ANY 2013
LA VIGILÀNCIA I EL CONTROL DEL BENESTAR ANIMAL A LA CADENA ALIMENTÀRIA A CATALUNYA
2
ÍNDEX
1. Introducció 3
2. Novetats legislatives 4
3. La situació al món 6
4. La situació a Europa 8
4.1. Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) 9
5. La situació a l’Estat espanyol 11
5.1. Controls oficials d’explotacions ramaderes i durant el transport 11
5.2. Controls oficials a l’escorxador 12
6. La situació a Catalunya 13
6.1. Control del benestar animal a l’explotació 13
6.2. Control del benestar animal durant el transport 16
6.3. Control del benestar animal en el moment del sacrifici als escorxadors 19
7. Activitats de formació 21
8. Estudis en matèria de benestar animal 22
8.1. Estudis europeus 22
8.2. Activitats de recerca en matèria de benestar animal de l’Institut de Recerca i Tecnologia
Agroalimentàries 23
ANNEX: MARC NORMATIU PRINCIPAL 26
3
LA VIGILÀNCIA I EL CONTROL DEL
BENESTAR ANIMAL A LA CADENA ALIMENTÀRIA
A CATALUNYA
1. Introducció
Aquest document és el sisè d’una sèrie de documents sobre la situació del
benestar animal a Catalunya que elabora el Departament d’Agricultura,
Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), l’Agència de Salut
Pública de Catalunya (ASPCAT) i l’Agència Catalana de Seguretat
Alimentària (ACSA), amb la col·laboració de l’Institut de Recerca i
Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).
El document pretén donar a conèixer la situació del sector ramader, del
sector del transport i dels escorxadors en relació amb el benestar animal, i
les actuacions de vigilància i de control que en fan les autoritats catalanes,
com també les activitats de formació i de recerca a càrrec d’institucions
públiques i privades en aquest àmbit.
Tot això s’emmarca en un context mundial i europeu de preocupació de la
població sobre el benestar dels animals, context del qual també tracta
aquesta publicació.
El document recull les dades de 2013 i evita repetir la informació
ressenyada els anys anteriors, de manera que el lector que vulgui
aprofundir en el tema pot consultar els documents de 2007, 2008, 2009,
2010, 2011 i 2012 al web de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària.1
1 http://www.gencat.cat/salut/acsa/
4
2. Novetats legislatives
A partir de l’1 de gener de 2013:
Entrada en vigor del Reglament (CE) 1099/2009, de 24 de setembre, relatiu a la protecció dels animals en el moment de la matança
Aquest Reglament fixa els requisits tècnics que han d’acomplir els
escorxadors per sacrificar animals i preveu la possibilitat que els
avicultors sacrifiquin animals a les seves explotacions per al
subministrament de carn –ja sigui bé per al consumidor final o bé per
a minoristes locals que ho distribueixen al consumidor final, i també
per a l’autoconsum–, però llavors s’ha d'evitar als animals tot dolor,
angoixa o patiment durant el sacrifici o les operacions que hi estiguin
relacionades. Això es tradueix en el fet que els animals només es
poden sacrificar després de ser atordits segons els mètodes i requisits
específics disposats en la legislació.
Un requisit important és la formació del personal que s’ocupa dels
animals i la certificació d’aquesta formació per part de l’autoritat competent. En el cas de Catalunya, el Decret 253/2008,2 de 16 de
desembre, regula la formació en temes de benestar animal.
Els escorxadors han de nomenar una persona encarregada del benestar animal, sota l’autoritat directa del gerent, perquè l’assisteixi en el deure de garantir el compliment de les normes establertes. La
Comissió Europea ha elaborat el fullet The animal welfare officer in the European Union en què es detallen les qualitats, funcions i
qualificacions que ha de tenir la persona encarregada del benestar animal.
La Directiva 2008/120/CE3 del Consell, de 18 de desembre, i el Reial decret 1135/2002,4 de 31 d’octubre, relatius a les normes
2 Decret 253/2008, de 16 de desembre, pel qual es regulen els cursos de formació en benestar animal. Ordre AAM/155/2014, de 19 de maig, per la qual es modifica l’annex del Decret 253/2008, de 16 de
desembre, pel qual es regulen els cursos de formació de benestar animal durant el sacrifici.
3 Directiva 2008/120/CE del Consell, de 18 de desembre de 2008, relativa a les normes mínimes per a la protecció de porcs. 4 Reial decret 1135/2002, de 31 d’octubre, relatiu a les normes mínimes per a la protecció dels porcs. («BOE» núm. 278, de 20/11/2002)
5
LA VIGILÀNCIA I EL CONTROL DEL
BENESTAR ANIMAL A LA CADENA ALIMENTÀRIA
A CATALUNYA
mínimes per a la protecció dels porcs, estableixen que les explotacions porcines han de tenir les truges en grup a partir de les 4
setmanes del cobriment fins a una setmana abans del part.
L’1 de febrer de 2014, es va publicar el Reial decret 37/2014, de 24 de gener, pel qual es regulen aspectes relatius a la protecció dels animals en el
moment de la matança, que desenvolupa el Reglament (CE) 1099/2009 del Consell, de 24 de setembre de 2009, i estableix disposicions específiques d'aplicació a Espanya, en relació amb la formació del personal, el sacrifici
d'emergència fora de l'escorxador i per al consum domèstic privat i la comercialització de productes d'equipament de subjecció i atordiment, entre
altres.
6
3. La situació al món
L’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) és una organització
intergovernamental responsable de millorar la sanitat i el benestar dels
animals al món. La integren cent vuitanta països. Estableix normes que es
fonamenten en principis científics que constitueixen el punt de confluència
per a tots els estats que en són membres.
