Date post: | 07-Mar-2016 |
Category: |
Documents |
Upload: | observatori-permanent-de-la-immigracio-lleida |
View: | 219 times |
Download: | 0 times |
1
INFORME SOCIODEMOGRÀFIC DE LA
POBLACIÓ ESTRANGERA RESIDENT A LA CERDANYA
OBSERVATORI PERMANENT DE LA
IMMIGRACIÓ LLEIDA
2
Jordi Garreta
( Director del Projecte)
Pablo Petreñas, Marta Massana, Ozgur Günes, KoKouvi Tété, Núria
Llevot, i Olga Bernad.
Lleida, setembre de 2011
Copyright dels autors
3
ÍNDEX:
1.-‐ INTRODUCCIÓ. ................................................................................................................. 4
2.-‐RELACIÓ ENTITATS COMARCALS ENTREVISTADES A LA CERDANYA. ............................... 5
3.-‐ DADES DEMOGRÀFIQUES: LA CERDANYA........................................................................ 6
I.-‐ Evolució de la immigració a la comarca. ........................................................................... 6
II.-‐ Situació laboral dels estrangers a la comarca. ................................................................ 10
III.-‐ Estrangers en el sistema educatiu de la comarca. .......................................................... 16
3.1. Ensenyament Infantil : evolució i situació actual. ................................................ 17
3.2. Ensenyament Primari: evolució i situació actual................................................. 19
3.3.Ensenyament Secundari: evolució i situació actual. ............................................ 22
3.4. Ensenyament professional de grau mitjà CFGM: evolució i situació actual......... 25
3.5. Batxillerats: evolució i situació actual. ................................................................. 27
4.-‐ ELS ESTRANGERS A LA COMARCA DE LA CERDANYA : EL PUNT DE VISTA DELS ENTREVISTATS....................................................................................................................... 29
4.1. L’Administració i els estrangers. .......................................................................... 29
4.2. L’educació i els estrangers. .................................................................................. 31
4
1.-‐ INTRODUCCIÓ
Els darrers anys, la immigració s'ha convertit en centre d'interés d'administracions,
organitzacions no governamentals... i dels mitjans de comunicació, sobretot pel nombre de
persones que s’han instal·∙lat a les nostres comarques, però també per la diversitat d’orígens i
de cultures d’aquestes persones. A les comarques de Lleida, malgrat que en nombre global no
es signifiquin per un important volum d'immigració si ho comparem amb la resta de Catalunya,
el nombre de persones d’origen estranger també s’ha incrementat notablement els darrers
anys, això sí, amb desigual presència segons la població o la comarca. Aquesta circumstància,
juntament amb el perfil de les persones que s’hi han instal·∙lat, ha fet que l’impacte de la
immigració en el territori hagi estat desigual i diferent.
L’OPI de les comarques de Lleida té com a objectiu analitzar l’evolució realitzada i l’impacte
que ha tingut i té la immigració, a més de difondre treballs de recerca i intervencions que es
realitzen per a afavorir la integració de les persones d’origen estranger i la cohesió social.
Durant el 2010-‐11 hem realitzat un estudi sobre aquesta població a les comarques de Lleida a
partir de dades estadístiques oficials que ha de permetre conèixer l’evolució en número i el
perfil de les persones estrangeres, aixi com la seva situació laboral i educativa. A més, s’ha
realitzat un treball empíric, utilitzant l’entrevista en profunditat, amb la intenció de detectar
els impactes que està tenint el fenomen a cada comarca, per tal d’identificar les línies de
treball prioritàries en l’àmbit social, sanitari, educatiu i de l’administració i tercer sector.
El document que teniu a les mans presenta l’anàlisi realitzada de la comarca de la Cerdanya,
una de les analitzades en l’estudi.
5
2.-‐RELACIÓ ENTITATS COMARCALS ENTREVISTADES A LA CERDANYA
COMARCA LOCALITAT ENTITAT LLOC ENTREVISTA MES/ANY
CERDANYA Puigcerdà Consell Comarcal Puigcerdà Desembre/2009
CERDANYA Puigcerdà Ajuntament Puigcerdà Desembre/2009
CERDANYA Martinet Zer-‐Baridà -‐ Batllia Martinet Desembre/2009
6
3.-‐ DADES DEMOGRÀFIQUES: LA CERDANYA
I. Evolució de la immigració a la comarca
Pel que fa als moviments de població estrangera a la Cerdanya s’observa, a la gràfica número
1, que hi ha una tendència creixent en l’arribada d’estrangers a la comarca. Des de l’any 2000
es produeix un increment constant fins l’any 2008, aquest any s’assoleix el percentatge més alt
d’immigrants amb un 20,1% de la població total. A partir d’aquesta any es produeix un descens
fins arribar al 16,6% l’any 2010. En termes absoluts passem de 532 estrangers a l’any 2000 als
3080 de l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a la comarca a l’any 2010 restaria 1,7
punts percentuals per sota de les dades referides a la província (gràfica número 2) i 0,65 punts
percentuals per sobre de les dades de la Comunitat a l’any 2010 (15,95%)
Gràfica núm. 1
Tendència de l’arribada d’estrangers a la Cerdanya
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
3,8 5,4
8,0
10,1
12,1
15,0 16,0
17,9
20,1
17,6 16,6
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
7
Gràfica núm. 2
Tendència de l’arribada d’estrangers a la Província de Lleida
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
Aquesta població nouvinguda es reparteix per franges d’edat i sexe seguint la distribució que
ens mostra el gràfic següent.
