Infocruc 1

compromesos amb el món rural

www.cruc.info

JULIOL-SETEMBRE ‘13

2 Infocruc

Per saber més de Coordinació Rural de Catalunya:

www.cruc.info www.carnetrural.cat www.jovesnet.cat

O segueix-nos al facebook

Maquetació : Joan Basomba Edició: Coordinació Rural de CatalunyaRedacció: Equip de redacció de Coordinació Rural de Catalunya

En conveni amb

Infocruc 3

sumari

Editorial ............................................

La Finestra ........................................

El racó de les entitats ........................

- Solanell

Mer (Moviment d’educadors Rurals)......

- Coordinació Rural presenta el primer número de la revista Treski, la revista de la Ru i el Ral

- Coordinació Rural de Catalunya presenta el projecte I-care a les III Jornades Europees organitzades per ACEFIR

- Coordinació Rural de Catalunya present a la Fira de Sant Isidre de Solsona

- Coordinació Rural de Catalunya compareix a la Comissió d’Infància del Parlament de Catalunya

- Coordinació Rural de Catalunya viatja a Dinamarca

- L’experiència del projecte Servei de Voluntariat Europeu de la Barbora i la Sara

- Sorteig de places gratuïtes als campaments Naturcamp en tre els membres del carnet RuRal

45

6

9

Breus: Coordinació Rural ...................

- L’àmbit rural, repte de futur

11

- El treball en xarxa

- 31è Premis de civisme 2013

4 Infocruc

Coordinació Rural a partir de la seva escola Ruraltia, escola rural de te-rritori, medi natural i lleure, or-

ganitza un ampli ventall d’activitats i projectes de juny a setembre englo-bats dins l’escola d’estiu de Ruraltia.

En aquesta escola es realitzen: els campa-ments Naturcamp adreçats a nois i a noies de 6 a 12 anys, dividits en dos torns i que es fan a Cambrils dels Pirineus, Solsonès; tres camps de treball, dos d’internacionals i un de joves catalans, cada un d’ells treballa una temàtica diferent i s’ubica en un indret diferent de la geografia catalana; les Jorna-des Rurals, que enguany, arriben a la seva IX edició i es debatrà sobre Turisme i Món Ru-ral, aquestes es realitzaran el divendres 19 de juliol a l’ECA del Solsonès; el projecte de Servei de Voluntariat Europeu, SVE, on en-guany CRUC ha acollit a cinc joves de dife-rents nacionalitats ( Letònia, Eslovàquia, Re-pública Txeca i Polònia) i intercanvis juvenils.

A més a més, Coordinació té dues xarxes: XARES (Xarxa d’Agrupament Rurals d’Esplai) i MER (Moviment d’Educadors Rurals) ja que entén la importància del treball en xarxa, es-pecialment en les zones rurals per tal d’unir

esforços, fer sentir la veu més alt i compar-tir opinions, punts de vista, reflexions, en definitiva, junts per millorar el món rural.

I ofereix el servei RuRal i el Jovesnet a més de treballar projectes d’àmbit europeu ja si-gui el Grundtvig, que del 2012 al 2014 CRUC està participant en el projecte I-care, a partir d’ERCA o altres projectes en aquesta àrea.

I per últim, però no menys important, Coor-dinació Rural fa una tasca de representa-ció de les xarxes i persones individuals de l‘àmbit rural davant d’institucions i altres col•lectius amb l’objectiu d’aconseguir millores en l’àmbit rural, posar èmfasi en les diferents lleis, pactes o decrets i que es contempli les necessitats dels infants i joves dels àmbits rurals en educació, ha-bitatge, ocupació, noves tecnologies, en-tre d’altres. Per aquesta raó, CRUC dóna suport i ha aportat esmenes al Pacte per la Infància, ha realitzat la compareixença al Parlament de Catalunya per defen-sar el reconeixement dels infants i joves dels àmbits rurals com a col•lectiu amb menys oportunitats per raons geogràfi-ques i du a terme el projecte “+Rurali-Cat, Catalunya aposta més pel món rural.”

