53
LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
| Date post: | 10-Jul-2015 |
| Category: |
Documents |
| Upload: | jan-salamo |
| View: | 98 times |
| Download: | 5 times |
LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
- Dimissió de Primo de Rivera (28 de gener de 1930)
- Impopularitat d’Alfons XIII (excessivament lligat a Primo de Rivera)
- Unitat a les forces antidinàstiques: Pacte de Sant Sebastià. Objectius: República, Estatut d'Autonomia català i nova Constitució.
- Govern del general Berenguer. Gran conflictivitat social. Vaga general. Insurrecció militar a Jaca.
- Govern de l'almirall Aznar. Convocatòria d’eleccions municipals pel 12 d’abril de 1931.
- Victòria republicana a les principals ciutats i Proclamació de la República
1. LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA I L'OBRA CONSTITUENT
Ajuntament de València
14 abril 1931
Éibar
El govern provisional- Formació d’un govern provisional (14d’abril) presidit per Niceto Alcalà Zamora.
● Composició del govern
● Republicans de dretes: Alcalà Zamora, M. Maura. -antics monàrquics-
● Republicans Radicals: Alejandro Lerrouux
● Republicans d’esquerra: Manuel Azaña, Marcelino Domingo.
● Socialistes: Prieto, Largo Caballero, Fernando de los Ríos.
● Nacionalistes catalans.
● Republicans Galleguistes: Santiago Casares Quiroga
● - Jornada laboral de 8 hores.
● - Projecte de reforma agrària.
● - Reformes a l’exèrcit.
● - Ampliació del nombre de mestres i augment dels seus sous.
● - Supressió de l’obligatorietat de l’ensenyament religiós.
● - Convocatòria d’eleccions legislatives per al dia 28 de juny
● Primeres mesures
reformistes
Primers problemes de la nova República
a) La qüestió catalana:- Victòria a les municipals del 12 d’abril d’Esquerra Republicana de Catalunya (Macià i Companys).- Proclamació de la República Catalana dins la “Federació Ibèrica” (14 d’abril)- Negociacions i establiment d’un govern autònom provisional. Generalitat de Catalunya.
b) El problema religiós.- Oposició frontal d’una part de la jerarquia catòlica a la República (Cardenal Segura).- Anticlericalisme violent a l’esquerra popular (incendi de convents els dies 11 i 12 de maig).
c) Oposició radical d’empresaris i propietaris agrícoles.- Contraris a les possibles reformes socials i a la reforma agrícola d’un govern d’esquerra.
d) Primeres vagues i mobilitzacions de jornalers- Les expectatives generades per la República inciten a jornalers i obrers a exigir reformes immediates.
LES ELECCIONS DE JUNY I LA CONSTITUCIÓ DE 1931
● Eleccions a una cambra.
● Sufragi universal masculí a partir dels 23 anys.
● Les dones podran ser elegides.
● Victòria de la coalició republicanosocialista.
● Enfonsament de la dreta monàrquica i republicana.
Resultats
(ERC)
Creació d’una Comissió constitucional
LA CONSTITUCIÓ DE 1931
Espanya va ser definida com “una República democràtica de treballadors de tota classe”.
Vertebració territorial: “Estat integral”, que acceptava la possibilitat de crear regions autònomes.
Proclamà la sobirania popular, la separació de poders, el sufragi universal (es concedí el vot a la dona) Cambra única.
El president de la República era elegit per les Corts i per compromissaris elegits per sufragi universal.Es reconeixien molt amplis drets polítics i socials.
Es proclamà la aconfessionalitat de l’Estat i la llibertat plena de consciència.
Es prohibí als ordres religiosos la pràctica de l’ensenyament, i es dissolgueren els ordres que tenien vot d’obediència a una autoritat diferent que l’Estat.
