RT#15MPÀGINES CENTRALSUn llibre que ens serveix com a memòria gràficad’una lluita que s’escampa amb un recull de foto-grafies i piulades fetes entre el 15M i el 19J.

BarcelonaExplota V.2PÀGINES CENTRALSKasba Music ha editat la segona versió del disc BarcelonaExplota en honor a Tralla Records, petita discogràfica quefuncionava de forma cooperativa.

núm.157periòdic de comunicació popular

Desallotgen l’edificireapropiat d’Hostafrancs

Opinió

Carta des dela plaça TahrirPÀGINA 2LA BURXA recull unes paraules escritesdes del que ha estat l’epicentre i elsímbol de la revolució egípcia. El po-ble egipci ha perdut la por i s’ha or-ganitzat, fins a esdevenir un referentmundial.

Enmoviment

Campanyacontra la torturaPÀGINA 9Sovint, per desgràcia, hem de sentir aparlar sobre tortures als centres peni-tenciaris. Aquest fet ha motivat l’actualcampanya que estan duent a terme al-guns presos, consistent a fer dejunismensuals i denunciar els torturadors.

Cultura

El 23è CrosPÀGINA 10La XXXIII edició del Cros Popular deSants va comptar amb un importantèxit de participació (va arribar a 1.600corredors inscrits dotze dies abans dela prova). Les diferents curses, una d’e-lles adaptada a corredors amb discapa-citat psíquica, es van acompanyar d’ac-tes com el Cros contra la fam que s’haincorporat aquest any.

Arreu

Ànalisidels resultatselectoralsPÀGINA 11Analitzem els resultats de la cita electo-ral del 20 de novembre als Països Cata-lans; unes eleccions en què aproxima-dament un 18 % de la població no tédret a vot i en què el vot nul i en blanchan tingut màxims històrics.

Algunes persones van declarar abusos i violència per part dels Mossos d’Esquadra, que van desallotjar l’edifici per la força a les cinc de la matinada del 30 de novembre. ALBERT GARCIA

Més de mil persones van participarel divendres 18 de novembre en l’ac-ció de reapropiació social d’un edifi-ci del carrer Hostafrancs que feiamés de tres anys que estava buit. Lainiciativa formava part de l’assem-blea d’indignades 15M i responia ala crida a l’acció per un habitatgedigne.

L’edifici pertany a la promotoraNyala 2006 S.L. i a SA NOSTRA – Cai-xa de Balears, que ha rebut dinerspúblics, fet que justificava, segonsels convocants de l’acció, «una

col·lectivització dels recursos pú-blics per retornar-los a la seva funciósocial». Amb aquesta finalitat, l’edifi-ci acollia persones afectades per des-nonaments recents, aturades, en si-tuació de precarietat i amb recursosescassos per assumir el cost d’un ha-bitatge.

En el moment de treure al carreraquest número de LA BURXA, hem sa-but que els Mossos d’Esquadra handesallotjat l’immoble. Us oferim l’ar-ticle que teníem preparat per expli-car aquesta inicitiva. Pàgina 3

SOS BURXADes de LA BURXA volem fer una crida a veïnsi veïnes perquè col·laborin en el projecte,ja que hi ha molta feina a fer i necessitemmés mans!Pàgina 5

Sants i barris veïns5.000 exemplarsdistribució gratuïtamensualdesembre 2011

Luisa GarcíaMembre de Creación Positiva, en-titat de Sants que des de l’any

2001 treballa per donar una aten-ció integral a les persones afecta-des pel VIH des de la perspectivade gènere, fent de la promoció dela salut i de la defensa dels dretsl’eix de la seva acció.

Trenta anys després de l’inicide l’epidèmia, que afecta avui a33,3 milions de persones arreudel planeta, volem valorar ambella els avenços i els reptes pen-dents. Pàgina 12

Desembre de 2011

Salt de plens

Pirates ababord oa estribord?

Quel Ness

El 20 N, aniversari en el qual «Sa excre-mència», com anomenava l’impagableJoan Brossa a l’assassí Francisco Fran-co, va morir podrit al llit per vergonyade tothom, hi va haver eleccions gene-rals. Els seus hereus, que mai han con-demnat la dictadura, han tenyit de blaula pell de brau. L’excepció catalana no-més ho és en aparença, ja que defen-sen els mateixos interessos de classe. Ia la es proves em remeto: retallades atort i a dret, però sense qüestionar encap moment els guanys dels bancs, ladespesa militar, la de la casa reial, la delSenat, els sous dels càrrecs públics, etc.I el concert econòmic? Uuuuiiiii...

Editorials

02

La reapropiació social d’edifi-cis buits, com el d’Hosta-francs, 3 i molts d’altres a laciutat de Barcelona, a Cata-

lunya i a l’estat, ha significat un pasimportant en la reivindicació i l’ac-ció per un habitatge digne. Des deLA BURXA considerem legítimcol·lectivitzar espais buits i abando-nats en mans d’especuladors perposar-los al servei de les personesque els necessiten, en el marc d’unprocés col·lectiu que lluny de l’as-sistencialisme, reforça el valor de lasolidaritat i l’autoorganització.

Davant l’existència de milers depisos buits que en molts casos per-tanyen a entitats bancàries que hanestat rescatades amb diners públics,i la inacció de l’administració percobrir la necessitat bàsica de l’habi-tatge, posant-se al servei de ban-

quers, grans empreses i propietaris,està més que justificat una reapro-piació social d’aquests pisos.

LA BURXA se suma, per tot això, alprojecte Habitatge 18n i esperemque iniciatives com aquesta puguinseguir creixent i ajudant a fer teixitsocial i reivindicatiu al barri i a do-nar resposta a les necessitats de lespersones.

Observant els resultats perescons en aquestes elec-cions del 20N, qualsevolpodria pensar que vivim

en un país de «dretes», que el partithegemònic a l’Estat espanyol és ladreta més rància, un PP que ha acon-seguit una majoria absoluta amb 186escons, el partit que deixa la cadira, elPSOE, un partit socialdemòcrata queha aplicat polítiques de dretes, haaconseguit 110 escons, i ja el seguei-xen CiU amb 16 escons, i els altres.Però el que molts pocs mitjans analit-zen amb deteniment es el 33 % d’abs-tencionisme, ja que si aquest resultates comptabilitzés seria el «partit mésvotat». En aquestes eleccions l’absten-cionisme no ha estat de sofà, o deplatja, ha estat conscient, crític i decàstig, no sols a la classe política, sinótambé al sistema que la sustenta.

La reapropiació sociald’edificis buits hasignificat un pasimportant en la

reivindicació d’unhabitatge digne.

Reapropiemedificis pera una fun-ció social

Opinions

Aquestes eleccions hanestat envoltades per

assemblees a les places,campanyes per l’absten-cionisme actiu, els par-tits «tradicionals» inten-

tant pujar al carrod’una societat que els

va unes passes perdavant.

L’abstenció,el ‘partit’

triomfador

Bé, resulta que dies abans deldia esmentat, em va caure a lesmans un petit opuscle de Pirates deCatalunya. No, no és una associaciópresidida per un tal Millet, i que técom a membres d’honor la flor i na-ta de la burgesia catalana, no. Sónun partit polític que es presentava ales eleccions, tal i com ja va fer enles passades regionals catalanes,amb el resultat de 6.489 vots.

En aquestes darreres no he acon-seguit saber-ne el resultat, ja que nien el seu bloc pirata.cat ho diu. Pe-rò el que més m’ha cridat l’atenciód’aquesta formació inspirada en lainiciativa Piratpartiet de Suècia ésl’apartat titulat: «Què faran els re-presentants pirates al Congrés»,que hi ha en el petit opuscle i queatesos els resultats, els representatsno podran fer. Hi ha tres punts quesón els següents: Primera Llei: Unrepresentant pirata votarà sempre afavor de la Declaració Universals

Quan esperd la por

Joan Canela BarrullPeriodista

Arribo a la plaça Tahrir, al Caire,plena de gom a gom per setè diaconsecutiu. Dues files de militantsdemanen la documentació a to-thom qui vol entrar —a Egipte laprofessió figura al document d’i-dentitat— i n’escorcollen les bos-ses. El nivell d’organització es man-té dins la plaça: a pesar del caosaparent existeixen hospitals decampanya, passadissos per deixarpassar les ambulàncies, menjadors,zones de descans... És increïble larapidesa amb què tota aquesta gents’ha organitzat, tenint en compte, a

més, que ho ha fet una i altra vega-da després de cada desallotjament,quan milers de policies envaïenTahrir i la buidaven a cops de po-rra, bala de goma i núvols de gasoslacrimògens i en cremaven totes lestendes i estris que hi trobaven. Totha estat en va, l’endemà la gent tor-nava i ho tornava a reconstruir totmés ràpidament del que havia cos-tat destruir-ho. Suposo que és unade les lliçons apreses a la revolucióde gener.

Però s’ha après una altra cosa en-cara més important de llavors. Nocreure en el poder. Ni en les sevespromeses, ni en les seves amenacesni en els seus subterfugis ni discur-sos de paraules buides.

Fa nou mesos la consigna era«No deixarem la plaça fins que Mu-barak marxi». I al final va haver demarxar —el dictador— perquè la

gent es va mantenir ferma en la se-va exigència. Avui han decidit queno marxaran fins que els militarsno cedeixin el poder a un governcivil i estic segur que ho acompli-ran. En una seqüència que recorda—accelerada— la del gener, conse-cutivament han anat fracassant l’a-parent ignorància inicial de les ma-nifestacions, la posterior repressiópolicial amb desenes de morts imés d’un miler de ferits, les nego-ciacions d’alt nivell entre els mili-tars i diferents partits d’oposiciómés o menys domesticada i les pro-meses de canvis futurs i de deixar elpoder «en els propers mesos».

A cada desallotjament de la pla-ça l’ha seguit una altra ocupacióamb cada cop més i més gent i cadacop amb les idees més clares. Sa-ben, per experiència, per l’expe-riència guanyada al gener, que sols

val la fermesa i que la repressió i lesamenaces ja no tenen cap força uncop s’ha perdut la por. Aquest és und’aquells estranys moments en quèprou vol dir prou i que comunamentconeixem per «revolució».

A pesar dels morts i del dolor físicde la repressió policial, no és aques-ta la principal enemiga dels manifes-tants, sinó deixar-se atrapar pel labe-rint de promeses, negociacions, can-vis sols aparents i altra quincallabarata dels que volen gestionar un«mubarakisme» sense Mubarak. Aixòés el que van pensar els militars,quan el gener es van presentar com a«salvadors» de la revolució i van pre-tendre sacrificar el rei tot deixant in-tacte el règim. Avui és obvi que la ju-gada els ha sortit malament a pesarque, nou mesos després, la majoriad’analistes ja donaven la revolucióper morta i enterrada.

Aquests mateixos analistes aradiuen que les imatges de la plaça«els recorden els fets de gener».També ho recorden els seus «savis»consells d’abandonar la plaça i con-fiar en les promeses del poder, elsseus intents de distreure els jovesrevolucionaris i la seva poc dissi-mulada por cap al poble que diuenescoltar i entendre.

