La comunicació escrita
En aquestaunitat aprendràs a:
• Conèixer la importànciade la comunicació escritaen les relacions comercials.
• Adquirir un bagatge útil per ala redacció de lacorrespondència comercial.
• Adquirir seguretat a l’hora deredactar un text comercial.
• Fer una presentació correcta de lacorrespondència comercial.
• Conèixer i distingir les diferentsparts d’una carta comercial.
• Identificar les abreviatures, lessigles i els acrònims mésimportants de lacorrespondència comercial.
04cad_U04_unidad.qxd 5/5/08 15:59 Página 54
55
L’empresa ha de relacionar-se i comunicar-se ambaltres empreses privades i públiques a causa de l’activi-tat mercantil. En una primera fase, per esmentar algu-nes de les situacions més habituals, l’empresa s’ha defer conèixer, després ha d’adquirir productes, vendreproductes, fer-se responsable dels productes que ha
venut, cobrar les vendes als clients i mantenir una rela-ció amb l’entorn social i laboral.
La correspondència comercial és el sistema decomunicació escrita que utilitzen les empresesen les seves activitats mercantils.
4. La comunicació escrita4.1 La comunicació escrita a l’empresa
La comunicació escrita a l’empresa4.1
La correspondència comercial té un paper determinanten les relacions mercantils de l’empresa i ha de seguiruna sèrie de normes:
• Que sigui fàcil de comprendre.• Que hi hagi una exposició adequada dels temes.• Que eviti artificis i paraules excessives.• Que sigui precís amb els motius de la comunicació.
Quan portem a la pràctica aquestes normes s’ha de tenirmolt present:
• No cometre faltes d’ortografia. S’ha d’anar encompte.
És un bon costum tenir un petit diccionari a l’ofi-cina o bé passar el corrector ortogràfic de l’editorde textos. Recorda que le majúscules s’accentuenigual que les minúscules.
• Fer servir un vocabulari ampli. Recórrer als si-nònims.
La frase «...i així es cancel·la el compte de crèdit.S’ha de tenir en compte que la situació...» és méscorrecta si diem «...i així es cancel·la el compte decrèdit. S’ha de tenir present que la situació...».
• Tractar els diferents temes independentment.Per exemple, en la frase següent: «Procedirem atornar la mercaderia, però cal tenir en compte quehi ha hagut l’impagat a causa d’una situació tran-sitòria anòmala de tresoreria...».
És recomanable comentar primer el motiu de ladevolució de la mercaderia i en un altre paràgrafexplicar el motiu de l’impagat per evitar la barrejade dos temes.
• Evitar pleonasmes (redundància en les paraules).Per exemple, en la frase següent és correcte fer ser-vir només el verb preveure:
«Us demanem que preveieu per endavant la situació».
• Evitar un ús excessiu del gerundi. En frasescom ara:
«Havent rebut la vostra carta...», «Acusant recep-ció de l’enviament...».
És preferible dir:
«Hem rebut la vostra carta...», «Acusem recepcióde l’enviament...».
Principals característiques de la correspondènciacomercial
4.2
cad_U04_unidad.qxd 5/5/08 15:59 Página 55
56
4. La comunicació escrita4.3 Elements de la correspondència comercial
Per dur a terme tot això que hem explicat fins ara ésnecessari un suport físic, on puguem escriure tot el queestà relacionat amb la correspondència comercial. Araparlarem del sobre, el paper i la carta.
A El sobre
Al sobre hi ha d’haver escrit les dades del destinatari,la persona a qui enviem la carta, les del remitent, lapersona que l’escriu, i el franqueig o el pagament delservei amb segells o timbres.
La mida del sobre ha de ser proporcional a la del paperde la carta doblegat. Correus i Telègrafs, l’entitat quedepèn del Ministeri de Foment, estableix les mides
màximes i mínimes que han de tenir els sobres norma-litzats (figura 4.1).
Aquestes mides satisfan gairebé sempre les necessitatsde coberta per a la carta. Tanmateix, Correus i Telègrafspermet l’ús d’altres mides per a les cartes, els impresos,els diaris i objectes assimilats a les targetes postals,entre d’altres, sempre que la llargària i l’amplària nopassin dels 90 cm i que la màxima dimensió no passidels 60 cm.
Així mateix, també està normalitzada la distribuciódels diferents enunciats que hi ha d’haver al sobre(figura 4.2).
Aquestes mides són orientatives, però si les apliquemaconseguirem que la correspondència sigui atesa ambmés rapidesa, perquè d’aquesta manera facilitem lafeina a l’oficina de Correus. A més a més, contribuirema la millora de la imatge de l’empresa o de la personaque envia la carta.
Tipus de sobres
Els dos tipus de sobre més utilitzats en la correspon-dència administrativa o comercial són el clàssic o qua-drangular i l’americà o rectangular.
Els dos tipus de sobres tenen característiques comunes,com ara el tancament de la solapa amb dos sistemesdiferents: humitejar el costat que té goma d’enganxar obé esquinçar la solapa, que duu cinta autoadhesiva.
4.3 Elements de la correspondència comercial
• Evitar frases amb formulismes (l’ús excessiu deformes establertes per expressar o comunicaralguna cosa). Per exemple:
«Per nosaltres és un gran honor comunicar-vos quea partir del dia 20 les nostres oficines estaransituades...»; un canvi de domicili no representa capgran honor.
«Us estaríem immensament agraïts si...»; n’hi hau-ria prou amb molt agraïts.
Tenir cura amb la manera d’expressar-nos i ambla presentació i l’aspecte de la correspondèn-cia comercial és molt important per donar unabona imatge de l’empresa.
• Evitar les cacofonies (és la repetició freqüent desíl·labes o de lletres). Per exemple, en frases comara «hem rebut la correspondència corresponent alnostre corresponsal...». N’hi ha prou amb «hemrebut la tramesa del nostre corresponsal...» o «hemrebut el correu del nostre agent...».
Finestra
Fig. 4.1. Els sobres normalitzats.
Mínim: 14 cm
Màxim: 23,5 cm
Gruix: 5 mm
Mínim: 9 cm
Màxim: 12 cm
cad_U04_unidad.qxd 5/5/08 15:59 Página 56
57
4. La comunicació escrita4.3 Elements de la correspondència comercial
Fig. 4.2. Col·locació de les diferents dades en el sobre (mides en mm): a) anvers; b) revers.
ZONA DE FRANQUEIG
ZONA PER AL DESTINATARIRaó social, nom i cognomsCarrer del destinatari, númerocodi postal, població i comarca o província
ZONA RESERVADA PER AL CODI DE BARRES
INFORMACIÓ DEL REMITENT(Sempre a l’esquerra del blocdirecció destinatari)
RAÓ SOCIAL O NOM I COGNOMS DEL REMITENTCarrer, avinguda, plaça, númeroCodi postal, població, comarca o província
74
X Máx. 140
40
L: mín. 140, máx. 235
H: m
ín. 9
0, m
áx. 1
20
15
8±1
Y {si
H: 9
0, Y
: máx
. 50
si H
: 120
, Y: m
áx. 8
0
a)
b)
Aquest últim sistema facilita la feina d’obrir i de tancarel sobre i assegura confidencialitat.
Una altra característica comuna als dos tipus desobres és la finestra, més utilitzada en els sobresamericans que en els clàssics. La finestra, com indicael seu nom, és un espai obert protegit per un plàsticfi i transparent, situat a la part inferior esquerra delsobre. La direcció que escrivim a la carta o en unafactura o en un document coincideix amb la finestra iens estalvia la feina de tornar-la a escriure al sobre,de manera que suposa un estalvi de temps conside-rable.
També hi ha els sobres de doble finestreta, en què lesdades del remitent i destinatari, escrits al document queenviem ocupen exactament l’espai d’aquestes finestre-tes (figura 4.3.).
