José Pedro Rusakiewicz
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
1
1. Creació de la màquina virtual
1.1. Característiques de la màquina virtual
1.2. Assignem el tipus de sistema
1.3. Assignem la quantitat de memòria RAM
1.4. Configurem el disc dur virtual
2. Instal·lació de CentOS
2.1. Què és CentOS?
2.2. Seleccionem la imatge ISO del CentOS
2.3. Proccès d'instal·lació pas per pas
2.4. Inserim un dispositiu USB
3. Desprès de la instal·lació
3.1. Instal·lant les Virtualbox Guest Additions
3.2. Llistat d'aplicacions integrades en el sistema
3.3. Llistat d'aplicacions administratives integrades en el sistema
3.4. Versió del nucli del sistema, servidor de les X i gestor de finestres
4. Gnome 4.1. Creació d'una carpeta
4.2. Creació de documents de text
4.3. Moure fitxers entre carpetes
4.4. Visualització de les icones
4.5. Compressió de fitxers
4.6. Barra d'eines
4.7. Canviem l'aparença
Pàgina 2
Pàgina 5
Pàgina 24
Pàgina 32
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
2
1. Creació de la màquina virtual
Primer de tot hem de tenir instal·lat el VirtualBox actualitzat al nostre ordinador. Es pot
descarregar des d’aquí. Una vegada el tenim, l’executem i li donem a “Nueva”. Desprès si li
posem al nom “CentOS” (sense cometes) el programa ens reconeixerà automàticament el
tipus de sistema de què es tracta, en aquest cas RedHat Linux.
Il·lustració 1. RedHat Linux
Desprès li anirem assignant una sèrie de característiques a la nostra màquina virtual les quals
es poden veure al següent requadre i que es corresponen amb els requeriment mínims del
CentOS:
1.1. Característiques de la màquina virtual
Haurem d’anar configurant la màquina en relació als paràmetres anteriors.
CentOs RedHat Linux, x86
SO invitat
1024 MB
RAM
- Tamany: 20 GB
- Tipus: VDI (VirtualBox Disk Image)
- Emmagatzematge: Dinàmic
Disc dur
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
3
1.2. Assignem el tipus de sistema
Com ja he explicat abans, haurem de posar-li el nom CentOS per què la màquina ja ens
reconegui de què SO estem parlant.
1.3. Assignem la quantitat de la memòria RAM
Li haurem d’assignar 1024 MB:
Il·lustració 2. RAM
1.4. Configurem el disc dur virtual
Il·lustració 3. Creem un nou disc dur virtual.
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
4
Il·lustració 4. Li posem l’extensió VDI.
Il·lustració 5. Li posarem reservat dinàmicament.
Il·lustració 6. I ajustarem el tamany màxim a 20 GB.
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
5
Per acabar, li donem a “Crear” i ja tindrem configurada la nostra màquina virtual.
2. Instal·lació de CentOS
2.1. Què és CentOS?
Segons la Viquipèdia:
CentOS (Community ENTerprise Operating System) es un clon a nivell binari de la distribució
GNU/Linux Red Hat Enterprise Linux RHEL, compilat per voluntaris a partir del codi font
alliberat per Red Hat.
Red Hat Enterprise Linux es compon de software lliure i codi obert, però es publica en format
binari usable (CD-ROM o DVD-ROM) solament als subscriptors abonats. Com és requerit, Red
Hat lliberà tot el codi font del producte de forma pública sota els termes de la Llicència pública
general de GNU i altres llicències. Els desenvolupadors de CentOS utilitzen el codi font per
crear un producte final que es molt similar al Red Hat Enterprise Linux i està lliurement
disponible per ser baixat i utilitzat per al públic, però no és manteningut ni asistit per Red Hat.
Existeixen altres distribucions també derivades de les fonts de Red Hat.
CentOS utilitza yum per baixar i instal·lar les actualitzacions, eina també utilitzada per Fedora
Core.
En resum, que està basat en el codi font del Red Hat que també és lliure, però de pagament, i
han fet un SO orientat també per a servidors web i gratuït. És de destacar que cada cop que
surt una nova versió de RedHat no triga mes d’un mes a sortir una de CentOS.
També cal destacar que CentOS es multiusuari i multitasca. Suporta un usuari Administrador
(root) i molts de limitats. De la mateixa manera, també pot gestionar múltiples processadors
en el mateix equip.