Unes actituds —les dels polítics,els analistes i els policies— que, totsigui dit de passada, recorden, per-sonatge per personatge d’aquestvodevil les que al nostre país adop-ten cadascú en el seu rol. Però tam-bé aquí estem perdent la por i aviattot això no els valdrà de res. Com aEgipte.

aquesta ordre entra en conflicteamb la primera i la segona llei.

Trobo que d’entrada hi ha massaexcepcions. Després ens podríempreguntar: Pot una Assemblea d’afi-liats dictar una ordre que entri encontradicció amb el seu propi idea-ri, a no ser que vagin tots borratxoso fumats, o que l’assemblea estiguiplena d’infiltrats, com acostuma apassar en aquests partidets extra-parlamentaris? La següent preguntaseria: Com pot l’Ideari Pirata entraren conflicte amb la Declaració delsDrets Humans, quan de tan ligthque és, fins i tot l’església catòlicala va reconèixer l’any 1963, a travésde Joan XXIII?

En fi, que els pirates fan honor alseu nom i no es refien ni d’ells ma-teixos, perquè es prou sabut queels autèntics pirates, per qualsevolfotesa i en un tres i no res, llança-ven el seu capità pirata al taurons.

del Drets Humans. Segona: Un re-presentant pirata votarà sempre afavor de l’Ideari Pirata, exceptequan entri en conflicte amb la pri-

mera llei. Tercera: un representantpirata obeirà sempre les ordres queli dicti, per democràcia directa,l’Assemblea d’afiliats, excepte si

Opinió

MIKI

03

SantsDesembre de 2011

Sota la convocatòria «La nos-tra elecció, l’acció, mai méssoles», es van reunir més demil persones el divendres 18de novembre a la tarda aPlaça Catalunya, que vansortir en manifestació fins albarri de Sants, on van parti-cipar a l’acció de reapropia-ció social d’un edifici buitdel carrer Hostafrancs, 3.

Gemma PareraSants

L’edifici, de dotze habitatges, estavabuit des de fa més de tres anys i aras’ha convertit en l’habitatge de perso-nes que viuen en situació de preca-rietat o han estat recentment desno-nades.

L’edifici pertany a la promotoraNyala 2006 SL, amb seu a Palma, i aSA NOSTRA–Caixa de Balears, inte-grada al banc Mare Nostrum, amb quila promotora es troba endeutada. SaNostra és la caixa més lligada al sectorimmobiliari del grup Banc Mare Nos-trum, format per Caja Granada, CajaMurcia, Caixa Penedès i Sa Nostra, i ésla novena entitat espanyola amb ma-jor dependència de les fluctuacionsdel sector de la construcció. Com aconseqüència, el banc Mare Nostrum,amb l’esclat de la crisi, va ser rescatatper fons públics l’any 2010 per un va-lor de 915 milions d’euros. A inicisd’aquest any, el grup Banc Mare Nos-trum xifrava la seva exposició al sec-tor immobiliari en 11.554 millonesd’euros. A més, Sa Nostra va finançarla Fundació d’Urdangarín, acusada dedesviació de diners públics en laconstrucció d’un equipament espor-tiu a Mallorca.

AUTOORGANITZACIÓPER L’HABITATGEPer tot això, l’assemblea d’indignades15M de Sants s’ha reapropiat d’a-quest immoble, conegut com Habi-tatge18n. «Amb aquesta acció col·lec-tiva volem deixar clar que hi ha moltshabitatges buits i animem a la gent aautoorganitzar-se i a reapropiar-sed’aquells que pertanyen als respon-sables d’aquesta crisis: els grans pro-pietaris. La banca ha estat rescatadaamb diners públics i, per tant, és rao-nable que l’estoc d’habitatge de quèdisposen i amb què especulen siguiexpropiat (sense compensació, do-

Okupació aHostafrancs: de laindignació a l’acció

nat que ja l’han rebuda) per serveidel poble». També afegeixen que «vo-lem anar més enllà de la labor pura-ment assistencial, no practiquem labeneficència, sinó el suport mutu il’empoderament col·lectiu».

Durant el cap de setmana es vanfer tasques d’acondicionament, orga-nització i defensa de l’espai, així comdiverses activitats de suport i de difu-sió del projecte (xerrades, passis devídeo, recital de poemes, dinars po-pulars...) Un grup de suport va dor-mir a l’edifici i també hi va acampar aldavant.

La setmana següent van entrar aviure a l’edifici diverses personesamb necessitat d’habitatge. Una d’e-lles és la Jakeline, que des de que esva quedar a l’atur l’any 2008 ha tin-gut dificultats per pagar la hipoteca.El passat 4 d’octubre la van fer forade casa seva i amb dos fills no té onanar a viure. «Vaig anar als serveis so-cials, i em van dir que anés als Mos-sos d’Esquadra a demanar un alberg,quan ells m’han fet fora del meu pis isense ni notificació prèvia. De cop ivolta em vaig veure al carrer».

La promotora Nyala 2006 S.L. hainterposat una denúncia contra elshabitants de l’edifici per la via penalal jutjat d’instrucció número 23. Desd’Habitatge18n es considera queaquesta denúncia suposa una crimi-nalització i penalització de les neces-sitats socials i es demana el màxim desuport per evitar el desallotjament.

AMPLI SUPORT VEÏNALL’onada de suport que ha despertatl’acció al barri mostra la legitimitat so-cial d’una reivindicació que posa perdavant les necessitats de les personesa l’especulació immobiliària de lesgrans empreses i la banca. «Per sobredel dret a la propietat entenem quepreval el dret a viure en pau, en un ha-bitatge digne, amb recursos per man-tenir la família, i el dret a ser feliços.Pensem que els nostres governantshaurien de ser els primers defensorsd’aquests drets de les persones i, ma-lauradament, semblen esclaus d’altresdrets minoritaris, com el de la propie-tat, el dret a arruïnar famílies, el dretdels rics de no pagar impostos o eldret a l’especulació més desaforada»,va explicar Jordi Falcó, membre delCentre Social de Sants i la Comissióde Veïns de la Bordeta.

La Federació d’Associacions deVeïns de Barcelona (FAVB), i altres as-sociacions de veïns i entitats del barrii de la ciutat també han formalitzat laseva adhesió.

Així mateix, diversos veïns i veïnesque s’han acostat a l’edifici han mos-trat el seu suport a través d’un full designatures. «Si jo em trobés en una si-tuació similar, faria el mateix», explica-va una veïna del barri, «fa anys que l’e-difici està buit, ja era hora que se’n fesun ús social», defensava un altre veí.Un jove expressava el suport de la co-munitat gitana que té una forta pre-sència al barri «estem molt contentsque s’hagi recuperat l’espai per fer-neun habitatge per famílies que ho ne-cessiten».

UN MES DE REAPROPIACIONSD’ESPAISLa reapropiació social de l’edificid’Hostafrancs s’emmarca en una llui-ta per l’alliberament d’espais aban-donats del moviment 15M. L’expe-riència de la recuperació de l’edificide Nou Barris per a famílies desnona-des el 15 d’octubre en finalitzar lamanifestació «De la indignació a l’ac-ció», convocada per l’assemblea 15M,ha animat a les assemblees de barri afer accions similars.

El 22 d’octubre una manifestaciócontra els desallotjaments i els des-nonaments va recórrer els carrers deGràcia, i va finalitzar amb la reapro-piació d’una oficina buida de CaixaTarragona.

Les famílies estaven molt contentes i esperançades per aquesta nova situació que se’lspresentà gràcies a la reapropiació de l’edifici. ALBERT GARCIA

Durant la setmana del 14 al 20 denovembre es va entrar a un edificiabandonat a la plaça Duc de Medinace-li, que havia estat la seu de la Universi-tat Pompeu Fabra; una sucursal bancà-ria abandonada al barri de l’Eixample;un edifici a la Sagrera que feia 10 anysque estava abandonat, i un edifici mu-nicipal buit al carrer Londres, que van

ser desallotjats poc després. Sant Cu-gat, la Floresta i Olot també han prota-gonitzat reapropiacions d’edificis aban-donats per destinar-los a usos socials ia habitatge de persones desnonades.

Més informació a:http://habitatge18n.word-

press.com/

ÚLTIMA HORA

Els Mossos desallotgenl’Habitatge 18N

Moment en què es desallotjava a les persones penjades de la façana. ALBERT GARCÍA

Laia Sánchez Amat

La matinada del 30 de novembre,l’Habitatge 18M ha estat desallotjatpels Mossos d’Esquadra. Els ru-mors de desallotjament que ja cir-

quart de sis de la matinada quan 15furgonetes de la Brigada Mòbils’han presentat davant de l’edifici.A dins hi havia una dotzena depersones tancades, tres de les qualss’han penjat a la façana. El des-allotjament s’ha fet efectiu quan ungrup d’antiavalots ha entrat al’habitatge esbotzant la porta a copsde mall i n’ha fet fora les ocupants,que declaren haver rebut cops,puntades de peu i estirades decabells. Un subgrup dels antiavalotsespecialitzat en escalada ha tret perla força les persones que resistienpenjades a la façana, tot i la pe-rillositat que implica aquest proce-diment.

Segons ha informat el gabinet depremsa d’aquest cos policial, cincd’aquestes persones han estat im-putades per resistència a l’autoritat.

culaven durant tot el dimarts hanfet que unes 100 persones fessinguàrdia durant tota la nit davant del’immoble.

Tal com informa el setmanari Di-recta, l’operació ha començat a un

Sis joves immigrants o fills d’immigrants van explicar les seves identitats múltiples. LABO-RATORI ANTIRACISTA

sa, hem d’intentar comprendre lesdiferències. La manera com et com-portes amb els altres és perquèt’han de jutjar, i no per allò que nohas escollit”, va defensar.

L’escriptor Inongo Vi Makomè,de l’Associació Itondi Kribi, va des-tacar «la seguretat dels joves quehan pres la paraula. Han associat laidentitat a mestissatge i han parlatde la condició de ciutadà del món».

La jornada va acabar amb unaactuació de gegants, una altra delscapgrossos de l’associació culturalmexicano catalana Mexcat, un tallerde castells amb els Castellers deSants i uns ritmes de rap joves, quevan permetre compartir un tast decultures entre persones de diferentsgeneracions i amb identitats di-verses.

Desembre 201104

Sants

El jutjat ha acceptat unadenúncia feta pels veïns iles veïnes del carrerVallespir, 25 davant lesnoves provocacions de lapropietària del immoble.

Ivet ErolesSants

Fa més d’un mes els propietaris de lafinca van entrar als pisos que estandesocupats i van causar-hi nombro-ses destrosses. Les veïnes i els veïnsho van interpretar com una formamés de l’assetjament que porten pa-tint des de fa anys i van fer una de-núncia per la via penal que el jutjatha acceptat.

Segons Felip Roca, un dels lloga-ters, l’advocada dels afectats s’hamostrat satisfeta davant la decisió deljutjat i tots esperen que cridin l’aten-ció als propietaris. ‹‹Ho fan per es-pantar-nos als jubilats que quedemaquí, tots els que vivim aquí somvells››, afirma Roca.

Des de la primavera del 2008aquests veïns són víctimes de mob-bing immobiliari i esperen conèixerabans de Nadal el resultat del recursque van presentar a una sentència ju-dicial que declara l’edifici en ruïna i,que per tant, han d’abandonar. Sa-ben que l’audiència es va celebrar elpassat més d’octubre i diuen que laresolució està ‹‹al caure››.