Dades del RemitentCarrer i N.CP Població
Dades DestinatariCarrer i N.CP Població
Benvolgut senyor /benvolguda senyora,
[Text][Signatura]
Dades del Remitent
Dades del Destinatari
Fig. 4.3. Sobre de doble finestreta.
cad_U04_unidad.qxd 5/5/08 15:59 Página 57
La tria entre un tipus de sobre, amb o sense finestra, vedeterminada pel volum de correspondència o correu quees franqueja.
Algunes empreses imprimeixen al revers del sobre lescauses més probables de la devolució de la carta, iagraeixen al carter que les especifiqui:
• Absent• Desconegut• Refusat o direcció incorrecta
Pel que fa als colors, el blanc és el més habitual, encaraque se solen utilitzar també sobres d’altres colors. El mésusual és el color ocre, tot i que és més adequat per a lescomunicacions internes de l’empresa, d’un departamenta un altre, que per a la correspondència comercial.
Finalment, cal tenir en compte que la qualitat del sobrei la del paper que fem servir ha de ser proporcional.
El sobre prefranquejat
És un producte que ofereix Correus i Telègrafs; l’usuariadquireix el sobre que ja ha estat franquejat, d’aquestamanera no és necessari comprar segells (figura 4.5).
Els tipus de sobre que hi ha actualment són: el sobrenormalitzat quadrat (120 3 176 mm), el normalitzatamericà (120 3 225 mm), i el del format de DIN A-5(190 33 250 mm). Els dos primers tipus poden pesarfins a 20 g i el tercer tipus fins a 100 g. Hi ha una altraopció per aquests tipus de sobres, que és l’anomenatQuixot, que porta el paper per a la carta; es recomanaper a usos personals o domèstics. Les tarifes que s’apli-quen a aquest producte són la A per al franqueig o peral servei nacional, i la B per al servei internacional.
El codi postal
Gràcies al codi postal la manipulació del correu a lesoficines de repartiment es du a terme d’una manera mésràpida i segura. El codi postal és una clau formada percinc números que és una part del procés de classificaciódel correu postal.
Els dos primers dígits indiquen el codi provincial, el ter-cer, la unitat de repartiment, el quart fa referència a laruta i/o encaminament del correu i el cinquè, juntamentamb el quart, als districtes postals i als itineraris decada província.
S’ha d’escriure sempre davant del nom de la població enl’adreça.
Format: CODI POSTAL POBLACIÓ Província
Per exemple: 08026 BARCELONA43205 REUS (Baix Camp)17486 CASTELLÓ D’EMPÚRIES (Alt Empordà)
D’altra banda, es pot donar la circumstància que enuna mateixa província coincideixin el nom d’una
58
4. La comunicació escrita4.3 Elements de la correspondència comercial
Fig. 4.5. Sobre prefranquejat normalitzat americà. Obser-veu l’espai reservat pel codi postal.
Fig. 4.4. Causes de devolució.
Aquest enviament li ha estat
retornat per:
� Desconegut
� Absent sense deixar dades
� Adreça incomplerta
� Adreça incorrecta
� No figura a les bústies
Districte Data
Secció
Sr. Carter:Per favor, indiqueu amb una
X quina és la causa de la
devolució:
� Desconegut
� Refusat
� Absent
� Adreça incorrecta
� __________________
Sr. Carter:Per favor, indiqueu amb unaX quina és la causa de ladevolució:� Desconegut� Refusat� Absent� Adreça incorrecta
cad_U04_unidad.qxd 5/5/08 15:59 Página 58
59
població amb el d’una altra més petita (és el cas depedanies, ravals, nuclis suburbials de població, etc.).Per això, i per evitar retards i incidències en el correu,cal escriure, a més del codi postal, el nom de l’ajunta-ment o del municipi del qual depèn aquesta població.Aquí n’hi ha un exemple:
08293 COLLBATÓ (Barcelona) 08490 TORDERA (Barcelona)
• Si la correspondència va adreçada a apartats decorreus i llista de particulars (empreses o perso-nes físiques), les tres últimes xifres són 080.
Per exemple, una carta dirigida a l’empresa Cablesa:
CABLESAApartat 31243005 TARRAGONA
L’apartat de correus és un servei que proporcionaals usuaris armariet numerat en un caseller ambclau a l’oficina de correus, per on passen a recollirla correspondència. Aquest armariet és propietat del’oficina de correus, que el lloga als usuaris.
La llista és una modalitat gràcies a la qual el des-tinatari passa per l’oficina de correus a recollir lacorrespondència, que s’entrega en mà.
• Si la correspondència va adreçada a entitats oficialsde la capital provincial, els tres últims númerossón 071.
4. La comunicació escrita4.3 Elements de la correspondència comercial
Fig. 4.6. Sistemes de tancament de la solapa.
Fig. 4.7. Observa els dos anversos d’aquests sobres. Què pensarà el destinatari en rebre’n un o l’altre?
RECORE SAC. Jardí Botànic, 32
08518 GURB (O so na)
RECORESA
C. Jardí Botàni
c,32
08518GURB (
Osona)
cad_U04_unidad.qxd 5/5/08 15:59 Página 59
Per exemple:
Direcció Provincial del Ministeri de Foment08001 BARCELONA
• Finalment, si va dirigida a la correspondència ofi-cial de Correus i Telègrafs, els últims números són070.
Per exemple:
Sr. Director provincial de Correus i Telègrafs17007 GIRONA
• Si la correspondència està adreçada a algun llocd’Europa, s’ha d’afegir la lletra del país de destídavant del codi postal corresponent (taula 4.1).
Per exemple:
OLYMPIC Sport JAKOBSTAD, SkyVia IV Novembre, 161 Pohjoisesplanadi, 11I – 00187 ROMA FIN – 00100 HELSINKIITALIA FINLAND
També és recomanable escriure el codi dels països queen tenen. En tens exemples en la taula 4.2.
Correus publica cada any una guia de codis postals detotes les províncies en format de llibre o CD.
60
4. La comunicació escrita4.3 Elements de la correspondència comercial
Taula 4.1. Relació de codis postals internacionals (Europa).
Taula 4.3. Pàginas web dels organismes o oficines decorreus de diferents països.
ALBÀNIA AL ITÀLIA IALEMANYA D LETÒNIA LVANDORRA AND LIECHTENSTEIN FLÀUSTRIA A LITUÀNIA LTBÈLGICA B LUXEMBURG LBULGÀRIA BG MACEDÒNIA MKXIPRE CY MALTA MCROÀCIA HR MÒNACO MCDINAMARCA DK NORUEGA NESLOVÀQUIA SK PAÏSOS BAIXOS NLESLOVÈNIA SLO POLÒNIA PLESTÒNIA EW PORTUGAL PESPANYA E REP. TXECA CZFINLÀNDIA FIN ROMANIA RFRANÇA F RÚSSIA RUSGIBRALTAR GBZ SUÈCIA SREGNE UNIT UK SUÏSSA CHGRÈCIA GR TURQUIA TRHONGRIA H UCRAÏNA UAIRLANDA EIR EL VATICÀ VISLÀNDIA IS
ARGENTINA AR MÈXIC MXAUSTRÀLIA AU PANAMÀ PABRASIL BR PARAGUAI PYCOSTA RICA CR PERÚ PEEQUADOR EC ESTATS UNITSGUATEMALA GT D’AMÈRICA USHONDURES HN URUGUAI VYJAPÓ JP VENEÇUELA VEKUWAIT KW
http://www.correoargentino.com Argentinahttp://www.auspost.com Austràliahttp://www.post.at/index.htlm Àustriahttp://www.post.be Bèlgicahttp://www.correios.com.br Brasilhttp://www.canadapost.ca Canadàhttp://www.usps.com Estats Units d’Amèricahttp://www.postdanmark.dk Alemanyahttp://www.post.fi Finlàndiahttp://www.royalmail.com Gran Bretanyahttp://www.elta-net.gr Grèciahttp://www.postur.is Islàndiahttp://www.poste.it Itàliahttp://www.japanpost.jp Japóhttp://www.ept.lu Luxemburghttp://www.sepomex.gob.mx Mèxichttp://www.oetp-monaco.com Mònacohttp://www.nzpost.co.nz Nova Zelandahttp://www.tpgpost.nl Països Baixoshttp://www.icp.pt Portugalhttp://www.posta.si Eslovèniahttp://www.poste.ch Suïssahttp://www.posten.se Sueciahttp://www.ptt.gov.tr Turquiahttp://www.hongkongpost.com Xinahttp://www.posten.no/portal/ Noruegahttp://www.post.gl Groenlàndia
Fig. 4.8. L’apartat de correus és un caseller privat.
