NOTA BIOGRÀFICANOTA BIOGRÀFICANOTA BIOGRÀFICANOTA BIOGRÀFICA
BIBLIOTECA MARGARIDA DE MONTFERRAT (BALAGUER)
TERESA PÀMIES
Retrat dibuixat per un lector anònim, 1990
Teresa Pàmies i Bertran, neix a Balaguer el 8 d’octubre de l’any 1919. Té una forma-
ció autodidacta. Als deus anys es dedica a vendre La Batalla, revista del Bloc Obrer i Campe-
rol, perquè el seu pare n’era un dels dirigents.
Als setze anys comença a militar al partit socialista, i als disset ja parla en un míting a
la plaça monumental de Barcelona. Un any després és dirigent de les Joventuts Socialistes
Unificades de Catalunya i funda, juntament amb d’altres companyes, l’Aliança Nacional de la
Dona Jove (1937-1939). Amb poc temps es converteix en un referent polític important a Ca-
talunya.
La Guerra Civil espanyola divideix la seva família. L’any 1939
s’exilia a França amb el seu pare i no torna a veure ni la seva mare
ni els seus germans. Passa un temps en un camp de refugiats, tre-
ballant en granges a canvi de pa i sostre. Des de l’exili col·labora en
les revistes Serra d’Or i Oriflama i també participa en la resistència
francesa durant la II Guerra Mundial.
Després s’exilia a la República Dominicana, passa per Cuba i finalment a Mèxic, com
tants d’altres catalans, on comença a estudiar periodisme. L’any 1947 torna a Europa,
s’estableix dotze anys a Praga i treballa de redactora de les emissions en castellà i català de
Ràdio Praga.
Es casa amb el secretari general del PSUC Gregorio López Raimundo, i el juliol de
l’any 1971 torna a Catalunya i inicia la seva carrera literària. El seu primer llibre, Testament a
Praga (1971), escrit en col·laboració amb el seu pare, és un gran èxit de crítica i de venda, i
guanya el premi Josep Pla (1970) i el Crítica Serra d’Or de prosa narrativa (1972).
Teresa Pàmies i Bertran (Balaguer, 1919 — Granada, 2012)
Publica novel·la, dietaris, narrativa,
articles i reportatges. Activista polí-
tica de l’any 1939 fins al 1971.
Teresa Pàmies als 17 anys, durant un míting
a la plaça Monumental de Barcelona
Página 2
TERESA PÀMIES
La seva obra és de clara tendència documental, és un testimoni viu de la guerra civil i
de l’exili. Com ens diu Vicenç Riera Llorca: “una història social i política detallada del nostre
poble no pot prescindir de records com els de Teresa Pàmies”.
Entre els llibres que escriu cal destacar els que tenen un significat polític com La filla
del pres (1967), Testament a Praga (1971), Va ploure tot el dia (1974), Quan érem capitans
(1974), Quan érem refugiats (1975), Dona de pres (1975) o Memòria dels morts (1981) fina-
lista premi de novel·la Ramon Llull. També escriu llibres sobre els seus viatges arreu de
l’estat espanyol: Vacances aragoneses (1979), Matins d’Aran (1982), Busqueu-me a Grana-
da (1984); i novel·les com La primavera de l’àvia (1989) o La filla del Gudari (1998).
Realitza nombroses traduccions i col·labora en diverses publicacions periòdiques. Al
diari Avui comença a escriure-hi en els seus inicis i continua setmanalment durant més de 30
anys. Publica el recull d’articles Opinió inconformista: vuitanta-set dilluns a l’Avui (2003).
Col·labora habitualment en ràdios com Ona Catalana o Catalunya Ràdio.
L’any 2000 rep la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona i un any més tard la seva
labor com a escriptora és reconeguda amb el premi d’Honor de les Lletres Catalanes. És
després de Mercè Rodoreda la segona dona distingida amb aquest premi. Ens diu: “És una
llàstima que no s’hagi premiat a més dones. És injust, però no crec que sigui premeditat. És
un reflex de la nostra societat”. El 2003 és guardonada amb el Premi Trajectòria de la Setma-
na del Llibre en Català.
