HOQUEI SALA
1. HISTÒRIA:
La pràctica de l'hochey sala data de principis del segle XX. La
impossibilitat de paracticar joquei sobre herba durant els mesos
d'hivern en els camps amb fang i gelats va provocar que
diferents clubs s'entrenaren i jugaren en un lloc cobert.
Durant els primers anys es va practicar de moltes maneres: es
jugava sobre fusta, ciment o formigó, i amb porteries de
grandària divers- Amb el temps, la Federació Internacional de
Joquei (FIH) va unificar les regles i es van disputar els primers
campionats i lligues, tant en categoria femenina com masculina.
En l'actualitat, l'hoquei sala es practica sovint en escoles i
instituts, ja que les dimensions del seu terreny de joc són les
mateixes que les d'un camp de handbol o futbol sala.
2.- EL TERRENY DE JOC
Les mesures
Les mesures poden estar entre els 18 i els 22 metres d'ample i
entre 36 i 44 metres de llarg, en hoquei sala el camp és igual al
de handbol (20x40m) i és de ciment, terratzo o parquet. En el
camp es dibuixen la línia central i les línies d'àrea de porteria.
Dins d'esta i a 7m l'esbossa de penal stroke, sobre l'esbossa de
fons i a 6m de la porteria hi ha dos marques per al penal córner
(una a cada costat de la portería).
3.- EL MATERIAL EN HOQUEI:
(a)El Stick: instrument que permet al jugador entrar en
contacte amb la bola. És de fusta i està compost per dos parts
fonamentals:
-El mànec: secció circular en la seua part superior on es produïx
l'agafe de les mans. Les seues dos parts són empunyadura i
canya.
- La pala: part més pròxima a la bola, és més ampla i presenta una
curvatura en l'extrem. Apreciem dos superfícies: una plana i una
redona.
(b)La bola: és esfèrica i té unes dimensions una mica majors que
una pilota de tennis. És de plàstic. amb una superfície llisa i
posseeix un pes que permet jugar-la pel sòl. La bola no es pot
jugar: - amb la cara corba de l'estic - amb un balanceig
excessivament ampli de l'estic - amb cap part del cos, a excepció
del *porterodentro de l'àrea de porteria - alta, a excepció dels
llançaments, des de l'àrea de porteria
(c)Posició bàsica del jugador. La posició “bàsica” del jugador
que es troba en possessió de la bola serà: Posició del
cosequilibrada sobre els peus; agarri de l'estic amb les dues
mans (l'esquerra sempre en l'empunyadura),amb la cara plana de
la pala cap a la bola.
(d)Empunyadura bàsica. No existeix diferència entre drets i
esquerrans, sent els seus principals característiques: mans
separades, sent la ma esquerra la que es col·loca en la part
superior, agarrant el mànec, i la dreta per sota d'aquesta, en el
naixement de la canya, a manera d'acompanyament, per ajudar a
realitzar el mig gir que permet el control i colpegí de revés.
4.- JUGADORS I MATERIALS
Són 6 jugadors ( 5 més el porter) que componen cada equip,
limitant el nombre de canvis a realitzar, aquests es realitzarà
sempre quan la bola estiga fora dels límits del camp. L'estic és
aconsellable que s'adapti a l'alçada del jugador, el més adequat
per a cadascú és aquell que arribi, en posició vertical, a l'altura
de la cintura. El porter anirà equipat amb guants, casc, guardes i
estic .
No està permès el contacte entre jugadors com a càrregues o
embranzides. Tampoc està permesa la protecció del mòbil, de
manera que un jugador amb la bola no pot interposar el seu cos
entre aquesta i l'adversari. Se sanciona quan el defensor fa
intenció de jugar la bola.
5.- TÈCNICA DE L'HOQUEI SALA.
A. DESPLAÇAMENTS.
Es tracta de tenir un domini sobre la bola per part del jugador
de tal manera que li permeti realitzar canvis d'adreça i de ritme
mantenint el control del mòbil. S'utilitzen dues tècniques:
1. La CONDUCCIÓ de la bola, que té les següents
característiques: ●Empunyadura bàsica ●L'estic es creua per
davant del cos entre 45 i 60 graus. ●La bola haurà d'estar
situada davant dels peus, lleugerament a la dreta d'aquests,
facilitant el trasllat de la mateixa (no convé sobrepassar-la). ●El
contacte amb la bola ha de ser continu, com si fos pegada a la
cara plana del pal.
●Orientarem la cara plana de l'estic cap a on desitgem
desplaçar-nos.
2.El CONTROL, es tracta de desplaçar la bola per mitjà de suaus
embranzides alternatives amb l'estic en posició de dret i de
revés, amb el que la bola ja no va “pegada” a la cara plana com en
la conducció. Les seves característiques són: ●Mateix agarri de
l'estic que per a la conducció. ●El recorregut de la bola és de
dreta a esquerra i amb trajectòria obliqua cap a davant, sempre
amb embranzides de dret a revés o de revés a dret
(permanentment amb cara plana). ●L'estic canvia la seva posició
original o bàsica de dret a la de revés, fent-ho girar amb la ma
esquerra 180 graus i deixant que rellisqui per dins de la mà
dreta. Tornarà a la seva posició original, de dret, realitzant el gir
amb la mà esquerra en el sentit contrari. ●El temps de pèrdua de
contacte amb la bola ha de ser el mínim possible, evitant que el
contrari la robi. ●Amb l'estic en posició de dret, la bola es juga
millor cap a l'esquerra i avanci. ●Amb la posició de revés es
provoca el joc cap a la dreta i enrere.
B.DETENCIONS DEL JUGADOR AMB BOLA.