El benestar animal va ser identificat com una de les prioritats del Pla
estratègic de l'OIE per al període 2001-2005. Els països membres van
encarregar a l'OIE que assumís el lideratge en aquest camp i que, sent
l'organització internacional de referència per a la sanitat animal, elaborés
recomanacions i directrius que abastessin les pràctiques de benestar
animal, reafirmant així la sanitat animal com un component clau del
benestar animal.
Des del maig de 2005, l’OIE ha adoptat deu normes sobre benestar animal
amb el propòsit d’incloure-les en el Codi terrestre i quatre normes per
incloure-les en el Codi sanitari per als animals aquàtics (Codi aquàtic).
Codi sanitari per als animals terrestres Títol 7. Benestar dels animals
Capítol 7.1. Introducció a les recomanacions per al benestar dels animals
Capítol 7.2. Transport d'animals per via marítima
Capítol 7.3. Transport d'animals per via terrestre
Capítol 7.4. Transport d'animals per via aèria
Capítol 7.5. Sacrifici d'animals
Capítol 7.6. Matança d'animals amb fins profilàctics
Capítol 7.7. Control de les poblacions de gossos vagabunds
Capítol 7.8. Utilització d'animals en la investigació i educació
Capítol 7.9. Benestar animal i sistemes de producció de bestiar boví de carn
Capítol 7.10. Benestar animal i sistemes de producció de pollastres d'engreix
7
LA VIGILÀNCIA I EL CONTROL DEL
BENESTAR ANIMAL A LA CADENA ALIMENTÀRIA
A CATALUNYA
Codi sanitari per als animals aquàtics Títol 7. Benestar dels peixos de cultiu
Capítol 7.1. Introducció a les recomanacions per al benestar dels peixos de cultiu
Capítol 7.2. Benestar dels peixos de cultiu durant el transport
Capítol 7.3. Aspectes relatius al benestar en l'atordiment i la matança de peixos de cultiu per a consum humà
Capítol 7.4. Matança de peixos de cultiu amb fins de control sanitari
Aquestes normes s’actualitzen constantment amb la finalitat de tenir en
compte els últims descobriments científics.
La Tercera Conferència Mundial de l’OIE sobre benestar animal es va
celebrar a Kuala Lumpur (Malàisia) del 6 al 8 de novembre del 2012.
L’objectiu principal d'aquesta conferència és donar suport als membres en
l’aplicació de les normes de benestar animal de l’OIE, amb una atenció
particular a les especificitats i les expectatives regionals.
Més informació: Oficina Mundial de Sanitat Animal (OIE)5
5 http://www.oie.int/es
8
4. La situació a Europa
La Unió Europea (UE) reconeix que els animals són éssers sensibles. Per això, un dels seus objectius és garantir que els animals no pateixin un dolor
o sofriment evitables, i obliga les persones que siguin propietàries o posseïdores d'animals a respectar uns requisits mínims de benestar animal.
El marc general d'actuació de la UE sobre benestar animal s'estableix en l'estratègia de benestar animal de la UE 2012-20156. Té els estàndards
mundials més alts de benestar animal.
Les normes harmonitzades de la UE en matèria de benestar animal cobreixen una àmplia gamma d'espècies animals i qüestions relatives al benestar animal:
La Directiva 98/58/CE del Consell, de 20 de juliol, estableix les
normes mínimes per a la protecció de tots els animals de granja.
Altra legislació de la UE estableix normes sobre el benestar dels
animals de granja durant el transport i en el moment del seu atordiment i sacrifici.
Directives específiques cobreixen la protecció de categories
individuals dels animals com vedells, porcs, gallines ponedores i pollastres de carn.
A més dels animals de granja, els animals utilitzats en les proves de laboratori i els animals salvatges en zoològics també estan protegits
per les normes harmonitzades de la UE.
6 Estrategia de la Unión Europea para la protección y el bienestar de los animales 2012-2015
9
LA VIGILÀNCIA I EL CONTROL DEL
BENESTAR ANIMAL A LA CADENA ALIMENTÀRIA
A CATALUNYA
4.1. Autoritat Europea de Seguretat Alimentària
(EFSA)
El benestar animal és una part important de les competències de l'EFSA. El
Panell de Salut i Benestar Animal de l’EFSA és el grup que realitza les
activitats relacionades amb benestar animal. Aquest Grup proporciona
assessorament científic independent a la Comissió Europea, al Parlament
Europeu i als estats membres en tots els aspectes de la salut animal i
benestar dels animals, sobretot pel que fa als animals productors
d'aliments. Els seus dictàmens científics se centren a ajudar els gestors de
riscos a identificar mètodes per reduir el dolor i patiment innecessari dels
animals i per augmentar el benestar dels animals en la mesura que sigui
possible. L’EFSA no té el mandat de donar assessorament sobre qüestions
ètiques o culturals relacionades amb el benestar animal.
La Comissió Europea encarrega a l’EFSA contínuament assessorament
científic en matèria de benestar animal.
A finals de l’any 2013, l’EFSA va publicar tres dictàmens científics sobre el
benestar en els porcs, en les ovelles i les cabres, i en els pollastres i els
galls dindis durant la matança. Aquests dictàmens proposen indicadors de
seguiment i protocols de mostreig per posar en marxa en els escorxadors.
També es va publicar un informe tècnic amb indicacions sobre la manera de
calcular el nombre d'animals necessaris per al mostreig.
Aquest treball es va dur a terme d’acord el Reglament (CE) núm.