2.2. Seleccionem la imatge ISO del CentOS
Hem de seleccionar la imatge iso del CentOS per poder instal·lar-lo en la nostra màquina
virtual. Si seleccionem directament la imatge iso del nostre equip sense gravar-la prèviament
en un DVD el procés d’instal·lació anirà més ràpid. Per fer-ho, anem a la configuració de la
màquina virtual “Almacenamiento” Seleccionem la icona del CD i després busquem la
imatge al nostre equip...
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
6
Il·lustració 7. Procés de selecció de la ISO del CentOS.
També ens hem d’assegurar que l’ordre d’arrancada de la nostra màquina virtual sigui el que
volem. Ens hauria de quedar així:
Il·lustració 8. “Orden de arranque”.
2.3. Procés d’instal·lació pas per pas
Després d’assignar la ISO a la nostra màquina virtual fem doble clic a la seva icona
i se’ns iniciarà.
Ens apareixerà la pantalla inicial del DVD. Haurem de seleccionar la primera opció, en concret
la que posa “Install or upgrade an existing system”
Il·lustració 9. Inici CentOs.
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
7
I ens començarà a carregar les arxius de la instal·lació de CentOs. Quan hagi acabat de carregar
tot, ens apareixerà un missatge com aquest:
Il·lustració 10. Checking.
Ens demana si volem comprovar si la imatge del CentOS està danyada o no. Si és el primer cop
que fem això, es recomana de fer la comprovació. Si resulta que us dona error, us haureu de
descarregar un altre cop la ISO del CentOS per què segurament s’ha danyat.
Jo faré la comprovació per si de cas...
Il·lustració 11
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
8
Il·lustració 12
Quan ens acabi de comprovar (només trigarà uns minuts...) ens dirà que ha expulsat el disc del
CentOS! Això és per què estem treballant amb una màquina virtual i no ens hem d’oblidar què
el sistema reconeix la IS com si l’haguéssim gravat en un DVD.
Haurem d’apagar la màquina, assignar-li la imatge ISO del CentOS i engegar-la un altre cop. I
ara quan ens demani de fer el “Check” li donarem a “Skip”.
Quan hàgim donat a “Skip” ens dirà que ha trobat els medis d’instal·lació i seguidament ens
començarà a carregar l’instal·lador del CentOS, que es diu “Anaconda”. Per què es diu
anaconda no ho sé...
Il·lustració 13. Inici Anaconda.
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
9
Ens apareixerà la pantalla inicial de l’instal·lador del CentOS. Hem de donar-li a “Next”. Les
passes més fàcils estaran comentades als peus de les imatges...
Il·lustració 14. Seleccionem l’idioma del sistema.
Il·lustració 15. Seleccionem la disposició del teclat.
Quan hàgim acabat de configurar lo d’abans, ens apareixerà un missatge que ens diu l’estat del
disc que estem fent servir per instal·lar el CentOS i que possiblement conté dades.
Concretament ens diu que, en el nostre cas, tenim el disc sense dades, particions i que és
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
10
virtual. Si estem instal·lant el CentOS en un disc físic, ens haurem d’assegurar de què no
contingui dades importants.
Il·lustració 17. Xarxa “No Tocar!”, pel moment...
Ara no canviarem la configuració de la xarxa. Li donem a “Next” i ja està.
Il·lustració 16
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
11
Il·lustració 18. Configurem la zona horària.
Desprès ens demanarà la contrasenya de l’usuari administrador (root). El CentOS requereix un
usuari root que “domini” als altres, i tots els usuaris limitats que vulguem. Això forma part de
la seguretat del sistema. Perquè per fer canvis importants en ell ens calen saber tant la
contrasenya del root com la de l’usuari limitat.
Il·lustració 19. Pass Root.
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
12
Li donem a “Següent” (al fi en català!) i ens apareixerà la finestra de configuració de la nostra
instal·lació. Podem veure moltes opcions disponibles, però nosaltres farem servir la última, en
concret la que diu: “Create Custom Layout”, així podem configurar nosaltres les particions del
disc dur virtual.
Il·lustració 20
Li donem a Següent i ens apareixerà la utilitat de l’instal·lador de CentOS per crear les
particions. Nosaltres crearem dos particions, una swap (partició de transferència). Aquest tipus
de particions serveix per quan la memòria RAM es satura i ha de fer servir el disc dur per
emmagatzemar informació. Es molt recomanable posar-li la mateixa mida que la màxima
quantitat de memòria RAM que hem assignat a la màquina virtual.
