SUMARI 3 Editorial 4-13 L’interès més alt • L’economia catalana a començaments del 2004 • Situació econòmica (hivern 2004) 14-16 Notícies 18-19 Gent de casa • Entrevista a Antoni Serra Ramoneda 20-31 Al vostre servei: • Noticiari legislatiu • Noticiari jurídic • Noticiari fiscal • Noticiari d’informàtica • Noticiari d’assegurances • Noticiari mediambiental • Noticiari d’auditoria • Noticiari de comptabilitat • Noticiari d’economia 32-39 Treballem en grup: • Ressenyes d’actes del Col·legi • Crònica d’activitats realitzades • Activitats realitzades per l’Aula d’Economia 40-41 Avantatges del carnet col·legial 42 Hemeroteca 43 Agenda I n f o r m a t i u d e l’economista març 2004 COL·LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA www.economistes.com [email protected]C Col·legi d'Economistes de Catalunya 95 núm. L’Economia catalana en el 2004 L’Economia catalana en el 2004
Transcript
SUMARI
3 Editorial
4-13 L’interès més alt• L’economia catalana a començaments
del 2004• Situació econòmica (hivern 2004)
14-16 Notícies
18-19 Gent de casa• Entrevista a Antoni Serra Ramoneda
JUNTA DE GOVERNDegàJordi Conejos SanchoVicedegàArtur Saurí del RíoSecretàriaMontserrat Casanovas RamonVicesecretariOriol Amat SalasTresorerRaimon Casanellas BassolsInterventorJoan B. Casas OntenienteVocal President a GironaJosep Pujolràs NonellVocal President a LleidaJordi Vilalta MiquelVocal President a TarragonaAntoni Terceño GómezVocals Mercè Sala SchnorkowskiJoan Ràfols EsteveJoaquín Trigo PortelaJoan B. Casas OntenienteMiguel Antonio Pérez Jordi Gual SoléAmadeu Petitbò JuanConsellersJesús Betrian PiquetGuillem Rovira JacquetAnton Gasol MagriñàNúria Bosch Roca
n aquest Informatiu trobareu el resultat de la vuitena edició de l’enquesta de conjuntura, Situació econò-mica (hivern 2004), que s’ha dut a terme del 14 al 30 de gener, i que és la primera de les tres enquestes que al llargde l’any us enviarem per tal de saber quina és la vostra opinió en relació a l’economia catalana i espanyola i sobrealtres qüestions d’actualitat. En aquesta enquesta hi ha participat 777 col·legiats incrementant-se novament el nom-bre de participants en aquest projecte. En un any, de l’enquesta de situació econòmica hivern 2003 fins l’actual, s’hapassat d’una participació dels col·legiats del 9,8% a l’actual participació del 13,00%. Enquesta a enquesta es va incre-mentant el nombre de respostes, cosa que és d’agrair i que és garantia de suport a una de les principals vies per ferpública la nostra veu.
Dels resultats de l’enquesta Situació econòmica (hivern 2004) cal cridar l’atenció sobre els moments d’incertesaque manifesten els col·legiats davant l’actual situació política i econòmica. D’altra banda, a l’enquesta es palesa unaopinió majoritàriament favorable a la creació d’una Agencia Tributària de Catalunya, així com una posició críticaamb la política econòmica que realitza el Govern central.
En aquest Informatiu, com ja és tradicional, també trobareu uns breus comentaris del que varen exposar els mem-bres del Club de Conjuntura del Col·legi d'Economistes de Catalunya sobre l’economia catalana el passat 10 de febreri que és un bon complement als resultats de l’enquesta, ja que analitza la situació econòmica a final del 2003 i lesprevisions per al 2004 sector per sector.
Com sabeu, la Junta de Govern del Col·legi d'Economistes de Catalunya ha convocat eleccions per cobrir la totalitatdel seus càrrecs pel proper dijous 1 d’abril per haver finalitzat el seu mandat, ja que els Estatuts del Col·legi establei-xen que cada tres anys s’han de renovar la totalitat dels càrrecs de la Junta de Govern mitjançant un procedimentdemocràtic.
S’acompleixen així 3 anys des que l’actual Junta de Govern va prendre possessió del càrrec sota un programa degovern “Un Col·legi d’economistes per al Segle XXI” i amb una Junta que per una banda tenia i manté, unavoluntat de continuïtat de les anteriors quant a consolidar línies d’actuacions endegades per Juntes anteriors tendentsa millorar el prestigi i el posicionament de l’economista a la societat i de prestar serveis de qualitat per al nostrecol·lectiu professional, i per una altra un element de renovació pel que fa a les noves necessitats i els nous reptes quela professió ens planteja. Crec que hem acomplert el programa de Govern que ens havíem plantejat.
En aquests tres anys la Junta de Govern, un cop finalitzada l’etapa d’adquisició de les seus col·legials amb la comprade la seu de Tarragona al principi del mandat, s’ha marcat tres línies d’actuació preferent: la utilització de les novestecnologies com a millora dels serveis que s’ofereixen i de la comunicació amb els col·legiats; millorar la presènciaen la societat del Col·legi d'Economistes de Catalunya; i continuar consolidant i millorant la prestació de serveis dequalitat als col·legiats, com l’Aula d’Economia, el Torn d’Actuació Professional, els serveis d’assessorament, serveid’assegurances, les comissions de treball.....
De la primera línia d’actuació destacaria: el directori on-line, la Borsa de treball on-line, el visat on-line, la signa-tura digital i les retransmissions per vidioconferències d’actes, són actuacions ja engegades i que estan tenint la vos-tra acceptació. En aquests moments estem acabant de dissenyar una nova pàgina web, orientada a donar contingut iconeixement així com una news letter que ha de permetre millorar la comunicació entre el Col·legi i els col·legiats.
