40
TREBALL DE RECERCA La Felicitat Berta Busqué Rodríguez 04/11/2014 Tutor: Manel Perez Marti 2n de Batxillerat 5 INS MONTSERRAT
| Date post: | 06-Apr-2016 |
| Category: |
Documents |
| Upload: | biblioteca-institut-montserrat |
| View: | 216 times |
| Download: | 0 times |
TREBALL DE RECERCA
La Felicitat
Berta Busqué Rodríguez
04/11/2014
Tutor: Manel Perez Marti
2n de Batxillerat 5
INS MONTSERRAT
M‟agradaria demanar gràcies al meu tutor de treball de recerca,
a en Manel, per tota l‟ajuda que m‟ha proporcionat.
També a l‟Ariadna per animar-me quan em quedava estancada
i unes especials gràcies a en Jordi, la Neomi i al Youness
per ser tan amables de deixar-se entrevistar.
ÍNDEX
1 INTRODUCCIÓ ........................................................................................... 1
2 DEFINICIÓ DE FELICITAT .......................................................................... 2
3 FILOSOFIA .................................................................................................. 3
3.1 ANTROPOLOGIA.................................................................................. 5
3.2 LA FELICITAT ....................................................................................... 6
3.2.1 PLATÓ ............................................................................................ 6
3.2.2 ARISTÒTIL ..................................................................................... 7
3.2.3 EPICUR .......................................................................................... 7
4 PSICOLOGIA ............................................................................................... 8
4.1 MARTIN SELIGMAN ............................................................................. 8
4.1.1 PSICOLOGIA POSITIVA ................................................................ 9
4.1.2 PARADIGMA POSITIVISTA ......................................................... 13
5 FRUSTRACIÓ ........................................................................................... 14
6 LA FELICITAT SEGONS LES TRES GRANS RELIGIONS ....................... 17
6.1 JUDAISME .......................................................................................... 17
6.1.1 LA FELICITAT JUEVA .................................................................. 20
6.1.2 ENTREVISTA A UNA JUEVA ....................................................... 21
6.2 CRISTIANS ......................................................................................... 22
6.2.1 LA FELICITAT CRISTIANA .......................................................... 23
6.2.2 ENTREVISTA A UN CRISTIÀ....................................................... 25
6.3 ISLAMISTES ....................................................................................... 27
6.3.1 LA FELICITAT MUSULMANA....................................................... 30
6.3.2 ENTREVISTA A UN MUSULMÀ ................................................... 31
7 CONCLUSIONS ........................................................................................ 33
8 BIBLIOGRAFIA .......................................................................................... 34
La Felicitat
1
1 INTRODUCCIÓ
La recerca de la felicitat es troba constant al llarg de la història de la humanitat,
encara que cada grup de persones ho expressa de forma diferent. Per
exemple, els grecs la denominaven eudaimonia, els romans felicitas, etc. Fins i
tot en els Estats Units es va instaurar com un dret i un deure la recerca
d‟aquesta. S‟han escrit molts llibres d‟autoajuda per tal que els ciutadans
puguem trobar la felicitat en la nostra vida. Moltes pel·lícules i telenovel·les
acaben amb un final feliç pels protagonistes. Tal com indiquen molts estudis, la
felicitat resulta ser un tema constant pel gènere humà. Aquesta sembla ser el
destí de la humanitat i de cada persona.
Però, tots som igual de feliços? La nostra religió fan variar la nostra felicitat o
creure en la religió aporta la veritable felicitat?
He triat aquest tema perquè la felicitat és un concepte que tots coneixem però
que ningú sap ben bé com definir. Se saben moltes coses d‟ella però alhora no
se sap res. Amb aquest treball he intentat documentar-me sobre les ciències
que estudien la felicitat, com veien la felicitat tres grans filòsofs com eren Plató,
Aristòtil i Epicur, i com veuen la felicitat les tres grans religions: el cristianisme,
el judaisme i l‟islamisme. Amb això he pertangut descobrir més sobre els
conceptes d‟aquesta paraula i així intentar tenir una idea més clara del que vol
dir i de com es pot aconseguir des de diferents punts de vista.
Per tal de tenir unes opinions més properes sobre aquests temes, he fet unes
entrevistes a practicants de cada religió, i n‟he escollit les tres que m‟han cridat
més l‟atenció. Amb això he pogut veure que encara que tinguin creences
diferents, les seves opinions i motius s‟assemblen molt.
Bàsicament em centro en els temes de la filosofia, l‟antropologia, la psicologia,
la frustració, el judaisme, el cristianisme i l‟islamisme. M‟hauria haver abraçat
un ventall més ampli d‟opcions i explicacions, però a causa de la falta de temps
La Felicitat
2
i de la informació tan relativa que he trobat, m‟ha costat molt redactar el treball i
això no ha sigut possible.
2 DEFINICIÓ DE FELICITAT
La gran enciclopèdia en català
felicitat f (ll felicitats) 1 Gran alegria, acontentament interior, joia. 2 p ext Allò
que ocasiona aquest estat d'ànim. 3 Manera feliç de succeir una cosa. 4 Fet
favorable, que satisfà.
Viquipèdia
"La felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment.
El terme és un dels més importants en filosofia, ja que la seva recerca
acostuma a ser l'objectiu primordial de l'ésser humà. Alguns termes que
designen estats de l'esperit similars són joia, alegria o benestar. Els seus
antònims són la tristor i la pena. La paraula està molt lligada a les experiències
personals."
WordReference
"Estado de ánimo del que disfruta de lo que desea. Satisfacción, alegría,
contento."
La Felicitat
3
3 FILOSOFIA
La filosofia (del grec "Φιλοσουία" philo-sophia) vol dir amor per al coneixement.
Aquesta és considerada una doctrina formada per un conjunt de raonaments
sobre qualsevol concepte. També és una forma d‟entendre el món, l‟existència i
la vida. És el saber, el coneixement resultat de l‟acció de filosofar.
La filosofia, a l‟igual que la religió és moguda per la necessitat de saber el
perquè de l‟existència humana. Però no es basa en l‟existència d‟un Déu ni en
la fe, sinó en la raó.
Aquesta no es pot considerar part de la ciència, ja que les preguntes que es
qüestiona no poden ser respostes mitjançant els mètodes científics.
Una persona és considerada un filòsof quan busca el saber sense un motiu
pragmàtic. Es mou per la curiositat. Per poder filosofar has de poder
desentendre‟t de tota idea inicial.
Aquesta doctrina va sorgir a l‟Antiga Grècia al segle VI a.C a Jònia, Àsia. La
filosofia es pot dividir en quatre períodes: la filosofia presocràtica, els sofistes,
l‟àtica i la postaristotèlica. Durant totes aquestes etapes van anant sorgint tot de
filòsofs que van marcar la història de la filosofia i que avui en dia encara són
estudiats.
Filosofia presocràtica: Busca l‟essència o l’arché de les coses i intenta
explicar l‟origen del món.
Sofistes: Protàgores se‟n considera el fundador. Destaquen per la
saviesa i experiència. Els sofistes feien la funció de professors i
ensenyaven a la gent a pensar i a filosofar.
Àtica: Filosofia del centre de Grècia.
La Felicitat
4
Postaristotèlica: Comença amb la mort d‟Aristòtil. Està formada pels
presocràtics, els sofistes i els grans clàssics.