1099/2009, relatiu a la protecció dels animals en el moment del sacrifici,
que estableix que els operadors econòmics s'han d'assegurar que els
animals no presenten cap signe de consciència després de l'atordiment i
abans de la mort.
• Dictamen científic sobre els procediments de supervisió en els
escorxadors d'aus de corral
Scientific Opinion on monitoring procedures at slaughterhouses for poultry
10
• Dictamen científic sobre els procediments de supervisió en els
escorxadors de bestiar oví i cabrum
Scientific Opinion on monitoring procedures at slaughterhouses for sheep
and goats
• Dictamen científic sobre els procediments de supervisió en els
escorxadors de porcs
Scientific Opinion on monitoring procedures at slaughterhouses for pigs
• Eina de càlcul de la grandària de la mostra per al seguiment de
l’atordiment en el sacrifici
Sample size calculation tool for monitoring stunning at slaughter
A principis de desembre es va publicar un dictamen científic sobre els
procediments de supervisió en els escorxadors de bovins.
Dictamen científic sobre els procediments de supervisió en els escorxadors de bovins
Scientific Opinion on monitoring procedures at slaughterhouses for bovines
11
LA VIGILÀNCIA I EL CONTROL DEL
BENESTAR ANIMAL A LA CADENA ALIMENTÀRIA
A CATALUNYA
5. La situació a l’Estat espanyol
5.1. Controls oficials d’explotacions ramaderes i
durant el transport
En matèria de benestar animal, l’any 2013, a la totalitat de l’Estat espanyol
es van realitzar 17.129 controls oficials a explotacions ramaderes amb l’obtenció d’una taxa de conformitat del 80%. Així mateix, es van realitzar
10.625 controls oficials durant el transport amb una taxa de conformitat del 89,07%.
En les explotacions ramaderes, les irregularitats que es van detectar amb més freqüència van ser:
Deficiència en la formació del personal que manipula els animals. En
una comunitat autònoma s'ha augmentat l'exigència de la certificació
de la formació, més enllà de la normativa comunitària, cosa que ha augmentat els incompliments relatius sobre aquest punt.
Deficiències documentals: manca o informació deficient del llibre de
registre.
Deficiències estructurals: En porcí, i a causa de la intensificació dels
controls sobre les instal·lacions, les característiques dels estables. En oví, algunes comunitats autònomes han reforçat els controls pel que fa a
mutilacions, de manera que el nombre d'incompliments s'ha incrementat relativament.
I en relació amb el transport, les irregularitats més freqüents detectades van ser:
Documentals (les més freqüents, igual que en anys anteriors).
Vehicles amb deficiències.
Durant el 2013 han continuat els controls sobre els animals transportats en vaixells de bestiar viu. Aquests controls comprenen la inspecció dels vaixells, el control documental dels mitjans de transport terrestres i
marítims utilitzats, el control documental i la inspecció física dels animals en el punt de sortida per comprovar que són aptes per continuar el viatge. A
les comunitats autònomes amb certàmens ramaders, s'ha reforçat el control oficial en aquest tipus d'activitat.
12
5.2. Controls oficials a l’escorxador L’any 2013, a l’Estat espanyol s’han realitzat 5.436 controls de benestar animal a l’escorxador amb la detecció de 1.076 incompliments, fet que
representa una taxa de conformitat del 80,2%.
Els incompliments es classifiquen en: a. Estructurals:
Requisits tècnics de locals i instal·lacions de descàrrega, estabulació i
atordiment. Manteniment d'instal·lacions, equips i estris relacionats amb el
benestar animal i els seus sistemes de verificació.
b. Operacionals:
Maneig en la descàrrega, el trasllat i l’estabulació dels animals. Verificació de l'estat dels animals a l'arribada, respecte de les
condicions de benestar animal i de maneig en els procediments de descàrrega.
Condicions de l'atordiment, del sacrifici o la matança i del sagnat dels animals.
Formació dels operaris, la seva preparació i destresa en el maneig de animals.
Dels 1.076 incompliments, 473 han estat de caràcter estructural i 603, de caràcter operacional.
Dades: Informe anual 2013. Plan nacional de control oficial de la cadena alimentaria 2011–2015
13
LA VIGILÀNCIA I EL CONTROL DEL
BENESTAR ANIMAL A LA CADENA ALIMENTÀRIA
A CATALUNYA
6. La situació a Catalunya
6.1. Control del benestar animal a l’explotació
D’acord amb el Pla de controls de benestar animal a les explotacions
ramaderes elaborat pel Servei d’Ordenació Ramadera del DAAM, els
veterinaris de les oficines comarcals del DAAM han realitzat al llarg de l’any
2013 inspeccions en explotacions ramaderes per verificar la correcta
aplicació de les normes de benestar animal, amb l’obtenció d’un grau de
compliment molt alt, del 94,22% (88,99% el 2012).
El Pla de controls abasta un 5% de les explotacions ramaderes. A les visites
d’inspecció es revisa el llibre de registres de l’explotació ramadera i el
registre d’identificació individual en cas de bovins o altres espècies amb
identificació individual obligatòria, i es comproven les condicions que
estableix la normativa sectorial per a cadascuna de les espècies presents a
l’explotació.
En aquestes inspeccions es valora la formació en benestar animal, que és
obligatòria per als productors de porcí i d’aviram de carn. En aquest sentit,
es comprova si s’ha assistit a algun curs homologat pel DAAM, és a dir, a
cursos adreçats a tècnics veterinaris, ramaders i transportistes que abasten
tant el benestar dels animals en l’explotació com en el transport i en els
moments anteriors al sacrifici i durant el sacrifici, o bé a altres tipus de
cursos.