Editorial INFOCRUC

Segueix-nos al facebook

Infocruc 5

El dia de sant Cogesme a Solanell varem anar...” Així comença la cançó del Gall Negre, una de les

cançons més populars del Pirineu cata-là. Gràcies a aquesta cançó molta gent sap/sabem de l’existència d’un poble anomenat Solanell, que està al mu-nicipi de Montferrer i Castellbò, a l’Alt Urgell. Aquesta població es va que-dar sense habitants l’any 1972 (just quan va arribar-hi el corrent elèctric).

El despoblament que es produí al camp català durant les dècades dels seixanta i setanta, encara no s’ha superat. En molts d’aquests pobles, igual que a Solanell, l’arribada de tecnologia i infraestructu-res no feu que la gent s’arrelés més al territori, ans el contrari,” l’arribada de la carretera només servi perquè els joves marxessin més ràpid” em co-mentava fa anys un padrí del Pallars.

Des del 2010, però, a Solanell hi tor-na a haver activitat. Un projecte pre-tén impulsar el repoblament d’aquest poble i donar-li vida. Actualment ja hi viuen 3 persones i es preveu per aquest estiu l’arribada de més gent.

A Catalunya hi ha 135 pobles en ven-da, la majoria abandonats i, eviden-tment, serà molt difícil recuperar tots aquests nuclis. Molts pobles no tindran

la mateixa sort que Solanell i queda-ran abandonats per sempre. Quan un poble queda abandonat, no perdem només unes cases, perdem patrimoni, cultura... Si anar passejant per un bosc i trobar unes parets fetes de pedra que ens mostren unes feixes, que en algun moment havien estat conreades, és prou trist, imagineu-vos tot un poble.

El millor per no haver de recuperar po-bles, sens dubte, és que aquests no es despoblin, ajudant a la població que ja hi viu, i facilitant l’arribada de nova. Amb la crisi econòmica cada vegada hi ha més persones que decideixen tornar al món rural, ja sigui per continuar amb l’explotació agrària dels pares o per crear un negoci nou. És el moment per apro-fitar que les carreteres (corrent elèctric, telefonia, banda ampla...) serveixin per-què la gent torni als pobles, i en facin un ús per millorar la seva qualitat de vida.

Intentem que aquesta nova població faci arrels i continuïn donant vida a molts llocs del país, que si són meravellosos és pre-cisament perquè hi ha gent, que cuiden i vetllen pel territori, ja sigui llaurant un camp, fent pasturar un ramat o senzilla-ment vivint- hi... i esperem que tal i com des de fa uns anys s’estan reintroduint l’ós i el llop al Pirineu, d’aquí uns anys no s’hagi de reintroduir l’home al món rural.

La finestra

Albert Solé i CasalsPresident de Coordinació Rural de Catalunya

INFOCRUC

6 Infocruc

El racó de les entitats INFOCRUC

El trEball En xarxa

L’objectiu de XARES aquest 2013 ha estat aglutinar les entitats d’esplai rurals i facilitar les inte-

raccions, les relacions i el treball en xarxa, entre diversos àmbits dins del món del lleure o l’educació no formal.A l’esplai s’estableixen diversos tipus de relacions: les d’infant-monitor, esplai-família, entitat-municipi, amb el territori i la gent que hi viu, amb l’entorn mediambiental i els recursos disponibles... Aquestes relacions, com a monitores i monitors, ens serveixen per a promoure i facilitar l’adquisició de valors com: la participació, el res-pecte i valorar i gaudir el territori en el que vivim, en els nostres casos, en entorns rurals.

Al món rural és necessari establir re-lacions que enforteixin els vincles dels infants i joves al territori per evitar processos de despoblament; si una persona aprèn a descobrir que sigui on sigui sempre pot passar-s’ho bé i aprendre, vol dir que la feina com a monitors i monitores està funcionat perquè hem creat un vincle entre les persones i el territori. Aquesta tas-ca potser no es visible a curt termini però és la base de la vida als entorns rurals.Des de XARES pensem que el treball en xarxa entre els diferents esplais és quelcom molt necessari si parlem de lleure rural, ja que enriqueix qualse-vol projecte que es porti a terme.

