HABITATGE
ÍNDEX
Què és?
Necessitats
- On l’hem de costruir?
- El projecte
Representació gràfica
Construcció
La historia
- Prehistòria
- Ed. Antiga
- Ed. Mitjana
- Ed. Moderna
- Ed. Contemporànea
Tipus d’habitatges
Activitats
On l’hem de construir?
- Orientació
Cèdula
Activitats
Construcció
- Preparació del terreny
- Fonaments
- Estructura
- Cobertes
- Tancaments
- Instal.lacions
- Revestiments i acabats
1
Què és un habitatge?
L’habitatge, és tota edificació fixa que compleix les condicions d'habitabilitat
que fixa la Llei i la normativa que la desplega, i compleix la funció social
d'aportar a les persones que hi resideixen l'espai, les instal·lacions i els mitjans
materials necessaris per satisfer llurs necessitats personals ordinàries
d'habitació.
Es limita a definir l’habitatge com una construcció, amb caràcter fix (no mòbil)
que compleix uns determinats requisits tècnics que la fan apta per a la
residència humana.
Per que la edificació sigui legalment un habitatge, és necessari que compleixi un
seguit de requisits. Ha de tenir al menys un lloc on poder fer el menjar i un altre
on poder menjar (còmoda ment), també un lloc on puguis fer les teves
necessitats i on et puguis rentar (tot el cos), no pot faltar un lloc on dormir i
descansar (llit), també ha de tenir un lloc (habitació) que et serveixi per
emmagatzemar coses. Has de sentir-te segur i protegit
.
2
1. NECESSITAT DE L’HABITATGE.
L’habitatge ens dóna:
• protecció contra el medi natural (fred, calor, pluja, vent ...)
• permet el descans
• permet rentar-nos
• permet cuinar
• permet relacionar-nos
• permet estudiar
• permet guardar les pertinences ...
On hem de construir un habitatge?
Per construir un habitatge cal un sòl (terreny)
Cada municipi organitza i qualifica el seu sòl per a diferents usos (això és així per
assegurar el bon desenvolupament del territori)
3
Rústic: per activitats agrícoles o ramaderes
Urbà: per la construcció d’edificis, carrers, places, jardins ...
Residencial: destinat a habitatges
El projecte
Un cop disposem de sòl apte per construir l’habitatge caldrà que un
tècnic (un arquitecte) ens realitzi el projecte arquitectònic de l’habitatge.
Recorda que un projecte consta de tres parts:
• Memòria i plec de condicions (es una descripció en paraules de les
característiques
principals del projecte, els càlculs, material utilitzat, procés de
construcció...).
• Plànols (contenen tota la informació gràfica del projecte)
• El pressupost (quantificació de costos)
4
2 REPRESENTACIÓ GRÀFICA D’HABITATGES. ESCALES DE DIBUIX
Els plànols són la representació gràfica, a escala i sobre un pla, de totes les parts
que integren l’obra.
Els
plànols són l’element de comunicació entre l’arquitecte, el propietari i el
constructor.
Per dibuixar els plànols d’un projecte d’un habitatge s’encarreguen els
delineants projectistes, sota les ordres del arquitecte.
Un cop dissenyat un habitatge i s’han demanat tots els permisos cal començar
l’edificació. Cal fer aquesta construcció ordenada i no “començar la casa per la
teulada”.
5
Fases de construcció d’un habitatge:
1. Els fonaments
2. L’estructura
3. Les cobertes
4. Els tancaments
5. Les instal•lacions
6. Els revestiments i els acabats
a) Els fonaments
És la primera part de la construcció i es la part de la casa que estar en contacte
amb el terra.
Els fonaments són els encarregats de suportar el pes de l’edifici i transmetre al
sòl aquestes forces per tal que l’edificació esdevingui sòlida, estable, resistent i
segura.
Els fonaments se solen fer de formigó armat per la qual cosa cal fer treballs de
preparació.
b) L'estructura
Té la mateixa funció que l’esquelet en les persones (dóna rigidesa i resistència).
Es la part que dóna rigidesa i resistència a l’edifici, suporta l’esforç i el pes de
l’edifici i el transmet als fonaments.
Estan constituïdes d’elements horitzontals i verticals
c) Les cobertes
6
Un cop fets els fonaments i l’estructura cal fer les cobertes (això farà que
puguem seguir treballant sense que la pluja o d’altres inclemències destorbin la
construcció.
La coberta es la part de l’edifici que el separa horitzontalment de l’exterior i el
protegeix de la pluja i la neu i evita que penetri la humitat a l’interior.
3 CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES
Procés de construcció d’un habitatge
d) Els tancaments
Serveixen per aïllar i separar les diferents estances entre elles i amb l’exterior.
Els elements de tancament són les parets (si suporten càrregues formen part de
l’estructura
e) Les instal•lacions
Un habitatge per tenir totes les comoditats, conforti bones condicions de vida
ens calen les instal•lacions.