A més, aquest Pla preveu la realització de controls pel que fa al benestar en
el transport, si el veterinari oficial és present a l’explotació durant la càrrega
o descàrrega d’animals. En aquest cas, es controlen a més les condicions de
càrrega i descàrrega i les condicions del mitjà de transport.
14
TAULA 6. INSPECCIONS DE LES CONDICIONS DE BENESTAR ANIMAL A L’EXPLOTACIÓ
RAMADERA. PERÍODE 2008-2013
ANY Nombre
de controls realitzats
Nombre de resultats amb disconformitats
Taxa de conformitat
2008 1.258 283 77,5%
2009 1.567 316 80%
2010 1.529 236 84,5%
2011 965 134 86,11%
2012 954 105 88,99% 2013 1.159 67 94,22%
Observacions: controls finalitzats
Font: Servei d’Ordenació Ramadera
TAULA 7. BENESTAR ANIMAL A LES EXPLOTACIONS. CONTROL OFICIAL DE 2013
Espècie Cens
d’explotacions Nombre
d’inspeccions Nombre de
disconformitats Taxa
de conformitat
Porcí 5.729 653 40 93,87%
Vedells 3.651 182 11 93,96%
Boví adult 1.670 107 7 93,46%
Oví 2.627 414 17 95,89%
Cabrum 2.050 121 8 93,39%
Èquids 3.562 162 7 95,68%
Gallina ponedora 192 15 5 66,67%
Pollastre 1.285 95 5 94,74%
Conill 1.105 38 1 97,37%
Ànec 103 18 1 94,44%
Oca 53 10 0 100%
Estruç i altres ràtides 48 1 1 0
Gall dindi 181 5 0 100%
Faisà 53 1 0 100%
Perdiu 139 2 0 100%
Codorniu 128 0 0 0
Colom 40 1 0 100%
Total 22.616 1.825 103 94,36%
Font: Servei d’Ordenació Ramadera
En cas d’incompliment, si es tracta d’una infracció lleu, s’emet un
requeriment de correcció que s’envia al ramader amb un termini per
corregir-ho i, si és una infracció greu, o en el cas que la infracció lleu no
s’hagi corregit en el termini establert, es proposa la incoació d’un expedient
sancionador.
La majoria de les disconformitats detectades responen a falta de formació
en porcí, irregularitats per manca de registres documentals i per manca
d’objectes manipulables en porcí i en les instal·lacions que allotgen els
animals.
15
LA VIGILÀNCIA I EL CONTROL DEL
BENESTAR ANIMAL A LA CADENA ALIMENTÀRIA
A CATALUNYA
Així mateix, durant l’any 2013, s’han portat a terme actuacions addicionals al Pla de control i inspecció del benestar animal en explotacions, amb motiu
de l’aprovació del Full de ruta per a l’adaptació del sector porcí a la normativa de protecció animal:
La Directiva 2008/120/CE del Consell, de 18 de desembre, i l’RD 1135/2002, de 31 d’octubre, relatiu a les normes mínimes per a la protecció
dels porcs, estableix que, des de l’1 de gener de 2013, les explotacions porcines han de tenir les truges en grup a partir de les 4 setmanes del
cobriment fins a una setmana abans del part. L’any 2013 es van diferenciar dos tipus de revisions:
Inspeccions incloses a la mostra del Programa de control de benestar
animal en explotació: s’han realitzat totes les inspeccions en les explotacions de reproductores de la mostra del Programa previstes per a l’any 2013 (573, de les 653 incloses al Programa).
TAULA 8. INSPECCIONS A EXPLOTACIONS PORCINES DE REPRODUCTORES PER
COMPROVAR L’ADAPTACIÓ A LA NORMATIVA DE PROTECCIÓ ANIMAL INCLOSES EN EL
PROGRAMA DE BENESTAR ANIMAL. ANY 2013
Mostra Adaptades Adaptades amb alguna deficiència
RER Inactiva/
Baixa
No adaptades (Suspeses d’activitat)
573 514 11 21 15 12
100% 89,0% 1,9% 3,6% 2,6% 2,00%
Font: DAAM
Inspeccions no incloses en el Programa de control de benestar animal
en explotació: són les explotacions visitades que no estaven incloses a la mostra del Programa de control de benestar animal, però que s’han
revisat que compleixen la normativa de benestar animal.
TAULA 9. INSPECCIONS A EXPLOTACIONS PORCINES DE REPRODUCTORES PER
COMPROVAR L’ADAPTACIÓ A LA NORMATIVA DE PROTECCIÓ ANIMAL NO INCLOSES EN
EL PROGRAMA DE BENESTAR ANIMAL. ANY 2013
Mostra Adaptades Adaptades amb alguna deficiència
No adaptades (Suspeses d’activitat)
173 147 14 4
100% 85% 8,09% 2,30%
Font: DAAM
16
6.2. Control del benestar animal durant el
transport
Les actuacions d’inspecció de benestar animal durant el transport
comprenen les inspeccions en explotació, en trànsit i en destinació.
El DAAM ha realitzat un total de 119 controls sobre mitjans de transport,
amb la col·laboració dels Mossos d’Esquadra. En aquests controls es revisa
que els transportistes estiguin autoritzats i disposin de la documentació
establerta per la normativa, i també que el transport dels animals es faci en
condicions adequades i sense patiments.
