisaques de Nonnus de Panpolis el segle V dC, aquest enfrontament t lloc al que
hom considera que n's l'indret parallel corresponent al sud, per com sn punts
equivalents al cam del Sol a lestiu i a lhivern: Arbia124
, a la Nisa herodotea. A la
darrera obra, els rabs formaran el seguici de Licurg, presentat com a fill d'Ares, que
s'enfronta a l'exrcit de stirs i mnades de Dions. Precisament apuntvem (pgs.19-
20) que si seguim la progressi geogrfica del cor, sembla que bordegi el Pont Eux de
115
sobre llur localitzaci al Caucas: vegeu vg, Apolloni de Rodes, II, 373-ss, 116
IV.110-117. 117
GRIMAL 1981 [2012], p 44, Apolloni de Rodes, II, 990-991. 118
l'illa d'Ares tamb apareix a les Argontuiques: II, 380 ss; 1230; pel que fa a la consagraci de l'indret,
bidem, 401-7. Qu ve abans, la tradici que relaciona Ares amb la Clquida o la toponmia associada al
du? 119
II, vv 105-106: [...] / . 120
Hesiqui (N), 742, s.v. : , . , ,
, , , , , , , , , ,
, , . 121
Hdt. III, 97; 111. 122
GRIMAL 2010, p 324; RETS 20032, pgs.610-614. Els comentaristes tendeixen a pensar que el
passatge de la Ilada (VI. 130-6; 140) succeeix a Trcia. Les notcies sobre el cicle d'squil es poden
consultar a WEST 1990, pgs. 26-50. 123
D.S III.65.7: , , ,
,
. 124
vegeu imatge 2.4. Trcia s al NE del cam del Sol i Arbia, al SE.
29
sud a nord i d'est a oest: la Clquida (vv 415-16) n's l'extrem oriental, el Metic (vv
417-19), l'extrem septentrional i cal pensar que Arbia i el seu Caucas (vv 420-424)
n'han de ser l'extrem occidental, europeu, on es troba lligat Prometeu entre els rabs
segons s'infereix dels vv. 406-414. Per tant, tenim una identificaci total entre Arbia i
Trcia, intercanviables completament des del punt de vista geogrfic grcies, en bona
part, a una cadena denllaos mtics de tots dos territoris amb Ares i de Dions per un
senzill mecanisme dassociaci:
Si Dions viu a Arbia
i Dions viu a Trcia;,
I Ares viu a Trcia,
per tant; Ares viu a Arbia
perqu Trcia s Arbia
I Arbia i el Caucas es trobarien a Europa i no a sia, com dentrada podem pensar i no
podien pertnyer al llistat de pobles del continent ve que ploren la sort del Tit, de
manera que hi trobarem una agradaci, de pobles asitics ms llunyans a ms propers
fins arribar als habitants dall mateix on es troba encadenat. Tanmateix queden per
respondre algunes preguntes sobre els versos estudiats, com quina s aquesta 125
i si aquesta mateixa ciutadella o aquest mateix Caucas es pot identificar tamb amb la
flotant Nisa o fins i tot el Pangeu, muntanya de Trcia relacionada amb Dions i Lucrug
a la versi trcia original del mite i cobejada per atenesos i tassis per les seves mines
dor i de plata.
Els transports entre un sistema geogrfic i un altre de parallel que ara citvem es
podrien haver produt en un altre sentit i una Arbia guerrera noteu la bonica
alliteraci i fins i tot possible joc etimolgic -, vlida inicialment ja
sigui per al nord (Caucsica) o per al sud (ndica), hagus patit aquesta transposici,
sense implicar un creuament total entre el sistema de l'Eux i de l'Orient meridional. Per
a ms processos com aquest, vegeu 3.3 i BALLABRIGA 1986, pg. 180 i ss.
Reprenent els arguments de WEST 1990 per la baixa dataci de lobra, hem de fer notar
que, si aquesta Arbia es correspon a la Trcia, costaria de justificar que fos obra
dsquil, que havia descrit Licurg com a traci i havia donat fe, segons Wilamowitz,
(WEST, pg. 49) de conixer tant el pas que fins i tot la crtica moderna ha pensat que
lhavia visitat en alguna campanya. La presentaci dels pobles del cor com a liminars, si
125
deverbal de , "edificar els fonaments d'una ciutat".