Fins al final de la seva trajectòria l’obra literària de Teresa Pàmies continua evolucio-
nant, amb títols com L’aventura d’envellir (2002), Conviure amb la mort (2003) i Informe al
difunt (2008), un llibre homenatge al seu marit, mort l’any 2007.
Teresa Pàmies mor a Granada el 13 de març de 2012 a l’edat de 92 anys.
Informació extreta de: www.escriptors.cat
Acte de lliurament del Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán 2007
PROSA DE FICCIÓPROSA DE FICCIÓPROSA DE FICCIÓPROSA DE FICCIÓ
Página 3
♦Va ploure tot el dia. (Barcelona: Edicions 62, 1974)
♦Si vas a París, papà... (diari de maig, 1968). (Barcelona: Nova Terra, 1975)
♦Amor clandestí. (Barcelona: Sagitario, 1977)
♦Cròniques de nàufrags. (Barcelona: Destino, 1977)
♦Massa tard per a Cèlia. (Barcelona: Destino, 1984)
♦Segrest amb filipina. (Barcelona: Destino, 1986)
♦La primavera de l’àvia. (Barcelona: Destino, 1989)
♦La filla del Gudari. (Barcelona: Empúries, 1998)
NARRATIVA BREUNARRATIVA BREUNARRATIVA BREUNARRATIVA BREU ♦Aventura mexicana del noi Pau Rispa. (Barcelona: Pòrtic, 1985)
♦La vida amb cançó. (Barcelona: Empúries, 1999)
♦Estem en guerra. Escrits 1936-1939. (Valls: Cossetània, 2005)
DESCRIPCIONS I VIATGESDESCRIPCIONS I VIATGESDESCRIPCIONS I VIATGESDESCRIPCIONS I VIATGES ♦Vacances aragoneses. (Barcelona: Destino, 1980)
♦Busqueu-me a Granada. (Barcelona: Destino, 1981)
♦Matins de l’Aran. (Barcelona: Pòrtic, 1982)
♦Rosalia no hi era. (Barcelona. Destino, 1982)
♦La Noguera. (Barcelona: Dissenys Culturals, 1994)
♦Nadal a Port. (Barcelona: Empúries, 1994)
♦Jardí enfonsat. Viatge a Castella-Lleó. (Barcelona: Destino, 1995)
♦Allí em trobareu: viatges. (Barcelona: Destino, 2002)
♦Cap de setmana a ciutat. (Badalona: Ara llibres, 2005)
Página 4
TERESA PÀMIES
PROSA DE NO FICCIÓPROSA DE NO FICCIÓPROSA DE NO FICCIÓPROSA DE NO FICCIÓ
L’obra de Teresa
Pàmies és, en bona
mesura, el testimoni
viu de la Guerra Civil
espanyola i de l’exili
català
♦Testament a Praga. (Barcelona: Destino, 1971)
♦Quan érem capitans. (Barcelona: Dopesa, 1974)
♦Dona de pres. (Barcelona: Proa, 1975)
♦Gent del meu exili. (Barcelona: Sagitario, 1975)
♦Quan érem refugiats. (Barcelona: Dopesa, 1975)
♦Crònica de la vetlla. (Barcelona: Selecta, 1975)
♦Records de guerra i d’exili. (Barcelona: Dopesa, 1976)
♦Aquell vellet gentil i pulcre. (Palma de Mallorca: Moll, 1978)
♦Maig de les dones. (Barcelona: Laia, 1980)
♦Memòria dels morts. (Barcelona: Planeta, 1981)
♦Opinió de dona. (Barcelona: Edicions 62, 1983)
♦Cartes al fill recluta. (Barcelona: Pòrtic, 1984)
♦Mascles no masclistes. (Barcelona: Plaza & Janés, 1987)
♦Coses de la vida a ritme de bolero. (Barcelona: Empúries, 1993)
♦Cròniques de comiat. (Barcelona: Empúries, 2000)
♦Memòries de guerra i d’exili. (Barcelona: Proa, 2000)
♦Carta a la néta sobre el comunisme: els anys de lluita. (Barcelona: Columna, 2001)
♦L’aventura d’envellir. (Barcelona: Empúries, 2002)
♦Conviure amb la mort. (Barcelona: Empúries, 2003)
♦Ràdio Pirenaica, emissions en llengua catalana de Radio España Indepen-
diente (1941-1977). (Valls: Cossetània, 2007)
♦Informe al difunt. (Barcelona: La Campana, 2008)
A la biblioteca Margarida de Montferrat de Balaguer i a tots els seus lectors fixes o passavolants.