Encara que la filosofia existeix des del segle VI, del primer filòsof que tenim
constància és Sòcrates, va néixer i viure la major part de la seva vida a Atenes.
La filosofia té cinc branques agrupades per la destinació del seu estudi.
Metafísica: Estudia els problemes del pensament filosòfic, intenta
explicar el sentit de la realitat. El seu estudi es basa en les coses
immaterials. Els filòsofs que van destacar en aquest camp van ser
Aristòtil, Parmènides, Kant, Plató, Spinoza, Hume i Nietzsche.
Lògica: És la ciència que estudia el raonament humà. Es divideix en:
Lògica informal: Estudia el raonament en el llenguatge.
Lògica formal: Estudia les conclusions dels continguts.
Lògica simbòlica: Forma part de la lògica formal. Utilitza les
matemàtiques com a mitjà d‟investigació.
Lògica matemàtica: Estudia els sistemes matemàtics i
informàtics.
Epistemologia: Estudia el coneixement i les seves limitacions i la relació
entre veritat i creences. També estudia l‟escepticisme, és a dir, la idea que
els pensaments i creences siguin una il·lusió.
Ètica: Estudia tot el relacionat amb el comportament de les persones.
Treballa en la moral i el comportament humà.
Filosofia política: Estudia el govern i la relació entre les persones i l‟estat.
La Felicitat
5
Estètica: Treballa en els camps de la bellesa i l‟art.
Filosofia de la ment: Estudia la ment i la seva relació amb el cos humà.
A més a més, la filosofia també inclou la branca de l‟antropologia, que és la que
tracta la felicitat.
3.1 ANTROPOLOGIA
L'antropologia és una ciència que s'encarrega d'estudiar a les persones des
d'un punt de vista biològic, social i humanístic. La paraula antropologia prové
del grec άνθρφπος. Aquesta, està formada per dues paraules: anthropos, "ser
humà", i logos, "coneixement".
Aquesta ciència estudia tres grans grups. Per una banda l'antropologia física,
l'antropologia social o cultural i l'arqueologia.
L'antropologia física és l'encarregada d'estudiar l'evolució biològica i l'adaptació
fisiològica de les persones i l'antropologia social i cultural s'ocupa de les formes
en la que la societat ha anat evolucionant durant el temps, és a dir, estudia la
forma en què la gent viu en societat, l'evolució de la seva llengua, de la cultura i
del costum. L'arqueologia permet saber i conèixer les civilitzacions passades
mitjançant l'estudi dels antics assentaments.
Els primers estudis antropològics se centraven en la cultura no occidental, però
avui en dia se centra generalment en les cultures occidentals (les
urbanitzacions i la societat industrial). En l'estudi de l'antropologia és dona
molta importància al treball de camp i donen especial importància a les
experiències viscudes, ja que els investigadors s'integren en la societat a
estudiar.
En l'estudi de l'antropologia social i cultural, la cultura és un criteri bàsic.
Aquesta té la capacitat de veure el món d'una forma simbòlica i d'aprendre a
transmetre aquests conceptes a altres humans per així poder transformar el
La Felicitat
6
món i les persones.
3.2 LA FELICITAT
Per a la filosofia, la felicitat és l‟objectiu al qual vol arribar tot ésser humà. El
problema és que el concepte de felicitat varia depenent dels pensaments de
qualsevol persona. Per això, la felicitat no té una definició filosòfica exacta. A
continuació analitzo que és la felicitat per a alguns filòsofs importants:
3.2.1 PLATÓ
Per a ell la felicitat es troba situada en els
moviments tranquils i lleugers. Els canvis amb
serenitat de les coses. Ell diferència tres tipus de
bé depenent de les ànimes: L‟ànima concupiscible,
què és la que guarda els desitjos. L‟ànima irascible,
què conté la valentia i la noblesa. I l‟ànima racional,
l‟única ànima mortal de les tres. Aquesta s‟ocupa
de la saviesa i s‟acosta al món de les idees, l‟únic
per a plató. Segons Plató, per poder aconseguir la
felicitat cal que les tres ànimes s‟harmonitzin.
Plató
La Felicitat
7
3.2.2 ARISTÒTIL
Per a ell, la felicitat no consisteix a aconseguir els
plaers, sinó en centrar-se en la política i la
contemplació. Diu que la felicitat deriva i depèn de les
activitats i accions que faci cada persona.
3.2.3 EPICUR
Aquest filòsof centra totes les seves ensenyances en la felicitat (eudaimonia)
per tal de poder arribar a l‟ataràxia, la tranquil·litat espiritual. Epicur diu que és
por arribar a la felicitat mitjançant la satisfacció dels
plaers de les necessitats humanes. Seguint aquesta
lògica, la millor forma de ser feliç és buscar els plaers
senzills per tal de poder arribar a un estat de serenitat i
tranquil·litat i s‟evitarà la frustració.
Epicur
Aristòtil
La Felicitat
8
4 PSICOLOGIA
La psicologia prové del grec clàssic υστή, psykhé, “activitat mental” i λογία,
logia, “estudi”. Llavors la paraula grega υστήλογία vol dir literalment “estudi de
l‟alma”.
Aquesta ciència es l‟encarregada d‟estudiar i tractar la conducta i la ment de les
persones.
Aquesta ciència estudia molts camps, com per exemple l‟atenció, la motivació,
l‟emoció, el funcionament del cervell, etc.
La psicologia es basa en l‟observació i la practica per poder analitzar el
comportament humà. Fins fa unes dècades el coneixement psicològic se
centrava en l‟estudi i tractament de les psicopatologies, però avui en dia els
psicòlegs han estat utilitzant despatxos en les universitats per tal de poder
estudiar l‟evolució dels infants i de l‟envelliment, els esports, els drets, etc.
Per resumir-ho d‟alguna manera es podria dir que hi ha dos tipus de psicòlegs,
els que treballen investigant i ajudant en les psicopatologies i els que es
dediquen a l‟estudi d‟altres conceptes.
En el treball ens centrarem en els psicòlegs que estudien des d‟un laboratori,
exactament tractarem la psicologia positivista, un concepte que ha ajudat molt
en la investigació de la felicitat.
4.1 MARTIN SELIGMAN
Martin E.P Seligman va néixer l‟any 1942 a Nova York. És un psicòleg i
escriptor que estudia el comportament positiu de les persones, és a dir, les
bases del benestar i de la felicitat. Estudia les causes que ens permeten
superar els conflictes amb èxit i la forma de potenciar l‟optimisme i les qualitats
positives.
La Felicitat
9
Des de finals del 2005 dirigeix el departament de
Psicologia De la Universitat de Pennsilvanià. Se‟l
considera un dels millors investigadors en el
camp de la Psicologia Positiva, la depressió,
l‟optimisme i el pessimisme.
Ha escrit més de 250 publicacions acadèmiques
i a prop de 20 llibres.
Martin Seligman és considerat un dels
precursors en la psicologia positiva.
En els seus estudis sobre la psicologia positivista arriba a la conclusió que la
felicitat és un conjunt d‟emocions positives i activitats positives. Les activitats
positives es poden dividir en tres grups:
Emocions positives del passat: són aquelles com la satisfacció, l‟alegria,
l‟orgull i la serenitat.
Emocions positives del futur: Són l‟optimisme, l‟esperança i la confiança.
Emocions positives del present: Aquestes estan dividides en dos categories:
Els plaers corporals són els que presenten un major plaer, impliquen un
estímul extern.
