Guia 2010

48 HORES D’ARQUITECTURAA BARCELONA

Què és OpenHouse BCN?

Es fa difícil rEcomanar un Edifici En una ciutat plEna dE bonEs obrEs

al llarg dE la sEva història, pErò dE bEn sEgur quE dEsprés d’havEr-la

rEcorrEgut durant l’opEn housE barcElona, tindràs més EinEs pEr fEr-ho.

prEpara’t pEr gaudir d’aquEst cap dE sEtmana, El 16 i 17 d’octubrE,

i dEscobrEix la bona arquitEctura. és pEr tot arrEu! dEs dE nou

barris fins a lEs corts, dE sant martí a horta-guinardó, Els voluntaris

t’acompanyaran al llarg d’una amplia variEtat d’Estils i tipologiEs

arquitEctòniquEs pEr tal d’EntEndrE una mica millor Els Entorns més

propErs. com una caixa plEna dE trEsors EspErant sEr dEscobErta, la

ciutat quE compartim Et dóna l’oportunitat dE conèixEr, dE la mà dEls

autors, com Es dissEnya i Es construEix un Edifici.

no són només lEs iconEs, sinó també Els pavimEnts, la barrEja d’antic

i nou, la sostEnibilitat, la qualitat i la intEnció dE posar a l’abast dEls

visitants l’arquitEctura, El quE Et pErmEtrà EntEndrE la ciutat. tant

la d’avui com la dEl futur.

surt i Endinsa’t En aquEsta avEntura! dE 9 a 99 anys

arquitectura reversible és una organització que acosta l’arquitectura a les persones, com un bé que ens envolta, estimulant, des del coneixement, punts de vista alhora crítics i creatius

ExpErimENta l’arQuitECtura

www.48hopenhousebarcelona.org

aquí t’ExpliquEm El quE nEcEssitEs sabEr sobrE

l’EsdEvEnimEnt. EspErEm quE gaudEixis l’opEn

housE barcElona 2010!

a la majoria dEls 150 llocs accEssiblEs, hi tro-

baràs algú quE Et guiarà i rEspondrà lEs tEvEs

prEguntEs. són Els informadors i guiEs dE l’opEn

housE barcElona, alguns profEssionals, altrEs

Estudiants o amatEurs EntusiastEs quE cEdEixEn

El sEu tEmps i El sEu conEixEmEnt. és pEr això quE

tEnEn accés prioritari. opEn housE barcElona és

un EsdEvEnimEnt gratuït En El qual Estan impli-

cats molts sEctors difErEnts dE la ciutadania.

si us plau, Et dEmanEm quE rEspEctis Els horaris

assEnyalats a la guia, En Els quals Es podEn visitar

Els Edificis. actua d’igual manEra amb la privaci-

tat dEls propiEtaris, són Ells matEixos Els quE

gEstionEn dE manEra individual lEs condicions

EspEcífiquEs.

opEn housE barcElona és un EsdEvEnimEnt gratuït

En El qual Estan implicats molts sEctors difE-

rEnts dE la ciutadania. si us plau, Et dEmanEm quE

rEspEctis Els horaris assEnyalats a la guia, En Els

quals Es podEn visitar Els Edificis. actua d’igual

manEra amb la privacitat dEls propiEtaris; són

Ells matEixos Els quE gEstionEn dE manEra indivi-

dual lEs condicions EspEcífiquEs.

tots Els llocs accEssiblEs pEr a l’opEn housE bar-

cElona, Estaran sEnyalitzats. consulta Els diEs i

horaris concrEts En aquEst programa.

accEdir a alguns Edificis sErà possiblE si abans

has fEt la rEsErva prèvia. Els trobaràs sEnyalit-

zats a la guia amb una “r”. la podràs fEr dEs dEl

27 dE sEtEmbrE fins al 14 d’octubrE, si no Es diu El

contrari.

Què em trobaré als edificis?

Quin és el meu paper?

a on puc entrar?

Necessito fer reserva prèvia?

Districtes de Barcelona

CIUTAT VELLA

EIXAMPLE

GRÁCIA

HORTA - GUINARDÓ

LES CORTS

NOU BARRIS

SANT ANDREU

SANT MARTÍ

SANTS - MONTJUIC

SARRIÀ- SANT GERVASI

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

10

4

6

7

8

2

3

9

5

1

No oblidis mirar els fulls explicatius que hi haurà eN

alguNs dels edificis

i recorda que és uNa cita aNual

qualsevol caNvi de da-rrera hora o si vols més

iNformació, estarà dispo-Nible a la Nostra web

si t’hi apuNtes, assegura’t que pots aNar-hi; si No, algú altre

hi podria estar iNteressat

ENtraDa Gratuïta EN

tOtS ElS ESDEVENimENtS

DE 48H BCN OpEN HOuSE.

16-17 OCtuBrE DE 2010

Et convidEm a portar la tEva càmEra a l’opEn

housE barcElona 2010.

tria un Edifici o un dEtall d’algun dEls quE hagis

visitat durant El cap dE sEtmana. captura l’EspErit

dE l’EsdEvEnimEnt i podràs sEr El guanyador dE la

primEra Edició dE l’opEnfoto. El jurat Estarà for-

mat pEr fotògrafs ExpErts En arquitEctura i com a

prEmi rEbràs la tEva foto imprEsa En gran format.

totEs lEs imatgEs quE participEn sEran suscEp-

tiblEs dE formar part dE futurEs campanyEs dE

l’opEn housE barcElona.

pEr què no agafar la bici i aprofitar pEr fEr un volt

al tEmps quE conEixEs l’art als Espais públics?

pablo pluvinEt, l’arquitEctE dE la marató dE bar-

cElona ha dissEnyat un rEcorrEgut En biciclEta

EspEcialmEnt pEl 48h opEnhousEbcn, pEr conèixEr

tot fEnt Esport com l’art i l’arquitEctura ordEnEn

Els Espais i usos dEl front marítim dE barcElona

amb critEris d’accEssibilitat, continuïtat, intEgra-

ció urbanEs i rEpErcussió paisatgística.

On: plaça pau Vila,

daVant del Museu d’Història de Catalunya

Quan: dissabte 16 d’OCtubre, de 9 a 11H

OpenFOtO

aCtiVitatS OpEN HOuSE BCN

art EN BiCi previ a l’opeNhousebarceloNa...MOntbau, la VigènCia d’un MOdel

confErència a càrrEc d’En

amador fErrEr, arquitEctE

On: bibliOteCa MOntbau

Quan: dijOus 14 d’OCtubre, a les 19 H

duraNt el cap de setmaNa...MOdernisMe internaCiOnal

confErència a càrrEc d’En lluís bosch,

institut dEl paisatgE urbà dE barcElona

On: CaixaFOruM (pendent COnFirMar)

Quan: dissabte 16 d’OCtubre, a les 19 H

Oab, trajeCtòria de la seVa Obra a barCelOna

confErència a càrrEc d’En carlEs fErratEr,

arquitEctE

On:gallery Oab COrsega 254 baixOs

Quan: Falta per COnFirMar

+ OpEN

una visió dE la fabricació quE contEmpla la rEpa-

ració com a part dEl procés global dE la produc-

ció d’objEctEs. davant l’afany constant dE fabri-

car-nE dE nous sEmprE hi haurà la possibilitat dE

rEparar Els ja ExistEnts. aprofita la proposta quE

Els dissEnyadors holandEsos platform21 fan al

dhub i passa a l’acció. aprèn i practica difErEnts

tècniquEs!

On: dHub MOntCada, C. MOntCada 12

Quan: dissabte 16 i 17 d’OCtubre

uNa QuEStiÓ DE DiSSENYDeixa de reciclar, posa’t a reparar!

troba Els llocs a on podràs rEflExionar sobrE El

quE has ExpErimEntat a lEs visitEs,

dirigit pEr lEad lEarning lab

+in

fo:

ww

w.4

8h

op

en

ho

use

ba

rce

lon

a.o

rg

uN mOmENt, Si uS plau

1.

aNtiC CONVENt DElS ÀNGElS

pl. dEls àngEls, 7dissabte de 11 a 14h

Mestre bartomeu roig, 1562-1566; lluís Clotet, ignacio paricio i Carlos díaz, 1984-1992

construït a la segona meitat del segle xvi, sobre les restes d’una construcció anterior, el convent dels àngels formava part del monestir de nostra senyora dels àngels. actualment, després de la seva reforma i ampliació, forma part del museu d’art contempo-rani de barcelona i del fad. a la façana principal s’ha instal·lat un volum de vidre adossat que ofereix un espai expositiu que serveix d’enllaç entre les activitats de l’interior i el que succeeix al carrer.

metro: l1, l3 (catalunya) // bus: 14, 59, 91, 120 // fgc: (catalunya)

CapElla DE SaNt llÀtZEr

pl. pEdró, 1dissabte de 10 a 12h

segle xii

l’església de sant llàtzer és l’única peça conservada de l’antic hospital dels messells de barcelona. El 1906, el trasllat dels últims malalts de lepra va marcar la fi de l’ús religiós de l’església. avui l’edifici, l’única resta del conjunt, és un espai de titularitat municipal cedit a la comunitat de sant Egidi. hi trobem annex el centre de serveis socials del raval i la zona enjardinada poste-rior a l’absis de la capella.

metro: l2 (st. antoni) // bus: 20, 24, 64, 91, 120

EDiFiCi D’HaBitatGES al CarrEr D’EN rOiG

c. d’En roig, 28-30 / c. carmE, 55dissabte i diumenge de 12 a 14h

pep llinàs, 1993-1995

Edifici situat al mig d’un teixit històric de la ciutat, a la intersecció de dos carrers molt diferents. aquesta asimetria entre ells, tant pel que fa a l’activitat com a l’amplada, és el punt de partida que dóna forma a l’edifici. Es desenvolupa en tres blocs girats units per un sòcol, com si “els cossos fessin un pas enrere i traguessin el cap”, per tal de millorar les condicions del carrer d’En roig (4 m) i poder fer entrar-hi la llum, com l’activitat, per contagi, del veí carrer del carme.

metro: l2 (st. antoni), l3 (liceu) // bus: 14, 20, 37, 59, 64, 91, 120

CaSa DE la Ciutat

pl. dE sant jaumE diumenge de 11 a 14h

pere llobet, arnau bargués, segle xVi; josep Mas Vila, segle xix

anomenat “Edifici vell’, és una construcció marcada per la posició del saló de cent i el pati d’entrada, resul-tat d’adaptacions al llarg de sis-cents anys. El 1373 es construí el saló de cent, primera edificació explícita per acollir les reunions del consell de cent jurats. Era una sala al pati de la casa de l’escrivà del consell i fou encarregada al mestre pere llobet. a posteriori, l’arquitecte arnau bargués féu la porta per a les noves dependències al carrer ciutat. al segle xix, es duu a terme l’aixecament d’una nova façana, encarada a la plaça sant jaume.

metro: l3 (liceu), l4 (jaume i) // bus: 14, 17, 19, 40, 45, 59, 120

ESGlÉSia DEl CarmE

c. dE sant antoni abad, 12dia i hora??

josep Maria pericas, 1910-1930

construïda on hi va haver el temple de les jerònimes, cremat el 1909, aquesta obra està formada per un conjunt heterogeni de cossos motivat per les diferents funcions que conté, i per la seva construcció dilatada al llarg dels anys, que s’unifica, però, amb el tractament acurat dels paraments d’obra vista. pel seu caràcter excepcional, pot ser considerada una peça important en el desenvolupament de l’arquitectura entre el mo-dernisme i el noucentisme.

metro: l2 (st. antoni) // bus: 20, 24, 37, 41, 55, 64, 91, 120, 121, 141

CaSa llOtJa DE mar

pla dE palau 22 dissabte de 16 a 20h i diumenge de 10 a 14h

joan soler i Faneca, i tomàs soler i Ferrer, 1774-1802

construïda al segle xviii sobre l’edifici medieval, la casa llotja de mar és un monument històric i artístic d’estil neoclàssic. a l’interior acull el saló de contrac-tacions i el saló dels cònsols, un dels conjunts més importants de l’arquitectura gòtica medieval en doble planta del mediterrani. des dels seus orígens ha estat la seu d’institucions tan emblemàtiques pel comerç català com el consolat de mar, i l’actual cambra de comerç de barcelona.

metro: l4 (barceloneta) // bus: 14, 17, 19, 36, 39, 40, 45, 51, 57, 59, 64, 120, 157

BiBliOtECa aNDrEu NiN

la rambla, 32dissabte de 11 a 14h

M1441 arquitectura, any??

reforma interior dels baixos de l’antic hotel falcón, punt neuràlgic durant la guerra civil. per reforçar la presència d’aquest nou equipament s’ha tret partit del seu emplaçament a la rambla, traduint-lo a paraula escrita: apropar-se a la biblioteca, entrar al vestíbul, moure’s dins de l’espai interior; tot això s’acompanya amb la presència de textos d’obres literàries inspirades per l’entorn urbà.

metro: l3 (drassanes) // bus: 14, 59, 91, 120

aNtiGa COOpEratiVa OBrEra la FratErNitat (BiBliOtECa BarCElONEta)

c. comtE dE santa clara, 8-10dia y hora?