Infocruc 7

Aquest darrer any les entitats han participat en:- Les jornades de formació de XARES realitzades a l’octubre a Solsona. - El projecte “in generació rural digi-tal” al desembre. En aquest projecte joves de Vidreres, Oliana, Peramola i Solsona van desplaçar-se a Cambrils dels Pirineus durant 3 dies per a re-flexionar sobre les seves motivacions com a joves i com aquestes, sovint, entren en contradicció amb la realitat del món rural.- I finalment, a l’estiu entitats com l’esplai de Maçanet de la Selva, l’Esplai Riallera i l’Esplai Vidrerenc realitzen activitats com: casals d’estiu, camps de treball i campaments com a com-plement del treball realitzat al llarg de l’any.A més a més, aquest curs el tanquem amb l’entrada de dues noves entitats a la xarxa: l’esplai de Castellar de la Ribera i l’esplai de Maçanet de la Sel-va.

El racó de les entitatsINFOCRUC

Per tant, a XARES, seguim i seguirem apostant per l’educació no formal, per crear xarxes i vincles entre les persones i el seu entorn, per integrar, per inventar, per gaudir i conèixer, per aportar i proposar, per participar, per motivar i sobretot per facilitar que cada infant i jove tingui una mirada crítica i respectuosa, un criteri propi i el desenvolupament d’unes aptituds que portarà a la seva motxilla perso-nal i que li serviran no només als es-pais de joc dins del cau sinó tota la seva vida.Us esperem al setembre amb + for-mació + reptes i + projectes!

8 Infocruc

PrEmis dE CivismE 2013

La Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Benestar Social i Família convoca els Premis de Civisme 2013 que pretenen reconèi-xer públicament a persones i entitats compromeses amb el valors cívics.

Aquesta convocatòria dels Premis Civisme consta de les següents modalitats: 31è Premi Serra i Moret, per a obres i treballs sobre civisme en llengua catalana, 27è Premi Jaume Ciurana, a l’actuació cívica juvenil i el 18è Premi Civisme als mitjans de comunicació.

Modalitats dels Premis

• El Premi Serra i Moret és el primer premi de civisme convocat. Data de 1982 i porta el nom del prohom català, Manuel Serra i Moret. Premia obres d’assaig, treballs pedagògics, còmics i guions de curtmetratge sobre civisme.

• Els Premis Jaume Ciurana volen fomentar en el jovent el gust per les respon-sabilitats, la capacitat associativa, la cooperació i l’esperit de servei, i també el compromís envers la societat i l’estimació i el respecte per la natura. Aquests premis van ser instituïts per l’Associació Mossèn Batlle, fa vint anys, en re-cord i homenatge a Jaume Ciurana i Galceran, antic escolta i soci de l’entitat, d’inqüestionable estimació a Catalunya i d’exemplar actuació cívica.

• Els Premis als Mitjans de Comunicació amplien el camp de participació als àmbits televisiu, radiofònic, premsa escrita i de pàgines web de contingut cívic. Guardona treballs o conjunt de produccions que hagin sobresortit pel tractament dels valors de civisme i hagin exercit un determinat impacte social.

Les bases i la resta de la documentació les podeu trobar en la següent adreça electrònica, gencat.cat/benestarsocialifamilia/civisme/premis

El termini de presentació de candidatures finalitzarà el proper 30 de setembre de 2013

El racó de les entitats INFOCRUC

Infocruc 9

INFOCRUC MER (MOVIMENT D’EDUCADORS RURALS)

l’àmbit rural, rEPtE dEl futur

Olga Buenaventura BossaDiplomada en Educació Social i Llicenciada en Psicopedagogia per la Universitat de Lleida.

Màster Universitari en Recerca Educativa. Doctoranda del programa “Educació, Societat i Qualitat de vida”. Experiència com monitora de lleure en el món rural en la comarca de l’Alt Urgell.

Actualment és investigadora en formació del Departament de Pedagogia i Psicologia de la Universitat de Lleida

Alba Solé PalMagisteri d’educació especial per la universitat de Barcelona Màster en Orientació i Estratègies en el contex social per el Debat Educatiu.Monitora de lleure en esplai de l’Alt UrgellActualment, treballa com a mestra en una escola de la Seu d’Urgell.

És un fet innegable que l’entorn rural és significatiu en el nostre context. Des de fa algunes dè-

cades, l’àmbit rural es troba sotmés a un procés de transformació amb constants canvis que afecten als dife-rents sistemes socials, i, com a con-seqüència, també al sistema educa-tiu. Segons Mayoral (2008) aquests canvis es poden analitzar a partir de tres escenaris: el social, el cultural i l’econòmic.

