Marc Martín Pujol

4t ESO – Grup 1

Català

3r Trimestre

Curs 2011 - 2012

PERSONATGES

Wendy aguilar

És una noia d’uns 23 anys que treballa com a policia. Té un parella anomenada

Roger, però la relació entre tots dos es va espatllant a mida que la història

avança.

La jove policia acaba vivint tot tipus d’aventures

amb la infant intentant desemmascarar aquest

horrorós cas, però afortunadament, tot acaba bé iels dolents implicats en la situació són detinguts.

La Wendy es veu implicada en resoldre un cas d’assassinat i de robatori, el

qual quasi li acaba suposant la mort. Mentre busca pistes, ella coneix a una

noia d’uns 8 anys anomenada Mon que sap tots els detalls sobre què ha

passat, ja que els causants de tot això són tres homes que tenen una relació

amb la mare d’aquesta nena.

Roger duesoÉs un noi d’una edat semblant a la de la Wendy. A l’igual que ella, en Roger

també treballa de policia i ha de resoldre el cas. Ell no vol seguir la relació

amorosa que té amb la Wendy perquè està enamorat de l’Andrea Pasqual, la

inspectora de la Central d’Homicidis.

A mida que avança la història, el noi va observant que el seu amor amb

l’Andrea és cada cop més impossible, ja que el Jaume Campos, un treballador

de la Central d’Homicidis, està tirant els trastos a la jove. Tot i això, aquest fet

permet al Roger descobrir més i més pistes molt útils per a resoldre el cas

d’assassinat i robatori.Finalment, tot el conflicte es resol, en part, gràcies

a l’ “antic xicot” de la Wendy, però això no li

permet ni poder estar amb l’Andrea ni tornar amb

la seva primera xicota.

monÉs una nena d’uns 8 anys que es veu implicada en el cas de robatori i

d’assassinat que s’ha comès en una casa. La seva mare, l’Antònia, està

sotmesa al control de tres homes dolents, els causants d’aquest fet tant

horrorós. Per això, la Mon està involucrada en aquest assumpte.

La nena, després que els delinqüents l’utilitzessin per

poder entrar a una casa per poder robar, decideix

escapar-se però, al mateix temps, deixar pistes perquè

els tres homes siguin atrapats. La Wendy és qui la troba

amagada darrere uns contenidors d’escombraries i, a

partir d’aquest moment, les aventures que viuen juntes

són la clau per tal de resoldre el cas.

Al final, la Mon aconsegueix escapar

de les mans d’en Garrat (un dels

homes malvats) i tornar l’Ull de Déu

(un diamant, el qual era l’objecte que

havia sigut robat) a la policia. La

Wendy se sent molt orgullosa de la

valentia de la “petita heroïna”.

GarratÉs un dels tres delinqüents que participen en el cas de

robatori i d’assassinat. Ell es fa passar pel marit de

l’Antònia (la mare de la Mon), tot i que la nena sap que

no és així, que no és el seu pare.

En Garrat i els seus dos companys (en Trampes i en

Gallina) estan sotmesos a les ordres d’en Marc Asín,

un home que és professor d’història però que al

mateix temps vol tenir, al seu poder, el diamant

anomenat Ull de Déu, ja que així es farà milionari. En

Garrat i els altres l’han d’aconseguir perquè així ells

podran rebre una part dels diners.

Finalment, en Garrat arriba a casa del seu cap i li diu que la

Mon s’ha empassat el diamant (una mentida que la nena

diu per amagar-lo), així que l’Asín diu que no el voldrà

pagar. L’home s’enfada i decideix disparar a en Marc, però

de cop i volta, la Wendy entra a escena i impedeix

qualsevol desgràcia.

Andrea pasQualÉs una noia d’uns 25 anys rossa que treballa com a inspectora al Centre

d’Homicidis. Al principi de la història, es diu que ella està començant una

relació amorosa amb el Roger Dueso, però a mida que van avançant els fets,

aquesta es va separant cada cop més d’ell a causa d’en Jaume Campos, un

altre treballador de la Central d’Homicidis.

L’Andrea és l’encarregada d’entrevistar a la Matilde Pi-

Strauss, la dona d’en Darius Arpillera (l’home assassinat), ja

que creu que ella pot estar involucrada en tot el conflicte que

ha ocorregut. Després, en Roger explica a la inspectora que a

la casa de la Matilde hi ha una sala secreta on hi ha elements

de la Segona Guerra Mundial, els quals han estat robats, per

tant, la Pasqual detén a mestressa per robatori.