Taula 4.2. Relació de codis per a comunicacions postalstransfrontereres a Europa.
cad_U04_unidad.qxd 5/5/08 15:59 Página 60
61
També podem consultar els codis per Internet awww.correos.es.
En la taula 4.3 apareixen les adreces de les pàgines webdels organismes o oficines de correus de diferents paï-sos.
B El paper
És el material més utilitzat en l’escriptura i, per tant,en la correspondència comercial. Al mercat hi ha unagran varietat de tipus de paper: autocopiatiu, paper
de barba, paper ceba, mil·limetrat, Guarro, de premsa,tèrmic, timbrat, vegetal, etc., però el «paper de carta»és el que més s’utilitza en la correspondència admi-nistrativa, per la textura i la facilitat en la manipu-lació.
El color més aconsellable és el blanc, perquè és méselegant i no desentona mai. També es poden fer servirtons més clars per a les còpies, i la qualitat pot serinferior.
Pel que fa a la mida, la més utilitzada és l’A-4, sem-blant al foli. De la mida del paper en parlarem mésendavant.
4. La comunicació escrita4.3 Elements de la correspondència comercial
Fig. 4.10. Web de la Societat estatal de Correus i Telègrafs (www.correos.es).Fig. 4.9. Codis provincials.
Comprova els teus coneixements
Per què és necessari que les comunicacions quedinescrites?
Què és la correspondència comercial?
Explica les principals normes que s’han de tenir encompte en la correspondència comercial?
Assenyala quines normes s’han de respectar quanredactem una carta.
Indica els codis postals de les direccions següents(consulta una guia de codis postals o, a Internet,el lloc www.correos.es):• El carrer Cervantes, 15, en les ciutats següents:
La Corunya, Lleó, Sevilla, Màlaga, Àvila, Gijón iMúrcia.
• El carrer Río Tajo, 82, a Salamanca, Alcalá deHenares, València, Múrcia i Huelva.
• El carrer Ramón y Cajal, 4, a Barakaldo (Biscaia),Ourense, València, Burgos i Madrid.
5
4
3
2
1
cad_U04_unidad.qxd 5/5/08 15:59 Página 61
C La carta
És el mitjà de comunicació escrita més utilitzat. Amb lacarta, el destinatari tindrà una «imatge» del remitent ies farà una idea de la seva formació i cultura, així quela presentació s’ha de cuidar al màxim. Les normes quehem explicat abans per a la correspondència comerciales poden aplicar a l’elaboració de cartes.
Pel que fa a la presentació, les condicions més impor-tants que ha de reunir una carta són:
• Escriure-la a mà (molt poc freqüent en el món del’empresa), o bé a màquina (mecànica o electrò-nica), o bé amb un processador de textos (ordina-dor). Si fem servir el processador de textos no s’a-consella abusar de l’ús dels tipus de lletra, ni deles mides, variant-les a gust de l’usuari. Escolliu untipus de lletra seriós i senzill i una mida normal iapliqueu-los a tota la carta. És important passar elcorrector ortogràfic.
• Ha d’estar ben centrada i ben distribuïda. Abansde començar a escriure la carta, feu un esborrany icalculeu-ne aproximadament la llargària per poderdefinir millor la distribució al paper. Aquesta normaés molt útil quan es treballa amb equips mecànics.
• S’ha de visualitzar de seguida l’esquema de lacarta. Amb els processadors de textos es pot
començar la carta sense haver de calcular la llargà-ria, perquè hi ha l’opció «vista preliminar», que ésuna presentació prèvia per pantalla del documentabans d’imprimir-lo.
• Mantenir els marges adequats. Els marges mésadequats per a la carta comercial són els següents(tot i que hi pot haver petites variacions): margeesquerre, de 3 a 4 cm; marge dret, 2 cm, i margeinferior, 2 cm. Pel que fa al marge superior, si lacarta no té capçalera, el marge ha de ser de 2 a 3cm.
• No s’ha d’escriure mai al dors del paper. La cartaha de continuar en un altre full; utilitzarem dosfulls, tres, etc., però mai escriurem al dors de cappaper. L’enumeració, si hi ha més d’un full, s’acos-tuma a indicar al costat dret superior o inferior;1/2 indica que és el primer full de dos, i 2/2 queés el segon full de dos, l’últim (figura 4.13). A lapart superior de les pàgines que no siguin la pri-mera, les quals no tenen capçalera, hi haurà la raósocial de l’empresa remitent, la data i el destina-tari, i, a 3 o 4 cm del marge superior continuaremamb el text (figura 4.13).
• Signar de pròpia mà. Les cartes han d’anar signa-des de pròpia mà. El segell de l’empresa no s’es-tampa damunt de la signatura, sinó que es posa al’esquerra (figura 4.12).
• La carta s’ha d’enviar sense esborralls ni guixa-des. Per esmenar els errors hem d’utilitzar elscorrectors més adequats; si la correcció no quedabé, és millor reescriure la carta. Amb els processa-dors de textos les correccions són més pràctiques,es fan més ràpidament i són més netes.
4. La comunicació escrita4.3 Elements de la correspondència comercial
Fig. 4.12. La col·locació de la signatura i segell en la carta:a) correcte; b) incorrecte.
a) b)
62
Fig. 4.11. Cal tenir molta cura de la presentació i del contingut de lescartes.
SEG
EL
L DE L’EMPRES
A SEG
EL
L DE L’EMPRES
A
cad_U04_unidad.qxd 5/5/08 15:59 Página 62
63
• Quant als plecs de la carta, s’acostumen a fer tresparts en els fulls de mida A-4; el contingut ha dequedar sempre de cara a dins, de manera que lacapçalera queda a la part exterior. Si el sobre téfinestra, les dades de la capçalera hi han de coin-cidir. Als fulls que es fan servir expressament per ales cartes hi acostumen a haver unes línies alsextrems que indiquen el lloc per on s’han de doble-gar (figura 4.14).
4. La comunicació escrita4.4 Parts de la carta comercial
Una carta comercial model està formada per tres partsclarament diferenciades, tant per l’espai que ocupencom per les funcions que compleixen: l’inici, el contin-gut i el final. Cada una d’aquestes parts consta de diver-sos elements:
• Inici. Ocupa la part superior i està formada pelselements següents: capçalera, destinatari, referèn-cies, assumpte i datació.
• Contingut. El trobem entre l’inici i el final. Estàdividida en dues parts: la salutació i el text de lacarta.
• Final. Va immediatament després del text de lacarta. Conté el comiat, l’antesignatura, la signa-tura, l’annex i, si s’escau, la postdata.
A continuació, en la Figura 4.15. observa el lloc queocupen les parts principals d’una carta comercial en unfoli.
Fig. 4.13. Exemple d’un segon full o posteriors. Fig. 4.14. Com doblegar i introduir una carta en el seu sobre.
Parts de la carta comercial4.4
Fig. 4.15. Llocs que ocupa cada apartat de la carta co-mercial.