Les satisfaccions impliquen l‟assoliment dels objectius pels quals s‟han
treballat.
4.1.1 PSICOLOGIA POSITIVA
La psicologia positiva se centra en la part positiva de la psicologia, deixa de
banda l‟estudi de les psicopatologies i malalties mentals per tal de poder
Martin Seligman
La Felicitat
10
estudiar les qualitats positives dels humans i en desenvolupar-les. Això ho fan
perquè la psicologia positiva no només ajuda a viure una vida més satisfactòria,
sinó que també ajuda a prevenir les patologies produïdes per culpa d‟una vida
buida o sense sentit.
Estudia els principis del benestar psicològic, aquest és un concepte molt ampli,
ja que inclou l‟àmbit social, subjectiu i psicològic, també inclou comportaments
relacionats amb la salut i tots els conceptes porten a què les persones funcionin
d‟una forma positiva.
4.1.1.1 L’ESCALA DE RYFF DE BENESTAR PSICOLÒGIC
La psicòloga Carol Ryff, nascuda el 1989 i
morta l‟any 1998, va ser una professora en la
Pennsylvania state university i directora del
Institute of Againg, va desenvolupar un model
de Benestar Psicològic, que es pot considerar
el primer i el precursor en els models de
Psicologia Positiva de l‟actualitat. Fins i tot avui
en dia continua sent una gran aportació i un
gran descobriment per a les teories relacionades amb el benestar humà.
Aquest model de benestar està format per sis dimensions o apartats, aquests
són:
Autoacceptació
Relacions positives amb els altres
Autonomia
Domini de l‟entorn
Propòsit a la vida
Creixement personal
Carol Ryff
Model de benestar
La Felicitat
11
Autoacceptació: Aquesta característica és imprescindible per a tal
d‟aconseguir una salut mental i és una característica important de
l„autorealització, el funcionament òptim i de la maduresa de la
personalitat. Es considera que una persona té una alta autoacceptació
quan tenen una actitud positiva cap a elles mateixes i s‟accepten a si
mateixos tal com són, amb tots els seus defectes inclosos. També han
de saber acceptar el seu passat de forma positiva i no rebutjar els
aspectes negatius ni de la seva personalitat ni de la seva vida. En canvi,
les persones amb baixa autoacceptació se senten decebudes amb el
seu passat i insatisfetes amb la seva persona, desitjarien ser diferents
de com són realment.
Relacions positives amb els altres: Aquest pas consisteix a aconseguir
empatia i tenir forts sentiments d‟afecte cap a altres persones, ser capaç
d‟oferir més amor i de tenir profundes relacions d‟amistat. Això
s‟aconsegueix tenint relacions amb altres persones, relacions amb
calidesa i confiança per poder tenir un benestar psicològic i demostrar
tenir una personalitat madura.
Autonomia: Consisteix a aconseguir el benestar mitjançant la
independència, prenent les teves pròpies decisions depenent dels teus
criteris personals i tenir autodeterminació. Les persones amb autonomia
aconsegueixen sentir la llibertat gràcies a les seves decisions. Aprenen a
ignorar les opinions de la societat i a fer el que els dicti el seu criteri. En
canvi, les persones amb poca o sense autonomia es deixen influir per
les opinions externes i pel “que pensaran” d‟elles.
La Felicitat
12
Domini de l‟entorn: Aquesta, és una característica bàsica que demostra
un funcionament psicològic sa. Tracte sobre la capacitat d‟analitzar el
teu entorn i ser capaç d‟escollir o crear les millors situacions i
oportunitats per a tu. La gent que te aquesta capacitat més
desenvolupada senten que tenen un major control sobre la seva vida i
que poden influir a l‟entron que els rodeja. Les persones que no tenen
aquesta capacitat tan desenvolupada no són capaces de veure ni
aprofitar les oportunitats que se‟ls hi presenten.
Propòsit a la vida: Perquè la vida tingui un sentit i un propòsit,
necessitem marcar-nos una sèrie de metes. Necessites fer de la teva
vida alguna cosa productiva i sentir que totes les teves accions presents
i passades les vas fer per poder arribar a un destí o propòsit. Si no et
marques uns objectius, acabes creient que la teva vida no té sentit i no
es dirigeix a cap lloc.
Creixement personal: Per aconseguir un creixement personal necessites
desenvolupar les teves habilitats i els teus talents per sentir-te en
constant creixement i sentir que creixes com a persona. Les persones
que manquen d‟aquesta capacitat se senten desmotivats i sense cap
interès a millorar les seves habilitats i creences entre altres coses.
La Felicitat
13
4.1.2 PARADIGMA POSITIVISTA
El paradigma positivista, també es coneix com a paradigma quantitatiu o
racionalista. Aquest, és el paradigma que moltes comunitats científiques estan
estudiant.
El positivisme és un corrent de pensament filosòfic que vol que la ciència
descrigui els fenòmens i que limiti la investigació científica. Aquest corrent es
basa en:
El món natural té una existència pròpia.
Està governat per lleis que permeten explicar els fenòmens del món natural
i poden ser descrites i descobertes per als investigadors amb els mètodes
correctes.
L‟objectiu que s‟obté es basa en l‟experiència.
Utilitza la deducció hipotètica com una lògica per a totes les ciències.
Defensa l‟existència d‟uniformitat i ordre en la natura.
El positivisme s‟ha construït mitjançant l‟estudi de les ciències socials i com a
resultat de veure i conèixer l‟univers material mitjançant les ciències
empíriques. Aquestes són les ciències que es basen en l‟observació i en
l‟experimentació dels fets. Els científics positivistes suposen que es pot obtenir
un coneixement objectiu de l‟estudi del món natural i social.
El positivisme es caracteritza pels següents punts:
El subjecte descobreix el coneixement.
El subjecte pot accedir a la realitat mitjançant els sentits i la raó.
Es pot accedir a la realitat mitjançant l‟experiència.
La Felicitat
14
El positivisme separa la realitat del ser humà.
El que pots sentir amb els sentits és considerat real.
La realitat és el que l‟ésser humà coneix i el que descobreix.
El mètode científic és l‟únic vàlid.
La ciència descriu els fets
L‟investigador ha de col·locar-se en una posició neutral respecte a la seva
investigació.
5 FRUSTRACIÓ
La frustració (del llatí frustratǐo) és una resposta emocional que apareix quan
una persona no és capaç de complir els seus objectius. És una sensació
desagradable, d‟incompliment d‟una satisfacció vital.
Depenent de la persona la frustració sobre ella variarà. Tot depèn de la seva
personalitat i de diverses variables molt complicades de controlar.
Existeixen quatre tipus de frustració:
La frustració per barrera: És donada quan una persona es frustra quan hi ha
algun objecte que impedeix complir els seus objectius.
La frustració per incompatibilitat de diversos objectius positius: Apareix quan
tens la possibilitat de complir dos objectius però no pots perquè són
incompatibles entre si.
La Felicitat
15
La frustració per conflicte evitació - evitació: És produït quan fuges de dues
situacions negatives
La frustració per un conflicte aproximació - aproximació: És donada quan et
trobes en indecís en una situació amb resultats positius i negatius alhora.
La frustració apareix en diferents situacions depenent de la persona. Hi ha gent
que potser sent molta frustració i un altre no en senti gens. Això és degut
principalment a les diferents situacions amb les quals hem crescut i ens han
preparat per no sentir frustració o al contrari, per sentir-ne més.