Són les encarregades de subministrar aigua, energia i comunicacions als futurs
ocupants.
Les més importants la d’aigua, llum, gas i calefacció.
Solen ser encastades però també poden ser vistes com la de gas.
Totes han de seguir la normativa.
f) Els revestiments i els acabats
Es el toc final de la construcció però no per això menys important.
Els revestiments solen amagar irregularitats de les parets i els forjats.
7
La història de l’habitatge
LA PREHISTÒRIA
Les coves (12.000aC al 6.000aC)
La història de l’habitatge va començar als voltants del 12.000 aC, quan els éssers
humans van començar a viure en coves. En aquells temps, els humans eren
caçadors, recol·lectors i pescadors. Eren nòmades, és a dir, quan se’ls acabava
l’aliment d’una zona, buscaven una altra cova en un altre indret per poder
trobar més menjar.
Cada cop que es traslladaven, buscaven algun indret on hi hagués aigua de fàcil
accés: un riu, un llac...
Les tendes nòmades (del 6.000aC al 4.000aC)
Durant aquests anys els humans encara eren
nòmades, però en lloc de viure a les coves es
8
construïen les seves pròpies tendes. Aquestes estaven fetes de branques
d’arbres, pells d’animals adobades i cosides, i cordes fabricades amb fibres
vegetals i cuir.
Durant al neolític es van començar a construirpoblats amb cases. Els humans
van passar a ser sedentaris, és a dir, ja no calia que es traslladessin cada cop que
els faltés aliment. El motiu d’això va ser la descoberta de l’agricultura i la
ramaderia.
Les cabanes estaven fetes de fusta, pedra i palla. Poc a poc, la societat va
avançant i al final del neolític els humans ja havien après a extreure el coure de
les roques per fer-ne armes, joies i estris de cuina com, per exemple, olles.
Els poblats solien situar-se en zones a prop de rius, per poder agafar-ne l’aigua.
EDAT ANTIGA (s.VII aC - s.VdC)
Durant l’Edat Antiga, Catalunya va rebre influencia de diversos poblats de l’est
del Mediterrani. En un principi, Catalunya estava habitada pels Ibers:
Els Ibers (VII aC – III dC)
Durant aquests anys, la península Iberica estava habitada pels Ibers. Els poblats
Ibers solien estar envoltats per altes muralles i torres fetes amb pedres molt
grans.
Les parets dels habitatges estaven fetes de fang i pedra; en canvi, les teulades
estaven fetes de branques d’arbres i de fang. Els habitatges Ibers eren força
petits: hi havia una sala rectangular on s’hi duien a terme les principals funcions
de la vida quotidiana (descans, magatzem, cuinar...). Al mig d’aquesta habitació,
hi havia el foc, que servia per cuinar, per escalfar la cambra. Per cuinar
9
utilitzaven peces de ceràmica i estris de ferro. Hi havia altres habitacions on s’hi
situaven els llits, que eren de fusta o de pell.
En els poblats existien places que eren d’ús comú, així com
també alguns edificis públics: hi havia forns de pa i de
ceràmica, cisternes d’aigua, basses per les escombraries...
Els Grecs (I dC – II dC)
L’habitatge grec solia ser d’una o dues plantes. Al centre
de la casa i havia un gran pati interior on donaven totes els habitacions. En un
cantó de l’habitatge hi havien els estables, on hi vivia el bestiar que cuidava la
família. També hi havia una habitació que servia com a menjador, una altra
reservada només per les dones de la casa, una altra que era la cuina... Les cases
tenien pocs mobles i unes finestres molt petites. Per il·luminar les cases, els
grecs utilitzaven unes làmpades d’oli: eren uns recipients oberts fets de pedra,
fang o d’os, que contenien un oli que, quan s’encenia, feia una flama que
il·luminava les cambres.
Els Romans (IIIdC – IVdC)
Els romans varen arribar a Catalunya l’any 218dC i varen conquerir gran part de
la costa. Els romans benestants vivien en cases molt grans d’una o dues plantes.
Les cambres es distribuïen al voltant d’un pati interior, que s’anomenava atri. A
l’atri hi solia haver l’impluvium, que era un espai que servia per recollir l’aigua
de la pluja, que després utilitzaven per el dia a dia.
Com la casa grega, la casa romana tenia poques finestres i, a més, eren petites:
els dormitoris (cubicula), el menjador i la cuina. Els romans, com els grecs,
utilitzaven les làmpades d’oli, com els grecs, per il·luminar la casa a la nit i, a la
vegada, escalfar-se.
10
Les ciutats romanes tenien els carrers rectes i pavimentats. Estaven envoltats
per muralles i hi havia alguns edificis
públics: les termes (banys públics), el
fòrum (la plaça), el temple,
l’amfiteatre...
L'EDAT MITJANA (s.V - s.XV)
Durant l’Edat Mitjana a gran part
d’Europa es varen construir ciutats importants envoltades per unes grans
muralles. A cada ciutat medieval solia haver-hi un castell alçat, a sobre d’algun
turó, que protegia els habitants. Al castell hi vivien els nobles i el comte i la
comtessa, que eren les persones més riques i amb més poder de la ciutat.