És necessari detenir la bola sense perdre el seu control. Per a
això cal realitzar un gir de 180º de l'estic amb la ma esquerra i
passar la pala de l'estic per a dalt de la bola, per oferir de nou la
cara plana de l'estic a la bola i detenir-la. Al mateix temps convé
avançar el peu esquerre quan el desplaçament siga avant y el dret
quan siga cap a enrere. Cal fer-ho amb energia i buscant el major
equilibri possible.
C.EL PASSE
Es realitza mitjançant una tècnica denominada push
(empènyer). Amb l'empunyadura bàsica i el cos enfront de la
bola s'empeny aquesta amb la cara plana de la pala de l'estic,
portant el pes del cos cap a el peu esquerre i continuant el
moviment de l'acompanyament del stick cap a endavant sense
sobrepassar nunca l'altura de l'espatlla. Una altra tècnica és el
slap (palmada). Es tracta d'impulsar la bola cap al company,
realitzant un arrossegament de la pala de l'estic pel sòl, previ al
contacte amb la bola.
D. LA PARADA. És el gest tècnic que utilitzarem per detenir la
bola de forma controlada en rebre una passada. Hi ha dos tipus
de parada: 1.Parada de dret: amb empunyadura bàsica baixem
l'estic fins al sòl cobrint el major espai de recepció possible.
2.Parada de revés: davant boles que li arriben al jugador a la seva
part esquerra. Amb empunyadura bàsica, el jugador deixa anar la
mà dreta i trasllada l'estic cap a la part esquerra del cos,
col·locant el bec o extrem de la pala en el sòl sense deixar anar la
mà esquerra.
6.- TÀCTICA DE L'HOQUEI SALA.
Consisteix en el conjunt de totes aquelles accions que poden
realitzar el jugador quan ataca i defensa durant un partit. Les
accions fonamentals són:
●OFENSIVA (tenim la bola): desmarcatges, atacs, contraatacs,
suports, espais lliures.
●DEFENSIVA (no tenim la bola): marcatges, replegaments,
cobertures, anticipació, pressing.
Bàsicament existeixen quatre moments en qualsevol partit:
ATAC, DEFENSA, CONTRAATAC I REPLEGAMENT. Depenent
d'una o una altra haurem de seguir els següents principis tàctics:
1.PRINCIPIS TÀCTICS DEFENSIUS:
●Recuperar la possessió de la bola.
●Impedir la progressió de l'equipo adversari.
●Protegir la porteria o zones propícies per al llançament.
2.PRINCIPIS TÀCTICS OFENSIUS:
●Conservar la possessió de la bola.
●Progressar cap a la porteria contrària.
●marcar gol
7.- INFRACCIONS MÉS HABITUALS Al REGLAMENT
a. Jugar la bola amb la part rodona de l'estic.
b. Tocar la bola amb el cos (mà, peu,…). Si una bola copeja a un
jugador de forma involuntària no serà declarada falta.
c. Jugar des del sòl, només es permet al porter.
d. Aixecar l'estic per sobre del maluc. i. Només es permet
elevar la bola en un llançament a porteria.
e. Copejar la bola amb l'estic, ni a l'estic del contrari.
f. Protegir la bola amb el cos si s'està parat: obstrucció.
g. L'arrossegament de la bola només està permès en el servei
del penal corner.
h. Les accions antiesportives, perilloses, així com la falta de
respecte als jugadors i àrbitres.
SANCIONS a favor DE L'EQUIP ATACANT
a. Cop franc en atac: La falta de l'equip defensor es produeix
fora de l'àrea, es treu d'on ha estat. Els jugadors de tots
dos equips han d'estar a 3 metres de labola, excepte el qual
va a realitzar el servei.
b. Penal córner: Quan la falta no intencionada la produeix dins
de l'àrea algun defensor.
- Els jugadors atacants:
El jugador que va a realitzar el servei ha detenir un peu
fos del terreny de joc i la resta dels atacants hauran
d’estar en el camp amb els seus estics i peus fos de l'àrea
fins que es realitzi el servei. No podrà llançar-se cap tir a
porteria fins que la bola hagi sortit de l'àrea i hagi estat
controlada per una jugadora..
- Els jugadors defensors:
Obligatòriament han de defensar el porter i tots els
jugadors de camp. Els jugadors que defensen han de
col·locar-se al costat contrari d'on es va realitzar el
servei.
c. Penal stroke:
Si la falta és voluntària dins de l'àrea.
- El jugador atacant: Llançament directe del jugador al
porter des d'una distància de 7 metres. El jugador que
llança només pot tocar la bola una vegada. - El porter:
Ha d'estar don els 2 peus trepitjant la línia de porteria
fins que el jugador atacant posi la bola en joc.
MECÀNICA DEL JOC i SERVEI
Obtenció del gol: la bola que entra en la porteria ha de ser
jugada arran de terra per algun jugador des del àrea del camp de
l'equip que defensa (encara que des de l'interior de l'àrea, y a
soles des d'aquesta zona, es pot elevar la bola).
- Servei de centre: després de cada gol, en començar el
partit o després del descans, amb un servei en qualsevol
direcció cap a un altre jugador. Tots els jugadors,
excepte el qual realitza el servei han de romandre fins
que es mogui la bola en la seva respectiva meitat de
camp.
- Servei lateral: quan salta les taules de banda, es
reprèn amb la bola sobre la línia de banda pel punt per
on va sortir i amb els contraris a una distància mínima
de 3 metres. Si va ser dins de l'àrea, es treu el més a
prop possible al punt de sortida, però fora de l'àrea.
- Servei de porteria: quan la bola surt pels fons,
impulsada per un jugador atacant o defensor de manera
involuntària. La bola es col·loca en qualsevol punt de
l'interior de l'àrea.