Francesc guàrdia i Vial, 1917; josep Ma rovira, 2001

l’antiga cooperativa obrera la fraternitat estava basada en el model de la casa del pueblo, ideat per le-rroux. a la planta baixa hi havia la botiga amb bodega i magatzem, a la primera planta el cafè i la biblioteca, a la segona planta la sala d’actes, i a la tercera planta el magatzem i els locals per a l’administració. a les faça-nes, de maó vist, hi podem veure l’empremta d’otto Wagner. al 2001, l’edifici es va rehabilitar i transformar en biblioteca pública per al barri de la barceloneta

metro: l4 (barceloneta) // bus: 17, 36, 39, 45, 57, 59, 64, 157

COl·lEGi D’arQuitECtES DE CataluNYa

pl. nova, 5dissabte de 11 a 14h

xavier busquets, 1962

El projecte per a l’edifici del col·legi d’arquitectes va néixer d’un concurs celebrat el 1958. consta de dues parts: un cos baix, en forma trapezoïdal, que conté l’espai d’exposicions i la sala d’actes, i una torre de vuit pisos d’alçada. l’element ornamental més caracte-rístic d’aquest edifici és el conjunt Els tres frisos de la mediterrània, a la façana, i dos més que es troben a l’interior, que van ser realitzats pel noruec carl nesjar, sobre un disseny de picasso.

metro: l4 (jaume i) // bus: 14, 17, 19, 40, 45, 59, 120

CaSa xaViEr CaliCÓ

pl. dE l’àngEl 2dissabte de 11 a 12h

josep domènech Mansana, 1918

aquesta casa d’estil noucentista va íntimament lligat a l’obertura de via laietana. ja en projecte era d’usos mixt i convivien locals comercials, oficines i 2 o 4 habitatges per replà. és conegut per la numismàtica de la propietat situada a la cantonada de la planta baixa i a la primer planta. a partir de 2005 grup idEa instal·la la seva seu a la segona planta, introduint un ascensor, una lluerna i rematant el conjunt amb l’espai idEaloft.

metro: l4, (jaume i) // bus:??

CASA XAVIER CALICÓ

ESGlÉSia DE SaNta maria DEl pi

pl. dEl pidia i hora

església: segle xiV; rectoria: segle xV

l’església de santa maria del pi constitueix una de les obres més representatives de l’arquitectura gòtica catalana, caracteritzada per una acusada horitzonta-litat i una sobrietat decorativa. la part posterior del solar està ocupada per un pati enjardinat, d’un extrem del qual arrenca el campanar gòtic de l’església del pi, que es podrà visitar juntament amb la sala octogonal que hi ha a sota.

metro: l3 (liceu) // bus: 14, 59, 91

CapElla i BiBliOtECa DE palau

c. dE palau, 3dia i hora

andreu Matxí, segle xVi; elies rogent, 1868

de l’antic palau menor o de la reina, bastit el 1368 sobre un vell casalot templer i enderrocat el 1847, en resta només aquesta capella. va ser reformada entre 1542 i 1547 dins un estil gòtic tardà. té nau única amb capelles laterals i està coberta amb voltes de creueria. la façana és fruit de la restauració historicista d’Elies rogent, que va aprofitar alguns elements originals de la primitiva capella romànica.també es podrà visitar la biblioteca, dins la seu de migra studium.

metro: l4 (jaume i) // bus: 14, 17, 19, 40, 45, 59, 91, 120

mErCat DE SaNta CatEriNa i HaBitatGES pEr a GENt GraN

av. francEsc cambó, 16dissabte de 11 a 14h

josep Mas Vila, 1848; eMbt, 2005

construït al solar resultat de la crema del convent de santa caterina, aquest és un dels mercats més antics de barcelona. En la seva última rehabilitació es fa pa-lesa la superposició dels diferents moments històrics: les restes arqueològiques de l’antic convent, la façana de l’antic mercat i la nova coberta amb estructura de fusta i revestiment ceràmic de colors. Els habitatges per a gent gran formen el conjunt que canvia els parà-metres d’intervenció al barri antic de la ciutat.

metro: l4 (jaume i) // bus: 17, 19, 40, 45, 120

maCBa

pl. dEls àngEls, 1dissabte de 11 a 14h

richard Meier & partners, 1987-1996

des de la plaça dels àngels, s’accedeix a l’edifici per una rampa exterior que connecta amb la planta baixa. la circulació continua per una rampa interior, situada en el gran atri de tres alçades, fins les dues plantes superiors. El gran atri és un lloc de referència i simbo-litza la imatge de l’edifici, relacionant-se d’una manera especial amb les edificacions veïnes i en especial amb l’antic convent dels àngels.

metro: l2 (universitat), l3 (catalunya) //bus: 14, 59, 91,120

miraDOr DEl rEi martÍ

c. comtEs, 2dissabte i diumenge de 11 a 14h. Visites a les 11 i a les 13h. Màxim 15 persones per visita.

guillem Carbonell, segle xiV

situada al costat del palau del lloctinent i de l’antic palau reial major, es va construir 150 anys més tard de la mort del rei que el denomina. El gran projecte del rei era la creació d’un gran palau a la zona de les drassanes, però per problemes de tresoreria es van acabar fent una sèrie de reformes del palau ja existent, que van culminar amb la construcció d’una torre rectangular d’estil gòtic, amb cinc plantes i galeries d’arc de mig punt.


muSEu piCaSSO

c. montcada, 15-23diumenge, visita guiada a les 18h

jordi garcés, 1999

El museu picasso comprèn cinc finques del carrer de montcada. les ampliacions successives, comença-des els anys 60, que culminen amb l’addició de dos palaus l’any 1999, consoliden el corredor lineal obert en paral·lel al carrer de montcada. des d’aquest eix s’organitzen tots els recorreguts interns i és la clau per superar la fragmentació dels espais, la qual cosa dóna unitat al museu.

metro: l4 (jaume i) // bus: 17, 19, 40, 45

CaSa CampEr BarCElONa

c. ElisabEts, 11dissabte i diumenge de 16 a 19h, màxim 3 persones per visita

jordi tió i Ferran amat, 2002

25 habitacions en un edifici restaurat del segle xix. les habitacions són dividides en dos espais independents. d’una banda, el dormitori amb vista a un tranquil jardí vertical, i, separada pel passadís central, la sala d’estar amb una balconada sobre el carrer Elisabets. casa camper té cura del medi ambient, utilitza energia solar per escalfar l’aigua, i recicla l’aigua de la dutxa i la ban-yera per reutilitzar-la al vàter mitjançant l’ús d’un siste-ma biomecànic, reduint el consum d’aigua un 50%.

metro: l1, l3 (catalunya) // bus: 9, 14, 59, 91, 120 // fgc: (catalunya)

FÀBriCa DEl SOl

pg. salvat papassEit, 1dissabte de 11 a 14h i de 16 a 19h. Visites guiades, a les 11 i a les 17.30h. reserva prèvia al 93 256 44 30 o a [email protected]

lluís domènech i estapà, 1907; antoni solanas, 2008

l’antic pavelló d’oficines de l’antiga catalana de gas, edifici modernista de maó vist, material emprat habitualment en l’arquitectura industrial del moment, ha estat rehabilitat amb criteris de sostenibilitat per convertir-se en un equipament per a l’educació ambiental, on s’expliquen qüestions relacionades amb el medi ambient urbà, la sostenibilitat i les energies renovables.

metro: l4 (barceloneta) // bus: 36, 45, 57, 59, 157

MERCAT DE SANTA CATERINA I HABITATGES PER A GENT GRAN

MIRADOR DEL REI MARTÍ

pOrxO DE l’aNtiGa ESGlÉSiaDE SaNt aNtONi aBat

c. dE sant antoni abad, 61dia i hora??

segle xV

al segle xv els canonges de sant antoni, dedicats a la cura de llebrosos, construïren el convent del raval. En extingir-se, el 1803, la comunitat passà als escolapis. El temple fou cremat el 1909 i el 1936, de tal manera que, de l’església gòtica, només se’n conserva el porxo, de tres arcs apuntats molt amples, amb alguns detalls escultòrics i, en els carcanyols, la tau de sant antoni i els escuts de la ciutat.

metro: l2 (st. antoni) // bus: 13, 20, 24, 37, 41, 55, 64, 91, 120, 121, 141

Sala parÉS

c. pEtritxol, 5dissabte de 11 a 14h i de 16 a 19h i diumenge de 11 a 14h

espinet-ubach, arquitectes, 1987

la sala parés és la galeria d’art més antiga de l’Estat espanyol (1840). l’any 1987 va ser objecte d’una re-novació, que lligava tradició i modernitat. respectar el seu aire i la seva essència són prioritats fonamentals, però també la transformació en una nova arquitectura. Els quatre pilars de ferro i la gran lluerna central es converteixen en protagonistes al voltant dels quals s’organitza l’espai, del qual es respecta i guarda la serenitat clàssica.

metro: l3 (liceu) // bus: 14, 59, 91

SaNt pau DEl Camp

c. sant pau, 101dia i hora??

segle xii

l’església i el claustre és el que resta avui de l’antic monestir de sant pau del camp. l’església que subs-tituí la primera, del segle x, fou iniciada al 1117 i té una planta de creu grega, d’una sola nau coberta per una volta de canó i finalitzada en tres absis i una cúpula que tanca el transsepte.al costat del braç dret del creuer, l’antiga sala capitular gòtica, reconvertida en capella del santíssim, dóna accés al petit claustre de planta gairebé rectangular.

metro: l2, l3 (paral.lel) // bus: 20, 21, 24, 36, 64, 91

tOrrE COlOm

c. dEl portal dE santa madrona, 10-12dia i hora

josep anglada, daniel gelabert i josep ribes, 1963-1967

resultat del boom especulatiu en la construcció d’edificis d’oficines a la barcelona de la dècada de 1960, la torre colom s’emmarca en el cànon brutalista, corrent que s’inspirava en l’aleshores incipient cultura pop. les seves façanes, guerxes i inclinades, estan revestides de plafons d’agregat de formigó. coronant l’edifici hi ha una piràmide invertida de formigó, els costats de la qual descriuen un gir de 45 graus respec-te de les façanes, i converteix la torre en una referència visual al costat de la ciutat medieval.

metro: l3 (drassanes) // bus: 14, 20, 21, 36, 57, 59, 64, 91, 120, 157

rEFOrma D’uN ÀtiC al Barri DE la riBEra

c. st.pErE mEs baix 40dissabte de 16 a 19h. Màxim 10 persones per visita.

lola doménech, 2002-2003

un antic espai dedicat als dipòsits d’aigua i habitatge del porter es transforma per acollir el nou programa funcional d’un habitatge de 45 m2 amb 25m2 de terrassa. un gran finestral orientat a mar, connecta visual i físicament tot l’espai interior amb la terrassa. la sostenibilitat de l’habitatge es basa en el sistema d’arquitectura passiva i amb un sistema constructiu de materials lleugers i prefabricats.


palau mOJa

c. portafErrissa, 1dissabte de 11 a 14h i de 17 a 19h i diumenge de 11 a 14h

josep Mas, 1774

palau senyorial que va fer edificar el marquès de moja i que ocupava una de les torres de la porta ferrissa, oberta a les muralles de la rambla. El seu estil mostra els darrers moments del barroc junt amb influències del neoclassicisme francès. al final del segle passat el palau fou adquirit pel marquès de comillas i des-prés d’un llarg abandó durant el qual patí un parell d’incendis, el 1984 fou rehabilitat i adaptat com a seu de la direcció general del patrimoni cultural de la generalitat de catalunya.

metro: l3 (liceu) // bus: 14, 59, 91,120

palau VilaNa pErlaS

c. rEgomir, 13 dissabte de 11 a 14h i de 17 a 19h

segle xiV; portal, inici segle xVii

aquest gran palau, també dit palau dels gualbes, va pertànyer a ramon de vilana perlas i camarasa, mar-quès de rialp, un dels nobles austriacistes més impor-tants de la barcelona d’inicis del segle xviii. l’edifici ocupa una gran parcel·la i conserva l’estructura de palau del segle xiv, amb pati, dues torres i galeria, així com alguns elements originals, com les finestres coronelles que es poden veure al pati o a la façana. és especialment remarcable el portal barroc, d’inicis del segle xviii.

metro: l4 (jaume i) // bus: 14, 17, 19, 36, 40, 45, 57, 59, 64, 120, 157

parC DE rECErCa BiOmÉDiCa

c. dEl doctor aiguadEr, 88 dissabte de 10 a 14h

Manuel brullet, albert de pineda, alfonso de luna i xavier llambrich, 2001-2006

El prbb està situat al front marítim de barcelona, al costat de l’hospital del mar, amb el qual, juntament amb la universitat pompeu fabra i la universitat au-tònoma de barcelona, compon una gran illa que uneix assistència sanitària, docència i investigació. l’edifici es planteja compacte per adaptar-se al solar, esglaonat cap al mar i aixecant-lo per la seva part posterior cap a la ciutat. El revestiment de la façana en fusta natural i la seva forma troncocònica fan que tregui pes a tot el conjunt.

metro: l4 (ciutadella - vila olímpica) // bus: 10, 14, 36, 41, 45, 57, 59, 71, 92, 157 // tram: t4 (ciutadella - vila olímpica)

PARC DE RECERCA BIOMÉDICA

PALAU DEL LLOCTINENT (ARXIU DE LA CORONA D’ARAGÓ)

palau DEl llOCtiNENt (arxiu DE la COrONa D’araGÓ)

c. comtEs, 2dissabte i diumenge de 11 a 14h. Visites a les 11 i a les 13h. Màxim 15 persones per visita.

antoni Carbonell, segle xVi; b01 arquitectes amadó-domènech, 2002-2006.