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
13
Il·lustració 21
Cliquem a on posa “Lliure” i desprès a sota on posa “Create”. Ens sortirà una finestra on
seleccionarem “Standard Partition”. Ara ens apareixerà una altra finestra on haurem de
configurar la partició tal com posa la Il·lustració 22:
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
14
Il·lustració 22
Sistema de fitxers: swap; Mida(MB): 1024; ha de ser una partició primària.
Ara configurarem l’altra partició, la que contindrà les dades de tots els usuaris que facin servir
l’equip. Seleccionem l’espai on posa “Lliure” i li donem a “Crea” i la configurem tal com podem
veure a la figura 21:
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
15
Il·lustració 23
Quan tinguem configurades les dues particions, podrem donar-li a “Següent”. Ens apareixeran
uns avisos quant a la formatació, dades... Li donem tot a Següent i acceptar...
Il·lustració 24
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
16
Il·lustració 25
Il·lustració 26. A la següent pantalla, li donem a Següent...
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
17
Il·lustració 27. En quant al tipus d’instal·lació hem de seleccionar “Desktop”, que porta els repositori per un
usuari normal. Li donem a següent...
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
18
Il·lustració 28. Seguidament ens començarà la instal·lació del CentOS al nostre equip. Trigarà uns minuts...
Il·lustració 29. Instal·lació completada! Li haurem de donar a Arrenca de nou (Reiniciar).
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
19
També haurem de destacar que el CentOS triga bastant a l’hora d’arrencar el sistema...no us
amoïneu massa si triga...
Il·lustració 30. Carregant i carregant i carregant...
Quan acabi de carregar, haurem de configurar alguns aspectes del CentOS, com ara l’usuari
limitat i la seva contrasenya, la data i l’hora...
Il·lustració 31. Benvinguts...
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
20
Il·lustració 32.Acceptem la llicència.
Il·lustració 33. Creem l’usuari limitat.
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
21
Il·lustració 34. Ara ja podrem fer servir el CentOS!
Posem la contrasenya del usuari que acabem de crear i ens iniciarà la interfície del CentOS, en
aquest cas Gnome.
Il·lustració 35. Gnome.
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
22
Una cosa molt important per acabar de configurar el CentOS; quan estem treballant amb el
CentOS en una màquina virtual, no es configura bé la xarxa. Haurem de fer clic amb el botó
dret a la icona de xarxa de la barra de tasques superior i seleccionar “Edita les connexions...”.
Il·lustració 36
Desprès anem a :
Il·lustració 37
Il·lustració 38. A la part superior de la següent finestra seleccionem “Connecta automàticament”.
Acceptem tot i tanquem. Però ara que hem configurat la xarxa bé l’últim que ens resta per fer
són les actualitzacions! Sort que només ho hauré de fer una vegada...
Per obrir el terminal, anem al menú “Aplicacions” ”Eines del sistema” “Terminal” en la
barra d’eines superior...
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
23
...i escrivim el següent...
su - (enter)
(escrivim la contrasenya del root)
yum -y update (enter)
Il·lustració 39. Anem a prendre uns quants cafès...
Ara que hem acabat de instal·lar i
configurar la instal·lació del CentOS amb
el VirtualBox voldria aclarir que tot i que
jo tinc un ordinador més bé potent i que
el procés d’instal·lació em va anar força
ràpid trobo una diferència bestial en fent
servir el VMware Workstation 9. Et fa
una instal·lació ràpida, silenciosa i
gairebé en la meitat de temps. Molt
recomanable que algú us passi aquest
programa ja sigui via internet o via
pendrive.
El procés d’instal·lació és força diferent
però molt més intuïtiu. Llàstima que no
sigui gratuït...
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
24
TAULA COMPARATIVA
Oracle VM VirtualBox 4.2.4 VMware Workstation 9.0 Temps instal·lació ~ 30 min ~ 15 min Temps d’arrencada 02:31 min 01:34 min Temps d’apagat 34,85 seg 15,18 seg
3. Desprès de la instal·lació 3.1. Instal·lant les VirtualBox Guest Additions
En aquest apartat explicaré com s’ha de fer per instal·lar les VirtualBox Guest Additions en el
CentOS. Aquestes són unes quantes característiques per millorar la integració del sistema
invitat en el hoste. Així podrem copiar i enganxar fitxers de manera bidireccional i fer
compartició de carpetes.
