LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL

LA CRISI DE LA

RESTAURACIÓ, LA

REPÚBLICA I LA GUERRA

CIVIL (1898-1939)

Crisi de la Restauració, República i Guerra Civil

Introdució

a) Sistema polític de la Restauració entra en crisi (primeresdècades del segle XX).

b) Les reivindicacions catalanistes aconsegueixen laconstitució de la Mancomunitat.

c) 1923, Primo de Rivera instaura una dictadura.

d) 1931, es proclama la II República.

• Programa de reformes: agrària, militar, territorial...

• Les Corts aproven un Estatut d’Autonomia per Catalunya:govern autònom = Generalitat.

e) Conflicte entre partidaris de les reformes i els que noesclata el juliol del 1936: Guerra Civil (1936-1939).

El Regeneracionisme Dinàstic

La crisi del torn dinàstic (1898-1917)

El sistema de la Restauració es basava en que els dos partitsmajoritaris (conservadors i liberals) es tornaven al poder (torndinàstic) a través de manipular les eleccions, de manera que laresta de partits no podien arribar mai al poder, tot aixòmoderat pel rei (Alfons XII fins 1885, Maria Cristina com aregent entre 1895 i 1902 i Alfons XIII des de 1902).

En 1898 Espanya perd les últimes colònies de Cuba, PuertoRico i Filipines (“desastre del 98”) i el país pren consciènciadels seus problemes.

Davant aquests problemes comença a criticar-se al sistema dela Restauració i al propi rei Alfons XIII i naix un movimentregeneracionista que volia modernitzar el país.

Art. 1°. España renuncia a todo derecho de soberanía y propiedad sobre

Cuba. En atención a que dicha isla, cuando sea evacuada por

España, va a ser ocupada por los Estados Unidos, éstos, mientras

dure su ocupación, tomarán sobre sí y cumplirán las obligaciones

que, por el hecho de ocuparla, les impuso el derecho internacional

(...)

Art. 2°. España cede a los Estados Unidos la isla de Puerto Rico y las

demás que están ahora bajo su soberanía en las Indias Occidentales,

y la isla de Guam en el archipiélago de las Marianas o Ladrones.

Art. 3°. España cede a los Estados Unidos el archipiélago conocido por

las islas Filipinas (…).

Art. 5°. Los Estados Unidos, al ser firmado el presente tratado,

transportarán a España, a su costa, a los soldados españoles que

hicieron prisioneros de guerra las fuerzas americanas al ser

capturada Manila.

Paz de París (10-XII-1898)

El Regeneracionisme Dinàstic


Conservadors i liberals es proposen un programa de reformes.Tot i que la divisió interna va impossibilitar l’estabilitat política ial solució de problemes. Mentrestant l’oposició al sistema esfa cada vegada més forta: els republicans, els nacionalistescatalans, els socialistes i els anarquistes.

El reformisme conservador

El nou líder conservador, Antonio Maura, impulsàl’anomenada “revolució des de dalt”. Comportava: reforma dela Hisenda, de l’Administració local, de la llei electoral i unaregulació del dret de vaga.

Aquestes mesures van permetre més protagonisme als partitsde l’oposició.

La Setmana Tràgica


Es produeix el 1909. Va tenir un fort component revolucionari iantireligiós (crema d’esglésies). Es va iniciar amb l’oposició alreclutament per a la Guerra del Marroc.

Aixecament sufocat per l’exèrcit amb una repressiódesproporcionada (afusellament pedagog Ferrer i Guàrdia).

Dimissió de Maura. El rei encarrega als liberals la formaciód’un nou govern.

El reformisme liberal


A partir del 1910, els liberals liderats per José Canalejas inicienuna nova experiència reformista.

El govern limità la influència de l’Església, va regular lesrelacions laborals i va impulsar el servei militar.

S’inicià una descentralització de l’Estat amb la creació de laMancomunitats de Catalunya, l’any 1914.

MANCOMUNITAT de CATALUNYAInstitució que unia les quatre diputacions

catalanes amb finalitats purament administratives. Es va constituir el 1914

sota la presidència d’Enric Prat de la Riba, dirigent del partit catalanista Lliga

Regionalista.

Els grups de l’oposició


Els partits del torn dinàstic van anar perdent influència, alhoraque l’oposició s’enfortia.

Republicanisme Grups Catalanistes Socialisme Anarquistes

Augmenta el peselectoral.Es crea la UnióRepublicana i el PartidoRepublicano Radicald’Alejandro Lerroux.

Augmenten la sevaforça electoral i lapresència al parlamentespanyol.

El PSOE i el seu sindicatUGT consoliden la sevapresència a Madrid, alPaís Basc i Astúries.Pablo Iglesias primerdiputat socialista al1910.

Continuen fraccionats.Uns defensen accionsterroristes. Altresfunden laConfederación Nacionaldel Treball (CNT).

La crisi del 1917


Durant la Iª Guerra Mundial Espanya aprofita la seva neutralitatper a exportar productes a Europa, però mentre els preuspugen molt (enriquiment de la burgesia), els salaris no (elsobrers viuen encara pitjor).

