HEPATITIS B

DESCRIPCIÓ

És una malaltia física de tipus infecciosa produïda per un virus anomenat VHB, que

afecta exclusivament el fetge. La majoria dels infectats eliminen el virus i es curen abans

dels sis mesos sense tenir cap tipus de conseqüències i adquirint-hi immunitat (és el cas

de l'hepatitis B aguda).

Però en determinats casos, l'organisme no aconsegueix vèncer el virus i és quan es

produeix l'hepatitis B crònica, que molts cops es pateix sense símptomes però que pot

originar greus lesions al fetge com cirrosi o càncer. L'infectat esdevé aleshores portador

de la malaltia tota la vida i pot transmetre-la a altres persones.

SÍMPTOMES De vegades els símptomes triguen a manifestar-se o no arriben a fer-ho mai, però això

no implica que el virus no es pugui transmetre a una altra persona.

Els símptomes inclouen: Cansament, pèrdua de la gana, nàusees, vòmits, dolor

d'estómac, dolor de les articulacions, febre, icterícia (coloració groga de la pell i dels ulls)

i orina fosca.

Des del moment que la persona entra en contacte amb el virus fins que desenvolupa la

infecció poden passar d'un a sis mesos.

DIAGNÒSTIC L'hepatitis B es pot diagnosticar a través d'una anàlisi de sang que permet veure els

nivells de transaminasa del fetge, cosa que ens pot indicar si hi ha alguna disfunció.

També es poden fer anàlisis de sang per detectar l'existència d'antígens produïts pel

virus de l'hepatitis B, i d'anticossos, fabricats pel propi organisme contra el virus de

l'hepatitis B.

TRANSMISSIÓUna persona sana es pot contagiar quan la seva sang entra en contacte amb la sang

d'una persona infectada pel virus de l'hepatitis B.

Les causes més freqüents de contagi són:

• Les transfusions sanguínies (si una persona sana rep sang d'una de donant infectada).

Actualment això no és possible a Catalunya, ja que s'analitzen sistemàticament totes les

donacions

• Les punxades amb xeringues que han estat utilitzades per persones infectades

(tatuatges, acupuntura, consum de drogues…).

• El contacte amb fluids corporals a través de relacions sexuals no protegides.

• Les ferides, esgarrapades i altres lesions a la pell (quan la sang d'aquestes entra en

contacte amb la sang d'una persona infectada).

TRACTAMENT El tractament és difícil i és per això que cal protegir-se amb la vacunació. En el cas de

l'hepatitis aguda, no existeix un tractament específic. Es recomana descansar, seguir

una dieta equilibrada i beure molt líquid. Cal evitar especialment el consum d'alcohol i

consultar el metge davant qualsevol dubte sobre aliments o substàncies a prendre.

PREVENCIÓ La millor manera de prevenir l'hepatitis B és la vacunació. També s'aconsella prendre

mesures com:

• No compartir xeringues ni cap objecte d'higiene personal com raspalls de dents,

maquinetes d'afaitar, tallaungles, etc.

• Mantenir relacions sexuals protegides

• Prendre precaucions a l'hora de fer-se un tatuatge, un pírcing, acupuntura, etc.

Així mateix, és important realitzar la prova de l'hepatitis B de manera sistemàtica a totes

les embarassades i així prevenir la transmissió de la infecció al nadó.

Cal tenir en compte que el virus de l'hepatitis B és molt més infecciós que el de la

immunodeficiència humana.

L'hepatitis B és una malaltia de declaració obligatòria individualitzada. Per tant, els

professionals sanitaris quan sospitin l'existència de la malaltia ho han de notificar a la

Unitat de Vigilància Epidemiològica corresponent.