L'EDAT MODERNA (s.XV - s.XVIII)
Durant aquesta època es van formar moltes ciutats noves. Les ciutats ja no
estaven emmurallades i solien estar formades per edificis de dos o tres pisos. Hi
ha alguns espais públics com la plaça i la catedral. A més, els reis i els comtes ja
no vivien en castells, sinó en grans palaus amb immensos jardins. Per primer cop
hi havia l’ajuntament, que posava ordre a la gran ciutat.
Continuaven havent els artesans: sastres, barretaires, alquimistes, armers... A
més, van aparèixer els primers hostals i bancs. La ciutat moderna tenia uns
carrers més amplis i il·luminats que la mitjana.
11
Tot i que cada vegada hi havia més persones que es traslladaven del camp a la
ciutat, a Catalunya hi va haver un tipus d’habitatge que va esdevenir el símbol
del camp català: la Masia.
L'EDAT CONTEMPORÀNIA
(s.XVIII...)
L’habitatge dels anys 1925-1950
A principis del segle XX l’habitatge
es caracteritzava per la introducció
d’aparells elèctrics. Hi havia tot
tipus d’habitatges: cases aïllades,
cases adossades i pisos. Ja arribava l’aigua corrent a la casa, però encara no hi
escalfadors d’aigua. La majoria de les cuines fan servir carbó o llenya i els
aliments es poden conservar en unes petites neveres que s’havien de preparar
amb blocs de gel.
A l’hivern solien escalfar-se amb algun braser o estufa de llenya. Les cases solien
tenir una cuina, un menjador, les habitacions i el lavabo. Sovint, solia viure una
família (pare, mare i fills) a cada casa.
El gratacels (1885-2011)
L’any 1885 es va construir el primer
gratacels del món: va ser a Chicago (Estats
Units) i tenia un total de 10 plantes. Estava
construït amb acer i totxanes. A partir de llavors, es van anar
construint nombrosos gratacels en diverses zones del planeta.
Actualment, el gratacels més alt del món es troba a Dubai
(Emirats Àrabs) i s’anomena Burk Dubai. Va ser construït l’any
2004.
12
La història de l’habitatge, va començar a la Edat Moderna, perquè en el Neolític
per exemple, que vivien en coves, la gent no tenia totes les comoditats
necessàries perquè una cova o una cabanya feta de pell sigui considerada un
habitatge. Allò no et protegia del fred ni et donava l’escalfor necessària, en una
cova no podies cuinar el aliment, no tenies un lloc d’higiene, no tenies
comoditats, això ja va evolucionar cap a la Edat moderna.
Tipus d’habitatges
Se solen distingir tres tipus d'habitatge o casa unifamiliar.
Casa unifamiliar aïllada
És aquell edifici habitat per una única família que no està en contacte físic amb
altres edificacions. Normalment estan envoltats per tots els seus costats per un
terreny pertanyent a l'habitatge, en què se sol instal·lar un jardí privat. En
aquest aspecte hi ha variants, així, l'habitatge pot
tenir un, diversos o tots els seus costats alineats
amb la via pública.
Casa aparellada
En aquest cas, es construeixen dos habitatges unifamiliars simètrics que
exteriorment estan en contacte, encara que en la seva distribució interior són
totalment independents, tenint cadascun
d'ells el seu propi accés des de la via pública.
13
Casa adossada
Similar a l'aparellada, però aquest cas cada casa està en contacte amb unes
altres dues (una a cada costat). Aquest tipus d'habitatges se solen caracteritzar
per tenir una planta estreta i allargada i per la presència de finestres únicament
en els extrems de la casa.
Xalet
Un xalet o torre és un edifici concebut
principalment per al seu ús com a habitatge
unifamiliar, que comparteix terreny a una
mateixa finca amb una superfície sense construir, com un jardí o un pati
adjacent, però sense pati interior entre les habitacions.
Masia
Una masia és l'edifici central d'un mas, una explotació agrícola solitària fora
del nucli d'un poble. S'ha de distingir entre masia què significa la casa sola i
mas és el conjunt de casa, terres de conreu i boscos.
Bloc de pisos
El pis és cadascuna de les superfícies o divisions horitzontals d'un edifici, els
diferents nivells, llevat de la planta baixa. A més, en català es denomina pis a
cert tipus d'habitatge, típicament urbà, normalment en un edifici de més d'un
nivell o bloc de pisos, és a dir, un apartament que és llogat o venut
separadament
Gratacels
Un gratacel o toca núvols és un edifici de molts pisos o plantes. Generalment,
el límit inferior d'altura a partir del qual un edifici sol ser considerat gratacel
és d'uns 100 metres (333 peus), encara que molts professionals del sector
consideren gratacel a partir de 12 plantes, 150 metres o més de 200 metres
d'alçada.