El malestar de l’oposició política i els militars peninsularss’uneix a les protestes dels sindicats socialistes (UGT) ianarquistes (CNT), que convoquen una vaga general per aderrocar el govern i el sistema de la Restauració: crisi del 1917.

La crisi del 1917


El govern va pactar amb militars, va enviar la Guàrdia Civil aacabar amb les protestes polítiques va reprimir per la força lesvagues i revoltes, però la crisi de la Restauració ja haviacomençat.

Una població en creixement

Catalunya al inicis del segle XX

Durant el primer terç del segle XX, la població catalana vacréixer: 1,9 milions habitants el 1900 i 2,7 milions el 1930.

Raons: davallada de la mortalitat, sobretot la infantil, il’arribada d'immigrants.

Cap al 1915 comença a disminuir el nombre de catalans queemigraven a Amèrica i augmenta els que arribaven a Catalunyaprocedents d’altres llocs d’Espanya. Majoritàriament de:Múrcia, Aragó, el País Valencià i Almeria.

La tendència a l’èxode rural es va consolidar. Les ciutats vancréixer molt.

Menys població dedicada a l’agricultura, l’any 1930, el 26,6% dela població activa.

La consolidació de l’obrerisme


Les desigualtats de l’organització industrial van fer que lasocietat catalana d’aquell moment conegués una fortaconflictivitat social.

El 1902 va haver-hi una gran vaga general que aturà 80.000obrers a Barcelona més d’una setmana.

El 1907 es va crear Solidaritat Obrera: federaciód’organitzacions obreres que aplegava sindicalistes,anarquistes i socialistes. El 1911 aquesta organització vaesdevenir la CNT, el sindicat anarcosindicalista amb mésinfluència.

El sorgiment del lerrouxisme


També va guanyar espai el republicanisme liderat perAlejandro Lerroux.

El lerrouxisme tenia un discurs populista, revolucionari ianticlerical. Fort component espanyolista.

Va tenir èxits electorals els anys 1903 i 1905, després va anarperdent força.

Lerroux va abandonar el partit en desacord ambl’apropament al catalanisme que havien propiciat els dirigentsdel seu partit.

L’any 1908 el va abandonar per fundar el Partit RepublicàRadical.

“Jóvenes bárbaros de hoy: entrad a saco en la civilización decadente y miserable de este país sin ventura;destruid sus templos, acabad con sus dioses, alzad el velo de las novicias y elevadlas a la categoría demadres para virilizar la especie. Romped los archivos de la propiedad y haced hogueras con sus papeles parapurificar la infame organización social. Penetrad en sus humildes corazones y levantad legiones deproletarios, de manera que el mundo tiemble ante sus nuevos jueces. No os detengáis ante los altares ni antelas tumbas... Luchad, matad, morid.”

Alejandro Lerroux, 1906

La formació de Solidaritat Catalana


Els primers anys del segle XX, la Lliga Regionalista va ser elpartit més important dins el catalanisme. Principal dirigent:Enric Prat de la Riba. Deixà constància al llibre La nacionalitatcatalana (1906), reclamava l’autonomia política per aCatalunya.

L’any 1906 les forces polítiques de Catalunya (menyslerrouxistes i partits dinàstics)es van unir en una candidaturaúnica. La coalició va ser anomenada Solidaritat Catalana.Demanava la descentralització de l’Estat.

La Mancomunitat de Catalunya


L’any 1911, les quatre diputacions catalanes van presentar algovern de Madrid la proposta de mancomunar aquestesinstitucions.

El govern liberal de Canalejas es comprometé a promoure unaLlei de Mancomunitats (aprovada l’any 1912).

La Mancomunitat de Catalunya es va crear el 1914 com ainstitució de govern que agrupava les quatre diputacionscatalanes. El primer president va ser Prat de la Riba i l’any 1917va ser substituït per Puig i Cadafalch.

Creació de noves infraestructures ide serveis públics que estimulessin lamodernització de l’economia catalana(pla de millora de la xarxa viària, delssistemes postal i telefònic i projecte demillora agrària). Endegà un projecte per promoure lallengua i la cultura catalanes: es creennoves institucions culturals, s’encarregaa Pompeu Fabra la unificació ortogràficadel català i es va fer una renovaciópedagògica amb la creació de centreseducatius.

La Descomposició del Sistema (1917-1923)

La crisi de la Restauració i Dictadura (1917-1931)

Aquests anys es caracteritzen per una gran inestabilitatpolítica, una forta conflictivitat social i els problemes en laguerra del Marroc.

A partir de la crisi de 1917 conservadors i liberals s’uneixen pera formar governs que intenten solucionar els problemes(governs de concentració), però són incapaços i els governsduren poc (inestabilitat política). Entre el 1917 i el 1923 es vanformar tretze governs diferents.