30
b ja caracteritzat aix molt segurament anterior, est fora relacionada amb la
cosmovisi herodotea, perqu s a la seva conjuntura intellectual que es potencia la
diferncia entre grec i brbar, i justament dedica una part important dels seus esforos a
parlar dels pobles liminars en general i dels escites i amazones en particular126
. El gust
pel detall geogrfic de la tragdia b es podria deure al mateix motiu i necessitem, per
tant, un autor proper temporal al dHalicarns, que fu lectures pbliques a Atenes cap
al 445 aC -segons Eusebi127
- i acab de redactar lobra cap al 431. Tamb podrem
explicar aquest inters geogrfic del Prometeu fent-la derivar de lobra dHecateu, una
generaci anterior a squil (visqueren, respectivament, cap al 550-476 i 525-456 aC), o,
en general de qualsevol altre autor perdut, per precisament WEST 1990 (pgs. 65-74)
justifica brillantment que la representaci daquesta tragdia hauria tingut lloc a la
dcada dels anys 40 o dels 30 del segle V aC atens perqu cap referncia anterior a
lhellenisme la relaciona amb squil; per la relaci entre la caracteritzaci del tit com
a benefactor de la humanitat i les teories de Protgores, que no visit la ciutat abans del
450 aC, perqu a la dcada dels 40 abunden moltes representacions als vasos amb la
temtica del i perqu s tamb en aquells anys que serig un nou
temple dHefest a lgora, du que era adorat juntament amb el tit a lAcadmia i pel
qual sent simpatia a la pea a causa de . Tanmateix, si hem de
figurar-nos lArbia dHecateu a partir dels seus fragments, hem de pensar que es
referia a la zona del Mar Roig, al Corn dfrica (=Etipia?) i que deuria assemblar-se a
les descripcions i citacions que en fa Herdot al llarg del llibre II, amb un to i una
caracteritzaci ben diferent de la del llibre III, 98-114, clarament mitificada.
Fer venir lesperit de lobra dun ambient herodoteu i no hecateu ens pot dur a discutir
la originalitat dHerdot, de manera que per argumentar prou slidament la dataci
baixa ens s ara impossible perqu implicaria entrar en una polmica d'un abast molt
ms gran. Podem concloure que la proposta de West ens conven perqu podrem
relacionar la seva geografia amb el marc del dHalicarns, conegut, que precisament
divideix el mn en grups simtrics de pasos: sia Menor i sia Major o facilita les
equiparacions i transposicions entre punts cardinals parallels128
, cosa que permetria
126
III, 115-118, desprs de tota la descripci dels paisos solars es dedica a parlar dels confins
septentrionals. Vegeu tamb tot linici del llibre IV, que parla dels escites i dels hiperboris, entre daltres
(almenys fins a IV.36, quan comena la descripci dsia). 127
ASHERI; LLOYD; CORCELLA 2007 pgs. 2-4. 128
tot i que sovint sinterpreta les segents paraules dHerdot com una irnica crtica a la geografia
hecatea, s clarament lgica des daquest punt de vista (IV. 36):
http://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=kai%5C&la=greek&can=kai%5C0http://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=tau%3Dta&la=greek&can=tau%3Dta0&prior=kai%5Chttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=me%5Cn&la=greek&can=me%5Cn0&prior=tau=tahttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=*%28uperbore%2Fwn&la=greek&can=*%28uperbore%2Fwn0&prior=me%5Cnhttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=pe%2Fri&la=greek&can=pe%2Fri0&prior=*%28uperbore/wn
31
explicar lintercanvi de posicions entre Trcia i Arbia, per el cert s que no tenim cap
idea de si aquests parmetres tamb es podrien aplicar tamb a lobra dHecateu, o b si
aquests mecanismes mentals eren comuns i subjactens a la mentalitat grega arcaica
clssica i afloren a Herdot i al Prometeu independentment. S que podem afirmar amb
menys reserves que una transposici local de lArbia mtica a la Trcia geogrfica s
conseqent amb una altra autoria perqu seria estrany que squil tris dues versions
molt diferents dun mateix Licurg, malgrat tot, per, estem cometent dos apriorismes:
lautor del Prometeu, en situar Arbia a on esperarem Trcia t en ment Licurg,
ja sigui perqu ja existeix aquesta tradici que els relaciona o perqu ell la crea
(pot ser una innovaci dAntmac de Colof).
que els autors de tragdia i, en general, els poetes antics, no podien canviar
detalls estructurals dels mites a cada representaci teatral (pot ser infreqent,
per no excloent, ja que els especialistes no sn unnimes a lhora dinterpetar la
causa de les diferncies geogrfiques entre el i i
quin significat t a lhora de relacionar-les)129
.
I donant per segur que la progressi del cor t un sentit geogrfic fsic clar en el sentit
que apuntvem (Gergia-Azov-Danubi130
), malgrat totes aquestes delimitacions,
concloem aix la nostra interpretaci del passatge, perqu en cap de les argumentacions i
disquisicons geogrfiques ad loc. de tota la bibliografia consultada, no sha prestat prou
atenci, creiem, a aquests versos.