Gràfica núm. 3
Evolució de la població estrangera a la Cerdanya, per sexe i edats
2,6 3,0 4,6
6,4 8,1
11,3 12,9
13,9
16,2 17,8 18,3
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
12,0 10,2 9,6 9,9 10,3 9,0 9,6 10,0 9,8 10,4 10,5
8,5 7,5 7,8 8,0 7,6 7,8 8,6 9,1 8,6 10,2 10,4
31,4 37,1 40,4 42,2 41,7 44,8 43,5 41,6 43,0 42,9 41,3
35,9 36,4 36,4 34,9 36,1 34,8 35,0 36,0 35,3 34,7 35,7
5,8 4,1 2,7 2,2 1,9 1,4 1,2 1,2 1,2 0,8 1,0
6,4 4,7 3,2 2,9 2,5 2,2 2,0 2,0 2,0 0,9 1,1
De 64 a 85 i més D %
De 64 a 85 i més H %
De 19 a 64 anys D %
De 19 a 64 anys H %
De 0 a 19 anys D %
De 0 a 19 anys H %
8
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
De les dades es desprèn que malgrat certes oscil·∙lacions no hi ha variacions significatives
segons els anys d’arribada i s’aprecia que la franja majoritària dels nouvinguts, tant per homes
com per dones, és la franja compresa en les edats productives (19 a 64 anys). Hi ha una
diferència entre homes i dones que ha oscil·∙lat al llarg dels anys, unes vegades a favor dels
homes i altres a favor de les dones, entre 0,8 i 10%. No obstant, sembla que els darrers anys
s’ha mantingut una certa diferència a favor dels homes amb un 5,6% a l’any 2010. Respecte als
menors de 18 anys, se situen els percentatges entre el 8% i 12% tant per nois i noies i s’aprecia
un increment significatiu en el dos darrers anys (10,4% per les noies i 10,5% pels nois). Pel que
fa a les persones majors de 64 anys s’aprecia un descens, tant en homes com dones, des de
l’any 2000 (5,8% i 6,4%) fins al 2010 (1% i 1,1%).
Si estudiem la distribució de la població nouvinguda per àrees d’origen la següent gràfica ens
mostra la següent distribució:
Gràfica núm. 4
Evolució de la població estrangera a la Cerdanya segons continent d’origen
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’ IDESCAT
Observem que:
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
48,6 39,6 26,0 22,3 19,5 18,7 21,6 31,4 31,2 34,8 36,6
5,4 4,5 9,7 11,6 12,8 12,9 14,5 8,0 8,0 7,8 8,1
16,0 18,7 13,3 11,8 10,3 9,5 8,1 7,0 7,2 7,2 7,1
1,8 0,8 0,5 0,9 0,9 0,8 0,4 0,3 0,3 0,2 0,3
24,5 34,3 49,2 52,4 55,9 57,4 54,5 52,5 52,4 49,1 46,9
3,6 2,1 1,3 0,9 0,7 0,8 0,9 0,8 0,8 0,9 1,0 Àsia i Oceania %
Amèrica Sud /Central %
Amèrica N %
Àfrica %
Resta Europa %
U.Europea %
9
a.-‐ Els estrangers procedents dels països que formen la Unió Europea han disminuït al llarg el
període. A l’any 2000 representaven el 48,6% de la població estrangera a la Cerdanya i amb
oscil·∙lacions al llarg del període, a l’any 2010 representen el 36,6%. En canvi els estrangers
originaris dels països europeus de fora de la Unió han augmentat al llarg del període. A l’any
2000 representaven el 5,4% de la població estrangera; amb oscil·∙lacions a llarg del període i
una tendència final creixent a l’any 2010 representen el 8,1%.
b.-‐ Els estrangers d’origen africà, on estan inclosos els subsaharians i els magrebins, han
disminuït la seva presència al llarg dels darrers deu anys. A l’any 2000 representaven el 16,0%
de la població estrangera; amb certes oscil·∙lacions i una tendència final decreixent a l’any 2010
representen el 7,1%.
c.-‐ Els estrangers procedents de Nord-‐Amèrica han disminuït la seva presència al llarg del
període. A l’any 2000 representaven l’1,8% de la població estrangera; amb una tendència
decreixent, a l’any 2010 representen el 0,3%.
d.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica del Sud i Centre-‐Amèrica són el grup que ha
experimentat un major creixement durant el període. A l’any 2000 representaven el 24,5% de
la població estrangera; amb oscil·∙lacions i una tendència general creixent a l’any 2010
representen el 46,9%.
e.-‐ Els estrangers d’origen asiàtic, majoritàriament xinesos, ha disminuït al llarg del període. A
l’any 2000 representaven el 3,6% de la població estrangera de la Cerdanya; amb oscil·∙lacions i
una tendència decreixent, a l’any 2010 representen l’1,0%
10
II. Situació laboral dels estrangers a la comarca
A partir de la gràfica número 5, que reflecteix l’evolució dels contractes de treball per sectors
productius dels treballadors estrangers a la comarca en el període comprès entre els anys 1999
i 2010, se n’extreuen les consideracions següents:
Gràfica núm. 5
Contractes de Treball per sectors dels treballadors estrangers a la Cerdanya
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ Els treballadors estrangers de la Cerdanya es concentren majoritàriament al sector serveis i
al sector de la construcció.
b.-‐ Els treballadors estrangers contractats al sector serveis a l’any 1999 representaven el
56,3%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, a l’any 2010
representen el 68% dels contractes dels treballadors estrangers a la Cerdanya.
c.-‐ Els treballadors de la construcció a l’any 2010 són el segon grup amb més contractes entre
els treballadors estrangers. A l’any 1999 representaven el 31,2%; amb oscil·∙lacions al llarg del
període i una tendència final decreixent, a l’any 2010 representen el 27,1% dels treballadors
estrangers.