Aquestes transformacions socials es relacionen amb canvis en els movi-ments demogràfics, algunes famílies es desplacen a entorns rurals buscant una vida alternativa a la que poden trobar en nuclis urbans. Apareixen nous moviments d’immigració en en-torns rurals que formen part de la vida social del territori i nous valors cultu-rals i socials. També existeixen noves formes de producció, noves ocupa-cions del tercer sector, algunes deri-vades del turisme rural, i apareixen també noves formes de participació i

socialització, i com a conseqüència es consoliden nous rols socials. Parlem doncs, d’un canvi cultural que és actiu de manera significativa en les zones rurals. Cal destacar, però, que l’àmbit educatiu no es manté aliena a aques-tes transformacións. Segons Àlvarez (2009) l’escola rural haurà d’assumir aquestes transformacions i donar-hi resposta. Això implicarà prendre de-cisions sobre quin model formatiu cal aplicar als nens i nenes, quina cultu-ra transmetre i trobar la seva pròpia identitat. Cal, doncs, preguntar-se com aquests canvis seran percebuts i integrats en els entorns rurals, donat que no podem oblidar la presència i la força de la cultura autòctona en aquests contexts.

El nou escenari econòmic dóna lloc a destacar la combinació del treball tradicional agrícola i ramader amb les noves activitats derivades de l’extensió del turisme, el temps lliure i les activitats esportives en zones ru-rals.

10 Infocruc

INFOCRUC

Aquestes activitats estan relaciona-des, sovint, amb la restauració i la producció artesanal de productes del territori.

En quant a les escoles rurals, hi ha presència d’escoles de primària, però quan els nens i nenes arriben a l’edat de cursar l’Educació Secundària Obli-gatòria, és necessari traslladar-se a nuclis urbans. Tot i que en alguns ca-sos es poden desvincular del poble, existeixen nombroses iniciatives per tal d’establir un equilibri i promoure la participació d’aquests nois i noies en les activitats del poble durant les tardes, els caps de setmana, i les va-cances (Ribas, 2011). No obstant, un dels factors que condicionen a molts joves viure fora de les seves zones

ruarls d’origen, és la necessitat de traslladar-se a les zones urbanes per realitzar els seus estudis superiors. Són moltes, però insuficients, les ini-ciatives que naixen amb la fi de pro-moure l’ocupació dels joves en els te-rritoris rurals.

Segons dades de l’Enquesta a la Po-blació Activa (EPA) del 2012 que realitza l’Observatori Català de la Jo-ventut, situa al col•lectiu dels joves d’edats compreses entre 16 i 29 anys amb una taxa d’atur del 38,4% i es calcula que la situació és més greu a les zones rurals on existeix un despo-blament de capital jove que migra als nuclis urbans tot i que es comença a veure un cert retorn dels joves a nu-clis urbans.

MER (MOVIMENT D’EDUCADORS RURALS)

A continuació us deixem algunes preguntes per reflexionar,

Com l’escola rural i els moviments rurals poden donar resposta a aquestes transformacions?

Quines competències han de tenir els educadors i educadores que treballin en l’entorn rural?

Com es podran compaginar els interessos individuals del territori amb dotar als nens i nenes de la zona d’una formació més àmplia que els permeti abor-dar problemàtiques més generals?

Infocruc 11

breusINFOCRUC

CoordinaCió rural presenta el primer número de la revista treski, la revista de la ru i el ral

Esteu llegint el primer número de la revista TRESKI, una publicació digital i de periodicitat semes-

tral adreçada a tots els membres del carnet RuRal, a les seves famílies i als mestres de les escoles rurals catala-nes. Treski és l’eina amb la qual els mem-bres del carnet estan informats, les famílies poden reflexionar o debatre sobre aspectes educatius relacionats amb els seus fills i les seves filles i els equips de les escoles rurals poden donar a conèixer els seus projectes educatius i actuacions. La revista Treski, que utilitza el format digital per adaptar-se a l’era de la tec-nologia en la qual vivim i ser un ins-trument de treball a les escoles, ofe-reix notícies, curiositats, avantatges, passatemps i propostes per fer, ja que s’estructura en diferents seccions que pretenen donar resposta als membres del carnet, a les famílies i a les escoles. Per aquest motiu, compa-gina la informació sobre actuacions que Coordinació porta a terme dins el projecte +RuraliCat, com el treball pel reconeixement dels infants i joves dels àmbits rurals com a col•lectius