A causa les societats d‟avui en dia tenim més desitjos d‟èxit, cosa que en les
societats primitives no passava. Això provoca més possibilitats de caure en
frustració.
Un altra forma de sentir-la és a causa de la societat que ens envolta. Per
exemple,si tots els teus amics aconsegueixen un augment i tu no, et frustraràs.
Hi ha gent massa crítica amb si mateixa o té metes poc realistes, això li causa
una frustració a causa de factors interns.
Una última manera que aparegui la frustració és a causa d‟altres persones. Per
exemple quan tu creus que estàs fent bé una cosa i algú t‟ho desmenteix. Això
provoca una gran frustració.
Finalment, també cal destacar que moltes coses no ens causen una gran
frustració, però les coses dolentes es van acumulant i al final sents aquest
sentiment.
Aquest sentiment negatiu pot generar ansietat, ràbia, depressió, angoixa, ira i
sentiments i pensaments autodestructius. Tot això són mecanismes
d‟autodefensa que se‟ns creen involuntàriament. Les reaccions més comunes
són:
Ansietat: Aquesta pot ser alliberada físicament mitjançant el moviment de
les cames, mossegar-se les ungles, estirar-se els pèls de les celles, etc.
La Felicitat
16
Racionalització: Al dur a terme la racionalització arribem a conclusions
lògiques per justificar la nostra frustració. Encara que sabem que les
conclusions no són vertaderes nosaltres les acceptem.
Projecció: Consisteix a descarregar tota la teva frustració en una altra
persona i donar-li les culpes de totes les coses negatives que t‟estan
passant.
Identificació: És donada quan sentim una admiració cap a una altra persona
que ens ha ajudat a superar algun mal moment i copiem la seva conducta
i/o habilitats. Això pot comportar a una pèrdua d‟identitat.
Substitució: Es basa en quan sentis frustració per no poder destacar en
algun àmbit, substitueixis aquest per algun el qual sàpigues que triomfaràs.
Evasió: Quan veus que no pots assolir la meta proposta, abandonar-la.
Agressió: Pot ser verbal o física
Fugida/Retirada: És donada quan una persona està enmig d‟una discussió o
d‟un ambient se sent frustrada a causa que s‟ha quedat sense motius. Com
no pot alliberar la frustració en forma d‟agressió ni verbalment, opta per
marxat.
Pressió: Sorgeix quan intentes evitar situacions negatives. De vegades, això
pot causar més estrès i frustració que acceptar directament les situacions
negatives.
Sentir frustració és pràcticament inevitable, però hi ha formes per superar-la.
Aquestes són les següents:
La Felicitat
17
Buscar un altre pla: Quan veiem que alguna cosa ens dificulta l‟obtenció
d‟algun objectiu, de vegades és millor buscar un pla B per tal de superar la
frustració de no poder complir el pla A.
Reconèixer els teus errors: Reconèixer els teus errors és el primer pas per
tal que no es tornin a complir o almenys per aprendre a reaccionar davant
d‟ells la pròxima vegada.
Quedar-se amb la part positiva.
No buscar la perfecció: La idees de perfecció i inflexibilitat són
contraproduents per sanar i superar les frustracions.
Fomentar l‟autoestima: Fomentant la teva autoestima i prenent-se les coses
amb calma és una bona forma per evitar i superar la frustració.
6 LA FELICITAT SEGONS LES TRES GRANS
RELIGIONS
6.1 JUDAISME
Aquesta és la religió més antiga de les tres grans religions monoteistes. Els
dogmes i la història del judaisme són el
fonament del cristianisme i, l‟origen
d‟islam també hi està vinculat gràcies a
Abraham, patriarca del judaisme,
reconegut pel cristianisme i un profeta
molt important d‟islam. Creuen en un Déu
Símbol jueu
La Felicitat
18
omnipotent, omniscient i provident. El judaisme destaca per no veure les seves
creences com una religió, sinó com a una tradició i una cultura.
El judaisme té quatre escriptures, aquestes són:
Tanakh (תנ״ך): Considerat la bíblia jueva. Format per:
La Torà (תורה): Aquests consta d‟una guia per la introducció i
l‟ensenyança d‟aquesta religió. Consta dels cinc primer llibres de la
bíblia. Aquest són: el Gènesi (Bereixit ית מותl’Èxode (Xemot ,(בראש el ,(ש
Levític (Va-yiqrà רא ק ר els Nombres (Bemidbar ,(וי ב מד i el Deuteronomi (ב
(Devarim דברים). Inclou les lleis i els deu manaments que Déu va revelar
a Moises.
Els llibres del Neviïm (נביאים): llibres dels profetes. És la segona part del
Tanakh
Ketuvim (כתובים): Significa escrits. Conté: El Llibre dels Salms [תהלים],
el Llibre dels Proverbis [משלי], el Llibre de Job [איוב], el Càntic dels
Càntics [השירים שיר], el Llibre de Rut [רות], el Llibre de les
Lamentacions [איכה], l’Eclesiastès [קהלת], el Llibre d'Ester [אסתר],
el Llibre de Daniel [דניאל], el Llibre d'Esdres - Llibre de Nehemies [עזרא
[הימים דברי] i els Llibres de Cròniques (I i II) [ונחמיה
La Mixnà (נה és la primera compilació integral de les lleis orals jueves i :(מש
el document religiós més important després de la Bíblia. Conté l‟ordre de les
pregàries.
El Talmud (תלמוד): Té una gran autoritat per als jueus. Parla sobre l‟ètica
jueva, les seves lleis, les seves tradicions, històries i llegendes. Compost
per la Mixnà i la Guemarà que són un recull de discussions dels rabins
sobre la Mixnà.
Els jueus tenen a tres personatges sagrats en la seva religió. El primer és
Moisès, que va ser escollit per alliberar als israelites del poder i la repressió
La Felicitat
19
dels egipcis i així poder endur-se‟ls a la terra promesa. El segon és Abraham,
considerat el fundador de la religió jueva. Per acabar, el tercer i l‟últim és el Rei
David, que va ser un polític i poeta que va influenciar molt.
Els rituals més importants de la tradició jueva són: la circumcisió als nens
després de 8 dies del naixement. Un altre és el Sàbat (dissabte), aquests és el
dia sagrat dedicat al descans i al repòs. Una de les normes que han de complir
estrictament és la prohibició de menjar carn de porc. I la celebració del Bar
Mitsvà, una cerimònia que indica la iniciació a la maduresa, aquesta es du a
terme als 13 anys.
El mur de les lamentacions, juntament amb la sinagoga són els dos llocs
sagrats per als creients. El primer és un mur on els jueus lamenten i la
destrucció de la ciutat de Jerusalem i la dispersió del poble hebreu i demanen
que retornin. La segona, és un lloc de culta orientat a Jerusalem on es troba tot
el clero de la religió anomenats rabins.
Els principis ètics del judaisme es troben en els 316 manaments de Déu, on
destaquen la llibertat i fer el bé o el mal. Van en contra dels principis ètics de
Noè. Els jueus enfoquen més la seva religió en la vida terrenal del present.
Hi ha cinc variants de judaisme:
Judaisme Ortodox: En aquesta variant creuen en la Torà com a una
autoritat que tracta tots els aspectes de la vida d‟un jueu.