La raó de la seva construcció és el màxim aprofitament econòmic del sòl. Per
això, solen trobar-se múltiples gratacels agrupats en les zones comercials de
grans ciutats, on el valor del sòl és elevat
Dúplex
14
Un dúplex , és un habitatge que té dos pisos connectats entre si per una
escala interior, usualment paral · leles. Així mateix, un apartament triplex es
refereix a un apartament que abasta tres pisos i un quadplex , quadruplex o
fourplex a quatre pisos.
1 A partir de tota la informació donada, digues els tipus d’habitatges que es van construir a l’Edat Antiga i per qui van estar construïts.
Quins tipus d’habitatges poden haver? Descriu-los.
Quins passos legals s’han de complir per poder obtenir o residir en un
habitatge?
A partir del plànol, anota les modificacions que realitzaries per fer “legal”
aquest habitatge.
Des de quina Edat Històrica, comencen a haver habitatges. Justifica la teva
resposta.
Quines són les fases de construcció d’un habitatge? Explica cada una d’elles.
Per què les coves no estan considerades habitatges?
15
Quins conforts ens dona l’habitatge?
On i com hem de construir un habitatge?
Per què serveixen els plànols d’un projecte? Qui s’encarrega de dibuixar-
los?
ON HEM DE COSTRUIR L’HABITATGE?
Per construir un habitatge cal un sòl (terreny)
Cada municipi organitza i qualifica el seu sòl per a diferents usos (això és així
per assegurar el bon desenvolupament del territori)
Rústic: per activitats agrícoles o ramaderes
Urbà: per la construcció d’edificis, carrers, places, jardins …
Residencial: destinat a habitatges
Industrial: destinat a indústries
Urbanitzable: aquell que pot ser transformat en sòl urbà.
Així doncs abans de construir un habitatge cal informar-se a l’ajuntament de
la localitat si el sòl està qualificat com a urbà o no.
Orientació
El Sol és una font natural de llum i calor. Disposa de llum natural a totes les
cambres de l’habitatge proporciona una sensació de benestar, a més d’un
important estalvi energètic en il·luminació.
El sol que surt per l’Est i es pon per l’oest, va ocupant diferents posicions en
el cel al llarg del dia. A l’estiu el Sol va més alt i els rajos solars arriben més
perpendiculars i amb més intensitat que a l’hivern. El grau d’insolació d’un
lloc, depèn de l’hora del dia i de l’època de l’any. Per tot plegat, segons sigui
l’orientació d’un habitatge s’aconseguiran diferents graus d’insolació, per
tant de confort.
16
Orientació de Nord: Rep molt poca insolació, es molt freda a l’hiverni fresca a
l’estiu. Convé destinar-la a les cambres on no s’hi fa vida: trasters, rebost...
Orientació Sud: Rep la màxima insolació. És relativament calorosa a l’estiu, ja
que el sol passa mes alt i no hi entra tant directament.
Orientació Est: rep insolació des del mati fins al mig dia. És agradable al matí, ja
que quan el sol incideix més directament la temperatura ambiental no és gaire
càlida.
Orientació oest: rep la insolació des del migdia fins al vespre quan es pon el sol.
A l’estiu es molt calorosa, ja que el sol incideix quan la temperatura ambient no
és gaire càlida.
Cèdula d’habitabilitat
La cèdula d’habitabilitat és un document administratiu que afirma que un
habitatge és apte per ser destinat a la residència de les persones i té totes les
condicions d’habitabilitat, segons la normativa vigent.
La cèdula d'habitabilitat és necessària per:
Transmetre un habitatge en venda, lloguer o cessió d'ús, en primera
transmissió o en posteriors transmissions.
Donar-se d'alta dels serveis d'aigua, electricitat, gas, telecomunicacions
i altres serveis.
La cèdula d'habitabilitat pot ser:
De primera ocupació: quan es refereix a habitatges de nova construcció
o en aquells casos en què s'ha fet un buidatge de l'edifici i s'ha deixat
només la façana.
De primera ocupació de rehabilitació: quan es refereix a habitatges que
són el resultat d'una intervenció o procés de rehabilitació o gran
rehabilitació (subdivisions, canvi d'ús per crear un habitatge, buidatge
de l'habitatge, ampliacions, remuntes).
De segona ocupació: quan es refereix a habitatges que ja existeixen.
La distribució
17
Per poder satisfer adequadament totes les nostres necessitats, els
habitatges estan distribuïts, utilitzant envans i parets, en diferents
estais anomenats habitacions o cambres que reben un nom específic en
funció de l’activitat principal que s’hi desenvolupa.
Zona de treball i serveis: Cuina, rebost, safareig, traster, cambra de
planxar, lavabo, bany, etc. Esta destinada principalment a les feines
domestiques i d’higiene personal.
Zona per dormir i d’aïllament: La construeixen bàsicament els
dormitoris i esta dedicada al descans.
Zona per viure i estar: Comprèn les habitacions on treballem,
conversem, mengem, veiem la televisió...