EL RESULTAT DEL RECURS,ABANS DE NADAL?Tot va començar quan la propietà-ria es va negar a fer unes repara-cions que reclamava el veïnat. En-lloc d’això, va voler declarar l’edifi-ci en ruïna i els veïns ho fandenunciar. La propietària es va em-parar en l’article 118 de la LAU (Lleid’arrendaments urbans), que esta-bleix que el propietari té la facultatd’acabar amb els contractes d’a-rrendament si les obres de rehabili-tació superen el 50 % del valor ac-tual dels habitatges. Tot i les dife-rències entre els pèrits presentatsper les diferents parts, la resoluciójudicial va fallar a favor de la pro-

pietat i va declarar la finca en estatde ruïna econòmica. A més deter-minava la quantitat de la indemnit-zació pels veïns en 8.000 euros,‹‹s’estan rient de nosaltres›› sentèn-cia Felip Roca, fent referència aaquesta quantitat irrisòria.

El veïnat de Vallespir, 25 denunciamés assetjament immobiliari

Gemma PareraSants

Enguany s’han celebrat al Casinetd’Hostafrancs unes jornades dedica-des a joves de diferents orígens, que

organitza SOS Racisme conjunta-ment amb el Secretariat d’Entitatsde Sants, Hostafrancs i la Bordeta.

L’acte va motivar la reflexió i laparticipació activa de les més dedues-centes persones assistents, la

Diverses entitats del barri han de-nunciat que es tracta d’unes de lesconseqüències que porta l’ampliacióde l’Estació de Sants. Al veïnat nomésels queda esperar que el tió els caguibones notícies, i sinó, com diu Roca,no pararan de ‹‹bellugar-se››.

Vista de l’edifici del carrer de Vallespir, al costat de l’estació de Sants. IVET EROLES

majoria joves, entorn la lluitacontra el racisme i la promoció d’unconcepte de ciutadania que as-seguri la igualtat de drets i d’opor-tunitats.

La sessió va començar amb el te-atre-fòrum «Mustafà és al replà», di-rigit per l’associació teatral Forn deTeatre Pa’tothom. La segona activi-tat va ser el debat «Identitats», enquè sis joves immigrants o fills i fi-lles de famílies immigrades vancompartir la seva vivència de laidentitat. La Patrícia Porteros va de-fensar la positivitat de compartir di-ferents cultures, fet que et fa «méstolerant i flexible per entendre mi-llor la gent». Karanmod Singateh,fill d’un immigrant gambià, va expli-car com sent que té una multiiden-titat. «La diversitat sempre és rique-

Joves, identitat i racisme al Laboratori Antiracista

A PEU DE CARRER

Islamofòbiai MMCC

Verónica Fernández

Diu Amin Maalouf a Lleó L’Africà:«Hi ha mentides per les quals lesorelles són més culpables que laboca. I ens sobren orelles per creu-re només el que apareix a la prem-sa i negar que hi hagi una altra rea-litat. No obstant això, com és possi-ble que tots els mitjans coincideixinen la selecció de les seves notícies?»

Els polítics utilitzen la premsaper llançar els missatges que els in-teressen, desviant l’atenció de laciutadania d’assumptes veritable-ment rellevants i per això es servei-xen de la por. El discurs ens remetamb força a una imatge unívoca ireductora de l’Islam que apareixcom una religió incapaç de pro-moure la modernització política ique constitueix un perill per a lademocràcia i el «mode de vida occi-dental».

Això ha servit per legitimar inter-vencions militars traïdores delsprincipis democràtics. En l’àmbitdomèstic, aquesta «demonització»es tradueix en un rebuig frontal alsestrangers, als quals consideremuns inadaptats. És important pun-tualitzar que «integració» no signifi-ca «mimetització». Hem d’acceptarla diversitat com a part de la nostravida quotidiana i exigir a aquestsnous ciutadans que compleixin lallei, coneguin l’idioma i respectin lacultura autòctona, la qual cosa noimplica que oblidin els seus orí-gens.

Durant vuit segles, gran partdels nostres avantpassats va resarmirant a La Meca i avui, només aCatalunya, hi ha 34.000 nous mu-sulmans que no coneixen una altrallar més que aquesta i la culturadels quals és totalment europea.

La Constitució protegeix la lli-bertat de culte, som lliures de ves-tir-nos com vulguem i no podemser discriminats. No obstant això,hem de participar en la societat iensenyar als altres a separar l’Is-lam del masclisme i el terrorisme iés imprescindible que els mitjansde comunicació ens permetin al-çar la veu.

un 30 % amb la supressió de com-plements.

Al CAP de Numància les retalla-des han arribat amb l’abandó par-cial de la cobertura de baixes i va-cances, que està afectant especial-ment a les llistes d’espera per a larealització de proves i per a l’aten-ció especialitzada. D’altra banda,com afirma Marc Vidal, metge d’a-tenció primària del CAP Numància,«no se’ns comunica res, hi ha unagran manca d’informació i incertesasobre com afectaran les reformes alpersonal interí».

Cada dimecres a les 14 hmetges, personal sanitari itreballadors socials del CAPNumància es concentren alcarrer per denunciar queretallar en salut és invertir endesigualtat. L’acció comptaamb el suport del’Assemblea 15M de Sants.

RedaccióSants

Aquesta acció de protesta vol de-nunciar les retallades en salut quehan perjudicat la qualitat assisten-cial, amb el tancament de llits i sa-les d’operacions i dels serveis d’ur-gències de 56 CAP, l’endarrerimentde l’activitat programada, la restric-ció de proves complementàries il’augment de les llistes d’espera.

Així mateix, s’ha vist perjudicadala situació laboral dels i les profes-sionals de l’atenció primària, ambacomiadaments de personal interí ieventual, i la retallada del 7-10 %dels salaris, que pot arribar fins a

Mobilitzacions contrales retallades sanitàries

La lluita per una sanitat pública i de qualitat s’ha extès en els darrers mesos. El 28 d’oc-tubre un grup d’usuaris i usuàries van ocupar el centre de salut com a resposta al tanca-ment del CAP de la Rambla Marina de Bellvitge. Cada dia duen a terme concentracions icacerolades. ALBERT GARCIA.

05Desembre de 2011

LA BURXASants i barris veïns

Veïnes i veïns, necessito un cop demà. Encara que surti cada mes al car-rer, estic bastant fluixa de forces.Potser vosaltres no ho heu notat, pe-rò cada cop hi ha menys personesque fan possible la meva publicació.Moltes vegades m’heu repetit quesóc del barri, doncs necessito queem doneu una empenta.

Podeu col·laborar amb mi de for-mes molt diverses. Les més evidentssón les de redactora , il·lustradora,fotògrafa o maquetadora. Però enca-ra que aquestes feines són les mésvisibles, no són més importants queles altres. A les nostres assembleeshi falta gent i és el lloc on es prenenles decisions més importants: hi de-cidim els continguts mensuals i ensrepartim la feina. Cada secció té una

coordinadora que s’encarrega demaquetar i assegurar-se que no que-di cap espai buit. Doncs bé, hi ha al-gunes seccions que s’estan quedantsense coordinadores. També esticmolt agraïda a les meves editores,que cada mes s’asseguren que surtisense faltes, però elles van molt en-feinades i no els aniria malamentuna mica d’ajuda.

La meva distribució també s’estàconvertint en un problema i és benfàcil de fer-la! Només cal que de ca-mí a casa m’aneu deixant en algundels punts que ja us diran les mevescompanyes. Si, a més d’això, aconse-guim desencallar les subscripcions,estaré més que contenta, ja que mol-tes persones que estan subscrites ique viuen fora del barri fa tempsque no em reben a casa.

I si parlem dels calerons... tambéestic en crisi! No en tinc prou amb

La Burxa us necessita!els diners de l’Assemblea de Barri,necessito els ingressos de la publi-citat i m’estic quedant sense anun-cis. El contacte amb els anunciantsés senzill i ens aniria molt bé revi-sar-lo.

Heu entrat a la meva web o con-sultat el meu perfil a les xarxes so-cials? Sé que estem a l’època 2.0 pe-rò em faig un embolic amb les no-ves tecnologies, potser em podríeuajudar a posar-me al dia.

Per tot això us convido el dissab-te 17 de desembre a Can Vies a les12 del matí. Així podrem parlartranquil·lament de tot plegat. Si nopodeu venir aquell dia em podeuescriure a laburxa@gmail.com i se-gur que ens podem trobar en un al-tre moment. Durant aquest 13 anysus he tingut al meu costat i sé queno em fallareu.

La Universitat Indignada deSants va néixer amb la ideade potenciar la formació deles veïnes en qüestió queconsideren importants peròque no acostumen a ser trac-tades a les aules ni als mit-jans de comunicació clàssics.

Universitat IndignadaSants

Jordi Calvo, del Centre Delàs, vaexplicar com la despesa pública mili-tar es manté força estable en el temps,i que en el pressupost de defensano s’hi inclouen la recerca i la investi-gació militar, o el pagament delsinteressos per la compra d’armes, per

la qual cosa la despesa és molt méselevada.

La xerrada d’opcions de vot i lleielectoral, d’Enric Leira, va comptaramb un col·loqui on debatiren sobreles diferents opcions de vot i no vot,sobre la legitimat del sistema parla-mentari i sobre la participació demo-cràtica. Carlos Sampietro resumí lahistòria de la borsa i el funcionamentd’aquesta com a instrument de finan-çament; i Felipe Aranguren va parlarsobre mètodes de participació directai dels referèndums; sobre la història il’educació, i sobre tres grans opcionsper canviar la societat: la revolució ar-mada, la participació al sistema parla-mentari i la desobediència civil.

La Ciutat Invisible i Germinal vanparlar sobre els principis del coopera-tivisme i la seva experiència. Es va de-batre sobre el paper de les cooperati-

ves com motor de canvi del sistemaeconòmic a la nostra societat, tant a laproducció i consum com a la feina.

Laia Altarriba va exposar les precà-ries condicions de treball i la pressió aquè es veuen sotmesos els periodis-tes, i per tant la dificultat d’escriure ar-ticles compromesos o crítics. Es tractàla privatització de TV3 i la influènciadels mitjans digitals en els contingutsdels mitjans de comunicació clàssics.

ASSISTÈNCIA DESIGUALL’assistència a les xerrades ha estatirregular, molt bon començament pe-rò amb algunes sessions amb poc pú-blic, sobreto0t entre setmana. Algu-nes xerrades s’han enregistrat, i aviatse’n farà difusió. Consideren que haestat una experiència molt enriquido-ra i que ha permès obrir espais de crí-tica i coneixement.

Segona jornada de la UniversitatIndignada a l’Espai Obert

LaColSants

Després de gairebé dos anys lluitantper a la recuperació de La LleialtatSantsenca, l’Ajuntament ha encarre-gat a LaCol, col·lectiu de joves ar-quitectes establerts al barri, fer elsestudis previs per a la rehabilitacióde l’edifici.

