La Torre de Barcelona

NOVEMBRE 2011

www.latorredebarcelona.comTot un món de possibilitats al nostre web: www.latorredebarcelona.com

Salvem la Rotonda de Sant Gervasi -

De botellónper Sarrià -

Barcelona, una de les millors

ciutats on fer negocis -

10 Raons per comprar a la

Zona Alta

La teva revista de la Zona Alta

Edita: Triangulo Marketing Group S.L./ Esteve Terrades, 9 08023 Barcelona/ T. 93 418 19 19 Gerent: Josep Garcia Director Continguts: Andreu Asensio Redactors: Joan Solé [email protected] Disseny: Quim Castillo Publicitat: Josep Garcia - Robert Muñoz - Lluís Casanova - [email protected] Dipòsit legal: B-39384-2009 · www.latorredebarcelona.com

La Torre de Barcelona no es fa responsable de les opinions expressades pels col·laboradors en els seus articles.

SUMARI

Vols rebre La Torre de Barcelona a casa teva? Subscriu-te per només 30 euros l’any (*)

Envia’ns un correu a [email protected] bé truca’ns al telèfon 93 418 19 19

(*) La subscripció és totalment gratuïta, els 30€ corresponen a les despeses de gestió i enviament

Segueix-nos a Facebook i Twiter

Editorial Ja tornem a ser entre les vostres mans per acompanyar-vos de nou i donar-vos una mica de caliu, que ben segur us farà falta amb el fred que fa allà fora. Us portem un número molt tardorenc ple de recomanacions de salut, perquè ara és la pitjor època i els consultoris no estan per a gaires festes amb les retallades...

També us portem un estudi que adverteix sobre la manca de qualitat dels menús escolars. De poc ens serveix tenir a la Ruscalleda, l’Adrià o el Joan Roca si els nostres nois i noies mengen escalopa tots els dies, no? Us recomanem que esti-gueu alerta.

I en el rerefons, com sempre, l’economia, per això en aquesta ocasió hem volgut proposar-vos que consumiu a casa, a la zona alta, un espai propi i adaptat a les nostres necessitats, perquè, en definitiva, tots som zona alta.

Anuncieu-vos! La Torre de Barcelona T. 93 418 19 19 [email protected]

1010 raons per com-prar a la zona alta

09 Pressupostos re-gressius per al 2012

04 De “botellón” per Sarrià

25Menús escolars: més cars però més bons

06Guia Turística de la zona alta

20Vicios que favore-cen la ostoporosis

36Agenda d’activitats

CiU i PP han pactat una sèrie de rebaixes i bonificacions que només posen en relleu que el preu d’alguns serveis públics com l’àrea verda o les crema-cions pujarà sensiblement a partir de 2012.

El botellón també ha arribat a la zona alta. Era qüestió de temps... Grups de joves es reuneixen a la Pl. Wagner per fer les seves pròpies festes a l’aire lliure i posar una mica més difícil la convivència.

Café, alcohol y tabaco favorecen la aparición de la osteoporosis. Una experta del Instituto Dexeus nos expone como estos vicios pueden llegar a perjudicarnos más adelante.

13Salvem la Rotonda de Sant Gervasi

L’edifici La Rotonda de Sant Gervasi corre perill de mort. Una de les postals més tradicionals i maques de Sant Gervasi podria desaparèixer si prosperen les obres de remodelació platejades per Núñez y Navarro.

4 www.latorredebarcelona.com

LOCAL

De “botellón” per Sarrià

El fenomen conegut popu-larment com botellón, grups de joves que es reuneixen al carrer per beure alcohol, ha arribat també a la zona alta, concretament a l’entorn del Turó Park: Pl. Wagner i Pl. Joan Llongueras i el carrer Beethoven, una zona d’oci on hi ha diverses discoteques per a joves. Abans i després d’entrar-hi grups de joves organitzen les seves pròpies festes a l’aire lliure i deixen un rastre d’envasos, orina i altres coses pitjors perquè ho netegin els escombriaires. En diversos moments de la nit la situació es fa insofrible per la gran quantitat d’assistents i el xivarri que fan.

Els propietaris de locals i, en general, els barcelonins que no ho pateixen, acostumen a atribuir l’extensió d’aquest fenomen a la crisi econòmica actual, o fins i tot a la llei anti-tabac que impedeix compati-bilitzar fumar-se una cigarreta i beure’s un combinat. Però el cert és que diverses pobla-cions espanyoles ja patien des

de feia molt temps aquestes activitats, molt abans de la crisi i que s’implantés la polè-mica llei. De fet el botellón va arribar a Barcelona com una moda i a hores d’ara amenaça amb establir-s’hi definitiva-ment, no només al centre sinó allà on hi hagi establiments d’oci.

Fa uns dies es feia públic que en els darrers tres anys la Guàrdia Urbana de Barcelona i els Mossos d’Esquadra han lliurat un total de 717 me-nors als seus pares després d’haver-los trobat en parcs i places consumint alcohol i drogues o bé en companyia d’adults que ho feien.

La venda ambulant il·legal d’alcohol no ajuda pas a con-trolar aquests excessos però no hem d’oblidar que molts joves es porten ells mateixos l’alcohol i que el fenomen no afecta només a gamberros o rastaflautes sinó a molts fills de classes mitjanes i altes de les parts més benestants de la ciutat.

5www.latorredebarcelona.com

LOCAL

Pisos protegits a la zona alta

El consistori invertirà 200 milions d’euros durant els propers quatre anys en el Pla Empenta destinat a regene-rar sòl i habitatge i impulsar habitatges protegits.

Una de les actuacions prioritàries és la creació de 150 habitatges protegits a les Vores de la Via Augusta, a l’entorn de l’espai que es troba en plena transformació des de fa temps.

Posteriorment també es po-sarà en marxa una promoció

de 170 habitatges a l’entorn del carrer Anglesola, a Les Corts.

Segons l’Ajuntament el Pla Empenta contribuirà a dina-mitzar l’economia i permetrà ampliar l’espai per a vivenda de la ciutat promovent 11.000 habitatges durant el mandat. El Pla preveu la participació privada i significarà un nou impuls a la rehabilitació del parc de vivendes, convertint l’eficàcia energètica en un dels eixos fonamentals del programa.

No més carreteres que travessin CollserolaTres municipis han demanat formalment l’eliminació del projecte de vial de cornisa: una carretera de 16 quilòme-tres que havia d’unir Molins de Rei, Sant Cugat i Cerdan-yola del Vallès per mitjà de Collserola.

Els alcaldes de les tres ciutats consideren que el projecte ha quedat obsolet actualment, més encara te-nint en compte que Collse-rola és actualment un Parc Natural, cosa que impedeix noves construccions en el seu perímetre.

La infraestructura estava prevista en el Pla General Metropolità del 1976. Llavors pensaven que l’augment de població a la zona faria obligat construir la carretera per facilitar l’accés als futurs veïns.

Els municipis ara s’han fet enrera però qui ha estat molts anys llluitant contra el vial de cornisa han estat els grups ecologistes com la Plataforma Cívica en Defen-sa de Collserola.

Des de mitjans de 2005, quan es va començar a planificar la construcció de la via els ecologistes van denunciar la irresponsabi-litat de l’obra i l’actitud de les parts que impulsaven urbanitzacions i equipa-ments enmig de la serra per després demanar el vial de cornisa.

Afortunadament la decla-ració de Parc Natural, i la crisi immobiliària, han aturat un projecte lesiu de totes totes per al pulmó verd de la ciutat.

Segons les dades munici-pals l’any passat la delin-qüència va créixer prop d’un 15% a la ciutat però va des-cendir un 7,5% a Sarrià-Sant Gervasi. Aquesta disminució dels delictes s’explica d’una banda per una major vigilàn-cia policial i de l’altra per la concentració de carteristes i delinqüents a les zones més turístiques, a Ciutat Vella i l’Eixample.

Com acostuma a passar en situacions de crisi generalit-zada s’han incrementat els robatoris d’or i els delictes relacionats amb aquest ma-terial. També s’ha incremen-tat el nombre de robatoris vinculats al coure, sobretot a Collserola. Diversos edificis, entre ells una escola, han vist com els havien pispat les canonades aprofitant l’aïllament de la zona i la manca de vigilància.

Entre els atracaments a residents la gent gran és especialment vulnerable. Convé malfiar-se de l’ajuda de desconeguts quan sortiu de la caixa d’estalvis o de pressumptes inspectors i venedors que demanen entrar al domicili sense l’acreditació corresponent.

També cal ser viu. Com més precaucions i més vigilància més s’accentua la picaresca dels delinqüents. N’hi ha que s’inventen dispositius molt sofisticats per robar mit-jançant caixers automàtics (comproveu que no hi ha res d’estrany abans d’introduir la targeta). I n’hi ha que en-cara són més espavilats: una noia atractiva demana entrar a la botiga i quan li obres apareixen del no res un grup d’homes grans i cepats que et buiden la botiga... Aneu alerta!

La delinqüència no augmenta a la zona alta

El disseny barceloní: ganxo per als turistes

Barcelona s’ha posicionat al món com una de les ciutats pioneres en disseny. Ara les administracions intenten treure rendiment a aquest posicionament i aprofitar l’interès dels turistes per l’art i el disseny perquè passegin per altres zones de la ciutat.

Amb aquest objectiu la Fun-dació BCN Centre Disseny ha identificat 150 punts de visita imprescindibles per acostar-se al disseny de la ciutat. Entre ells destaca el

pavelló Mies van der Rohe, el Palau Sant Jordi o el mer-cat de Santa Caterina, però també s’han inclòs altres espais com el showroom de Roca Barcelona Gallery o una botiga de calçat esportiu de l’lla Diagonal.

De cara al 2012 l’Ajuntament promourà la nova llista d’atractius turístics entre els turistes amb la qual cosa es dinamitzaran també altres zones comercials no tan cèntriques.


12

11

3

Guia turística de la zona alta

REPORTATGE

Vallvidrera, Tibidabo i les Planes

Pedralbes

Sarrià

Les Corts

la Maternitat i Sant Ramon

La Torre Bellesguard És una joia modernista, potser no tan coneguda com les del Passeig de Gràcia, però molt represen-tativa de l’obra del nostre arquitecte més preuat. La Torre Bellesguard (Belleguard, 20) és un castell medieval passat pel filtre meravellós d’Antoni Gaudí, a molt poques passes de les restes del castell on estiuejava Martí I l’Humà, l’últim rei del Casal de Barcelona.

1

Collserola És cert que a Barcelona li manquen espais verds però quina altra ciutat europea pot vantar-se de tenir un Parc Natural a disposició dels ciutadans? Collserola és un massís de 8.000 ha que ens ofereix vistes incomparables des dels seus miradors i un espai forestal purament mediterrani. Hi ha centenars de rutes i activitats per descobrir els seus tresors. Consulteu www.parcnaturalcollserola.cat

2

Casc antic de Sarrià Passejar pel casc antic de Sarrià és evocar els temps de la vila independent, recuperar l’essència moder-nista i noucentista del barri. Paga la pena fer un itine-rari i descobrir tot el que ens ofereix: per començar la plaça de Sarrià, on trobareu la monumental església de Sant Vicenç, i tot baixant pel carrer Major el passatge Mallofré, les cases del carrer Canet, la Torre Amat, la Casa Orlandai...

3

Col·legis molt artístics La zona alta acull nombroses institucions educati-ves. Alguns dels edificis han passat per les mans d’arquitectes i artistes que han deixat una emprem-ta original... El més destacat és el Col·legi de les Teresianes d’Antoni Gaudí (Ganduxer, 85-105), però també paga la pena veure el Sagrat Cor (Sagrat Cor, 25) o l’escola Sant Ignasi (Carrasco i Formiguera, 32).

5

4Parcs de gamma alta Amb comptades i honroses excepcions la zona alta ofereix els parcs i jardins més impressionants de la ciutat. Les vistes meravelloses del Turó del Putget (Manacor/Homer), l’encant del Turó de Monterols (Muntaner, 426) o del Turó Parc (Av. Pau Casals, 19), l’entorn forestal del Parc de l’Oreneta (Mon-tevideo, 45) o els jardins de la Tamarita (Pg. de Sant Gervasi, 47).