El palau del lloctinent es va construir per ordre de carles v, perquè els seus representants tinguessin un allotjament digne del seu càrrec. El projecte de rehabilitació per allotjar les funcions representatives de l’arxiu de la corona d’aragó ha restituït el valor d’aquest palau renaixentista, subratllant la funció del pati com a espai obert a la ciutat, amb el doble accés des del carrer dels comtes i la plaça del rei. a la planta noble se situa la sala d’actes i la sala de lectura.


palau DE la VirrEiNa

la rambla, 99dissabte de 11 a 14h

josep ausich i Carles grau, 1772 – 1778

palau exponent del barroc civil català, encarregat com a residència per felipe manuel d’amat i de junyent, virrei del perú. la seva mort prematura va fer que fos la seva vídua la que gaudís de “la casa de la rambla”, la qual, des d’aleshores, va quedar rebatejada com el palau de la virreina. l’edifici s’estructura a l’entorn de dos patis interiors, un dels quals dóna accés a la planta noble amb una escala doble que arrenca del vestíbul.

metro: l3 (liceu) // bus: 14, 59, 91,120

2.

FaCultat DE mEDiCiNa DE la uB

c. casanova, 143dissabte de 11 a 14h i de 16 a 19h. Visita guiada a les xx

ignasi C. bartolí i josep domènech estapà, 1906; lluís Clotet, Oscar tusquets i Carlos díaz, any; espinet-ubach arquitectes, any

la facultat de medicina de la universitat de barcelona es va inaugurar l’any 1907. l’evolució dels estudis de medicina ha exigit una adaptació a les noves deman-des. aquestes transformacions van ser possibles grà-cies a la qualitat dels espais originals. El traçat clàssic ha estat respectat i fins i tot millorat. les dimensions dels espais comuns, l’escala i el claustre imprimien una claredat i grandiositat arquitectònica que valia la pena ser conservada.

metro: l5 (hospital clínic) // bus:14, 31, 37, 54, 58, 59, 63, 64, 66, 67, 68

FuNDaCiÓ Vila CaSaS – ESpai VOlart

c. ausiàs march, 20 dissabte de 17 a 18h. Visita guiada a les 17h.

arq, any

Espai d’exposicions temporals ubicat en un antic edifici modernista, l’Espai volart projecta exposicions mo-nogràfiques d’artistes del fons de la fundació. l’antic magatzem de mantellines conserva la fisonomia de l’arquitectura industrial de principis del segle xx. ara, i d’ençà de la seva obertura l’any 2004, l’Espai volart es vesteix de contemporaneïtat per tal d’oferir una visió plural i oberta de la multiplicitat de llenguatges artístics que integren el procés creatiu.

metro: l1, l4 (urquinaona) // bus: 16, 17, 19, 22, 28, 39, 40, 41, 42, 45, 47, 55, 62, 66, 141

BiBliOtECa arÚS

pg. dE sant joan, 26dissabte de 10 a 13h

bonaventura bassegoda i amigó, any

El fanal modernista de vidre glaçat, penjat de la façana, assenyala l’accés a aquest edifici, que fou construït originàriament com s edifici d’habitatges. El desig del propietari de fundar una biblioteca pública fa que a la seva mort es comenci un procés de transformacions per adequar-lo al nou ús. un accés independent des del carrer amb una escala de marbre de tres trams i el treball amb materials nobles que donessin qualitat pública als que havien estat espais privats, van ser els criteris seguits per l’arquitecte i els artesans partici-pants.

metro: l1 (arc de triomf) bus: 19, 39, 40, 41, 42, 51, 54, 55, 141

CaSa DE la laCtÀNCia

av. gran via corts catalanEs, 475-477dia i hora?

antoni de Falguera i pere Falqués, 1913

Edifici destinat a la lactància dels nounats, posterior-ment transformat en clínica d’obstetrícia i actualment residència d’avis.

la façana, amb referències goticistes, es caracteritza per l’ús de la ceràmica vidriada de tonalitat blavosa i està presidida per un grup escultòric, obra d’Eusebi arnau, al·legòric a la lactància. és molt interessant l’ornamentació de la porta del vestíbul i els forjats i vitralls modernistes de l’interior.

metro: l1 (rocafort) bus: 9, 13, 27, 41, 50, 55, 56, 91, 141

CaSa pÉrEZ SamaNillO (CÍrCulO ECuEStrE)

c. balmEs, 169 bisdiumenge de 11 a 14h

joan josep Hervàs i arizmendi, 1910; raimon du-rán i reynals, 1948; robert i esteve terradas, 1993

projectat com a residència unifamiliar, és un exemple atípic d’edifici exempt, emplaçat seguint l’alineació de la cantonada. les façanes estan plantejades de manera eclèctica i afrancesada, sense excloure, però, elements de caire modernista, com el gran finestral ovalat del menjador, obert sobre la diagonal. arran de la instal·lació del círculo Ecuestre a l’edifici, el 1948, es construí un cos adossat amb planta baixa i terrat, actualment modificat.

metro: l3, l5 (diagonal) // bus: 6, 7, 15, 16, 17, 22, 24, 27, 28, 31, 32, 33, 34, 58, 64, 67, 68 // fgc: (provença)

CaSa GarriGa NOGuÉS (FuNDaCiÓ FraNCiSCO GODia)

c. diputació, 250dia i hora?

Enric sagnier, 1902-1905

la nova seu de la fundació francisco godia ocupa els baixos i la planta noble de l’antiga casa garriga nogués. la importància de la planta principal es visualitza a través del balcó sostingut per quatre grans mènsules esculpides per Eusebi arnau, que represen-ten les quatre edats de la vida. l’escala, il·luminada zenitalment per una claraboia de vidres policromats, ens porta fins a l’interior de la planta noble. des d’allà podem accedir al pati interior d’illa, reinterpretat per l’escultora cristina iglesias.

metro: l1 (universitat), l2, l3, l4 (passeig de gràcia) // bus: 7, 9, 14, 16, 17, 22, 24, 28, 41, 50, 54, 55, 56, 58, 59, 62, 63, 66, 67, 68, 91, 141

DipÒSit DE rEGulaCiÓ D’aiGÜES pluVialS DEl parC JOaN mirÓ

c. diputació cantonada c. tarragona dissabte de 11 a 13h. reserva prèvia al 93 256 44 30 o a [email protected]. només s’acceptaran dues inscripcions per trucada o correu electrònic.

Els dipòsits de regulació d’aigües pluvials de barcelo-na, juntament amb una gestió avançada del sistema de drenatge i sanejament urbà, tenen com a objectiu minimitzar les inundacions a la ciutat i els desborda-ments del clavegueram als medis receptors, enviant més aigües a les depuradores i reduint, per tant, la contaminació al riu besòs i a la mar mediterrània. En cas de pluja o d’avís de pluja s’anul·larà l’activitat.

metro: l1, l2 (Espanya) // bus: 9, 13, 23, 27, 30, 37, 46, 50, 56, 57, 65, 79, 91, 109, 115, 141, 157, 165 // fgc: (Espanya)

CaSa GOlFEriCHS

av. gran via corts catalanEs, 491dissabte de 17 a 19h. Visites guiades a les 17 i a les 18h

joan rubió i bellvé, 1901; pere joan ravetllat i Carme ribas, 1986

El xalet, com era anomenat fins no fa gaire, va ser el primer encàrrec de joan rubió i bellver quan va acabar la seva formació a l’estudi de gaudí. podem veure com segueix el seu mestre en l’interessant joc de volums, la combinació de materials i l’ús d’elements neome-dievals. hi destaca especialment la tribuna cantonera i el teulat amb destacats voladissos. la casa va ser rehabilitada el 1987 per allotjar-hi la seu de la fundació pi i sunyer i el centre cívic casa golferichs.

metro: l1 (rocafort) // bus: 9, 13, 20, 37, 41, 50, 55, 56, 91, 141

EStuDi i HaBitatGE mODErNiSta al CarrEr GirONa

c. dE girona, 122diumenge de 11 a 14h

jeroni granell, any; toni solanas, 1987

En aquest edifici modernista de jeroni granell, podrem visitar l’estudi d’arquitectura de toni solanas a l’entresòl, un habitatge al pis principal i el terrat, des d’on es pot divisar el pati interior d’illa de l’Eixample, entre els carrers girona, bailén, mallorca i valència.la restauració de la façana duta a terme per toni sola-nas va rebre el premi ciutat de barcelona de 1987.

metro: l4, l5 (verdaguer) // bus: 6, 15, 19, 20, 33, 34, 43, 44, 45, 47, 50, 51, 55

CaSa CaSaS CarBÓ

pg. dE gràcia, 96dissabte hora?

antoni rovira i rabassa, 1898

Edifici entre mitgeres amb una façana composta segons cinc eixos verticals que es reflecteixen en el nombre d’obertures de totes les plantes excepte de l’última, que es resol mitjançant múltiples finestres a manera de galeria. El pis principal, que fou residència de ramon casas, està ocupada per l’empresa vinçon, però encara es pot veure part de la decoració original en ceràmica i forja. des d’allà es pot contemplar un dels patis interiors de l’Eixample de barcelona.

metro: l3, l5 (diagonal) // bus: 6, 7, 15, 16, 17, 20, 22, 24, 28, 33, 34, 39, 43, 44, 45 // fgc: (provença)

CaSa amatllEr

pg. dE gràcia, 41dissabte de 11 a 14h

josep puig i Cadafalch, 1898-1900

un dels principals edificis que formen l’illa de la discòrdia, resultat de la reforma d’un edifici preexistent propietat de l’industrial xocolater antoni amatller i costa. és una de les obres més característiques de puig i cadafalch, en la qual s’expressa amb el personal estil de la seva època més goticista, amb un repertori d’elements procedents tant del gòtic català com del flamíger o l’estil centreeuropeu.

metro: l3 (passeig de gràcia) // bus: 7, 16, 17, 20, 22, 24, 28, 39, 43, 44, 45, 63, 67, 68

BIBLIOTECA ARÚS

xarxa DE ClaVEGuEram

pg. dE sant joan / av. diagonaldissabte de 10 a 13h. reserva prèvia al 93 256 44 30 o a [email protected]. només s’acceptaran dues inscripcions per trucada o correu electrònic.

la xarxa de clavegueram de barcelona recull les aigües residuals produïdes a la ciutat i les transporta fins a les depuradores. les clavegueres garanteixen la higiene i la salut pública, eviten possibles inundacions i faciliten el sanejament de les aigües residuals. per raons de seguretat no poden entrar-hi menors de 8 anys; cal portar roba i calçat adequats. En cas de pluja o d’avís de pluja s’anul·larà l’activitat.

metro: l4, l5 (verdaguer) // bus: 6, 15, 19, 33, 34, 43, 44, 47, 50, 51, 55

rENÉ + QuE ElECtrOmÈStiCS

pg. lluís companys, 13diumenge de 11 a 14h

silvia Ferrer-dalmau bosch, 2009

la consciència pel medi ambient i la idea de reorientar el negoci cap a un consum responsable fou el motiu pel qual els propietaris d’aquest establiment comercial, dedicat a la venda d’electrodomèstics des de 1943, es decidissin a reformar la planta baixa i principal del negoci amb paràmetres de bioconstrucció: geopa-ties, fengshui, materials naturals, eficiència en les instal·lacions..., tot ha quedat integrat en la reforma.