Judaisme Reformista: Aquesta variant va sorgir a Alemanya a finals del
segle XIX amb una proposta de canvi en les creences i els rituals. Aquest
moviment permet que les dones entrin al temple i sense la necessitat d‟anar
amb el cap cobert. També permeten que treballin el Sàbat.
Judaisme Conservador: Moviment que va sorgir a causa de les reformes del
judaisme reformista. Aquests van adaptar-se al món modern sense deixar
de conservar les lleis de la Bíblia i del Talmud. També van conservar
l‟hebreu en litúrgia.
La Felicitat
20
Judaisme Progressista (liberal): Moviment creat a Europa i Amèrica on
s‟incorporen aspectes diferents en les creences i en la pràctica.
Judaisme reconstruccionista: En aquesta variant la creença de Déu es limita
a donar sentit als poders de l‟univers, però no als de la terra.
6.1.1 LA FELICITAT JUEVA
La Torà explica que la felicitat és possible d‟aconseguir El judaisme es basa en
apreciar les oportunitats de la vida, sabent que cada moment pot ser un bon
moment per relacionar-se amb Déu i així intentar complir els nostres objectius
en vida.
El judaisme ens ensenya que la felicitat no és un esdeveniment, la felicita és un
estat mental. Pots tenir totes les coses materials del món i tot i així, no ser feliç i
pots ser pobre i sentir una felicitat absoluta. Això queda plasmat en el Talmud –
Pirkei Avot 4:1-
“Qui és ric? El que aprecia el que té”.
Per això les pregàries del matí comencen agraint a Déu les coses simples de la
vida:
“T’agraeixo, Déu, per donar-me la vida.
Gràcies Déu que puc veure
Gràcies Déu que les meves mans i cames
Gràcies Déu que puc pensar.”
La Felicitat
21
6.1.2 ENTREVISTA A UNA JUEVA
A continuació podem veure una entrevista feta a Neomi Yehudai Rashef, una
dona jueva conservadora reformista.
Des de quan formes part d‟aquesta religió? Per què?
Formo part de la religió jueva des que vaig néixer, ja que els meus pares també
ho són i és el que m‟han ensenyat i inculcat des de petita.
Com definiries la teva religió? Que és el que et crida més l‟atenció
d‟ella?
Definiria la meva religió com una religió monoteista, que té molts llibres sagrats
amb lleis i històries. És una religió plena de tradicions que considero bones per
a les persones. El que em crida més l‟atenció és l‟aplicació d‟algunes lleis que
ja han quedat obsoletes per als temps actuals, ja que són massa ortodoxes.
Per exemple, la llei de no menjar carn de porc va ser creada per una malaltia
que abans transmetien els animals però que ara ja no existeix. No em sembla
bé que la mentalitat no canviï ni s‟adapti als nous temps.
Que és per tu la felicitat?
La felicitat són aquells moments en els quals et sents bé amb tu mateixa, els
que comparteixes amb la família, els amics, etc. No sempre s‟està feliç, la
felicitat és una cosa momentània.
Com defineix la felicitat la teva religió?
La felicitat, des del meu punt de vista jueu és seguir les tradicions, sentir-te bé
com a persona, creure en les creences de la religió mirant pel teu bé, etc. Ets
feliç quan coneixes les creences i religions del judaisme i saps que et van bé i
encaixen en el teu model de vida per tal de ser feliç.
Creus que ets feliç? (1 molt poc – 5 molt)
La Felicitat
22
Un 4.
Creus que per tenir aquestes creences t‟ajuda a ser feliç? (Creus que la
religió t‟aporta la felicitat?)
Sí, però depenent del punt de vista des del qual vegi la religió. Si és com a
jueva conservadora reformista sí. Si és com a jueva ortodoxa no.
6.2 CRISTIANS
Avui en dia, aquesta religió és la més practicada arreu del món. El nombre de
practicants és aproximadament un 33% - 34% de la població total.
El cristianisme (del grec Xριστός, Khristos, Crist), és una religió monoteista, és
a dir, només creuen en un sol Déu. Va sorgir aproximadament fa uns 2000
anys i es basa en la vida, els ensenyaments i en la crucifixió i resurrecció de
Jesús de Natzaret (segons el Nou Testament). Els creients d‟aquesta fe, els
cristians, creuen que Jesús és el Messies.
Encara que el cristianisme sigui monoteista, la majoria
de persones creuen que Déu es troba en tres persones
diferents: Déu pare, Déu fill i Déu esperit sant. A
aquesta doctrina se la coneix com a Santíssima Trinitat.
La creença principal és que per mitjà de la fe en la mort
i la resurrecció de Jesús, les persones podem ser
salvades de la mort (tant física com espiritual) mitjançant
el perdó i la santificació per ser perdonats per Déu.
El cristianisme consta de diverses branques, les principals són:
El Catolicisme: és la més practicada, són aquells que accepten l‟autoritat
del Papa de Roma.
El Protestantisme: formada per un gran nombre d‟esglésies
Jesús
La Felicitat
23
independents, aquests no creuen en l‟autoritat del Papa i se centren
només en els textos bíblics.
El Cristianisme Ortodox: comprèn l‟església ortodoxa i altres esglésies
ortodoxes orientals.
El Restauracionisme: va sorgir als Estats Units i Canadà. Inclou als
Testimonis de Jehovà i els mormons entre d‟altres.
6.2.1 LA FELICITAT CRISTIANA
Les persones creiem que la felicitat depèn de les circumstàncies en les quals
es viu. A causa de tenir una visió “material” de la felicitat, no tenim en compte
prendre l‟ètica, la integritat i el compromís amb la justícia com a prioritat tal com
ho fa el cristianisme. Els creients saben que els béns materials només els
aportaran felicitat momentàniament. Existeixen dues formes per trobar al
felicitat:
La primera tracta de buscar-la a fora, és a dir, creure que es troba en
coses del nostre entorn.
L‟altre es buscar-la dins, creure que Déu és el creador d‟ella i nosaltres,
és a dir, que es troba en el nostre interior i en Déu.
El centre de la felicitat cristiana està en el mateix ser humà i se la considera
fruit d‟un estil de vida. En el moment que et converteixis en cristià, tens
l‟obligació d‟acceptar que la voluntat humana ha de ser corresposta a la de Déu
mantenint-hi una relació íntima amb ell. Déu vol que els humans siguem feliços
i gaudim de la Trinitat. Sap que l‟ambició de tota persona és la recerca de la
felicitat, per això en un dels sermons de Jesucrist ens ensenya com poder
trobar-la:
La Felicitat
24
“En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren
els deixebles.
Llavors prenent la paraula, començà a instruir-los dient:
Feliços els pobres en l’esperit: d’ells és el Regne del cel!
Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!
Feliços els humils: ells posseiran la terra!
Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!
Feliços els compassius: Déu se’n comadirà!
Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!
Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!
Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d’ells és el Regne del cel!
Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i
escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies!”
Jesucrist profetitzava que qui volgués ser feliç necessitava tres actituds
correctes:
Amb tu mateix: Això s‟aconsegueix sent pobre d‟esperit, admetent les
llàgrimes, sent humil i mantenint un compromís amb la justícia.
Amb Déu: Primerament has de ser misericordiós amb Déu, és a dir;
mantenint un cor pur i sent pacifista.
Amb el món que ens rodeja: Mitjançant la lluita i el sofriment pel que
vols.