Com hem dit abans, ara hem iniciat sessió com a usuari limitat. Per instal·lar les Guest Adds
hem de fer canvis com a administrador. Per més seguretat instal·larem les Guests additions
des del terminal i com a usuari administrador. Per això farem el següent:
Obrim el terminal i escrivim el següent:
“su -“ (sense cometes) i li donem a enter.
Això és per passar d’usuari normal a administrador. Ens demanarà la contrasenya que li hem
assignat a l’usuari root durant el procés d’instal·lació del CentOS.
Il·lustració 40
Desprès que hàgim escrit la contrasenya del root, veurem com ens canvia de
[usuari@localhost] a [root@localhost].
Ara ja podrem fer els canvis que calguin per instal·lar les Guest adds.
Anem al menú del VirtualBox en la finestra del CentOS a la pestanya “Dispositivos”
“Instal·lar “Guest Additions””.
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
25
Il·lustració 41
Ens apareixerà a l’escriptori una icona de CD del VirtualBox. Això ens vol dir que hem fet com si
haguéssim posat un CD real en la lectora. El CentOS ens ho reconeixerà com a un CD
executable.
Il·lustració 42
Ens apareixerà un diàleg de si volem executar el contingut del CD. Li donarem a “Cancel·la”. Ho
farem des del Terminal.
Tornem al terminal i escrivim el següent:
# yum install gcc kernel-headers kernel-devel
Desprès ens començarà la instal·lació d’algunes parts del sistema operatiu que requereixen les
additions. Si vols saber qué son els kernel headers o els kernel devels cliqueu en els respectis
enllaços.
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
26
Quan acabi (us poso la imatge perquè veieu que és possible!) ens apareixerà una altra vegada
per entrar comandes al Terminal...
Il·lustració 43. Completed!
..i farem lo següent (la manera en què a mi m`ha sortit bé...)
Anirem a l’escriptori on és la icona del CD del VirtualBox Guest Additions, l’obrim i fem clic a
dalt de la finestra on posa ”Obre pregunta d’execució automàtica”:
Il·lustració 44
I seguidament ens apareixerà una finestra de confirmació:
Il·lustració 45
Li donarem a “Executa” i ens començarà a instal·lar des del Terminal les Additions.
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
27
Il·lustració 46
Quan ens acabi, podrem tancar la finestra del Terminal i ja tindrem instal·lades les VirtualBox
Guest Additions en el nostre CentOS.
Nota1: al final de cada línia que hem escrit en el Terminal hem de donar-li a enter!
Nota2: podeu veure que jo faig servir la versió 4.2.2 r81494 del VirtualBox. Si teniu una versió
més actualitzada haureu de canviar el nombre de la versió.
3.2. Inserim un dispositiu USB
Moltes vegades podem voler fer servir medis extraïbles en la nostra màquina virtual, per
provar una targeta de xarxa Wifi o compartir informació entre els diferents sistemes
virtualitzats. Vaig estar buscant per Google i he trobat la manera “definitiva”. Per això hem de
seguir unes passes determinades que valen per qualsevol sistema que puguem estar
virtualitzant. Les passes són les següents:
1- Hem d’instal·lar el “VirtualBox Extension Pack”. Ho podem fer des de aquí.
2- Desprès d’instal·lar-lo anem a la pestanya “USB” de la configuració de la màquina
virtual. Del que es tracta és d’afegir “Filtres USB”, és a dir, tenint el dispositiu USB
connectat al sistema host, fem clic a la icona del costat de la finestra i seleccionem
el dispositiu que sigui.
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
28
Il·lustració 47. Filtres USB.
3- Una vegada el tenim seleccionat. Tanquem la finestra de configuració i iniciem la
màquina virtual. Ens esperem a què estigui carregada del tot. També ens començarà a
instal·lar els controlador al sistema host del dispositiu USB del VirtualBox.
Il·lustració 48. Instal·lant controladors al sistema host.
4- Ens posem a la màquina virtual (fem clic en el seu escriptori, per exemple) i veurem
que ja ens ha reconegut el USB.