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
6,5 2,0 3,4 3,2 1,1 2,6 3,5 2,6 2,5 3,0 2,7 3,1
6,1 8,0 7,8 6,3 8,2 8,5 4,9 4,4 3,4 2,9 2,3 1,8
31,2 38,6 32,8 41,5 33,5 40,9 43,3 44,5 43,5 36,9 33,7 27,1
56,3 51,4 56,0 49,1 57,1 48,0 48,3 48,5 50,5 57,3 61,4 68,0
% serveis
% construcció
% indústria
% agricultura
11
d.-‐ Els treballadors estrangers contractats al sector agrari de la Cerdanya presenten una
tendència bastant estable a llarg del període, amb valors entre el 2% i el 3%, no obstant a l’any
1999 hi havia un 6% d’estrangers contractats a l’agricultura a la comarca.
e.-‐ Els treballadors estrangers del sector industrial a l’any 1999 representaven el 6,1% dels
contractes de la comarca; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, a
l’any 2010 representen l’1,8% dels contractes entre els treballadors estrangers de la Cerdanya.
Pel que fa a la distribució, per sexe, dels treballadors estrangers a la comarca s’observa a la
gràfica número 6 la següent evolució:
Gràfica núm. 6
Contractes de Treball de treballadors estrangers, per sexe a la Cerdanya
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ Hi ha augment constant de contractes entre les dones estrangeres de la Cerdanya. A l’any
2000 representaven el 31,6% dels contractes entre els estrangers; amb una tendència creixent
a l’any 2010 representen el 42,5%. Aquest augment significatiu sembla una tendència
consolidada. De manera antagònica pel que fa als homes ,la tendència és la contrària amb la
mateixa mesura.
Les dades sobre contractació de treballadors estrangers també ens ha permès obtenir un perfil
del nivell d’estudis d’aquestos treballadors que ens pot donar una idea aproximada dels nivells
escolars de tota la població estrangera.
68,4 71,7
66,1 68,7 67,3
65,7 68,3
65,8 63,7 62,3 61,3 57,5
31,6 28,3
33,9 31,3
32,7 34,3 31,7 34,2 36,3 37,7 38,7
42,5
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
% Homes
% Dones
12
La gràfica número 7 ens mostra l’evolució d’aquests nivells durant els darrers 12 anys:
Gràfica núm. 7
Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats a la Cerdanya
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ S’observa que majoritàriament els treballadors estrangers de la Cerdanya tenen un nivell
d’estudis equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ensenyament secundari actual. A l’any
1999 representaven el 88,7%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general
decreixent, a l’any 2010 representen el 72,3% dels treballadors estrangers contractats.
b.-‐ Els treballadors estrangers amb estudis primaris són el segon grup més nombrós a la
comarca. A l’any 1999 representaven el 2,2% dels treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions i
una tendència general creixent, a l’any 2010 representen el 16,6% del total.
c.-‐ Els treballadors sense estudis han experimentat un increment a llarg dels anys, amb algunes
oscil·∙lacions però una tendència final creixent i a l’any 2010 representen el 8% dels
treballadors estrangers.
d.-‐ Els treballadors estrangers amb nivell d’estudis de batxillerat a la Cerdanya, a l’any 1999
representaven el 6,5% dels treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg el període i una
tendència general decreixent a l’any 2010 representen el 2,1%.
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
0,0 0,0 0,0 0,8 2,8 7,5 6,3 7,3 6,3 8,4 7,6 8,0
2,2 2,9 4,4 7,9 10,2 15,6 16,4 19,4 16,3 14,7 15,3 16,6
88,7 88,3 88,1 84,3 75,3 64,3 74,8 70,1 73,7 74,0 73,4 72,3
6,5 5,7 5,3 5,2 6,9 7,5 0,8 0,6 0,6 1,0 1,9 2,1
1,3 1,4 0,7 0,3 1,3 2,5 0,7 1,5 1,4 0,6 0,1 0,3
0,4 0,6 0,9 0,5 1,3 1,1 0,6 0,7 0,6 0,7 0,7 0,3
0,9 1,1 0,7 1,1 2,2 1,4 0,4 0,4 1,1 0,5 0,9 0,4 % Llicenciats
% Diplomats
% FP/CFGM/CGFS % BUP/BAT
% EGB/SEC
% Primaris
% sense estudis
13
e.-‐ La resta de treballadors estrangers tenen nivells d’estudis professionals i d’ensenyament
universitari en percentatges testimonials. Al llarg del període no han superat mai l’1,5 i a l’any
2010 representen: estudis professionals 0,3%, Diplomats 0,3% i Llicenciats 0,4%.
Finalment per completar l’apartat de dades relatives al món del treball podem veure també
l’evolució de l’atur registrat al llarg del període comprès entre desembre de 2005 fins a
desembre de 2009.
En primer lloc, a la gràfica número 8 s’observa l’evolució de l’atur segon el sexe dels
treballadors estrangers. Durant el període estudiat es produeixen una sèrie d’oscil·∙lacions que
en el cas de les dones treballadores de la comarca presenta una tendència decreixent, situant-‐
se l’atur al final del període (desembre de 2009) en un 18,7%. En el cas dels homes la
tendència és la inversa i segueix de manera antagònica i en la mateixa mesura les oscil·∙lacions
de les dones.