amb menys oportunitats per raons geogràfiques, amb passatemps, pro-postes d’activitats i receptes de cui-na, entre d’altres. Propostes d’on fer servir el carnet RuRal o bé d’activitats divertides, lúdiques i educatives que poden realitzar a casa amb tota la fa-mília, a l’escola o amb amics.Coordinació Rural de Catalunya tre-balla pel territori i des del territori, per això, vol dotar d’eines a la gent dels àmbits rurals, així com, divulgar les seves iniciatives i opinions i defen-sar la seva gent i el seu dia a dia.

TRESKI, la revista de la Ru i el Ral!

www.carnetrural.cat

12 Infocruc

breus INFOCRUC

Els dies 29 i 30 d’abril es va celebrar al Centre Municipal d’Educació de Palafrugell les III Jornades Europees

amb el lema el treball en xarxa per a una ciutadania europea activa, organit-zades per ACEFIR ( Associació Catalana per l’Educació, la Formació I la Recerca).

La inauguració de les Jornades anà a càrrec del Director Territorial d’Ensenyament, l’Alcalde de Palafrugell, Juli Fernández, el Regidor d’Educació i Cultura i la Presidenta d’ACEFIR, Rosa M. Falgàs.

Seguidament, es realitzà la ponència “les polítiques d’educació i formació de la Comissió Europea: Erasmus per a tothom. Grundtvig, quo vadis?” a

CoordinaCió rural de Catalunya presenta el projeCte i-Care a les iii jornades europees organitzades per aCeFir

càrrec de Blanca Admetlla i M. Teresa Pedraz, assessores i responsables de Grundtvig de l’OAPEE ( Organisme Autò-nom de Programes Educatius Europeus ). Durant la seva intervenció van desta-car la importància del projecte Grundt-vig, les oportunitats que havia suposat a nivell de participants i d’intercanvi d’experiències i d’interlocutors. Així com, les perspectives de futur del pro-grama i els canvis que implica, el primer canvi palès és el nom: Erasmus per a tothom, també hi ha canvis en el fi-nançament, entre d’altres.

Posteriorment, intervingué Neus Loza-no, responsable dels programes euro-peus del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya amb la

Infocruc 13

breusINFOCRUC

ponència “l’experiència de Catalun-ya en els programes europeus per l’aprenentatge al llarg de la vida”. Neus donà pautes i aspectes per reflexionar, realitzà una anàlisi sobre les oportuni-tats de l’aprenentatge al llarg de la vida i acabà la intervenció amb la frase “el fu-tur és els qui s’atreveixen a explorar-lo”.

Tot seguit, s’exposaren dos projectes Grundtvig d’arreu de Catalunya. El 1r, del Servei d’Ordenació Curricular de l’Educació d’Adults del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Ca-talunya a càrrec de Montserrat Millian.

El 2n, de Coordinació Rural de Catalun-ya, CRUC a càrrec de Marta Erola. La intervenció començà amb una breu in-troducció sobre l’entitat, es donà el punt de vista sobre aspectes de les ponències anteriors i es presentà explicà el projec-te “comunicació intergeneracional i gent activa en el món rural, i-care” , projecte del 2012 al 2014 i els interlocutors són Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Holanda, Hongria i Catalunya.

La sessió de tarda s’inicià amb quatre projectes Grundtvig realitzats a les co-marques de Girona:

- Associació Artistes de Girona, TACA a càrrec de Mònica.

- Fundació Astres

- Consell Comarcal de l’Alt Empordà (Joventut) a càrrec de M. José Navarro.

- ACEFIR a càrrec de Rosa M. Falgàs.

Coordinació Rural no va poder estar pre-sent a les ponències del dia 30 tanamteix cal comentar que es va presentar i par-lar del treball en xarxa a nivell europeu. L’Educació d’Adults als Països Nòrdics a càrrec de Graciela Sbertoli i ella com a presidenta de la xarxa EBSN exposà la xarxa European Basic Skills Network.

També hi hagué la intervenció de Ro-ser Bertran amb la Xarxa de la Formació Professional i finalment l’acte de cloen-da de les Jornades.