Zona d’accés i circulació: Rebedor, passadís, porxo, etcPermeten
l’accés des de l’interior de l’habitatge
1. Com tindria que estar situada una casa en la que vols que rebi molta
insolació?
2. Per a que és necessària la cèdula d’habitabilitat?
3. Com pot ser la cèdula d’habitabilitat?
4. M’agradaria construir una casa de fusta, són les cases que sempre
m’han agradat, però resulta que m’agradaria construir-la al costat de
casa dels meus pares que viuen a Granollers, podria construir la casa de
fusta a Granollers: Perquè?
18
5. Podria construir un bloc de pisos en un sòl Urbà?
6. Vull construir la meva casa de fusta al costat de casa dels maus pares,
ara que faig?
FASE 1: ADQUISICIÓ DEL SÒL
El primer pas per construir el seu habitatge, lògicament, és tenir on fer-ho. en
algunes ocasions es disposa prèviament del terreny, però en moltes altres cal adquirir el mateix. A l'hora de fer-ho, no només importa el preu, la ubicació, superfície i altres característiques físiques, sinó que hi ha una sèrie de paràmetres que no s'aprecien a primera vista i que són determinants per a la construcció de l'habitatge i per evitar problemes posteriors.
En primer lloc, és important saber si hi ha algun tipus de càrrega o servitud sobre la finca, i conèixer la seva descripció i superfície registrals. Per a això, el més adequat és acudir al Registre de la Propietat corresponent i sol·licitar una nota simple actualitzada de la mateixa, on figuren totes les dades rellevants en aquest aspecte. Així mateix, és convenient anar al Cadastre, i comprovar si la finca està correctament cadastrada, si pertany al cadastre de rústica o d'urbana, etc.
És fonamental conèixer la normativa urbanística de la parcel·la que pensem adquirir, ja que és el que ens va a indicar si aquesta és edificable, si cal desenvolupar alguna figura de planejament, així com l'edificabilitat i els paràmetres que haurà de complir la futura edificació (ocupació, altures màximes o mínimes, usos permesos, reculades ...). per a això és recomanable acudir a l'Ajuntament corresponent i sol·licitar que l'informin; o bé sol·licitar per escrit una cèdula o informe urbanístic, on es reflecteixin totes aquestes
dades.
Finalment, és convenient saber si la parcel·la disposa dels serveis necessaris
per edificar (escomeses d'aigua, llum, sanejament ...) i en cas contrari
conèixer les obres necessàries per dotar-la dels mateixos, ja que això pot
influir significativament en els costos finals.
FASE 2: DISSENY DEL SEU HABITATGE I REDACCIÓ DEL PROJECTE TÈCNIC
El següent pas és triar a l'arquitecte que va a realitzar el disseny i el projecte
tècnic
del seu habitatge. És important que li faciliti totes les dades de partida de
què disposi, així
19
com que li transmeti de manera clara quines són les seves necessitats
espacials i les seves preferències
estètiques. Aquest és el moment adequat per fer l'estudi geotècnic del sòl, ja
que les
característiques del mateix poden ser determinants a l'hora de dissenyar la
seva vivenda.
FASE 3: OBTENCIÓ DE LA LLICÈNCIA D'OBRES
Un cop redactat el projecte, cal presentar a l'Ajuntament per sol·licitar la
corresponent Llicència d'obres. El termini d'obtenció de la mateixa és molt
variable;
depenent de l'Ajuntament de què es tracti, sol oscil·lar entre 4 i 8 mesos
aproximadament. És normal que, durant el procés, el tècnic municipal que
revisa el projecte
requereixi algun aclariment, modificació o documentació complementària.
FASE 4: ELECCIÓ-CONTRACTACIÓ DE L'EMPRESA CONSTRUCTORA
Per a l'elecció de l'empresa constructora, és convenient sol·licitar diverses
ofertes. per descomptat, és important el preu, però també cal tenir en
compte moltes altres coses, com, els terminis d'execució, les condicions de
pagament, garanties, etc. és fonamental
seleccionar una empresa solvent i amb experiència, ja que si no l'obra de casa
pot
convertir-se en un malson.
El Promotor en aquest cas ets tu.
El Projectista és un arquitecte, és el que realitza el projecte de
l'habitatge.
El director de l'Obra és un arquitecte i normalment és el
projectista.
El director de l'execució pot ser qualsevol dels tres següents,
Aparellador, Arquitecte Tècnic o bé un Enginyer d'Edificació
20
El Coordinador de Seguretat i Salut pot ser Arquitecte,
Aparellador, Arquitecte Tècnic o Enginyer d'Edificació i pot ser qualsevol dels
dos anteriors, exercint en el moment de director de l'obra o de Director de
l'Execució en el seu cas
CONSTRUCCIÓ D’UN HABITATGE
Procés de construcció d’un habitatge
Un cop dissenyat un habitatge i s’han demanat tots els permisos cal començar
l’edificació. Cal fer aquesta construcció ordenada i no “començar la casa per la
teulada”.