Inici
Contingut
Final
MANUFACTURES, S.A.
MANUFACTURES, S.A.
MANUFACTURES, S.A.
cad_U04_unidad.qxd 5/5/08 15:59 Página 63
A Inici
Capçalera
En aquest apartat hi figura el nom i cognoms o raósocial, domicili complet (adreça, codi postal, poblaciói comarca), apartat de correus, telèfon, fax, correu elec-trònic i pàgina web (si n’hi ha) de qui escriu la carta(figura 4.16a). Totes aquestes dades han d’aparèixer almarge superior esquerre de la carta. En veurem exem-ples més endavant.
Destinatari
Aquest apartat inclou el nom i els cognoms o la raósocial de l’empresa destinatària de la carta amb l’adreçacompleta. Generalment, en els models de carta en quèla capçalera està impresa hi ha quatre guionets equi-distants entre ells on podrem escriure les dades del des-tinatari. És molt útil per als sobres amb finestra (figu-ra 4.16b).
Si la carta va dirigida a una persona determinada del’empresa, haurem d’escriure primer la raó social del’empresa i a l’altra ratlla a/(a l’atenció de) i el nom i elscognoms de la persona que volem que rebi la carta.
Per exemple:
METAL·LÚRGICA DE L’OEST, S.A.a/ Sra. Mercè Gràcia Ripollc. Puigcerdà, 1243800 VALLS
Si la destinació de la carta és una població, l’escriuremen majúscules al costat del codi postal, i a continuacióen minúscula la comarca, si és una població petita.
Exemples:
08980 SANT FELIU 08090 Sant FeliuDE LLOBREGAT de Llobregat(Baix Llobregat) (Baix Llobregat)
17497 PORTBOU 17497 Portbou(Alt Empordà) (Alt Empordà)
Referències
Normalment n’hi ha dos tipus de referències. La Nos-tra Referència (N/Ref.:) s’utilitza per indicar les ini-cials, el nom i el cognom de la persona que signa lacarta i de qui la transcriu; si l’empresa porta un regis-tre de la correspondència, el podrem anotar a conti-nuació.
La Vostra Referència (S/Ref.:) es fa servir en la respostad’una carta, i s’hi indica la referència de la carta rebuda;és una mena de «guia» per al destinatari.
A les cartes també és usual trobar el vostre escrit(s/escrit) i el nostre escrit (n/escrit). Quan vulguemposar la data (dd.mm.aa) de la carta rebuda, indica-rem el vostre escrit, i posarem el nostre escrit si indi-quem la data (dd.mm.aa) de la carta que vam escriurenosaltres primer i que ha motivat la resposta de lacarta rebuda. Aquest sistema és molt útil per poderarxivar els documents per ordre cronològic (figu-ra 4.16c).
En els textos comercials és habitual que les primeresinicials s’escriguin en majúscula i les de qui l’ha escritaen minúscula. Aquestes inicials s’escriuen separades lesunes de les altres per una barra, per deferència al res-ponsable del contingut, que és la persona que firma lacarta.
64
4. La comunicació escrita4.4 Parts de la carta comercial
Fig. 4.16. L’inici de la carta comercial.
a)
c)
d) e) 14 de maig del 2008
b)
cad_U04_unidad.qxd 5/5/08 15:59 Página 64
65
Exemples:
S/Rfa.: JC/ag n/rfa.: LB/wtS/Rfa.: JC/ag 5.398 N/Rfa.: LB/wt 458s/escrit: 15.06.09 N/Escrit: 19.03.08
Les abreviatures es poden escriure en majúscula o enminúscula indistintament, tal com ho veiem en l’exem-ple. També és habitual escriure les referències nomésamb les inicials a la part inferior de la carta.
Assumpte
L’assumpte és una descripció breu del motiu de la carta(figura 4.16d).
Exemples:
Assumpte: confirmació de la comanda.Assumpte: reclamació efecte impagat.
Datació
Cal que la data hi consti amb el format dia del mesd’any, per exemple: 15 de juny de 2008. També és habi-tual en els textos comercials que si la paraula data estàimpresa, s’escrigui amb números 15.06.08. Com que lalocalitat d’emissió ja s’indica a la capçalera, no cal repe-tir-la abans de la data. Tanmateix, si no hi ha el nom dela població a la capçalera o si la carta s’escriu des d’unaaltra localitat, haurà de constar en la zona indicadaanteriorment (figura 4.16.e).
B Contingut
Salutació
És una fórmula de cortesia que situem just abans deltext. En la taula 4.4 us presentem els diferents tipus desalutació en una carta comercial.
Si la carta va adreçada a una persona o a un grup depersones destacades socialment o culturalment, utilit-zarem «Distingit senyor», «Distingida senyora», «Dis-tingits senyors» o «Distingides senyores». Si tenim unacerta relació d’amistat amb aquestes persones, podem
utilitzar «Distingit amic» o «Distingits amics» i «Dis-tingida amiga» o «Distingides amigues».
Utilitzem «Benvolgut» amb el nom de la persona si hi hauna relació d’amistat o «Benvolgut senyor» amb el pri-mer cognom si el destinatari és una persona gran, perrespecte i per educació. Finalment podem fer servir«Senyor» amb el primer cognom, per a les cartes ambmissiva, abans de recórrer a la via judicial (figura 4.17a).
4. La comunicació escrita4.4 Parts de la carta comercial
Fig. 4.17. El contingut de la carta.
Taula 4.4. La salutació en la carta comercial.
Emissor Destinatari Fórmula
PERSONA FÍSICA PERSONA FÍSICA Distingit senyor/Distingida senyora:
Benvolgut senyor/Benvolguda senyora:
Senyor/Senyora:
PERSONA FÍSICA PERSONA JURÍDICA Distingits senyors/Distingides senyores:
Benvolguts senyors:
Benvolgudes senyores:
PERSONA JURÍDICA PERSONA FÍSICA Senyors/Senyores:
Distingit senyor/Distingida senyora:
Benvolgut senyor/Benvolguda senyora:
PERSONA JURÍDICA PERSONA JURÍDICA Distingit senyor/Distingida senyora:
Benvolgut senyor/Benvolguda senyora:
Senyor/Senyora:
A) Distingits senyors,Us adjuntem la factura n. 4568/03 d’un import de set-cents setanta euros (760) que correspon al nos-tre (?) albarà n. 456.
B) A més, us recordem que per cobrar-la ens hauran d’enviar en la carta de resposta un xec nominatiuamb aquest import.
cad_U04_unidad.qxd 5/5/08 15:59 Página 65
Per exemple:
Benvolgut Jaume, Benvolgut senyor Guerola,
Text
És on es desenvolupa el motiu de la carta (figu-ra 4.17b). Començarem el contingut d’una carta ambuna breu introducció, que normalment fa referència auna altra carta rebuda amb anterioritat o dóna una ideade l’assumpte que tractarem. Aquestes són les fórmulesmés habituals:
• En resposta a la vostra carta del...• Corresponem a la vostra atenta carta...• En resposta a la vostra atenta carta...• Amb relació a la vostra carta, reclamació, comanda...• Ha arribat a les nostres mans la vostra carta de...• Ens plau fer-vos arribar...• El motiu de la nostra carta...• Ens plau fer-vos arribar adjunt...• Us adjuntem...• Acusem recepció de...• Us agrairíem que ens informéssiu sobre...• En referència a la comanda...• Ens dirigim a vostès per...• Estudiada la vostra petició, lamentem...• Estudiada la vostra oferta, ens plau comunicar-
vos...
Cal puntualitzar que utilitzarem la primera persona delsingular quan sigui necessari.
Recorda que els temes o els assumptes que s’han detractar se separen per paràgrafs, i que hem de seguir lesrecomanacions establertes per a la redacció de la corres-pondència comercial.