En la darrera Comissió de Segui-ment del 7 de novembre de 2011 eldistricte de Sants-Montjuïc i la Pla-taforma La Lleialtat Santsenca vanencarregar als tècnics de LaCol l’exe-cució d’un aixecament precís del’estat actual de l’edifici, un reportat-ge fotogràfic del mateix, així com laredacció de diferents alternativespossibles d’implementació del Plad’usos que ja s’havia presentat an-

teriorment. Aquests documents, quehan d’estar acabats al febrer de 2012,permetran redactar les bases perobrir en un futur el concurs públicper realitzar el projecte bàsic i exe-cutiu per convertir aquesta antigacooperativa en un equipament obertal barri.

A la mateixa Comissió de Segui-ment, la primera presidida per CiU,es va confirmar que les obres d’ade-quació de l’edifici costarien entre 4,5i 5 milions d’euros. També la Plata-forma va recordar a l’ajuntament i atots els partits polítics que, quan elspropers mesos es concreti el Plad’Acció del Districte (PAD), aquesthaurà d’incloure la reforma de LaLleialtat Santsenca com espai per ausos veïnals, cooperatius i de culturapopular.

LaCol farà els estudisprevis per reformarla Lleialtat Santsenca

MIKI

CLARABOIA AUDIOVI-SUAL, LA CIUAT INVI-SIBLE I DIRECTASi hi ha alguna cosa adestacar d’aquest re-cull de fotografies ipiulades és el caràctercol·lectiu del mateix:488 persones i col·lec-tius han fet d’aquestprojecte una realitat,mitjançant aporta-cions econòmiques através de la platafor-ma de mecenatge Ver-kami; el col·lectiu edi-tor està format per lescooperatives Clara-boia Audiovisual i Laciutat invisible, i pelsetmanari de comuni-cació Directa; apunta-

rem també que mésde 70 persones hancol·laborat aportant-hi les seves fotogra-fies, traduint textos al’anglès, l’alemany iel grec, i seleccionantpiulades dels indretson el 15M ha tingut se-guiment i ressò. L’es-perit de la cooperacióviscut a les placesaplicat a l’elaboraciód’un treball editorial.

144 pàgines de di-mensions 29 × 24 cm atot color i tapa dura,amb un contingut or-ganitzat de maneracronològica. Una crò-nica visual de les pri-meres passes del mo-

viment 15M narradespels usuaris i usuàriesde Twitter, que co-breix el període com-près entre el 15 demaig i el 19 de junymitjançant 913 pila-des, 573 imatges i 288enllaços externs. L’a-campada de la plaçaCatalunya hi té espe-cial protagonisme, toti que es fan salts ad’altres indrets, tantdels Països Catalans,com de l’estat i d’Eu-ropa, en els momentsclau.

El llibre no s’acabaen aquest volum: l’ex-periència de les novespràctiques polítiques2.0 es materialitza enuna wiki, on poder,també col·lectiva-ment, millorar, am-pliar i traduir aquestrecull. I en el DVD queLaTele.cat i 15Mbcn.tvhan elaborat que co-breix el mateix perío-de.

Un testimoni d’unalluita que s’escampade les places a les es-coles, els CAP, al bloc18N. A tot arreu!

Elba Mansilla

Parèntesi06 Desembre de 2011

RT#15M: connectadesa la xarxa,coordinades a les places

Últimament hem par-lat des d’aquesta co-lumna de diversesxarxes socials comTwitter, Facebook, iels seu impacte en elnostre dia a dia a In-ternet.

Molta gent gestionadiverses xarxes so-cials, i això pot arri-bar a ser estressant:

que si Facebook, quesi Twitter, que si elBuzz de Google (araGoogle+)... Doncs bé,hi ha diverses einesper gestionar aques-tes xarxes des d’unsol lloc. És tracta dewebs on es podenveure les notícies detotes les nostres xar-xes socials juntes.

Fins i tot es podengestionar diferentscomptes de Twitter,per exemple.

Una d’aquestes ei-nes és TweetDeck,que té una opció webmòbil i, fins i tot, unprograma que potsinstal·lar al teu ordi-nador (per Windows,Mac, Linux). També

pots programar mis-satges per enviar auna determinada horao veure totes les men-cions a les xarxes so-cials. A més a més, enuna sola pantalla etmostra diferents co-lumnes que pots per-sonalitzar: cerquesd’ una paraula clau,missatges privats,

mencions, usuaris se-gueixes...

Una gran diversitatper treure més profitd’aquest internet plu-ral, que intenta llui-tar per les llibertatsdigitals, contra lleiscom la Sinde o la SOPAals EEUU.

Bernat Costa

L’estrès de les xarxes socials

LLIBRE

BURXANT ELS BYTES

HOMENATGE ATRALLA RECORDS.KASBA MUSIC 2011L’any 1991, ara fa 20anys, va néixer a Bar-celona, concretamental barri del Poble Sec,Tralla Records. Trallaera un petit segelldiscogràfic que fun-cionava de maneracooperativa i que du-rant la seva històriaens va regalar l’edicióde discos tan inobli-dables com ara elsprimers discos de Dr.Calypso, Color Huma-no, Discípulos de Oti-lia, La Gran OrquestraRepublicana, Koman-do Moriles o Ràbia Po-sitiva, per citar al-guns exemples.

Durant més de 10anys es van convertiren una discogràficaindependent capda-vantera a l’escena al-ternativa catalana iamb una forta inci-dència a nivell esta-tal. Amb l’entradadel nou segle els can-vis de la indústriadiscogràfica es vannotar als petits se-gells i Tralla no va seruna excepció. La se-va dissolució veniaprecedida de l’edicióde tres recopilatorisque commemoravenels seus 10 anys aca-bats de fer i resumiamolt bé tota la feinafeta en favor de ban-des novells que edi-

taven maquetes —al-gunes d’elles ja míti-ques— amb el suportde Tralla i de bandesque representavenl’escena punk-rock i,sobretot, l’escenaskatalítica del mo-ment.

Gràcies a la inicia-tiva del segell KasbaMusic, ubicat en plebarri de Sants i hereuen part de l’essènciade Tralla, s’ha volgutrecordar aquella ve-lla marca en motiu del’edició de la sevaprimera referència ipresentació en socie-tat, el disc BarcelonaExplota. 20 anys méstard, un total de noubandes s’han volgutafegir a la celebraciói reeditar aquell discen un segon volum enclau d’homenatge. Larecopilació no ha es-ta casual. Entreaquestes nou bandes,trobem un bon grapatde músics que vanmilitar al catàleg deTralla amb les sevesanteriors bandes,com ara gent de Neu-rastènia, Juanito Pi-kete y Los Mataesqui-roles o Anti-Dogmà-tikss.

Una altra dada cu-riosa és la presenta-ció en societat delstres nous projectessorgits de la dissolu-ció de Ràbia Positiva:

Lo Petit Comitè, Re-vés i Brum són lestres bandes que te-nen com a nexe comúpoder tenir entre lesseves files membresde R+. Cadascú ambel seu estil ens pre-senten dos nous te-mes, com la resta debandes.

Tota la campanyapromocional d’aquestnou disc ha tingutmoments d’èxtasi inostàlgia que hananat acompanyatsd’adhesius, cartells,octavetes i tota menade bombardeig infor-matiu a través tambéde les xarxes socials.Tot plegat ens ha re-cordat molt bé l’es-perit inicial de Tralla,la presència activa alcarrer i aquella vo-luntat incendiària iautònoma per inten-tar canviar les coses.

David Vázquez

MÚSICA

BarcelonaExplota V.2

Molt sovint els nostresnoms responen al cri-teri, podríem dir fonè-tic, dels nostres pa-res. Ens diem com ensdiem perquè a la nos-tra mare o al nostrepare els agradavaaquest nom. Però devegades, fins i tot elsnoms amaguen histò-ries molt importantsper a les famílies. His-tòries que es volen re-cordar però sobre lesquals, de vegades, du-rant molt de temps noes va poder parlar.

El meu pare, de quija us he parlat end’altres ocasions acausa de la seva mili-tància veïnal, es deiaEugeni, i com veureu,el seu nom no va res-pondre a cap casuali-tat.

La meva família pa-terna sempre haviaviscut al barri, entre

Hostafrancs, on vaneixer la meva àvia, iCollblanc, on va nei-xer el meu pare. Ambla guerra el germà pe-tit de la meva àvia,Eugeni Querol Puyo,que havia nascut el1916 i tenia per tant20 anys, va marxar alluitar al front com avoluntari. L’any 1938va assolir el grau detinent «com a recom-pensa per la seva dis-tingida actuació» a la224 Brigada Mixta dela 60a Divisió, unitatque, entre d’altrescampanyes, va parti-cipar a la Batalla del’Ebre.

Amb la derrota re-publicana l’Eugeni esva veure obligat amarxar a l’exili. La se-va graduació i el fetde ser voluntari l’hau-rien condemnat amort de manera auto-

màtica en cas de cau-re en mans feixistes.Però França, el paísde la Llibertat, de laIgualtat i de la Frater-nitat, no va oferir gai-res millors perspecti-

ves als republicans iels rebé com a bestiara camps de refugiatsconstruïts en moltscasos sobre la sorra deles platges, en condi-cions inhumanes, se-parant a homes i do-

nes. Molts hi van mo-rir.

Fins aquí la històriaque ens havia arribat,en boca de la mevaàvia, quan jo era pe-tit. Alguns anys més

tard els van notificarla seva mort senseconfirmar ni a on niquan ni de quina ma-nera havia mort. Lameva àvia ho va ac-ceptar i es va vestirde dol, però la seva

mare li va prohibirdient-li que si no ha-via vist el seu fillmort, ella no es vesti-ria de negre. La mevaàvia va decidir que sino mantenia el dol pelseu germà no ho fariaper ningú més, i aixího va fer. I aquestahistòria es va quedaraixí fins que fa unsdies vaig descobrir,com sempre per ca-sualitat, el seu final, ocom a mínim una partd’aquest, un final quees va produir moltlluny de la Catalunyanord. Continuarà...

Agus Giralt

Desembre de 2011 07

Aquesta expressiód’origen popular se-gurament és tant nos-trada a causa de l’an-tic consum de boletsal·lucinògens a lesnostres contrades.Una teoria (molt bendescrita per Josep M.Fericgla a Els bolets ila gènesi de les cultu-res) ens explica queun poble amb tendèn-cia al consum de bo-lets enteògens,aquells que generen aqui els consumeix unestat d’inspiració ial·lucinació, acabaesdevenint un poblemicòfil, o sigui, amicdels bolets. Catalu-nya és una terra rica

en bedolls i pins ne-gres, hostes perfec-tes de l’Amanitamuscaria, un boletenteògen més cone-gut com a oriol foll.Aquest bolet fou con-sumit per una part re-sidual de la societatque transmetia de ge-neració en generacióels coneixements so-bre les particularspropietats d’aquestfong. El costum desortir a collir-ne imenjar-ne s’encoma-nà a la resta de la po-blació, que al llargdels anys aprengué adiferenciar els queeren comestibles delsque no.

Altres pobles sónmicòfobs, antigamentqualsevol bolet elsgenerava un horror iuna repugnància con-gènites. Aquestes cul-tures, com la caste-llana o la portuguesa,gaudeixen de terreson hi creixen bolets

però ni els cullen nise’ls mengen. Unexemple d’aquest fetés un curiós articlepublicat al Diario deBarcelona de 1958,que explica com a Sò-ria, després de l’arri-bada d’uns empresa-ris catalans queproposen «comprarrovellones a quién es-té dispuesto a reco-jerlos», tota la pobla-ció comença a treure

profit d’un valor finsllavors desconegutque omplia les sevesmuntanyes d’estranysbotons vermells.