Presidents del Govern d’Espanya entre 1903 i 1922

La Descomposició del Sistema (1917-1923)


Els sindicats socialista (UGT) i anarquista (CNT) no paren deguanyar importància i protagonitzen nombroses vagues iocupacions de latifundis, especialment a Andalusia TrienniBolxevic (1918-1921).

A les zones industrials els treballadors van promoure una sèriede vagues. Millors salaris i millors condicions de treball. Vagade La Canadenca al 1919 que va paralitzar la indústria i elsserveis de Barcelona durant 40 dies.

A Barcelona, les protestes socials són greus i la burgesiacontracta pistolers per a atemptar contra els líders sindicals irebentar les vagues (pistolerisme), encetant-se uns anys deforta violència social i assassinats als carrers.

La derrota d’Annual


Espanya va voler refermar la seva presència al Rif. Es van iniciaralgunes operacions militars que només tenien el suport de les forceseconòmiques amb interessos a la zona, el dels militars africanistes iel del rei. La intervenció militar va trobar la resistència dels rifenysque l’any 1921 van atacar la posició d’Annual i els van derrotar.

Es va produir un fort debat que qüestionava la preparació il’organització de l’exèrcit. L’oposició encarregà una investigació auna comissió parlamentària per depurar responsabilitats (ExpedientPicasso).

La presentació a les Corts dels resultats que denunciaven lesirregularitats i la corrupció dins l’exèrcit, i acusava algunscomandaments militars i fins i tot involucrava el monarca, provocàuna gran inquietud que va portar a un cop d’Estat.

La dictadura de Primo de Rivera (1923-1931)


El 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, ambconsentiment d’Alfons XIII i amb el suport de les organitzacionspatronals i dels grups polítics conservadors, va protagonitzar un copd’Estat que portà a una dictadura militar.

Durant el Directori Militar (1923-1925), es va suspendre laConstitució, es va dissoldre el Parlament i es va destituir tots elscàrrecs electes. Forta repressió contra:

• Llibertats → Es prohibeixen tots els partits polítics i alguns sindicats. Escensurà la premsa, es limità la llibertat d’ensenyament i es perseguí alsintel·lectuals contestataris.

• Moviment obrer → S’il·legalitzen les organitzacions revolucionàries. Esperseguí especialment la CNT i el Partit Comunista.

• Nacionalismes → Es van prohibir les expressions públiques delnacionalisme català i basc. L’any 1925 es va suprimir la Mancomunitatde Catalunya.



Es va intentar solucionar el conflicte del Marroc. Al 1925 esproduí el desembarcament d’Alhucemas que va posar fi alconflicte. L’any 1927, l’exèrcit espanyol va aconseguirl’ocupació de tot el protectorat del Marroc.

A partir del 1925 s’institueix un govern civil → Directori civil.

Es va organitzar un partit únic, la Unión Patriótica i es va crearl’Assemblea Nacional Consultiva que no era elegidademocràticament.

El règim va dur a terme un programa d’economia dirigida quefomentà les obres públiques (Exposició Universal deBarcelona...) i els monopolis de l’Estat (Telefònica, Campsa...).



Les repercussions de la crisi econòmica internacional del 1929van posar fi al creixement econòmic i el clima d’oposició a ladictadura va augmentar considerablement.

El dictador va dimitir el gener del 1930. Alfons XIII va nomenarcap de govern el general Berenguer (dictablanda). Aquesthavia de convocar unes eleccions i tornar a la legalitatconstitucional.

La proclamació de la República

De la monarquia a la república

El 12 d’abril del 1931,es van celebrar unes eleccions municipals. Lagent les va veure com un plebiscit entre monarquia i república.

Els republicans, socialistes i catalanistes d’esquerres va constituiruna coalició per presentar-se unida a les eleccions → Pacte de SantSebastià, 1930. Els partits monàrquics es van presentar dividits.

El triomf republicà va ser molt important a les grans ciutats (majoriaa 41 capitals de províncies) a les regions industrials. Desig de canvi.

Milers de ciutadans van sortir al carrer per demanar la proclamacióde la República. El rei Alfons XIII va suspendre la potestat reial i vaabandonar el país cap a l’exili.

El 14 d’abril del 1931, es va proclamar la República a la ciutat d’Eibar(Guipúscoa), que va ser seguida per Barcelona i Madrid.

El govern provisional


S’instaura un govern provisional de republicans, socialistes inacionalistes gallecs i catalans que impulsà les següentsreformes:

Amnistia general per als presos polítics i llibertat de partits isindicats.

Lleis socials per millorar la situació del treballador: jornadalaboral 8 hores, salari mínim, regulació de contractes iassegurança d’accidents.

Establiment de la Generalitat provisional de Catalunya. Pasprevi a l’autonomia.

Nova ordenació electoral.

El govern provisional


El nou govern va haver d’afrontar mostres d’anticlericalisme(crema de convents) com a resposta a la posició a favor de lamonarquia que va declarar part de la jerarquia eclesiàstica.

En algunes ciutats espanyoles esclataren vagues obreresconvocades per la CNT. Volien la revolució social.