Fases de construcció d’un habitatge: Els fonaments
1) Preparació del terreny
2) L’estructura
3) Les cobertes
4) Els tancaments
5) Les instal·lacions
6) Els revestiments i els acabats
1. PREPARACIÓ DEL TERRENY
Anàlisi del terreny. Abans de començar l’obra s’ha de fer un anàlisi geotècnic del
terreny per comprovar-ne les seves característiques.
Del resultat de l'anàlisi en depèn el tipus de
fonament.
La neteja del terreny consisteix en retirar els arbres,
matolls, roques i altres elements innecessaris.
L’anivellació consisteix en fer el moviment de terres
fins a deixar la superfície on es construirà
21
completament plana i horitzontal.
Per construir el terreny calen una sèrie de maquines:
2. ELS
FONAMENTS
És la primera part de la construcció i es la part de la casa que estar en contacte
amb el terra.
Els fonaments són els encarregats de suportar el pes de l’edifici i transmetre al
sòl aquestes forces per tal que l’edificació esdevingui sòlida, estable, resistent i
segura.
Els fonaments se solen fer de formigó armat per la qual cosa cal fer treballs de
preparació.
Fases en la construcció dels fonaments:
Moviment del terreny - Anivellar el terra (màquines excavadores) - Construcció de les rases o forats on aniran els encofrats i el formigó
armat - Construcció dels encofrats (són els motlles, amb peces d’acer, fusta,
taulons...,que s’hauran d’omplir de formigó). - Omplir els encofrats (s’omplen els encofrats de formigó i barres
d’acer).
Tipus de fonaments:
Continus o de rases: És un dels més utilitzats, es tracta de fer unes rases a terra i omplir-les després de formigó.
22
Amb sabates: Són les peces de formigó o formigó armat colocades dins del terreny. N'hi ha dos tipus: - Sabata aïllada: Subjecta una sola columna o pilar excavant un pou,
que després s'omplirà de formigó o formigó armat.
- Sabates seguides: Subjecta més de dos columnes o pilars i per fonamentar parets de càrrega.
Lloses: S'utilitzen quan el terreny és poc consistent,
permet mantenir repartit sobre terra les càrregues
de l'edifici.
Pilons: S'utilitzen quan el terreny consistent es troba a certa profunditat.
Poden ser clavats o excavats
23
Elements i Materials: Estan fets de formigó o formigó armat i queden amagats
sota el terra. La seva forma, dimensions i profunditat dependrà de
les característiques del terreny on es vol construir i del tipus de construcció
(pes, alçada ,etc.)
3. ESTRUCTURA
L’estructura és l'esquelet de l'edifici . És l'encarregada de suportar i
transmetre als fonaments tots els esforços i càrregues que incideixen sobre
l'edifici.
Horitzontals: Aquests elements tenen la funció de suportar els esforços
de flexió.
- Bigues: Són elements estructurals formats per formigó armat o acer
laminat que suporten les càrregues dels forjats i les cobertes.
- Forjats: És un element estructural que transmet les càrregues que
suporta.
- Jasseres: Són elements constructius lineals que soporten la flexió i van
recolzades sobre mènsules o caps de pilars
24
Verticals: Els elements que
formen part d’aquest grup tenen
la funció de suportar les pressions
verticals i obliqües.
- Els pilars i columnes: fets de formigó, acer, fusta són
els que sustenten l’edifici. Damunt d’ells descansen
altres elements de l’estructura (jàsseres o bigues).
- Les parets mestres o de càrrega: fetes - amb totxos es reparteixen el
pes de l’estructura
4. COBERTES
Un cop fets els fonaments i l’estructura cal fer les cobertes (això farà que
puguem seguir treballant sense que la pluja o d’altres inclemències destorbin la
construcció.
La coberta es la part de l’edifici que el separa horitzontalment de l’exterior i el
protegeix de la pluja i la neu i evita que penetri la humitat a l’interior
- Teulades: Teulades: Són cobertes inclinades (inclinació superior al 5%)
poden tenir diferents pendents i formes. La inclinació impedeix
l’acumulació d’aigua de pluja. No estan fetes per ser transitades.
- Terrats: Són cobertes planes o terrasses No hi ha teules i es un lloc
que sol ser transitable (espai de lleure, safareig, estendre la roba ...)
Es construeixen en llocs on no abunda la neu (llocs de la costa). Tenen
petites inclinacions per facilitar l’evacuació de les aigües de la pluja,
també s’anomenen aiguavessos..
25
5. TANCAMENTS
Serveixen per aïllar i separar les diferents estances entre elles i amb
l’exterior. Els elements de tancament són les parets (si suporten càrregues
formen part de l’estructura.
Tipus de parets:
Façanes: parets que separen l’habitatge de l’exterior (parets que es poden
veure des de l’exterior). Se solen fer de doble paret separades 5 mm per un
material aïllat com el poliestirè expandit o la llana de vidre. La finalitat es
aconseguir un bon aïllament de l’exterior per reduir el consum d’energia.