C Final
Comiat
Ha de ser una frase curta (figura 4.18a). Els comiatsmés habituals són:
• Us saludem amb respecte.• Atentament, • Ben atentament,• Cordialment,• Una salutació cordial,• Ben cordialment,
Si volem que el comiat estigui relacionat amb el con-tingut de la carta:
• A l’espera de rebre notícies vostres, us saludo aten-tament.
• Agraïts per avançat, rebeu una salutació cordial.• A l’espera de la vostra resposta, us saludem aten-
tament.• Us donem les gràcies per avançat i us saludem
atentament.
Antesignatura
A l’antesignatura s’indica la raó social de l’empresa i elcàrrec de la persona que signa. Aquestes dades es podenincloure també a la firma (figura 4.18b).
Per exemple:
INDUSTRIES, S.A. TELFASACap vendes El Gerent
66
4. La comunicació escrita4.4 Parts de la carta comercial
Fig. 4.18. Final en la carta comercial.
a)
c)
b)
Agraïts per avançat, rebeu una salutació cordial.
Annex: fra. n. 4568/03
PD: Us preguem que ens envieu un taló barrat.
Blanca Picó Carbonell
MANUFACTURES, SACap de comptabilitat
d)e)
cad_U04_unidad.qxd 5/5/08 15:59 Página 66
67
4. La comunicació escrita4.4 Parts de la carta comercial
Signatura
És l’espai reservat per a la rúbrica del responsable de lacarta. Sota de la signatura s’indica el nom i els cognomsde la persona que signa i s’hi anteposa, si volem, l’a-breviatura de signatura (sign.:) (figura 4.18c). Senseaquesta el document no és vàlid.
Exemple per a persones físiques:
Atentament,
Signat: Verònica Pinto Tuy
Exemple per a persones jurídiques:
SALINES DE L’EST, S.A,Cap de vendes
Signat: Àlvar Gil Gras
Com hem comentat en l’apartat de l’antesignatura, elcàrrec de qui firma s’escriu sota de la signatura, si nol’hem posat a l’antesignatura.
Per exemple:
SALINES DE L’EST, S.A. SALINES DE L’EST, S.A.
Signat: Àlvar Gil Grall Àlvar Gil GrallCap de vendes Cap de vendes
Tingueu en compte que si el càrrec va després de la raósocial, s’afegeix l’article, masculí o femení, perquè hemd’intentar evitar utilitzar un llenguatge sexista, i si elcàrrec va després del nom i cognoms de la persona quesigna, no cal posar l’article. En la primera opció es técom a referència la raó social i, en la segona, el nom dela persona física que està damunt mateix del càrrec.
En el supòsit que la persona que ha de signar una cartadelega una altra persona per signar, després de l’ante-signatura escrivim l’abreviatura p. a. o bé p. a (perautorització), p. p. (per poder), p. d. (per delegació) op. o. (per ordre), segons el cas.
Per exemple:
HIDALGO & CASAS, HIDALGO & CASAS,AUDITORS AUDITORSPA PO
Mercè Zuloaga Leal Ricard Vila PedrazaDirectora Financera Departament de finances
Observeu que aquests exemples tenen una distribució iuna escriptura diferent, el bon gust i saber presentaramb correcció els escrits no són incompatibles amb lanormalització.
Annex
Hem d’escriure la paraula Annex a la part inferioresquerra de la carta quan hi adjuntem documents, comara lletres de canvi, fotocòpies d’impagats, fullets, catà-legs, etc. (figura 4.18e).
Per exemple:
Annex: Catàleg dels nostres productes.
Postdata
La postdata té la funció d’afegir alguna cosa que nohem pensat d’incloure en el text de la carta (figu-ra 4.18e).
La situem a la part inferior esquerra després de la siglaPD. Es recomana no fer-la servir, si no és estrictamentnecessari. Les cartes publicitàries acostumen a in-cloure postdates per cridar l’atenció sobre alguna cosaen concret.
Per exemple:
PD: El preu per unitat de l’article 252 102 és de75,61 euros.
cad_U04_unidad.qxd 5/5/08 15:59 Página 67
68
4. La comunicació escrita4.4 Parts de la carta comercial
Cas pràctic
EUROCOMERCIAL, S.A. Tel. 96 432 41 50Polígon Industrial Pullman Fax. 96 432 41 55Parcel·la 102 Bloc 3 Apartat 25212006 CASTELLÓ DE LA PLANA
COMERAS, SAC. de la Muntanya, 13208600 BERGA (Berguedà)
S/Rfra.: SL/rjN/Rfra: AP/Sr.S/escrit:N/escrit:
ASSUMPTE: enviament factura Data: 14.05.08
Distingits senyors,
Us adjuntem la factura n. 4568/20 d’un import de set-cents seixanta euros amb vint-i-dos cèntims (760,22 €),
que correspon al nostre albarà n. 456.
Us recordem que per cobrar-la ens han d’enviar un taló nominatiu amb aquest import.
Agraïts per avançat, rebeu una cordial salutació.
EUROCOMERCIAL, S.A.
Signat.: Blanca Picó Carbonell
Cap de comptabilitat
Annex: Fra. n.° 4568/20PD: Us preguem que ens envieu un taló barrat.
Solució
Fig. 4.19. Exemple de carta comercial realitzada amb un processador de text.
Treballes a l’empresa EUROCOMERCIAL,SA, ambdomicili social al polígon industrial Pullman, par-cel·la 102, bloc 3, 12006 Castelló de la Plana, i elteu cap et demana que escriguis una carta comer-
cial al client COMERAS, SA, i expliquis que percobrar la fra. n. 4586/02, de 760,22 euros, queadjunteu, enviïn un xec o un taló de comptecorrent nominatiu i barrat a favor nostre.
1
cad_U04_unidad.qxd 5/5/08 15:59 Página 68
69
4. La comunicació escrita4.4 Parts de la carta comercial
EUROCOMERCIAL, SA S/Ref.: SL/sj
Polígon Industrial Pullman N/Ref.:
Parc. 102, bl. 3 S/escrit:
12006 CASTELLÓ DE LA PLANA N/escrit:
ASSUMPTE: enviament factura
Tel. 964 324 150
Fax 964 324 155
Apartat 252
COMERAS, SA
C. de la Muntanya, 132
08600 BERGA (Berguedà)
Distingits senyors,
Us adjuntem la factura n. 4568/20 d’un import de set cents seixanta euros amb vint i dos cèn
tims (760,22 €), que correspon al nostre albarà n. 456.
Us recordem que per cobrar la ens han d’enviar un taló nominatiu amb aquest import.
Agraïts per avançat, rebeu una cordial salutació.
EUROCOMERCIAL, SA
Blanca Picó Carbonell
Cap de comptabilitat
Castelló de la Plana, 14 de juny de 2002
Annex: fra. n. 4568/20.
PD: Us preguem que ens envieu un taló barrat.
Fig. 4.20. Exemple de carta comercial mecanografiada.
cad_U04_unidad.qxd 5/5/08 15:59 Página 69
70
4. La comunicació escrita4.5 Abreviatures, sigles i acrònims
Comprova els teus coneixements
Digues quines són les principals condicions que hade complir una carta perquè tingui una presentaciócorrecta.
Assenyala les parts de la carta comercial i les sub-divisions de cada part.
Què és la capçalera i quins elements la formen?
De quines maneres podem escriure la salutació a lacarta comercial si tenim en compte l’emissor i eldestinatari?
De quina manera pots posar la referència en unacarta?
Quines avantatges presenta l’ús de les referènciesindicant la data?
11
10
9
8
7
6
4.5 Abreviatures, sigles i acrònims
A Abreviatures
És la reducció d’una o diverses paraules a un grup delletres. Per exemple, l’abreviatura de la paraula senyorestà formada per les lletres Sr., la d’excel·lentíssim perExcm. Al final de l’abreviatura es posa gairebé sempreun punt. En la taula 4.5 us presentem les abreviaturesmés habituals.