uNiVErSitat DE BarCElONa

av. gran via corts catalanEs, 585dissabte de 11 a 13h.

elies rogent, 1863-1872

Edifici exempt que ocupa pràcticament les dues illes de l’Eixample, envoltat d’un jardí interessant tant per la concepció com per les espècies que conté. organit-zat a partir d’una planta en forma de u, col·locada inicialment al centre les dependències representatives i a cada un dels extrems les facultats de ciències i de lletres. les dues torres quadrades, resoltes quasi com campanars, que coronen els extrems de la façana ajuden a donar la idea de “temple laic” que té l’edifici.

metro: l1, l2 (universitat) // bus: 9, 14, 16, 17, 24, 41, 50, 54, 55, 56, 58, 59, 63, 64, 66, 67, 68, 91, 141

SEmiNari CONCiliar

c diputació 231dissabte de 11 a 14h.

elies rogent, 1879-85

Edifici neomedievalista que ocupa tota una illa de l’Eixample. té una planta de creu grega que dibuixa diversos claustres o patis interiors i jardins als angles exteriors. al centre hi ha l’església, amb un destacat cimbori. a les façanes, en general austeres, hi ha diverses referències al romànic, especialment la porta principal, i també al gòtic civil català. actualment acull la facultat de teologia i l’institut catòlic d’Estudis socials.

metro: l1, l2 (universitat) // bus: 9, 14, 16, 17, 24, 41, 50, 54, 55, 56, 58, 59, 63, 64, 66, 67, 68, 91, 141

mErCat DE la CONCEpCiÓ

c. aragó, 311dissabte de 11 a 14h. visita guiada a les xx

antoni rovira i trias, 1887-88; albert de pineda i Álvarez, 1996-98

El projecte consisteix en la rehabilitació de la nau ori-ginal del mercat de la concepció, construït l’any 1888 per l’arquitecte antoni rovira i trias per tal de restaurar els seus valors originals i adaptar-los als nous usos als mercats municipals. la planta principal del mercat s’ha dividit en el mercat tradicional, zona per a un establi-ment d’autoservei i un espai per a serveis administra-tius del districte.

metro: l4 (girona) // bus: 20, 39, 43, 44, 45, 47

palau BarÓ DE QuaDrES (CaSa aSia)

av. diagonal, 373dia i hora

josep puig i Cadafalch, 1904-1906; 2002-2003ju-dith Masana i j. luis delgado

palauet entre mitgeres amb pati central i parets de càrrega de maó, sostres fets amb bigues de ferro i de fusta amb revoltons. l’element significatiu és la gran tribuna de pedra de la façana de diagonal. per a l’ús actual, es construeix una nova escala i un pou de llum que travessa tot l’edifici. tots els elements nous tenen un tractament actual i neutre per la seva proximitat als elements de l’obra original.

metro: l3, l5 (diagonal) // bus: 6, 7, 15, 16, 17, 20, 22, 24, 28, 33, 34, 39, 45, 47 // fgc: (provença)

palau mONtaNEr (DElEGaCiÓ DE GOVErN)

c. mallorca, 278dia i hora

josep domènech i estapà, 1889; lluís domènech i Montaner, 1891-96; Marcos Carbonell pasolas i Claudio Carmona sanz, 1978-80

tExt 400 caractErs

metro: l3 (passeig de gràcia), l4 (girona), l5 (verda-guer) // bus: 6, 7, 15, 16, 17, 20, 22, 24, 28, 33, 34, 39, 43, 44, 45, 47

HaBitatGES a ramBla CataluNYa

rbla. dE catalunya, 98 bis dissabte de 11 a 14h. Visites guiades cada mitja hora. Màxim 6 persones per visita.

b720, arquitectura, Fermín Vázquez, 1998

transformació d’un edifici d’oficines en habitatges. la solució adoptada passa per la disposició d’un pati rectangular central, dividit en dos per una escala i una passera paral·lela a la façana. l’altre element articu-lador del projecte és el disseny de la façana exterior. les grans fulles corredores de terra al sostre permeten gaudir d’un emplaçament privilegiat de l’Eixample barceloní. d’altra banda, es matisa amb la col·locació d’un pla extern de persianes metàl·liques de llibret amb lamel·les orientables.

metro: l3, l5 (diagonal) // bus: 7, 16, 17, 20, 22, 24, 28, 31, 39, 43, 44, 45, 67, 68 // fgc: (provença)

HaBitatGE a pau ClariS 155

c. pau claris, 155dissabte de 11 a 14h i de 16 a 19h. Visites guiades cada mitja hora. Màxim 10 persones per visita.

sergio gimeno gisbert, 2006-2007

Es buscava fondre els conceptes de treball i descans, oficina i habitatge. l’estructura de l’habitatge es desen-volupa al llarg d’un passadís que uneix les peces princi-pals als extrems i del qual pengen peces secundàries, i es converteix així en l’artèria principal del projecte. tot es controla per un sistema d’integració de sistemes i totes les xarxes es desplacen a través d’aquesta artèria per conductes enregistrables.

metro: l3, (passeig de gràcia) // bus: 20, 39, 43, 44, 45.

HOtEl maNDariN

pg. dE gràcia, 38-40dia i hora?

Oab, Carles Ferrater, 2010

aquest edifici proposa la prolongació del passeig de gràcia a través d’un itinerari arquitectònic que “introdueix” l’espai públic dins l’edifici fent-lo arribar fins a l’interior d’illa. com una escenografia, l’accés principal es produeix a través d’una passera aèria, que elimina l’entrada original d’escala imperial. l’entrada al recinte tancat de l’hotel està situada a la planta altell. des d’aquí es descobreix l’antic pati d’operacions, que acull les dependències més públiques com salons, restaurants i cafeteria.

metro: l3 (passeig de gràcia) // bus: 7, 16, 17, 20, 22, 24, 28, 39, 43, 44, 45, 63, 67, 68

HABITATGES A RAMBLA CATALUNYA

HOTEL MANDARIN

3.

BiBliOtECa Vila DE GrÀCia

c. torrEnt dE l’olla, 104dissabte de 11 a 14h

pep llinàs, 2000-2002

situada en una cruïlla que connecta gràcia amb la ciu-tat, el solar té les dimensions domèstiques comunes al teixit de gràcia. El programa cívic que allotja supera la dimensió del solar. El projecte fa d’aquest desajust la clau per organitzar i formalitzar la biblioteca, i pre-senta buits que fan habitable el soterrani i diferents graus de bombament de la façana, que expressen la importància i excepcionalitat de l’ús de l’interior.

metro: l3 (diagonal, fontana), l4 (joanic) // bus: 22, 24, 28, 39, 114

CaSa DE la Vila

pl. rius i taulEtdia i hora?

Francesc berenguer i Mestres, 1905-1906

l’edifici, construït a mitjan segle xix, va ser remodelat per francesc berenguer cap al 1905, reforma de la qual va sorgir la façana actual. aquesta, tot i que conserva alguns elements de l’obra antiga, és bàsicament mo-dernista, un llenguatge que es fa sentir sobretot al pis superior i al coronament, on destaca un gran escut de gràcia amb un notable treball de forja. En l’actualitat és la seu del districte. a la primera planta trobem el saló de plens i la sala de les pintures.

metro: l3, l5 (diagonal) // bus: 22, 24, 28, 39, 114 // fgc: (provença)

ESpai JOVE la FONtaNa

C. GraN DE GrÀCia, 190-192diumenge de 11 a 14h

josep Vila, any

text 400 caracters

metro: l3 (fontana) // bus: 16, 17, 22, 24, 27, 28, 31, 32, 39, 92, 114

CaSa marSaNS (alBErG DE JOVENtut DE la marE DE DÉu DE mONtSErrat)

pg. marE dE déu dEl coll, 41-51dia i hora?

juli Marial i tey, 1907

antic habitatge unifamiliar de planta quadrada que s’organitza al voltant d’un pati centralitzat, que a l’interior es tradueix en un espai a manera de claustre desenvolupat a la primera planta amb arcades de disseny neoàrab. la decoració interior modernista confereixen a l’espai un espectacular joc de llum i color. una rehabilitació recent ha reconvertit l’edifici en alberg, tot afegint-hi un edifici de nova planta.

metro: l5 (El coll - la teixonera) // bus: 27, 28, 92, 123, 124, 129

CaSa BONaVENtura FErrEr (El palauEt)

pg. dE gràcia, 113dia i hora?

pere Falqués, 1905-1906

Edifici d’habitatges plurifamiliar on cal esmentar el doble tractament de les dues façanes, la del passeig de gràcia com a façana principal i representativa i la faça-na de riera de sant miquel, com a façana secundària o privada, amb un tractament similar al de les façanes interiors dels edificis de l’Eixample, on les galeries vidrades són les protagonistes.

ha estat restaurat recentment com a aparthotel de luxe, recuperant la decoració modernista dels para-ments interiors.

metro: l3, l5 (diagonal) // bus: 6, 7, 15, 16, 17, 22, 24, 28, 33, 34, 39 // fgc: (provença)

EDiFiCi aCESa_plaNta 16

travEssEra dE gràcia, 101dia i hora

Claudi Carmona, 1963-67

text 400 caracters

metro: bus

CENtrE CÍViC la SEDEta

adrEÇadiumenge de 11 a 14h

pere giol, Francesc Fayos , Ferran llistorella, any

text 400 caracters

metro: bus

mErCat DE la lliBErtat

pl. llibErtatdissabte de 11 a 14h

Miquel pascual i tintorer, 1888-93; arq reforma, 2009

recentment restaurat, aquest edifici respon a la tipolo-gia dels altres mercats d’estructura metàl·lica aixecats a barcelona contemporàniament. és de planta rectan-gular, amb tres naus: la central, més ampla i alta, té coberta de teula a dos vessants, sostinguda per enca-vallades parabòliques de ferro. Els murs de tancament són de maó vist sobre sòcol de pedra i amb gelosies de llibret de fusta. cal destacar l’escut gracienc present al capdamunt de les dues portes principals.

metro: l3 (fontana) // bus: 16, 17, 22, 24, 27, 28, 31, 32, 92, 114 // fgc: (gràcia)

rEFuGi aNtiaEri DE la plaÇa DEl DiamaNt

pl. dEl diamantdia i hora

El refugi de la plaça del diamant va ser un dels refugis antiaeris més grans que es van construir durant la guerra civil, per part de la junta de defensa passiva. s’hi podien refugiar unes dues-centes persones, a dotze metres sota terra. un entramat de túnels s’estén pel subsòl de la plaça del diamant i del carrer de les guilleries. les parets i els sostres estan revestits de maons. s’hi conserva un petit espai destinat a fer cures i els serveis.

metro: l3 (fontana) // bus: 22, 24, 28, 39, 114

OratOri i rESiDÈNCia DE SaNt FElip NEri

c. dEl sol, 2-10dia i hora

josep artigas i ramoneda, 1891-94

aquest conjunt arquitectònic es compon, d’una banda, d’una part residencial, destinada a ús exclusiu de la congregació de l’oratori, on les dependències s’organitzen al voltant d’un claustre central, i, de l’altra, de l’edifici corresponent a l’oratori, del qual destaca la voluntat mimètica, especialment de les façanes exter-nes, respecte de la casa mare ubicada a la barcelonina plaça de sant felip neri.

metro: l3 (fontana) // bus: 22, 24, 28, 39, 114

tallErS maNYaCH (ESCOla JOSEp maria JuJOl)

c. riEra dE sant miquEl, 41dia i hora

josep M. jujol i gibert, 1916-1918; bach i Mora, arquitectes, any

l’escola josep ma. jujol integra, com a part de la seva zona d’esbarjo, les naus modernistes que formaven part del taller de fabricació de mecanismes de segure-tat que josep ma. jujol va bastir per a l’industrial pere manyach.