El juny del 1931, es convocaren eleccions a corts constituents.Majoria per a la coalició republicana socialista. Primera tasca:elaborar una nova Constitució que va ser aprovada aldesembre.

«Cuando los enemigos del reinado de Jesucristo avanzan resueltamente,

ningún católico puede permanecer inactivo».

La constitució del 1931


Caràcter democràtic i progressista, però no va tenir el consens delspartits conservadors. Es basà en els principis següents:

a) Estat configurat de manera integral. Acceptava la possibilitat deconstituir governs autònoms en algunes regions.

b) El poder legislatiu residia en les corts (una sola cambra). L’executiu en elconsell de ministres i en el president de la República. Independència delpoder judicial. S’establia el sufragi universal: dones i homes.

c) Proclamava l’aconfessionalitat de l’Estat. Es respecten tots els cultes itotes les creences. Es permet el matrimoni civil i el divorci.

d) Reconeixia els drets individuals i s’establien àmplies llibertats públiques.Igualtat davant la llei, l’educació i el treball. Respecte a la propietatprivada. El govern podia expropiar béns considerats d’utilitat pública.

Niceto Alcalá Zamora va ser elegit president de la República. ManuelAzaña, president del nou govern (coalició de republicans, socialistes inacionalistes).

Les reformes republicanes

El Bienni Reformista (1931-1933)

El nou govern va emprendre la tasca de reformar el país en unsentit democràtic, laic i descentralitzat. Objectius: donarsolució a alguns dels greus problemes pendents i modernitzarl’economia i la societat espanyoles.

REFORMA DE L’EXÈRCIT:Objectiu: dinamitzar una institucióendarrerida tècnicament, amb unexcés de comandaments en relació a latropa i amb la majoria d’oficialscontraris al règim republicà.

REFORMA RELIGIOSA:Objectiu: intentar disminuir el pes del’Església catòlica a la societat i la sevainfluència a l’educació .



REFORMA EDUCATIVA:Objectiu: promoure una educació laica,obligatòria i gratuïta.L’Estat va assumir la responsabilitat del’escola pública.

REFORMA TERRITORIAL:Reconeixia la pluralitat d’Espanya iiniciava una descentralització del’Estat.La votació de l’Estatut d’Autonomia deCatalunya, el 1932, no va ser fàcil.


El Bienni Reformista (1931-1933)REFORMA AGRÀRIA:Objectiu: posar fi al problema del latifundisme i de l’atur dels jornalers.La millora de la capacitat adquisitiva dels pagesos ajudaria a la modernització econòmica delpaís. Els pagesos serien un dels suports socials de la República.És creà l’Institut de Reforma Agrària (IRA): era l’organisme encarregat d’indemnitzar elspropietaris expropiats i de facilitar l’assentament de famílies pageses a les parcel·les assignades.Aplicació lenta i dificultosa per: burocràcia, pressupost escàs i resistència dels propietaris.

L’oposició a les reformes


Des del conservadorisme:

El reformisme republicà va haver de fer front als granspropietaris agraris, a la jerarquia de l’Església catòlica, a unapart de l’exèrcit i a grans sectors de les classes altes. Tenienpor de perdre les propietats i el poder que ostentaven.

L’any 1932, el general Sanjurjo va intentar un cop d’Estat, elgovern va poder evitar-lo.

Les forces de dretes es van reagrupar en diferentsorganitzacions:

CONFEDERACIÓNESPAÑOLA DE DERECHASAUTÒNOMAS (CEDA)Líder: José Maria Gil RoblesGran partit conservador icatòlic.Acceptava, amb reticències,el règim republicà.

Els MONÀRQUICS deRenovación Española(José Calvo Sotelo) i elsCARLINS es van mostrarclaramentantiparlamentaris iantirepublicans.

El 1933, José Antonio Primode Rivera, va crear FALANGEESPAÑOLA (FE), grupd’inspiració feixista. Amb unaorientació similar va néixer lesJuntas de Ofensiva NacionalSindicalistas (JONS), que al1934 es va unir amb la FE.

L’oposició a les reformes


Des de l’obrerisme:

La lentitud de les reformes, sobretot de l’agrària, va exacerbarels ànims dels jornalers i obrers, que volien una majortransformació socials.

La UGT va radicalitzar les seves protestes. També elscomunistes i els anarquistes. Alguns nuclis, els vinculats a laCNT i a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), van apostar per lainsurrecció armada.

Amb la intenció d’implantar el comunisme llibertari vanprotagonitzar aixecaments obrers i pagesos (aixecament deCasas Viejas, 1933) La duresa de la repressió per part del’exèrcit i per les forces de l’ordre va desprestigiar el govern.

COMUNISME LLIBERTARI: Doctrina que considera

imprescindible la destrucció i la desaparició prèvia de l’Estat per

instaurar el comunisme. S’identifica amb l’anarquisme.

La Generalitat Republicana

La Catalunya Republicana

Després de la victòria electoral del 12 d’abril, Francesc Macià,va proclamar la República Catalana dins la Federació Ibèrica.Les negociacions posteriors amb el govern de la RepúblicaEspanyola donaren lloc a la creació d’un govern provisionalque rebé el nom de Generalitat.

Tasca principal: elaboració d’un Estatut d’Autonomia. Lacomissió d’experts es va reunir a Núria per redactar l’Estatut.Referèndum: agost 1931. Majoria 99%.

Francesc Macià va presentar el nou Estatut a les Corts deMadrid. Forta campanya en contra. Va ser aprovat el 9 desetembre del 1932 amb retallades.

L’Estatut d’Autonomia del 1932


• Reconeixia Catalunya com una regió autònoma dins l’Estatespanyol.

• Cooficialitat del català i del castellà.

• Institucions de govern: el Parlament, el govern de laGeneralitat i el President. La justícia restava en mans delgovern de Madrid.

• Competències compartides amb el govern de la República:ordre públic, administració de justícia, educació, cultura isanitat.

• Competències plenes: dret civil català i règim administratiu.

Les forces polítiques


Nova estructura de partits polítics a Catalunya:• Esquerra Republicana de Catalunya → Francesc Macià i Lluís

Companys.

• Acció Catalana Republicana i Unió Democràtica de Catalunya forenpartits centristes.

• Lliga Regionalista, més tard Lliga Catalana → Francesc Cambó.

• Hi havia alguns partits de caire marxista: Partit Obrer d’UnificacióMarxista (POUM), 1935; i el Partit Socialista Unificat de Catalunya(PSUC), el 1936.

Entre l’obrerisme, el sindicalisme anarquista (CNT) era la forçamajoritària. Propugnava abstencionisme electoral.

Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya es celebrenel 20 de novembre del 1932. Els resultats donen la victòria aEsquerra Republicana.

Lluís Companys, president del Parlament iFrancesc Macià, president de laGeneralitat.

L’obra de la Generalitat


Va continuar la política iniciada per la Mancomunitat deCatalunya.

Desenvolupà les competències que li oferia el nou Estatut i vaorganitzar les institucions pròpies de l’administració catalana.EN EL TERRENY ECONÒMIC:- Intentà resoldre els problemes delspagesos rabassaires: reducció de les rendesque pagaven. Elaboració d’una nova lleid’arrendament agrari.- Es van reglamentar les condicions laboralsi es van organitzar els serveis d’assistènciasocial.

EN L’ENSENYAMENT:-Es van millorar les condicions laborals isalarials dels mestres.- Es va introduir la coeducació i es van engegarels moviments de renovació pedagògica.- La Generalitat creà escoles i centresd’ensenyament secundari i professional.- Es va dotar d’autonomia la Universitat deBarcelona.

EN LA CULTURA:-Es va aprofundir en la normalització del català.- Es va publicar el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra (1932).

Els governs de dretes

El Bienni Conservador i el Front Popular (1933-1936)

La repressió de l’aixecament de Casas Viejas va provocar una crisi degovern. Manuel Azaña presentà la dimissió. El president de laRepública, Alcalà Zamora, va dissoldre les corts i convocà noveseleccions pel novembre de 1933.

Les eleccions les van guanyar els partits de dretes (40% dels vots) ide centre (20%).

Alejandro Lerroux, líder del Partit Radical, va ser elegit presidentamb el suport de la CEDA.

El govern va començar a desmantellar l’obra reformista: vaparalitzar les reformes agrària i militar, va modificar la políticareligiosa i educativa

Els sindicats i els partits obrers van animar la mobilització social.

Els governs de dretes


A Catalunya, la Generalitat va impulsar la Llei de Contractes deconreu (1934). Propiciava l’accés dels arrendataris a la terramitjançant un pagament als propietaris. Van recórrer la llei alTribunal de Garanties Constitucionals de Madrid, que va declarar-laanticonstitucional.

Les revoltes de l’octubre del 1934


Les tensions entre el govern i els sindicats, d’una banda, i laGeneralitat, de l’altra, van esclatar l’octubre del 1934 arran del’entrada al govern de tres ministres de la CEDA.

La UGT convocà una vaga general que no va ser gaire seguida. ACatalunya i a Astúries es van produir moviments insurreccionals.

A Astúries, la revolució va tenir un caràcter social. Militants,anarquistes, socialistes i comunistes van ocupar la conca minera ivan proclamar la revolució social. Va ser sufocada per l’exèrcit ireprimida durament.

A Catalunya, el president Lluís Companys va proclamar l’Estat Catalàdins de la República Federal Espanyola. La insurrecció va sersufocada. Es va intervenir la Generalitat, es va empresonar elpresident i es va suspendre l’Estatut d’Autonomia.

Catalans! Les forces monàrquiques i feixistes que d'untemps ençà pretenien trair la República, han aconseguitel seu objectiu i han assaltat el Poder. En aquesta horasolemne, en nom del Poble i del Parlament, el Governque presideixo assumeix totes les facultats del Poder aCatalunya, proclamo l'Estat Català de la RepúblicaFederal Espanyola, i en restablir i fortificar la relació ambels dirigents de la protesta general contra el feixisme, elsinvita a establir a Catalunya el Govern Provisional de laRepública, que trobarà en el nostre poble català el mésgenerós impuls de fraternitat en el comú anhel d'edificaruna República Federal lliure i magnífica. Catalans! L'horaés greu i gloriosa. L'esperit del president Macià,restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascúal seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots. ViscaCatalunya! Visca la República! Visca la llibertat!Al·locució de Lluís Companys, president de la Generalitat(6 de octubre de 1934).

El Front Popular


Les desavinences entre els partits del govern (Partit Radical i CEDA)i, els escàndols de corrupció que van afectar a alguns polítics radicals(cas de l’estraperlo) van portar a la convocatòria de noves eleccionsel febrer del 1936.

Comerciar de manera clandestina. El nomprové d’un escàndol que implicava a políticsradicals i que consistia en la introducció d’unjoc de ruleta fraudulent de marc “Stra-Perlo”perquè els seus promotors es deien Strauss iPerlowitz.

El Front Popular


Les eleccions de febrer del 1936 les guanya el Front Popular, unacoalició de republicans, socialistes, comunistes, nacionalistesd’esquerra i alguns anarquistes que formarà govern amb Azañacom a president de la República i Casares Quiroga president delgovern.

Tornen a posar en marxa les reformes del Bienni Reformista, peròde manera molt més ràpida, amnistien als empresonats per lesrevoltes del 1934 i tornen l’autonomia a Catalunya i li la donen al PaísBasc i Galícia.

Es viu un clima de forta inestabilitat social amb enfrontaments imorts als carrers entre els sectors conservadors que no volen caprepública i preparen un colp d’estat militar per acabar amb ella i elssectors d’esquerres que volen una revolució que acabi amb elcapitalisme.

"1. Amnistía total para los insurrectos de 1934 y para todos losacusados de atentados político-sociales desde 1933.2. Reposición en sus puestos de todos los trabajadores yempleados públicos despedidos por causas políticas ycompensación plena de todas las pérdidas sufridas por ellos.5. Continuación de la reforma agraria.6. Protección de los pequeños productores y de los pequeñosempresarios; reforma de los impuestos y de las tarifasindustriales; estímulo a la producción; ampliación de las obraspúblicas.8. Restauración de toda la legislación social de 1931-1933; aumento de salarios; amplio programa de viviendassociales; extensión de la educación a todos los niveles".Sinopsis del programa original del Frente Popular publicado en

El Socialista el 16 de enero de 1936.

La preparació del cop d’estat


La divisió entre dretes i esquerres que es vaveure a les eleccions es va fer sentir al carrer.

Els sectors més radicals de l’esquerra volienuna revolució social i l’extrema dretadefensava la necessitat de posar fi al governdel Front Popular, mentre que unaconspiració militar preparava un cop d’Estat.

Les tensions van desencadenar un climad’enfrontament. Aquest clima de violència ide confrontació social va servir de pretext ales forces contràries a la República peraccelerar els seus plans i interrompre per lesarmes el procés reformista republicà.

Del cop d’Estat a la Guerra civil

L’esclat de la Guerra Civil

El 17 de juliol del 1936, a les Canàries i a algunes ciutats africanes(Melilla, Ceuta, Tetuan), i el 18 de juliol a la Península, un sector del’exèrcit (els generals Franco, Mola, Sanjurjo, Queipo de Llano...)van protagonitzar un cop d’estat.



Aquesta insurrecció va tenir el suport dels grups socials ques’havien oposat a les reformes republicanes i de lesorganitzacions polítiques antirepublicanes (falangistes,tradicionalistes, monàrquics...).

Es mantingueren fidels al govern republicà alguns nuclis del’exèrcit i de la Guàrdia Civil, la majoria de la Guàrdia d’Assalt,les classes populars i part de les classes mitjanes.

Per tal de frenar el cop, José Giral, nou cap de govern, valliurar armes a les milícies dels sindicats i dels partits del FrontPopular.

Va triomfar a: zones agrícoles. Va fracassar a: les grans ciutats ia les regions industrials.



A finals de juliol de 1936, els insurrectes controlaven Canàries,Part d’Andalusia, Castella i Lleó, Navarra, Galícia, Balears(excepte Menorca), part d’Aragó i part d’Extremadura. LaRepública controlava Cantabria, Astúries, Catalunya, Llevant,Madrid, Castella-La Manxa, la major part del País Basc iAndalusia.

A Barcelona, el 19 de juliol es va rebel·lar la guarnició militar.L’actitud de la Generalitat, que comandava les forces d’ordrepúblic, i la mobilització dels militants dels partits i sindicatsd’esquerres va aconseguir esclafar la rebel·lió després de dosdies de lluita al carrer.