Gràfica núm. 8
Evolució atur dels treballadors estrangers, per sexe a la Cerdanya
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides l’observatori del Treball del Departament de Treball
En segon lloc s’observa a la gràfica número 9, l’evolució de l’atur dels treballadors estrangers
segons els sectors productius. En aquest cas apareixen les següents variacions:
77,6
45,0
75,2
59,1
84,2
60,7
85,9
71,3
81,3
22,4
55,0
24,8
40,9
15,8
39,3
14,1
28,7
18,7
des-‐05 jun-‐06 des-‐06 jun-‐07 des-‐07 jun-‐08 des-‐08 jun-‐09 des-‐09
Atur % Homes
Atur % Dones
14
Gràfica núm. 9
Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius a la Cerdanya
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ L’atur entre els treballadors estrangers del sector agrícola de la Cerdanya, amb oscil·∙lacions,
disminueix passant del 6,1% a l’inici del període (desembre 2005) a l’1,7% al final del període.
b.-‐ L’atur entre els treballadors estrangers a la indústria de la comarca, amb oscil·∙lacions,
disminueix passant del 10,2% al desembre de 2005 al 4,3% al final del període.
c.-‐ L’atur al sector de la construcció entre els treballadors estrangers, amb oscil·∙lacions, creix
des del 51% a l’inici del període fins al 60,9% al desembre del 2009.
d.-‐ L’atur dels treballadors estrangers al sector serveis de la Cerdanya, amb oscil·∙lacions,creix
passant del 28,6% el desembre de 2005 al 32,8% al final del període.
e.-‐ Finalment el grup de treballadors estrangers que s’incorporen a la vida activa sense haver
tingut cap ocupació anterior al nostre país, pel que fa a la seva inscripció a l’atur, disminueix
passant d’un 4,1% a l’inici del període fins el 0,3% al final del període.
Si comparem les dades de contractes per sectors productius i d’atur registrat observem les
següents relacions.
6,1 0,0 9,2 2,3 5,8 4,9 3,3 1,1 1,7
10,2
2,5 2,8
4,5 1,6 1,6 4,1 6,1 4,3
51,0
12,5
53,2
34,1
70,5
45,1
68,5
50,6
60,9
28,6 80,0 33,9 56,8 22,1 43,4 23,0 39,8 32,8
4,1 5,0 0,9 2,3 0,0 4,9 1,1 2,3 0,3
des-‐05 jun-‐06 des-‐06 jun-‐07 des-‐07 jun-‐08 des-‐08 jun-‐09 des-‐09
Atur Sense ocupació anterior %
Atur Serveis %
Atur Construcció %
Atur Indústria %
Atur Agricultura %
15
a.-‐ A nivell de contractació, entre els treballadors estrangers ,el sector agrícola manté un
nivells de contractació, al llarg del període, estables i baixos i això és correlaciona amb els
baixos nivells d’atur entre els treballadors estrangers d’aquest sector.
b.-‐ La disminució de contractes en el sector industrial dels treballadors estrangers entre
desembre de 2005 i desembre de 2009 ha propiciat també un lleuger augment d’aturats entre
aquests treballadors. No obstant les dades no son significatives respecte al total perquè el
nombre de treballadors estrangers contractats en aquest sector és baix respecte als altres
sectors productius.
c.-‐ Al sector de la construcció hi ha una correlació clara entre la disminució de treballadors
estrangers contractats al llarg del període i l’augment de l’atur registrat al sector.
d.-‐ Finalment, en el sector serveis de la Cerdanya no hi ha una correlació entre el nombre de
treballadors estrangers contractats, que ha augmentat, i el nombre de treballadors estrangers
a l’atur del sector, que també ha augmentat.
Per acabar aquest apartat cal remarcar que s’ha produït un augment de contractes de
treballadores estrangeres en els darrers anys i alhora s’ha produït una disminució molt
significativa de l’atur entre les treballadores estrangeres.
16
III. Estrangers en el sistema educatiu de la comarca
L’arribada d’estrangers a la comarca, en edat d’escolarització obligatòria, també ha propiciat la
presència a les aules d’una nova diversitat cultural. Seguidament mostrarem aquesta realitat
en percentatges. En primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris,
per a seguir, després, amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les
dades ens mostren l’escolarització en les dues xarxes: la xarxa pública i la xarxa de centres
concertats. En el cas de la Cerdanya es troben presents les dues xarxes. Les dades reflecteixen
el pes relatiu dels alumnes estrangers en les xarxes respectives i en el total d’alumnes de cada
tipus d’ensenyament. No es fa cap comparació analítica sinó que solament es mostra la realitat
numèrica de les dues xarxes i la seva implicació en l’escolarització dels alumnes nouvinguts. A
cada tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des del curs 1999-‐2000, any que marca un punt
d’inflexió en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra província, fins el curs 2009-‐2010.
Aquesta evolució, amb alguna excepció, ha estat creixent contínuament al llarg del període en
tots els nivells de l’ensenyament i ens dóna una visió de l’esforç que ha hagut de fer la
comunitat escolar per tal d’integrar i donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les
dades han estat recollides del servei d’estadística del propi Departament d’Ensenyament,
abans d’Educació.