14 Infocruc

Coordinació Rural present a la Fira de Sant Isidre de Solsona a partir d’un estand des d’on ha informat

i presentat projectes de Coordinació Ru-ral de Catalunya.

breus INFOCRUC

CoordinaCió rural de Catalunya present a la Fira de sant isidre de solsona

Alhora, ha recollit signatures per do-nar suport a la proposta de resolució pel “reconeixement dels infants i joves dels àmbits rurals com a col•lectiu amb menys oportunitats per raons geogràfi-ques”. Aquesta resolució s’ha presen-tat en tots els Grups Parlamentaris i el dimarts 14 de maig es defensarà en la compareixença a la Comissió xd’Infància del Parlament de Catalunya.

També s’ha donat a conèixer la campan-ya +RuraliCat i s’ha venut números per aconseguir més recursos econòmics per becar nens i nenes dels àmbits rurals a activitats d’estiu de lleure. El número premiat ha estat el 1.625. El premi és un dinar per a dues persones al Restaurant Can Boix de Peramola, Alt Urgell.

Infocruc 15

breusINFOCRUC

CoordinaCió rural de Catalunya Compareix a la Comissió d’inFànCia del parlament de Catalunya

La directora de Coordinació Rural de Catalunya, Marta Erola, va comparèi-xer a la Comissió d’infància del pas-

sat dimarts 14 de maig al Parlament de Catalunya per presentar l’entitat davant dels diputats i diputades dels diferents Grups Parlamentaris, així com, va pre-sentar els reptes de l’organització dels quals destaca la proposta de resolució sobre el reconeixement dels infants i jo-ves dels àmbits rurals com a col•lectius amb menys oportunitats per raons geo-gràfiques. Per aquesta raó, membres de l’entitat estan recollint signatures a par-tir de la web www.ruralicat.cruc.info i també en format paper en diferents poblacions catalanes. Cal destacar que tots els Grups Parlamentaris s’han mos-

trat favorables i han valorat en positiu la proposta i no veuen inconvenient en aprovar-la .

Alhora, Marta com a representant de CRUC va presentar diferents esmenes pel Pacte per la Infància en les que tots els Grups Parlamentaris van estar-hi d’acord en general, tot i que hi va haver alguna matisació, i des del Departament de Benestar Social i Família impulsor del Pacte ja han afegit en l’esborrany gran part de les esmenes presentades. Es preveu aprovar-lo abans de finalitzar l’estiu amb el màxim suport dels Grups parlamentaris i amb el major nombre de suport d’entitats que treballen en l’àmbit de la infància i adolescència.

16 Infocruc

Els dies 18, 19, 20 i 21 de juny va tenir lloc a Dinamarca la tercera trobada del projecte I-care, en el qual Coordinació Rural de Ca-

talunya participa. El projecte I-care és part del programa Grundtvig, que finança, amb fons de la Unió Europea, projectes internacionals des-tinats a millorar l’aprenentatge en els adults. Sis països participen en el projecte I-care: els Països Baixos (que tingueren la iniciativa i pre-sentaren el projecte), Alemanya, Bèlgica, Cata-lunya, Dinamarca i Hongria. Entitats que, com Coordinació Rural de Catalunya, treballen en el desenvolupament del món rural, representen cada un d’aquests països.

L’objectiu fonamental del projecte I-care és mi-llorar les relacions intergeneracionals als pobles rurals: aconseguir que la gent gran participi ac-tivament en la vida del poble i, juntament amb la gent jove, contribueixi a crear un futur millor per a la seva comunitat. L’educació és essen-cial per aconseguir-ho. Durant els dos anys que dura el projecte (setembre 2012 – agost 2014), les entitats dels països que l’integren treba-llen conjuntament intercanviant experiències i idees a través, per una banda, de visites a cada un dels sis països i, de l’altra, del treball de cada entitat al seu propi país. La primera trobada va ser a Catalunya (octubre de 2012) i la segona als Països Baixos (març de 2013).

breus INFOCRUC

CoordinaCió rural de Catalunya viatja a dinamarCa

La visita a Dinamarca va ser molt profitosa i interessant. Dinamarca és un país molt rural, amb pobles i nuclis molt petits i escampats pel territori. El sentiment de comunitat que tenen els habitants dels pobles danesos és molt gran i això els empeny a tirar endavant moltes activi-tats en grup en benefici de tot el poble. La tro-bada va ser al nord de Dinamarca, a la zona de Nordjyland i Mariager. Es van visitar diversos centres comunitaris en petits pobles, es van fer reunions amb gent del territori que pertany a diverses entitats i es va poder veure com orga-nitzen activitats de tot tipus per mantenir vius i actius els pobles. CRUC va participar de les di-verses reunions de treball, debats i visites que van tenir lloc durant la trobada.

