LA M
ÚSIC
A EN
S TO
CA
www.auditori.cat
Lepant 15008013 Barcelona
KAZUSHI ONO directorJULIAN RACHLIN violí
L’”HEROICA” DE BEETHOVEN29, 30 DE SETEMBREi 1 D’OCTUBRE DE 2017SALA 1 PAU CASALS
CONCERTINAUGURAL
N Ú M .
0 1
ORQUESTRA SIMFÒNICADE BARCELONAI NACIONAL DE CATALUNYAK A Z U S H I O N O DIRECTOR TITULAR
Segueix-nos a
Si esteu llegint aquest text és perquè no us heu volgut perdre l’inici de la nova temporada de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la vostra orquestra, la de tots. No heu faltat a la cita i això ens fa immensament feliços. Us hem preparat una temporada amb un ventall excepcional de concerts que combinen el repertori romàntic i post romàntic amb obres contemporànies i del segle XX sense oblidar el gran repertori clàssic. Un viatge musical apassionant que serà interpretat a L’Auditori pels millors artistes nacionals i internacionals. Volem que la nostra música us toqui, us emocioni i us faci vibrar!
L’experiència sensorial i intel·lectual d’assistir a un concert és un tast de bellesa que com a societat necessitem. La música és un art que no necessita paraules per arribar al cor de les persones, ens uneix i ens depassa. Per això treballem intensament per a que us sentiu orgullosos de la vostra orquestra i la seguim fent créixer participant en projectes europeus pioners i refermant el nostre compromís social per contribuir a fer del món un lloc una mica millor. Vivim moments polítics molt complicats i en aquest context la música i la cultura esdevenen eines imprescindibles.
El mestre Kazushi Ono, els músics i tot l’equip de L’Auditori us desitgem una feliç temporada! Que gaudiu de la música!
Jordi TortGerent del Consorci de L'Auditori i l'Orquestra
www.auditori.cat
ORQUESTRA SIMFÒNICADE BARCELONAI NACIONAL DE CATALUNYAK A Z U S H I O N O DIRECTOR TITULAR
B E N V I N G U TSA LA NOVA TEMPORADA DE L’OBC!
DIVENDRES 29 | 20.30h
SETEMBRE/OCTUBRE DE 2017
DISSABTE 30 | 19h
DIUMENGE 1 | 11h
Julian Rachlin violí • Kazushi Ono director
Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiules alarmes sonores i continguéssiu els estossecs.Un mocador redueix notablement el soroll.
El temps i la durada del concert són aproximats.
Programa presentat per
PROGRAMA 0 1
1 / LUDWIG VAN BEETHOVENBonn 1770 -Viena 1827
Egmont, op. 84. Obertura (1809-1810) 8’
PIOTR ILITX TXAIKOVSKI Votkinsk 1840 -Sant Petersburg 1893
2 / Concert per a violí i orquestra en Re major, op. 35 (1878)
Allegro moderato Canzonetta: Andante Finale: Allegro vivacissimo
Julian Rachlin violí
34’
3 / LUDWIG VAN BEETHOVEN
47’Simfonia núm. 3 en Mi bemoll major,op. 55, “Heroica” (1803-1804)
Allegro con brio Marcia funebre: Adagio assai Scherzo: Allegro vivace Finale: Allegro molto
PAUSA 20’
L’any 1810 van encarregar a Beethoven la composició de la música que havia d’acompanyar
la representació teatral de l’Egmont de Goethe en una producció que es presentava al
Burgtheater de Viena. Beethoven va compondre nou números i, quan els va acabar, va
escriure aquesta obertura en què apareixen alguns dels temes importants del drama: el
tema de la lluita d’Egmont contra la tirania, el tema de Clara (personificació de la llibertat)
i el tema final de l’obra, la Simfonia de la victòria, per descriure la grandesa de l’heroi, que
mor sense haver-se deixat doblegar pels seus enemics.
L’any 1878, Txaikovski es trobava en unes condicions físiques i mentals força precàries.
S’acabava de separar, després d’un matrimoni que havia durat un mes i mig (de fet, el
matrimoni ja apuntava a fracàs: ell es volia casar per fer callar els qui pregonaven la seva
homosexualitat, i ella era una jove alumna del conservatori, amb una educació molt
tradicional). El seu germà el cuidava –sobretot després d’un intent de suïcidi a Moscou–,
i li va proposar de marxar a Suïssa, a la vora del llac de Ginebra, a la vila de Clarens, on
podria reposar i oblidar el desastre. Aquí Txaikovski es va anar recuperant a poc a poc i
va tornar a escriure música. Acompanyat del seu alumne i violinista Iosif Kotek, tocaven
duets de violí i piano, entre els quals la Simfonia espanyola d’Édouard Lalo. Esperonat
per la bellesa d’aquesta obra, Txaikovski va iniciar la composició d’un Concert per a violí,
amb l’assessorament tècnic del seu deixeble. La il·lusió i l’energia amb què va treballar en
aquesta obra el van tornar a la vida plenament. Un mes després, l’obra estava enllestida.
Curiosament, en les mateixes dates Brahms acabava també el seu Concert per a violí.
Txaikovski va buscar una figura eminent per a l’estrena, prevista per al març del 1879:
Leopold Auer, professor de violí del Conservatori de Sant Petersburg. Quan Auer va rebre
la partitura, va dir que li caldria fer-hi moltes modificacions perquè allò era impracticable.
Txaikovski no ho va entomar gens bé i va decidir dedicar el concert a un altre violinista,
encara que això va suposar posposar l’estrena. Finalment, l’obra es va estrenar a Viena –amb
només un assaig– al desembre del 1881, amb Adolf Brodsky com a solista, un violinista rus
de gran prestigi. El crític més mordaç de la ciutat, Eduard Hanslick, va considerar l’obra
COMENTARI per D a v i d P u e r t a s Esteve
Dues obres indispensables del repertori simfònic internacional que van servir per retornar als seus autors les ganes de viure i de continuar fent música. Qui ho havia de dir que totes dues s’estrenarien –a Viena– sense pena ni glòria.
llarga i pretensiosa; que el violí, més que «tocat», havia estat «colpejat»; que el solista havia
«torturat l’audiència i a si mateix»; que el darrer moviment «feia pudor de licor barat», i
que per primer cop s’havia posat de manifest «l’horrible fet que hi pot haver música que
fa mal a l’oïda». Només va salvar de la crema el segon moviment.
L’any 1802, Beethoven es trobava en unes condicions físiques i mentals força precàries. Es
va adonar definitivament que la seva malaltia de l’oïda s’agreujava cada dia més, cosa que
el feia sentir absolutament aïllat i desgraciat: «Deixar sord un músic és el pitjor que Déu
pot fer en un home». A l’octubre d’aquell any, va redactar una carta (que mai no va enviar)
dirigida als seus germans, coneguda com a Testament de Heiligenstadt (es va descobrir
entre els seus papers un cop mort). En aquest escrit es mostrava desesperat, assegurava
que havia pensat posar fi a la seva vida, però que se sentia cridat a complir una missió:
«No puc abandonar aquest món abans d’escriure tot el que he estat cridat a escriure».
En aquells moments d’angoixa va decidir tirar endavant la monumental simfonia que ja
tenia al cap. Va deixar de banda les convencions i les normes clàssiques i va afrontar la
composició d’una obra extraordinària, fora dels cànons establerts. La il·lusió i l’energia
amb què va treballar en aquesta obra el van tornar a la vida plenament.
En el moment de la seva estrena, l’Heroica va ser la simfonia més llarga de la història:
gairebé el doble de minutatge del que era habitual. I les innovacions que presentava eren
múltiples: la forma –expandida de manera lliure i magistral–, les gosadies harmòniques,
el «romanticisme» dels temes (en el sentit de voluntat expressiva i de descripció d’estats
de consciència), i la instrumentació, que si bé era la mateixa que a les anteriors simfonies,
excepte l’afegit del tercer trompa, presentava uns colors orquestrals i uns blocs sonors
completament nous.
Si Beethoven volia o no dedicar aquesta obra a Napoleó, no queda tan clar. Malgrat que
sentia una notable admiració per aquest personatge i considerava que tots dos tenien
punts en comú, ja que estaven cridats a fer grans coses per la humanitat, consta que
Beethoven ja se sentia molest amb Bonaparte des que aquest havia signat un concordat
amb el Vaticà (1802) segons el qual es restablia el culte catòlic a França. Finalment, va
esborrar la dedicatòria inicial i va canviar el subtítol «Bonaparte» pel d’«Heroica, composta
per celebrar el record d’un gran home». En tot cas, el que sí és cert és que el segon
moviment, titulat en un primer moment «Marxa triomfal», va ser substituït per una «Marxa
fúnebre». L’estrena privada de la Simfonia núm. 3 es va fer a l’agost del 1804, al palau
del príncep Joseph Franz Lobkowitz, i l’estrena pública, el 7 d’abril de 1805, al Theater
an der Wien, sota la direcció de l’autor. Les crítiques la van considerar llarga, inconnexa,
pesada i interminable.
PRIMERS VIOLINS Cristian Chivu, concertino associat / Raúl García, assistent concertino / María José Aznar / Sarah Bels / José Valentín Centenero / Walter Ebenberger / Ana Isabel Galán / Natalia Mediavilla / Katia Novell / María Pilar Pérez / Anca Ratiu / Jordi Salicrú / Oriol Algueró* / Judit Bofarull* / Laura Gaya* / David Olmedo* / Renata Tanollari* SEGONS VIOLINS Alexandra Presaizen, solista / Emil Bolozan, assistent / María José Balaguer / Jana Brauninger / Patricia Bronisz / Assumpta Flaqué / Mireia Llorens / Melita Murgea / Antoni Peña / Josep Maria Plana / Robert Tomàs / Ana Chiu* / Francesc Puche* / Annedilia Riestra* / Yulia Tsuranova* VIOLES Ashan Pillai, solista / Josephine Fitzpatrick, assistent / Franck Heudiard / Christine de Lacoste / Sophie Lasnet / Michel Millet / Miquel Serrahima / Jennifer Stahl / Andreas Süssmayr / Albert Coronado* VIOLONCELS José Mor, solista / Vincent Ellegiers, assistent / Núria Calvo / Lourdes Duñó / Jaume Güell / Olga Manescu / Linda d’Oliveira / Jean-Baptiste Texier / Carmen Enjamio* Marc Galobardes* / Manuel Martínez del Fresno* CONTRABAIXOS Christoph Rahn, solista / Dmitri Smyshlyaev, assistent / Jonathan Camps / Apostol Kosev / Josep Mensa / Matthew Nelson / Albert Prat / Nenad Jovic* FLAUTES Bea Cambrils / Anna Pujol* / Christian Farroni, assistent / Ricardo Borrull, flautí OBOÈS Disa English, solista / José Juan Pardo / Dolors Chiralt, assistent / Molly Judson, corn anglès CLARINETS Larry Passin, solista / Francesc Navarro / Josep Fuster, assistent i clarinet en mi b / Alfons Reverté, clarinet baix FAGOTS Silvia Coricelli, solista / Noé Cantú / Thomas Greaves, assistent / Slawomir Krysmalski, contrafagot TROMPES Juan Manuel Gómez, solista / Joan Aragó / David Bonet / Juan Conrado García, assistent solista / David Rosell, assistent TROMPETES Mireia Farrés, solista / Adrián Moscardó / Angel Serrano, assistent TROMBONS Eusebio Sáez, solista / Vicent Pérez / Gaspar Montesinos, assistent / Raul García, trombó baix PERCUSSIÓ Joan Marc Pino, assistent / Juan Francisco Ruiz / Ignasi Vila ARPA Magdalena Barrera ENCARREGAT D’ORQUESTRA Walter Ebenberger RESPONSABLE DE DOCUMENTACIÓ MUSICAL Begoña Pérez RESPONSABLE TÈCNIC Ignasi Valero PERSONAL D’ESCENA Joan Luis
L’OBC va ser fundada per l’Ajuntament de Barcelona el 1944, consolidant el projecte
de l’Orquestra Pau Casals (1920-1937) que la Guerra Civil va interrompre. Avui dia, tot
mantenint l’esperit original de Pau Casals, oberta al món i compromesa amb la societat,
té especial cura dels nostres artistes i del nostre patrimoni, i té com a missió divulgar la
música simfònica principalment del segle XIX a la creació actual.
Té la seu a L’Auditori, on interpreta 24 programes de temporada a més d’altres concerts que
acosten la música d’orquestra a la ciutadania: cinema en versió original, concerts familiars
i escolars, música experimental, òperes i música de cambra. També es presenta a llocs
emblemàtics com la Plaça de la Catedral, la platja de la Barceloneta o la Sagrada Família.
El primer director titular va ser Eduard Toldrà, i des del setembre de 2015 ho és Kazushi
Ono, que també és titular de l’Orquestra Metropolitana de Tòquio. Altres titulars han estat
Ros Marbà, Mas, Decker, García Navarro, Foster, Oue, Martínez Izquierdo i González.
També ha estat dirigida per Belohlavek, Celibidache, Gergiev, Hogwood, Inbal, Koopman,
Kreizberg, Krivine, López Cobos, Minkowski, Plasson, Rostropovitx, Sinaisky o Slatkin i
entre els solistes convidats destaquen Lang Lang, Jansen, Barenboim, Mutter, Stern, Lupu,
Zimmermann, Volodos, Domingo, Caballé, Hendricks, Berganza, de Larrocha, Zukerman,
Argerich, Bell, Kremer, Mörk, Mullova, Anderzewsky, Shaham, Gutman, Buchbinder,
Achúcarro, Arrau, Rubinstein... L’OBC ha realitzat gires per Europa, Àsia i els EUA i ha
actuat a sales com Musikverein, Wiener Konzerthaus, Concertgebouw, Royal Albert Hall,
Kennedy Center o Carnegie Hall.
ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONAi NACIONAL DE CATALUNYA
* col·laborador
K A Z U S H I O N O director
· Director titular de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya· Director Musical de la Tokyo Metropolitan Symphony Orchestra
· Artistic Advisor del New National Theatre Tokyo
Considerat un dels directors més brillants de la seva
generació, Kazushi Ono ha estat descrit pel prestigiós
diari francès Le Figaro com «una de les ments musicals
més fascinants de la nostra era». La seva extraordinària
capacitat com a director l’ha portat a ser convidat per
cèlebres formacions de tot el món: la BBC, les orquestres
de Birmingham, Boston, Mont-real i Londres, la Ràdio
de Viena, la Leipzig Gewandhaus, La Monnaie i les
filharmòniques d’Israel, d’Oslo i de Radio France, entre
d’altres. També ha dirigit òperes a teatres tan importants
com la Metropolitan Opera de Nova York, La Scala de
Milà, la Bayerische Staatsoper, la Deutsche Staatsoper
de Berlín o l’Òpera de París.
Del 2008 al 2017 va ser director titular de l'Òpera
Nacional de Lió i ha estat recentment guardonat pel
Ministeri de Cultura francès com a Oficial de les Arts i
de les Lletres, títol que se suma al prestigiós Asahi Prize
que va rebre el gener del 2015.
La seva manera de fer als assaigs transmet sinceritat,
receptivitat i molta calma. Als concerts s’entrega
totalment a una recerca mística del fet musical que
depassa les simples lectures racionals.
© I
go
r C
ort
adel
las
Gràcies a les empreses que donen suport al mestre Kazushi Ono
J U L I A N R AC H L I N violí
Rachlin és un dels més interessants i respectats violinistes
del nostre temps. La temporada 2017-2018, tocarà al
concert d’obertura de la Filharmònica de Sant Petersburg
amb Temirkanov, farà una gira amb la Filharmònica de
l'Scala i Riccardo Chailly, tornarà a l’orquestra del Maggio
Musicale amb Zubin Mehta i farà una residència al Festival
Primavera de Praga. També tindrà el seu propi cicle al
Musikverein de Viena.
Recentment ha començat la seva carrera com a director
i col·labora amb alguns dels més prestigiosos directors
i orquestres. És el principal director invitat de la Royal
Northern Sinfonia i de la Turku Philharmonic Orchestra i
té previst fer una gira per Europa amb l’English Chamber
Orchestra, a més de dirigir la Royal Philharmonic, l’State
Academic de Rússia, les filharmòniques de Moscou i Praga,
la Nacional Hongaresa, la Royal Liverpool, la Svizzera
Italiana, els Moscow Virtuosi i la Nacional de Taiwan.
Nascut a Lithuania, Rachlin es va traslladar a Viena el
1978. Va estudiar violí amb Boris Kuschnir al Conservatori
de Viena i amb Pinchas Zukerman. Després de guanyar
el premi Young Musician of the Year i la Competició
d’Eurovisió el 1988, va ser el solista més jove que mai
havia tocat amb la Filharmònica de Viena, debutant
amb Riccardo Muti. Des de 1999, és professor de violí
al Conservatori de Viena. També és un magnífic solista
de viola, i els seus enregistraments per a Sony Classical,
Warner Classics i Deutsche Grammophon han rebut
una gran acollida de públic i crítica. Com a ambaixador
de bona voluntat d’UNICEF, està compromès amb els
programes educatius i socials. Toca un Stradivarius «ex
Liebig» del 1704, cedit per cortesia de Dkfm. Angelika
Prokopp Privatstiftung. Les cordes estan esponsoritzades
per Thomastik-Infeld.
Julian Rachlin va tocar amb l’OBC per darrera vegada el mes d’abril de 2011
© J
ulia
Wes
ely
Descobreix tota la programació de la temporada 17/18, amb entrevistes, articles d’opinió, activitats destacades i els concerts imprescindibles per viure L’Auditori i la música amb tota la seva intensitat!
REVISTA GRATUÏTAA TOTES LES SALESDE L’AUDITORI(fins a exhaurir exemplars)
Sigues un més de l’Orquestra!Fes-te Amic de l’OBC!
A la mitja part dels concerts d’aquest cap de setmanaes farà la presentació dels Amics de l’OBC al Foyer,un projecte que dona suport a la nostra Orquestra.
Amics de l’OBC
Comenta aquest concert amb
#auditori #obcMitjans Patrocinadors