5- Ara desconnectem l’USB i el tornem a connectar (tot dins del sistema invitat!).
D’aquesta manera es poden instal·lar no només dispositius d’emmagatzematge USB sinó
targetes de xarxa, etc...
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
29
Il·lustració 49. Completat!
Il·lustració 50. Copiant dades del pendrive.
Nota1: Quan el dispositiu estigui connectat al sistema invitat, no podrem accedir-hi des
del host. Per això haurem de tancar la màquina virtual amb la qual vàrem estar treballant
amb el dispositiu USB i automàticament el sistema host retomarà el control del nostre
USB.
Nota2: Quan tinguem connectat el USB al sistema host i estiguem fent servir dades del
mateix, haurem de desar els nostres cavis al USB abans d’engegar la màquina virtual,
perquè el VirtualBox agafa automàticament el control del USB.
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
30
3.3. Llistat d’aplicacions integrades amb el sistema
+
3.4. Eines administratives del sistema
Si ens en recordem, quan estàvem instal·lant el CentOS vàrem escollir la versió “Desktop”.
Aquesta versió porta aplicacions integrades per un usuari normal, que farà servir el CentOS per
escoltar música, treballar amb el processador de textos i navegar per internet.
Cada versió inclou programar orientat al ús que vulguem donar al sistema. Així la versió
desktop inclou aplicacions multimèdia, internet...
Aquest és un llistat del programari i la seva versió que porta integrada la versió Desktop:
Accesoris:
o Gestor d’arxius 2.28.2
o Calculadora 5.28.2
o Mapa de caràcters 2.28.2
o Diccionari 2.28.1
o Gedit 2.28.4
o Gnote 0.6.3
o Contrasenyes i claus d’encriptació 2.28.1
o Captura de pantalla ¿?
Gràfics:
o gThumb Image Viewer 2.10.11
Internet:
o Firefox ESR 10.0.10
o Pidgin 2.7.9-5-el6.2
o Telèfon Ekiga 3.2.6-3
o Evolution 2.28.3-2
So i video:
o Extractor d’audo de CD 2.28.1
o Gravador de disc Brasero 2.28.3
o Cabina fotogràfica del Cheese 2.28.1
o Reproductor de pel·lícules 2.28.6
o Rythmbox Player 0.12.8
Eines del sistema:
o Creador de CD/DVD 2.28.1
o Analitzador del ús dels discs 2.28.1
o Navegador de fitxers 2.28.4
o Enviament automàtic d’informes d’errors 2.0.8
o Monitor del sistema 2.28.0
o Terminal ¿?
o Utilitat de discs 2.30.1
Oficina:
o LibreOffice 3.4.5.2
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
31
3.5. Versió del nucli del sistema, servidor de les X, i gestor de
finestres
Totes aquestes característiques del sistema es poden veure en l’administrador de tasques del
CentOS. Com obrir-lo? Farem lo següent:
Anem a Aplicacions Eines administratives Administrador de sistema
Il·lustració 51. System Monitor.
Il·lustració 52
En el meu cas:
Nucli Linux 2.6.32-279.el6.i686
Versió del gestor de finestres: Gnome 2.28.2
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
32
4. Gnome
4.1. Creació d’una carpeta
Si volem crear una nova carpeta, fem clic amb el botó dret en la ventana on estiguem i
seleccionem “Crea una carpeta”. DE seguida ens apareixerà una carpeta amb el text
seleccionat. Podem canviar el seu nom. Jo li posaré “prova”.
Il·lustració 53
Il·lustració 54. La meva nova carpeta.
4.2. Creació de documents de text
Això seria l’equivalent a crear un document de text en Windows, només que ne aquest cas
s’obrirà amb el gedit. Fem clic amb el botó dret en al lloc on vulguem crear el document de
text i seleccionem l’opció “Crear document” ”Document buit”.
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
33
Il·lustració 55. Documents de text buits.
4.3. Moure fitxers entre carpetes
Simplement arrosseguem els arxius o carpetes cap a on vulguem.
4.4. Visualització de les icones
Per canviar la vista de les icones quan estiguem dins d’una carpeta anem al menú “Visualitza” i
al final de tot seleccionem el tipus de vista que volem:
Il·lustració 56. Tipus de vistes.