(Greus enfrontaments parlamentaris per la relació Església Estat i l’autonomia de les regions)
Aprovada el 9 de desembre de 1931
Niceto Alcalà Zamora primer President de la República.Manuel Azaña cap de govern
EL BIENNI REFORMISTAo republicanosocialista(des. 1931 a nov. 1933)
a) LA REFORMA AGRÀRIA:a) LA REFORMA AGRÀRIA:
Llei de Reforma Agrària- Expropiació de propietats latifundistes sense conrear-Distribució entre els camperols que les conreessin directament (Andalusia, Extremadura, C. la M....)- Creació de l’Institut de Reforma Agrària. Encarregat de la distribució de terres.- Limitació en el nombre de terres repartides. ( 8.000 dels 60.000 repartiments previstos)- Radical oposició de les forces conservadores i dels propietaris afectats.- Agitació al camp andalús per la lentitud i limitació de la reforma agrària. (1931 i 1933)
b) LA QÜESTIÓ RELIGIOSA.b) LA QÜESTIÓ RELIGIOSA.
Legislació secularitzadora:matrimoni civil, divorci
ensenyament
llei de congregacions religioses
Enfrontament polític i relacions molt negatives entre les autoritats religioses i el govern.
c) LES REFORMES MILITARS.c) LES REFORMES MILITARS.
Azaña impulsà la depuració de l’exèrcit, molt polititzat i amb un excés d’oficials.
Limitació dels comandaments a través de jubilacions anticipades
Malestar entre elsmilitars
d) LA QÜESTIÓ SOCIAL.
· Llei de contractes de treball (convenis, dret a vaga, 7 dies vacances/any)· Jurats Mixts
Jurats mixts de treball rural, designats per les entitats patronals i obreres per regular les condicions del treball agrari (6 patrons, 6 obrers i 1 secretari nomenat pel Ministeri de Treball). Aquests Jurats van ser els que van determinar els salaris de la campanya agrícola, aconseguint pujades substancials en els jornals, que de 3’5 pessetes van passar a superar les 5 pessetes diàries.
e) REFORMES EDUCATIVES.
- 30% d’analfabets, escolarització infantil del 50%- Programa de creació d’escoles públiques, ampliació del nombre de mestres, xarxa de biblioteques...
f) LA QÜESTIÓ AUTONÒMICA.
El setembre de 1932 s’aprovà l'Estatut per a Catalunya (Estatut de Núria) amb l’oposició de la dreta:
- Competències a la Generalitat en matèria de transports, sanitat, dret civil, obres públiques i règim local.
- L’ensenyament i l’ordre públic eren compartits.
- El català i el castellà eren cooficials.
- Macià fou nomenat President de la Generalitat. Macià morí el 1933 i Companys ocupà el càrrec
Al País Basc s’aprovà un Projecte d’estatut l’any 1931, però serà rebutjat pel govern central.
L’Estatut Basc serà aprovat finalment l’octubre de 1936.Primer Lehendakari: José Antonio de Aguirre –PNV–
A Galícia, Balears, Andalusia, València i Castella els estatuts no van passar de projectes
DIFICULTATS I CRISI DE LA REPÚBLICA D’ESQUERRES.
- Conflictivitat social per la lentitud de la reforma agrària.Aixecament i repressió en “Casas Viejas” (1933). Crisi al govern d’Azaña.
- Cop militar frustrat. “ Sanjurjada” (10 d’agost de 1932): El general Sanjurjo i altres colpistes condemnats a mort. Commutació de la pena.
- Reorganització de les forces de dretes.
La CEDA de José María Gil Robles
Fundació deFalange Espanyola(10/1933)
- Les dissensions del govern forçaren ladimissió d’Azaña.
- N. Alcalà Zamora convocà eleccions per al novembre de 1933.
Catòlics conservadors.Revisió constitucional. Progressisme i laïcitat.Paralització de la reforma agrària.Amnistia política (Sanjurjada)
José Antonio Primo de Rivera.Autoritarisme feixista.Contrària al marxisme i al “capitalisme”
La conjuntura econòmica dels anys treinta
Les repercusions de la crisis internacional
L’inici del règim republicà va coincidir amb la fase més greu d’una depressió econòmica mundial, l’enfonsament de la Borsa de Nova York al 1929 i que s’allarga durant la dècada dels anys 30.