Mitgeres: parets que separen l’habitatge d’altres veïns (si no hi ha cap veí de
moment es folra amb una capa de morter o amb planxes d’uralita).
Parets mestres o de càrrega: parets que suporten el pes dels sostres dels
pisos superiors o de la teulada (forma part de l’estructura).
Envans: parets que distribueixen espais interiors (separen les diferents
dependències) l’envà sol ser de 5 o 10 cm de gruix de maons, fusta o
prefabricades de gruix.
6. INSTAL.LACIONS
Un habitatge per ser confortable i complir unes condicions mínimes
d'habitabilitat ha de reunir una sèrie de serveis. Aquest serveis són: el
subministra d'aigua potable i el conseqüent sistema de desguàs d'aigües
residuals, subministra d'energia elèctrica i en la majoria de casos també
subministra de gas.
L'aigua s'obté de la
natura, s'utilitza i s'ha de
tornar a la natura amb
26
unes condicions adequades de puresa.
La conducció de l'aigua es fa amb canonades d’acer, coure, formigó o plàstic. El
coure degut al seu preu només s'utilitza en les instal·lacions interior de
l'habitatge.
Degut a que l’aigua que consumim ha de tornar a sortir de casa s’ha de fer una
instal·lació doble, una d’aigua potable i una de desguàs de l’aigua utilitzada.
Aigua potable, la instal·lació d'aigua potable disposa dels següents elements:
- Comptador (límit de propietat de la companya)
- Clau de pas
- Canonades de coure o acer
- Escalfador
- Aixetes
- Dipòsit del wàter
En els llocs de consum on hi aixetes acostuma a arribar l'aigua freda i aigua
calenta.
En els llocs destinats a electrodomèstics com rentadores i rentavaixelles així
com en les cisternes del wàter només arriba aigua freda. Totes aquestes preses
també disposen d'una clau de pas per poder tancar l'aigua en cas d'avaries.
Desguàs la instal·lació de desguàs consta dels següents elements:
- Sifó - Canonades de PVC - Baixants - Arqueta - Claveguera
Electricitat:
Sifó Canonades
27
Recorregut de l’electricitat
El gas
El gas a casa s’utilitza bàsicament com a font d’energia per cuines, escalfadors d'aigua i calefacció.
Els gasos més utilitzats són:
- el gas natural - els GLP (Gasos Liquats del Petroli: butà i propà).
Gas Natural
El gas natural s'obté de jaciments on s'ha format al llarg de milions d'anys. Des del jaciment es transporta per gasoductes o amb vaixells fins a les estacions de emmagatzematge i les centrals distribuïdores.
El gas natural arriba a casa des de la central distribuïdora per mitja de canonades.
La instal·lació té la següent configuració:
- Clau de pas - Comptador - Clau de pas - Instal·lació interior
La instal·lació de gas natural es fa amb canonades de coure amb unions soldades per tal d’evitar fugues.
28
Gasos Liquats del Petroli
Els GLP es subministren generalment amb bombones. Quan les bombones alimenten a cuines i escalfadors, s'utilitzen instal·lacions fixes de coure, similars a les del gas natural.
En instal·lacions de gran consum es disposa d'un dipòsit gran des del qual es distribueix als diferents llocs de consum.
Les estufes, fogons i altres utensilis domèstics que funcionen amb gas butà o propà, poden anar connectats directament a les bombones per mitja d’un regulador de pressió i una canonada flexible.
Instal·lacions auxiliars
Calefacció
Ens permet caldejar la casa en èpoques de fred.
La instal·lació de calefacció pot ser: elèctrica, per aigua calenta, o per aire.
El sistema més utilitzat i més eficaç és el d'aigua calenta. Aquest sistema es basa en escalfar l'aigua per mitjà d'una caldera i fer-la circular per una sèrie de radiadors distribuïts en les diferents estances de la vivenda. En el cas del sistema de terra radiant l'aigua circula per unes canonades distribuïdes sota el paviment.
El sistema per terra radiant és per efectiu ja que l'escalfor es distribueix més uniformement per tota la casa.
La calefacció elèctrica es basa en la disposició d'una sèrie de radiadors elèctric per tota la casa. També és possible fer una instal·lació de terra radiant elèctric, tot i que energèticament no és tant rentable.
Climatització
Són unes instal·lacions que permeten regular la temperatura i la humitat d’un habitatge o una estança d’aquest.
Hi ha dos tipus d’aparells:
- Aire condicionat permeten refredar i controlar la humitat. - Bomba de calor tenen les funcions de calefacció, refrigeració i control
de humitat.
29
Els sistemes per bomba de calor tenen molt bon rendiment energètic. Són efectius i tenen un consum elèctric relativament baix.
Comunicacions
La constitueixen les instal·lacions de:
- antena de TV terrestre o de satèl·lit - la instal·lació de telefonia. - comunicacions de banda ampla (fibra òptica, cable coaxial, adsl)
7. REVESTIMENTS I ACAVATS
Es el toc final de la construcció però no per això menys important.