La majoria dels pobles visitats tenien un petit centre comunitari (o centre cívic) a disposició dels habitants, gestionat per persones del po-ble, sobretot persones grans ja jubilades que dediquen el seu temps a la comunitat d’aquesta manera. Aquests centres, que són l’autèntic punt de trobada del poble, organitzen activi-tats de moltes menes (cursos, dinars, bingos, representacions teatrals, festes...) i apleguen gent de totes les edats. A més de participar en aquests centres, els habitants dels pobles del nord de Dinamarca que CRUC va poder visitar són en general molt actius. En més d’un cas,

Infocruc 17

breusINFOCRUC

per exemple, els habitants d’un poble s’han ajuntat per construir un parc infantil i alhora familiar per a ús de tots els habitants

Una de les visites més interessants va ser al petit poble de Nørholm. Els seus habitants, que lluiten des de fa anys per mantenir oberta l’escola pública, gestionen un centre comunita-ri en el qual realitzen diverses activitats al llarg de l’any (en alguna ocasió fins i tot han repre-sentat òpera al petit escenari de la sala gran del centre). Com en la majoria dels centres comu-nitaris, la gent gran és la més involucrada en la gestió i l’organització de les activitats que s’hi fan. Els mateixos encarregats del centre tam-bé s’ocupen d’una petita botiga de queviures situada a l’edifici del costat. L’antic propietari d’aquesta botiga, l’única del poble, es va veure obligat a tancar-la per falta de beneficis. Per-què no desaparegués, els habitants del poble se’n feren càrrec i aconseguiren mantenir el negoci (vegeu foto 2). Actualment la boti-ga està oberta dues hores cada dia, però els clients habituals en tenen una clau per anar a buscar el que els fa falta a qualsevol hora. Així, els habitants de Nørholm mantenen obert un

negoci imprescindible per mantenir viu el po-ble i per facilitar la vida a la gent gran que no pot desplaçar-se lluny per anar a comprar pro-ductes bàsics.

La petita escola de Nørholm ha aconseguit des-tacar entre els centres educatius de la zona i sobreviure al tancament massiu d’escoles pe-tites que ha patit Dinamarca les últimes dèca-des. L’escola inclou un programa especialitzat adreçat a nens amb dificultats per seguir el curs normalment. Aquests nens fan classe en una granja just al costat de l’escola, on compaginen les classes convencionals de matèries bàsiques amb el treball a la granja. Els nens estan moti-vats, segueixen un ritme adequat al seu nivell i aprenen molt mes del que aprendrien en una escola convencional.

Amb exemples com el del Nørholm, els mem-bres del projecte I-care podran idear, preparar i, en un futur, portar a terme accions que aju-din a millorar les relacions entre els habitants de les zones rurals. La propera trobada dels membres del projecte serà a Hongria l’octubre d’aquest any.

18 Infocruc

breus INFOCRUC

la nostra experiènCia en el projeCte servei de voluntariat europeu, sve

Som la Barbora i la Sara d’Eslovàquia, un petit país situat al centre d’Europa, cone-gut també com el Cor d’Europa. El dia 3

de juny vam arribar, per primera vegada en les nostres vides, a Catalunya a través del projecte de Servei de Voluntariat Europeu, SVE. Després d’un llarg viatge vam arribar a Solsona, lloc on estarem durant els propers tres mesos.

També participen, en aquests moments, en aquest projecte una noia de Polònia, un noi de la Repúbica Txeca i a principis de juliol arribarà una noia de Letònia.

El dia següent ens van presentar el programa i les tasques que havíem de realitzar durant la nostra estada aquí. Participarem en diferents projectes com campaments per nens, camps de treball per joves locals i camps internacio-nals per majors de 18 anys.