17
a.-‐ Ensenyament infantil: evolució i situació actual
Gràfica núm. 10
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil a la Cerdanya
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil de la comarca
escolaritzats a les dues xarxes representava el 2,1% de l’alumnat total de tota l’etapa. Al llarg
dels darrers anys s’ha donat un tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar fins al curs
2006-‐2007 (30,1%), a partir d’aquest curs s’ha invertit la tendència i ha disminuït la presència
d’alumnat estranger fins arribar al 28,8% el curs 2009-‐2010. Durant aquest curs i en
percentatges absoluts, és a dir, sobre el total d’alumnes escolaritzats en el nivell, s’observa que
la xarxa pública escolaritza un 28,4% dels alumnes estrangers enfront del 0,4% de la xarxa
concertada. En termes relatius, és a dir, sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza
en el nivell, hi ha també diferències. Al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 56,7%
d’alumnes estrangers d’infantil enfront d’un 0,7% de la xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
1,4 1,5 7,6
20,3 22,2 25,2
29,8 30,1 29,9 29,8 28,4
0,7 0,0 0,0
0,4 0,4 0,0
0,0 0,0 0,7 0,4 0,4
2,7 2,9 15,3
40,7 44,4
50,4
59,5 60,2 59,7 59,6 56,7
1,4 0,0 0,0
0,8
0,8
0,0
0,0 0,0 1,5 0,7 0,7
%est pri/priv
%est pública/pública
%est pri /total
%est pública/total
18
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 11
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil per orígens, a la Cerdanya
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament infantil al curs 2009-‐2010 a la
Cerdanya són els d’origen centre i sud-‐americà, es van incorporar, per primer cop, a
l’ensenyament de la comarca el curs 2000-‐2001 on representaven el 33,3% de l’alumnat
estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al curs 2009-‐
2010 representen el 51,9% de l’alumnat estranger. El segon origen són els alumnes europeus
procedents dels països de la Unió que al curs 1999-‐2000 representaven el 33,3% de l’alumnat
estranger; amb oscil·∙lacions, una presència irregular i amb algun curs sense matrícula, al llarg
del període presenten una tendència final decreixent i al curs 2009-‐2010 representen el 28,6%
dels alumnes estrangers. El tercer origen són el alumnes africans (subsaharians) que es van
incorporar, per primer cop, al nivell d’ensenyament de la comarca el curs 2002-‐2003 on
representaven l’11,8% dels alumnes; amb oscil·∙lacions i una tendència final decreixent, al curs
2009-‐2010 representen el 9,1% del total d’alumnes estrangers. El quart origen són els alumnes
33,3 0,0 11,1 5,9 5,3 11,8 10,7 7,5 23,2 25,6 28,6
66,7 66,7 11,1 19,6 10,5 10,3 6,7 6,3 6,1 3,7 5,2
0,0 0,0 0,0 5,9 10,5 8,8 5,3 11,3 7,3 3,7 3,9
0,0 0,0 0,0 11,8 8,8 10,3 9,3 3,8 6,1 11,0 9,1
0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 1,3 0,0 1,2 0,0
0,0 33,3 77,8 56,9 64,9 58,8 66,7 68,8 57,3 54,9 51,9
0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 1,3 1,3 0,0 0,0 1,3 % Àsia i Oceania
% Amèrica Central/Sud % Amèrica Nord
% resta Àfrica
% Magrib
% resta Europa
% Unió Europea
19
europeus, procedents dels països de fora de la Unió1, que al curs 1999-‐2000 representaven el
66,7% de l’alumnat estranger d’infantil; amb oscil·∙lacions i una tendència general decreixent al
curs 2009-‐2010 representen el 5,2% de l’alumnat estranger. Els alumnes d’origen asiàtic han
tingut una presència irregular i testimonial a la comarca i al curs 2009-‐2010 representen l’1,3%
de l’alumnat estranger. Per acabar, a la Cerdanya i de manera testimonial, també hi han hagut
alumnes nord-‐americans els cursos 2006-‐2007 i 2009-‐2010 amb percentatges de l’1,3% i l’1,2%
respectivament.
b.-‐ Ensenyament primari: evolució i situació actual
Gràfica núm. 12
Alumnes estrangers ensenyament primari a la Cerdanya
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari de la Cerdanya,
escolaritzats a les dues xarxes, representava l‘1,5% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels
darrers anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs 2007-‐
2008 on es va assolir el màxim d’alumnes matriculats amb el 22,6%. A partir d’aquest curs s’ha
1 L’1 de gener de 2007 Bulgària i Romania van ingressar a la Unió Europea. Des del punt de vista estadístic s’han produït variacions a partir d’aquesta dada en les diferents dades estadístiques on s’inclou la diferència segons la procedència.