Finalment, en Jaume Campos i l’Andrea parlen amb en Marc

Asín, (cap del cas d’assassinat i robatori [tot i que ells no ho

saben]) sobre els elements trobats, ja que ell n’és un expert.

Tot i les accions que ella i el Jaume realitzen, no són capaços

d’aportar informacions que siguin relativament importants per

a resoldre el cas.

Jaume camposÉs un home que té una edat semblant a la de l’Andrea. A l’igual que ella, en

Jaume també treballa com a inspector a la Central d’Homicidis. És el noi de

qui l’Andrea se’n va enamorant al llarg de la història.

En Jaume és l’encarregat d’entrevistar a la criada de la Matilde Pi-Strauss, ja

que ella pot ser que també estigui relacionada amb l’assassinat d’en Darius

i/o el robatori de l’Ull de Déu. Ell es pensa que coneix moltes coses sobre la

història dels materials robats que es troben a casa de la Matilde, però quan

arriben a casa d’en Marc Asín, se n’adona que tota la informació que sap no

és del tot correcte.

Marc asínÉs un home d’una edat avançada que té molts coneixements

sobre la història de tots els elements robats que es troben a

casa de la Matilde.

En Marc és el cap del cas de robatori i d’assassinat que

es produeix a casa de la Matilde. Ell ha contractat a en

Garrat, en Trampes i en Gallina perquè se n’encarreguin

del robatori d’un dels elements dels quals coneix tanta

informació: l’Ull de Déu.

Finalment, en Marc Asín es troba en una

escena amb en Garrat acompanyat de la

Mon, la qual ha dit que s’ha empassat

l’Ull de Déu per tal de no dir que l’ha

amagat a la seva butxaca. És per això que

l’ancià s’enfada i no vol pagar a en

Garrat, la qual cosa l'enfurisma. Abans

que succeeixi alguna desgràcia, però, la

Wendy aconsegueix detenir aquests

delinqüents.

altres personatges

A part dels personatges que acabo de nombrar, en aquesta novel·la també

n’apareixen d’altres, tot i que tenen un paper que no influeix de forma

totalment directe amb el transcurs de la història:

- En Trampes (company d’en Garrat).

- En Gallina (company d’en Garrat).

- La Matilde Pi-Strauss (dona d’en Darius Arpillera).

- Darius Arpillera (home assassinat).

- Antònia (mare de la Mon).

HISTÒRIA

Eren quasi les 12 de la nit, i la

Wendy i en Roger es van veure

implicats en anar a investigar

un cas de robatori i

d’assassinat que s’havia

comès. Mentre es dirigien cap

al lloc de l’accident, la Wendy

anava explicant diverses

anècdotes a en Roger, però

aquest en començava a estar

fart.

Quan van arribar al lloc dels fets, hi

havia una gran multitud de gent, així

que es van veure obligats a apartar-la.

Abans que sortissin tots dos del cotxe,

però, el Roger va dir a la Wendy que ja

no estava enamorat d’ella, sinó d’una

altra noia anomenada Andrea Pasqual.

La Wendy va decidir buscar possibles

pistes fora de la casa i, de cop i volta,

va veure una nena que semblava molt

espantada amagada darrere d’un

contenidor d’escombraries. La jove

policia volia saber què li passava,

però quan es va acostar a la criatura,

aquesta va començar a córrer per

fugir.

La Wendy i la nena petita van

córrer i córrer fins arribar al metro.

Allà, la infant va introduir-se al

túnel del ferrocarril, així que

l’agent, per tal que no hi hagués

cap accident, també s’hi va

capficar per poder rescatar-la.

Després d’uns moments intensos,

la Wendy va poder salvar-la i ella

va dir que el seu nom era Mon.

Un cop ja s’havia acabat tot aquest enrenou, la Wendy va decidir preguntar a

la Mon per què havia començat a córrer, així que la nena va decidir explicar-li

tot des del principi: uns homes que rebien el nom de Garrat, Trampes i Gallina,

volien robar un diamant anomenat Ull de Déu que residia en una gran mansió.

Per tal d’entrar, van comptar amb l’ajuda de la Mon, ja que aquesta nena era la

filla de l’Antònia, una dona que tenia una certa relació amb aquests tres

delinqüents. Un cop van ser a dins de la casa, van entrar a una sala secreta la

biblioteca de la mansió, ja que allà era el lloc on residia l’element que

buscaven. De cop i volta, quan ja tenien el que buscaven, van sentir que algú

estava aparcant el cotxe, així que van decidir marxar de seguida, però la Mon

va ser espavilada i va deixar caure la cartera d’un dels homes al terra de la

casa. Després, un cop van ser a fora, van veure un home, i com que es van

espantar, van disparar-lo i va morir. Aquest cas era el mateix que ara li tocava

investigar a la Wendy, i per això, quan la Mon va veure la policia, es va amagar,

ja que després d’haver escapat de les mans dels barons, estava molt

espantada.