Els revestiments solen amagar irregularitats de les parets i els forjats.
- Enguixar: és donar una capa de guix a les parets i als sostres per amagar-ne irregularitats i les imperfeccions.
- Enrajolar: hi ha parets com les del bany o les de la cuina que cal enrajolar-les per a protegir-les de la humitat i per garantir la higiene.
Aire condicionat
Bomba de calor
antena de TV terrestre o de satèl·lit
30
- Pavimentar: Es fa als terres amb una capa de morter que serveix de base als rajols (ceràmica, gres o marbre), al parquet o a la moqueta.
Algunes façanes (si no són d’obra vista) es recobreixen amb pedra natural o amb una capa de morter (arrebossat, remolinat o lliscat)
Acabats:
- muntatge de portes i finestres. - instal·lació d’endolls i els aparells de comandament elèctric - muntatge d’aixetes. - mobles de la cuina. - pintura i / o empaperat de parets. - poliment dels terres - neteja general...
31
ACTIVITATS
1. Quina diferència hi ha entre una biga i una columna? 2. Que hi ha darrere de les parets 3. Perquè serveixen els revestiments? 4. Quins tipus de revestiments hi ha 5. Quin es el recorregut del aigua? 6. De quins elements disposa la instal·lació d’aigua potable? 7. Fes un esquema de la construcció del habitatge 8. Quines són les instal·lacions bàsiques 9. Quines són les instal·lacions complementaries? 10. Quins tipus de gasos hi ha? 11. Quins tipus de revestiments hi ha? 12. Defineix “pavimentar” 13. Quins tipus de tancaments hi ha? Explica cada un amb les teves paraules 14. Quina inclinació tenen les teulades? 15. Quina inclinació ha de tenir un terrat? 16. Quina diferencia hi ha entre les cobertes i les teulades? 17. Quina diferència hi ha entre la estructura horitzontal i la vertical? 18. Quins tipus de fonaments hi ha? 19. Quins tipus de sabates hi ha? 20. Dibuixa el tipus de sabata aïllada 21. Dibuixa el tipus de sabata seguida 22. Quins passos necessites per preparar el terreny? 23. Per que serveix cada pas? Anivellar, desbrocar... 24. Quin tipus de maquines es necessiten per preparar el terreny? 25. Quines son les fases de construcció de l’habitatge? 26. Ordena les fases de construcció de l’habitatge.
32
SOLUCIONARI
1 A partir de tota la informació donada, digues els Qui va construir els habitatges en l’edat antiga
Van estar construïts per els Ibers els Grecs i els Romans.
Quins tipus d’habitatges poden haver? Casa unifamiliar aïllada
Casa ahillada
Casa aparellada
Quins passos legals s’han de complir per poder obtenir o residir en un
habitatge?
Ha de tenir tots els permisos y ha de complir la necessitat de la gent
A partir del plànol, anota les modificacions que realitzaries per fer “legal”
aquest habitatge.
Hi ficaria finestres, més habitacions
Des de quina Edat Històrica, comencen a haver habitatges. Justifica la teva
resposta.
Després de la prehistòria, ja que havien coves i no es consideren habitatges, ja que no compleixen les condicions
Per què les coves no estan considerades habitatges?
Perquè no complien totes les condicions per el que les habitava
Quins conforts ens dona l’habitatge?
Ens protegeix del clima i ens dona confort
On i com hem de construir un habitatge?
En el sòl adient
33
1. Com tindria que estar situada una casa en la que vols que rebi molta
insolació?
En el est, perquè es per on surt el sol
2. Per a que és necessària la cèdula d’habitabilitat?
Per poder habitar la casa
3. M’agradaria construir una casa de fusta, són les cases que sempre
m’han agradat, però resulta que m’agradaria construir-la al costat de
casa dels meus pares que viuen a Granollers, podria construir la casa de
fusta a Granollers: Perquè?
No, per què hem de buscar el sòl és adequat per construir-lo
4. Vull construir la meva casa de fusta al costat de casa dels maus pares,
ara que faig?
Necessites la cèdula d’habitabilitat
34
CONCLUSIONS
Aquest treball ha sigut molt pesat per a mi, però he de reconèixer que casi tot
del que hem fet en aquest llibre abans no en tenia ni idea. M’he donat conta de
que per construir una casa, necessites fer un milió de passos i que no és tan fàcil
del que ens pensàvem.
Hem tingut que fer activitats de tots els apartats, les activitats m’han sortit amb
facilitat, però resoldre-les ja era una altra cosa.
Amb aquest treball a l’hora d’enviar-ho no hi havia manera de no sortir
estressat d’aquella classe, per enviar-ho a tems.
El més difícil per a mí d’aquest llibre, ha sigut a l’hora de ajuntar-ho, ajuntava una imatge i es movia tot el llibre. Però al final ens ha servit, i ens servirà més per fer el examen.
35
36
37