TAULA 10. NOMBRE D’INSPECCIONS REALITZADES EL 2013 I INCOMPLIMENTS. CONTROLS
EN TRÀNSIT
Boví Porcí Oví/Cabrum Èquids Aviram Conills TOTAL
Nombre de mitjans de transport inspeccionats
16 83 5 3 1 1
10
Nombre
d’inspeccions sense incompliments
11 45 4 1 1 1
8
Nombre d’inspeccions amb incompliments
5 38 1 2 0 0
2
Font: Servei d’Ordenació Ramadera
17
LA VIGILÀNCIA I EL CONTROL DEL
BENESTAR ANIMAL A LA CADENA ALIMENTÀRIA
A CATALUNYA
En les inspeccions de benestar animal durant el transport, les irregularitats
més freqüents detectades han estat:
TAULA 11. IRREGULARITATS MÉS FREQÜENTS EN BENESTAR ANIMAL DURANT EL
TRANSPORT. ANY 2013
Autorització del transportista 17
Autorització del mitjà de transport 19
Documentació sanitària 1
Dades coherents 6
Llibre de registre 8
Certificat de desinfecció 2
Certificat de competència 17
Font: Servei d’Ordenació Ramadera. DAAM
TAULA 12. IRREGULARITATS MÉS FREQÜENTS EN BENESTAR ANIMAL DURANT EL
TRANSPORT PER ESPÈCIE. ANY 2013
Irregularitats Boví Porcí Oví/
Cabrum Èquid Aviram Conills Buit Total
Autorització del transportista
2 12 1 2 17
Autorització del mitjà
de transport 1 15 1 2 19
Documentació 1 1
Dades coherents 1 5 6
Llibre de registre 2 5 1 8
Certificat de competència
2 14 1 17
Certificat de desinfecció 1 1 2
Aptitud dels animals 0
Font: Servei d’Ordenació Ramadera. DAAM
Així mateix, durant l’any 2013 s’han realitzat controls de benestar animal en
el transport en 20 explotacions:
TAULA 13. CONTROLS DE BENESTAR ANIMAL EN EL TRANSPORT A EXPLOTACIÓ: ORIGEN I
DESTINACIÓ. ANY 2013
En destinació: 2
En origen: 18
Font: Servei d’Ordenació Ramadera. DAAM
18
TAULA 14. CONTROLS DE BENESTAR ANIMAL EN EL TRANSPORT A EXPLOTACIÓ SEGONS
ESPÈCIE. ANY 2013
Espècie Caps
Boví 70
Porcí 1817
Oví/Cabrum 500
Èquids 32
Gallines + Faisans 770
Font: Servei d’Ordenació Ramadera. DAAM
TAULA 15. IRREGULARITATS DETECTADES EN ELS CONTROLS DE BENESTAR ANIMAL EN EL
TRANSPORT A EXPLOTACIÓ. ANY 2013
Animals incorrectament
identificats 1
Maneig incorrecte dels animals 1
No disposar de certificat de competència
1
Estructura del mitjà de transport 1
Font: Servei d’Ordenació Ramadera. DAAM
19
LA VIGILÀNCIA I EL CONTROL DEL
BENESTAR ANIMAL A LA CADENA ALIMENTÀRIA
A CATALUNYA
6.3. Control del benestar animal en el moment del
sacrifici als escorxadors
D’acord amb el Pla de control sobre el benestar animal als escorxadors, el
qual es va dissenyar de manera coordinada entre el DAAM i el Departament
de Salut, l’any 2013 es van realitzar 258 controls en matèria de benestar
animal als escorxadors de Catalunya. Arran d’aquests controls es van
detectar 116 incompliments, amb la incoació de 36 expedients sancionadors
i no es va haver de suspendre l’activitat en cap escorxador.
L’any 2010 va començar un pla de supervisió per comprovar l’eficàcia dels
controls oficials i proposar millores per al Pla de control 2012-2015. L’any
2013 es van fer supervisions que van servir per millorar les actuacions de
control de benestar animal en el sacrifici i la versió 3 del pla de control
2012-2015.
TAULA 16. PLA DE CONTROL DE BENESTAR ANIMAL EN EL SACRIFICI. ANY 2013
Controls realitzats
Incompliments detectats
Estructurals Operacionals
Nombre 890 131 180
311
Font: Servei d’Ordenació Ramadera. DAAM
TAULA 17. PLA DE CONTROL DE BENESTAR ANIMAL EN EL SACRIFICI. MESURES
ADOPTADES. ANY 2013
Proposta d’incoació d’expedient sancionador
36
Suspensió d’activitat 0
Requeriment de correcció d’incompliments
311
Notificació a altres comunitats autònomes
26
Altres mesures* 19
*Altres mesures: correspon a inspeccions proposades sobre benestar animal en cas de
detectar incompliments greus a l’explotació.
20
TAULA 18. PLA DE CONTROL DE BENESTAR ANIMAL EN EL SACRIFICI. SANCIONS. ANY
2013
Incoació d’expedient sancionador 1
Sancions impostes 1
En tots els casos en què es van detectar deficiències, es van valorar d’acord
amb el protocol de tramitació de deficiències i depenent de la gravetat del
cas es va enviar un advertiment a l’escorxador o es va proposar la incoació
d’un expedient sancionador.
TAULA 19. SUPERVISIÓ DELS SVO: ASPECTES NO CONFORMES. CATALUNYA
Nombre d’escorxadors avaluats
Aspectes no conformes detectats en la supervisió dels SVO
Formació*
Procediments Execució del
control oficial
Adopció de mesures
Seguiment de mesures
29 - 6 14 5 5
- 20,6% 48,27% 17,24% 17,24%
*La formació no s’ha valorat el 2013. Font: Servei d’Ordenació Ramadera. DAAM
En vista dels resultats obtinguts, es pot considerar un èxit i una inversió en
una millora en la situació dels escorxadors de Catalunya.