Les guies de turisme estrangeres comencen a parlar de la zona alta de Barcelona. Potser la densitat de monuments, bars o botigues no és tan gran com al centre però a canvi Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts ofe-reixen una altra visió de la ciutat i espais i establiments més exclusius, en definitiva, una Barcelona diferent. Potser perquè hi vivim i treba-llem no ens hem fixat mai en els grans atractius turístics de la zona alta de Barcelona... Anem a reivindicar-los.

4

5

10


1

2

6

83

REPORTATGE

Vallvidrera, Tibidabo i les Planes

Sant Gervasi Bonanova

les Tres Torres

Putxet Farró

Sant Gervasi Galvany

9

Avinguda TibidaboLa història del Tibidabo és la història de la passió del Dr. Andreu per urbanitzar un tros de muntanya. La seva vehemència va aconseguir que molts burgesos es construïssin cases d’estiueig molt bo-niques, algunes de les quals encara es conserven, com el Frare Blanc (Av. Tibidabo, 31). També hi destaca el que un dia va ser el gran hotel de Sant Gervasi, la Rotonda (Av. Tibidabo, 2)

7

10

Passeig de la BonanovaAbans que Barcelona incorporés Sarrià, Sant Gerva-si i Vallvidrera molts barcelonins pujaven a construir-se torres d’estiueig. N’hi ha prou de passejar pel Passeig de la Bonanova o l’Av. Tibidabo per veure’n alguns dels exemples més reexits. Moltes han aca-bat convertint-se en consolats o alberguen entitats de caire institucional. Paga la pena acostar-se a veure la Casa Muley-Afid (Bonanova, 55).

Museus i artistes La zona alta ofereix moltes possibilitats quant a museus. Des del CosmoCaixa (Isaac Newton, 26) fins al Museu Casa Jacint Verdaguer (Ctra. de l’Església, 104) (on el poeta va passar els darrers anys de la seva vida). Però a la zona alta, i en par-ticular a Sarrià, trobareu un gran densitat d’artistes per metre quadrat. Els trobareu a la Pl. Sarrià els primers diumenges de mes al matí.

Palau Reial Hi ha poques residències reials que siguin tan populars com el Palau Reial de Pedralbes (Av. Diagonal 686). Sempre hi trobareu estudiants i passejants gaudint del jardí esplèndid trufat de petits encants com el bosc de bambú o la font de Gaudí. El Palau alberga a més el Museu de les Arts Decoratives dedicat al disseny, la ceràmica i altres formes artístiques.

8

11

La muntanya màgica A banda de l’extraordinària vista de la ciutat pujar fins al Tibidabo té més premis: veure de prop el Sa-grat Cor d’Enric Sagnier i visitar el Parc d’Atrac-cions del Tibidabo (Pl. Tibidabo, 3). És el tercer més antic del món i combina atraccions d’aquelles que fan pujar l’adrenalina amb l’encant tradicional que tenia el museu a principis del segle XX, sobretot quan trepitgeu els Museu dels Autòmats.

6

12

7

Camp Nou Per raons òbvies és el major reclam de la zona alta. Els turistes hi acudeixen en peregrinació i més encara des que el Barça marca tendències arreu del món. Precisament el Museu del Barça també és el més visitat de la ciutat. I tot plegat sense necessitat de col·locar vidres de colors a la façana. I sense haver de construir parcs d’atraccions ni zones comercials al voltant.

Monestir de Pedralbes L’antic Monestir de monges clarisses (Baixada del Monestir, 9) és segurament la joia de la corona de la zona alta. El va fundar la reina Elisenda de Montcada i ha vist com creixia la ciutat des de l’edat mitjana. Molt recomanable visitar el museu, el claustre i admi-rar les pintures murals meravelloses de Ferrer Bassa. Es va obrir al públic l’any 1984 o sigui que encara té molts secrets per revelar.

5

4

4

4

4

5

9

9



BARCELONA

CiU i PP pacten bonificacions per compensar les pujades Després de pensar-s’ho molt i de llançar alguns globus sonda l’Ajuntament de Bar-celona s’ha decidit finalment a prendre decisions. I han començat per la revisió de les ordenances fiscals de cara al 2012. A banda d’alguns descomptes i de premiar els bons conductors s’aprecien alguns lleus augments del preu d’alguns serveis públics.

El suport a última hora del PP ha permès reduir algun dels increments previstos amb l’excusa de contribuir a l’estalvi “familiar”.

Àrea Verda gratuïtaÉs la decisió estrella i la més publicitada. Tot com-plint una promesa electoral l’Ajuntament aplicarà la gratuïtat de l’àrea Verda als

residents que no hagin estat sancionats durant el darrer any. També se substitueix l’ús del distintiu del vehicle per una targeta que permetrà ex-treure el tiquet corresponent, que inclourà la matrícula del vehicle.

Per als no residents l’estacionament en Àrea verda s’incrementarà entre el 2 i el 2,6%. Estava previst incre-mentar les zones blaves entre l’1,8 i el 4,1% però en virtut de l’acord amb el PP aquesta mesurà quedarà congelada, si més no fins a l’any que ve.

Preus que pugenAltres taxes municipals que que augmenten són la grua i el dipòsit, un 1,5% i el servei de cremació dels cementiris, un 4%.

Tot i que encara no s’ha concretat el nou Govern municipal ja ha advertit que la taxa anual que paguen els usuaris de bicing augmentarà progressivament durant els propers anys per compensar el dèficit del servei. Segons els nous gestors la ciutat està subvencionant prop d’un 80% del servei, una situació insostenible a mig termini. Trias també va advertir durant la campanya electoral que traslladaria els carrils bici de l’Av. Diagonal a la calçada.

Altres taxes com la del clavegueram o les entrades als museus es mantenen (excepte el Museu Picasso, que s’apuja un euro). L’acord entre partits conservadors ha permès també reduir l’impost de matriculació entre un 3 i un 7%.

BonificacionsL’Ajuntament ha posat en marxa una sèrie de bonifi-cacions: 20% de l’IAE per increment del 10% o més d e la plantilla d’indefinits entre 2010 i 2011, bonificació del 30% en l’Impost de Cons-truccions i obres en els casos que es generi ocupació o el 50% per transmissió de les parades de mercats de pares a fills o entre cònjuges.

Fruit de l’acord amb el PP Trias oferirà també una boni-ficació de l’IBI de fins al 90% per a famílies nombroses, monoparentals o amb fills dis-capacitats en funció del valor cadastral i del 50% per a persones vídues amb rendes inferiors als 900€.


10 Raons per comprar a la zona alta

COMERÇ

Perquè comprar a prop de casa és molt pràctic. Per quina raó hauríem de creuar la ciutat per adquirir uns béns i productes que podem trobar a poc més de 100 metres? Si visquéssim en una urbanització allunyada de tot encara però la zona alta és una de les zones més actives comer-cialment i ens ofereix tanta varietat que no ens la podem acabar.

Perquè l’oferta de la zona alta és selecta i de gamma alta. Cap altra barri de Barcelona pot vantar-se d’oferir productes i serveis de més qualitat que els comerços i centres de la zona alta. Restaurants, concessionaris, bouti-ques, llar... Tots els professionals que ofereixen el millor acaben obrint una paradeta a la zona alta.

Perquè disposeu d’una oferta personalitzada i adaptada a les vostres necessitats. Parlar amb els veïns, conèixer els interessos i les necessitats dels clients és part de la feina dels comerciants. Per això poden afinar més bé i arribar a oferir-vos una oferta personalitzada.

Perquè pots aprofitar el dia per divertir-te molt a prop de casa. Sortir a comprar és sortir a esbargir-se. La zona alta ofereix suficients atraccions com per convertir un procés rutinari i avorrit en un moment d’oci per a tota la família. N’hi ha prou d’aturar-se i veure què passa al nostre voltant: tenim els millors parcs i jardins de la ciutat, nombrosos tallers i galeries d’artistes, museus espectacu-lars, torres modernistes i fins i tot un parc d’atraccions.

1

3 4

2


COMERÇ

Perquè pots aprofitar per dinar o sopar en algun dels molts restaurants que trobareu a la zona alta. Hi ha per a tots els gustos i tots els preus. Si busqueu alguna categoria en particular busqueu al directori de serveis de www.latorredebarcelona.com

Perquè hi ha una gran oferta d’oci infantil. Centres cívics i altres entitats ofereixen una gran varietat d’activitats per als nens petits. Així, mentre estan distrets, pots aprofitar per comprar tranquil·lament.

Perquè hi trobareu el que busqueu. Els clients són els que determinen el caràcter dels comerços. Si els clients són exigents els comerços també ho són. Per això a la zona alta trobareu tots els productes que busqueu i si no els comerciants us assessoran sobre alternatives o sobre on trobar-los: per això són comerciants.

Pel fàcil accés. Per què els comerços de la zona alta estan ben comunicats: en metro, ferrocarrils, autobús, o fins i tot en bici si sou prou agosarats. I si preferiu anar en cotxe trobareu aparcaments públics suficients on deixar tranquil·lament el cotxe.

Perquè és una excusa per passejar per la vila i fer una mica de vida social. De casa a la feina, de la feina cap a casa altra vegada... Baixeu al carrer i descobriu com n’anés d’agradable viure el barri. Sovint trobem a faltar el caliu de la vida de pobles, però és que a la zona alta en-cara en queda una mica de l’esperit de la vila. Aprofiteu-lo perquè és molt enriquidor, sobretot per als nens i nenes.

Perquè pots aprofitar per anar al cinema. Moltes famílies aprofiten el moment d’anar a comprar per anar al cinema. A la zona alta en tenim tres: Cinesa Diagonal, Gran Sarrià i Renoir Les Corts.

5

7

9

6

8

10


13www.latorredebarcelona.com13 www.latorredebarcelona.com

Salvem la Rotonda de Sant Gervasi

LOCAL

L’edifici de la Rotonda, a la plaça John Fitzgerald Kennedy, està en perill. Una de les vis-tes més conegudes de Sant Gervasi podria quedar ben aviat irreconeixible si pros-peren les obres de remodelació que preveuen enderrocar bona part de l’edifici.

Si voleu contribuir a salvar la Rotonda visiteu www.larotondabarcelona.com

La història de la Rotonda co-mença a principis del segle XX, quan el Dr. Andreu decideix convertir un tros de muntan-ya en una part de Barcelona: el Tibidabo. L’edifici original va ser dissenyat per l’arquitecte modernista Adolf Ruíz i Casa-mitjana i posteriorment va ser ampliat per un dels arquitectes més rellevants del noucentis-me català Enric Sagnier i Villa-vecchia, de qui podeu veure una exposició al CaixaForum aquests dies. Durant molts anys La Roton-da va ser el gran hotel de Sant Gervasi. S’hi allotjaren nom-broses personalitats i va acollir celebracions familiars, batejos i casaments de molts resi-dents. És per això que és un edifici tan estimat pels veïns a banda de ser una icona del ba-rri i un referent del modernis-me català, sobretot la popular torre o rotonda. Però aquella època daurada es va acabar un bon dia. A l’edifici s’hi va instal·lar primer un hospital i després una clínica geriàtrica, fins que l’any 1998 la cons-

tructora Núñez y Navarro el va adquirir.

Degradació planificadaDes del mateix moment va co-mençar a córrer la brama que hi volien instal·lar unes ofici-nes. Però el temps passava i l’edifici restava abandonat. Va malviure així prop de deu anys fins que es van fer públics els plans del propietari: remode-lar l’edifici històric protegit per convertir-lo en unes oficines modernes. Per aconseguir-ho Núñez y Navarro va tramitar la llicència i va aconseguir que l’Ajuntament aprovés un pla urbanístic que legitimava les obres.