: , 1
. , . 129
vegeu pg. 11, nota 8. 130
vegeu les altres opcions per entendre la progressi a pgs. 19-20.
http://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=ei%29rh%2Fsqw&la=greek&can=ei%29rh%2Fsqw0&prior=pe/rihttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=to%5Cn&la=greek&can=to%5Cn0&prior=ei%29rh/sqwhttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=ga%5Cr&la=greek&can=ga%5Cr0&prior=to%5Cnhttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=peri%5C&la=greek&can=peri%5C0&prior=ga%5Crhttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=*%29aba%2Frios&la=greek&can=*%29aba%2Frios0&prior=peri%5Chttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=lo%2Fgon&la=greek&can=lo%2Fgon0&prior=*%29aba/rioshttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=tou%3D&la=greek&can=tou%3D0&prior=lo/gonhttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=legome%2Fnou&la=greek&can=legome%2Fnou0&prior=tou=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=ei%29%3Dnai&la=greek&can=ei%29%3Dnai0&prior=legome/nouhttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=*%28uperbore%2Fou&la=greek&can=*%28uperbore%2Fou0&prior=ei%29=naihttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=ou%29&la=greek&can=ou%290&prior=*%28uperbore/ouhttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=le%2Fgw&la=greek&can=le%2Fgw0&prior=ou%29http://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=w%28s&la=greek&can=w%28s0&prior=le/gwhttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=w%28s&la=greek&can=w%28s0&prior=le/gwhttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=to%5Cn&la=greek&can=to%5Cn1&prior=w%28shttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=o%29isto%5Cn&la=greek&can=o%29isto%5Cn0&prior=to%5Cnhttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=perie%2Ffere&la=greek&can=perie%2Ffere0&prior=o%29isto%5Cnhttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=kata%5C&la=greek&can=kata%5C0&prior=perie/ferehttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=pa%3Dsan&la=greek&can=pa%3Dsan0&prior=kata%5Chttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=gh%3Dn&la=greek&can=gh%3Dn0&prior=pa=sanhttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=ou%29de%5Cn&la=greek&can=ou%29de%5Cn0&prior=gh=nhttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=siteo%2Fmenos&la=greek&can=siteo%2Fmenos0&prior=ou%29de%5Cnhttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=ei%29&la=greek&can=ei%290&prior=siteo/menoshttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=de%5C&la=greek&can=de%5C0&prior=ei%29http://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=ei%29si%5C&la=greek&can=ei%29si%5C0&prior=de%5Chttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=u%28perbo%2Freoi&la=greek&can=u%28perbo%2Freoi0&prior=ei%29si%5Chttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=tine%5Cs&la=greek&can=tine%5Cs0&prior=u%28perbo/reoihttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=a%29%2Fnqrwpoi&la=greek&can=a%29%2Fnqrwpoi0&prior=tine%5Cshttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=ei%29si%5C&la=greek&can=ei%29si%5C1&prior=a%29/nqrwpoihttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=kai%5C&la=greek&can=kai%5C1&prior=ei%29si%5Chttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=u%28perno%2Ftioi&la=greek&can=u%28perno%2Ftioi0&prior=kai%5Chttp://www.perseus.tufts.edu/hopper/morph?l=a%29%2Flloi&la=greek&can=a%29%2Flloi0&prior=u%28perno/tioi
32
Imatge 2.4: L'horitz solsticial de la imatge aproximada del mn segons els grecs antics. Tret de BALLABRIGA 1986, pg. 154
33
3. L'Arbia de les Bacants
3.1 Introducci i histria del terme Arabia felix
Uns vint anys desprs de lestrena que hem assignat al Prometeu Encadenat, el 410 aC i
a la cort d'Arquelau de Macednia, el vell Eurpides escrivia la que havia de ser la seva
ltima obra, les Bacants, un gran document per entendre el culte dionisac i la
funcionalitat del du protagonista dins de la societat poltica grega131
, al prleg de la
qual Dions enumera els pasos que ha travessat bo i portant-hi el seu culte abans
darribar a Grcia, triomfal, tornant dOrient (vv 1-3; 13-22):
,
:
[...]
,
,
,
,
, .
Intentar trobar un sentit geogrfic a aquesta progressi, d'entrada, s problemtic132
, ats
que Prsia i Frgia no sn estrictament venes, per encara menys ho s la penltima
amb Bctria, situada quilmetres al nord de la Pennsula Arbiga, tamb allunyada de
Mdia. Eurpides produeix la sensaci d'haver oblidat quin pas limita amb cadascun i
les distncies que hi ha de l'un a l'altre; retrets semblants rep ja per part dEstrab133
. Per
tant, hom ha pogut pensar que, o b el trgic no tenia fonts de geografia al seu abast o
b que la cincia coetnia no possea un coneixement daquest tipus prou exacte.
Malgrat tot, aquest no pot ser el cas, ja que s que existien i lautor hi podia haver
recorregut134
si hagus tingut un inters especial a ser precs en aquest sentit.
Precisament aquestes referncies geogrfiques estan, com diu RIU 1999, always in
131
VERNANT 1989, pg. 49 i ss; RIU 1999, pg. 59. 132
D