21
LA VIGILÀNCIA I EL CONTROL DEL
BENESTAR ANIMAL A LA CADENA ALIMENTÀRIA
A CATALUNYA
7. Activitats de formació
La normativa europea de benestar animal relativa a les explotacions, al
transport d’animals i al sacrifici dels animals estableix que hi ha d’haver una
persona responsable de vetllar pel compliment de les normes i preveu que
tant aquesta persona com els operaris que en depenen han de tenir una
formació en matèria de benestar animal acreditada degudament. A
Catalunya, el Decret 253/2008,7 de 16 de desembre, regula els cursos de
formació i permet que siguin organitzats i impartits per entitats diferents del
Departament de la Generalitat competent en matèria d’agricultura i
ramaderia, a condició que siguin homologats.
TAULA 1. INFORMACIÓ SOBRE CURSOS DE BENESTAR ANIMAL DURANT EL 2013
Cursos per a:
Explotacions
Transport Escorxador Bovines Porcines Avícoles
Ovines i caprines
Cunícules
Cursos impartits per les escoles de capacitació agrària
3 1 6 1 0 4 0
Cursos homologats 15 20 3 1 1 41 11
TOTAL 18 21 9 2 1 45 11
Font: DAMM
La mitjana d’alumnes per cada curs és de 20-25.
7 Decret 253/2008, de 16 de desembre, pel qual es regulen els cursos de formació en benestar animal
22
8. Estudis en matèria de benestar animal
8.1. Estudis europeus
Estudi sobre les respostes fisiològiques a l’atordiment amb
baixa pressió atmosfèrica i les implicacions per al benestar
animal
Investigadors britànics i holandesos han proposat un nou mètode
d'atordiment de les aus abans del sacrifici que millora la protecció
d'aquestes, en comparació amb els mètodes habituals.
L’atordiment elèctric de les aus abans del sacrifici és el mètode més
estès al món, per aconseguir que les aus estiguin inconscients abans
del sacrifici. No obstant això, diversos estudis han mostrat que les
aus pateixen un gran estrès en la descàrrega.
El sistema analitzat, anomenat atordiment a baixa pressió
atmosfèrica, indueix progressivament la inconsciència en reduir la
pressió d'oxigen a l'atmosfera.
Per determinar si aquest procés generava estrès en les aus, els
investigadors van analitzar 28 pollastres als quals es va fer un
seguiment mitjançant electroencefalograma i electrocardiograma.
Els resultats van mostrar que les aus perdien la consciència en una
mitjana de 40 segons. L'activitat cerebral d'ona curta augmentava
amb la gradual pèrdua de consciència. També es va observar un
progressiu descens del ritme cardíac a mesura que s'aplicava el
procés de reducció de la pressió d'oxigen. Segons els autors, aquests
resultats són prova que les aus no van patir estrès durant el procés.
Els resultats de l'estudi s'han publicat a Poultry Science: Physiological responses to low atmospheric pressure stunning and the implications for welfare
23
LA VIGILÀNCIA I EL CONTROL DEL
BENESTAR ANIMAL A LA CADENA ALIMENTÀRIA
A CATALUNYA
8.2. Activitats de recerca en matèria de benestar
animal de l’Institut de Recerca i Tecnologia
Agroalimentàries
a) PROJECTES INICIATS L’ANY 2013
PROJECTES EUROPEUS Estudi sobre les activitats d'educació i informació sobre el
benestar animal al públic en general i la formació en benestar a professionals que treballin amb animals a tota la UE (EDUCAWEL)
Inici: 07/05/2013 - Final: 07/11/2014
Es tracta d’un contracte amb la DG SANCO (Direcció General de Sanitat i
Consum de la UE) que té l’objectiu d’estudiar les activitats que s’estan duent a terme actualment en l’àmbit europeu relacionades amb la
informació en benestar animal que arriba a les persones consumidores i al públic general, l’educació dels estudiants de secundària i universitaris de carreres no relacionades amb els animals, i la formació dels
professionals que treballen amb animals, com ara veterinaris, ramaders, personal de zoos, etc. L’objectiu és proporcionar una sèrie de
recomanacions a la UE quant a les estratègies a seguir en el futur per millorar la informació, l’educació i la formació en benestar animal dels diferents agents esmentats.
PROJECTES ESTATALS
Anàlisi i avaluació de diferents mètodes d'atordiment d'orada
(Sparus aurata) i llobarro (Dicentrarchus labrax). Conseqüències
en l’estrès, benestar i qualitat final del producte Inici: 13/05/2013 - Final: 13/05/2016
És un projecte finançat per l’INIA (Institut Nacional d’Investigacions
Agràries) i els objectius són: 1. Implementació de la metodologia per poder fer anàlisis electroencefalogràfiques (EEG), electrocardiogràfiques (ECG) i reflexos
fisiològics per poder avaluar l’eficàcia dels processos d’estaborniment en orades i llobarros.
2. Avaluar la capacitat de diferents concentracions dels gasos xenó, argó i nitrogen en tancs d’aigua salada com a agents anestèsics per a orada i llobarro.
3. Avaluar el paper de l'oxigen i el nitrogen en combinació amb el diòxid de carboni per produir un procés d’anestèsia en peixos amb diferents
24
nivells d’hipòxia per avaluar-ne les conseqüències sobre la resposta d’estrès dels animals.