Just en aquest moment, la Wendy ja

tenia tota la informació necessària, així

que va decidir agafar la nena i dirigir-se

cap al lloc dels fets per a explicar-ho tot

al seu ex Roger i poder desemmascarar

els culpables. Desgraciadament, però,

abans que pogués aconseguir el seu

propòsit, en Gallina i en Trampes, els

quals estaven buscant a la Mon per tal

que aquesta no digués res, les van

agafar a totes dues i les van posar dins

d’una furgoneta, on les van poder lligar.

Mentre tot això estava ocorrent, en

Roger seguia a la casa on s’havia

comès l’assassinat buscant pistes.

De seguida, van arribar l’Andrea

Pasqual i en Jaume Campos, dos

inspectors de la Central

d’Homicidis, per tal d’investigar el

cas. Tant un com l’altre van posar-

se a entrevistar a la Matilde Pi-

Strauss, la dona d’en Darius

Arpillera (l’home assassinat) i la

criada d’aquest matrimoni, ja que

possiblement tenien alguna

informació important per a poder

solucionar el cas.

El viatge dins de la furgoneta

seguia, però va ser molt beneficiós

per a la Wendy, ja que va poder

sentir els tres homes parlant sobre

la direcció de la casa on estaven

disposats a anar, la qual era la de la

Mon. De cop i volta, els delinqüents

van lligar la Wendy pels peus a una

màquina molt pesant i la van llençar

al mar perquè s’ofegués.

Les entrevistes ja havien finalitzat,

així que en Roger va decidir explicar

a en Jaume i l’Andrea l’existència

d’una sala secreta a la biblioteca (ell

sabia aquesta anècdota perquè la

Wendy la hi havia explicat mitjançant

el telèfon abans de ser segrestada).

Un cop allà dins, en Jaume va

observar molts objectes històrics,

els quals havien estat tots robats per

la Matilde, la qual cosa li va

comportar l’arrest. Per saber més

coses sobre aquests ítems, en

Jaume va trucar a un amic seu

historiador anomenat Marc Asín, el

mateix que qui havia planejat tot el

cas de robatori.

Abans de ser arrestada, però, la Matilde

Pi-Strauss va trobar la cartera d’un dels

tres lladres: la d’en Garrat. Per tal de

poder venjar la mort del seu marit i el

robatori de l’Ull de Déu, la dona va trucar

a uns amics seus perquè donessin una

pallissa a en Garrat i totes les altres

persones que estiguessin aliades amb ell.

Quan en Roger, l’Andrea i en

Jaume ja van arribar a casa

d’en Marc Asín, aquest els va

convidar a una copa de vi

mentre els explicava tot el que

sabia sobre la història dels

objectes que hi havia a casa de

la Matilde. La xerrada va ser

llarga, però al final, va finalitzar

i el policia i els dos inspectors

van marxar.

La Wendy es va anar enfonsant tivada

per la força de la màquina fins que va

tocar terra. Tenia la impressió que no

aconseguiria sortir d’aquella espantosa

situació, però amb un gran esforç va

aconseguir-ho. Un cop va sortir de

l’aigua, va poder aconseguir un cotxe,

amb el qual va dirigir-se cap a casa de

la Mon per poder salvar-la.

Abans que la Wendy arribés, en Garrat,

en Trampes i en Gallina ja eren a casa de

l’Antònia (la mare de la Mon), però just

en aquell moment, també van arribar els

amics de la Matilde per a complir el seu

objectiu: apallissar. La baralla va

començar, i al cap d’uns moments, la

Wendy va arribar i va observar com la

Mon i la seva mare van pujar les escales

per anar al terrat per tal de poder

escapar-se de les mans d’en Garrat que,

perseguit per la jove policia, seguia a les

dues noies.

En Garrat, l’Antònia, la Mon i la Wendy ja eren al

terrat, així que per poder escapar de les mans

del delinqüent, la petita i la seva mare van

intentar saltar a la teulada de l’altra casa, però la

Mon no ho va aconseguir i es va quedar penjant

agafada a la vora. En Garrat va intentar saltar,

però es va quedar en la mateixa situació que la

nena. L’home va exigir-li que li donés l’Ull de

Déu (ja que ella se l’havia quedat), però ella es

va inventar que se l’havia empassat per tal de

no donar-l’hi.

L’home estava histèric, així que va agafar la nena

amb intenció de fer-li mal, però de cop i volta, tots

dos van caure cap avall. Afortunadament, uns

penjadors de roba van esmorteir la caiguda. De

seguida, en Garrat va agafar la Mon i la va ficar dins

d’un cotxe. Llavors, la Wendy va trucar a en Roger

per informar-lo de tot, i just en aquest moment,

gràcies a una petita informació que la Wendy havia

aconseguit dins la furgoneta (quan estava

segrestada), en Roger va poder dir-li cap a quin lloc

es dirigia en Garrat: a casa d’en Marc Asín, el cap de

tot aquest cas de robatori.

En Garrat i la Mon van arribar a casa d’en Marc

Asín, i el súbdit va explicar al seu cap que la

nena s’havia empassat el diamant i que, per

tant, no podia ser recuperable. En Marc, vistes

les circumstàncies, va dir que l’obtenció de

diners pel fet de vendre l’Ull de Déu ja era

impossible, així que va explicar a en Garrat que

ell ja no podria rebre la part dels diners que li

pertocaven. Aquest es va enfurismar, així que va

apuntar l’Asín amb una pistola, però de seguida,

la Wendy va entrar en escena per impedir la

desgràcia.

Ja tot havia acabat, i els corresponents

delinqüents van ser detinguts. Ara, en Roger, com

que havia vist que el seu amor amb l’Andrea era

impossible a causa d’en Jaume Campos, pretenia

tornar amb la Wendy, però aquesta va dir que, per

a ella, ell ja no significava res, així que va negar la

seva “petició” d’amor. Finalment, la Wendy es va

quedar parlant amb la Mon sobre totes les

preguntes que aquesta petita i espavilada nena li

feia.

FI

Sara, m’agradaria que llegissis això que et diré perquè realment has sigut

important per mi en aquest curs.

M’has fet sentir bé totes aquelles ocasions en què he estat malament (un clar

exemple és aquell dia que em vaig aclaparar i em vaig posar a plorar a la

classe. Per cert, ara he vist al “mail·l” [ja saps per què ho escric així ;)] que et

vaig escriure un missatge responent-te per la teva ajuda, però no el vaig

acabar i no recordava que no te’l vaig enviar mai. Després te l’adjunto perquè

el vegis, tot i que no està acabat).

Aquest curs m’has ensenyat moltes més coses que no pas el que s’explica al

llibre. M’has ensenyat que la vida s’ha de procurar mirar-la amb un somriure i

que s’ha d’intentar buscar les coses positives de la vida.

Vull que sàpigues que t’estimo molt Sara, i que tu m’has fet sentir persona. TU,

sí, TU, TU una gran i meravellosa persona.

Gràcies per tot Sara. Un petó i una forta abraçada.

PD: Envia records al Miquel ^_^

Aquí tens el “mail·l” que t’he dit abans:Hola Sara, què tal estàs?

M'agradaria donar-te (de nou) les gràcies per el consell que m'has donat avui. La veritat és que aquesta setmana no ha sigut GENS fàcil i, si no m'equivoco, crec que aquest és el primer cop onem trobo amb una situació com aquesta, és a dir, "sobreviure" una setmana on hi ha un examen cada dia. Ja vaig començar a estressar-me el diumenge passat quan havia d'estudiar per al teuexamen; sí, els examens són el meu punt dèbil (en el sentit que em posen nerviós). Jo mateixsóc conscient que un examen em sol anar molt bé, però també sé reconèixer que ho passo moltmalament estudiant, ja que jo mateix m'exigeixo molt per a poder saber tota la teoria que sortirà a l'examen.

Crec que el meu problema és el fet de ser tan "Perfeccionista": no sóc de les persones que es conformen amb un 5/6/7... Jo sempre vaig a buscar el 10 i, en els treballs, sempre procuro afegir-hi moltes imatges i grans explicacions que perfeccionin els conceptes presentats. Sí, m'agrada fer les coses ben fetes. Això té els seus efectes positius i negatius (Positius: aconsegueixo unes notes espectaculars // Negatius: pateixo "depressions" com la d'avui).

Avui, l'examen que tenia l'he fet a primera hora i, per tant, ja podia dir que, definitivament, elsexàmens ja estaven acabats. No sé perquè (va junt o separat?), però m'he començat a posar nerviós i més nerviós fins al punt que m'he agoviat ("b" o "v"?). M'ha costat