La internacionalització del conflicte


Va assolir una gran repercussió internacional, a causa de la tensasituació política que vivia Europa com a conseqüència de la políticaexpansionista del feixisme italià i del nazisme alemany. La guerrad’Espanya va ser vista com una confrontació entre les forcesdemocràtiques i els règims feixistes.

França i Gran Bretanya van impulsar una política de neutralitat i no-ingerència en la guerra espanyola (Comitè de No-intervenció).

Els governs italians, alemany i portuguès van donar suport alsfranquistes. Els insurrectes van comptar des del primer momentamb ajuda alemanya (La Legió Còndor, artilleria, tancs i equips detransmissions) i italiana (soldats i material de guerra). De Portugalvan arribar voluntaris.

La República va rebre ajuda de: l’URSS (armes i assessors militars).Les Brigades Internacionals (voluntaris d’altres països).

La zona republicana: la revolució social

Les dues zones enfrontades

El procés de col·lectivitzacions i la revolució social:• Davant la rebel·lió militar, el govern republicà va dissoldre l’exèrcit. La

defensa de la República va recaure en les milícies voluntàries de partitsi sindicats d’esquerres.

• Les forces obreres, CNT i activistes de la FAI, van voler imposar un nouordre revolucionari. Crearen comitès obrers per dirigir l’esforç bèl·lic ila vida civil a la reraguarda.

• A Barcelona es va constituir el Comitè de Milícies Antifeixistes:organitzacions d’esquerres que s’encarregaven d’organitzar lescolumnes de milicians que anaven cap al front.

• Els comitès obrers van ocupar i col·lectivitzar fàbriques, van confiscarles terres dels latifundistes. Es va desfermar una persecució religiosa iqualsevol signe aristocràtic, burgès o religiós va ser perseguit.

La zona republicana: la revolució social


Per controlar la situació revolucionària, entre el setembre i elnovembre del 1936:

A Catalunya, Companys i a Madrid, el socialista Largo Caballeropresideixen un govern amb: republicans, socialistes, comunistes ianarquistes.

Les autoritats republicanes es van esforçar a deturar la repressióincontrolada, a posar sota el seu control el procés decol·lectivitzacions i a mantenir la legalitat constitucional.

Van dissoldre les milícies voluntàries per integrar-les en un ExèrcitPopular sota un comandament unificat.

Els fets de Maig del 1937 i el govern de Negrín


Els fracassos militars van aprofundir la divisió de les forces republicanes.

• Republicans, socialistes i comunistes defensaven la necessitat de frenar larevolució i donar prioritat a l’esforç bèl·lic i guanyar la guerra.

• Anarquistes i trotskistes del POUM es van oposar a les mesures del govern.El maig del 1937, es va arribar a un enfrontament armat a Barcelona.

El socialista Juan Negrín va formar un nou govern amb molta influènciacomunista. Es van imposar sobre els comitès, van controlar lescol·lectivitzacions i van dedicar els seus esforços a defensar la legalitatde la República.

Va plantejar una proposta de pau per posar fi al conflicte mitjançantl’acceptació pels dos bàndols d’un programa de Tretze Punts. Franco esva negar i llavors Negrín va proposar un política de resistència aultrança contra els insurrectes.

La zona insurrecta: la dictadura militar


En aquest bàndol tots els esforços estaven dirigits a donar suport al’exèrcit per guanyar la guerra.

Es va establir un poder militar únic, que agrupava totes les forcespolítiques que lluitaven contra la República.

La gènesi de l’Estat franquistaEl primer òrgan de govern dels insurrectes va ser la Junta deDefensa. Va nomenar Franco generalíssim i cap de govern. Liatorgava plens poders.L’abril del 1937 es decreta la unificació de falangistes itradicionalistes en un partit únic: FET y de las JONS, sota ladirecció de Franco. El 1938 es crea el primer govern aBurgos.El nou Estat s’inspirava en el feixisme: obediència cega alcabdill, menyspreu envers el liberalisme i el parlamentarisme,exaltació de la violència, anticomunisme...Franco concentrava en la seva persona tots els poders idefensava una dictadura estructurada al voltant de l’exèrcit.Un dels primers objectius va ser posar fi a les reformesrepublicanes. Es van abolir la reforma agrària, la legislaciólaboral i social, i els estatuts d’autonomia. Es van prohibir totsels partits polítics i els sindicats i es va declarar laconfessionalitat de l’Estat.

Una repressió sistemàtica


Es va institucionalitzar la persecució contra els partits i sindicats delFront Popular i contra els sospitosos de simpatitzar amb la República.

Aquesta repressió buscava aniquilar l’esquerra i atemorir la població perimpedir qualsevol dissidència o l’oposició al nou Estat.

La repressió va tenir un caràcter sistemàtic i va ser portada a terme perl’exèrcit, la Falange i les autoritats colpistes.

El desenvolupament del conflicte

L’evolució bèl·lica (1936-1939)

Va durar prop de 33 mesos. L’exèrcit rebel, més ben organitzat i equipat, vaportar la iniciativa gairebé sempre. Els republicans van actuar preferentmenta la defensiva.