L’escassa incidència de la crisis a Espanya fou deguda al modest paper que tenia el comerç exterior en l’economia espanyola com per la devaluació de la pesseta, que va aïllar l’economia espanyola de la internacional.
La influència de la Gran Depressió es va fer sentir en els sectors: els agrícoles d’exportació (vi, cítrics, oli d’oliva) i els dels minerals.
Les exportacions es van reduir a partir del 1933. Tanmateix, durant l’etapa més aguda de la crisis, el descens de l’exportació va ser menor que el altres països per la depreciació de la pesseta que, en va reduir els preus espanyols en moneda estrangera, va millorar la competitivitat de les exportacions.
Les dificultats internes de l’economia
L’efecte immediat del 14 d’abril va ser l’empitjorament de les expectatives empresarials per la desconfiança empresarial i això té una tèndencia negativa, a causa del temor sobre la futura evolució econòmica.
Alhora la inversió privada mostra un ensorrament, fins el novembre 1933, quan la coalició de republicans i socialistes va ser derrotada a les eleccions.
Les dificultats econòmiques de l’etapa republicana van ser el resultat dels problemes tradicionals : atur agrícola, repartiment desigual del a terra, descapitalització i poca articulació financera de la indústria i de l’agricultura, escassa competitividat internacional, dèficit de la banança comercial, etc…
A més les mesures socials com l’augment salarial i la dismunució de dies de treball, van descontentar.
L’augment salarial va tenir efectes positius perquè va augmentar la renda del treballador i per tant augmentar els béns de consum.
L’objectiu de la política econòmica era acabar amb el dèficit de la dictadura i assolir l’equilibri retallant la despesa pública, això recau sobre sectors com la siderúrgia, construcció de maquinària, construcció naval etc…
La República viu una intensa conflictivitat social, perquè les deplorables condicions laborals i salarials i la quantitat de jornalers sense terres o arrendataris, explica la violència amb que aquest sector atacarà als propietaris i múltiples vagues.
La Generalitat de Catalunya i l’Estatut d’AutonomiaLa Generalitat provisional i l’Estatut de Núria
A les eleccions d’abril de 1931 a Catalunya es va donar suport al republicanisme d’esquerres i un gir en el projecte catalanista: la Lliga va perdre la seva supremacía a favor d’Esquerra Republicana.
Això va impulsar a la proclama de Lluís Companys de la República Espanyola des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona i a Francesc Macià proclamar més tard la República catalana, assolint així la sobirania a Catalunya.
Les posterior negociacions amb el govern provisional de la República, van donar lloc a la desproclamació de l’Estat Català i a la creació del govern provisional = La Generalitat. Un govern format per partits d’esquerra, republicans i catalanistes i que té com a funció principal l’elaboració d’un Estatut Autonòmic.
Per redactar l’Estatut es va elegir una comissió d’experts que es va reunir a Núria i va redactar l’avantprojecte. El 20 de juny de 1931 la comissió va passar el text al govern català, per ser sotmès a votació popular. El referèndum es va fixar pel 2 agost, amb un resultat de aprovació aclaparador.
L’Estatut de Núria parteix del fet que la sobirania resideix en el poble de Catalunya i que la República havia de tenir un caràcter federal. Per tant considera a Catalunya com un Estat autòmom dintre de la República Espanyola.
Declarava el català com a llengua oficial a Catalunya, acceptava la possibilitat de federació dels països de parla catalana i establia les atribucions del poder de la República i de la Generalitat a Catalunya.
La Generalitat tenia competències en àrees com: la recepció d’impostos directes, l’ensenyament, la cultura, la policia, la sanitat, les obres públiques i la justícia entre d’altres.
L’Estatut d’Autonomia del 1932
Al final del juny del 1931 es van celebrar eleccions a Corts constituents i a Catalunya va significar el triomf d’Esquerra Republicana i per tant, la reivindicació del text de l’Estatut de Núria.
Francesc Macià va presentar, el 18 d’agost, l’Estatut a les Corts per ser sotmès a discussió i aprovació.