Però tornem a lesamanites. N’hi ha unagran varietat però captan coneguda com l’A-manita caesaera, elrei, o la reina, delsbolets (amb el permísdel cep) i més cone-guda com a ou dereig. Com el seu nomimperial indica, ja eraconsumida i apreciadapels romans, que labatejaren.

A casa nostrase’n troba des dellímit de la CatalunyaVella, pels voltants deBarcelona molta genten caça per Collserola,tot pujant cap al Mont-seny i arribant fins almassís del Montgrí.

I per acabar usanomenaré la pitjorde totes, l’Amanitaphalloides, més cone-guda com a farineraborda. Aquesta no téels bonics colors deles seves familiars, ésverda grisosa, a vega-des fins i tot blanca, iprovoca els pitjorsenverinaments a casanostra. Allunyeu-vos-en!

La recepta:amanidad’ous de reigINGREDIENTSOus de reigOli d’olivaPebre i salUn raig de llimona o devinagre suau.Quicos (blat de morotorrat)

ELABORACIÓLa gran particularitatde l’ou de reig és laseva carn de perfumsuau i textura melo-sa, gairebé mantego-sa, cosa que fa ques’apreciï molt més encru. Per fer l’amani-da només cal que elsnetegeu bé procurantno mullar-los. Talleu-los a làmines molt fi-nes, esteneu-los so-bre un plat. Feu unavinagreta amb la sal iel pebre, la llimona ovinagre i l’oli d’olivaverge. Al moment demenjar amaniu elsbolets amb la vina-greta i escampeu-hiuns quants quicostrinxats.

Núria May Masnou

De Sants als camps d’extermini(primera part)Ja són aquí, ja han arribat

Ningú no els ha pas demanantVan per carrers cofois mudatsAmb un gran somriure enganxat

Van per mercats, pobles i ciutatsEscoles i llars de jubilatsEls trobareu per tot arreuLa seva foto a totes les parets

Van saludant a tort i a dretI fent petons a petits I gransDesprés del xou vés-los a buscar

Se’ns pixen a sobre i diuen que plouNomés amb paraules no en tenim prouLes vostres promeses ja no creiem

Extenuats de tant xerrarDient que sí a les peticionsFins el dia indicat de votacionsAdéu i gràcies ja t’ho faràs

Pel que fa a miNo m’enredareuLa gent com vosaltresNo m’estafeuUn cop heu guanyatLlavors ignoreuTot el que heu ditPassa a l’oblit.

Dr. Calypso

Se’ns pixen

Estar tocat del bolet,com l’oriol foll

‹‹Qui no esmou, no sentles cadenes››.

Rosa de Luxemburg

RAS I CURT

RACÓ HISTÒRIC

FOGONS DE TEMPORADA

LA CANÇÓ

En moviment08 Desembre de 2011

EL RACÓ DEL CASAL

Vaga general?Casal Independentista de Sants

No calia ser la tarotista Rosita peresbrinar el resultat de les passadeseleccions. Potser les travesses erenmés pels números finals, que nopas per la majoria absoluta. Unacosa que va quedar clara en pre-campanya i que tot just ja s’apun-ta com a real, és una nova reformalaboral.

Una més, altre cop contra lesmateixes. Contra nosaltres. De lesdarreres vagues generals cal treu-re’n lliçons, una primera vaga ge-neral majoritària amb el suportdels sindicats grocs —però que no-més va ser revolucionària de la màde l’esquerra alternativa i el sindi-calisme de classe i combatiu, ambel suport de l’esquerra indepen-dentista— contra una reforma la-boral que ja se’ls ha quedat curta.

Més tard, la vaga general convo-cada per la CGT, la COS, CNT id’altres companyes, també amb elsuport de l’esquerra independen-tista, va ser seguida per una mino-ria, cosa que no suposa un proble-ma més enllà de la constatació dela desmobilització generada pertants anys de pacte social i repres-sió política. Els llavors convocants,no estan avui pitjor que llavors,continuen essent punta de llançade les reivindicacions obreres, ihan guanyat legitimitat respectedels sindicats del pacte, que vanmirar cap a una altra banda men-tre la reforma de les pensions dei-xava un futur negre per a milionsde treballadores.

Davant de la nova reforma labo-ral, cal esmolar les eines, tornar aaturar el país i fer-ho amb totes lesforces, independentment delsconvocants. Si ho fem conjunta-ment amb els que van vendre elsistema de pensions, serà hora decomprovar qui mou més gent alcarrer i quants dels seus alliberatsseguiran fent d’esquirols. Si hofem altre cop soles, segur que noho fem tan soles, doncs hi ha cadacop més aturades i motius per a lavaga general.

Volem tractar un tema quenormalment els mitjans decomunicació, les institucionsi la societat tracten de formaalarmant i que s’ha convertiten tabú: tothom hi «conviu»però fa com si no existís.

Albert Ricart SanjuanSants

Volem tractar des d’una altra perspecti-va el tema de les substàncies psicoacti-ves, normalment conegudes com adrogues, la seva despenalització, el seutipus de consum. Per això hem volgutconèixer l’Associació Lliure Antiprohi-bicionista de la mà d’un dels seus fun-dadors, Joan Senent-Josa, biòleg i pe-riodista científic, que als 80 va fundar laprimera revista de biologia del país,Ciencia, perquè ens expliqui la sevafeina durant els 17 anys d’existència.

17 ANYS DE RECORREGUTL’Associació Lliure Antiprohibicionista,ALA, va ser la primera associació anti-

prohibicionista de tot tipus de subs-tàncies psicoactives de l’Estat espan-yol, que als inicis es va constituir coma Associació d’Estudis Noam Chomskyde la mà de Carlos L. Gulias, Javier L.Gulias i Joan Senent-Josa, entre d’al-tres. Amb els anys va créixer fins als400 membres, i la primer ubicació, al’Ateneu del Xino, va deixar pas al localdel carrer dels Salvadors, 20 (Ciutat Ve-lla), quan ja estaven constituïts com aALA. Finalment, l’any 2008, després dediverses batudes policials, els Mossosd’Esquadra van precintar el local, vandecomissar les substàncies que porta-ven els socis i van obligar-los a deixarel material de l’associació (llibres, re-vistes, documents, etc.) sense perme-tre’ls recuperar-lo, sota el pretext queaquell local no disposava dels permi-sos per vendre begudes alcohòliques.

L’ALA no es torna a activar fins fa sismesos, quan enceta una nova etapainstal·lant-se al nostre barri, al carrerLeiva, en un local agradable, amb bonambient, espaiós, amb informació so-bre les drogues i tots els aspectes queles envolten. Uns sofàs i unes cadiresamb taules permeten als socis gaudir

d’una estona agradable consumint al-guna beguda no alcohòlica (no venenalcohol) i respirant bons fums.

Des de l’ALA valoren el canvi de llocde forma positiva, ja que considerenSants un barri amb caràcter revolucio-nari, com el de l’associació, però que ala vegada ofereix la tranquil·litat diàriade la relació amb el veïnat, altres asso-ciacions i col·lectius, amb els quals te-nen la voluntat de teixir-hi xarxa.

Actualment l’ALA es troba en unprocés de «reconstitució», amb el can-vi de local i els gairebé tres anys d’inac-tivitat com a associació, també pel quefa al funcionament i a alguns membresde la direcció.

COM FUNCIONA L’ALA?L’ALA no rep subvencions i la seva ma-nera de «sobreviure» com a associacióés gràcies a les aportacions dels socis isòcies. Per formar part de l’ALA s’ha depagar una cuota anual de 25 euros i te-nir l’aval d’un altre soci. Actualmentcompta amb uns 150 socis i tenen laperspectiva de créixer fins a 400 en unany. A més, des de l’ALA comenten qued’aquí a dos anys, quan l’associació es-tigui estable altre cop, volen fer una as-semblea general per deixar pas a lesnoves generacions en la direcció.

INFORMACIÓ, CONSUMRESPONSABLEI DESPENALITZACIÓL’associació actualment col·labora ambEnergy Control, un col·lectiu que tre-balla per a la comunitat de Madrid ique es dedica a investigar les substàn-cies psicoactives. També estan inscritsa l’ENCOD, una organització europeaque agrupa 150 associacions antipro-hibicionistes com l’ALA.

Un dels objectius de L’ALA és fer di-vulgació sobre les drogues, nous hà-bits de consum i noves substàncies. Unexemple són uns opiàcids consumitsal Pacífic, anomenats kawa-kawa,quesón menys tòxics. A Hawai se’n consu-meix de forma legal i la legislació ame-ricana no ho prohibeix; són una novavia d’investigació per a l’ALA.

A més, demanen una despenalitza-ció de totes les substàncies psicoacti-ves, que se’n faci un ús responsable ique s’apliquin programes de reduccióde danys. Aquests mètodes es basen atractar les persones addictes amb lamateixa droga de la qual depenen, re-baixant la dosi gradualment fins aaconseguir un consum zero.

La pàgina web i la revista HUL (nomque donava la civilització sumèria a l’o-pi) són els principals altaveus de les«tesis» de l’ALA respecte a les substàn-cies psicoactives, a part de les xerradesi jornades divulgatives que organitzenal seu local i en altres indrets.

Des d’una òptica més d’acció i visi-bilització de les tesis antiprohibicionis-tes, al llarg de la seva història l’ALA hafet diferents actes: manifestacions, laDeclaració de Barcelona amb una en-trega de preguntes i signatures als po-lítics sobre aquest tema (que no va re-bre resposta) i l’exposició el 2003 alMuseu Botànic de Barcelona amb elnom de «Plantes Màgiques», amb totauna mostra de plantes psicoactives, ensón algunes.

Un altre projecte és organitzar, d’a-quí a dos anys com a màxim, una tro-bada europea d’associacions antipro-hibicionistes.

Més informació a:www.nodo50.org/alabcn

Logotip de L’ALA, que està ubicada als baixos del carrer Leiva, 45. INTERNET

ALA: 17 anys de lluita per unaaltra visió de les drogues

El nom científic del cascall, Papaver somniferum, significa ‘rosella que fa adormir’.INTERNET

Desembre de 2011 09

LA BORDETAMON AMOUR

Una políticadiferent

Comissió de Veïns de la Bordeta

Hi ha dades que, només pels seusnúmeros, són esgarrifadores i nonecessiten de cap comentari ni ex-plicació: a hores d’ara l’atur afecta amés d’un 20 % de la població i esduplica en sectors tant sensiblescom la població juvenil i immigra-da. D’altra banda, a Barcelona, esprodueixen diàriament 19 desnona-ments i 24 execucions hipotecàriesmentre hi ha, segons les fonts, uns80.000 pisos buits. El més indignantde les execucions hipotecàries ésque la persona afectada es queda alcarrer, sense habitatge, i amb eldeute pendent de pagar.

S’han celebrat el passat mes denovembre unes eleccions estatalsamb una penosa campanya electo-ral en què, en cap moment, cap deles forces polítiques més votadeshagi plantejat, ni parlat, de cap delstemes i problemàtiques que afectende veritat a la nostra societat. Aixòsí, una vegada celebrades, ens hanvingut amb la mateixa recepta im-posada pels mercats d’augmentarles retallades en serveis bàsics.