B Sigles
Les sigles estan formades per les primeres lletres de lesparaules que volem abreujar. Per exemple, la sigla delButlletí Oficial de l’Estat és BOE. Les normes d’escrip-tura i d’ús de les sigles són:
• Les lletres que formen la sigla no se separen ni perespais ni per punts.
Exemple:
Com a excepció i per facilitar la lectura i evitar errors,si el text està tot en majúscules, s’aconsella separar lasigla per punts.
Exemples:
L’ESDEVENIMENT TINDRÀ LLOC AL C.E.C.O.
LA REUNIÓ DE L’O.U.A. ES VA CATALOGAR COM A...
L’article que duu la sigla ha de concordar amb la primerainicial. C vol dir centre —masculí—, i O, organització—femení—.
• Les sigles no tenen plural.
Exemples:
• En un document, la primera vegada que escrivimuna sigla hem d’anotar primer la denominació com-pleta i la resta de vegades ja podrem utilitzar lasigla.
A la taula 4.7 presentem les sigles més habituals delvocabulari mercantil.
Malament Bé
B.O.E. BOE
M.A.P. MAP
S.I.D.A. SIDA
S.I.M.O. SIMO
D.O.G.C. DOGC
Malament Bé
ONGs ONG
MIRs MIR
NIFs NIF
ATs ATS
Malament
Els ATSs es vanreunirHi adjuntem foto-còpies dels NIFs.
Bé
Els ATS es vanreunirHi adjuntem foto-còpies dels NIF.
cad_U04_unidad.qxd 5/5/08 15:59 Página 70
A
71
4. La comunicació escrita4.5 Abreviatures, sigles i acrònims
Abreviatura Significat Abreviatura Significat Abreviatura Significat
Taula 4.5. Abreviatures més habituals.
adv. advocat/adaaccept. acceptacióadm. administracióadmdor. administradoradmdora. administradoraapt. apartatart. articleav. avingudaatt. atentatta. atentaaux. auxiliar
E
E este/ efectesef. efectiuesq. esquerre/aetc. etcètera€ euroExcm. Sr Excel·lentíssim
Senyor
F
fra. facturaf. o f/ foli
N
N nordnre. nombren., núm. númeron. notaNE nord-estNO nord-oest
P
pral. principalpàg. pàginapres. president/apdt. pendentprov. provínciapta. pessetapl. plaça
R
ref. referènciareg. registre
X
x. xec
T
t tonat/ talótel. telèfontit. títol
V
v. i p. vist i plauo VPvenc. vencimentv/ vistv/c al vostre comptev/f al vostre favor
S
S sudSt. santSta. santasign. signaturaSE sud-estSO sud-oestSr. senyorSra. senyora
G
gov. governgral. general
I
íd. ídemimpt. impostint. interèsIma. Sra. Il·lustríssima
SenyoraIm. Sr. Il·lustríssim
Senyorinst. institut
L
l/ o ll/ lletra de canvillic. llicenciat/adaltda. limitada
M
m/t mesos termem/v mesos vistamàx. màximmín. mínim
B
bnc. bancb. beneficib. barri
C
cap. capítolctat. ciutat o
comunitatc. o c/ carrercrec. càrreccia. companyiacdi. codicte. comptectge. corretatgec/c compte correntc/n compte nouc/u cada u
D
d/ diesd/d dies datad/fra dies facturad/v dies vistadta. dretadept. departamentDr. doctordte. descomptedesp. despesa
cad_U04_unidad.qxd 5/5/08 15:59 Página 71
C Acrònims
L’acrònim és la paraula formada per les inicials, i devegades més lletres, d’altres paraules. Per exemple,
Associació per a la DEfensa de la NAtura és ADENA oINsitut CAtalà del SÒL, INCASOL.
Els acrònims es poden escriure amb totes les lletresmajúscules o només amb la lletra inicial majúscula.
72
4. La comunicació escrita4.5 Abreviatures, sigles i acrònims
Taula 4.6. Sigles mercantils més habituals.Fig. 4.1. TNC Són les sigles del Teatre Nacional de Catalunya.
p. a. per autoritzacióp. o. per ordrep. p. per poderPVPR preu de venda al públic reco-
manatSA societat anònimaSAL societat anònima laboralSC societat comanditaVE Vostra Excel.lèncias. e. o o. salvat error o omissióSL societat limitadaSRC societat regular col.lectivaVS Vostra Senyoria
MAE Ministeri d’Afers Exteriors
MJ Ministeri de Justícia
MI Ministeri d’Interior
MD Ministeri de Defensa
ME Ministeri d’Economia
MECD Ministeri d’Educació, Cultura i Esports
MTAS Ministeri de Treball i Afers Socials
MAPA Ministeri d’Agricultura, Pesca i
Alimentació
MP Ministeri de la Presidència
MAP Ministeri per a les Administracions
Públiques
MH Ministeri d’Hisenda
MCT Ministeri de Ciència i Tecnologia
MSC Ministeri de Sanitat i Consum
MICYT Ministeri de Comerç i Turisme
MMA Ministeri de Medi Ambient
MF Ministeri de Foment
ACUDE Associació de Consumidors i Usuaris
d’Espanya
ADECU Associació per a la Defensa de Consumidors
i Usuaris
ADENA Associació per a la Defensa de la Natura
AEAT Agència Estatal d’Administració Tributària
AEB Associació Espanyola de Banca Privada
AENA Aeroports Espanyols i Navegació Aèria, SA
Aenor Associació Espanyola per a la Normalització
i Racionalització
AGE Administració General de l’Estat
AI Amnistia Internacional
AISN Administració Institucional de Sanitat
Nacional
AISS Administració Institucional de Serveis
Socioprofessionals
ANELE Associació Nacional d’Editors de Llibres
d’Ensenyament
AMPA Associació de mares i pares d’alumnes
ATS Assistent tècnic sanitari
AVE Alta Velocitat Espanyola
BDE Banc de Dades per a l’Educació
BN Biblioteca Nacional
Taula 4.7. Sigles i acrònims més habituals.