Fora de Catalunya alguns sectors van iniciar una campanya contra les pretensions del poble català i aquesta pressió va fer veure que no seria fàcil la seva aprovació. A això hem d’afeigir l’aprovació de la Constitució 9 desembre 1931, on es feia evident que s’impedia la federació de regions i s’imposava el castellà com a llengua oficial, per tant es retallava l’Estatut de Núria.
Les discussions sobre l’Estatut s’inicien al maig 1932 i apareixen tres postures:
1. La del govern central partidari de concedir una autonomia moderada.
2. La dels representants catalans que reclamen una àmplia autonomia per Catalunya.
3. La de l’oposició que defensava una Espanya unitària.
La influència del cap de Govern Manuel Azaña i la situació de amenaça que va suposar l’intent de cop d’estat de la dreta amb Sanjurjo (10 agost 1932) va fer que els republicans donessin el vistiplau a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya 9 setembre 1932.
El text definitiu conserva les institucions bàsiques com el Parlament i govern de la Generalitat, però Catalunya es constitueix una regió autònoma dins de l’Estat espanyol i tant el català com el castellà eren llengües oficials. Les competències de la Generalitat es van retallar i la majoria eren compartides amb l’Estat central.
Les forces polítiques a la Catalunya Republicana
Durant l’etapa republicana a Catalunya van passar a tenir un pes important els partits de caràcter catalanista com l’Esquerra Republicana de Catalunya i la Lliga Regionalista.
La força majoritària entre la classe obrera era la CNT i el sindicat anarquista era apolític, tampoc va tenir gaire força els partits de centre com el Partit Radical.
La Lliga Regionalista, de dretes, va acceptar la república i va continuar gaudint del suport dels industrials i propietaris agraris. El 1933 va canviar el seu nom pel de Lliga Catalana.
Esquerra Republicana, neix arran de les eleccions de 1931;fusió de partits Acció Catalana de Francesc Macià , Partit Republicà Català de Lluís Companys i el grup l’Opinió de Joan Lluhí . Es va consolidar com a força hegemònica a Catalunya durant la República. El suport social prové de la petita burgesia, amplis sectors de la petita i mitjana pagesia i d’una part del proletariat urbà.
El marxisme català estava fragmentat en diverses organitzacions. Dues socialistes, Unió Socialista de Catalunya i Federació Catalana del PSOE; i quatre comunistes: El Bloc Obrer i Camperol, Esquerra Comunista, Partit Català Proletari i Partit Comunista de Catalunya.
El 1935 El Bloc i Esquerra Comunista van constituir el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) i el 1936 la resta de grups s’uneixen en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Tots dos tindran importància durant la guerra civil espanyola.
L’obra de la Generalitat republicana
L’aprovació de l’Estatut va donar per acabada l’etapa de la Generalitat provisional, per tant es van convocar eleccions al Parlament de Catalunya pel 20 novembre 1932.
La victòria és per Esquerra Republicana de Catalunya un partit que defensava un model social republicà, laic i d’esquerres i com a força de l’oposició de la Lliga Regionalista, partit de centredreta.
El 13 de desembre Lluís Companys es elegit president del Parlament i el 14 Francesc Macià escollit president de la Generalitat.
Actuacions en el àmbit econòmic amb la creació dels serveis d’estadística, l’Institut d’Investigacions Econòmiques i les Caixes de Dipòsits. En agricultura es va fomentar la creació de cooperatives i centres d’experimentació.
Organismes de reforma social com l’Institut contra l’atur forçós i el Consell de Treball.
En ensenyament i cultura es van crear escoles i centres d’ensenyament secundari i professional com també la Universitat Autònoma. Es van millorar les condicions salarials i laborals dels mestres, i es va introduir la coeducació.
Es va aprofundir en la normalització del català i es va publicar el diccionari Pompeu Fabra, bilingüisme a les escoles primàries.