Els cristians necessiten seguir tres passos per tal de produir la felicitat, com
més assolits tinguin aquests conceptes, més a prop es trobaran de gaudir de la
vida plena. Aquests fan referència als que dicta Jesucrist:
El primer pas tracta sobre l‟essència de l‟ésser humà. Necessites tenir
humilitat espiritual, saber plorar, ser una persona plàcida, pacient i justa.
La Felicitat
25
El segon fa referència a les expressions de les persones. Aquestes han
de ser misericordioses, amb un cor pur i fer la pau.
El tercer correspon als compromisos dels humans davant les adversitats,
les persecucions i les injuries.
Els creients se senten feliços perquè saben que Déu està al seu costat però
senten frustració quan pequen, ja que els pecats són una obstaculització per
sentir a Déu. Les persones que senten l‟amor de Déu són considerades felices,
fins i tot en els pitjors moments.
Tot cristià sap que la felicitat absoluta es troba en el cel, ja que deu et
proporciona tota la felicitat. Però de mentre gràcies a les oracions i a les fortes
creences la gent pot començar a sentir la felicitat.
6.2.2 ENTREVISTA A UN CRISTIÀ
A continuació podem veure una entrevista feta a en Jordi Riera Martí, un home
cristià practicant.
Des de quan formes part d‟aquesta religió? Per què?
En formo part des de petit, els meus pares van prendre la decisió de batejar-
me. En aquest moment, era un infant i no era, ni conscient ni responsable dels
meus actes. Els meus pares van decidir que el millor patrimoni que tenien era
la seva fe, i van decidir transmetre-la. Posteriorment, vaig rebre la confirmació,
aquí sí que va ser una decisió meva.
Per què?, perquè em dóna sentit a la meva vida. Crec que hi ha un principi de
totes les coses.
Com definiries la teva religió? Que és el que et crida més l‟atenció
d‟ella?
La Felicitat
26
És la religió de l'amor. El primer manament és: estimaràs a Déu sobre totes les
coses i el segon, al pròxim com a tu mateix.
Em crida l'atenció que és un Déu amorós, compassiu, que mai ens abandona.
Que és per tu la felicitat?
La felicitat és una gran alegria, un acontentament interior, joia, és estimar i
saber ser estimat. És tenir l'experiència de Déu.
Com defineix la felicitat la teva religió?
Fa més feliç donar que rebre. Un bon exemple de definició de felicitat es troba
en les Benaurances, Mt 5, 1-12.
Creus que ets feliç? (1 molt poc – 5 molt)
jo posaria entre un tres i un quatre. Sóc feble i tinc moltes mancances. Intento
fer camí i anar millorant.
Creus que per tenir aquestes creences t‟ajuda a ser feliç? (Creus que la
religió t‟aporta la felicitat?)
Sí, hi estic totalment d'acord.
Per finalitzar aquest apartat, he fet un recull d‟algunes de les opinions sobre en
què consisteix la felicitat per als cristians:
“Per a mi consisteix en un sentiment de pau i acontentament, un sentiment
d‟estar complet, que només Déu pot portar. Quan no coneixia a Déu sentia un
buit en mi, em sentia sol encara que hi hagués gent que m‟estimés al meu
voltant. Avui, tots els matins (ja sent cristià) tinc un sentiment molt bonic i un
desig d‟agrair-li a Déu la seva misericòrdia. Amb honestedat puc dir que sóc
feliç.“
“No existeix major felicitat que veure-la en els rostres de les persones que
estan amb tu. Ajudar als que et rodegen s ser una mica més feliços cada dia, a
què tinguin noves alegries i noves il·lusions, fer de cada dia un dia millor i
La Felicitat
27
veure-ho reflectit en aquelles persones amb les quals comparteixes la teva
vida. Veure de nou l‟esperança en la mirada d‟algú que ja l‟havia perdut tota no
es pot pagar ni amb tot l‟or del món. El somriure d‟un nen, l‟alegria d‟un home
gran, les mirades entre qui s‟estimen, són coses que ofereixen una felicitat
incomparable a qualsevol altre. La felicitat és, per mi, veure que tothom amb
qui comparteixo la meva vida ho són.”
“Bé, jo entenc que per què un ésser humà sigui feliç, ell i els seus han de tenir
certes coses bàsiques: salut, llibertat, pau, menjar i abric. Aquests són els
elements bàsics; Però el veritable secret de la felicitat és aprendre a
concentrar-se en les coses bones que es tenen ara mateix. La persona que
aprengui això sempre serà feliç- Encara que tingui ambicions en la vida, gaudir
i agrair pel que es té ara, mentre s‟esforça per obtenir el que encara no té. Hi
ha persones que ho tenen tot i no són felices perquè sempre estan esperant
per ser-ho quan compleixin el que es proposen. El moment de ser feliç és avui,
amb el que és té.”
6.3 ISLAMISTES
L‟islam (en àrab اإلسالم, al-islām). Aquesta és una religió monoteista abrahàmica.
L‟islam significa la submissió a Déu, és a dir, un musulmà és aquella persona
que s‟entrega o es sotmet a Déu, li tenen un gran respecte, ja que és qui jutjarà
si aniran al cel o al infern. Va ser creada al segle VII a la península aràbiga per
Mahoma.
Mahoma va viure des de l‟any 570 fins al 632 d.C aproximadament. Ell era fill
d‟un mercader pobre, va quedar orfe amb 6 anys i va créixer sent pastor
d‟ovelles. Mahoma era un home solitari que li agradava marxar sol a pensar.
Als 40 anys va dir que l‟àngel Gabriel (Jibril) va demanar-li que prediques en
nom de Déu la veritable religió. Al pot temps de la seva aparició, va començar a
ensenyar a la gent a dur una vida piadosa i moral i a creure en un Déu únic i tot
poderós, Al·là, a qui es podia seguir mitjançant l‟oració, el dejuni i les almoines.
La Felicitat
28
Les autoritats de la Meca van expulsar a Mahoma l‟any 622 d.C a causa de la
creixent popularitat de la religió, llavors Mahoma va marxar a Medina. Més tard,
l‟any 630 d.C, mitjançant una guerra contra els enemics de l‟islam, es va
apoderar de la Meca. Finalment en el 632 es va posar malalt i va morir. Però
les seves regles morals, van quedar escrites en l‟Alcorà, que perduren sent la
base de les lleis en tot el món islàmic. La finalitat de la vida és sotmetre‟s a la
seva voluntat per tal de viure d‟acord a la seva fe i poder obtenir la Salvació.
Símbol de l’Islam
La doctrina de l‟islam és recollida en tres fonts diferents. La primera és el
Alcorà, el llibre sagrat. La segona és la sunna que recull els dits del profeta. La
tercera i última es la saharià, la llei musulmana.
L‟islam segueix com a exemple cinc bases bàsiques, anomenats els pilars de
l„islam:
Anar predicant la fe (xahada). Aquesta és una manera molt breu per tal
de fer-se musulmà reconeixent a Al·là i a Mahoma com els seus
profetes.
Pregar públicament tots els divendres o individualment cinc vegades al
dia. Això forma part d‟un ritual que sol durar entre 5 i 10 minuts (salat).
Oferir almoines o caritat obligatòriament (zakat).
Fer un dejuni anual en l‟època del ramadà (sawm). Aquest es fa el novè
més en el calendari lunar. D‟ençà que surt el sol fins que marxa els
musulmans no poden ni menjar, ni beure, ni fumar ni tenir relacions
La Felicitat
29
sexuals. La pràctica del ramadà té un gran caràcter social.