cad_U04_unidad.qxd 5/5/08 15:59 Página 72
73
BOE Butlletí Oficial de l’Estat
CAT Companyia d’Abasament i Transports
CE Consell d’Estat
CEAPA Confederació Espanyola d’Associacions
de Pares d’Alumnes
CEOE Confederació Espanyola d’Organitzacions
Empresarials
CEPSA Companyia Espanyola de Petrolis, SA
CESID Centre Superior d’Informació de la
Defensa
CF Cicle Formatiu
CGPJ Consell General del Poder Judicial
CIF Codi d’Identificació Fiscal
CIS Centre d’Investigacions Sociològiques
CNAG Confederació Nacional d’Agricultors i
Ramaders
CNMV Comissió Nacional del Mercat de Valors
COE Comitè Olímpic Espanyol
Comitè d’Operacions Especials
COI Comitè Olímpic Internacional
Confesal Confederació Empresarial de Societats
Anònimes Laborals
Copime Confederació de la Petita i Mitjana
Empresa
CSD Consell Superior d’Esports
CSN Consell de Seguretat Nuclear
CSPM Consell Superior de Protecció de Menors
DGT Direcció General de Trànsit
DL Dipòsit legal
DNI Document Nacional d’Identitat
DRAE Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola
EHP Escola d’Hisenda Pública
Enagas Empresa Nacional de Gas
ENASA Empresa Nacional d’Autocamions, SA
Enatcar Empresa Nacional de Transports de
Viatgers per Carretera
EOI Escola d’Organització Industrial
EOT Escola Oficial de Turisme
ESO Ensenyament Secundari Obligatori
FEMP Federació Espanyola de Municipis i
Províncies
FENOSA Forces Elèctriques del Nord-oest
FGS Fons de Garantia Salarial
FIB Fira Internacional de Barcelona
Fitur Fira Internacional del Turisme
FNMT Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre
FORPRA Fons d’Ordenació i Regulació de Preus
i Productes Agraris
FORTA Federació d’Organismes de Ràdio
i Televisió Autonòmics
FP Formació Professional
Hispanoil Hispànica de Petrolis
IAE Impost d’Activitats Econòmiques
IB Iberia (Línies Aèries d’Espanya, SA)
IBI Impost sobre Béns Immobles
ICAC Institut de Comptabilitat i Auditoria de
Comptes
ICE Institut de Ciències de l’Educació
Icex Institut Espanyol de Comerç Exterior
ICO Institut de Crèdit Oficial
IDE Institut de Desenvolupament Econòmic
IEE Institut Espanyol d’Emigració
Institut d’Estudis Econòmics
IES Institut d’Ensenyament Secundari
IGN Institut Geogràfic Nacional
IMAC Institut de Mediació, Arbitratge i
Conciliació
IMPE Institut de la Mitjana i Petita Empresa
IMPI Institut de la Mitjana i Petita (Empresa)
Industrial
INC Institut Nacional de Consum
INE Institut Nacional d’Estadística
INEF Institut Nacional d’Educació Física
Inem Institut Nacional d’Ocupació
Injuve Institut de la Joventut
INLE Institut Nacional del Llibre Espanyol
INME Institut Nacional de Moneda Estrangera
Insalud Institut Nacional de Salut
4. La comunicació escrita4.5 Abreviatures, sigles i acrònims
Taula 4.7. (Cont.) Sigles i acrònims més habituals.
cad_U04_unidad.qxd 5/5/08 15:59 Página 73
Imserso Institut de Migracions de Serveis Socials
IPC Índex de Preus al Consum
IRPF Impost sobre la Renda de les Persones
Físques
IRTP Impost sobre el Rendiment del Treball
Personal
ITV Inspecció Tècnica de Vehicles
IVA Impost sobre el Valor Afegit
JEN Junta d’Energia Nuclear
Mercasa Mercats Centrals de Proveïments, SA
Mercosa Mercats en Origen, SA
MIR Metge Intern i Resident
Muface Mutualitat General de Funcionaris Civils
de l’Estat (acrònim)
NIF Número d’Identificació Fiscal
OCU Organització de Consumidors i Usuaris
ONCE Organització Nacional de Cecs Espanyols
ONLAE Organització Nacional de Loteries
i Apostes de l’Estat
PEN Pla Energètic Nacional
PIB Producte Interior Brut
PNB Producte Nacional Brut
PVP Preu de Venda al Públic
PIME Petita i Mitjana Empresa
RAE Reial Acadèmia Espanyola
Renfe Xarxa Nacional de Ferrocarrils Espanyols
Retevisión Entitat Pública de la Xarxa Tècnica
Espanyola de Televisió
RNE Ràdio Nacional d’Espanya
RTVE Ràdio Televisió Espanyola
Sasemar Societat de Salvament i Seguretat
Marítima
SEAT Societat Espanyola d’Automòbils de
Turisme
SGAE Societat General d’Autors d’Espanya
SIDA Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida
SIMO Saló Internacional de Material d’Oficina
Sonimag So i Imatge
TEAC Tribunal Economicoadministratiu Central
UNED Universitat Nacional d’Educació a
Distància
AID Associació Internacional per al
Desenvolupament
APE Assemblea Parlamentària Europea
BBC Companyia Britànica de Radiodifusió
(British Broadcasting Corporation)
BIT Oficina Internacional de Treball
(Bureau International de Travail)
CE Consell d’Europa
CE Comunitat Europea
CEA Confederació Europea d’Agricultura
Comissariat per a l’Energia Atòmica
(Conféderation Européenne de
l’Agriculture, Comissariat a l’énergie
atomique)
CECA Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer
Confederació Espanyola de Caixes
d’Estalvis
CEE Comunitat Econòmica Europea
CESC Confederació Europea de Seguretat i
Cooperació
CFI Cooperació Financera Internacional
CICR Comitè Internacional de la Creu Roja
COI Comitè Olímpic Internacional
Comecon Consell per a l’Ajuda Econòmica Mútua
(acrònim)
(Council for Mutual Economic Assistance)
CRI Creu Roja Internacional
CSCE Conferència sobre Seguretat i Cooperació
a Europa
(Conférence sur la Sécuritè et la
Coopération en Europe)
Eurovisió Unió Europea de Televisió
FAO Organització per a l’Alimentació i
l’Agricultura (Food and Agricultural
Organization)
74
4. La comunicació escrita4.5 Abreviatures, sigles i acrònims
Taula 4.7. (Cont.) Sigles i acrònims més habituals.
cad_U04_unidad.qxd 5/5/08 15:59 Página 74
75
Fecom Fons Europeu de Cooperació Monetària
(acrònim) (Fond Européen de Coopération
Monetarie)
FIFA Federació Internacional de Futbol
Associació (Federation International
Football Association)
FM Freqüència Modulada
(Frequency Modulation)
FMI Fons Monetari Internacional
(Fond Monétaire International)
FSE Fons Social Europeu
GATT Acord General sobre Aranzels Duaners
i Comerç (General Agreement on Tariffs
and Trade)
IAEA Agència Internacional de l’Energia
Atòmica (International Atomic Energy
Agency)
IATA Associació Internacional de Transport Aeri
(International Air Transport Association)
IDAE Institut per a la Diversificació i Estalvi
de l’Energia
INTELSAT Satèl·lit Internacional de
Telecomunicacions (International
Telecommunications Satellite)
IPC Centre de Premsa Internacional
Índex de Preus al Consum
(International Press Centre)
Làser Amplificació de la Llum mitjançant una
Emissió Estimulada de Radiació
(Light Amplification by Stimulated
Emission of Radiation)
MCE Mercat Comú Europeu
NAFTA Àrea de Lliure Comerç de l’Atlàntic Nord
(North Atlantic FreeTrade Area)
NASA Administració Nacional Aeronàutica de
l’Espai (National Aeronautics and Space
Administration)
NATO Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord
(North Atlantic Teatry Organization)
OCDE Organització per a la Cooperació
i el Desenvolupament Econòmics
(Organisation de Coopération
et de Developpement Economiques)
OEA Organització d’Estats Americans
OIC Organització Internacional de Comerç
OIPN Oficina Internacional per a la Protecció
de la Natura
OIT Organització Internacional del Treball
OMM Organització Meteorològica Mundial
OMS Organització Mundial de la Salut
ONU Organització de les Nacions Unides
OPAEP Organització dels Països Àrabs
Exportadors de Petroli
OPEP Organització dels Països Exportadors
de Petroli
OTAN Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord
OTI Organització de Televisions Iberoamericanes
OUA Organització per a la Unitat Africana
PE Parlament Europeu
PNUMA Programa de les Nacions Unides per al
Medi Ambient
SME Sistema Monetari Europeu
SMI Sistema Monetari Internacional
Sonar Exploració Nàutica pel So
(Sound Navigation Ranging)
TIR Transport Internacional per Carretera
(Transport International Routier)
UEFA Unió de les Associacions Europees de
Futbol
(Union of European Football Association)
UE Unió Europea
Unesco Organització de les Nacions Unides
per a l’Educació, la Ciència i la Cultura
(United Nations for Education, Science
and Culture Organisation)
Unicef Fons Internacional
de les Nacions Unides per a l’Ajuda Urgent
a la Infància
4. La comunicació escrita4.5 Abreviatures, sigles i acrònims
Taula 4.7. (Cont.) Sigles i acrònims més habituals.
cad_U04_unidad.qxd 5/5/08 15:59 Página 75
UPE Unió Parlamentària Europea
LGP Llei general pressupostària
(text refós aprovat per Reial Decret
Legislatiu 1091/1988,
de 23 de setembre)
LGT Llei general tributària
(28 de desembre de 1963)
LODE Llei orgànica reguladora del dret a
l’educació (3 de juliol de 1985)
LOGSE Llei orgànica d’ordenació general
del sistema educatiu
(3 d’octubre de 1990)
LOPJ Llei orgànica del poder judicial
(1 de juliol de 1985)
76
4. La comunicació escrita4.5 Abreviatures, sigles i acrònims
Cas pràctic
Substitueix les paraules que calgui per les abreviatu-res que corresponguin en els textos següents:
a) El banc ha emès una lletra de canvi amb venciment a90 dies data i amb càrrec al compte corrent del seuclient.
b) El compte del client presentava un saldo de 3150euros a favor de la companyia, segons el departamentde comptabilitat. Aquest saldo obeeix a la remesa dedues lletres de canvi que es van pagar amb un taló oxec de compte corrent; d’aquesta manera el saldo acompte nou és de zero euros.