Mentrestant els nostres gover-nants han estat rescatant i salvantbancs amb diners públics sense capcontrapartida i obviant que les enti-tats bancàries han estat les princi-pals responsables de tota aquestadisbauxa de crisi financera i socialque estem vivint fruit de la punxadade la bombolla immobiliària.

El dret a l’habitatge és un delsdrets fonamentals que contempla laconstitució espanyola i que hauriade ser bàsic en qualsevol societatmínimament solidària. Quan els po-lítics i governants s’inhibeixen delsproblemes i necessitats reals és elmoment que la iniciativa sorgeixi desota mateix.

La iniciativa d’ocupar l’edifici18N del carrer d’Hostafrancs, i pro-pietat d’una entitat bancària rescata-da amb els nostres diners públics,per allotjar famílies desnonades i ensituació de risc, és un exemple.

Recentment s’ha engegatuna campanya des de dinsde les presons, portada alcarrer per col·lectius i grupssolidaris, que pretén donar aconèixer i denunciar, les tor-tures practicades per l’estat, ien especial a les presons. Ieradicar aquesta pràcticatant estesa a l’Estat espanyol,envoltada d’impunitat i con-nivència de totes les institu-cions de l’estat i part de lasocietat.

Joan Fer

La presó i el sistema penal es podendefinir com a màquines de tortura. Lesprimeres en constatar que els maltrac-taments i tortures constitueixen un ins-trument utilitzat sistemàtica i quotidia-nament pels funcionaris penitenciarisdins de les presons.

DENÚNCIES INTERNACIONALSOrganismes com el relator especial, elSubcomitè contra la Tortura i el Comi-tè dels Drets de l’Infant (totes tres del’ONU), Human Rights Watch, AmnistiaInternacional, el Tribunal Europeu delsDrets Humans i altres organitzacionshan denunciat l’existència de la torturaa l’Estat espanyol i la impunitat ambquè es practica, així com situacions ins-titucionals que ho afavoreixen, com elsrègims d’incomunicació de detinguts od’aïllament de presos.

QUÈ FA L’ESTAT?Tot i l’adhesió formal de l’Estat espa-nyol a totes les convencions i pactes in-ternacionals contra la tortura, hi ha evi-dències que no existeix la voluntat d’e-radicar aquesta pràctica. Els governs,legisladors, magistrats i administradors

espanyols participen en la impunitatd’aquesta pràctica, han apuntalat legal-ment el règim FIES, mantenen la de-tenció incomunicada, els torturadorssempre són defensats. A quedat de-mostrat el corporativisme de les forcesde seguretat i cossos de seguretat del’estat. Amb la connivència de polítics,tribunals i mitjans de comunicació.

Els mecanismes recentment creatsen compliment dels acords internacio-nals subscrits per l’Estat espanyol es fo-nen amb els que ja no funcionaven.Designant com a Mecanisme Nacionalde Prevenció (de la tortura) el defensordel poble, que ha anomenat la paraulatortura només una sola vegada des dela seva creació, esborrant-la de les si-gles del seu nou títol europeu, i que enel primer informe que fa en aquest càr-rec no assenyala cap cas de tortura. Oanomenant vocal espanyol del Comitèper la Prevenció de la Tortura del Con-sell Europeu al jutge Baltasar Garzón,acostumat a crear sumaris amb atestatspolicials aconseguits sota el règim d’in-comunicació, infinitat de vegades de-nunciat com a propiciador de tortures.Això fa que a la pràctica aquestes insti-tucions esdevinguin nous mecanismesd’ocultació i rentat de cara que assegu-ren la impunitat en lloc d’impedir-la.

OBSERVADORS INDEPENDENTSExisteix una Coordinadora per la Pre-venció i Denúncia de la Tortura, forma-da per diferents entitats, col·lectius,amb seu a diferents punts del territoride l’Estat espanyol que tenen en comúla preocupació pel control, visibilitza-ció, denúncia i prevenció de la torturades de la societat civil.

Amb els anys han anat creant, i se-gueixen, una base de dades sobre latortura, que donen a conèixer amb in-formes anuals, i elaborant i difonenttambé de forma permanent un discurscrític molt coherent sobre el tema.Aquests informes indiquen una quanti-tat important de denúncies, més de7.000 des de l’any 2001, demostrant

també que la tortura està generalitzadaa tot l’Estat espanyol. Informen tambédel nombre de morts sota custòdia del’estat, 853 des de l’any 2001, posanten evidència el potencial destructiu deles institucions penitenciàries.

EFECTES DE LA PRESÓLa presó és tortura en si mateixa. El seuimpacte sobre les relacions personals isocials de la persona presa i sobre lespersones properes a elles es també unaltre efecte destructiu de la presó. Lapresó imposa una relació de depen-dència del pres amb l’administració pe-nitenciària, l’administració del seu dreta la vida a estat transferit a l’estat i pre-domina sobre la llibertat. Aquesta situa-ció crea les condicions per a la torturade lamateixamanera que el règim d’in-comunicació dels detinguts o el d’aïlla-ment dels presos.

La presó, el sistema penal i totes lesinstitucions que alimenten el poderpunitiu de l’estat no són més quecomponents d’una maquinària socialque té com a primer objectiu mantenirals pobres submisos i en situació dedeixar-se explotar, una altra forma detortura.

CAMPANYA SOLIDÀRIALa iniciativa d’aquesta campanyasorgeix de dins les presons: uns sei-

xanta presos, recolzats des del carrerper algunes persones i grups solidarishan iniciat dejunis mensuals acompan-yats de denúncies a qui correspongui.Les represàlies van començar abansque els dejunis, quan s’estava discutintcol·lectivament la proposta inicial. Tot iaixò, la intenció dels participants ésseguir amb la seva denúncia pública elmàxim temps possible. Tot depèn del’extensió de la lluita dins i fora, i del’atenció que rebi del carrer, sense ellano sortiria de la relació entre torturat itorturador.

Les mateixes tortures i maltracta-ments que es donen a les presons peradults, també es donen en presons pera nens, inclús als centres de protecció,en els d’immigrants, en els psiquiàtrics,a les comissaries, als carrers. No es trac-ta d’assistir compassivament als presos,sinó de defensar units la dignitat de to-tes, tractar de fixar l’atenció sobre la si-tuació real d’impunitat dels tortura-dors i indefensió dels torturats, amb laintenció de fer-la impossible. La inten-ció es aconseguir que se’n parli a travésde mobilitzacions i estratègies comuni-catives obrint un debat i una investiga-ció col·lectiva amb procediments real-ment crítics i el propòsit de conèixer idonar a conèixer el que passa real-ment, com i per què, coneixement in-dispensable per intervenir.

Des de l’any 2001 s’han presentat més de 7.000 denúncies per tortura. INTERNET

Prou torturesa les presons

dels cinc grans premis quatre hananat a parar a catalans. Els títols guan-yadors han estat Copia A (de G. Ro-dríguez i P. Alberto, millor curt d’ani-mació), Descafeinado Infernal (de J.O. Romero, millor curt curt), BrutalRelax (d’A. Cardona, R. Dengrá i D.Muñoz, Premi Pere García Plensa),Gelatina Demonix (de D. Román,Premi Chicha Cutre), i el premi delpúblic ha coincidit amb el GarcíaPlensa, Brutal Relax.

L’objectiu a curt termini és arribara la 25a edició amb una gran celebra-ció, amb el suport de les entitats delbarri i superant com sigui possible l’e-pisodi de retallades. El festival preténenriquir-se cada cop més amb actesparal·lels, com l’homenatge d’en-guany a la figura del Santo, àlies ElEnmascarado de Plata, o la presenta-ció del llibre Malas pero divertidas,de V. Olid, A. Juanes i N. Fiol.

nors de 7 anys disputada sobre un cir-cuit d’uns 500 metres, en la que vanparticipar més d’un centenar de nensi nenes; i la Centpeus, la cursa de tresquilòmetres per als corredors de 7 a14 anys, que circula en paral·lel al cir-cuit del Cros, en la qual van participarprop d’un centenar de corredors

A les 10 del matí es va donar la sor-tida a la cursa de 10 quilòmetres, queva guanyar Rodrigo Torres del clubRunners World Tarragona, en la cate-goria masculina amb un temps de31:48; i Nadja Kessler, del Jtri, amb untemps de 38:25.

En acabat, abans de l’entrega depremis, va tenir lloc un dels actes mésemotius del Cros, la Cursa adaptada a

corredors amb discapacitats psíquicsen la qual van participar més de cin-quanta corredors.

Però els actes del Cros no s’acabenamb les curses: una xocolatada perals corredors, un concurs fotogràfic i,

aquest any, s’ha incorporat una novaactivitat, el Cros contra la fam, una ac-tivitat solidària amb l’ONG Acció con-tra la fam, que tenia per objectiu aju-dar a pagar tractaments contra la des-nutrició infantil.

El passat 30 d’octubre va tenirlloc l’edició número XXXIII delCros Popular de Sants.

Agus GiraltSants

La cursa d’enguany va tenir un granéxit de participació arribant al límitde 1.600 corredors dotze dies abansde la prova, i es va desenvolupar enunes perfectes condicions climatolò-giques.

Com ja és habitual prèvia a la cur-sa de 10 quilòmetres van tenir lloc lesdues curses de les categories infe-riors: el Petit Cros, cursa per als me-

Cultura10 Desembre de 2011

Èxit del XXXIII CrosPopular de Sants

Cooperes o competeixes

Cooperativisme i sindica-lisme són dos instru-ments d’apoderamentde les classes populars.Us presentem una inicia-

tiva pionera a l’Estat espanyol: lacreació del primer sindicat de treba-lladores de la llar de l’Estat espan-yol. 500 dones de 16 països vanprendre part de l’assemblea consti-tuent de Sindillar-Sindihogar, inicia-tiva que té per objectiu representar idefendre els drets de les treballado-res d’un sector caracteritzat per l’e-conomia submergida.

L’activitat de Sindllar es vol cen-trar en dos eixos: d’una banda, en ladignificació de les condicions d’untreball que es caracteritza per lamanca de contracte i dret a l’atur,

d’horaris, de dies festius i vacances,baixes per malaltia i maternitat. I del’altra, per denunciar aquelles em-preses que contracten dones migra-des en negre per netejar habitatges ioficines en condicions d’explotació.S’hi poden afiliar homes i dones,amb independència del lloc d’orí-gen, treballin en el sector a tempscomplet o per hores.

La iniciativa està impulsada pelscol·lectius Papers per tothom i Muje-res Pa’lante-Col·lectiu Maloka, i enti-tats com Asociación de Orientacióna las Mujeres Inmigrantes en Cata-lunya, Diáspora Solidaria, y Red Mix-tura-Asociación por la Diversidad, laEquidad y la Democracia.