La peregrinació a la Meca (hajj). Almenys una vegada a la vida, tot
musulmà ha d‟anar a visitar-la.
L‟Alcorà va ser entregat per l‟Àngel Gabriel a la ment de Mahoma i, aquest va
anar predicant la paraula. Finalment Uthman Ibn Affan, un califat, va ordenar
que s‟escrigués un llibre que unifiqués totes les versions. Posteriorment va ser
modificat i reajustat. Per als musulmans l‟Alcorà està molt valorat. Algunes de
les seves característiques són:
Conté la paraula de Déu, per això és considerat etern i inimitable. El
llibre té poder sobre tot.
És el primer llibre escrit completament en àrab, per això és considerat un
precursor de la literatura aràbiga.
L‟alcorà fa referència als jueus i als cristians, ja que una de les dones de
Mahoma era jueva i l‟altre estava batejada.
En els actes religiosos només s‟utilitza l‟àrab i l‟Alcorà sempre ha de
estar llegit en veu alta, ja que si no es perd el missatge de Déu.
En l‟islam, com en la majoria de religions, hi ha divisions depèn de les creences
de cada persona, encara que tots comparteixin unes bases. Aquestes són les
principals:
Sunnites (ahl as-sunnah): La gran majoria d‟islamistes formen part
d‟aquesta branca. Creuen que la direcció de l‟islam ha d‟estar en mans
dels califes i no tenir en compte les relacions de sang amb Mahoma.
Xiïtes (aix-xia): Són els anomenats “seguidors d‟Alí ibn Abi-Tàlib”.
Aquesta branca, són els que creuen que els descendents d‟Uthman són
els únics capacitats per predicar la paraula de Déu, això fa que es formi
una jerarquia religiosa.
La Felicitat
30
Kharigites (al-khawàrij): Aquest grup es plantejava que si un musulmà
podia seguir sent-ho després d‟haver comès un pecat greu. Defensaven
que no només la fe era important per a ser musulmà, sinó que també
calia fer bones obres. Després d‟organitzar diverses revoltes, aquest
grup va ser eliminat. Avui en dia l‟únic patrimoni que els queda són els
Ibadites, uns Kharigites moderats.
6.3.1 LA FELICITAT MUSULMANA
L‟objectiu més elevat de tot musulmà és obtenir la felicitat eterna.
“Déu és el més gran اااا اااا
اااا ااااAllāhu akbar
Testifico que no hi ha cap
veritable divinitat tret de Déu
ااا ااا اا اا ا
اااا ااا
ašhadu anna lā ilāha illā-
llāh
Testifico que Muhàmmad és el
missatger de Déu
ااا ااااا اا ا
اااا اااا
ašhadu ānna
muḥammadan rasūlu-llāh
Veniu a la pregària اااا ااا اا ḥayya ʿalà ṣ-ṣalāt اا
Veniu a la salvació ا ااااا ااا اا ḥayya ʿalà l-falāḥ
(L'oració és millor que la son اااا اا ااا اا
ااااا
aṣ-ṣalātu jayru mina n-
nawm)
Déu és el més gran اااا اااا
اااا ااااallāhu akbar
No hi ha cap veritable divinitat
tret de Déu
ااا ااا اا
ااااlā ilāha illā-llāh”
Els islamistes veuen la felicitat des de dos nivells diferent. L‟un és el plaer
d‟aquest món i l‟altre és la felicitat eterna.
La Felicitat
31
Els creients busquen més la felicitat eterna, però això no vol dir que durant la
seva vida terrenal no siguin feliços. La Xaria (de l‟àrab, ششششششش ششششش)
estableix les normes per assegurar la felicitat terrenal i també explica i ensenya
que els beneficis d‟aquest món poden utilitzar-se per a d‟aconseguir la felicitat
eterna.
Una de les coses que protegeix als musulmans de la infelicitat és la fe. El
creient sap que Déu el provarà i examinarà durant la seva vida per tal de posar
en pràctica la seva fe i per això en els moments de dificultats és quan tenen
una major fe, ja que després seran recompensats. Déu és la font més gran de
pau per al cor i pensar en ell aporta alegria per l‟anima.
Els musulmans obeeixen a Al·là, segueixen la seva religió i es preparen
enfortint la seva fe en ell, creuen que aquest és l‟únic camí cap a la felicitat. Les
persones que troben la veritable felicitat en aquest món són aquelles que
menyspreen els plaers i les riqueses terrenals i que són “deixebles” d‟Al·là.
Al·là diu: “A qui hagi obrat amb rectitud sigui home o dona, sent creients, els hi
farem viure una bona vida i els hi donarem la recompensa que els hi sigui
corresposta pel millor que hagin fet” (16:97)
Les persones no seran veritablement felices fins que no sàpiguen qui les ha
creat i cap a on es dirigeixen en morir.
6.3.2 ENTREVISTA A UN MUSULMÀ
A continuació hi ha una entrevista feta a Youness Haddouchi, un musulmà:
Des de quan formes part d‟aquesta religió? Per què?
Hi formo part des dels 6 anys, ja que els meus pares hi formen part i és en el
que m‟han ensenyat a creure i a seguir.
La Felicitat
32
Com definiries la teva religió? Que és el que et crida més l‟atenció
d‟ella?
L‟islam forma part de la meva vida diària, jo el considero seguir unes pautes i
intentar fer-ho bé per tal de poder estar satisfet. Una de les coses que més em
crida l‟atenció són les diferents coses que vaig veient i aprenent cada dia.
Aquestes coses són les que fan que hi cregui en ella.
Que és per tu la felicitat?
Per a mi la felicitat és la capacitat de sentir-me lliure, fer el que vulgui, no el que
em diguin els altres.
Com defineix la felicitat la teva religió?
La meva religió m‟ha ensenyat que si la segueixo bé, fent cas de les normes
que m‟imposa seré feliç, ja que ho estàs fent bé i que Déu t‟ho agrairà amb la
felicitat.
Creus que ets feliç? (1 molt poc – 5 molt)
La veritat és que em sento molt feliç.
Creus que per tenir aquestes creences t‟ajuda a ser feliç? (Creus que la
religió t‟aporta la felicitat?)
Sí, crec que formar part d‟aquesta religió m‟aporta felicitat diària i em sento
orgullós de dir que sóc musulmà.
També afegeixo l‟opinió d‟una musulmana per tal de ser feliç:
“Per a mi la felicitat musulmana consisteix a demanar perdó per al passat i tenir
fe que en el futur seran respostes les nostres supliques. Ajudar a les persones
que tinguin més dificultats que nosaltres i mantenir la meva fe, llegir sobre la
meva religió, llegir l‟Alcorà, el hadit i rodejar-me de persones virtuoses i
religioses les quals poden ajudar-te.”
La Felicitat
33
7 CONCLUSIONS
Per començar, diré que no m‟esperava gens acabar amb les reflexions que he
acabat tenint. Primer de tot, jo no sóc creient de cap religió i suposo que això
m‟ha fet veure les coses des d‟una perspectiva més àmplia i més oberta.
Al principi, volia enfocar el treball cap a la recerca de la felicitat, però a mesura
que vaig anar trobant i llegint informació, vaig trobar més interessant veure com
interpreten la felicitat les tres grans religions.
Per fer una breu introducció del tema, parlo sobre les diferents ciències que
estudien la felicitat i les defineixo i explico les seves característiques principals.