El bienni conservador 1933-1936
La caiguda de la coalicció republicosocialista es va donar per dos fets:
1. El descontentament dels sectors obrers i agraris decebuts amb l’actuació del govern.
2. La unió de la dreta que atacà amb força a la República.
Azaña va presentar la seva dimissió el juny del 1933 i el president de la República, Alcalá Zamora, va convocar eleccions per novembre de 1933, amb el triomf de la coalicció de dretes.
La reorganització de la dreta
Els sectors conservadors afectats per les reformes republicanes (església, propietaris de terres, organitzacions de patronals…) es van anar reorganitzant al voltant dels partits clàssics de l’època monàrquica o en nous partits de caire feixista i autoritari.
Entre els vells monàrquics es crearen noves organitzacions com Acción Española amb José Mª Pemán i Ramiro de Maetzu.
Al final de 1932 es va crear la CEDA (Confederación Española de Derechas
Els Alfonins van fundar el partit Renovación Española, liderat per Calvo Sotelo que defensava un cop d’Estat.
Els Carlins s’agrupaven en la Comunión Tradicionalista i arribaren a un acord electoral amb els alfosins per unir forces.
Petits grups de caire nacionalsocialista i feixista crearen en 1931 les JONS (Juntas Ofensivas Nacional Sindicalista) i es van unir, més endavant a a la Falange Española, fundada al 1933 per José Antonio Primo de Rivera. Destacava per la seva ideologia antidemocràtica, tenia un programa inspirat en el feixisme i defensava la formació de grups paramilitars per contraatacar els militants d’esquerra.
Leopoldo Calvo Sotelo.
RENOVACIÓN ESPAÑOLA.
L’exèrcit van protagonitzar alguns aixecaments com el del General Sanjurjo, que va dirigir un cop d’Estat amb la pretensió de forçar el gir cap a la dreta en la República agost 1932, però fracasar.
El 1933 es va crear l’UME (Unión Militar Española) un organisme clandestí de militars de dretes que seran protagonistes en el cop d’Estat del 1936.
Les eleccions del 1933 i el gir a la dreta
Les eleccions 1933 donaren la victòria als partits de centredreta i marquen un punt d’inflexió en la política republicana, el desmantellament de la majoria de l’obra reformista del bienni anterior. Dues forces polítiques dominen el període el Partido Radical de Lerroux ,que havia virat cap a posicions conservadores i la CEDA de Gil Robles, amb un programa que vol la revisió de la Constitució i de la legislació social.
El nou govern presidit per Alejandro Lerroux, aglutina forces radicals, liberals, agraris, independents però deixava fora els més antirepublicans la CEDA.
Es va iniciar la paralització del projecte reformista comenaçant per frenà la reforma agraria, es va fixar la devolució de terres a la noblesa, s’anul·là la cessió temporal de terres mal conreades als pagesos d’Extremadura i es permet llibertat de contractació, que suposa una baixada de salaris.
Contrarestar la reforma religiosa amb la dotació d’unpressupost de culte i clergat i es vol signar un concordat amb la Santa Seu.
L’exèrcit s’aprova una amnistita per als militars sublevats amb Sanjurjo el 1932, i per als que havien col·laborat amb la dictadura.
L’educació es mantenen els canvis però es redueix el pressupost destinat a aquest camp.
El govern s’enemistà amb els nacionalistes bascos per la paralització de la discussió del projecte d’Estatut d’Autonomia impusalt pel PNB.
La conseqüècia es una radicalització del PSOE i UGT. La seva part més esquerrana, liderada per Largo Caballero, proposa no col·laborar amb les forces burgeses i promou la revolució social, mentre el sector més moderat, liderat per Indalecio Prieto, defensa la necessitat de col·laboració per estabilitzar la República i aprofundir en la reforma.
El sector radical del PSOE més els anarquistes van oposar-se al govern amb vagues i conflictes.
La CEDA va endurir les seves posicions i va reclamar una acció més directe en l’ordre públic i exigir més participació en el govern sota l’amenaça de la retirada del suport al govern. Lerroux va acabar cedint i atorgà tres cartereres ministrerials a la CEDA.
Catalunya: el conflicte rabassaire.
A Catalunya el govern de la Generalitat continua en mans dels republicans d’esquerra i aviat es donen enfrontaments amb el nou govern.