Segons dades que ens aportaLaIndependent.cat, l’agència de no-

Neix el sin-dicat de tre-balladoresdomèsti-quesSindillar

Elba S. Mansilla

tícies amb visió de gènere, a l’Estatespanyol hi ha unes 700.000 treba-lladores domèstiques, però nomésunes 300.000 estan donades d’alta ala Seguretat Social. El 80 % d’emple-ades del sector són migrants, i mésdel 95 % de les persones que fan tas-ques de servei domèstic, cura d’in-

fants i persones grans i neteja sóndones. Moltes persones migradesacaben treballant al servei domèsticdonada la situació irregular, el des-coneixement de l’idioma o pel fet deno comptar amb cap xarxa de recol-zament, fet que les ubica encara mésen situació de vulnerabilitat.

Una molt bona iniciativa quebusca, mitjançant l’autoorganitza-ció, l’apoderament col·lectiu, l’a-liança amb altres moviments i la di-fusió lluitar per la dignitat i la justí-cia social.

El lliurament de premis, un dels actes més emotius del Cros. SANTS 3 RÀDIO

Les Cotxeres de Sants hanacollit del 14 al 19 de novem-bre la 23a Marató de CinemaFantàstic i de Terror amb unèxit, de nou, rotund.

Àngel BravoSants

Més assistència, més participació, mésqualitat, més novetat i més internacio-nalitat en un certamen que aplegagent sense complexos en una sala ontot s’hi val si és per passar-ho bé.

Pel que fa al concurs de curts quedes de fa tretze edicions acompanyael festival, s’ha observat un creixe-ment del 48 % de participació, segonshan informat José Antonio Castillo iMercè Balada, organitzadors de l’es-deveniment. I tot i que s’han vist pro-ductes argentins, filipins, o bascos,

Torna la por al barri

Excel·lentrespostaa la novatemporadade faràndula

Núria AlcoberSants

Divendres Faràndula és un projectede l’Assemblea de Barri de Sants, queja fa un parell d’anys programa men-sualment vetllades de música i arts es-cèniques al Casinet d’Hostafrancs.

Des del mes de setembre es pro-dueix un relleu en l’equip i actual-ment també l’integren gent de laLleialtat Santsenca, i reemprenem laprogramació l’octubre passat. Tambéhi ha un canvi d’imatge gràfica fetaper Negrescolor.

Les dues cites celebrades fins arahan sigut un èxit de públic: a l’oc-tubre jazz, i al novembre circ i boo-galoo, amb el qual deduïm que laproposta està arrelada, i que els veïnsi veïnes del barri responen molt bé ique expressen la necessitat de l’exis-tència d’una programació cultural,diversificada, accessible i de qualitatal barri.

Però l’èxit de la Faràndula nonomés està en la programació, sinóque va més enllà, és també un espaide difusió de col·lectius i movimentssocials del barri, en cada edició se’nconvida un perquè presenti el seutreball. I la guinda de la Faràndulasón els pintxos, boníssims, que ofe-reixen la possibilitat de sopar durantl’espectacle.

Aquest desembre no hi haurà cita,però el 24 de gener hi haurà unanova Faràndula. Reserveu-vos la da-ta!... i que tingueu un 2012 ple de fa-ràndula!

Més informació:http://divendresfarandula.

wordpress.comi a Facebook

Per cinquè any consecutiu,Negres Tempestes homenatjaal Maquis Urbà, que van llui-tar pels carrers de Barcelonacontra el franquisme.

Oriol RigolaSants

Els maquis urbans van ser personesque en molts casos van deixar-hi la vi-da i en d’altres casos van patir llar-gues condemnes a presó. Aquest any,acompanyant l’habitual Ruta d’Home-natge al Maquis de Barcelona, per al-guns dels escenaris on s’hi expliquenalgunes de les accions d’aquests llui-tadors a Barcelona, s’han fet tambéun parell de xerrades.

Cinquena edició del’homenatge als maquis

En la primera en Frederic, el Bos-querol de Riuprimer, ens va parlarsobre les diferents rutes pirenaiquesque els Maquis utilitzaven percreuar la frontera amb França, tantper a acompanyar persones que fu-gien del règim, com per entrar mate-rial de propaganda, o per a fer algu-na acció armada, fins i tot contra elmateix general Franco. En la segona,en Ricard de Vargas ens féu una visióglobal del que va significar el Maquiscatalà.

Properament, Negres Tempestespenjarà la ruta a la web per a que,qui vulgui, pugui fer-la de forma au-tònoma. La Marxa Homenatge alsMaquis també es fa a diversos llocsdel Principat i en podeu trobar mésinformació a marxa-maquis.org.

SOLIDARITAT

LlibertatencausadesEls passats 29 de setembre de 2010,última vaga general a casa nostra i elpassat 1 de Maig de 2011, recordatcom un dels més reivindicatius i sal-vatges. Durant la vaga general vanser arrestades pels Mossos d’Esqua-dra 43 persones, 7 d’elles van obte-nir la llibertat amb càrrecs, i 2 d’e-lles van estar a la presó alguns diesamb el pretext de risc de fuga, perser persones estrangeres. De totesles detingudes un cas ha estat arxi-vat abans del judici, 4 quatre han es-tat absoltes amb sentència ferma,demostrant que les detencions i lesacusacions havien estat fetes de for-ma arbitrària i sense proves. Durantels judicis s’ha vist com les acusa-cions policials eren contradictòries isense fonaments. Als encausats dela repressió durant el 29-S s’hi su-men els encausats pel 1 de Maig.Molts d’ells tenen judicis pendentsque poden arribar a trigar mesos ien alguns casos anys; alguns s’expo-sen a sancions administratives i apenes de presó una mostra més dela repressió a la dissidència. Per aju-dar als encausats s’ha creat un grupde suport solidari, per donar aconèixer la repressió a què s’en-fronten.

Arreu QUÈ ESTÀ PASSANT ALS PAÏSOS CATALANS?En aquest apartat volem apropar-nos a la realitat del nostrepaís, des de Salses a Guardarmar i des de Fraga a Maó. Des deLA BURXA volem contribuir a la coneixença del nostre passat

immediat, de les problemàtiques actuals, tant socials comecològiques i econòmiques, i dels moviments populars queens fan avançar.

Josep Antoni Du-ran i Lleida,abans de leseleccions afirmàque «no és queno tingui idees,es que si les ex-plico perdré leseleccions».

Un avís...

12è Mercat d’Intercanvi de SantsHola amics! Sóc la Xis!

Us volia recordar a tots que elproper diumenge 11 de desembrecelebraré una nova festa a la plaçaBonet i Muixí, hi esteu tots convi-dats!!

Molts de vosaltres ja em conei-xeu d’anteriors reunions a la plaça,i crec que cada cop som més gentels que veiem l’intercanvi d’objec-tes com una manera alternativa de

consum, i de donar una segona vi-da a aquells objectes que ja no ne-cessitem.Però penso que és l’horade fer un pas endavant!

M’agradaria encoratjar-vos a por-tar al mercat no només aquests ob-jectes que us voleu treure de sobre,sinó també tot allò que sabeu fer ipodeu oferir.

Que tu saps fer un pastís? Molt bé,jo sé fer anells, ho intercanviem?

També podeu oferir els coneixe-ments que tingueu. Per exemple, sisabeu fer arreglillos, potser algú usfa un tall de cabell a canvi de la re-paració d’un objecte.

Animo els artesans a portar ob-jectes; qui sap, potser solucionemels regals de Nadal d’algú i a canviens enduem a casa menjar o pro-ductes ecològics. També seria unabona idea per als petits intercanviar

Desembre de 2011 11

Les eleccions estatals del pas-sat 20 de novembre tornen acol·locar al poder els hereusdel franquisme, però ambuna majoria absoluta qüestio-nable si es té en compte totala població cridada a votar.

David FernándezSetmanari Directa

Presentem una anàlisi alternativa delsresultats de les eleccions als Països Ca-talans, diferent dels vistos durant la jor-nada electoral i després, en la qual, en-tre altres coses, es tenen en compte lesabstensions, els vots nuls, els vots enblanc i on es mira el resultat del bipar-tidisme com a pèrdua per comparacióde les anteriors eleccions.

2.898.723 ABSTENCIONISTESAl conjunt dels Països Catalans, l’abs-tenció ha arribat al 30,5 % (2.898.723persones), encapçalada per les Illes Ba-lears (37 %), Catalunya (33,5 %) i el Pa-ís Valencià (24,5 %). A l’Estat espanyol,gairebé deu milions de persones nohan votat (28,31 %).

94.473 VOTS NULSI 159.759 VOTS EN BLANCEn territori català, el vot nul s’ha dupli-cat amb un resultat global de 94.473vots. A Catalunya s’ha triplicat i ha pas-sat del 0,53 % de 2008 a l’1,58 % enre-gistrat el 20-N. A l’Estat espanyol, elsvots nuls han assolit el rècord de317.886 (1,29 %) i s’han duplicat res-pecte a les darreres eleccions generals.Un terç dels vots nuls es concentren alsPaïsos Catalans.

El vot en blanc registrat en aquestterritori és de 100.519 vots. Si hi afegimels sufragis obtinguts per la candidatu-ra Escons en Blanc (59.240), puja a159.759. A l’Estat espanyol, el vot enblanc omple 333.095 paperetes(1,37 %), que sumades als vots obtin-guts per Escons en Blanc (97.706) faque s’arribi als 430.801. Un terç es con-centren als Països Catalans.

BIPARTIDISME: 1,2 MILIONSDE VOTS MENYSEl bipartidisme encarnat per PP i PSOErep 1.194.855 vots menys. La pèrdua laprovoca la davallada socialista, que res-ta 1.281.418 vots als Països Catalans,mentre que el PP només guanya86.563 vots. A l’Estat espanyol, el pes

del bipartidisme passa del 88 % al77 %, després d’una campanya intensadel #15M. A Catalunya, la incidènciadel binomi PPPSOE és del 50 %.

P×C NO ENTRAA la tercera convocatòria electoral con-secutiva on es presenta, la xenòfobaPlataforma per Catalunya de Josep An-glada —que aspirava a un escó— acon-segueix un sòl estable de 59.781 vots(1,73 % del vot a Catalunya), però noobté representació.

DUES DETENCIONS A BANYOLESDos militants del Casal Independen-tistadel Pla de l’Estany van ser detin-guts per efectius de la policia local du-rant la vigília de la jornada. Acusatsd’un boicot a col·legis electorals, vanquedar en llibertat amb càrrecs. 50 per-sones es van concentrar davant la co-missaria dels Mossos per mostrar la se-va solidaritat.

L’ESCENARI A CATALUNYAEl CiU de les retalladles guanya per pri-mera volta unes eleccions generals i ga-ranteix el retorn de Duran i Lleida al’Hotel Palace de Madrid, a conseqüèn-cia de la caiguda lliure del PSC, que esdesploma i passa d’1,7 milions de votsel 2008 a 900.00 sufragis enguany. ElPP puja, però poc; IC-V duplica els votsi ERC aguanta.

Metàfores pures, la victòria de CiU—corejada amb crits de saló d’«inde-pendència»– es va celebrava a l’HotelMajestic. El mateix hotel, país de me-mòria fràgil, que va encimbellar Az-nar el 1996 gràcies al suport de CiU.Per a la gent de memòria més fràgil,encara, el mateix CiU que, des delmaig passat, governa la Diputació deBarcelona en coalició amb el PP. Sí,amb el PP de Mariano Rajoy.

Més informació:www.setmanaridirecta.info

El 20N alsPaïsos Catalans

joguines, molts nens us heu fetgrans per a les de l’any passat, i heude fer lloc a les noves.