Teresa Pàmies Barcelona 24 de novembre de 2008
Dedicatòria de l’autora al llibre Informe al difunt
Página 5
RELACIÓ DE BÉNS CEDITS A LA BIBLIOTECA RELACIÓ DE BÉNS CEDITS A LA BIBLIOTECA RELACIÓ DE BÉNS CEDITS A LA BIBLIOTECA RELACIÓ DE BÉNS CEDITS A LA BIBLIOTECA
MARGARIDA DE MONTFERRAT DE BALAGUERMARGARIDA DE MONTFERRAT DE BALAGUERMARGARIDA DE MONTFERRAT DE BALAGUERMARGARIDA DE MONTFERRAT DE BALAGUER
�Creu de Sant Jordi, concedida l’any 1984, dins un estoig folrat color castanya.
�Premi de Periodisme Avui, 1989. Estàtua d’estil modern en metall i fusta.
S’adjunta informació sobre el premi.
�Retrat emmarcat de Teresa Pàmies dibuixat per un lector anònim. 1990.
�Premi a l’autor de la millor obra de prosa no de ficció publicada durant els
anys 1992, 1993 i 1994. Institució de les Lletres Catalanes. Diploma.
�Premi a la igualtat d’oportunitats home-dona, en l’àmbit informatiu, lliurat
per l’Institut Català de la Dona l’any 1994. Consisteix en una figura de metall
en forma de dona i el diploma corresponent.
�Placa en estoig: Els alumnes de COU de l’Escola Pia de Nostra Senyora-COU “Jaume
Bofill” en homenatge a Teresa Pàmies per la seva obra, 1996.
�Medalla d’Honor de Barcelona, concedida per la ciutat l’any 1998, dins un estoig gris.
S’adjunta informació corresponent i fotografies del lliurament.
�Placa en estoig d’Homenatge del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, en motiu de la
Trobada de la Comarca de la Noguera, 1998.
�Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2001. Monòlit de metall de pes
considerable. S’adjunta vídeo fet, en gran part, a Balaguer i dos pòsters amb
fotografia i nom de la guardonada.
�Medalla al Mèrit Artístic, concedida per l’Ajuntament de Barcelona l’any
2001, dins un estoig gris. S’acompanya de fotografies i informació comple-
mentària.
�Placa en estoig del Centre Comarcal Lleidatà en record de la clausura de
curs de l’any del 75è Aniversari del Centre, 2002.
�Premi a la Trajectòria, Setmana del Llibre en Català 2003. Placa gravada sobre metall en
estoig.
�Recuperem la memòria col·lectiva, en homenatge a les persones que van lluitar per la lli-
bertat i contra el feixisme, 2003. Placa gravada sobre metall en estoig.
Creu de Sant Jordi
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
BIBLIOTECA MARGARIDA DE MONTFERRAT (BALAGUER)
�Premis de Comunicació Local atorgat per la Diputació de Barcelona,
2003. Premi d’honor a la Sra. Teresa Pàmies i Bertran. Monòlit de metall
de pes considerable. S’acompanya de vídeo i informació complementària.
�Premi Serra Moret al Civisme concedit per la Conselleria de Benestar
Social. Estàtua de Sant Jordi matant el drac. S’adjunta també dues fotogra-
fies en color del lliurament.
�Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán. Men-
ció especial a la categoria de Periodisme Cultural. Barcelona, 19 de febrer
de 2007
�Vídeo: Exili i arrels de Teresa Pàmies.
�Llibre: Pàmies, Teresa. Estem en guerra: escrits 1936-1939. Barcelona: Cossetània,
2005. Dedicat per l’autora.
�Llibre: Pàmies, Teresa. Ràdio Pirenaica. Barcelona: Cossetània, 2007. Dedicat per
l’autora.
�Fotografies i informació diversa (invitacions, agraïments...) sobre premis en els quals ha
Premi Serra Moret al Civisme
BIBLIOTECA MARGARIDA DE MONTFERRAT
C/del Miracle, 23
25600 BALAGUER
973-443410
Espai Teresa Pàmies a la Biblioteca de Balaguer