L’enfrontament es va producir per la qüestió agrícola, des del 1931, el desig del govern era afavorir els rabassaires i per això es va aprovar la reducció d’un 50% de les rendes que els rabassaires havien de pagar als propietaris. L’Institut Agrícola Català de Sant Isidre que era l’agrupació dels propietaris va gestar importants protestes.
Després de moltes discussions, l’abril 1934 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Contractes de Conreu, que permetia als pagesos accedir a la propietat de les terres que treballaben, pagant als propietaris uns preus taxats.
Els propietaris contraris, cercaren el suport de la conservadora Lliga Catalana,que va denunciar la llei al Tribunal de Garanties Constitucionals.
El Tribunal determinà la inconstitucionalitat de la llei i n’anul·là els efectes. El govern de la Generalitat no va acceptar l’anul·lació i al setembre 1934 aprova la llei de nou.
L’enfrontament es produeix a l’octubre 1934.
La revolució d’octubre 1934.
L’entrada de membres de la CEDA al govern va ser vista per les forces nacionalistes i d’esquerres com un camí cap al feixisme. Per això la reacció va ser la convocatòria de vagues generals a les grans ciutats. Van fracassar per manca de coordinació i per la contundent resposta del govern, que decretà l’estat de guerra.
La protesta va tenir especial ressò a Astúries i Catalunya.
A Astúries es donà la revolució social, fruit de l’acord dels socialistes, anarquistes i comunistes. Columnes de miners armats van ocupar els pobles de la conca minera, part de les casernes de la Guàrdia Civil i substituïren els ajuntaments per comitès revolucionaris.
El govern envià des d’Àfrica, la Legió sota el comandament del general Franco. La resistència asturiana s’allargà uns deu dies, però van ser derrotats.
La repressió fou molt dura: +1.000 morts, 2.000 ferits i 30.000 detinguts i empresonats. La defensa de les victimes aixeca una campanya de solidaritat internacional.
A Catalunya, el president de la Generalitat, Lluís Companys, proclamà el 6 octubre 1934 la República Catalana dins la República Federal Espanyola.
Una aliança entre PSOE, UGT, Unió de Rabassaires i comunistes amb l’abstenció de la CNT, organitzen una vaga general. La negativa de la CNT més l’escassa participació fan fracassar el moviment i fou reprimit ràpidament amb l’estat de guerra i l’ocupació del Palau de la Generalitat pel general Batet.
Així el govern de la Generalitat i el ple de l’Ajuntament van ser empresonats (Lluís Companys)
Es va anul·lar la llei de contractes de conreu, i molts rabassaires van ser detinguts i els pagesos van haver de pagar la totalitat de les rendes amb els endarreriments des del 1931.
La crisis del bienni de dretes.
Les conseqüències de la revolució d’octubre 1934 van ser:
1. Augmentà la influència de la CEDA al govern.
2. Es va suspendre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
3. Es tornen les propietats als jesuïtes .
4. Es nomena a Gil Robles ministre de guerra.
5. Es nomena a Franco Cap de l’Estat major de l’exèrcit.
La repressió va servir per unir a les forces de l’esquerra contra la política del govern i amb un programa comú que volia en primer lloc l’amnistia pels detinguts.
La CEDA al juliol de 1935 va presentar un avantprojecte per reformar la constitució, con consistia en la revisió de les autonomies, l’abolició del divorci i la negació de la socialització de la propietat.
Va tenir el suport dels radicals i del president de la República Alcalá Zamora.
Però una forta crisis esclatà a la taror de 1935 que va impedir la votació del projecte:
1. El Partit Radical es va veure involucrat en escàndols de corrupció (l’estraperlo) o malversació de fons públics (l’afer Nombela).
2. S’incrementen les diferències a l’interior de la coalició governamental formada pel partit radical i la CEDA. Gil Robles va intentar ser nomenat president del govern, però Alcalá Zamora es va negar i va convocar eleccions al febrer de 1936.