1,3 0,9 6,6 8,6
10,3 13,7
16,4
21,3 21,9 20,5 18,3
0,2 0,2 0,6
0,7 1,1
1,0 0,9
1,0 0,7 0,6
0,7
1,7 1,2 8,5
10,8 12,8
16,7
19,9
25,8 26,6 24,7
22,1
0,6 0,6 2,7
3,5
5,7
5,7
5,3
5,7 4,1 3,6
4,2 %est pri/priv
%est pública/pública %est pri /total
%est pública/total
20
invertit la tendència fins al curs 2009-‐2010 on els alumnes estrangers representen el 19% de
l’alumnat de primària. Durant aquest curs i en percentatges absoluts, és a dir, sobre el total
d’alumnes escolaritzats en el nivell, s’observa que la xarxa pública escolaritza un 18,3% dels
alumnes estrangers enfront del 0,7% de la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir, sobre
el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza en el nivell, hi ha també diferències: al curs
2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 22,1% d’alumnes estrangers de primària enfront d’un
4,2% de la xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 13
Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, a la Cerdanya
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 en l’ensenyament primari de la
Cerdanya són els d’origen centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el
22,2 14,3 6,3 7,9 9,6 11,4 13,0 12,9 17,4 17,6 19,3
11,1 14,3 8,3 12,7 16,9 15,8 16,4 16,4 10,0 10,7 8,8
0,0 0,0 6,3 3,2 2,4 3,5 2,7 2,0 1,4 2,4 3,3
0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,7 1,0 0,9 2,4 2,8
66,7 71,4 79,2 76,2 71,1 69,3 67,1 67,2 68,9 65,4 64,1
0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,5 0,9 1,0 1,1 % Àsia i Oceania % Amèrica Central/Sud % resta Àfrica
% Magrib
% resta Europa % Unió Europea
21
66,7% de l’alumnat estranger de la comarca; amb oscil·∙lacions i una tendència general
creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 64,1% de l’alumnat estranger. El segon origen, més
nombrós són els alumnes europeus procedents dels països de la Unió Europea que al curs
1999-‐2000 representaven el 22,2% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del
període i una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 19,3% de l’alumnat
estranger. El tercer origen són els alumnes europeus procedents de països de fora de la Unió
que al curs 1999-‐2000 representaven l’11,1% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg
del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 8,8% de
l’alumnat estranger. El quart origen són els alumnes magrebins, que es van incorporar, per
primer cop, a la primària de la Cerdanya el curs 2001-‐2002 on representaven el 6,3% de
l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions i una tendència general decreixent. al curs 2009-‐2010
representen el 3,3% dels alumnes estrangers. Finalment els alumnes d’origen africà i d’origen
asiàtic presenten percentatges testimonials al llarg del període, presència irregular i una
incorporació tardana. Fins al curs 2005-‐2006 no es van incorporar els alumnes africans i fins al
curs següent els asiàtics; al curs 2009-‐2010 representen el 2,8% i l’1,1% del total d’alumnes de
l’etapa respectivament.
22
c.-‐ Ensenyament secundari: evolució i situació actual
Gràfica núm. 14
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari a la Cerdanya
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari de la Cerdanya,
escolaritzats a les dues xarxes, representava l’1,9% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels
darrers anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs 2007-‐
2008 on és va assolir el percentatge més elevat amb un 26,8%, a partir d’aquest curs
s’inverteix la tendència fins arribar al curs 2009-‐2010 on representen el 26,6%. Durant aquest
curs i en percentatges absoluts, és a dir, sobre el total d’alumnes escolaritzats en el nivell,
s’observa que la xarxa pública escolaritza un 21,5% dels alumnes estrangers enfront de l’1,1%
de la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir, sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa
escolaritza en el nivell, hi ha també diferències, al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza
un 27,7% d’alumnes estrangers de secundària enfront d’un 5,1% de la xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers de l’etapa, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
1,9 2,8 4,2 6,3 6,8 5,5 9,5
18,3
24,9 21,2 21,5
0,0 0,2 0,5 0,7 0,5 0,7 1,7
1,7
1,9 2,4 1,1
2,6 4,0 6,0 8,6 9,1 7,1
12,4
23,4
31,4
27,8 27,7
0,0 0,7 1,6 2,6 1,9 2,9
7,3
7,6
9,3
9,9
5,1
%est pri/priv
%est pública/pública
%est pri /total
%est pública/total
23
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 15
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, a la Cerdanya
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 a l’ensenyament secundari de la
Cerdana són els d’origen centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el 33,3%
del total de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general
creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 64,2% de l’alumnat estranger de l’etapa. El segon
origen, més nombrós, són els alumnes europeus procedents de la Unió Europea que al curs
1999-‐2000 representaven el 22,2% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg el període
i una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 20,8% dels alumnes estrangers.
22,2 21,4 15,0 13,3 9,4 11,1 5,8 11,5 20,3 19,2 20,8
22,2 21,4 20,0 13,3 9,4 14,8 19,2 15,6 10,9 13,3 11,7
0,0 7,1 5,0 6,7 15,6 3,7 1,9 4,2 1,4 1,7 0,8
0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 1,9 1,0 0,7 0,0 0,0
11,1 0,0 0,0 0,0 3,1 0,0 0,0 1,0 0,0 0,0 0,0
33,3 50,0 60,0 66,7 59,4 66,7 71,2 66,7 66,7 65,8 64,2
11,1 0,0 0,0 0,0 3,1 3,7 0,0 0,0 0,0 0,0 2,5 % Àsia i Oceania
% Amèrica Central/Sud
% Amèrica Nord
% resta Àfrica
% Magrib
% resta Europa
% Unió Europea
24
El tercer origen són els alumnes d’origen europeu procedents dels països de fora de la Unió2,
que al curs 1999-‐2000 representaven el 22,2% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg
del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen l’11,7%. La
resta d’orígens, com el magrebí (0,8%), africans subsaharians (0 %), nord-‐americans (0%) i
asiàtic (2,5%) al curs 2009-‐2010, no presenten dades de matrícula o són testimonials com els
asiàtics; al llarg del període presenten oscil·∙lacions amb valors percentuals molts baixos; cal
assenyalar que només els alumnes magrebins van tenir al curs 2003-‐2004 una presència
significativa amb un 15,6% de l’alumnat estranger, però la seva presència ha anat disminuint
fins al curs 2009-‐2010 on representen el 0,8% de l’alumnat estranger matriculat a la
secundària.
Pel que fa als ensenyaments postobligatoris: Formació professional de grau mitjà i batxillerat
només es troba present a la Cerdanya la xarxa pública amb uns percentatges d’alumnes
estrangers escolaritzats menors que els dels ensenyaments obligatoris. Per acabar, cal
assenyalar, també, que a la comarca no s’imparteixen cicles de grau superior.
2 L’1 de gener de 2007 Bulgària i Romania van ingressar a la Unió Europea. Des del punt de vista estadístic s’han produït variacions a partir d’aquesta dada en les diferents dades estadístiques on s’inclou la diferència segons la procedència.