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
34
4.5. Compressió de fitxers
El CentOS porta integrada una eina de compressió molt bàsica però que ens ajudarà si no
tenim cap altre programari de gestió d’arxius comprimits instal·lada. El CentOS reconeix i
descomprimeix aquest tipus d’arxius. També podem crear-ne d’una manera molt senzilla:
Seleccionem els arxius/carpetes que volem comprimir (per seleccionar, fem clic en qualsevol
zona i mantenint el botó primari clicat, arrosseguem el ratolí fins que el rectangle translúcid
agafi tots els fitxers desitjats. Per acabar deixem anar el botó primari.
Il·lustració 57
Quan estiguin tots seleccionats, fem clic amb el botó dret en qualsevol dels arxius i
seleccionem la opció “Comprimeix”. Ens sortirà una finestreta per configurar el nostre nou
arxius comprimit. Segurament hi ha molt formats que no coneixeu perquè no sñon massa
populars. Si voleu això per enviar el arxius a un amic, us recomano la opció .zip.
Ens apareixerà així...
Il·lustració 58
...i ens haurà de quedar així...
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
35
Il·lustració 59
Li donem a “Crea” i ens pareixerà l’arxiu comprimit (una caixeta) al lloc on estaven els arxius
que hem comprimit.
Il·lustració 60
Si ho volem comprovar, fem doble clic a l’arxiu comprimit i ens assegurem que siguin tots.
Il·lustració 61
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
36
4.6. Barra d’eines
Un aspecte molt important és la barra d’eines. És una eina bàsica per organitzar bé totes les
tasques que estem fent, crear dreceres als llocs i arxius més freqüents, com agrupar-los...
Crear una drecera a una de les barres d’eines.
Com podeu veure, el CentOS ens posa per defecte dues barres d’eines: una superior i una
inferior. La superior té accessos als menús i algunes icones com al Firefox, al gNote, als
comptes del usuari... però tot això i més es pot personalitzar al 100%. Per començar crearem
una drecera a la barra d’eines superior:
Anem al menú “Aplicacions” i a la pestanya “So i video” fem clic amb el botó primari del ratolí
al la icona del Brasero i l’arrosseguem fins a la barra d’eines superior. Ens apareixerà així...
Bé! Ja hem creat la nostra primera drecera a la barra d’eines! Però també podrem crear un
grup de dreceres a la barra d’eines. Això serveix per agrupar en el mateix lloc dreceres
d’aplicacions amb característiques comuns com , per exemple, eines d’ofimàtica, internet...
Aquest grup de dreceres es diu calaix, i el podem crear així:
Per crear un calaix personalitzat, fem clic amb el botó dret a la barra d’eines i seleccionem
“Afegeix al quadre...”.
Ens obrirà una finestra amb “ítems” per afegir a la barra. Busquem a dalt “calaix” fem cli en ell
i li donem a “Afegeix”.
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
37
Il·lustració 62
Si li fem clic dret en un calaix i li donem a Propietats, podrem seleccionar la icona que vulguem
i la mida de les dreceres que contindrà. Per afegir dreceres al calaix només les hem
d’arrossegar a sobre d’ell.
Il·lustració 63
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
38
També podrem fer calaixos en un sol clic amb dreceres ja establertes pel sistema. Anem al
menú “Aplicacions “ i anem, per exemple, a la pestanya Oficina. Fem clic amb el dret en
qualsevol de les icones de dins i seleccionem l’opció “Afegeix aquest llançador al quadre”. En
posarà tot el menú “Oficina” com si fos un calaix. També el podrem personalitzar de la mateixa
manera que abans.
Ens quedarà així...
També podem personalitzar i afegir noves barres d’eines a les que ja tenim.
Podem personalitzar els quadres fent botó dret al
que sigui i li donem a “Propietats”, podrem
canviar la seva posició el color i si la volem semi-
transparent, el seu tamany...
Fem clic amb el botó dret en qualsevol barra d’eines i li donem a “Quadre nou”.
Ens apareixerà un nou quadre en qualsevol dels costat en que ni hi havia cap.
Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01
39
4.7. Canviem l’aparença
També podrem canviar l’aparença de les finestres les fonts que fa servir de manera
predeterminada el sistema, així com la seva grandària. Per fer-ho, fem clic dret en l’escriptori
seleccionem “Canvia fons de l’escriptori”. Ens apareixerà una finestra així.
Il·lustració 64
En què podrem canviar el tema de les finestres, la imatge de fons i les fonts.