Es tracta d’una gran nau coberta de dents de serra, feta amb voltes amb tirants. al costat sud apareixen arrenglerades unes claraboies arrodonides i contra-pesos de rajols que constitueixen els elements més espectaculars de la construcció.

metro: l3, l5 (diagonal) // bus: 6, 15, 16, 17, 22, 24, 27, 28, 31, 32, 33, 34, 114 // fgc: (gràcia)

BIBLIOTECA VILA DE GRÀCIA

EDIFICI ACESA_PLANTA16

tOrrE JuSSaNa

av. cardEnal vidal barraquEr, 30dissabte al matí de 11 a 14h

arqu, 1825

Es tracta d’un dels millors exemples de torre que, durant el segle xix, les famílies benestants barceloni-nes van construir als afores de la ciutat. constitueix un clar exemple d’influència neoclàssica francesa. les dues façanes tenen una resolució similar i hi destaca el porxo d’accés, mitjançant una doble escalinata amb balustrada, sostingut per columnes d’ordre jònic. En l’actualitat l’interior ha estat totalment transformat i acull un centre de servei a les associacions.

metro: l3 (montbau) // bus: 10

CaN SOlEr

c. cànovEs, númEro ?dissabte de 11 a 14h

situada al capdamunt del barri de sant genís dels agudells, aquesta masia, restaurada recentment per una escola-taller per acollir l’Escola d’art floral de ca-talunya, conserva els horts urbans que ja estaven en funcionament i una bassa d’aigua. des d’aquest racó privilegiat del districte, que manté encara un aire agra-ri, podem gaudir d’una vista magnífica de barcelona.

metro: // bus:

GraNJa VElla martÍ CODOlar

av. cardEnal vidal barraquEr, 8-12

diumenge de 11 a 13h. Visites guiades a les 11 i a les 12h

segle xV- segle xix

Edifici singular d’un estil poc definit, a mig camí entre l’eclecticisme i l’historicisme afrancesat. josep callés i codolar el va fer construir en una part dels terrenys de l’antic monestir de sant jeroni de la vall d’hebron. va millorar la finca amb la construcció d’uns jardins, on es va fer càrrec d’una col·lecció de més de 150 ani-mals, que seria l’origen de l’actual zoo de barcelona.

al 1949 fou cedida als salesians, que hi instal·laren un noviciat i un seminari.

bus: 17, 112, 185

tOrrE FiGuErOla (muSEu palmErO)

c. judEa, 2dissabte i diumenge de 11 a 14h

segle xV

El museu palmero està ubicat en una masia catalana del segle xv. El seu interès arquitectònic se suma al pictòric, ja que conté una col·lecció de pintures dels artistes maestro palmero i alfredo palmero. destaca entre el fons permanent la col·lecció dels personatges del quixot i l’exposició temporal “orígens”. també és interessant el mobiliari i la ceràmica de la decoració de la masia, el mural que representa el naixement de l’escut de catalunya i la cova mil·lenària.

metro: l3, l5 (vall d’hebron) // bus:17, 19, 27, 60, 73, 76, 112, 119

paVEllÓ DE la rEpÚBliCa

c. jorgE manriquE, 9dia i hora?

josep lluís sert i luís lacasa, 1937; espinet-ubach, arquitectes, 1992

l’edifici del pavelló de la república és una rèplica de l’edifici que la república Espanyola encarregà als arquitectes josep lluís sert i luis lacasa, per tal de representar-la, en plena guerra civil espanyola, a l’Exposició internacional de parís del 1937. construït amb una gran limitació de materials d’acord amb les circumstàncies d’aquell difícil moment, va suposar una important fita arquitectònica. al pati obert, picas-so hi va exposar el famós gernika, i avui n’hi podem veure una reproducció.

metro: l3 (montbau) // bus: 10, 45, 102

HOSpital DE SaNt pau

av. sant antoni maria clarEt, 167dia i hora?

lluís domènech i Montaner; pere domènech i roura, 1905-30

text 400 caracters

metro: l3, l5 (sant pau) // bus: 15, 19, 20, 35, 45, 47, 50, 51, 92, 117, 192

CaSa DE lES alturES

rda. guinardó, 49. 08024dissabte de 16 a 18h i diumenge de 11 a 13h

enric Figueres, 1890; Víctor argentí, any

projectada amb un llenguatge neoàrab, inicialment havia de servir com a habitatge per a l’enginyer director de la societat general d’aigües de barcelona. s’anomena casa de les altures perquè al costat hi havia els motors d’elevació d’aigua cap als dipòsits si-tuats al turó de la rovira. al 19xx es va rehabilitar com a seu del districte d’horta-guinardó. Es tracta d’un edifici de base rectangular, amb un buit central que correspon a un pati i amb un cos adossat a la façana sud en forma de porxo.

metro: l4 (alfons x) // bus:10, 31, 32, 39, 55, 74, 92, 114

HaBitatGES tutElatS i CENtrE CÍViC CaN traVi

can travi, 30 bdissabte, visites guiades a les 10,30 i a les 11,30h. reserva prèvia al 93 291 85 92

sergi serrat, gines egea, Cristina garcia, any

El programa de 81 habitatges tutelats per a gent gran es resol amb dos edificis de planta baixa i tres pisos, que formen una “l” recolzada al perímetre del solar. l’espai alliberat és el lloc on s’ubiquen els espais d’equipaments (ludoteca i casal de barri). la geometria endinsada de la façana crea uns porxos de gran profunditat que protegeixen l’espai interior de la radiació directa i que es converteixen en una extensió de l’habitatge. també cal destacar que la producció d’aigua calenta sanitària i la calefacció estan centralit-zades i controlades per un gestor energètic.

metro: bus:

TORRE JUSSANA

HOSPITAL DE SANT PAU

(conseguir una foto mejor del hospital de dant pau)

CENtrE CÍViC CaN DEu

pl. concòrdia, 13diumenge de 11 a 14h

eduard Mercader i sacanella, 1897; xavier aguilar i borrás, 1984-86

l’edifici reflecteix la convivència i la interacció de les arts decoratives, tant artesanals com industrials, amb la construcció, com podem veure en les solucions decoratives, de sostres, parets, paviments i elements de tancament.l’edifici fa cantonada i consta de dos cossos amb diferents alçades i un jardí. al cos principal destaca la tribuna de ferro i vidre a l’angle. la coberta és a tres vessants amb ràfec prominent i hi sobresurt una torre-mirador de planta quadrada.

metro: l3 (les corts) // bus:6, 7, 15, 30, 33, 34, 43, 59, 63, 66, 67, 78 // tram: t1, t2, t3 (numància)

ESCOla tHau

av. d’EspluguEs, 49-53dissabte i diumenge de 11 a 14h

MbM, josep Martorell, Oriol bohigas i david Mac-kay, 1972-1974

amb 1.350 alumnes, fou construïda amb la idea d’una educació comunitària i oberta. consta de dos edificis col·locats amb una diferència de cota de 6 metres, i es resol amb un amfiteatre a l’aire lliure per a actes conjunts. cada edifici té una escala contínua que comunica un espai central per pis d’ús variable, il·luminada a través d’un mur cortina de vidre que és també focus visual a l’amfiteatre exterior.

metro: l3 (zona universitària) // bus: 22, 60, 63, 68, 75, 78, 113

SEu DEl raCC

av. diagonal, 687dissabte de 11 a 14h i de 16 a 19h

enric batlle, joan roig, Frances ribas, 1990-1996

El conjunt, en funció de la morfologia de la parcel·la i del pendent, es converteix en un llarg edifici format per volums articulats que van adaptant-se al terreny. l’estratègia va ser la creació d’un sòcol de formigó blanc i uns cossos articulats que sorgeixen de la base, i que són revestits per murs cortina, en les àrees de les oficines, i per lamel·les d’alumini horitzontals a les àrees destinades a serveis i circulacions verticals.

metro: l3 (zona universitària) // bus: 67

tOrrE GirONa

c. jordi girona, 31 dissabte de 9 a 18h. Visites guiades cada hora.

josep Masdeu i puigdemasa, 1860; yolanda Martí-nez y josep benedito, 2004

a la capella de can girona s’allotja el supercompu-tador mare nostrum, un dels més potents d’Europa, amb la missió d’investigar i desenvolupar tecnologies de la informació per al progrés científic. la casa i els jardins de can girona van ser encarregats pel conegut banquer, financer i polític manuel girona i agrafel. actualment en resta l’edifici principal, la capella, la zona de les cotxeres i les cavallerisses.

EDiFiCiS traDE

gran via carlEs iii, 84-98dissabte de 11 a 14h

josé antonio Coderch de setmenat, 1966-1969

conjunt de quatre torres d’oficines de planta lobulada, tres d’elles unides per la planta baixa. El conjunt recupera les experiències del moviment modern, i en especial les primeres solucions de mies van der rohe, en els gratacels de vidre, encara que innovant amb una solució alternativa als seus blocs prismàtics: el mur cortina aconsegueix aquí la seva màxima expressió, en corbar-se sinuosament i convertint-se en un exemple de les possibilitats de formalització de paisatges urbans des de la mateixa arquitectura.

metro: l3 (maria cristina) // bus: 6, 7, 33, 34, 59, 63, 66, 67, 70, 72, 74, 75, 78

EDiFiCi HarrY WalKEr

av. dE josEp tarradEllas, 123dia i hora?

Francesc Mitjans, 19xx; b720, arquitectura, Fermín Vázquez, any

rehabilitació de la façana de l’edifici projectat per francesc mitjans l’any 19xx. tota la façana principal es concep com un gran llenç encaixat entre els buits de la planta baixa i la planta àtic i retirat del mateix pla de façana. com a criteri general d’actuació s’ha pretès recuperar la imatge original de l’edifici, alhora que s’utilitzen materials i sistemes constructius contemporanis d’acord amb els nous requeriments de confort.

metro: l5 (Entença) // bus:6, 7, 14, 15, 27, 30, 32, 33, 34, 41, 43, 54, 59, 63, 66, 67, 68, 78 // tram: t1, t2, t3 (francesc macià)

EDIFICI HARRY WALKER

MUSEU-MONESTIR DE PEDRALBES

TORRE GIRONA

muSEu-mONEStir DE pEDralBES

c. baixada dEl monEstir, 9diumenge de 16 a 19h

aquesta joia del gòtic català té un important valor afegit: el conjunt ha estat utilitzat per la comunitat de les clarisses des de la seva fundació i fins l’any 1983, quan es va obrir al públic. gràcies a aquest ús ininte-rromput, avui podem atansar-nos a la vida d’aquesta comunitat religiosa femenina tot recorrent els seus espais més quotidians. El museu-monestir conté nom-broses obres d’art, objectes litúrgics i mobiliari que la comunitat ha anat aplegant al llarg dels segles.

bus: 22, 63, 64, 68, 75, 78

palau DE pEDralBES

av diagonal 686diumenge de 11 a 14h

eusebi bona i puig i Francesc de paula nebot i torrents, 1921-24

de l’antiga torre güell, s’aprofità el cos central de planta quadrada, mentre que les dues naus laterals amb galeries es van obrir en la façana principal formant un semicercle que atorga un moviment d’estil barroc a la façana per convertir-lo en palau reial. pel que fa al jardí, resten tres portes d’entrada a l’antiga torre güell i les cavallerisses, obra d’antoni gaudí per encàrrec d’Eusebi güell.avui, el palau alberga les col·leccions del museu de les arts decoratives i el museu tèxtil i d’indumentària del dhub.

metro: l3 (palau reial) // bus: 7, 33, 60, 63, 67, 74, 75, 78 i 113

5.

paVEllONS GÜEll

av pEdralbEs 15dia i hora

antoni gaudí i Cornet, 1884-87

text 400 caracters

metro: l3 (palau reial) // bus: 6, 16, 34, 63, 78 // tram: t1, t2, t3 (pius xii)

aNtiC iNStitut mENtal pi i mOliSt – SEu DEl DiStriCtE i BiBliOtECa

pl. major dE nou barris, 1dissabte de 11 a 14h

josep Oriol bernadet, 1860-89; pérdigo i rodriguez (biblioteca, 1993-95), Cristian Cirici (seu el distric-te 2006-2009)

l’institut mental de la santa creu, construït per cobrir les mancances que tenien els serveis psiquiàtrics del vell hospital de la santa creu, es va fer realitat gràcies a la constància del doctor Emili pi i molist. En un te-rreny de 20 hectàrees es va construir un vast complex ortogonal d’edificacions comunicades entre si que formen amplis patis interiors de planta rectangular. a partir de 1955 es va iniciar un procés especulatiu que va afectar l’edifici, que va començar a perdre pave-llons. actualment solament sobreviu el cos central de l’antic recinte, que acull les dependències de la seu del districte de nou barris i la biblioteca de nou barris.

metro: l4 (llucmajor) // bus: 11, 31, 32, 47, 50, 51, 73, 76, 122

HaBitatGES tutElatS pG urrutia

pg. d’urrutia, 5-11 dissabte visites guiades a les 10,30 i 11,30. reserva prèvia al 93 291 85 92

joan Callís, any

situat en un barri dens, entre un parc i una edifi-cació existent que s’ha conservat, és un edifici de planta baixa i quatre pisos, que acull un programa d’habitatge per a gent gran. Escalonant-se, es rela-ciona amb l’entorn ja construït a més d’incorporar i transformar la part superior de la grada del parc en una escalinata d’accés a l’edifici. la solució constructi-va adoptada per resoldre les finestres dels habitatges té la particularitat que incorpora la persiana en una posició exterior a la línia de façana.