Aquestes obres permetran elevar una planta més l’edifici guanyant alguns metres qua-drats, i facilitaran la construc-ció de cinc plantes de pàrquing subterrànies. El problema és que per fer tot això s’haurà d’enderrocar part de l’edifici protegit i tota l’ampliació que va fer Enric Sagnier. És a dir que La Rotonda deixarà de ser un edifici Modernista i Nou-

centista per esdevenir una cosa bastant rara. I tot ple-gat deixant de banda que la finca es troba protegida per una Fitxa de Patrimoni que limita moltíssim les modifi-cacions de l’obra original.

De fet altres propietaris han provat al llarg d’aquests anys de remodelar construccions de l’entorn i sempre han rebut la negativa per part de les admi-nistracions al·legant el períme-tre de protecció urbanística de l’Avinguda Tibidabo. I encara n’hi ha més: els veïns comp-ten amb un informe de tècnics del districte que “no considera adequada l’aparició de cossos edificats per damunt de l’altura reguladora teòrica tant propers als cossos protegits, el valor arquitectònic dels quals i so-bretot el de la pròpia torre que-darien qüestionats”.

MobilitzacióPer tot plegat els veïns i veïnes i centenars de seguidors s’han mobilitzat per impedir unes obres que canviaran d’una revolada l’aspecte d’una part

de Barcelona tan emblemàti-ca com la Avinguda Tibidabo. Però a hores d’ara els veïns se senten desemparats i no saben a qui més acudir. Han presentat dos recursos con-tenciosos-administratius al Tri-bunal Superior de Justícia de Catalunya però les resolucions podrien arribar molt tard si no es prenen mesures cautelars. A més, ara els han dit que com que han acudit als jutjats ja no hi ha negociació possile, però és que han acudit als jutjats perquè ningú no els feia cas.

L’Ajuntament de la seva banda argumenta que les associa-cions de veïns demanaven que s’intervingués davant l’estat de degradació de l’edifici i que s’ha tingut molta cura en ca-talogar i determinar quin és el valor de l’edifici i com s’han de tractar els elements que hi són presents.

Als veïns només els queda doncs continuar amb la seva campanya tot esperant que si-gui la ciutadania qui digui que ja n’hi ha prou d’aquest color.

Aquesta és la imatge tradicional de la faça-na lateral. Ara està coberta de bastides.

Aquesta és una imatge facilitada per la Plataforma Salvem la Ro-tonda on es veu com quedarà l’edifici després de la remodelació.



SALUT

Alerta, que vénen els àcars

La UE proposa suprimir les dates de caducitat

Si la passada primavera va ser especialment dura per als que no poden suportar el pol·len ara seran els al·lèrgics als àcars els qui hauran de calçar-se. L’allargament de l’estiu i l’arribada sobtada de les pluges torrencials afavorirà la presència d’àcars. Són animals microscòpics que habiten a la pols i que necessiten humitat per viure. La seva presència no està relacionada amb els canvis climàtics, com sí que ho està el pol·len. Ells apareixen quan es donen condicions adequa-des d’humitat, o sigui que una tardor amb concentració de pluges els serà molt beneficio-sa.

La medicina ens proporciona avui vacunes i antihistamínics que disminueixen els símp-tomes i eviten grans conges-tions però es detecta en el sistema sanitari una manca

Cada any a la Unió Europea es llencen a les escombraries prop de 90 tones de menjar en bon estat però amb la data ca-ducada. I mentrestant el núme-ro de persones que viuen sota el llindar de la pobresa arriba a 79 milions a tot Europa.

Ara podríem discutir sobre si hi ha un excés d’oferta, o potser un desajust entre el preu de venda i les rendes dels com-pradors... Però el cas és que els països més poderosos de la Unió Europea ja han decidit que la culpable de tot plegat és la data de caducitat dels aliments.

És un tema de debat habi-tual el de la caducitat. Tots coneixem algú a qui tant se li’n dóna, algú que pensa que si els aliments tenen bon color, olor i sabor no cal amoïnar-se per la data de caducitat que

d’especialistes en una àrea que creix cada dia. Segons les dades del ministeri de salut una de cada quatre persones pateix alguna al·lèrgia. Les més popu-lars són al pol·len o als àcars però no són menyspreables les dades sobre al·lèrgics als animals, plantes, fruits secs o fins i tot a components químics: la coneguda com síndrome de sensibilitat química múltiple, que provoca greus efectes quan el malalt s’exposa a pla-guicides, metalls, dissolvents o perfums, per exemple.

La medicina, doncs, aporta solucions, millors o pitjors, però el que es troba a faltar són met-ges especialitzats en al·lèrgies i, en general, estudis específics tenint en compte que ja són una àmplia minoria els qui pateixen al·lèrgies i ja veurem si no acaben sent la gran majoria, al pas que anem.

s’indiqui a l’envàs. Fins avui la majoria pensàvem que aquesta actitud arrauxada acabaria tard o d’hora malament, amb unes bones cagarrines com a poc.

Doncs ara els eurodiputats vénen a donar la raó a aquests arrauxats i denuncien que la normativa, extraordinàriament exigent, és excessiva. I per això la comissió de medi Am-bient del parlament Europeu està valorant diverses idees per millorar l’eficiència de la cadena alimentària a partir d’un informe presentat per la diputada danesa dels conser-vadors i Reformistes Europeus, Anna Rosbach. L’objectiu: evitar la destrucció de menjar després que hagi caducat. I la pregunta que ens fem nosal-tres és si aquests productes serviran per alimentar els pobres o bé seran reintroduïts al mercat de consum...



SALUT

La pubertad precoz puede ocasionar problemas de autoestima, depresión y ansiedad

A medida que pasan los años, la pubertad está empezando en edades más precoces. Los pediatras consideran que la pubertad se inicia a partir de los 9 años en las niñas y a los 11 años en los niños. Si la niña empieza entre 8 y 9, hablamos de pubertad adelantada y si lo hace antes de los 8 años, se trata de una pubertad precoz. Ésta última se estudia con el endocrinólogo para intentar frenarla. En niños, se considera pubertad precoz si se inicia antes de los 9 años.

A lo largo del último siglo, la edad de la primera menstrua-ción de las niñas ha ido dismi-nuyendo tanto en países de la Europa industrializada como en Estados Unidos dada la mejoría en la nutrición y salud en general. En un Symposium de Endocrinología español del año 2005 ya se hablaba de

una tendencia secular en el adelantamiento del desarrollo puberal. Factores ambientales como la obesidad, el estrés y disruptores endocrinos (sustancias químicas capaces de alterar el equilibrio hor-monal, como por ejemplo el bisfenol A que se utiliza para fabricar muchos productos industriales, los fitoestrógenos naturales presentes en algu-nos alimentos,hidrocarburos aromáticos policlorinados... ) pueden influir en el inicio de la pubertad. Asimismo, de deben tener en cuenta los factores genéticos y familiares.

La pubertad se produce por un despertar, de causa descono-cida, de la compleja maqui-naria neuroendocrina que tene-mos. Entrar en la pubertad es un paso muy importante de la vida reproductiva. El Dr. José Mª Gairí, Jefe de la Unidad de Hospitalización Pediátrica de USP Dexeus, destaca que “el inicio de la pubertad sigue un patrón familiar y, por tanto, los factores genéticos son impor-tantes. Además, hay que tener en cuenta los factores ambien-tales (enfermedades crónicas, aspectos nutricionales, niñas que migran de países pobres a ricos e inician la pubertad más precozmente, adopciones internacionales, enfermeda-des infecciosas frecuentes,

polución ambiental, exposición a determinados productos químicos, etc.).

Las situaciones o vivencias de estrés familiar o social produ-cen un desarrollo puberal más precoz. El status socioeco-nómico, estructura familiar, nivel de educación parental y ocupación de los padres predicen que a mejor situa-ción, menarquia (primera regla) más precoz. No obstante, una situación de estrés como una guerra u otro extremo como una nutrición muy pobre pro-duce retraso puberal.

El signo más precoz de inicio de pubertad en la niña es la aceleración de la velocidad de crecimiento y en el niño el aumento del volumen testicular por encima de 3 ml. En el niño es fácil de valorar si ha en-trado en la pubertad, no tanto en la niña, ya que si no hay vigilancia frecuente de la talla es difícil valorarlo. En cambio, cuando aparece el desarrollo mamario es un signo evidente de la pubertad.

La primera regla es un buen marcador de pubertad pero tardío. Sin embargo, el Dr. Gairí declara que “no hay correla-ción estricta entre el inicio del desarrollo mamario y la menar-quia. El tiempo entre ambas

es más corto si la pubertad es tardía que si se inicia antes”.Una excesiva ganancia pon-deral los primeros 9 meses de vida es un predictor importante de menarquia más precoz. Si el índice de masa corporal es más elevado a los 3 años de vida,la pubertad será más precoz .Al revés ocurre con los varones: los maduradores más precoces suelen estar menos obesos pero si engordan más los primeros años de vida, sue-len presentar la pubertad más tardía.

Los efectos a largo plazo de una pubertad más precoz se debaten, ya que aún no se han llegado a conclusiones científi-cas. El Dr. Gairí afirma que “no sé sabe si este mayor tiempo de ciclos hormonales implica mayor riesgo para algunos cánceres ginecológicos”.

Sobre la situación psicológica, la pubertad precoz puede oca-sionar problemas de autoes-tima, depresión y ansiedad. “El tema es más controvertido en varones, ya que aumenta el riesgo de fumar, delinquir o experiencias sexuales más precoces pero no de consumir sustancias. No sé sabe si los efectos pueden persistir hasta la vida adulta o si afectan el rendimiento académico”.



SALUT

Vigileu amb les amanides dels fast food

Els urbanites són més sensibles a l’estrès

Recordeu Morgan Spurlock? És artista i productor i va ser l’autor de Super Size Me, aquell docu-mental que advertia contra els perills dels fast food. En aquell reportatge el propi Spurlock s’alimentava durant 30 dies a base d’hamburgueses fins que al final de l’experiment acabava patint obesitat, canvis d’humor, disfunció sexual i danys al fetge.

Aquell documental va posar contra les cordes algunes ca-denes de restaurants fast food. Per millorar la seva imatge van iniciar llavors unes campanyes preconitzant la qualitat dels seus ingredients i promovent una alimentació més equilibra-da. Un gran triomf per a Super Size Me va ser la introducció i la promoció d’amanides en els fast food.

Doncs ara l’organització de con-sumidors Ceaccu s’ha dedicat a

examinar els menús clàssics de les cadenes més famoses i ha descobert que aporten més del 50% de la quantitat diària de sal que hauria d’ingerir una persona al llarg del dia. El problema de les amanides no és l’enciam sinó els complements que es barregen entre les hortalisses: bacon, trossos de pollastre, etc. Segons Ceaccu algú que demani una hamburguesa i una amanida de pollastre estaria ingerint entre 5,3 i 5,6 grams de sal, prop del 100% del recoma-nable a tots els àpats del dia.

Molts d’aquests establiments opten ara per oferir informació nutricional sobre els diversos productes que ofereixen però segons l’associació de con-sumidors aquesta informació no és pas obligatòria i no és completa ni fàcil de llegir i interpretar.

Un estudi internacional divul-gat per la revista Nature revela que aquella creença de què es viu millor als camp és abso-lutament real i a més té base científica.

Els desordres d’ansietat i els canvis d’humor són més prevalents entre els urbanites, fins a un 21 i un 39% respec-tivament, i la incidència de l’esquizofrènia és fins a dos cops superior en les persones que viuen en ciutats.

Segons l’estudi els urbanistes tenen una major resposta a l’amígdala, l’àrea del cervell que controla les emocions i l’humor. Amb les dades obtin-gudes tractaran d’esbrinar la relació entre la psicopatologia i els efectes en els individus amb desordres mentals.

Esperem que la solució no sigui un fàrmac miraculós que eviti trastorns psicològics sinó un veritable canvi de model de vida a les ciutats.


SALUT

El consumo excesivo de alcohol, café y tabaco influyen en la aparición de la osteoporosis.

La Osteoporosis es una en-fermedad que afecta a todo el esqueleto y provoca en los huesos tal fragilidad que hace que se rompan ante impactos de poca intensidad. Se trata de una patología silente: el deterioro progresivo de la microarquitectura del hueso no manifiesta ningún síntoma hasta que el detrimento es tan importante que aparecen las fracturas, con todo su contin-gente de dolor y pérdida de calidad de vida.

La prevalencia de la osteo-porosis en España es del 17%, lo que representa que 3,5 millones de españoles la padecen, aunque se estima que esta cifra es en realidad mucho mayor ya que existe un elevado infradiagnóstico.

Según explica la Dra. Bea-triz Yoldi, responsable de la Unidad de Osteoporosis del

Instituto Universitario USP Dexeus: “Desafortunadamente, podemos prever que más de la mitad de las mujeres que superen los 70 años pade-cerán osteoporosis, que una de cada 5 mujeres de más de 50 años se romperá al menos una vértebra a lo largo de su vida y que una de cada siete se fracturará el fémur. Es más, alrededor del 25 % de las per-sonas con fractura de fémur morirá durante el primer año de su instauración. Resulta clave que los reumatólogos tratemos la enfermedad antes de que surjan las fracturas y si no llegamos a tiempo, al me-nos, evitemos que aparezcan nuevas”.

Aunque generalmente nos centramos en la osteoporosis posmenopáusica dado que la causa más frecuente es el déficit estrogénico, la reali-dad es que esta enfermedad también afecta a hombres y mujeres jóvenes. El equilibrio del metabolismo del calcio está íntimamente relacionado con los niveles de vitamina D, también con las hormo-nas sexuales, la insulina, la tiroidea, la paratiroidea, con la indemnidad de la función renal, de la absorción intestinal e interconectado con procesos inflamatorios crónicos. “Por este motivo, personas con anorexia nerviosa, bronquitis crónica, insuficiencia renal,

artritis, colitis ulcerosa, diabe-tes e hipertiroidismo, por sólo poner unos ejemplos, también son candidatos a padecer osteoporosis” apunta la Dra. Yoldi. Mención aparte merece el factor genético que es deter-minante en alertarnos sobre el riesgo de fractura. “Por eso es crucial que tanto hombres como mujeres vayan al reuma-tólogo si existen casos de frac-turas vertebrales o femorales en familiares de primer rango: hermanos o padres.”

El consumo excesivo de alcohol, el café y el tabaco disminuyen la calcificación de los huesos. Algunos fármacos también interfieren en mante-ner una correcta masa ósea: es el caso de los corticoides, antiepilépticos, protectores de estómago y tratamientos anti-hormonales que se administran en cáncer de mama y de prós-tata. “La colaboración estrecha entre las distintas especialida-des médicas nos permite una prevención adecuada” señala la Dra. Yoldi.

El diagnóstico se basa en una densitometría ósea “que es una técnica cómoda con míni-ma irradiación que nos orienta hacia la cantidad de calcio que contienen los huesos, y se acaba de perfilar con los ante-cedentes familiares y persona-les de paciente, el análisis de sangre y de orina y las radio-

grafías que detecten posibles fracturas que hubieran pasado desapercibidas. Valorándolo todo decidimos el riesgo de fractura y el tratamiento ajusta-do a cada subtipo de osteopo-rosis” explica la Responsable de la Unidad de Osteoporosis de USP Dexeus.

En algunos casos es suficiente con recomendar una dieta con apropiado aporte de calcio y vitamina D e insistir en la prác-tica cotidiana de ejercicio aeró-bico; en otros, tendremos que recurrir a los fármacos. “Los tratamientos para la osteopo-rosis son seguros y variados, podemos actuar en distintos elementos que conforman el entramado óseo y disponemos de múltiples vías de adminis-tración y posología por lo que no es difícil encontrar alguno con el que el paciente se sien-ta cómodo.

Las pautas terapeúticas son largas, estamos hablando de años de duración. Los estudios epidemiológicos arrojan tasas de abandono de tratamientos que superan el 60 % por lo que es fundamental un buen entendimiento médico-pacien-te para lograr un cumplimiento correcto” sentencia la Dra. Beatriz Yoldi.

El Servicio de Reumatología del Instituto Universitario USP Dexeus apuesta por tratamien-tos individualizados para cada paciente, teniendo en cuenta las técnicas de cuantificación de masa ósea e imagen y la causa de la fragilidad ósea para instaurar. El objetivo es evitar las fracturas para alcan-zar y disfrutar de una tercera edad plena.


Clínica Aparicio y sus Especialistas.

El Dr. Carlos Aparicio está considerado uno de los mayo-res expertos mundiales en implantología, específicamente en campo de los implantes zigomáticos. Es referente mundial y ponente habitual en los foros más reputados en esta materia. Además, es autor de una técnica propia que mejora los resultados para la colocaci-ón de implantes zigomáticos en bocas con poco hueso.

Clinica Aparicio es un hospital dental con especialistas en todos los campos orales. For-man un equipo multidisciplinar e internacional, son un centro modélico para sus colegas y alumnos dentistas de toda Europa. Si la complejidad del caso lo requiere, el paciente es estudiado en sesión clínica por los doctores para confeccionar

un plan de trabajo consensua-do. El resultado: la excelencia.

También son un centro de in-vestigación reconocido, por ello sus publicaciones científicas se recogen en revistas de difusión internacional. Imparten cursos de formación para dentistas postgraduados. Son un modelo de formación preferente a nivel nacional e internacional, ello les proporciona la oportunidad y obligación de incorporar los últimos avances científicos en el centro.

¿Qué ofrecen? Solución a Casos Complejos. Todo en un solo Centro.

Desde el año 1985, realizan rehabilitaciones dentales de gran complejidad y ofrecen tra-tamientos punteros en todas las especialidades de la odontolo-gía moderna. Por ello, son un centro de referencia europeo para la resolución de los casos más complejos, tales como: 1. Los problemas derivados de la pérdida extrema del hueso maxilar; 2. La necesidad de interactuar diferentes especi-alistas en el mismo paciente o 3. La resolución de fracasos de tratamientos anteriores de implantes.

Implantología Extrema para bocas con poco hu-eso: Implantes Zigomá-ticos.

En Clínica Aparicio son expertos en solucionar con implantes zigomáticos la atrofia severa del maxilar superior sin injertos óseos y en un solo día. El procedimiento incluye: la eventual extracción de los di-entes considerados inservibles; la colocación de los implantes

y la entrega en unas 24 horas de una prótesis dental fija que se sujeta mediante tornillos sin paladar.

CLÍNICA APARICIORda. Gral. Mitre, 72-74 bajos 08017 BARCELONATEL. (+34) 93 209 43 42 www.clinicaaparicio.com [email protected]

Clínica Aparicio Implantología extrema y solución a casos complejos

Dr. Carlos Aparicio Director Médico Clínica Aparicio

SALUT


Què és “Uñas de Cine” i com va començar?

BELLESA

Uñas de Cine” va néixer amb el propòsit de fer la vida més agradable al nostres clients, i de proporcionar-los totes les nove-tats del mon de la estètica .

Quins serveis es donen en aquest centre?

Al nostre centre pots gau-dir de tractaments facials i corporals, ungles de gel i porcellana,manicures i pedicu-res, depilació Laser i la manicu-ra Shellac que es la revolució en les manicures.

Què son les ungles de gel i de porcellana?

Les ungles de porcellana es fan amb un líquid especial i

UÑAS DE CINE

Pg. Reina Elisenda de Montcada, 7 · 93 252 15 99

pols de porcellana. Les de gel com el seu nom ens indica es construeixen amb un material gelatinós.

Quins serveis oferiu a part de les ungles?

Nosaltres tenim un ventall molt gran de serveis, podem ressaltar les nostres manicures ,els massatges, tractaments facials i corporals ,depilacions,etc...

Quines son les ultimes novetats que heu incorporat?

Sempre a la avantguarda de la estètica, oferim dues no-vetats: d’una banda el nostre Laser Lipolític, que desfà les acumulacions de greix, i la

manicura permanent Shellac, revolució mundial en el mon de les ungles.

Us agradaria expandir-vos i fer una cadena de centres de estètica?

Si,ens agradaria molt expandir-nos,molta gent ens ho diu i ens ho demana i segurament en un futur no molt llunya hi hauran mes centres “Uñas de Cine” per Espanya.

Deu consells per tenir un pit ferm abans, durant i després de l’embaràs

BELLESA

1. Cura dels pits. Deixa’t aconsellar per una llevadora per saber quina és la millor posició per col·locar els pits, com situar l’esquena i el clatell, etc., durant l’embaràs i un cop hagis donat a llum.

4. El sostenidor adequat. Escollir el sostenidor ade-quat és fonamental per a lluir un pit bonic. El sostenidor ha d’embolicar el pit sense comprimir i ser de la talla adequada. Per esbrinar les teves mesures pots consultar amb professionals del sector en botigues especialitzades.

7. Pes equilibrat. L’aprimament i l’augment de pes en els pits comporta riscos en l’elasticitat de la pell. És quan apareixen les estries. Intenta mantenir un pes equilibrat i no et preocupis pel canvi de mida dels teus pits, és normal. Porta sostenidors adaptats al canvi de volum i utilitza cremes antiestries. Durant la lactància, comprova en les indicacions si pots usar-les o no.

10. Avantatges de la lactància. Gràcies a la lactància, el teixit del pit no es veu alterat en el procés de canvi entre els pits volumi-nosos de l’embaràs i els que donen de menjar al nadó. Si dónes de mamar al teu petit ajudaràs no només a la seva salut, sinó també a la teva, ja que la lactància estimula el procés de recuperació del cos femení i la tornada a la normalitat. T’aconsellem que, quan arribi el moment, el vagis deixant de forma progressiva perquè el pit s’adapti a deixar de produir llet.

Si vols més informació sobre aquest i altres temes relacionats amb l’embaràs, des de Belleza Activa t’aconsellem que consultis el bloc de les nostres amigues de Mibebéyyo.com

• Textos: Àngels Marín i Elisabet Parra (www.bellezaactiva.com)

2. Mugrons humits. Per protegir els mugrons de les irritacions causades per la humidificació, has d’assecar-los i aplicar una crema regenera-dora després de cada presa.

5. Massatges estimulants. Els massatges circulars esti-mulen la circulació sanguínia i propicien la renovació cel·lular del pit. La pell queda tonificada i l’escot més ferm.

8. Practicar esport ben equipada. Fer exercici ajuda a reforçar la fermesa del pit, encara que s’ha de fer amb el sostenidor adequat. Pots realitzar exer-cicis amb una cinta elàstica específica i amb pesos o amb una pilota que permeten refor-çar i estirar els músculs que sostenen el pit. T’aconsellem que practiquis ioga.

3. Dutxes d’aigua freda. L’aigua freda sobre la pell del cos actua com un tensor que tanca els porus i dóna frescor al teu escot. Per aconseguir-ho has de fer ús de l’aigua freda cada dia i evitar els banys en aigua calenta, que estoven la pell.

6. Reafirmar amb cremes. Per millorar els resultats dels massatges pots aplicar-te una crema reafirmant de bust, encara que no durant l’embaràs i la lactància, tret que la crema indiqui que no existeixen incom-patibilitats. Durant l’embaràs és aconsellable l’ús d’oli d’argan o de rosa mosqueta per evitar l’aparició d’estries.

9. Protecció enfront del sol. Les cremades del sol en zones de la pell fràgils, com els pits, són molt nocives i poden provocar l’aparició de lunars malignes. Encara que amb l’arribada del fred és menys freqüent l’exposició solar, si viatges a algun país tropical t’aconsellem que utilitzis una crema solar d’alta protecció o que utilitzis la part de dalt del biquini.


BELLESA

1. Higiene. És la primera regla i la més important. Cal netejar la pell del rostre dues vega-des al dia, al matí i a la nit, amb un cosmètic adequat al tipus de pell. Amb l’aigua sola no n’hi ha prou, ja que no és capaç de dissoldre el greix i la brutícia, però tampoc són convenients sabons agressius que puguin alterar el seu pH i produir reaccions indesit-jades a la pell. Després de netejar, cal tonificar amb una loció que estimuli la circula-ció sanguínia, tanqui els po-rus, equilibri i calmi el cutis.

2. Hidratació. La pell ten-deix a la pèrdua d’aigua i cal

reposar-la. Per fora, amb un cosmètic cada dia, és clar adequat al tipus de pell, i per dins bevent aigua i altres lí-quids. A més de reposar el líquid perdut, l’aigua manté el cos net de toxines i ajuda a l’evacuació intestinal, una cosa molt important per a la pell.

3. Nutrició. Una alimenta-ció equilibrada rica en frui-tes i verdures fresques i en proteïnes de qualitat, com les carns magres i els peixos blaus, contribueix a mante-nir tant l’aigua com el greix de la pell en bon estat. A més, li aporta les vitamines i minerals necessaris perquè es repa-

rant el dia i regenerin la pell, evitant el seu envelliment.

5. Exercici. La pràctica d’un esport, el ball o senzilla-ment caminar mitja hora cada dia afavoreixen la circulació sanguínia i limfàtica, oxige-nant tots els teixits i eliminant toxines, una cosa impres-cindible perquè la pell rebi tota l’aportació de nutrients a través de la sang i es man-tingui ferma i sana. De fet, en els darrers anys els met-ges aconsellen especial-ment caminar millor que qualsevol altre exercici.

6. Protecció solar. L’exposició als raigs ultraviolats és una de les agressions més impor-tants que pateix la pell cada dia, causant el seu envelli-ment més d’altres proble-mes majors. És imprescin-dible utilitzar un protector solar cada dia, adequat al tipus de pell segons el foto-tipus cutani de cada un (pell clara, bruna, sensible, etc.).

ri i brilli. També cal nodrir de forma tòpica, amb cremes de dia que protegeixin la pell de les agressions mediambien-tals com la contaminació o el fum del tabac, una de les causes més importants de degradació del col·lagen.

4. Descans. S’ha dit mol-tes vegades, però és que és absolutament cert: Dormir és sens dubte la millor cura de bellesa, ja que és de nit quan la pell posa en marxa els seus mecanismes de repa-ració natural. És el moment d’utilitzar els cosmètics de nit perquè reposin les substàn-cies actives perdudes du-

Sis cures bàsiques per a la salut de la teva pellMantenir una pell sana, sigui del tipus que sigui, requereix només seguir uns hàbits de vida saludables. Una dieta adequada, dormir prou, una mica d’exercici, la higiene diària, són pautes de tots sabudes, però que sovint oblidem. I no hauríem de fer-ho: serveixen per mantenir la salut de tot l’organisme i, per descomptat, de la pell, que és el major òrgan que posseïm i el que més reflecteix els mals costums. I ho podem resumir tot el que cal fer en sis cures bàsiques.

• Text: Àngels Marin i Elisabet Parra (www.bellezaactiva.com)


Els menús escolars dels nens barcelonins estan clarament per sobre de la mitjana es-panyola, per qualitat dietètica, i per preu. Segons un estu-di realitzat per Eroski Consu-mer entre més de 200 escoles de l’Estat la qualitat dietètica dels menús ha descendit en els darrers tres anys sobretot en les escoles concertades. A Barcelona però ens man-tenim encara al capda-vant de la classificació.

Menús escolars més bons, però bastant més cars

GASTRONOMÍA

L’objectiu de l’estudi era com-provar si els menús escolars compleixen amb les normes que estableix el Ministeri de Sanitat: indicacions com ara el consum de fruita i verdura, peix, reducció dels dolços...

El nivell del país és amb prou feines acceptable i mostra un descens des del darrer estudi d’Eroski Consumer, elaborat fa tres anys. S’aprecia poca ofer-ta de verdura (com a mínim cal

menjar-ne un dia a la setmana), abús dels precuinats, man-ca de peix i excés de dolços. S’observa també una manca d’originalitat quant a la presen-tació dels plats que repercuteix en la salut ja que s’abusa del fregits, arrebossats i empa-nats, plats molt populars entre la quitxalla però excessivament greixosos i calòrics.

A Barcelona els resultats són prou més optimistes. Paguem 6,2€ de mitjana per menú, 1,1 més que la mitjana esta-tal, però a canvi les nostres escoles obtenen una nota de Bé tirant a Molt Bé en com-paració amb l’Acceptable mirant cap avall que mereix la mitjana. De fet els nostres són els únics que superen de llarg la mitjana al costat dels d’Àlaba, Madrid o Navarra.

La diferència és que inclouen verdures, llegums i peix fresc o congelat no precuinat com a mínim un cop per setmana, no repeteixen més de dos cops a la setmana precuinats i dolços i ofereixen fruita fresca com a mínim dues vegades. A més els menús barcelonins destaquen per la varietat i vistositat de les seves guarnicions: enciam i formatge fresc; enciam, ton-yina i olives; patates i pèsols: puré de pomes: enciam i blat de moro.

L’estudi en particular desta-ca la millora qualitativa dels menús de les escoles pú-bliques, majoritàries en la recerca, en detriment de les concertades que han baixat el nivell des de l’anterior es-tudi d’Eroski Consumer.



Ingredientes para 4 personas:

· 300 gr de harina de trigo.

· 3 huevos medios enteros.

· 30 gr de sal.

· 3 cucharadas de aceite de oliva.

· 3 cucharadas de vino blanco para la salsa.

· 300 gr de berenjenas cortadas en cubitos.

· 400 ml de salsa de tomate.

· 150 gr de ricotta fresca.

· 6 cucharas de aceite de olivas.

· 1 dientes de ajo.

· 5/6 hojas de hojas de albahaca.

· 100 gramos de parmesano rallado.

a la sicilianaPappardelle Restaurante DOLCE & VITA

RECETA

1

2

Preparación de la pasta fresca:

Formar un volcan con la harina y dejar un agujero en el centro, romper los huevos dentro de él y añadir sal, aceite, vino y empezar a mezclar despacio durante 15/ 20 minutos hasta formar un compuesto homogéneo y liso. Una vez preparada la masa, dejar descansar 30 minutos en la nevera. Después empezar a estirar la masa manualmente o con máquina de hacer pasta y cortar en tiras de 1 cm. aproximadamente (la masa tiene que ser estirada, y debe quedar lo mas fina posible).

Cortar en cubitos las berenjenas y dejarlas descansar con un poco de sal hasta que saquen sus jugos amargos. Poner en una olla el aceite y el diente de ajo machacado hasta que coja sabor el aceite. Despues sacar el ajo, poner las berenjenas hasta que se ablanden y bañar con vino blanco. Una vez esfumado añadir la salsa de tomate, dejar cocinar unos 10 minu-tos y añadir la ricotta y el albahaca.

Cocinar la pasta en abundante agua con sal durante 4 minutos, escurrir la pasta y dejar acabar la coción por 2 minutos en la salsa. Por último mantecar la salsa con el parmesano rallado y servir.

Preparacion de la salsa:1

2

3

4

5

1

2




Com superar les proves físiques d’oposicions i LCAFE

Els temps de crisi que vivim actualment han reduït les pos-sibilitats de trobar feina i menys encara si el que es busca és tre-ballar a l’administració pública. Estat, Generalitat i ajuntaments han reduït dràsticament el nom-bre de convocatòries. Tot i així, professions com bomber, policia local, agent forestal i Mosso d’Esquadra continuen nodrint-se de més efectius per fer front a les exigències d’oferir una major seguretat a la ciutadania.

Aquest any, el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya ja ha anunciat la convocatòria de 600 noves places per reforçar el cos de policia autonòmica de cara a la promoció 2011-2012. La competència per fer-se amb una d’aquestes places serà cara i ja s’hi han inscrit més de 20.000 joves que somien a vestir algun dia el característic uniforme blau

i vermell del cos de policia de Catalunya. A causa d’aquest alt nombre d’aspirants, les proves d’accés es presenten més difícils que mai i un dels barems tradi-cionalment més exigents són les proves físiques que requereixen una preparació a consciència.

L’avaluació física de la propera convocatòria d’accés al Cos de Mossos d’Esquadra consisteix a fer exercicis de flexió de braços, circuit d’agilitat, cursa llança-dora i la novetat d’aquest any, tracció general.

En què consisteix l’entrenament?Per superar l’avaluació física cal que el candidat es faci una programació general i una d’específica en funció de l’època en que es realitzi el procés d’oposicions. Per això és fonamental començar-se a preparar amb temps.

Els exercicis recomanats per preparar-se correctament són el treball muscular i aeròbic. Tot i que hi ha molts candidats que decideixen preparar-se pel seu compte, a la ciutat de Barce-lona també existeixen diversos centres esportius que ofereixen cursos preparatoris per superar les proves físiques d’accés. Un exemple n’és el Centre Esportiu Municipal de Can Caralleu, situat al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Aquest poliesportiu ofereix un complet programa d’entrenament en grup específic per a la preparació de proves físiques d’oposicions a mossos d’esquadra, bombers, guàr-dia urbana, agents forestals i proves de Llicenciatura en Ciències d’Activitat Física i de l’Esport (LCAFE). L’objectiu final no és altre que el de superar amb èxit les exigents proves d’accés a tots aquests cossos de l’administració pública i la llicenciatura d’esports per ajudar els candidats a obtenir una feina o titulació.

En aquesta activitat es realitzen diferents programacions per a grups i per a individualitats, en funció de l’oposició a la que s’opti, les condicions físiques i d’altres condicionants que tingui l’alumne. Per aquest motiu l’entrenador realitza un anàlisi de l’oposició a la que opta cada alumne, fa un diagnòstic de cada opositor i especifica una programació d’entrenament diari.

La idea del curs no és només en-trenar sinó ensenyar a entrenar

a cadascú. Així doncs, es fan proves de resistència aeròbica, de força i resistència muscular, de natació i d’equilibri. També es realitzen treballs musculars a la sala de fitness, treballs aeròbics dins i fora del centre i, per segons quines oposicions o proves d’accés, també es practi-ca natació a la piscina.

L’entrenament es fa de dilluns a divendres de 9.30 a 11.30 ho-res. La rutina inclou una primera fase d’escalfament, després es procedeix al treball en grups en funció de la programació de cada alumne i, finalment, es fan estiraments i xerrades tècniques. Al llarg de la jornada es fa ús de les instal·lacions del centre com ara el pavelló, la pista d’atletisme, la piscina, la sala de fitness i també es treballa en un circuit exterior per Collserola.

Un altre aspecte fonamental d’aquest curs preparatori són els tests mensuals que es progra-men al llarg de la temporada. Un cop al mes i en cap de setmana, es fa un simulacre de les proves d’accés per tal que l’entrenador calculi el nivell inicial de l’alumne i pugui controlar-ne les evolucions.

CAN CARALLEUCentre Esportiu Municipal Can Caralleu

C/ Esports, 2-8 08017 BarcelonaTel. 93 203 78 74www.claror.cat

ESPORTS


Ja comencen a aparèixer els primers indicis que s’acosta el Nadal i el temps de fes-tes, però amb ells, també s’acosten la solidaritat i les ganes d’ajudar els més neces-sitats. Amb aquest objectiu torna per segon any conse-cutiu el projecte “Buscamos

Solidaritat a la xarxa: tothom pot fer de Rei

Reyes Majos” de miapor-tación.org en col·laboració amb MRW i atrapalo.com.

Des de la web www.reyesma-jos.org, Miaportacion busca persones generoses que es vulguin convertir per un dia en els Reis d’una persona des-

coneguda per a ells, que es convertirà en molt especial al regalar-li una mica d’il·lusió. Aquest any la iniciativa compta amb més de 350 cartes que han de ser ateses i el seu èxit serà aconseguir els volunta-ris necessaris per complir un dels desitjos que hi ha escrit en cadascuna d’elles. Aque-lles persones que desitgin ser un “Rey Majo” poden apun-tar-se a www.reyesmajos.org del 3 al 20 de novembre.

Miaportacion.org és un pro-jecte a la xarxa sense ànim de lucre que pretén comunicar i cobrir les necessitats que té la gent més desfavorida. Intenta donar resposta a una pregun-ta que algunes vegades ens fem: “m’agradaria fer alguna cosa pels altres però no sé què fer”. Aquest projecte solida-ri ha estat creat per Manuel Roca, co-fundador de Atra-

palo.com i intenta actuar com a enllaç entre els més neces-sitats i tothom que els pugui ajudar de diferents maneres.

D’aquesta manera, a miapor-tacion.org hi ha multitud de necessitats reals filtrades per diferents associacions i ONG dedicades als més pobres, als que menys oportunitats tenen i han tingut en la seva vida, com són Arrels Fundació, Càritas, Casal dels Infants, Fundació Pere Tarrés i Intermón Oxfam, entre d’altres. Hi ha necessi-tats econòmiques, de volun-tariat, mèdiques, legals, per paletes, electricistes, o fins i tot purament materials que són tan fàcils de cobrir que només és necessari entrar a miaporta-cion.org i veure qui necessita el que a nosaltres ens sobra. Per a més informació, visi-teu www.miaportacion.org

SOLIDARITAT


La pràctica religiosa cada ve-gada és menys comú entre els joves d’Espanya. Segons l’informe ‘Serie histórica de ín-dices de práctica religiosa de la juventud en España’, que es-tudia la pràctica religiosa dels joves des del 1967, el 55% dels joves es declara catòlic però aproximadament 3 de cada 10 joves d’entre 15 i 29 anys es

Només el 10% dels joves es considera catòlic practicant

consideren ateus o no creients. 7 de cada 10 afirma que la reli-gió té “poca o cap importància” en la seva vida i només el 10% es considera catòlic practicant.

Aquest informe realitzat per l’Institut de la Joventut (Injuve) afirma que aquestes dades es donen per les variables ideolò-giques que es veuen afectades

pels esdeveniments culturals i, per tant, seria més fiable ana-litzar cicles més llargs ja que aquest últim es va començar a fer el 2008. Ara bé, amb les da-des a la mà, podem veure com tots els percentatges han anat caient a un ritme vertiginós.

Quan l’any 1967 es realitzava el primer estudi, el 94% dels joves d’entre 15 i 29 anys es consi-derava catòlic i la gran majo-ria, un 77%, era practicant. En aquest sentit, si comparem aquestes dades amb les ac-tuals, en 44 anys s’han perdut quasi 40 punts en nombre de catòlics i 67 de practicants.

Si continuem seguint aquesta línia històrica, entre el 1967 i el 1975 el percentatge de catòlics va caure 45 punts per situar-se al 32%. Molts apunten que una de les raons podria ser

RELIGIÓ

que a l’església no li va agra-dar gaire el nou mapa polí-tic basat en la democràcia.

De l’any 1975 fins el 2002 el nombre de catòlics va caure de forma no notòria, no obstant, el desembre d’aquell any es va reduir el nombre de catòlics practicants i el percentatge de catòlics va caure 10 punts.

A partir del 2008 el nombre de joves catòlics ha anat caient del 60% que tenia mentre que els practicants s’han estabi-litzat entorn al 10% i els no practicants se situen al voltant del 45%. Alguns experts as-seguren que els joves actual-ment no s’identifiquen amb el catolicisme, entre altres coses, a partir de les idees estancades i retrogrades de la seva màxima institució. • Text: Joan Solé


Una empresa dedicada al mundo de las telecomunica-ciones, ubicada en la céntrica calle Balmes 349, con más de 35 años de experiencia en el sector, actualmente ofrece los mejores servicios de instalación y mantenimiento de antenas de tv, televisión vía satélite, por-teros electrónicos, video-por-teros, cámaras de vigilancia, cerramientos automáticos para

comercios, control de accesos, redes de cableado estructura-do, fibra óptica, etc.

Como agente de T.D.T. em-presa registrada para dar un servicio de calidad, estamos habilitados para regularizar y legalizar las instalaciones de televisión digital terrestre en comunidades de propietarios e individuales. Así como ampli-aciones de nuevos canales y reparaciones con total garantía.

Además somos instaladores ofi-ciales de las principales marcas del mercado como Televés, Golmar, Tegui, Alcad, Ikusi, etc. Por lo que podemos garantizar que todos nuestros productos son de primera calidad y están homologados según la norma-tiva vigente.

Instalaciones de cámaras de vigilancia, con opción de visua-lizar desde el lugar que desees, con lo que usted ayudará a evitar robos o actos vandálicos en su comunidad, negocio, parking, etc.

Especialistas en instalaciones vía satélite, para plataformas extranjeras; (TNSTSAT) de Francia, (PREMIERE) de Alema-nia, (TIVUSAT) de Italia, (SKY) de Inglaterra, (DIGITAAL) de Holanda…

Como instalador oficial de canal plus, le ofrecemos el alta del producto conforme a sus intereses con la instalación inmediata.

Durante este mes le ofrecemos canal plus liga + canal plus liga 2 por solo 16,95.

También como instalador ofici-al de canal plus, le ofrecemos entrar en la casa del fútbol. Siempre los diez partidos de cada jornada de la mejor liga del mundo.

10 de Diciembre, cita que no te puedes perder Real Madrid- F.C. Barcelona

Partido exclusivo para los abo-nados de Canal plus en alta definición.

Si te das de alta en Sateca te regalaremos un pendrive de 2GB.

Y además, con IPLUS, desco-dificador de Canal+ que te permite disfrutar de la Alta Definición y emisiones de 3D, controlar el directo, y pararlo

SATECABalmes, 349 Barcelona T. 934 185 458

Mira el Real Madrid-Barça con Sateca

TECNOLOGIA

cuando quieras (podrás ver las mejores jugadas tantas veces como desees).

No te olvides de consultar nuestros mantenimientos al precio de siempre ahora con material incluido.

Puedes solicitar información de nuestra promoción de video-portero sin obras a precios económicos.

Empresa avalada por nuestro sistema de gestión de calidad internacional ISO 9001:2008


NEGOCIS

Barcelona, sisena ciutat europea on fer negocis

Segons l’European Cities Mo-nitor 2011 un prestigiós infor-me elaborat per la consultora Cushman & Wakefield Barce-lona és la sisena millor ciu-tat d’Europa per fer negocis, precedida per Londres, Paris, Frankfurt, Amsterdam i Berlin. L’estudi s’elabora amb les opi-nions d’alts executius de 500

companyies europees. Barce-lona ha perdut un lloc pel que fa al rànquing de l’any passat però val a dir que des de l’any 1990 ha donat un salt impor-tant des de l’onzena posició.

Els aspectes que més han va-lorat els opinadors han estat la qualitat de vida dels professio-

nals, la disponibilitat de treba-lladors qualificats, el transport intern i la disponibilitat d’espai per a oficines. Barcelona tam-bé apareix a l’estudi com la segona ciutat que millor es promou com a centre de ne-gocis després de Londres. En general els executius valoren el seu model de desenvolupa-ment urbà i l’equilibri entre el desenvolupament econòmic –l’atractiu que ofereix a empre-ses i emprenedors del món- i la qualitat de vida que brinda als seus habitants.

En aquesta mateixa línia, se-gons l’European Attractive-ness Survey, d’Ernst & Young (2011), la capital catalana és la 6a ciutat europea més atractiva per establir-se. I segur que la designació de Barcelona com a capital mundial de la telefonia mòbil entre 2012 i 2018 ha con-

tribuït a millorar la percepció de cara al turisme de negocis. En l’entorn macroeconòmic també es registren diversos indicadors recents vinculats a l’obertura a l’exterior. Aquest és el cas de les exportacions de la província de Barcelona (que el primer semestre de 2011 as-soleixen un volum de 20.962,9 milions d’euros i creixen un 14,7% respecte a 2010) o la in-versió estrangera productiva a Catalunya –que ha crescut un 11% respecte a l’any anterior. Això per no parlar de l’activitat turística que experimenta in-crements interanuals superiors al 15% de les pernoctacions i la despesa dels visitants.

Per tot plegat Barcelona s’ha situat entre les ciutats de referència europees i la millor de les espanyoles.


NEGOCIS

El preu dels pisos continua baixant

Una medalla d’or costa 40 milions d’euros

Segons l’índex immobiliari Fo-tocasa el preu dels pisos i ca-ses ha baixat una mitjana d’un 0,7% a l’octubre amb la qual cosa ja s’acumula una baixada d’un 6,4% des de finals de 2010. Catalunya és la tercera comunitat on els pisos són més cars (2.757€/m2) per darrera de Madrid i el País Basc, líder amb 3.601€/m2.

Els preus han baixat a totes les comunitats exceptuant Galícia i Múrcia, on han pujat molt lleument, i Castella la Manxa on no hi ha hagut variacions.

En plena època de retallades, quan les administracions redueixen els pressupostos en serveis bàsics passa per alt que ningú recordi la gran quan-titat de diners que es gasten les administracions públiques en l’esport.

Probablement el futbol s’emporta el premi gros tenint en compte que és considerat un bé públic d’interès general però tots els esports olímpics exigeixen un pressupost extra a les administracions públi-ques.

Uns investigadors de l’àrea d’economia en l’esport de la Universidad Carlos III de Madrid han calculat que cada medalla d’or d’un atleta en uns Jocs Olímpics té un cost de 40 milions d’euros per al país sencer.

Per províncies la més cara és Guipúscoa (3.887 €/m2), se-guida de Biscaia (3.616 €/m2) i Barcelona (2.962 €/m2). La més barata és Ciudad Real (1.420 €/m2).I pel que fa a les ciutats To-ledo és la que ha vist un major descens, 3,1%, després Girona i Castelló, un 1,7 per cent i després Saragossa, Sevilla i Santander amb 1,5.

L’any 2007 la mitjana de preu dels pisos a Espanya va arribar al seu punt culminant: 2.952€/m2, i des de llavors ha acumulat una caiguda d’un 27,6%.

Per arribar a aquesta conclusió els investigadors han mesu-rat el nombre de medalles en funció de la despesa gover-namental en esport i així han descobert quina despesa extra és necessària per guanyar una medalla més. És bastant conegut i no prou denunciat que els resultats esportius a nivell de seleccions són una conseqüència de la inversió de cada Govern en esport cosa que ens hauria de fer reflexionar sobre la manera com gastem els diners públics.

Països com Finlàndia, Suècia, Suïssa o fins i tot França o Alemanya no guanyen tants mundials ni eurocopes però sembla que els hi va prou bé últimament, i potser té a veure amb què no fan servir els impostos per guanyar copes de llautó.

36

AGENDA

Cant CoralA càrrec dels alumnes de l’Academia Marshall. Selecció de les bodes de les millors obres d’òpera en format concert.

Data: Dijous 17 de novembre, 19 h. Lloc: Espai Cultural Pere Pruna

........................................................

Víove Jornada Delgado (veu, soprano i violoncel), Tanja Schilinski (veu mezzosoprano), Núria Viu (veu contralt) i Alberto Ubíria (violoncel) interpreten un repertori ple de diferents sonoritats, harmonies i ritmes apte per a tots els públics. Cal inscripció prèvia.

Data: Dissabte 19 de novembre, 18 hLloc: Centre Cívic Can Castelló.

........................................................

Concerts al soterraniOrganitzats per la Coordinadora de Rock de Sarrià. Preu: 3,06€

Data: Divendres 25 de novembre i 16 de desembre a les 22 h. Lloc: Centre Cívic de Sarrià. NATURA

Matinals de CollserolaRecorreguts guiats al Parc de Vallvi-drera, Santa Creu d’Olorda i Can Coll. En grup. Cal reserva prèvia. Lloc: Consorci del Parc de Collserola Crtra. de l’Esglèsia, 92 Tel. 93 280 35 52

. TEATRE

La gota malayaLa companyia Abajofirmantes presenta una representació teatral

INFANTIL

Jo vull jugar!Sessió de contes protagonitzats per la Suri, una nena que no volia ser una nena perquè sempre li tocava anar a vendre al mercat i mentrestant el seu germà anava a estudiar.

Data: Dijous, 17 de novembre, 17.30 h Lloc: Centre Cívic de Sarrià

........................................................

Palla, fusta i pedra Espectacle de titelles a càrrec de Galiot Teatre. Preu: 3,50€

Data: Dissabte 19 de novembre, 18 h. Lloc: Espai Cultural Pere Pruna

........................................................

El cargol Mossi i el cuc Conte a càrrec de la Companyia La Closca. Edat recomanada a partir de 3 anys.

Data: Diumenge 20 de novembre, 12 h. Lloc: Centre Cívic Vil·la Florida

........................................................

Ponis i tren elèctric El Parc de l’Oreneta ofereix ponis per a infants de 3 a 12 anys (dissabtes i diumenges i festius d’11 a 14 h., 6€ i un tren elèctric (diumenges i festius d’11 a 14 h., 1,50€)

Lloc: Parc de l’Oreneta. Montevideo, 45

........................................................

EcojoguinaTaller per aprendre a fer joguines reciclades.

Data: Divendres 9 desembre, 18.30 h.Lloc: Centre Cívic L’Elèctric

........................................................

El senyor HivernasEspectacle infantil. A càrrec de la Companyia La Tàbola. Preu: 3,50 euros

Data: Dissabte 17 desembre, 12 h.Lloc: Espai Putget MÚSICA

Música moderna Concerts de música Moderna Combos. A càrrec dels alumnes de l’Escola de Música Sant Gervasi.

Data: Dimecres 16 novembre, 19h.Lloc: Espai Putget

........................................................

Jazz amb copa Un seguit de concerts que juguen amb la improvisació i la mescla d’estils

Data: Dijous 17 de novembre, 20 h. Toma 4. Dijous, 15 de desembre: BoMoBo Trio.Lloc: Centre Cívic Casa Orlandai

Documentals de la RepúblicaProjecció de documentals de la República 1931-1933 i 1934-1936. Noticiaris de Laya Films. Fuego en España.

Data: Tots els dimecres de novembre a les 20.30 h. Consulteu el programa

Lloc: Centre Cívic de Vil·la Florida. EXPOSICIONS

1.000 rajoles catalanes Mostra d’artesans catalans dels segles XVI al XIX.

Data: Fins al 22 de novembre.Lloc: Centre Cívic Casa Sagnier.

........................................................

Posada en escenaEl teló com a pròleg visual de l’obra de Rothko i del teatre. La pintura i el teatre sempre han estat relacionats al llarg de la història, la pintura com a mitjà utilitzat per a la imatge teatral i, al mateix temps, el teatre ha estat l’estímul i model per a la pintura.

Data: Fins al 25 de novembre Lloc: Espai Cultural Pere Pruna.

La mirada d’un nenSorprenent conjunt d’imatges realitzades per nens i nenes on recullen moments molt importants de la seva vida: les vivències els seus sentiments i les seves emocions.

Data: Del 5 al 31 de desembre Lloc: Centre Cívic Vil·la Florida.

que convida a la reflexió sobre el mal-tractament psicològic entre homes i dones.

Data: Dijous, 17 de novembre, 19 h..Lloc: Centre Cívic de Sarrià .

XERRADES

Els boscos del marQuan pensem en un bosc, pen-sem en arbres; però també hi ha estructures vegetals o animals que fan columnes i desplacen nutrients amunt i avall dins l’aigua, i alhora serveixen de refugi a altres espè-cies. Son els boscos del mar i els oceans. Josep Maria Gili,Institut de Ciències del Mar , CSIC

Data: Dimecres 16 de novembre, 19 h. Lloc: Centre Cívic Casa Orlandai.

........................................................

La poesia de postguerra Cap a 1930, les circumstàncies polítiques afavoriran una literatura compromesa i, aviat la Guerra civil incrementarà en els escriptors la voluntat de prendre partit, i la mort, la presó o l’exili espera a no pocs d’ells.

Data: Divendres 18 de novembre, 18 h.Lloc: Espai Cultural Pere Pruna

........................................................

HomeopatiaIntroducció al món de la ho-meopatia a càrrec d’Anna Pinsach, metgessa homeòpata.

Data: Dimecres 23 novembre, 19 h. Lloc: Espai Putget

I MÉS...

Sarrià-Sant Gervasi

CINEMA

www.latorredebarcelona.com

Una mirada matemàtica CosmoCaixa acull Imaginary una exposició que ens ajuda a comprendre la complexitat de les matemàtiques. I com? Doncs convertint els números abstractes en formes concretes i tangibles que ajudaran a grans i petits a visualitzar les matemà-tiques.

Data: Fins al 20 de novembre.

Lloc: CosmoCaixa. Isaac Newton, 26. T. 93 212 60 50.

Anna Ricci Nova edició del Cicle Anna Ricci de concerts de música clàssica catalana, organitzat per l’ACIMC. Data: 23 de novembre, 20:30 h Música per a guitarra i piano; 30 de novembre, 20:30 h. Lírica clàssica catalana; 1 de desem-bre, 20:30 h Clàssics per a violí i piano; 7 de desembre, 20:30 h Homenatge a XavierMontsalvatge; 14 de desembre, 20:30 h Els colors de la música.

Lloc: Centre Cívic Casa Orlandai

Observacions astronòmiquesSi voleu veure gaudir de l’espectacle del cel de ben a prop cal que visiteu l’Observatori Fabra. Visites els Diumenges i festius al matí (excepte dissabtes), d’11 a 12.30 h. D’octubre a juny visites nocturnes amb reserva prèvia. Consulteu l’agenda a www.fabra.cat.

AGENDA

Diumenges Musicals A càrrec de l’Orfeó de Sants. Entrada: 5,84€ Data: Diumenge 27 novembre, 18.30 h. Lloc: Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”

........................................................

Clàssica a Les Corts El saxo en diferents moments de la història, a càrrec de Fàtima Hidalgo, Gemma Ganzer i Elena León. Preu: 5 € Data: Diumenge 4 desembre, 18 h.Lloc: Centre Cívic Riera Blanca

........................................................

Diumenges Musicals Repertori interpretat pel Cor de cambra Foné, dirigit per Gorka Sierra. Entrada: 5,84€Data: Diumenge 11 desembre, 18.30 h. Lloc: Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”.

........................................................

Concert d’orgue Concert d’orgue a quatre mans a càrrec dels organistes Carme Godall i Guido Lotti. €Data: Diumenge 11 desembre, 21 h. Lloc: Parròquia de Santa Maria del Remei (Pl. Concòrdia, 11).

XERRADES

Què és una doula? Parlarem del paper d’aquesta figura tan desconeguda i alhora tan necessària per viure la mater-nitat de forma plena i confiada. La doula, amb la seva presència, ofereix recolzament emocional i ajuda pràctica a la mare i a la seva família en moments tan vulnerables i màgics com són l’embaràs, el part i sobretot el post part.

Data: Dilluns 21 de novembre, 19 h. Lloc: : Centre Cívic Can Deu

........................................................

Feng shui a l’àgoraCarme Mompó ofereix unes xerrades d’introducció al món del feng shui: “L’energia de la muntanya: quietud, silenci interior i fi de cicle”.

Data: Dimarts 29 de novembre, 19 h. Lloc: Centre Cívic Can Deu.

I MÉS...

Els cafès de Barcelona Si ets un amant del cafè no et per-dis aquesta ruta pels millors cafès de la nostra ciutat. Recorrerem els establiments on han existit els cafès amb més història i els que, encara avui dia segueixen vius. Preu: 9€

Data: Dijous 17 de novembre, 11 h. Lloc: Centre Cívic Can Deu.

Reflexologia podal infantil Taller de reflexologia podal infantil per a pares, mares i nens. Més informació al 654 888 119 o bé a [email protected]

Data: Inici Dimarts 13 de desembre..Lloc: Av. Madrid, 191 Entl. 1a, Esc. A MÚSICA

Clàssica a Les Corts Lisa Gambacciani (flauta travessera), Gheorghe Motatu (violoncel), i Fran-cesc Teixidó (piano) interpreten obres de Haydn, Weber, Farrenc i Teixidó. Preu: 5 €

Data: Diumenge 20 novembre, 18 h.Lloc: Centre Cívic Riera Blanca

Cinema a la carta Cicle dedicat als musicals dels anys 60: “Puente de coplas”, amb Antonio Molina.

Data: Divendres 18 novembre, 17.30 h. Lloc: Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”

........................................................

Cinefòrum Visionat i discussió entorn de la pel·lícula Jo Cristina F. Del director alemany Uli Edel, sobre l’estrall de les drogues en els adolescents.

Data: Diumenge 27 novembre, 17.30 h. .Lloc: Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”

........................................................

La claqueta Projecció de la pel·lícula “Sleepy Hollow” de Tim Burton.

Data: Dimarts 29 novembre, 19 h. Lloc: Centre Cívic Riera Blanca. EXPOSICIONS

Murals sota la lupa Una exposició que mostra els resultats d’una recerca àmplia i rigorosa que ha posat sota la lupa cada centímetre d’una obra mestra: les pintures de la capella de Sant Miquel, al Monestir de Pe-dralbes, pintades per Ferrer Bassa al S. XIV. Són obres inspirades per les devocions franciscanes que representen la passió de Crist, els goigs de la Mare de Déu i diverses figures de sants , una obra mestra de l’italianisme hegemònic en la pintura gòtica del segle.

Data: Fins al 31 de gener de 2012.Lloc: Monestir de Pedralbes. Baixada del Monestir, 9 . T. 93 256 34 34.

........................................................

Inherent Collage de textures, enllaçats de corde, fils, coures, espais buits i colors que busquen l’equilibri de les peces. Obres d’Anna Bafalluy.

Data: Fins al 24 de novembre. Lloc: Centre Cívic Can Deu.

INFANTS

Setmana de la discapacitat Tots som persones, les diferències les creem nosaltres i han de desaparèixer... Per aquest motiu compatirem exposicions, un taller puntual de manualitats, projecci-ons de documentals informatius, taules rodones i una jornada esportiva.

Data: Del 28 de novembre al 2 de desembre.Lloc: Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”

Les Corts

CINEMASarrià-Sant Gervasi

Les Corts

Bibl. Collserola-Josep Miracle Reis Catòlics, 16-34 T. 93 406 91 11................................................................................................

Bibl. Clarà Dr. Carulla, 22-34. T. 93 280 15 47................................................................................................

Bibl. La Llotja Ciutat de Balaguer, 17. T. 417 38 40................................................................................................

Centre Cívic Can Castelló Castelló, 7. 93 241 78 74................................................................................................

Centre Cívic Casal de Sarrià Eduardo Conde, 22-42 T. 93 205 02 29................................................................................................

Centre Cívic Casa Orlandai Carrer Jaume Piquet, 23. T. 93 252 42 62................................................................................................

Centre Cívic Casa Sagnier Brusi, 61 (Jardins Brusi) T. 93 414 01 95................................................................................................

Centre Cívic l’Elèctric Ctra. Vallvidrera Planes, 98. T. 93 205 40 09................................................................................................

Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán Reis Catòlics, 16-34 T. 93 406 90 53................................................................................................

Centre Cívic Vil·la Florida Muntaner, 544 T. 93 254 62 65................................................................................................

Espai Cultural Pere Pruna Ganduxer, 130. T. 93 418 65 37................................................................................................

Espai El Putget Marmellà, 13. T. 93 418 60 35

Bibl. Can Rosés Deu i Mata, 57. T. 419 19 29 ................................................................................................

Bibl. de Les Corts Miquel Llongueras. Riera Blanca, 1-3 T. 93 499 31 07................................................................................................

Centre Cívic Can Deu Pl. Concòrdia, 13 T. 93 410 10 07................................................................................................

Centre Cívic Joan Oliver Pere Quart Comandant Benitez, 6 T. 93 339 82 61................................................................................................

Centre Cultural Les Corts Dolors Masferrer i Bosch, 33-35 T. 93 291 64 62................................................................................................

Centre Cultural Riera Blanca Riera Blanca, 1-3 T. 93 448 04 99

DIRECTORI D’ADRECES

37www.latorredebarcelona.comwww.latorredebarcelona.com

Setmana de la infància Torna la Setmana de la Infància al Pere Quart. Intentem no per-dre mai, el nens/es que portem a dins! Per aquesta setmana, han preparat diferents activitats al voltant de l’Infant. Per a més informació, podeu consultar el web www.ccperequart.com

Data: Del 21 al 27 de novembre

Lloc: : Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”

I ENCARA MÉS

AL WEB!

Concert simfònic El poeta Joan Margarit re-cita els seus propis textos en l’espectacle No era lluny ni difícil musicat per Carles Margarit i amb la participació de Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida.

Data: Diumenge 20 de novembre, 19 h.

Lloc: : Auditori Axa (dins l’Illa Diagonal) Reserva d’entrades al web www.ojc.cat i al telèfon 973 11 02 19. ”


Música a Casa Orlandai

L’Associació Catalana d’Intèr-prets de Música Clàssica pre-senta el X Cicle Anna Ricci “De nosaltres a vosaltres”, creat amb la vocació de difondre les obres més actuals i de més alt nivell creatiu dels compositors catalans amb la col·laboració dels músics professionals socis de l’ACIMC. Després de cada concert s’obrirà un col·loqui en-tre els intèrprets, compositors i públic assistent.

Casa Orlandai. Jaume Piquet, 23. T. 93 252 42 62. Podeu con-sultar el programa de concerts a www.casaorlandai.cat

CULTURA

Titelles al Tibidabo

El Parc d’Atraccions del Tibi-dabo acull fins a finals de no-vembre la 1a Mostra de Titelles a la muntanya màgica. Hi par-ticipen quatre companyies diferents que representen cadascuna un espectacle de titelles utilitzant tècniques tan diverses com titelles fets de globus, d’obres o de guants. Hi ha espectacle cada dissabte i diumenge quatre cops al dia (13, 14, 16 i 17 h.).

Parc d’Atraccions del Tibidabo. Pl. Tibidabo, 3-4. T. 93 211 79 42. Fins al 27 de novembre. www.tibidabo.cat

Vehicles d’ocasió

Del 2 a l’11 de desembre el Saló Ocasió oferirà més de 1.000 vehicles: utilitaris, esportius, berlines, familiars monovolums i fins i tot vehicles de luxe. Les divisions de V. O. de les princi-pals marques, concessionaris oficials i empreses de com-pravenda aplicaran descompt-es i promocions especials. A més l’entitat independent Dekra revisarà tots els vehicles per acreditar el seu bon estat i funcionament.

Fira de Barcelona. Av. Reina Mª Cristina s/n. T. 902 233 200. www.salonocasion.com

Le grand Macabre

El Liceu estrena un gran espec-tacle de La Fura dels Baus. Le grand Macabre és una òpera en dos actes amb llibret de György Ligeti basada en La Ballade du Grand Macabre de Michel de Ghelderode. Inspi-rada en les danses de la mort medievals i la pintura flamenca és una brillant i exuberant peça de teatre amb una gran càrrega irònica i grotesca, centrada en el tema de la fi del món.

Gran Teatre del Liceu. La Ramb-la, 51-59. T. 93 485 99 00. www.liceubarcelona.cat Fins a l’1 de desembre.

TITELLES MÚSICA FIRES ÒPERA


World Press Photo

La Fundació Photographic So-cial Vision organitza per setè any consecutiu l’exposició internacional “World Press Photo”, recull de les 170 ob-res guanyadores del concurs homònim, i coneguda mundial-ment com la principal mostra itinerant de fotoperiodisme i document històric dels princi-pals esdeveniments del 2010. Autèntic fotoperiodisme.

Centre de Cultura Contemporà-nia de Barcelona. Montalegre, 5. T. 93 306 41 00. www.cccb.org Del 23 de novembre al 18 de desembre.

CULTURA

Moda a l’antic Egipte

‘Moda i bellesa a l’antic Egipte’ és una exposició sobre el culte a l’estètica en temps dels fara-ons. Perquè en aquella època tan antiga i amb tanta pobresa i misèria els faraons també disposaven d’estris i tecnolo-gia molt avançada per al seu teu temps. Perruques, pintes, miralls, joies i tota mena de vestits i recipients per al ma-quillatge i els cosmètics con-figuren aquesta exposició .

Fundació Arqueològica Clos. València, 284. T. 93 488 01 88. www.museuegipci.com Fins al 20 de juliol.

Fira d’Alimentació i salut

No és a Barcelona però si sou fans de l’Slow Food i del men-jar ecològic no us sabrà greu acostar-vos a Lleida. A més del Mercat de la Terra, la fira inclou conferències, tallers de cuina, infantils, una secció de Tastos dels productors Slow Food, la 1a Mostra de Formatges de Pastor de Catalunya i el 1r Concurs de Formatges de Pas-tor de Catalunya.

IV Fira d’Alimentació i Salut. Re-cinte firal de Lleida, pavelló 4. Més informació a firaslow.word-press.com 26 i 27 de novembre de 2011

Barcelona Degusta

Barcelona Degusta s’ha con-vertit en una fira anual: la fira dels productes de qualitat i amb identitat pròpia, cuina i salut, noves tendències gas-tronòmiques, receptaris i de-mostracions. Hi seran presents marques i empreses rellevants de productes de qualitat, ali-mentació ecològica, sabors originals, delicatessen... Tam-bé destaquen l’oferta de vins, i les conferències i tallers.

Fira de Barcelona. Av. Reina Mª Cristina, s/n. T. 902 233 200. www.barcelonadegusta.com Del 2 al 4 de desembre.

EXPOSICIONS GASTRONOMIA


OCI

MOTS ENCREUATSPau Vidal

VERTICALS:

1. El Big Mac de la Fatarella i rodalia. Com que fa segles que no es parla, ara me n’he apropiat / 2. Retrogust de poniol. Conta-minació acústica puntual. Enmig de la foscor / 3. Notícia: aboca-hi terra i sortirà un gos. Conducta que mena del jueu a l’holandès / 4. Operació que deixa molts forats per tapar. Els cracs del tapet / 5. Pagès artigaire en plena hidroteràpia. Que fa panxa però encarada amunt / 6. De cop i volta. Arbre fruiter en forma de màquina de fer eines. Lema: Incomplet / 7. Com a au és poc material. Adverbi per un pèl / 8. Enemics de Cada Amiga. Viu a la mar i acabarà a la cassola. Dòlar excarcerat / 9. Es-trany desori causat per illenques gregues. Trajectes en metro per anar cap al bingo / 10. Té tanta força que resulta molt atractiva. L’Eloi transformat en grec / 11. Tira sense vores. Aquesta cara em sona a francesa. Original Versió / 12. Si fa mal no és només per ser un residu. No mossegarà mai la mà que la peixa.

HORITZONTALS:

1. Contrariat?, invertit?: no, discutit per estar contra els abocaments del veí / 2. Model estètic de l’excés cosmètic. Passo però no ajudo / 3. Multiplica per deu. Sovint resulta agradable al final. Multiplica en general / 4. Barretina d’aizkolari. El sorprenent vici dels 106 romans menys un / 5. I aquí onze, però gens sorprenents. Com a càlcul sembla mètric però és matemàtic / 6. Una conífera entre la graveta. Contraccions excessives de la pupil·la (per culpa de les cèl·lules) / 7. Magresa que afligia A. R. Güell. Un auxiliar de primera pel vampir / 8. Preparar la muntura per la desfi-lada. Sembla metàl·lica, però és de fusta (o de carn) / 9. Rarament rar, quan és a terra. Color de fruit tirant a pudent. Al cor dels cignes / 10. Tan com antany. Entre les plantes usneàcies són normals / 11. Origen del món. Aïllament per preservar de la insolació completa. Ara el centre, del món / 12. Un tòpic amb faldilla i mamant whisky. Noi, ets elegit de Déu (i la llei francesa) / 13. Caus en mala posició per culpa del decret tsarista. Com a carta és força permissiva.

FRASES CÉLEBRES

Todo lo que se ignora, se desprecia.Antonio Machado (1875-1939) Poeta y prosista español.

El problema de nuestros tiempos es que el futuro ya no es lo que era.Paul Valéry (1871-1945) Escritor francés.

La enfermedad del ignorante es ignorar su propia ignorancia.Amos Bronson Alcott (1799-1888) Filósofo y profesor estadounidense.

La vida es aquello que te va sucediendo mientras te empeñas en hacer otros planes.John Lennon (1940-1980) Cantante y compositor británico.

Aunque viajemos por todo el mundo para encontrar la belleza, debemos llevarla con nosotros para poder encontrarla.Ralph Waldo Emerson (1803-1882) Poeta estadounidense.

Cuando hay dinero de por medio es muy difícil la libertad.Gonzalo Torrente Ballester (1910-1999) Escritor español.

Un sistema que socializa las pérdidas y privatiza los beneficios está condenado a gestionar mal el riesgo. Joseph Stiglitz (1943). Premio Nobel de Economía 2001.

La derrota tiene algo positivo: nunca es definitiva. En cambio, la victoria tiene algo negativo: jamás es definitiva.José Saramago (1922-2010) Escritor portugués.

La juventud es una enfermedad que se cura con los años.George Bernard Shaw (1856-1950) Escritor irlandés.

No necesito amigos que cambien cuando yo cambio y asientan cuando yo asiento. Mi sombra lo hace mucho mejor.Plutarco (50-125) Escritor griego.

La irregularidad, es decir, lo inesperado, la sorpresa o el estupor son elementos esenciales y característicos de la belleza.Charles Baudelaire (1821-1867) Escritor, poeta y crítico francés.

Los deseos son como los peldaños de una escalera, que cuanto más subes, tanto menos contento te hallas.Arturo Graf (1848-1913) Escritor y poeta italiano. El éxito consiste en obtener lo que se desea. La felicidad, en disfrutar lo que se obtiene.Ralph Waldo Emerson (1803-1882) Poeta y pensador estadounidense.

Lo más ofensivo que pueda lanzarte a la cara tu peor enemigo no se compara con lo que tus amigos más íntimos hablan de ti a tus espaldas.Louis Charles Alfred de Musset (1810-1857) Poeta francés.

La mayoría de las personas abandonan sus vicios sólo cuando les causan molestias.William Somerset Maugham (1874-1965) Escritor británico.

Todo el conocimiento, la totalidad de preguntas y respuestas se encuentran en el perro.Franz Kafka (1883-1924) Escritor checoslovaco.

Esta es la primera época que ha prestado mucha atención al futuro, lo cual no deja de ser irónico, ya que tal vez no tengamos ninguno.Arthur C. Clarke (1917-2008) Escritor inglés de ciencia ficción.

¿Por qué, en general, se rehuye la soledad? Porque son muy pocos los que encuentran compañía consigo mismos.Carlo Dossi (1849-1910) Escritor italiano.



1.SALUD

Clínica de medicina china Guang An Men Tel. 93 490 26 24 www.mtc.es Consulte su caso de forma gratuita.

SaninetAgència de serveis. Neteja de llars, industrial. oficines. Atenció a la gent gran 24h. Llibertat 34 baixos. T 93 415 09 97.

Mª José Jaular Psicóloga Clínica Psicoterapeuta. Adults i adolescents. Pl. Gal·la Placídia, 2. T. 673 328 458

GUIA COMERCIAL més de 1500 comerços de Sarrià, Sant Gervasi i Les Corts a www.latorredebarcelona.com

DE LA ZONA ALTA


Al web, més de 1500 comerços de Sarrià, Sant Gervasi i Les Corts www.latorredebarcelona.com


4. MODA

Joyas- Relojes- OroCompra, venta, subastas. Muntaner, 501 esquina Gral. Mitre. T. 93 212 39 58. Bus 16-17-58-64-74. L7-Putxet

2. ESTÉTICA

3. HOGAR


45

5. DECORACIÓN

6. REFORMAS

7. ABOGADOS Y ASESORES

8. ENSEÑANZA




9. GASTRONOMÍA

T. 93 640 05 85

RÓTULOS PARA COMERCIOSwww.totem-producciones.com

tiendas · escaparates · fachadas



Date post:	20-Mar-2016
Category:	Documents
Upload:	la-torre-de-barcelona
View:	229 times
Download:	7 times

La Torre de Barcelona

Documents