4. Avaluar el paper de l'argó en combinació amb el diòxid de carboni per produir un procés d’anestèsia en peixos amb diferents nivells d’hipòxia
per avaluar-ne les conseqüències sobre la resposta d’estrès dels animals.
Millora del benestar en garrins mitjançant el control de la sanitat. Inici: 01/09/2013 - Final: 30/08/2016
Aquest projecte, finançat pel Ministeri espanyol i adreçat especialment a les associacions de productors, té com a objectiu avaluar la millora del
benestar dels garrins un cop s’han establert mesures de control de la síndrome reproductiva i respiratòria porcina (PRRS). El primer pas ha
estat categoritzar l’estat de salut i benestar de més de 60 granges pertanyents a cinc associacions de criadors de porcs. El segon pas serà avaluar el benestar de 30 granges seleccionades abans i després de la
implementació de les mesures de control de la PRRS per avaluar-ne l’eficàcia tant des d’un punt de vista sanitari com de benestar animal.
b) PROJECTES FINALITZATS L’ANY 2013
PROJECTES EUROPEUS
Renovació i promoció de centres de control d'alta qualitat a la Unió Europea Inici: 01/01/2011 - Final: 30/06/2013
www.controlpost.eu
DG SANCO (SANCO/D5/2010/CRPA/SI2.578062). El projecte proporciona una millora significativa dels equips, així com la gestió de vuit llocs de control (PC) ubicats en carreteres on hi ha importants fluxos d’animals
transportats en trajectes llargs a la UE. Amb el desenvolupament de normes destinades a la creació d’un sistema de certificació pilot dels llocs
de control, amb una participació de les persones interessades més rellevants, representades per un consell assessor designat. El disseny tècnic i econòmicament viable d’un sistema de certificació de qualitat
(CS) va permetre la classificació dels llocs de control en funció del seu grau de compliment amb les normes de benestar animal i de l’alt nivell
de bioseguretat.
25
LA VIGILÀNCIA I EL CONTROL DEL
BENESTAR ANIMAL A LA CADENA ALIMENTÀRIA
A CATALUNYA
Xarxa Coordinada i Europea de Benestar Animal (EUWelNet) Inici: 31/12/2012 - Final: 30/12/2013
Projecte cofinançat per la Comissió Europea
(SANCO2012/G3/EUWELNET/SI2.635078) www.euwelnet.eu
L’objectiu d’aquest projecte finançat per la DG SANCO va ser la creació d’una xarxa de benestar animal coordinada des de l’àmbit europeu que
pogués contribuir de manera important en la disseminació de coneixement als països i grups d’interès, així com obrir el coneixement als nous estats membres i als participants, l’accés al coneixement dels
quals es percep com a limitat. Els participants que tenien un accés limitat al coneixement en aquest moment, juntament amb petits i mitjans
agricultors, ONG, sindicats agrícoles, petits escorxadors i empreses de processament i cria situades en els nous estats membres, especialment les regions més allunyades del centre, van ser identificats. El
coneixement englobava coneixement tècnic, però també coneixement estratègic i de gestió. La Xarxa englobava els principals científics de
diferents disciplines, però, també, la indústria per assegurar que el coneixement generat i transferit estava orientat a la pràctica. L’informe
final de la Xarxa es va lliurar a la DG SANCO i està disponible en línia. Creació de la Xarxa d'Estudis en Benestar Animal entre Catalunya
i el Quebec Inici: 31/01/2011 - Final: 26/02/2013
L'objectiu és aprofundir en les relacions de col·laboració existents entre l'IRTA i el Agriculture and Agri-Food Canada Research Centre (el Quebec), de manera que en el futur es pugui establir una xarxa de
cooperació institucionalitzada efectiva per preparar i aconseguir projectes d’R+D. És d'interès comú d'ambdós centres l'estudi del comportament i
benestar del porcí, element clau també per a la ramaderia europea, com ho demostren programes específics del 7è Programa Marc d’R+D de la Unió Europea (7PM), que té una àrea de recerca sobre l'optimització de la
producció sostenible i del benestar animal. Aquesta acció començarà amb una visita al Dairy & Swine Research & Development Centre de
Lennoxville (el Quebec) i treball amb un grup d'aquest Centre sobre condicions en el transport porcí.
26
ANNEX: MARC NORMATIU PRINCIPAL
DIARI
OFICIAL
UNIÓ EUROPEA DOUE
Correcció d'errors de la Directiva 2008/120/CE del Consell, de 18 de desembre de
2008, relativa a les normes mínimes per a la protecció de porcs (versió codificada)
(DO L 47, de 18/02/2009)
L 37 11/02/2011 L 54 26.02.2011
Reglament (CE) núm. 1099/2009 del Consell, de 24 de setembre de 2009, relatiu
a la protecció dels animals en el moment de la matança L 303 18/02/2009
Directiva 2008/120/CE del Consell, de 18 de desembre de 2008, relativa a les
normes mínimes per a la protecció de porcs (versió codificada) L 47 15/02/2009
Directiva 2008/119/CE del Consell, de 18 de desembre de 2008, relativa a les
normes mínimes per a la protecció de vedells (versió codificada) L 10 15/01/2009
Directiva 2007/43/CE del Consell, de 28 de juny de 2007, per la qual s'estableixen
les disposicions mínimes per a la protecció dels pollastres destinats a la producció
de carn
L 182 12/07/2007
Decisió de la Comissió 2006/778/CE, de 14 de novembre de 2006, per la qual
s'estableixen requisits mínims per a la recollida d'informació durant la inspecció
d'unitats de producció en les quals es mantinguin determinats animals amb
finalitats ramaderes (notificada amb el número C (2006) 5384)
L 314 15/11/2006
Reglament (CE) núm. 1/2005 del Consell, de 22 de desembre de 2004, relatiu a la
protecció dels animals durant el transport i les operacions connexes i pel qual es
modifiquen les directives 64/432/CEE i 93/119/CE i el Reglament (CE) núm.