Per entendre millor el projecte els tècnics de l’entitat ens van ensenyar els tresors que s’amaguen en aquesta part de Catalunya, enca-ra no massa marcada per l’home. Vam desco-brir els paratges verds i i muntanyosos del Sol-sonès – vam visitar indrets preciosos, pobles molt bonics i també vam conèixer els llocs on estarem instal•lats durant les activitats d’estiu.

També hem visitat Barcelona. Aquests viatges i descobertes ens han agradat molt i ens han fet molt bona impressió i a més, hem rebut molt bon tracte de la gent.

Una vegada ubicades i sabent les tasques que havíem de fer vam començar per desenvolupar el primer projecte, el projecte Let´s explore Eu-rope. Una activitat adreçada a nens i nenes de les escoles rurals, que gràcies el carnet RuRal, tres escoles (l’Espolla, Coll de Nargó i Olost) i per tant, els seus alumnes es van beneficiar d’aquesta activitat gratuïta i en anglès durant els dies 13 i 14 de juny.

Barbora Sara

Infocruc 19

breusINFOCRUC

El nostre castellà millora dia rere dia, gràcies a les classes d’espanyol que fem amb la Laura, que in-tenta fer-ho el més útil i interessant possible per a nosaltres. I alhora gràcies a les oportunitats que tenim de parlar-lo i posar a la pràctica allò que hem après. També estem aprenent algunes frases i paraules en català i volem aprendre’n més perquè ens encanta.

Vam preparar uns passaports pels alumnes i així simulant un viatge els nois i noies van descobrir i conèixer el menjar típic, la capital, l’heroi i indrets del nostre país, Eslovàquia, i també de Polònia i la República Txeca a partir de jocs i activitats.

Fou una experiència molt interessant tant per nosaltres com pels nens. Nosaltres vam gaudir molt fent aquest projecte i els nens el van rebre molt entusiasmats. També hem començat a fer un treball de suport en el projecte Carnet Rural (fent activitats en anglès per la pàgina web www.carnetrural.cat) i estem preparant material pels campaments on estarem com a monitores.

Òbviament, també tenim temps lliure i l’aprofitem per descobrir més Solsona, les seves tradicions, menjars típics, la seva gent i vida, que és mot diferent a la que coneixíem. I també ens agraden les festes i també les migdiades.

Per a nosaltres, el Servei de Voluntariat Europeu és una experiència molt enriquidora ja que ens fa més responsables i estimula la nostra creativitat. Alhora, gaudim molt pel fet de conèixer gent nova i amb alguns ja ens hi hem fet amics. I millorem les nostres capacitats i competències personals- en la comunicació, treball en equip, confiança en un mateix, etc.

En definitiva, ens agrada molt estar aquí i esperem continuar aprenent i tenint noves experiències!

20 Infocruc

Coordinació Rural de Catalunya ha realitzat un any més una campanya d’estiu amb la finalitat que els nens i les nenes del carnet RuRal tinguin l’oportunitat de participar d’activitats educatives i lúdiques a l’estiu, de for-

ma gratuïta.

Així, el divendres 7 de juny es va realitzar el sorteig anual de places gratuïtes als campaments Naturcamp entre els membres del carnet RuRal dels 6 als 12 anys amb la campanya “Viu l’estiu als campaments Naturcamp “

En aquests campaments els nens i nenes treballen l’entorn natural i l’anglès. Enguany sota el lema l‘aventura dels llibres per fomentar l’hàbit de lectura entre els infants i viure grans aventures a partir dels llibres. Campaments que es rea-litzen a Cambrils dels Pirineus, Solsonès.

Aquí hi ha el número de carnet, nom i població dels guanyadors/es:

> Naturcamp I, per a nens i nenes de 6 a 8 anys:

- a434 Judit D. de Lladurs

- a1610 Jan V. del Carme

- a1546 Mercè C. d’Oristà

- a1753 Lluc A. de Castelfollit del Boix

> Naturcamp II, per a nens i nenes de 9 a 12 anys:

- a1819 Alba T. de la Llacuna

- a1554 Aina M. de Santa Maria d’Oló

- a1814 Guillem D. de la Llacuna

- a232 Jordi V. de Pinós

A tots ells moltes felicitats i els desitgem que passin un estiu inoblidable al Na-turcamp

breus INFOCRUC

sorteig de plaCes gratuïtes als Campaments naturCamp entre els membres del Carnet rural

Infocruc 21

22 Infocruc