25
a.-‐ Ensenyament professional de grau mitjà CFGM (Cicles de formació professional de grau
mitjà): evolució i situació actual
Gràfica núm. 16
Alumnes estrangers CFGM a la Cerdanya
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
En el cas dels cicles de grau mitjà de la Cerdanya s’observa, en primer lloc, que només hi ha
oferta a la xarxa pública.
En segon lloc s’observa que durant els cursos 2000-‐2001, 2001-‐2002, 2002-‐2003 i 2003-‐2004
no hi va haver presència d’alumnes estrangers als cicles. A partir del curs 2003-‐2004 van
matricular-‐se, de nou, alumnes que representaven el 13,3%; amb diferents oscil·∙lacions al llarg
del període i una tendència lleugerament creixent, al curs 2009-‐2010 els alumnes estrangers
representen el 15,4% dels alumnes dels cicles de grau mitjà de la comarca.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
11,1
0,0 0,0 0,0 0,0
13,3
16,0
9,1
7,0
10,2
15,4
26
Gràfica núm. 17
Alumnes estrangers CFGM, per orígens, a la Cerdanya
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 en els cicles de grau mitjà de la
Cerdanya són els d’origen centre i sud-‐americà, amb percentatges, que en alguns cursos
representen el 100% de l’alumnat estranger. Al curs 2009-‐2010 el percentatge és del 81,3% i la
resta s’ho reparteixen amb un mateix percentatge (6,3%) els alumnes de la Unió Europea,
Resta d’Europa i magrebins. La resta d’orígens (africans i asiàtics) no tenen cap presència al
llarg de tot el període.
0,0 0,0 25,0 0,0 0,0 0,0 6,3
0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 6,3
0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 6,3
100,0 100,0 75,0 100,0 100,0 100,0 81,3 % Amèrica Central/Sud
% Magrib
% resta Europa
% Unió Europea
27
b.-‐ Batxillerats: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 18
Alumnes estrangers Batxillerat a la Cerdanya
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
A la Cerdanya hi ha matrícula d’alumnes estrangers, al batxillerat, des de l’inici del període
estudiat, amb un percentatge, al curs 1999-‐2000, que representava l’1,4% dels alumnes totals
de l’etapa. Amb oscil·∙lacions al llarg el període i una tendència general creixent, al curs 2009-‐
2010 representen l’11,3% de l’alumnat total dels batxillerats.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
1,4 1,6 1,8 2,7
3,7
6,2 5,4
6,5
5,6
10,3 11,3
28
Gràfica núm. 19
Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, a la Cerdanya
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 als batxillerats de la Cerdanya
són els d’origen centre i sud-‐americà que al curs 1999-‐2000 ja representaven un 50,0% del
total d’alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg el període i una tendència general
creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 84,6% de l’alumnat estranger. Els següents dos
orígens, amb el mateix percentatge al curs 2009-‐2010 (7,7%) són els alumnes de la Unió
Europea i els procedents de països de fora de la Unió. Aquestos dos orígens, durant el període,
també presenten gran oscil·∙lacions, però amb una tendència general decreixent. La resta
d’orígens presents a la comarca (africans, magrebins, americans del nord i asiàtics) no tenen
alumnes escolaritzats en aquest nivell d’ensenyament.
50,0 50,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 28,6 42,9 27,3 7,7
0,0 0,0 50,0 33,3 50,0 16,7 20,0 28,6 28,6 9,1 7,7
50,0 50,0 50,0 66,7 50,0 83,3 80,0 42,9 28,6 63,6 84,6
% Amèrica Central/Sud
% resta Europa
% Unió Europea
29
4. ELS ESTRANGERS A LA COMARCA DE LA CERDANYA : EL PUNT DE VISTA DELS
ENTREVISTATS.
Les entrevistes realitzades en aquesta comarca han estat fetes només en les poblacions que
formen part de la província de Lleida. En aquestes poblacions de la Cerdanya, com a bona part
de la resta de comarques de la província, en matèria de gestió migratòria cal destacar el servei
de primera acollida al nouvingut i l’assessorament legal, a més a més de les activitats i serveis
en l’àmbit de la sensibilització i la formació.
Des de les administracions públiques s’intenta treballar per fomentar l’aprenentatge de la
llengua com a eina clau per a la integració social i econòmica de les persones estrangeres, i
alhora en activitats formatives encaminades a fomentar la reinserció laboral, sobretot en el
sector dels serveis, ja que és un dels principals sectors d’ocupació que contracta persones
estrangeres.
4.1. L’administració i els estrangers.
Tot i l’estancament de població motivat, a parer dels entrevistats, en part per la crisi
econòmica, en els darrers deu anys la comarca ha experimentat un important creixement de la
població d’origen estranger.
“Si mires les estadístiques pots vere que durant aquests deu anys la població
estrangera ha crescut molt..,mira per exemple l’any 2010 vam arribar a casi el 17 %”
Pel que fa a la tasca duta a terme per part de l’administració local i comarcal en matèria de
gestió migratòria, cal destacar el servei de primera acollida al nouvingut i l’assessorament
legal, a més de les activitats i serveis en l’àmbit de la sensibilització i la formació. Pel que fa a la
formació, des de l’administració es fomenta la celebració d’actes per afavorir el coneixement i
el contacte entre la població resident a la comarca.
Els entrevistats assenyalen que per millorar l’eficàcia i l’eficiència de les accions dutes a terme
per a la població, és cabdal disposar d’una bona detecció prèvia de les necessitats de les
persones d’origen estranger, així com de la seva realitat.
