LA DISLÈXIA A PRIMÀRIA
Com detectar-la i afrontar-la
dins l’ aula
22 i 23 de febrer de 2013
PRINCIPAT D’ANDORRA
1
OBJECTIUS del CURS:
1. Què és llegir, com ho fem i la seva importància .
2. La DILÈXIA, què és i què cal saber?
3. El perquè de les seves dificultats.
4. Els INDICADORS més importants per tal de detectar
possibles alumnes amb dificultats en l’aprenentatge
del llenguatge escrit.
5. INTERVENCIÓ.
2
QUÈ ÉS LLEGIR ?
És el resultat d’un complexe
desenvolupament d’habilitats que afecten
al reconeixement d’una paraula i la seva
interpretació.
OBJECTIU 1
3
COM HO FEM ???
mar, sal, casa, Barcelona
Tot sembla anar ràpid i sabem
perfectament què llegim.
utilitzem la VIA LÈXICA, que ens permet
un reconeixement directe de la paraula.
Reconeixem casa com si veiéssim una
És una lectura còmode, que ens
proporciona seguretat i comoditat al
llegir.
Niuyork, Guashinton, Hitxcoc
El procés és més lent, dificultós.
Primer accedim als sons de les paraules,
després ens adonem que parlem de ciutats
o cognoms.
No hi ha representació mental
Utilitzem la VIA FONOLÒGICA.
Té com a funció transformar en fonemes
els grafemes.
És una lectura lenta, amb més esforç,
incòmode, forçada, torpe, que produeix
cansament molt aviat.
DESCODIFIQUEM COMPRENEM
4
5
EXEMPLE DE LECTURA GLOBAL (ruta lèxica)
Sgosn un etsdui duna uivenrstiat agnlsea,
no ipmotra lodre en que les lleters etsan
ersciets, luicna csoa ipormtnat es que la
pmrirea i lutlima ltlera egutsiin ecsrites
en la psiocio cocrrtea. La rseta pdeon
etsar ttaolmnt mlamaent i ecnara pordas
llerigho. Axio es pquere no lligem cada
ltlera alilada sino la paarlua com un tot.
LA SEVA IMPORTÀNCIA
La lectura ocupa, sense dubte, el primer lloc en
importància pel docent durant els primers anys
d’escolarització dels seus alumnes.
Parlem de l’HABILITAT PER EXCEL·LÈNCIA, per ser
l’eina imprescindible per aprendre.
Les persones que no llegeixen bé, experimenten
dificultats irremontables en el seu desenvolupament, tant
escolar com personal.
6
El grau d’autonomia d’un
estudiant i d’una persona en la
vida, en bona part, dependrà, de la
seva l’habilitat per llegir.
7
OBJECTIU 2
Què entenem per dislèxia?
Parlem de dislèxia quan una persona presenta
PERSISTENTS i SIGNIFICATIVES dificultats
per llegir i escriure.
(persistents en el temps, no són circumstancials i
significatives perquè són consistents i clarament diferents
d’un normolector).
8
Cal saber que ...
La dislèxia afecta entre un 5 i un 17 % de la població, podem parlar
de 1 a 3 alumnes per classe, aproximadament.
No té relació directe amb factors intel·lectuals, culturals,
motivacionals, socials, neurològics i/o sensorials.
N’hi ha de dos tipus: adquirida i evolutiva.
Persisteix durant l’adolescència i l’edat adulta malgrat una
reeducació, sobretot en velocitat lectora i domini ortogràfic.
No li agrada anar sola, sovint la trobem relacionada amb dificultats
atencionals, motrius, d’organització, seqüenciació (memòria
fonològica), baixa autoestima...
Component hereditari.
Afecta per igual a nenes i nens.
És el trastorn d’aprenentatge més estudiat de tots.
No és un trastorn homogeni, no existeixen dos dislexics iguals.
9
El perquè de les seves dificultats...
OBJECTIU 3
Llegint... Escrivint... Comprenent...