Triomf del Front Popular
Les eleccions del 1936 van mostrar una polarització de la vida política, dividida entre esquerres i dretes.
El triomf del Front d’Esquerres a Catalunya i del Front Popular a la resta d’Espanya va alentar als sectors més reaccionaris a organitzar una conspiració contra la República.
Les eleccions de febrer de 1936.
Durant el 1935, els partits catalanistes d’esquerres havien iniciat un procés de convergència que culminà al febrer de 1936 amb la formació de Front d’Esquerres, liderat per Esquerra Republicana.
Programa :
1. Amnistia política per als empresonats al 1934.
2. El restabliment de l’estatut d’autonomia.
3. El restabliment del govern de la Generalitat de Catalunya.
4. El restabliment de la llei de Contractes de Conreu.
Front d’Esquerres donava suport al Front Popular que era una coalició de republicans, socialistes i comunistes a tot l’Estat, que volia tornar a tenir el poder de la República i aplicar la política reformista.
La reacció dels partits de dretes va ser la formació del Front Català d’Ordre, coalició electoral dirigida per la Lliga.
A la resta d’Espanya, les dretes s’agrupen en el Bloque Nacional, constituït per la CEDA, els monàrquics i els tradicionalistes. Encara que es van presentar a les eleccions sense una candidatura única i un programa consensuat. La seva campanya es va basar en la desacreditació de les esquerres.
El Front Popular
Amb la victòria del Front Popular, Manuel Azaña va ser nomenat president de la República, amb l’oposició de la dreta i d’una bona part dels militars i Santiago Casares Quirova president del govern.
Un govern format per republicans, i amb el recolzament parlamentari dels socialistes.
Aquest govern va reprendre el procés reformista del 1934 i :
Es decretà una amnistia pels presos polítics.
S’obligà a les empreses a readmetre molts obrers acomiadats per les vagues del 1934.
Es va rellançar el projecte autonòmic i s’inicien negociacions per l’elaboració d’un Estatut per País Basc i Galícia.
Per frenar els rumors colpistes es van traslladar els generals implicats en els complots (Franco a Canàries i Mola a Navarra).
A Catalunya:
1. El Parlament va confirmar Lluís Companys com a president.
2. Es restablir la Generalitat de Catalunya.
3. Es restablir l’Estatut d’Autonomia.
4. Es restablir la Llei de Contractes de Conreu.
El triomf de les esquerres va gestar un clima de tensió social, entre els sectors conservadors, entre els partits d’esquerres com els socialistes de Largo Caballero s’orientaven cap a solucions més radicals i s’acostaven cap als comunistes i els anarquistes volien la revolució.
Entre les dretes la Falange Española va tenir un paper important en fomentar un clima d’enfrontament civil i de crispació política.
Van optar per la violència al carrer i grups de falangistes formen patrulles armades que ataquen als líders d’esquerres.
A partir dels mesos de febrer i març de 1936, la dreta inicià el camí de la conspiració.
A l'exèrcit també es visqué la divisió política: per una banda, la Unión Militar Española preparava el cop d'Estat i es triava, l'abril del mateix any, com a director del futur cop d'estat al general Emilio Mola Vidal; a l'altra extrem es formà l'Unió Militar Republicana Antifeixista.
El 12 de juliol de 1936, José Castillo, membre del Partit Socialista i oficial de la Guàrdia d'Assalt fou assassinat a prop de Madrid per uns falangistes. En revenja, l'endemà, el líder de CEDA, José Calvo Sotelo, va ser assassinat per una unitat de la Guàrdia d'Assalt.
Aquests assassinats foren els catalitzadors de la guerra civil.
El 17 de juliol s'inicià la sublevació militar a Melilla.
Entre els dies 17 i 20 de juliol de 1936 es produí la insurrecció militar (la fase de pronunciamiento).
La insurrecció militar del 17 al Marroc es va estendre per moltes guarnicions militars: Manuel Goded Llopis prengué el poder a les Illes Balears, el general Francisco Franco a les Canàries, Queipo de Llano a Sevilla i Emilio Mola, principal planificador de la revolta, a Pamplona.