Solució
a) El banc ha emès una l/ amb venc. a 90 d/d i amb càrrec alc/c del seu client.
b) El cte. del client presentava un saldo de 3 150 euros a favorde la cia., s/ el dept. de comptabilitat. Aquest saldo obeeixa la r. de dues l/ que es van pagar amb un t/ o x. de c/c;d’aquesta manera el saldo a c/n és de zero euros.
2
Comprova els teus coneixements
Quines normes se segueixen per escriure les sigles?
Escriu 5 exemples d’acrònims.13
12
Taula 4.7. (Cont.) Sigles i acrònims més habituals.
cad_U04_unidad.qxd 5/5/08 15:59 Página 76
77
4. La comunicació escritaSabies que...
Sabies que...
Pàgina web
• http://www.correos.es
Una de les seccions del web de Correus i Telè-grafs permet calcular el preu final d’un envia-ment segons el tipus de producte, el pes i lescondicions de tramesa, com ara certificat,amb avís de rebuda, segur o contra reembors.
• http://www.glosarium.org
Diccionaris gratuïts.
• Bústia. La primera bústia que es va utilitzar va ser a París,França, l’any 1653. Tenia la funció de facilitar l’intercanvide correspondència de la ciutat.
• Illes. A les Illes Canàries hi ha un sistema de comunicacióper xiulets.
• Llengües. Les llengües més parlades del món són:Xinès 1 095 milions de persones.Anglès 450 II
Hindi 365 II
Castellà 355 II
Rus 205 II
Àrab 200 II
• Llibertat. L’estàtua que té aquest nom és a una illa petitad’una badia de Nova York. Va ser un regal de França alsEstats Units l’any 1884. L’autor de l’estàtua és l’escultorfrancès Frederic August Bartholdi, i la torxa que hi ha arano és l’original, la van canviar i l’original és a unes depen-dències properes a l’entrada de la famosa estàtua.
• Màquina d’escriure. L’anglès Henry Mill es considera l’in-ventor de les primeres màquines d’escriure, l’any 1714. Peròva ser el nord-americà Philo Remington qui va crear lamàquina d’escriure que coneixem avui dia, l’any 1873. Lafàbrica portava el seu cognom i arreu es coneixien lesmàquines d’escriure com a Remington. També va fer màqui-nes de cosir i rifles.
• Alfabet Morse. L’alfabet Morse, utilitzat en la telegrafia,el va inventar el nord-americà Samuel Morse l’any 1837. Laprimera línia unia les ciutats de Washington i Baltimore. Jaho sabeu, si voleu demanar socors (SOS), en l’alfabetMorse: «...---...».
• Pony Express. Els famosos genets del Pony Express porta-ven el correu de l’est a l’oest dels Estats Units, deSt. Joseph (Missouri) a San Francisco (Califòrnia), i feienel recorregut en deu dies, aproximadament (la meitat deltemps que les famoses diligències).
cad_U04_unidad.qxd 5/5/08 15:59 Página 77
78
4. La comunicació escritaExercicis proposats
Exercicis proposats
L’antesignatura i la signatura són la mateixa cosa?Raona la resposta.
Si una empresa escriu una carta comercial a un par-ticular o a un empresari individual, quina fórmulade salutació pot utilitzar?
Si la carta l’escriu una empresa a una altra empresa,quines fórmules de salutació utilitzaries? I d’un par-ticular a una empresa?
Posaries el segell d’una empresa damunt de la sig-natura? Raona la resposta.
Quan utilitzem l’annex en les cartes comercials?
Fes, en un paper en blanc, l’esquema de la distri-bució de la carta comercial. Indica-hi els marges.
Escriu tres exemples de cada un dels errorssegüents:
• No utilitzar sinònims.• Fer servir pleonasmes.• Utilitzar cacofonies.• Ús excessiu del gerundi.
Corregeix els exemples que posis.
Agafa sis folis i un regle, pren les mides estàndard d’unsobre rectangular (per exemple, de 110 x 220 cm),retalla sis «sobres» i escriu quatre adreces d’em-preses comercials i dues de particulars.
Treballes en una empresa i el teu cap et demanaque a través del lloc web de Correus (www.correos.es)busquis els codis postals dels domicilis següents:
Santander:Carrer León Felipe, 5Avinguda Valdecilla, 4
Granada:Carrer Aben Humeya, 31Plaça Fontiveros, 3
Alcalá de Henares:Juana la Loca, 21Osa Mayor, 7
Saragossa:Profesor Tierno Galván, 47Triana, 52
Fes la cerca. Però recorda que a la caixa on escrivimel nom del carrer només hi has de posar el nom,sense indicar el tipus de via (carrer, avinguda,plaça, passeig, etc.).
Amb els companys de classe, escriu vuit referènciesseguint la norma establerta sobre qui signa la cartai qui la transcriu.
Inventa deu raons socials de deu empreses, amb elscàrrecs que corresponguin, per exemple, cap de vendes, de comptabilitat, de compres, etc., iposa’ls-hi nom i cognoms. Distribueix la signaturai l’antesignatura d’aquests casos.
Quina fórmula de salutació utilitzaries? Posa una Xa la resposta correcta:
a) MINES, S.A. GRUES, S.L.
1. Distingit senyor,2. Distingits senyors,3. Benvolguts senyors,
b) LLUÍS GARCIA RIU PAPER, SAL
1. Distingits senyors,2. Benvolguts senyors,3. Distingit senyor,
12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
escriu a
escriu a
cad_U04_unidad.qxd 5/5/08 15:59 Página 78
79
4. La comunicació escritaExercicis proposats
c) MANUFACTURES, S.L. MARC LLUÍS PES
1. Distingits senyors,2. Distingit senyor,3. Senyor,
d) ESPERANÇA ROBERT PÉREZ COSTA GINÉ COLL
1. Benvolguts senyors,2. Distingits senyors,3. Benvolgut senyor,
Substitueix en les frases següents les paraules quees poden canviar per una abreviatura o per unasigla:
• El càrrec al compte es va fer el dia 15.• Van girar la lletra de canvi amb un venciment a noranta
dies data.• L’informem que el preu de venda al públic recomanat és
de...• Acusem recepció de la vostra atenta carta on ens comu-
nicàveu el carrer del senyor Molls.• Segons el Diccionari de la Llengua Catalana la paraula
il·lustríssim la podem abreujar.• El descompte que han concedit es va acordar perquè la
factura es va pagar sense retards.
Quins motius existeixen per a l’utilització d’unpaper amb mides estàndar a les cartes?
Models de cartes incompletes en què els alum-nes han d’indicar les diferents parts o bé com-pletar-les.
15
14
13
escriu a
escriu a
cad_U04_unidad.qxd 5/5/08 15:59 Página 79