10
1. DESCODIFICANT ...
Albert Eintein, deutsche fysick en waarschijnlijk het
Belangrijkte wetwnschapper van de XX eeuw en met dislexie
zij eens:
“het zijn allemaal genie, maar als je een vis beoordeelt voor
Zijn labiliteit om op een boom te krupien hij zal hele leven
denken dat dat hij dom is”.
Temps:
LLEGINT
11
2. COMPRENENT ....
Albert Einstein, físico alemán considerado el científico
más importante del siglo XX y reconocido disléxico dijo
una vez: " todos son genios, pero si juzgas a un pez por su
habilidad para trepar a un árbol, vivirá toda su vida
creyendo que es estúpido"
Temps:
12
CONCLUSIÓ:
La dificultat per un dislèxic és no arribar mai a automatitzar al
100% la lectura.
Passats els 8/9 anys, sovint encara utilitza massa les dues
vies. Per tant, freqüentment, o de tant en tant, veu lletres
enlloc de paraules.
13
ESCRIVINT ...
herba
Si utilitzem la VIA FONOLÒGICA al llegir,
podem escriure:
erba, erva...
Sense representació visual
Si utilitzem la VIA LÈXICA escriurem:
herba.
El motiu és que tenim el vocabulari visual.
Igual que quan llegim, a l’escriure ...
14
COMPRENEN T ...
Perquè sovint encara utilitzen la via fonològica, per tant, no
poden centrar tot el seu esforç per entendre què estan llegint
ja que, gran part d’aquest esforç mental es realitza fent la
correspondència so-grafema.
15
Per tant podem dir que:
La dificultat per comprendre no és un problema de la dislèxia, sinó
un efecte o conseqüència dels problemes associats amb el
reconeixement global de paraules.
TENIM SERIOSES DIFICULTATS PER ENTENDRE UN TEXT
PERQUÈ LA COMPRENSIÓ LECTORA ESTÀ DIRECTAMENT
RELACIONADA AMB LA VELOCITAT I
L’ EXACTITUD AL LLEGIR !! 16
Per tant, heu pogut comprovar que utilitzant la
via fonològica...
Cometeu errors de: omissions, substitucions, invencions, addicions,
inversions, lectura sil·làbica i falsos inicis.
Teniu poca fluïdesa lectora en comparació a la lectura lèxica.
Teniu dificultats de comprensió lectora .
Feu faltes d’ortografia .
Us costaria expressar per escrit el què voleu dir.
Evitaríeu tasques en què cal llegir i escriure, estudiar...
Tindríeu mes dificultats en l’adquisició de llengües estrangeres.
Us costaria seguir el ritme d’un dictat, copiar enunciats...
Sensació de poc domini (frustració). 17
NIVELL MITJANA
(final de curs)
CASOS
1er primària 44,074 ppm 122
2on primària 70,933 ppm 436
3er. primària 97,554 ppm 800
4rt. primària 115,001 ppm 788
5è. primària 136,283 ppm 1.046
6è. primària 151,440 ppm 886
Velocitats lectores adequades a primària :
Rafael Bisquerra: Eficiència lectora.
18
OBJECTIU 4
INDICADORS per detectar possibles
dificultats d’aprenentatge del llenguatge escrit.
19
Indicadors per 1er i 2on de primària
Cal tenir en compte que són nens amb un desenvolupament psicomotor
normal, sense problemes de relació i que entenen amb facilitat allò que
se’ls explica a classe.
En aquesta etapa els possibles alumnes dislèxics presenten
dificultats en:
1. CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA:
En el deletreig i maneig mental dels sons de les paraules.
20
2. EVOCACIÓ DE LES PARAULES:
Solen presentar dificultats per utilitzar el nom dels colors, de les
lletres, dels números, dies de la setmana, mesos de l’any, per trobar
paraules que comencin per una determinada lletra....
3. ASSOCIACIÓ FONEMA - GRAFEMA:
Presenten dificultats per relacionar el nom, el símbol i el
de certes lletres ( a/e, b/d, p/q, f/t, n/h/m, g/j, c/q ...)
4. LECTURA:
Sol ser una lectura molt treballada, amb pauses, arrossegant, amb
rectificacions, repeticions de la síl·laba inicial, invencions,
substitucions.
21
5. ESCRIPTURA , ORTOGRAFIA i COMPRENSIÓ LECTORA:
Solen presentar importants dificultats per automatitzar l’ortografia
natural, els errors més freqüents són: unió i separació de mots,
omissions i substitucions.
En relació a la Comprensió lectora, cal a dir, que en aquesta etapa no
sempre es veu alterada.
Al nen no li agrada molt anar a l’escola. Diu que li agrada més
jugar a joquei. És el seu esport preferit, ell hi juga.
22
Indicadors per 3er i 4rt de primària
Hem de tenir en compte que en aquesta etapa ja es llegeix per
APRENDRE.
El nen dislèxic es caracteritza per:
1. Lectura lenta, poc automatitzada, que requereix gran esforç i amb
nombrosos errors al descodificar.
23
2. Normes ortogràfiques. Gran dificultats en l’inici d’automatització de l’ortografia
arbitrària
3. Expressió escrita deficient, vocabulari pobre amb inconsistències gramaticals
degut a l’esforç que presenten per passar del discurs oral a l’escrit.
24
4. Comprensió lectora baixa, degut al gran esforç que ha de fer en la descodificació
del text escrit.
5. Matemàtiques, dificultat per començar automatitzar les taules, baixa comprensió
dels enunciats dels problemes, sobre tot quan aquests inclouen diferents passos
per la resolució.
6. Llengües estrangeres, donada la irregularitat fonètica i gramatical (gut morninc)
7. Rendiment acadèmic fluctuant (bons i mals dies sense motiu aparent) amb
discrepància entre rendiment cognitiu i acadèmic.
8. Decalatge entre esforç i resultat, sovint els seus esforços no es veuen
recompensats amb els resultats.
9. Manca de temps, per finalitzar deures, exàmens, copiar enunciats de la pissarra
del llibre de text...
10. Poca autonomia de treball, amb demanda freqüent de l’adult per poder treballar.
25
Indicadors per 5è i 6è de primària
En aquesta etapa la lectura i escriptura representa una eina de treball
fonamental.
El nen dislèxic es caracteritza per:
1. Lectura, aquesta continua sent més lenta respecte als companys.
La inexactitud pot començar a remetre.
26
2. Ortografia: Segueix presentant poc domini, amb freqüent errors
relacionats amb l’ortografia arbitrària (e/a, b/v, -r final muda,
accents, dígrafs...)
27
3. Expressió escrita: segueix sent pobra, li costa escriure
coherència els seus pensaments.
28
4. Comprensió lectora: segueix sent baixa, sobre tot quan han
de llegir una informació on hi ha diverses ordes, indicacions o
passos a seguir.
29
5. Llengües estarangeres: sols ser un handicap, degut a la pobra
base que arrosseguen i les dificultats en l’adquisició del nou
vocabulari.
30
En aquest últim cicle de primària els alumnes dislèxics
segueixen presentant:
6. Rendiment acadèmic fluctuant (bons i mals dies sense motiu
aparent) amb discrepància entre rendiment cognitiu i acadèmic.
7. Decalatge entre esforç i resultat, sovint els seus esforços no es
veuen recompensats amb els resultats.
9. Manca de temps, per finalitzar deures, exàmens, copiar enunciats de
la pissarra
del llibre de text...
10. Poca autonomia de treball, amb demanda freqüent de l’adult per poder
treballar.
31
OBJECTIU 5
La clau és la INTERVENCIÓ precoç
ACOMODACIONS
ADAPTACIONS (escola)
• Segons edat i grau de
dificultat.
•Són facilitats i/o
adaptacions per tal que
puguin avançar amb
garanties, respectant el seu
trastorn.
REEDUCACIÓ (fora de l’escola)
Ajuda que rep per millorar la
seva lectoescriptura i
proporcionar-li estratègies
compensatòries per poder
avançar.
(Mètode multisensorial)
32
ESTRATÈGIES GENERALS
• A classe, tenir-lo a prop vostre, assegut amb un company que el pugui
ajudar.
• Ser tolerant amb el temps, donar-li més si el necessita.
• No fer-li llegir en veu alta o sortir a la pissarra si això el neguiteja.
Si ell vol també podeu pactar abans el tros a llegir.
• Comproveu que ha entès el què ha de fer, sobre tot si ho ha hagut de
llegir ell.
33
• Donar-li les instruccions d’una en una, no totes de cop. Li facilitareu
la feina a fer.
• Eviteu que copiï enunciats, li reduireu el temps fent els deures.
• Deures: intenteu ser comprensibles, potser no cal que els faci tots.
• Organitzativament, el podeu ajudar amb l’agenda, facilitar-li un
calendari amb les dades dels exàmens, entrega de treballs...
• En la mesura del possible, facilitar esquemes visuals clars i concrets,
de les feines a treballar.
Per exemple:
34
35
ESTRATÈGIES ESPECÍFIQUES
• Ser prudent amb els exercicis que impliquen fonètica: a/e
neutres, accents, b/v, g/j... Difícilment aconseguiran
automatitzar aquests aspectes.
• Adapteu els llibres al seu nivell lector.
• Reduir la quantitat de tasques del mateix tipus.
• Doneu més importància al contingut i no pas a la forma
(ortografia, estructuració del text...) Eviteu posar en evidència
el seu trastorn corregint totes les faltes.
• Eviteu els dictats llargs. Pacteu amb ell el tros que li
demanareu, així se’l podrà preparar a casa, així com les paraules a
treballar
36
La bruja Belinda limpia su bola de
cristal con agua y jabón hasta
dejarla brillante.
Belinda riega las begoñas de su
balcón, ordena los libros de la
biblioteca, barre su casa con una
escoba y da de beber a su gato, que
se llama Bernabé. Belinda se baña, se
pone un bonito vestido y se prepara
para ir al bosque. Con un boli escribe
en una libreta todo lo que necesita
para hacer los brebajes mágicos.
DICTATS:
37
38
• Assenyalar uns objectius mínims tant de gramàtica com de
vocabulari.
• Respectar els errors ortogràfics a l’escriure.
• No fer-li llegir llibres en anglès, si la seva lectura li és difícil.
• Valoracions orals, sempre que sigui possible.
• Permetre el llistat dels verbs irregulars, si te verdaderes
dificultats per aprendre’ls (quelcom semblant que amb les taules
de multiplicar).
• Reduir la quantitat d’activitats del mateix tipus.
39
• Simplificar els enunciats dels problemes i assegurar-vos que
ha entès què ha d contestar.
• Proporcionar-li esquemes visuals, destacar paraules claus per
resoldre els problemes.
40
• Reduir la quantitat d’activitats i/o problemes del mateix
tipus.
• Quan la memòria de treball, de l’ alumne, es veu compromesa,
permetre-li l’ús de la calculadora o les taules de multiplicar.
41
L’AVALUACIÓ: Estratègies concretes
davant dels exàmens
• Abans de començar l'examen, llegir-li vosaltres les preguntes per
assegurar-vos que ha entès el que se li demana.
• En el format de la prova, seria important:
• Enunciats curts, amb una sola pregunta per línia.
• Augmentar el tamany de la lletra.
• Augmentar d'interlineat (doble espai)
• Fragmentar el text en petites parts, enumerar les
subpreguntes dins de la mateixa pregunta (es poden
subratllar amb colors)
• Plantejar-li la possibilitat d’avaluar oralment, amb posterioritat a
l’examen escrit, en aquelles preguntes mal contestades o deixades
en blanc. 42
• No penalitzar els errors ortogràfics. No haurien d’influir en la
nota final.
• Donar-li temps extra si ho necessita.
• Tenir molt més en compte el contingut i no la forma.
• Eviteu el color vermell, sistemàticament (per associació al
fracàs)
• Evitar tenir més d’una prova o examen, el mateix dia.
• Eviteu la realització de proves d’avaluació de matèria que ja té
aprovada, anteriorment.
43
Com podem adaptar un examen de català?
44
45
46
47
48
49
50
51
52
L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT, ÉS CLAU
PER EVITAR EL FRACÀS ESCOLAR
53
54
mail: [email protected]
mail: [email protected]
Tel: 81 82 22
Web: www.aula2.net
GRÀCIES A TOTHOM !!