“Abans de treballar o de definir el que farem, sempre intentem fer un anàlisi previ de la
situació i de les necessitats...”
Els programes d’intervenció, així com la resta de projectes, activitats i serveis en l’àmbit de la
gestió de la immigració a la comarca, es porten a terme en l’àmbit de la formació per al foment
de la integració laboral de les persones estrangeres. Des de l’Ajuntament de Puigcerdà es
30
realitzen formacions teòrico-‐pràctiques en el sector dels serveis, principalment relacionats
amb l’hostaleria.
“Com que aquí hi ha molt turisme, la major part de gent treballa i es dedica al sector
d’hostaleria..., abans de la crisi també havia molts estrangers empleats a la
construcció, però ara amb la crisi s’ha parat bastant.”
Pel que fa a l’àmbit de la intervenció social i educativa, està en funcionament a la comarca un
“protocol d’acollida” per a les persones nouvingudes, el qual és seguit per part de totes les
administracions locals competents.
A més, des de l’administració s’està duent a terme un ampli treball de sensibilització i el
foment del coneixement mutu entre la població autòctona i la d’origen estranger a través de
l’organització d’activitats lúdiques i festives de naturalesa diversa.
“Organitzem des de aquí un torneig de futbol amb equips mixtes i la veritat és que té
molt bona acollida. També celebrem festes interculturals per mostrar a la població les
diferents cultures i sincerament són molt participatives.”
Pel que fa a l’assessorament legal, des de l’administració pública es reclama poder disposar
d’informació més clara i entenedora sobre els tràmits i processos que han de seguir les
persones estrangeres per tal de regularitzar la seva situació. D’aquesta forma podrien donar
una informació actual i entenedora.
A nivell formatiu, des del Consell Comarcal, en col·∙laboració amb altres institucions com el
Consorci de Normalització Lingüística, s’estan duent a terme cursos de llengua catalana. Es
coincideix a assenyalar l’aprenentatge de la llengua per part de la població estrangera, com a
factor bàsic d’integració i accés al mercat de treball, juntament amb la formació específica en
l’àmbit laboral.
Jo crec que sí, que el fet de que aprenguin la llengua els hi obre més portes a l’hora de
trobar una feina, sobretot al sector serveis.”
Pel que fa als professionals, es valora de manera molt positiva la possibilitat de poder disposar
de formació continuada, alhora que es consideren suficients els recursos que en aquest sentit
existeixen.
31
4.2. L’educació i els estrangers
En les diferents escoles de la comarca que pertanyen a la província de Lleida, s’observa un
nombre poc significatiu d’alumnat d’origen estranger, degut en bona part a la baixa densitat
demogràfica d’aquests nuclis.
“Clar que tenim alumnat nouvingut estranger, però crec que és relativament poc
significatiu comparat amb altres comarques..., aquí som poquets...”
Tot i això, aquests municipis han experimentat un creixement de població important en els
darrers anys, motivat, segons els entrevistats, per l’arribada de població procedent de zones
urbanes, però no estrictament d’origen estranger.
“Els últims anys hem tingut un altre cop més inscripcions en el conjunt de la ZER,
sobretot perquè ha vingut molta gent de Barcelona i rodalies, amb fills, a instal·∙lar-‐se
aquí”.
Respecte a les mesures vers l’alumnat nouvingut, els centres educatius de la comarca disposen
de l’aula d’acollida i d’un pla d’acollida, a més d’actuacions específiques segons criteris de cada
centre.
La relació entre l’escola i la família, sobretot la participació de les famílies d’origen estranger,
ha estat abordada pels equips directius dels centres escolars de la comarca. Segons els
entrevistats és molt important la col·∙laboració i participació de les famílies d’alumnes per
garantir un bon resultat acadèmic i una integració escolar i social de l’alumnat.
“La implicació de les famílies en tot el procés educatiu dels seus fills és cabdal, i aquí
intentem fomentar-‐la molt.”
Per aquest motiu, els entrevistats remarquen el paper de l’escola en fomentar aquesta
participació a través de la implicació de les famílies en les activitats del dia a dia, intentant així
fer-‐les partícips en tot el procés d’aprenentatge dels seus fills.
D’acord amb els entrevistats, no hi ha conflictes entre els alumnes autòctons i d’origen
estranger, alhora que els alumnes d’origen estranger presenten una bona integració en
l’entorn escolar.
Pel que fa a l’àmbit específic de la formació, els centres educatius de la comarca disposen de
l’aula d’acollida com a principal recurs específic en el seu treball amb l’alumnat immigrant
nouvingut. I malgrat no disposar ni tenir necessitat d’un protocol específic, la ZER entrevistada
32
afirma fer certes adaptacions curriculars, així com treballar temes específics amb l’alumnat
d’origen estranger, sobretot en relació a la llengua quan es creu convenient.
Tanmateix, s’assenyala com a important també, que tots els alumnes puguin tenir un bon
coneixement del català. A més de creure i treballar de manera activa en l’aprenentatge de la
llengua amb l’alumnat estranger, els entrevistats afegeixen que en determinades situacions es
troben encara mancats d’algunes eines, que seria interessant d’utilitzar per tal de fomentar i
millorar el procés d’aprenentatge de la llengua per part de l’alumnat estranger.
“Per nosaltres és cabdal i intentem que tots els nostres alumnes parlin normalment el
català a tot arreu..., és bàsic quan parlem d’integració.”
D’acord amb els entrevistats, no s’observen necessitats i/o dificultats en el treball docent amb
la població d’origen estranger, malgrat que s’assenyala la importància de disposar de formació
continuada en aquest àmbit.