Date post: | 06-Mar-2016 |
Category: |
Documents |
Upload: | jessica-bujalance |
View: | 305 times |
Download: | 5 times |
A la tardor
els arbres perden les .
Aquesta és la història d’una que, a
poc a poc, anava perdent el seu color verd
i s’anava tornant .
La sabia que aviat cauria de l’arbre.
Havia vist com les seves companyes havien
anat a parar a terra i aviat li tocaria a
ella.
La nostra volia volar.
Era la seva gran il·lusió des de que va
néixer.
Mentre era a la branca del gran ,
passava hores i hores contemplant com
volaven els .
Volia volar com ells.
Un dia que molt,
un es va aturar a la
branca on era la .
L’ es va posar a plorar.
Perquè plores?- va dir la
La meva família té el niuuuuu
al campanar de .
Jo sóc petit i estic xop. Amb les
mullades és molt
difícil que pugui volar fins allà.
La , que era molt llesta, va tenir una
gran idea.
Una idea que serviria per ajudar l’ i,
a més a més, faria que es complís el desig
de volar.
-no t’amoïnis, . Jo t’ajudaré.
Arranca’m de l’ i et serviré
de .
Et protegiré de la
i no et mullaràs.
Així ho van fer i van arribar feliçment al
.
La família de l’ es va posar molt
contenta en veure arribar el petit.
Va donar les gràcies a la i li van
proposar que es quedés a viure amb ells.
La els protegiria de la i de la
calor del i podria volar.
La va acceptar i plegats van ser molt
feliços!