metro: l3 (canyelles) // bus: 31, 47, 71, 73, 76, 122, 185

tOrrE llOBEta

c. santa fE, 2 bisdissabte de 11 a 14h

Final segle xV

aquesta casa pairal, tot i que per la seva especial tipologia podria haver estat més un edifici residencial suburbà, té planta quadrada, pati central i coberta a quatre aigües, i s’estructura en planta baixa i dues plantes pis. la rehabilitació per convertir-la en centre cívic del barri vilapicina permeté recuperar tota la sèrie d’arqueries del segon pis i de les portes d’accés. a la segona planta hi trobem la biblioteca.

metro: l5 (maragall) // bus: 11, 19, 31, 32, 34, 39, 45, 47, 50, 51, 71, 74, 117, 122, 132

BiBliOtECa ZONa NOrD

c. vallcivEra, 3 bisdissabte i diumenge de 11 a 14h

rafael perera, 2010

l’edifici s’insereix l’edifici en la muntanya i es cobreix de vegetació. Els fulls de façana (murs de contenció i tamisos de llum) es pleguen per dinamitzar les visions de conjunt. travessant la muntanya s’accedeix al volum interior, il·luminat per franges de llum de façana i per un pati que mostra el tall de les terres. Es mantenen els recorreguts peatonals que travessaven el solar i es disposen un ascensor i una plataforma exterior de rebuda.

metro: l11 (torre baró - vallbona) // bus: 51, 62, 76, 96, 97, 104 // rEnfE: torre del baró

CaN BaStÉ

adrEÇadissabte de 16 a 19h

any

la masia de can basté s’aixeca sobre les restes d’una torre medieval propietat del baró de creixell. l’edifici té forma quadrada i teulada a quatre vessants. coronant la teulada hi ha un pinacle de ceràmica verda vidrada com el que també corona el sostre de l’església vella de santa Eulàlia de vilapicina. El 1782, coincidint amb la reforma de l’esglesiola, es va cons-truir el pont galeria que uneix les dues edificacions. la façana principal té una porta amb un arc de mig punt i una balconada de l’època.

l’any 1995 va ser inaugurat com a centre cívic, des-prés d’una intervenció que transformà totalment el seu interior.

metro: bus

parC CENtral DE NOu BarriS

pl. major dE nou barris, 1dissabte de 11 a 14h

andreu arrriola i Carme Fiol, 1992-2003

El parc central de nou barris, de 16,6 hectàrees i el segon més gran de barcelona, va ser projectat com un recinte sense camins principals ni direccions marca-des, organitzat a partir de segments triangulars a te-rra i d’uns elements anomenats diapasons i peinetes que li donen unitat. acull més de 1.500 arbres de més de 30 espècies diferents en l’irregular terreny d’una antiga torrentera. Envoltat per les aigües d’un estany i unes graderies, hi sobreviuen les restes de l’aqüeducte de can carreras.

metro: l4 (llucmajor) // bus: 11, 31, 32, 47, 50, 51, 73, 76, 122

BIBLIOTECA zONA NORD

TORRE LLOBETA

CaN GuarDiOla (HOtEl D’ENtitatS)

pg. fabra i puig / c. dE cubadissabte de 11 a 14h. Màxim 10 persones per visita

josep Codina i Clapes, 1903-1904

can guardiola fou construït com a habitatge unifami-liar de planta baixa, dues plantes pis i golfes, amb uns complements decoratius que permeten emmarcar-lo en una de les línies del modernisme, per bé que el coronament de la façana principal remet als frontis de nombroses esglésies del barroc català. Els esgrafiats en forma de garlandes i els ferros de forja dels balcons tenen com a referent estètic les obres de puig i cada-falch de principis de segle xx.

metro: l1 (fabra i puig)bus: 11, 26, 34, 35, 36, 40, 126

HaBitatGES tutElatS BON paStOr

c. tàrrEga, 2dissabte, visita guiada a les 10,30. reserva prèvia al 93 291 85 92

ton salvadó, esteve aymerich, gerard puig, seguí arquitectura, santiago Vives, gerard puig, any

la remodelació del bon pastor preveu la substitució de 784 cases barates del 1929, per més de 900 nous habitatges construïts amb criteris de sostenibilitat i eficiència energètica. El procés consta de 5 fases, dues de les quals ja han finalitzat: 152 habitatges corresponents a la primera fase i 190 a la segona. la remodelació preveu també la redefinició i la millora de l’espai públic, i prioritza l’ús dels vianants per sobre del de vehicles.

metro: // bus

Nau iVaNOW

c. d’hondurEs, 28-30 dissabte de 11 a 14h

jordi Figueras i anmelia, 1957-1967; xavier basiana, 1997

l’antiga fàbrica de pintures ivanow, projectada el 1959 però edificada el 1967, va ser llogada a diferents empreses del sector tèxtil fins al 1997, any en què va ser rehabilitada com a centre cultural. representa un dels escassos exemples d’arquitectura industrial racionalista que queden a barcelona. El cos principal està format per una retícula de formigó tancada amb grans panys de vidre i es remata amb una expressiva coberta ondulada a base de voltes ceràmiques.

metro: l1, l5 (sagrera) // bus: 34, 35, 71, 126

HaBitatGES tutElatS JOaN tOrraS

c. dE joan torras, 49dissabte, visites guiades a les 10,30 i a les 11,30. reserva prèvia al 93 291 85 92

rafael Cáceres, any

79 habitatges per a gent gran on les fortes diferències de nivell entre els carrers que limiten el solar fan que les alçades de l’edifici oscil·lin entre pb +5 i pb +6. hi ha 5 plantes tipus d’habitatges i la sisena planta està destinada a serveis de bugaderia, estenedors i solàrium. l’edifici també compta amb un punt de reco-llida pneumàtica de residus.

metro: l1 (sant andreu) // bus: 35, 40, 60, 73, 126

parrÒQuia DE SaNt paCiÀ

c mongEs 27-33dia i hora

joan torras guardiola, 1876-81; antoni gaudí i Cornet, 1879-81

les religioses de jesús-maria van encarregar el projec-te de l’església de sant pacià a l’arquitecte joan torras i guardiola, que ocupava una càtedra en la recent Escola d’arquitectura de barcelona. En aquest centre docent torras va tenir d’alumne antoni gaudí, i, essent gaudí encara estudiant, joan torras el va incorporar al seu equip.l’altar de l’església, el paviment, un conjunt de mosaics de dibuixos geomètrics, i els aparells d’enllumenament foren dissenyats per gaudí.

ESCOla EulÀlia BOta

c.fErnando pEssoa, 59dia i hora?

Felipe pich-aguilera baurier i teresa batlle pagès, 2008

l’escola s’ubica en el sector de les antigues caser-nes de sant andreu. un únic volum, amb una planta baixa en forma de l, creix en alçada cap al carrer. l’estructura de l’edifici és industrialitzada, cosa que permet flexibilitat i lleugeresa. la pell perimetral de l’edifici és de panells de formigó pintat amb tonalitats relacionades amb l’entorn urbà; en canvi, les façanes interiors dels patis es plantegen com una pell lleugera i permeable que treballa segons l’orientació.

metro: l1 (torras i bages) // bus: 11, 35, 40, 60, 62, 73, 96, 126, 127

CaNÒDrOm mEriDiaNa

c. concEpció arEnal, 165dia i hora?

antoni bonet Castellana i j. puig torné, 1962-1963

la construcció de l’antic canòdrom consisteix en dues plantes en forma de sectors parabòlics, de més superfície la superior. Els elements funcionals com ara el brise-soleil penjat de les grades, l’esvelta estructura metàl·lica i els forjats, són els que donen caràcter i plasticitat al conjunt. la forma és una conseqüència essencial de les necessitats, ja que calia un espai més important al centre i decreixent als extrems. s’ha rehabilitat recentment per acollir-hi un centre d’art contemporani.

metro: l1 (fabra i puig)bus: 11, 20, 26, 34, 36, 62, 74, 96, 122, 126

CENtrE Cultural CaN FaBraBiBlitOECa iGNaSi iGlESiaS

c. sEgrE, 24-32dia i hora?

Moisés gallego, josep arderiu, tomás Morató, 1999-2002

can fabra formava part d’un complex industrial, l’enderroc parcial del qual l’ha situat en un buit urbà dins d’una àrea de gran densitat de població. El pro-jecte d’adequació dels espais interiors per allotjar-hi un gran equipament de barri manté quasi tot l’exterior inalterat. només l’addicció d’unes caixes d’escales i les portes fan palesa la intervenció. l’accés a la biblioteca es fa a través d’un gran vestíbul central a doble alçada, que organitza les comunicacions entre les diferents àrees.

metro: l1 (sant andreu) // bus: 11, 35, 40, 73, 126

CANÒDROM MERIDIANA

ESCOLA EULÀLIA BOTA

NAU IVANOW

7.

aNtiGa FÀBriCa la BOHÈmia. CErVESES Damm

c. rosElló, 515dia i hora

arq, 1905

El que va ser l’antiga fàbrica de cerveses damm, i que en l’actualitat allotja les oficines de la seva seu, ocupa una illa complerta de l’Eixample. destaca la forma acastellada de les seves façanes, amb tractament d’estucat als paraments plans i de maó vist als emmarcaments de finestres propis de l’arquitectura industrial de l’època. s’hi conserva l’esvelta xemeneia de planta troncocònica com a record del passat indus-trial d’aquesta illa.

metro: l5 (sant pau - dos de maig) // bus: 10, 19, 33, 34, 35, 43, 44, 50, 51, 92, 117

DipÒSit DE lES aiGÜES (BiBliOtECa upF)

c. dE WEllington, 48diumenge de 11 a 14h

josep Fontserè, 1888 / 1999; lluís Clotet, ignacio paricio

En construir-se la cascada del parc de la ciutadella va ser necessari disposar d’un gran dipòsit d’aigua que l’abastís. fontseré va idear una gran bassa elevada sostinguda per una impressionant estructura de pilars i arcades realitzades en maó vist, amb la qual s’aconsegueix un espai interior que recorda les naus de les esglésies romàniques. actualment s’ha rehabi-litat l’espai de la coberta, on se situa la bassa d’aigua, i s’ha adaptat l’interior com a sala de lectura de la biblioteca de la upf

metro: l4 (bogatell) // bus: 10, 14, 40, 41, 42, 141 // tram: t4 (Wellington)

EDiFiCi mEDia tiC

c. dE roc boronat / c. dE sancho d’àviladissabte i diumenge de 11 a 14 i de 16 a 17. reserva prèvia a [email protected]

enric ruiz geli_Cloud 9, 2010

El procés de disseny de l’edifici està intrínsecament relacionat amb el que conté, des de la seva conceptua-lització –mitjançant processos digitals (cad-cam)– fins a l’evolució final amb tota la seva complexitat constructiva. l’estructura principal metàl·lica, resolta amb 4 pòrtics, defineix diferents característiques i tipus d’espais. per acabar de donar forma a aquesta organització ja no hi serà el vidre, material tradicional en aquest tipus de construccions, sinó l’EftE, que aportarà les condicions de confort al resultat final.

metro: l1 (glòries), l4 (llacuna) // bus: 6, 7, 40, 42, 92, 141, 192 // tram: t4 (ca l’aranyó)

EDiFiCi rNE

c. roc boronat, 127dia i hora

pere joan ravetllat i Carme ribas, 2008

El nou emplaçament de ràdio nacional d’Espanya al nou districte tecnològic de 22@ permet allotjar 3.000 metres quadrats repartits en quatre plantes, planta baixa i soterrani, amb dotacions tecnològiques per a les comunicacions. la nova seu s’ha construït amb sistemes d’estalvi de consum energètic. cal destacar-hi el treball de la façana amb els brise-soleils de colors.


SEu COrpOratiVa iNDra

c. dE roc boronat, 133dia i hora

b720, arquitectura, Fermín Vázquez, r&as arqui-tectos, 2004-2006

Edifici situat en un solar trapezoïdal al sector 22@. El sòcol de pb +2, més massís i compacte, segueix l’alineació del carrer, mentre que la peça emergent de planta romboïdal, segueix el traçat del xamfrà. aquests dos volums queden separats per la planta tècnica, endarrerida respecte al pla de façana, de tal manera que sembla que “suri”, i fa la sensació de lleu-geresa. la façana està formada per panells de teixits que actuen de protecció solar perimetral.

metro: l1 (glòries) // bus: 7, 40, 42, 92, 192 // tram: t4 (ca l’aranyó)

EDiFiCi mEDia prO

av. diagonal, 177dissabte de 16 a 19h

Oab, Carlos Ferrater, 2008

torre d’oficines al districte 22@, la façana de la qual dóna a l’avinguda diagonal. macla entre el volum de la torre i del sòcol. El cos baix i transparent allibera el ca-rrer bolívia, i ofereix així un espai públic (lobby) com a continuació de la plaça, amb un paviment continu. la solució estructural profunditza en el model d’entramat tubular, similar al hancock o la torre sears a chicago. a part de resoldre la sosteniment de l’edifici, també resol la composició de la façana.

metro: l1 (glòries) // bus: 7, 92, 192 // tram: t4 (ca l’aranyó)

EDiFiCi D’OFiCiNES al CarrEr ÀVila

c. d’àvila, 138dia i hora

Felipe pich-aguilera baurier i teresa batlle pagès, 2004

a partir de la conservació de l’estructura de l’edifici existent es projecta un interior diàfan. Es preveu una façana ventilada de doble pell dividida en tres franges, basada en criteris bioclimàtics d’aportació de calor i ventilació a l’interior. cal destacar-hi la coberta aljub ecològica amb emmagatzemament d’aigua de pluja i vegetació, i amb el consegüent augment de la qualitat de l’aire. la sala de convencions és una gran coberta translúcida de policarbonat.

metro: l1 (glòries) // bus: 6, 40, 42, 92, 141, 192 // tram: t5 (glòries)

aNtiGa FÀBriCa JOSEp CaNEla (il3-uB)

c. dE la ciutat dE granada, 133dissabte de 16 a 19h

g.guiteras, josep graner, 1898-1914; jordi seguró, 1996

construït en diverses etapes, aquest recinte industrial va arribar a ocupar gairebé una illa sencera de la trama de l’Eixample cerdà. de totes les construccions es mantingué la que dóna al carrer ciutat de granada. la seva adequació, com a seu il3-ub, recupera l’espai interior sense alterar la fesomia externa, combinant l’ús de materials tradicionals com el ferro i la fusta, amb d’altres de moderns com el vidre i l’acer.


EDIFICI MEDIA TICSEU CORPORATIVA INDRA

HaBitatGES tutElatS illa FÒrum

c. piErrE vilar, 5dissabte, visites guiades a les 10,30 i a les 11,30. reserva prèvia al 93 291 85 92

gustau gili, bOpbaa arquitectes, Coll – lecrerc arquitectes, any

complex format per 72 habitatges de lloguer social si-tuats al sector del fòrum. Està format per tres edificis de 14, 16 i 42 habitatges respectivament, distribuïts en forma d’u i amb una zona verda central on es troba l’accés a un aparcament subterrani de 76 places. En la construcció dels edificis s’han tingut en compte els criteris de sostenibilitat que aplica el patronat municipal de l’habitatge. l’illa fòrum és una actuació al barri del besòs i el maresme que abasta un conjunt important de promocions de protecció oficial i coope-rativistes, a més de l’arranjament de l’espai urbà.

metro // bus

la FariNEra DEl ClOt

av. gran via corts catalanEs, 837 dissabte de 11 a 14h

josep pericas i Morros, 1902; Carles sanfeliu i josie abascal, 1999

l’actual centre cultural la farinera del clot és l’únic edifici que resta de l’antic conjunt de la farinera de sant jaume, empresa dedicada a la mòlta del blat. l’edifici està bastit amb estructura de ferro i maó vist amb decoracions d’estètica modernista. la seva rehabilitació com a centre cultural manté la seva fesomia original, afegint un cos transparent per a les comunicacions verticals. a l’interior es mantenen un bon nombre de diferents tipus de peces i maquinària de l’antiga farinera.

metro: l1 (glòries) // bus: 7, 56, 60, 92, 192 // tram: t5 (la farinera)

Ca l’araNYÓCampuS auDiOViSual DE la upF

c. dE la llacuna, 123 dia i hora

josé Marimón y Cot, 1872, antoni Vilanova, eduard simó, josep benedito, ramón Valls, any

ca l’aranyó és un dels primers conjunts fabrils que preveia l’estructuració de tota una illa, mantenint la unitat edificatòria i de composició a les quatre faça-nes, segons la trama cerdà. la ubicació del campus audiovisual de la upf ha implicat la rehabilitació integral de les dues construccions originals repre-sentatives: l’edifici de quatre plantes, conegut com a fàbrica de pisos, i el cos longitudinal al llarg del carrer tànger. un cos de nova planta tanca el conjunt creant un pati interior.

metro: l1 (glòries) // bus: 7, 92, 192 // // tram: t4 (ca l’aranyó)

CENtrE DE rECOlliDa pNEumÀtiCa DEl FÒrum

avda. camp dE la bota s/n sant adrià dEl bEsos dissabte de 11 a 14h

la recollida pneumàtica consisteix a conduir els residus a través d’una xarxa de canonades subterrà-nies, des dels punts d’abocament (bústies de domicili o bústies de carrer) fins a la planta de recollida. En aquesta planta, posada en funcionament per l’empresa ros-roca a la zona del fòrum el 2004, els residus se separen segons la fracció recollida i es dipo-siten en contenidors tancats, llestos per al transport cap al lloc de tractament.

metro: // bus:

HOtEl mE

c. pErE iv, 272dissabte, de 16 a 19h. Visites guiades a les 17 i a les 18h

dominique perrault, 2009

aquest hotel, situat a la confluència entre l’avinguda diagonal i el carrer pere iv, just davant del parc cen-tral del poblenou, és un gratacels de 31 plantes que es caracteritza per la seva complexitat estructural, ja que gran part de l’espai destinat a les habitacions està col·locat en voladís sobre l’accés principal de l’edifici. és el segon hotel més alt de la ciutat, després de l’hotel arts, i configura part del nou skyline de la ciutat.

metro: l4 (poblenou) // bus:7, 40, 42, 71, 192 // tram: t4 (pere iv)

aNtiGa FÀBriCa JOSEp CaNEla (il3-uB)

c. dE la ciutat dE granada, 133dissabte de 16 a 19h

g.guiteras, josep graner, 1898-1914; jordi seguró, 1996

construït en diverses etapes, aquest recinte industrial va arribar a ocupar gairebé una illa sencera de la trama de l’Eixample cerdà. de totes les construccions es mantingué la que dóna al carrer ciutat de granada. la seva adequació, com a seu il3-ub, recupera l’espai interior sense alterar la fesomia externa, combinant l’ús de materials tradicionals com el ferro i la fusta, amb d’altres de moderns com el vidre i l’acer.


HaBitatGES al C. St. JOaN DE malta

c. sant joan dE malta, 29dissabte de 11 a 14h. Màxim 10 persones

poma arquitectura, 2007-2009

rehabilitació energètica d’un edifici d’habitatges. qua-lificació energètica b i projecte pilot del procediment de control de qualitat ambiental square. allargar la vida útil de l’edifici sempre serà més sostenible i efi-cient en quant a consum de recursos i perjudici en el medi ambient. mantenir el substrat cultural i material: tant des del punt de vista urbà, ambient del carrer, etc. com des del punt de vista de l’hàbitat: materials, tècniques i textures.

metro: l1 (clot) // bus: 56, 60, 192

HaBitatGES tutElatS CamÍ aNtiC DE ValÈNCia

camí antic dE valència, 96 dissabte, visites guiades a les 10,30 i a les 11,30. reserva prèvia al 93 291 85 92

sara bartumeus , anna renal, any

complex integrat per diferents edificacions, on hi ha habitatges per a gent gran, per a joves, un casal per a gent gran, un casal de barri i 100 places d’aparcament. a l’interior d’illa s’han construït dos patis urbans que s’estenen sobre la llosa de l’aparcament. a la zona destinada a gent gran, s’hi han instal·lat grans jardi-neres fixes perquè funcionin com a horts urbans. a les façanes destaca l’ús del color: verd, llima, gamma de blaus i liles, i granes.

metro // bus

FuNDaCiÓ Vila CaSaS – CaN FramiS

c. roc boronat, 116-126dissabte, visita guiada a les 11h

baas_jordi badia, 2007

la intervenció a l’antiga fàbrica de can framis per convertir-la en espai expositiu de la fundació vila ca-sas mostra la seva deteriorada pell formant un collage contemporani i construeix un nou edifici que connecta les dues naus existents, coincidint a la vegada amb el traçat d’una altra antiga nau. d’aquesta manera, els tres edificis configuren un pati que es converteix en un vestíbul polivalent per al museu. la visita interior es comença des de la cota més alta, fent un passeig continu de baixada.


LA FARINERA DEL CLOT

9.

aJuNtamENt DE SaNtS

c. dE la crEu cobErta, 104-106dia i hora

jaume gustà, 1895

la façana de grans dimensions i de notable riquesa ornamental representava el municipi independent de sants, encara que aquest fou annexionat a barcelona el 1897, quan l’obra encara no era enllestida, cosa que explica que sigui ja l’escut barceloní el que presideix la façana. a la planta noble trobem el saló de plens, molt ornamentat i il·luminat pels vitralls clarament noucentistes. s’ha recuperat recentment l’espai del soterrani per allotjar-hi l’arxiu del districte i unes sales d’exposicions.

metro: l1 (hostafrancs) // bus: 30, 56, 57, 115, 157

JarDiNS DElS DrEtS HumaNS


sra. Van der Harst

aquests jardins van ser dissenyats als anys seixanta per la senyora van der harst, paisatgista i esposa de l’aleshores director de la fàbrica phillips, amb la finalitat que els treballadors poguessin relaxar-se durant el descans de la jornada laboral i, fins i tot, gaudir-ne amb la família els dies festius. l’espai rehabilitat el 2007 disposa de 30 punts de llum situats aleatòriament dins del recorregut que recullen els 30 articles que inclou la declaració universal dels drets humans.

metro:) // buspaVEllÓ alEmaNY

av. marquès dE comillas, s/n diumenge de 11 a 14h i de 16 a 19h

ludwig Mies Van der rohe, 1929; Cristian Cirici, Fernando ramos, ignasi solà-Morales, 1986

El pavelló de barcelona, obra simbòlica del moviment modern, va ser dissenyat com a pavelló nacional d’alemanya per a l’Exposició internacional de barce-lona del 1929. construït amb vidre, travertí i diferents classes de marbre, el pavelló es va concebre per allotjar-hi la recepció oficial, presidida pel rei alfons xiii al costat de les autoritats alemanyes. un cop pas-sada la clausura de l’Exposició, el 1930, el pavelló va ser desmuntat. la significació i el reconeixement del pavelló van fer pensar en la seva possible reconstruc-ció, que es va consumar el 1986.

metro: l1, l3 (Espanya) // bus: 13, 23, 50, 61, 193

HaBitatGES tutElatS COurE

c. dEl courE, 8dissabte, visites guiades de 10,30 a 11,30. reserva prèvia al 93 291 85 92

pau benach, Cándido reyes, Màrius Carceller, any

ocupen el solar de l’antic mercat del port, un cop que aquest s’enderrocà i es reubicà al passeig de la zona franca. dos blocs de 8 plantes acullen respectivament 70 habitatges amb serveis per a gent gran i 77 apar-taments per a joves. Estan organitzats en forma de l i generen un pati, alhora que també disposen d’una planta semisoterrada per a aparcament. totes les terrasses estan orientades a sud. El complex consta també d’un edifici independent destinat a equipa-ments del barri.

bus: 79, 125

Ciutat DE la JuStÍCia DE BarCElONa i l’HOSpitalEt

gran vía dE lEs corts catalanEs 111. l’hospitalEt dE llobrEgat diumenge de 11 a 14h

david Chipperfield architects, b720, arquitectura, Fermín Vázquez, 2004-2009

proposta guanyadora del concurs per a la centra-lització dels departaments judicials de barcelona i l’hospitalet. Es proposa fraccionar l’ambiciós progra-ma en una sèrie d’edificis separats però relacionats sobre un espai, a manera de plaça. la proposta busca equilibrar les àrees de treball, zones públiques i el paisatge urbà. Els edificis es mostren com blocs amb façanes portants de formigó armat i acolorit, cadas-cun d’un color diferent. l’atri és el carrer de distribució i filtre d’accés a les dependències judicials.

bus: 9, 37, 46, 65, 72, 79, 109, 125 // fgc: (ildefons cerdà)

HOtEl tOrrES pOrta Fira

parcEla 12-13. plaza Europa. l’hospitalEt dE llobrEgatdiumenge de 11 a 14h

toyo ito & associates architects, b720, arquitectu-ra, Fermín Vázquez, 2006-2009

la torre hotel de 26 plantes s’ha dissenyat de forma orgànica, sent la seva percepció canviant a mida que el visitant s’hi acosta. la façana s’ha dividit en dos pells. la interior es un tancament estanc a base d’una solució lleugera de mur cortina amb panells d’alumini i vidre pensada per a garantir les necessitats acústiques i tèrmiques. la façana exterior es planteja com una segona pell que dona textura i geometria variable a la torre. aquesta pell està formada de tubs independents d’alumini vermell.

bus: 46, 65, 79 // fgc: (Europa - fira)

iNStitut BOtÀNiC

c. doctor font i quEr, 2 diumenge de 16 a 19h

Carles Ferrater, josep lluís Canosa i beth Figueras, 1989-1999 / 2001-2003

situat a l’accés nord i a la cota més alta dels reco-rreguts del jardí botànic, s’integra en el paisatge i es converteix en una fita. El nivell inferior, soterrat, està destinat a dipòsits de col·leccions, l’herbari i una pe-tita zona de treball auxiliar oberta a un pati il·luminat zenitalment. per sobre d’aquest, hi ha les funcions de caire més públic: la sala d’exposicions, la col·lecció salvador, la sala d’actes i una petita cafeteria. al nivell superior, s’organitzen les dependències de l’institut botànic. l’edifici gaudeix de magnífiques vistes sobre el jardí, el mar, la ciutat i les muntanyes.

bus: 125, 193

CENtrE pEpita CaSaNEllaS


xx

l’edifici en forma de l, on hi havia els menjadors de la fàbrica philips, es va transformar al 2007 en el centre pepita casanellas de la marina. l’edifici és un dels pocs exemples d’arquitectura industrial dels anys 50 que es conserva a barcelona.

dins el nou equipament hi ha una oficina d’atenció al ciutadà, els serveis socials del barri i una sala poliva-lent destinada a activitats culturals i socials.

metro:) // bus

aNtiGa FÀBriCa CaSarramONa- CaixaFOrum

av. marquès dE comillas, s/ndissabte de 11 a 14h i de 16 a 19h i diumenge de 11 a 14h

josep puig i Cadafalch, 1910-1912

la fàbrica tèxtil que casimir casarramona va fer cons-truir als peus de la muntanya de montjuïc, constitueix una peça única de l’arquitectura modernista industrial catalana de principis del segle xx. tota la construcció es va fer de maó, emprant la ceràmica i la pedra artifi-cial per ornamentar les parts nobles.

després d’una llarga temporada d’inactivitat, el 2002 ”la caixa” va crear el caixaforum, i el va dotar de les infraestructures pròpies d’un equipament cultural modern, mantenint l’esperit original de l’obra.

metro: l1, l3 (Espanya) // bus: 13, 23, 50, 61, 193

CIUTAT DE LA JUSTÍCIA DE BARCELONA I L’HOSPITALE

PAVELLÓ ALEMANY HOTEL TORRES PORTA FIRA

CaStEll DE mONtJuïC

ctra montjuïc 62-68dia i hora???

juan Martín Cermeño, 1779

obra de l’enginyer militar juan martín cermeño, que enderrocà l’existència d’un fortí aixecat provisional-ment un segle abans. El traçat de la planta del projecte de cermeño seguia el sistema defensiu que vauban havia definit i que resultaria el model per a les fortifi-cacions del segle xviii. actualment, està en ple procés de transformació i recuperació de la seva arquitectura i del seu entorn natural.

metro: // bus: ??

10. SarriÀ-SaNt GErVaSi

aNtiGa JOiEria mONÉS (aCtual ESCOla DE DiSSENY i mODa)

c. dE guillEm tEll, 51dissabte de 11 a 14h

juan antonio ballesteros, juan Carlos Cardenal i Francisco de la guardia, 1959-1962

El volum d’aquest edifici racionalista, condicionat per la presència de la mitjanera, s’articula en tres cossos i marca clarament una base, un desenvolupament en tres plantes i un coronament al terrat. la planta baixa té una façana de vidre, deixa l’estructura vista i allunya així el volum superior del sòl. la flexibilitat dels seus espais interiors ha permès que en l’actualitat albergui l’Escola superior de disseny i moda felicidad duce.

bus: 16, 17, 22, 24, 27, 28, 31, 32, 58, 64, 92, 114 // fgc: (plaça molina)

aNtiC aSil Empar SaNta llÚCia – COSmOCaixa

c. isaac nEWton, 26diumenge de 11 a 14h

josep domènech i estapà, any; jordi garcés i enric sòria, any; robert i esteve terrades, any

l’asil Empar de santa llúcia és un edifici modernista de josep domènech i Estapà, que va estar en funcionament fins al 1979, moment en què va ser remodelat i ampliat per jordi garcés i Enric sòria per albergar-hi el museu de la ciència. la reforma posterior, per convertir-lo en el cosmocaixa, ha estat obra de robert i Esteve terradas.

durant el procés de remodelació es van restaurar els murs de l’antiga nau modernista d’obra vista, i es van ampliar les antigues instal·lacions, amb un nou protagonisme del cristall i l’acer.

bus: 60, 73, 123, 196 // tramvia blau

iNStitut DE miCrOCirurGia OCular

c. dE josEp maria lladó, 3dissabte de 11 a 14h

pep llinàs, 2009

la geometria d’aquest edifici es manté en la seva base però la coberta és la continuació de la sinuositat pròpia de les pendents naturals de la muntanya. d’altra banda, l’edifici proposa una experiència física per a l’ull. El reco-rregut que fa el visitant des de l’entrada fins a arribar a la consulta va de l’enlluernament a la foscor, passant per tots els grisos que l’edifici, mitjançant umbracles diversos, li proporciona.

bus: 60, 123, 196

rEStauraNt il GiarDiNEttO

c. dE la granada dEl pEnEdès, 22 dissabte de 16 a 19h

Frederico Correa i alfons Milà, 1960

la construcció d’una galeria disposada sota estilitzades copes d’arbres on fos possible gaudir de la cuina i d’un bon ambient alhora, tot sobre mobles de rotang, va rebre el premi fad d’interiorisme l’any 1974. a més d’explorar les possibilitats formals de l’estructura, el projecte també aconsegueix resoldre l’aprofitament dels escassos 200 m2 que té el local i una estudiada il·luminació converteix l’espai en un autèntic “jardí” al mig de la ciutat.

bus: 6, 7, 15, 16, 17, 22, 24, 27, 28, 31, 32, 33, 34, 58, 64, 92, 114 // fgc: (gràcia)

SEu DEl CiC

via augusta, 205diumenge de 11 a 14h

pere lópez-iñigo, xavier subias i guillem giráldez, 1961

aquest l’edifici, situat a tocar de l’Eixample barceloní, es crea amb l’objectiu d’introduir la dona en els corrents culturals i religiosos dels anys 50. s’introdueixen paràme-tres arquitectònics europeus, funcionalisme i brutalisme dissenyat i construït amb cura. una macroestructura trian-gular permet situar la sala d’actes al soterrani, assoleix interès arquitectònic i és exhibida a la façana, fet que dóna un fort caràcter a un edifici volumètricament simple.

bus: 14, 58, 64, 68 // fgc: (muntaner)

truitEria FlaSH-FlaSH

c. dE la granada dEl pEnEdès, 25 diumenge de 11 a 13h

Frederico Correa i alfons Milà, 1970

Exemple d’innovació en el disseny d’espais interiors i deco-rat en blanc, fa servir la silueta en negre de la model Karin leiz com a contrapunt. aquestes imatges, del fotògraf leopoldo pomés, representen una dona amb una càmera a la mà, a mida quasi real. a banda de la part expressiva de la composició, es fa servir el flaix com a excusa per col·locar la il·luminació del local, i, alhora, per donar-li nom.

bus: 6, 7, 15, 16, 17, 22, 24, 27, 28, 31, 32, 33, 34, 58, 64, 92, 114 // fgc: (gràcia)

EDiFiCi mitrE

rda. dEl gEnEral mitrE, 3-13diumenge de 11 a 14h

Francisco j. barba Corsini, 1959-1963

l’edifici mitre va ser pensat com edifici d’apartaments de renda reduïda. Es va decidir fer-los petits i flexibles, i complementar el programa amb alguns serveis compartits a la planta baixa: central de calor, aparca-ment, bugaderia, snack-bar, farmàcia i guarderia. la separació entre la zona d’estar i el dormitori principal es fa mitjançant dos envans corredissos de fusta que permeten ampliar la zona d’estar durant el dia.

metro: l3 (maria cristina) // bus: 6, 16, 30, 34, 66, 70, 72, 74 // tram: t1, t2, t3 (numància)

CapElla DE lES marES rEparaDOrES ESpai Cultural pErE pruNa

c. ganduxEr, 30dissabte de 11 a 14h

arq, any

com a part de l’ampliació conventual de les mares re-paradores, el 1928 es va construir una església de nau única, amb trams de volta bufada i absis semicircular. la seva estructura senzilla evoca procediments tradi-cionals de l’arquitectura religiosa catalana. malmesa durant la guerra, fou reparada incloent-hi, a l’interior, el conjunt de pintures al fresc i vitralls policroms del pintor pere pruna. El 1997 s’inicia el projecte de reforma i ampliació per a convertir-la en espai cultural del districte.

bus: 14, 22, 58, 64, 70, 72, 75, 123 // fgc: (sarrià)

COl·lEGi DE lES tErESiaNES

c. ganduxEr, 85diumenge de 11 a 13h

antoni gaudí i Cornet, 1888

l’edifici es presenta com un bloc massís, amb aire auster i de fortalesa. als paraments s’alterna la maçoneria irregular de pedra amb el maó vist, que emmarca els elements principals. tot i la referència mudèjar, el conjunt al·ludeix al gòtic, i substitueix els arcs apuntats per arcs parabòlics, element que es multiplica tant a l’exterior com als interiors. a la crugia central s’ubica el conjunt format per corredors i patis de llum, nucli on rau la gran qualitat formal que singularitza aquest edifici.

bus: 14, 16, 30, 58, 64, 68, 70, 72, 74 // fgc: (la bonanova)

EDiFiCi D’HaBitatGES JOSEFa lÓpEZ

c. dE muntanEr, 342-348dia i hora

josep lluís sert i lluís lacasa, 1930-1931

aquest edifici d’habitatges plurifamiliars, obra d’un dels fundadors del gatpac, es presentà com una proposta innovadora alternativa al tipus consolidat a l’Eixample. Els sis habitatges en dúplex permeten l’organització espacial vertical en contrast amb l’horitzontal tradicional. les grans superfícies estu-cades de la façana, de color verd pàl·lid, emfasitzen el rigor geomètric de la composició, en la qual apareixen elements característics del moviment modern, com són les finestres de component horitzontal, el disseny estil “vaixell” de les baranes i, en general, l’absència d’ornament.

bus: 14, 58, 64, 68 // fgc: (muntaner)

CENtrE ESpOrtiu O2

c. d’Eduardo condE, 2diumenge de 11 a 14h

alonso-balaguer i arquitectes associats, 2000-2002

Equipament format per dos cossos amb dos pro-grames diferents, un centre d’esport i una clínica. Es planteja la individualització exterior de cada centre, cadascun recobert per una pell de façana diferent, de pedra blanca per a l’o2 i de lames horitzontals vidriades per a la clínica. El parc de santa amèlia es pren com el centre d’atenció del club, cap a on l’edifici s’obre en les plantes superiors.

metro: l3 (maria cristina) // bus: 6, 16, 34, 63, 66, 70, 72, 74, 78, 130 // tram: t1, t2, t3 (maria cristina)

TRUITERIA FLASH-FLASH

INSTITUT DE MICROCIRURGIA OCULAR

EDiFiCi D’OFiCiNES

c. dEl mEstrE nicolau, 19diumenge de 16 a 19h

Fermín Vázquez (b720 arquitectos), 2002

transformació d’un edifici existent en oficines. per una banda s’obté, partint d’una preexistència molt rígida, el nivell de flexibilitat i de serveis que demanda aquesta tipologia, posicionant en la façana interior un nou nucli d’accessos a l’espai central que ocupava un pati. això ha permès la distribució de les plantes en dos àrees lliures. d’altra banda es genera una nova façana a carrer que identifica l’edifici com a corpo-ratiu. El color i la textura han estat determinants per aconseguir-ho.

bus: 14, 68 // fgc (francesc macià)

Date post:	07-Mar-2016
Category:	Documents
Upload:	48h-open-house-barcelona
View:	222 times
Download:	5 times

Guia 2010

Documents