Us espero a tots diumenge!

Més informació:http://canbatllo.wordpress.c

om/plataforma/http://intercanvis.sants.org/

Concentració a Barcelona sota el lema «Ningú no ens representa». JUANFRAN ÁLVAREZ

DadesL’abstenció:l’opció mésescollida

Al districte la població cridada avotar era de 126.901 persones,de les quals es van abstenir un34,9%. Però la xifra d’elector, se-gons càlculs de LA BURXA, deixafora a més de 28.000 persones —estrangeres majors d’edat—, querepresenten un 18,5 % del veïnat.El fet d’incloure aquestes perso-nes en els resultats els fa variarsubstancialment respecte els quedifonen la resta de mitjans decomunicació, com es pot veureen el gràfic.

El gràfic permet veure el pes de l’abstenció i de la població que no pot votar. LA BURXA

hi ha una relació bidireccional, ja queles desigualtats i les situacions de co-erció i coacció en la sexualitat de lesdones les poden posar en risc tantd’infectar-se com de patir violència degènere.

Després de 30 anys d’epidèmia,quins avenços i quins reptes que-den pendents en matèria de pre-venció i d’atenció a la salut, espe-cialment a la salut sexual i repro-ductiva, i en la superació del’estigma?S’ha avançat en el tractament mèdic,en termes de desenvolupament defàrmacs i de coneixement de la infec-ció. Això ha permès una cronificacióde la malaltia en aquells països enquè les persones tenen accés als re-cursos sanitaris, fonamentalment Eu-ropa i les persones que tenen assegu-rances als EUA, que no arriba al 10 %de les persones que tenen VIH almón. Queda molt per avançar perquètothom que visqui amb VIH tingui ac-cés al tractament.

En termes de prevenció, s’ha refle-xionat molt sobre estratègies preven-tives i s’han generat discursos mésamplis que vinculen la prevenció a lamanera d’entendre la sexualitat, i noexclusivament a les pràctiques de risc.Però queda molt per treballar enl’àmbit de l’homofòbia, els drets se-xuals i reproductius de les dones, il’educació sexual i per a la salut en lesescoles.

Queda molt per fer també en el te-ma dels drets i, sobretot, en l’estigma.El que realment s’ha cronificat és l’es-tigma i la discriminació. El major im-pacte que té el VIH en les persones éssentir-se rebutjades i aïllades. Les per-sones que viuen amb VIH tenen mésdificultat en l’accés a l’ocupació i a as-segurances que, per exemple, són ne-cessàries per sol·licitar una hipoteca.L’estigma vulnera, per tant, els drets

Luisa García és membre deCreación Positiva, una entitatde Sants que des del 2001treballa per donar una aten-ció integral a les personesafectades pel VIH des de laperspectiva de gènere, fentde la promoció de la salut ide la defensa dels drets l’eixde la seva acció. Després de30 anys d’inici de l’epidè-mia, que afecta avui 33,3milions de persones al món,volem valorar els avenços iels reptes pendents.

Gemma PareraSants

Fa trenta anys es va diagnosticar elprimer cas de VIH. Quin ha estatl’impacte de la incidència de lamalaltia? Es pot parlar d’un impac-te diferent en termes de gènere?El VIH és un amplificador de la des-igualtat social i el fet de ser homes odones, en plural i en diversitat, ens si-tua socialment en una situació dedesigualtat. Les persones que tenenels seus drets vulnerats, com perexemple, el dret a la diversitat sexual,a l’accés als recursos sanitaris i a unaeducació sexual de qualitat, o les per-sones que tenen una situació més res-trictiva en termes administratius, comles migrades i les preses, presentenmés vulnerabilitat tant de contraurela infecció, com que el seu impacte si-gui més gran. Per això, l’epidèmia témés incidència en les persones i enels països més desafavorits.

Les desigualtats socials són el querealment ens posa en risc davant elVIH. Les persones tenen el dret de

[DIJOUS 1 de desembre]20.00 | Recital poètic a càrrec d'Ele-na Ferrer i Oriol Prats. [Lloc: CasalIndependentista de Sants. Organitza: CIS]

[DISSABTE 3 de desembre]Arquitectura-autogestió. La ciutatl'ha de fer el veïnat, per un urba-nisme participatiu12.00 | Intervencions de SantiagoCirugeda, David Juárez (Straddle 3)i LaCol13.00 | Debat col·lectiu14.00 | Vermut popular [Bloc 11de CanBatlló. Organitza: La Ciutat Invisible i LaCol]

[DIUMENGE 4 de desembre]19.00 | Taller de sexualitats [Lloc:Espai Obert. Organitza: Assemblea 15M iFeministes Indignades]

[DIUMENGE 11 de desembre]10.30 | 12èMercat d'Intercanvi deSants [Lloc: pl. Josep Pons (o pl. Màlaga opl. Bonet i Muixí). Organitza: XIS]

12.00 | Sis mesos a Can Batlló:entrada oficial a la nau d’AmadeuOller + xerrada + vermut [Lloc: pl. dela Pelleria. Organitza: Can Batlló]

[DIVENDRES 16 de desembre]20.30 | Concert homenatge a TrallaRecords amb Lo Petit Comitè, Revési El Hombre del Sako [Lloc: CC La Bàs-cula, carrer Foc, 128]

[DISSABTE 17 de desembre]QUINA A CAN BATLLÓ14.00 | Dinar popular16.00 | Quina amenitzada ambespectacles per a l’autogestió del’espai [Lloc: Bloc 11 de Can Batlló. Organit-za: Can Batlló]

19.30 | Celebrem el Nadal: el Nadalen altres cultures, tria de poemes,cantada de nadales a càrrec de lacoral Oscus, i pica-pica nadalenc[Lloc: Cotxeres de Sants, sala 43, 4t pis. Orga-nitza: Grup d’Opinió Àmfora]

[DISSABTE 24 de desembre]11.30 | Taller de tions i actuaciód'Oriol Canals [Lloc: parc de l'EspanyaIndustrial. Organitza: Casal IndependentistaSants]

Agenda

[ CAN VIES Jocs Florals, 42 ] [ CENTRE SOCIAL DE SANTS Olzinelles, 30 ] [ CASAL INDEPENDENTISTA Muntadas, 24 ] [ ESPAI OBERT Violant d’Hongria, 71 ] [ LA CIUTAT INVISIBLE Riego, 35 ] [ TERRA D’ESCUDELLA Premià, 20 ][[ TETERIA MALEA Riego, 16 ] [ PIM PAM FILMS Valladolid, 25 ] [ CASTELLERS DE SANTS Vallespir, 28 www.borinots.cat ] [ DIABLES DE SANTS www.diablesdesants. org ] [ ATENEU LLIBERTARI Maria Victòria, 10 ]

Vinyeta

poder tenir cura de la seva salut i, peraixò, han de poder exercir els seusdrets com a ciutadans i ciutadanes.Per tant, cal treballar i reivindicar en-torn les desigualtats i els drets, teninten compte la perspectiva de gènere.El fet que les dones estiguin en unasituació de desigualtat, es vegin coac-cionades i obligades a mantenir rela-cions sexuals que no volen, i tinguinencara imperatius socials de depen-dència, submissió i subordinació, lessitua en més risc davant la contracciódel VIH i que l’impacte de l’epidèmiasigui qualitativament major.

Així mateix, els mandats de gènereperjudiquen als homes, ja que se’lsconvida a tenir comportaments derisc. Podem dir que a nivell mundialhi ha una feminització del VIH. A ini-cis de l’epidèmia, la prevalença era de10 homes per cada dona. Trenta anysdesprés, segons ONUSIDA Informe2010 la proporció de dones amb VIHés d’un 52 %.

El 25 de novembre és el Dia inter-nacional per a l’eliminació de laviolència envers les dones. La vio-lència de gènere és un factor devulnerabilitat davant el VIH?El 23 de novembre organitzem unesjornades sobre la bidireccionalitat en-tre les violències de gènere i VIH. Elsestudis mostren que les dones quepateixen violència de gènere tenenmés probabilitat d’infectar-se pel VIHi, a la vegada, les dones que tenenVIH presenten una major probabilitatde patir violència de gènere. Per tant,

de les persones que viuen amb VIH,dificulta la prevenció i la cura de la sa-lut. En el context estatal i mundial, te-nir VIH condiciona l’accés a recursossociosanitaris, per exemple, moltesdones amb VIH no poden accedir ales cases d’acollida per violència degènere, i hi ha pocs recursos per per-sones amb VIH en situació d’exclusiósocial. No sabem com afectarà les re-tallades a l’atenció integral de les per-sones que viuen amb VIH.

Quines accions desenvolupeu desde la vostra entitat en tots aquestsàmbits?Treballem en un continuum que con-templa tres eixos: la prevenció, l’aten-ció i la incidència política. Donematenció individualitzada i grupal a lespersones, dones i homes, que tenenVIH; elaborem materials preventius,fem tallers de sexualitat per a dones...En l’àmbit de la incidència política,fem formació de professionals, elabo-rem documents i tenim projectes desensibilització entorn l’estigma i la

discriminació. Col·laborem amb xar-xes i moviments socials en temes deVIH, drets sexuals i reproductius, idones.

Difícilment podrem abordar l’epi-dèmia del VIH si no treballem primerdes d’un enfocament en drets. Quanes vulneren els drets, es posa en risc ales persones d’adquirir el VIH i quel’impacte de la infecció sigui mésgran.

Luisa García a la seu de Creación Positiva. ÀNGEL BRAVO ALMIRALL

«Les desigualtats socialssón el que ens posa en riscdavant el VIH»

LUISA GARCÍA:

Desembre de 2011 LA BURXA és una revista editada per un equip deredacció que es troba cada dimarts al vespre alCSA Can Vies(c. Jocs Florals, 42)

Periodicitat: mensual

Telèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@barrisants.orgPlana web: www.barrisants.org/laburxa

LA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.

Aquesta publicació té una llicènciaCREATIVE COMMONS RECONEIXEMENT-NO COMERCIAL.

Sou lliures de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb lescondicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la maneraespecificada per l’autor o llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitatscomercials.

Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteuhttp://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/legalcode.cao envieu una carta postal a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way,Standford, California 94305, USA.

En aquesta Burxa hi han col·laborat:Gemma Parera, Laia Sánchez Amat, Ester Rams,Albert Ricart Sanjuan, Agus Giralt, Irene JaumeGambín, Martí Gutiérrez Farré, Àngel BravoAlmirall, Elba Mansilla, Ivet Eroles, Mercè Esteban,Quel Ness, David Vázquez, Jordi Soler, Sergi M.Huete, Miki, Núria May, Bernat Costa, Ass. Can Vies,XIS, Albert Garcia, Casal Independentista, Comissióde Veïns de la Bordeta, XIS, Projecte BarriCooperatiu, Joan Canella Barrull, Verónica Fernández,Laboratori Antiracista, Universitat Indignada, La Col,Joan Fer, Sants3 Ràdio, Oriol Rigola, Núria Alcober,David Fernández, Directa i Juanfran Álvarez.

«El que realments’ha cronificat ésl’estigma i ladiscriminació» «Quan es

vulneren elsdrets, es posa enrisc les personesd’infectar-se i quel’impacte de lainfecció sigui mésgran»