El punt que parla més sobre la felicitat, és el punt de la psicologia, ja que
s‟introdueix dintre de la psicologia positiva, el paradigma positivista i el model
de benestar de Carol Ryff. Tots aquests punts tenen molt present la felicitat.
Un altre punt que trobo realment interessant és la frustració. Era conscient que
la frustració era el sentiment contrari a la felicitat. Però el que m‟ha sobtat és
conèixer totes les formes de les quals podem reaccionar i quines són les
solucions a aquest problema.
El moment que he gaudit més fent el treball, ha sigut en els apartats de les
religions i a l‟hora de fer les entrevistes.
De les religions cal destacar que com tant el cristianisme com l‟islamisme
provenen del judaisme, totes tres comparteixen les bases. Però també cal
destacar que en el fons són molt diferents.
Amb l‟elaboració de les entrevistes he tret en clar vàries opinions: la primera és
que per als tres, la seva religió és l‟única en la qual creuen i cap dels tres té
expectatives de deixar-la. La segona és que els tres han arribat a la conclusió
que ells són feliços perquè són Cristians, musulmans o jueus. Les seves
creences els hi donen forces per tal de poder superar els obstacles i poder
seguir endavant. L‟última conclusió a la qual he arribat és que el que opinen de
la seva religió s‟acosta molt als paràmetres que he tret jo de la meva
investigació personal.
La Felicitat
34
El treball no m‟ha fet complir les meves expectatives inicials, però a mesura
que l‟anava redactant els meus interessos s‟encaminaven més cap a un altre
costat i això ha acabat desembocant a un treball que no esperava però del qual
estic molt satisfeta.
Si sóc sincera, tenia l‟esperança de poder haver-me introduït més en el tema i
fer-lo més extens, però m‟ha faltat temps. Sé que si en algun futur plantegen de
fer algun treball de tema lliure, escolliré la religió. Ja que he descobert que
encara que no sigui creient, trobo fascinant veure que hi ha tanta gent creient
en una mateixa cosa i que viu seguint uns ideals marcats per una “societat”
religiosa. És un tema que m‟hauria agradat tractar més a fons.
8 BIBLIOGRAFIA
www.blogpsicopositiva.com/?itemid=192
www.motivacion.about.com/od/psicologia/fl/iquestQue-es-el-bienestar-
psicologico-El-modelo-de-Carol-Ryff.htm
www.aging.wisc.edu/research/affil.php?Ident=55
www.crecimientopositivo.es/portal/modelo-de-bienestar-psicologico-de-ryff
http://www.enciclopedia.cat
http://definicion.de/felicidad/
http://www.monografias.com/trabajos7/ancu/ancu.shtml
http://www.monografias.com/trabajos7/ancu/ancu.shtml#ssoci
https://www.google.es/?gfe_rd=cr&ei=-
dL5U8fjLe7e8gfv24DoCA&gws_rd=ssl#q=relacion%20entre%20la%20filosofia
%20y%20la%20felicidad
http://www.buenastareas.com/ensayos/Relacion-Entre-Filosofia-y-Vida-
Feliz/168988.html
La Felicitat
35
http://www.filosofia.org/enc/abb/20527.htm
http://www.curiopatia.com/etimologiari/
http://religionsdelmon.wikispaces.com/El+cristianisme
http://www.cefax.org/tecno/roma07/pagina9.htm
http://desarrollocristiano.com/articulo.php?id=2062
http://www.conelpapa.com/cursojovenes/alegria/alegria.htm
http://forocristiano.iglesia.net/showthread.php/42869-%C2%BFEN-QUE-
CONSISTE-LA-FELICIDAD-PARA-UN-CRISTIANO
http://verdaderavida.wordpress.com/2010/07/22/el-secreto-de-la-felicidad-del-
cristiano/
http://idymop.org/es/images/PDFs%20IDYM%20COLOMBIA/ENERO/4.%20FO
RMACIoN%20PARA%20LA%20PREDICACIoN.pdf
http://www.portalplanetasedna.com.ar/musulmana.htm
http://www.ideasrapidas.org/islam.htm
http://www.temasislamicos.com/makale/las-caracteristicas-de-la-religion-del-
islam
http://en.wikipedia.org/wiki/Islam
http://ca.wikipedia.org/wiki/Islam
https://www.google.es/search?q=l%27islamisme&rlz=1C1VASM_enES528ES5
28&oq=l%27islamisme&aqs=chrome..69i57j0l5.2123j0j7&sourceid=chrome&es
_sm=93&ie=UTF-8#q=islamismo+religion+caracteristicas&spell=1
http://rasoulallah.net/index.php/es/articles/article/14726
http://www.musulmanesandaluces.org/hemeroteca/80/Islam%20-
%20camino%20de%20felicidad.htm
La Felicitat
36
http://porquesoymusulmana.blogspot.com.es/2012/10/10-claves-para-ser-
feliz.html
http://www.islamenlinea.com/guia-islam/felicidad.html
http://religionjudia.idoneos.com/
http://judaismosistemascreencias.blogspot.com.es/2012/10/caracteristicas-del-
judaismo.html
http://judaismoequipo37.wordpress.com/category/a-apartado-general-
descriptivo/4-caracteristicas-generales/
http://nleresources.com/es/nle-morasha-syllabus/crecimiento-y-desarrollo-
personal/el-judaismo-y-la-felicidad/
http://www.es.chabad.org/library/article_cdo/aid/1203619/jewish/Como-puedo-
ser-Feliz.htm
http://www.aishlatino.com/rn/e/48419877.html
http://www.delacole.com/cgi-
perl/medios/vernota.cgi?medio=lavozjudia&numero=tribuna-49¬a=tribuna-
49-12
http://www.judaismovirtual.com/gabriel/ser_feliz.php
Llibres: “El contentamiento cristiano, una joya rara” de Jeremiah Burroughs.
“La alquimia de la felicidad” de Imán Al Gazzali
http://www.tec-
digital.itcr.ac.cr/revistamatematica/ContribucionesV4n22003/meza/pag1.html
http://datateca.unad.edu.co/contenidos/401526/modulo%20paradigmas/leccin_
_12_paradigma_positivista.html
http://www.xtec.cat/~vmessegu/personal/fona/positivi.htm
http://www.ppc.sas.upenn.edu/
La Felicitat
37
http://www.psicologiaamayaterron.com/la-frustracion
http://www.cop.es/colegiados/m-13902/articulos/artfrustraciones.htm
http://definicion.de/frustracion/
http://www.monografias.com/trabajos44/frustracion/frustracion2.shtml
http://www.proyectopv.org/1-verdad/frustracion.htm
http://www.profesorenlinea.cl/FilosofiaSicologia/FilosofiaQueEs.htm
http://pensamiento7profundo.blogspot.com.es/2012/12/filosofia-atica.html
http://definicion.de/filosofia/
http://www.significados.com/filosofia/
http://www.significados.com/metafisica/
http://www.webdianoia.com/glosario/display.php?action=view&id=197&from=act
ion=search
http://www.topia.com.ar/articulos/la-felicidad-desde-el-punto-de-vista-
filos%C3%B3fico
http://www.filosofia.org/mon/felicita.htm
http://filosofia.about.com/od/Conceptos-De-Filosofia/a/que-Es-La-Felicidad.htm
http://www.mercaba.org/Filosofia/felicidad.htm