1255/97
L3 05/01/2005
Reglament (CE) 639/2003 de la Comissió, de 9 d'abril de 2003, pel qual
s'estableixen disposicions específiques de conformitat amb el Reglament (CE)
1254/1999 del Consell pel que fa als requisits per a la concessió de restitucions
per exportació en relació amb el benestar dels animals vius de l'espècie bovina
durant el seu transport
L93 10/04/2003
Directiva 1999/74/CE del Consell de 19 de juliol de 1999, per la qual s'estableixen
les normes mínimes de protecció de les gallines ponedores L203 03/08/1999
Reglament (CE) 411/98 del Consell de 16 de febrer de 1998, relatiu a normes
complementàries sobre la protecció dels animals, aplicables als vehicles de
carretera utilitzats per al transport de bestiar en viatges de més de vuit hores de
durada
L52 21/02/1998
Reglament (CE) 1255/97 del Consell de 25 de juny de 1997, sobre els criteris
comunitaris que han de complir els punts de parada i pel qual s'adapta el pla de
viatge esmentat en l'annex de la Directiva 91/628/CEE L174 02/07/1997
Directiva 95/29/CE del Consell, de 29 de juny de 1995, per la qual es modifica la
Directiva 91/628/CEE, sobre la protecció dels animals durant el transport L148 30/06/1995
Directiva del consell de 19 de novembre de 1991, sobre la protecció dels animals
durant el transport i que modifica les directives 90/425/CEE i 91/496/CEE L340 11/12/1991
27
LA VIGILÀNCIA I EL CONTROL DEL
BENESTAR ANIMAL A LA CADENA ALIMENTÀRIA
A CATALUNYA
ESTAT ESPANYOL BOE
Reial decret 37/2014, de 24 de gener, pel que es regulen aspectes relatius a la protecció dels animals en el moment de la matança
28 01/02/2014
Reial decret 1392/2012, de 5 d'octubre, pel qual es modifica el Reial decret
1135/2002, de 31 d'octubre, relatiu a les normes mínimes per a la protecció de porcs
241 06/12/2012
Reial decret 773/2011, de 3 de juny, pel qual es modifica el Reial decret 3/2002, d’11 de gener, pel qual s'estableixen les normes mínimes de protecció de gallines ponedores
133 04/06/2011
Reial decret 692/2010, de 20 de maig, pel qual s'estableixen les normes mínimes
per a la protecció dels pollastres destinats a la producció de carn i es modifica el Reial decret 1047/1994, de 20 de maig, relatiu a les normes mínimes per a la protecció de vedells
135 03/06/2010
Llei 32/2007, de 7 de novembre, per a la cura dels animals, en l’explotació, transport, experimentació i sacrifici
268 08/11/2007
Reial decret 731/2007, de 8 de juny, pel qual es modifiquen determinades disposicions per a l’adaptació a la normativa comunitària sobre pinsos, aliments i sanitat dels animals (afecta el Reial decret 54/1995, de 20 de gener)
147 20/06/2007
Reial decret 1041/1997, de 27 de juny, pel qual s'estableixen les normes relatives a la protecció dels animals durant el seu transport
163 09/07/1997
Reial decret 54/1995, de 20 de gener, sobre protecció dels animals en el moment del sacrifici o matança
39 15/02/1995
CATALUNYA DOGC
Decret 253/2008, de 16 de desembre, pel qual es regulen els cursos de formació
en benestar animal 5282 19/12/2008
Ordre AAM/155/2014, de 19 de maig, per la qual es modifica l’annex del Decret
253/2008, de 16 de desembre, pel qual es regulen els cursos de formació de
benestar animal durant el sacrifici.
Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de
protecció dels animal (afecta la Llei 22/2003, de 4 de juliol) 5113 17/04/2008
28
Altres títols de la col·lecció «Vigilància i control»
La vigilància i el control dels al·lèrgens alimentaris
La vigilància i el control de les micotoxines a Catalunya
La vigilància i el control dels additius alimentaris
Els subproductes animals no destinats al consum humà (SANDACH) a Catalunya
Informe de les zoonosis transmeses pels aliments i de la resistència antimicrobiana a Catalunya
Els contaminants químics i ambientals en pinsos i aliments a Catalunya
Les encefalopaties espongiformes transmissibles a Catalunya
Residus de plaguicides en productes alimentaris i pinsos a Catalunya
Els organismes modificats genèticament (OMG) a Catalunya
Medicaments veterinaris i els seus residus en animals i aliments d'origen animal a Catalunya
La contaminació química de les aigües de l'Ebre i dels aliments de la seva àrea d'influència
Podeu consultar aquests documents a http://www.gencat.cat/salut/acsa ©2012, Generalitat de Catalunya. Departament de Salut
Document elaborat per:
Agència de Salut Pública de Barcelona
Agència de Salut Pública de Catalunya. Departament de Salut
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
Primera edició: Barcelona, juliol de 2015
Assessorament lingüístic: Secció de Planificació Lingüística. Departament de Salut
Dipòsit legal: B 24389-2012
ISSN: 2014-105X
Els continguts d’aquesta obra estan subjectes a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres
derivades 3.0 de Creative Commons. Se’n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre
que se’n citi l’autor i no se’n faci un ús comercial.
La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca
Document editat per: