Date post: | 29-Jul-2015 |
Category: |
Education |
Upload: | silvia-montals |
View: | 2,559 times |
Download: | 3 times |
LA BOGERIANarcís Oller
Sílvia Montals
ÍNDEX• Contingut• Tema• Estructura• Punt de vista narratiu• Personatges• Espai• Temporalitat• Llengua i estil
CONTINGUT• L’obra explica el procés de bogeria
d’en Daniel Serrallonga.• Després del triomf de la Gloriosa fa carrera
política a Madrid, acaba com acòlit de Prim i vol venjar-ne l’assassinat.
• Torna a Vilaniu, es baralla amb les seves germanes amb motiu d’una herència.
TEMA• Reflexió sobre els motius de la bogeria i,
i les seves conseqüències socials.
ESTRUCTURA• La Bogeria està formada per 9 capítols,
els quals es poden estructurar en 3 parts:
– 1a part: Capítols 1-3• Presenten els antecedents d’en
Daniel Serrallonga.– 2a part: Capítols 4-6
• Mostren l’estat d’alienació del protagonista
– 3a part: Capítols 7-9• Són la manifestació dels resultats
d’aquest estat d’alienació mental.
1a part: (plantejament)
• Cap. 1El narrador presenta en
Serrallonga físicament, mentre que la part psicològica es fa a través de la seva forma d’actuar
• Cap. 2Mostra la història del pare del
protagonista i dels seus antecedents familiars.
• Cap. 3Es completen els antecedents
familiars.
2a part: (nus)• Cap. 4
– Mostra com en Serrallonga obté l’acta de diputat a Madrid i investiga l’assassinat del general Prim.
• Cap. 5– Els principis teòrics del Naturalisme es
converteixen en matèria literària quan el Giberga, en relatar l’estat d’en Serrallonga, dóna per bona la teoria de l’herència biològica.
• Cap. 6• Es discuteixen de nou els principis
naturalistes, centrats més en les circumstàncies.
3a part: (desenllaç)• Cap 7• El narrador es troba amb el
boig, el Serrallonga.
• Cap 8– Els esdeveniments es
precipiten i el tanquen al manicomi.
• Cap 9– Es produeix l’enterrament
PUNT DE VISTA NARRATIU• Oller elimina el narrador omniscient,
propi del realisme, i usa el narrador “testimoni”:– La història és relatada a través del
diàleg entre el narrador i els altres personatges.
• Aquest procediment “indirecte” té com a objectiu aconseguir:– Major versemblança en la
història– Major objectivitat.
• Punts de vista dels personatges respecte el malalt:– Narrador: paternalista– Armengol: superficial– Giberga: fatalista
• Es mostra, per tant:– L’evolució patològica d’en
Serrallonga(primer pla)– Els judicis que els altres
personatges fan sobre aquesta l’evolució patològica (segon pla).
PERSONATGES• Daniel Serrallonga:
(protagonista).
– Es tracta d’un personatge “absent” .
– L’obra es crea sobre el diàleg de 3 personatges: • El narrador, • L’Armengol • En Pròsper Giberga.
• En relació amb en Daniel Serrallonga hi ha altres personatges:– Les germanes
• Adela • Carolina
– El pare (Ignasi)– La Salomè Argila (muller)
• Tenen com a funció principal donar informació complementària sobre el protagonista.
• Narrador :
– Esdevé un personatge important. A través seu es mostra la història d’en Serrallonga.
– És un personatge desconegut i anònim.• No és definit físicament, sinó per les seves
opinions. – És un narrador “testimoni” tindrà 2 funcions:
• Transmetre la història • Donar l’opinió:
– Serà important perquè seràuna visió sentimental, idealista i humanista que contrasta amb la visió científica i determinista d’enGiberga.
• Armengol:
– Tampoc no és descrit físicament.– Té com a funció, a part de
presentar el protagonista al narrador:• Explicar fets de la vida d’en
Serrallonga de manera:– Frívola – Poc reflexiva– humorística.
• Pròsper Giberga:
– Només intervé de manera directa en els cap. 2 i 5.
– D’aquest personatge interessen 2 coses:• Es presenta com a “vilaniuenc”.• És estudiant de medicina.
– Li permet donar un punt de vista científic i determinista.
– S’oposarà als arguments morals i sentimentals del narrador.
• La funció d’aquest personatge és doble:
És qui inicia tota la història en donar a conèixer en Serrallonga a l’Armengol.
Dóna a la novel·la el to de realisme i versemblança necessaris.
• Ignasi Serrallonga
– La història del pare d’en Daniel l’explica en Giberga al cap. 2.
• També apareix al cap. 1 i quan va buscar el seu fill per dur-lo a Vilaniu.
– Té una funció bàsica:• Ser el paral·lel de la vida d’en Daniel
per justificar el punt de vista del determinisme:
– Els 2 abandonen obligacions per dedicar-se a la política.
– Els dos es casen per compromís i desconfien de la fidelitat de la dona.
– El pare se suïcida i el fill mor encircumstàncies estranyes.
• Germanes
– Són presentades pel narrador al cap. 3.• En Giberga ja en parla al capítol 2, de forma molt
negativa, especialment en la descripció.
– L’actuació de les germanes condiciona la vida del protagonista.
– La funció d’aquests personatges és:
• Demostrar com el comportament humà pot incidir en un aspecte, com és en aquest cas la bogeria.
ESPAI• Apareixen 2 marcs
espacials bàsics a tota la seva obra:– Vilaniu (correspon a Valls)– Barcelona
TEMPORALITATTemps extern (temps històric)- Referències:
- Cap 1: situal al1867- Lleó Fontova actua al Romea (fou a
principis del 1868).- Corts Constituents (1869)- Assassinat del General Prim el (1870) - Enderrocament de la Ciutadella (1869).– Final de la novel·la situat en els anys
més forts de la febre borsària (1876 i 1886), és a dir, entre 1881 i 1883, ja que al cap. 8 en Serrallonga assisteix a la
Borsa de Barcelona.
Temps intern (temps de l’argument)
• Període de 15 anys (1868 a 1883)– Cap.1, 2 i 3 passen entre gener i estiu de
1868.– Cap. 4 se situa al 1872, 4 anys després. – Cap. 4 i 5 narren l’acció d’un mateix dia. – Cap. 6 només passen 3 mesos (1872). – Cap. 7 se situa al 1878, 6 anys
després. – Cap. 8, 1881, 3 anys després. Explica
fets ocorreguts entre el 1881 i 1883.– Del cap. 8 al 9 passen 3 mesos, per
tant, dins del 1883, al setembre.
• Evolució temporal: no és lineal:– Oller recorre a la retrospecció
• Trenca el fil narratiu per referir-se a fets del passat:
– La història de don Ignasi Serrallonga explicada per en Giberga al capítol 2.
– Els fets d’en Serrallonga a Madrid explicats per l’Armengol al capítol 4.
• Tampoc és uniforme:– La distància temporal entre els
capítols no és la mateixa.
ESTIL• Com que La bogeria vol mostrar
el determinisme naturalista implica una sèrie de condicionaments:– L’ús del diàleg com a
component bàsic (estil directe).
• Al mateix temps, el propi tema de la novel·la implica que:– Predomini la narració (estil
indirecte) sobre la descripció, la qual serà força detallada.
LLENGUA
• Els castellanismes lèxics és un dels trets més destacats del llenguatge d’Oller:– camelo, clero, assessino, calabosso,
codejat…
• Presència dels col·loquialismes: – stil, ideies…
• Calcs sintàctics i morfològics del castellà:– Combinacions de pronoms febles.– Article lo en sentit neutre…