Després de travessar l’estret de Gibraltar, els insurrectes (ajut dels italians idels alemanys) van avançar cap a Madrid per prendre la capital.

Agost del 1936 ocupen Extremadura. Setembre del 1936 ocupen Toledo. Elgovern de la República es trasllada a València.

El mesos de juliol i agost del 1936, des de Catalunya surten columnes demilicians cap al front d’Aragó per conquerir Saragossa. S’organitza unaexpedició per reconquerir Eivissa i Mallorca. No s’aconsegueixen elsobjectius.

El novembre del 1936 té lloc la batalla de Madrid. Les forces republicanesaconsegueixen frenar l’ofensiva. Després del fracàs en les batalles delJarama i de Guadalajara, els insurrectes decideixen avançar cap al N.

La batalla del Nord


Els republicans van llançar ofensives per frenar la pressió sobre la zonanord (Belchite, a Saragossa, i Brunete, a Madrid). Santander cau l’agostdel 1937 i Astúries dos mesos més tard.

Entre l’abril i l’octubre del 1937, es lliurà la batalla del Nord. El dominifranquista de l’aire va ser evident en el bombardeig indiscriminat de lesciutats, les infraestructures i les vies de comunicació de la cornisacantàbrica.

El 26 d’abril, la Legió Còndor alemanya va bombardejar la ciutat deGuernika. El juny, els franquistes van ocupar Bilbao i les zonesindustrials i mineres del País Basc.

Guernika

Belchite

La batalla de l’Ebre i la caiguda de Catalunya


El febrer del 1938 les tropes de Franco van reconquerir Terol, vanavançar sobre Lleida i van arribar al Mediterrani. Catalunya quedavaaïllada de la resta del territori republicà.

El govern de la República va concentrar totes les forces a la batalla del’Ebre, la més llarga de la guerra.

El juliol del 1938, l’exèrcit republicà va travessar l’Ebre entre Benifallet iMequinensa per obligar l’enemic a retrocedir. Després de quatre mesosde combats intensos els republicans van iniciar la retirada (novembredel 1938).

A partir d’aquest moment, l’avanç de l’exèrcit franquista sobreCatalunya va ser imparable: el 26 de gener del 1939 va ocupar Barcelonai el febrer del 1939 va arribar a la frontera francesa.

La fi de la guerra


El febrer del 1938 les tropes de Franco van reconquerir Terol, van avançarsobre Lleida i van arribar al Mediterrani. Catalunya quedava aïllada de laresta del territori republicà.

El govern de la República va concentrar totes les forces a la batalla del’Ebre, la més llarga de la guerra.

El juliol del 1938, l’exèrcit republicà va travessar l’Ebre entre Benifallet iMequinensa per obligar l’enemic a retrocedir. Després de quatre mesos decombats intensos els republicans van iniciar la retirada (novembre del1938).

A partir d’aquestmoment, l’avanç de l’exèrcit franquista sobre Catalunya vaser imparable: el 26 de gener del 1939 va ocupar Barcelona i el febrer del1939 va arribar a la frontera francesa.

Només resistien Madrid i la zona centre. Un cop d’Estat va crear una junta aMadrid, que va intentar sense èxit negociar amb Franco. La guerra es vaacabar l’1 d’abril.

Conseqüències de la Guerra


Va suposar un gran trauma i va tenir conseqüències importants:

A. Pèrdues demogràfiques i econòmiques:

• Nombre de morts està al voltant de 550.000.

• Nombrosos exiliats que es van veure forçats a abandonar el país(470.000aprox.). Llarg exili a Europa o a Amèrica Llatina.

• Destrucció d’infraestructures i de vies de comunicació. Laproducció agrària i industrial va disminuir molt.

B. Pèrdua de la democràcia i de les llibertats polítiques. El franquismeva implantar una dictadura militar.

C. Ruptura de la convivència. La divisió entre vencedors i vençuts esva mantenir al llarg de tot el franquisme, que sempre es va oposar aqualsevol intent de reconciliació entre espanyols i al retorn dels exiliats.

Muertes durante la guerra civil Muertos en combate 95.000Civiles muertos por Bombardeos aéreos y artilleros 10.000

Registros civiles consultados 50.000

Total Muertos imputables directamente a la guerra 201.307

Asesinados durante y después guerra

Represión franquista. Estudiados (Probables 140.000) 98.000

Represión republicana. (Estudiados cerca del 90%) 45.000

Total asesinatos estudiados en ambos bandos 143.000

Otras muertes

Muertos por hambre y enfermedad tras la guerra 120.000

Muertos en Prisión por hambre y enfermedad 50.000

Muertos en el inmediato exilio (principalmente francés) 20.000

Total otras muertes 190.000Total muertos todas las causas 488.000

Total Muertos todas causas + probables 530.000

Date post:	18-Jul-2015
Category:	Education
Upload:	gemma-ajenjo
View:	118 times
Download:	0 times

LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL

Education