Les enquestes de situació econòmica, l’índex d’Expectatives Borsàtil, les notes d’opinió que anualment dóna a conèi-xer la Junta de Govern, la nostra presència en la Cambra de Comerç, en les Universitats Catalanes... , s’englobarienen la segona de les línies d’actuació que he mencionat així com també l’estreta col·laboració que tenim actualmentamb els Col·legis d’Enginyers, Arquitectes, Advocats i Metges, sobretot amb els dos primers que ens ha portat a parti-cipar conjuntament amb PIMEC SEFES, en la Xarxa d’Entitats destinada a emetre documents de reflexió sobre temesd’interès per a la societat catalana i a constituir recentment la Fundació Privada per a l’Arbitratge Tècnic de Cata-lunya que, properament un cop aprovat el reglament arbitral, entrarà en funcionament.
Recentment, estem analitzant engegar una nova línia d’actuació consistent en oferir en el conjunt dels despatxos pro-fessionals vinculats al nostre Col·legi, tot un seguit de serveis d’acord amb les seves necessitats i interessos, que elssiguin d’utilitat i els permeti diferenciar-se en positiu d’altres despatxos professionals.
C Col·legi d'Economistesde Catalunya
C Col·legi d'Economistesde Catalunya
C
Col·legi d'Economistesde Catalunya
C Col·legi d'Economistesde Catalunya
C Col·legi d'EconomistesCol·legi d'Economistesde Catalunyade Catalunya
C
C
C Col·legi d'Economistesde CatalunyaC Col·legi d'Economistes
de Catalunya E
Edita: Col·legi d’Economistes de CatalunyaSecretària general: M. Rosa CavaSecretari tècnic: Lluís SantalóDirector de Formació: Jesús ÁlvarezAdministració financera i Secció del REA: Montserrat EscanillaSecretaria Econòmica: Àngel HermosillaAssessorament lingüístic: Judit GasullInformàtica: Jordi IbàñezDisseny: Estudio DGFotògrafa: Mercè BelImpressió: Treballs Gràfics, S.A.Publicitat: Bitmap S.L.Isidre Rodríguez Tel. 93 416 16 04Dipòsit Legal: B-36694-89
Jordi ConejosDegà
El Col·legi no assumeix ni es fa responsable del contingut delsanuncis publicat en tot l’Informatiu.
L’indicador sintètic d’activitat econòmicade Catalunya que elabora la Cambra deComerç de Barcelona ha avançat un crei-xement del 2,4% el quart trimestre, unadècima més que el tercer trimestre, quesituaria el creixement de l’any 2003 propdel 2,3%. Pel que fa a la demanda interna,destaca l’evolució positiva del consum pri-vat, que es podria haver continuat accele-rant el quart trimestre, mentre que el ritmed’expansió de la inversió ha romàs gaire-bé estancat. La demanda de l’estranger hacontinuat fent una contribució negativa alcreixement del PIB.
El ritme de creixement de la indústria vapujar fins al 2% el tercer trimestre i elsindicadors disponibles per al quart tri-mestre no assenyalen cap millora. L’en-questa de conjuntura industrial reflecteixun descens de la utilització de la capaci-tat productiva i el nivell de les comandeses considera baix a la majoria dels sec-tors, particularment en el de maquinària iequip mecànic. L’indicador de confiançade la indústria conserva el signe positiu,però és més baix que al tercer trimestre,i tots els indicadors d’ocupació marquenun descens a la indústria.
L’activitat de la construcció va créixer el3,3% el tercer trimestre, una evolució quesuposa una lleugera desacceleració res-pecte del segon trimestre però que indicaque aquest sector continua liderant elcreixement econòmic català. Els indica-
dors del quart trimestre continuen mar-cant uns nivells d’activitat elevats, amb unfort progrés dels ocupats. Els resultats del’enquesta de conjuntura de la construc-ció mostren que les expectatives de lesempreses per al primer trimestre de 2004continuen sent força positives.
El ritme d’expansió dels serveis va millo-rar lleugerament el tercer trimestre, fins al2,4%, probablement pel major impuls delconsum privat. Així mateix, el nombre de
treballadors del sector ha mantingut uncreixement notable el quart trimestre. Elsresultats de les enquestes de conjunturareflecteixen una recuperació del comerç idels serveis a les empreses el darrer trimes-tre de l’any; però als establiments hotelersel grau d’ocupació ha continuat caient i elbalanç de 2003 –amb un descens de les per-noctacions de prop del 6%– no és favorable.
La Cambra preveu un ritme d’expansió del PIB de Catalunya del 3% l’any 2004
Els resultats de les enquestes de conjuntu-ra de la Cambra assenyalen que el sectorindustrial mantindrà el creixement moderatels primers mesos de 2004. Les expectativesde les empreses són molt positives encaraa la construcció; però són de millora suauen el sector hoteler i en el de serveis a lesempreses i de continuïtat en el comerç.L’acceleració del creixement l’any 2004dependrà en bona part de la represa de lainversió. La reactivació prevista a la zonaeuro hauria de permetre, també, que elsector exterior fes una contribució menysnegativa al creixement del PIB. A l’inici de2004, la Cambra preveu un avenç modestdel ritme de creixement del PIB, que podriapujar fins al 3% en el conjunt de l’any.
Teresa OlléResponsable de Conjuntura
de la Cambra de Comerç de Barcelona
Pàg. 4 Informatiu de l’economista núm. 95
L’interès més alt
L’economia catalana al començament del 2004El Club de Conjuntura del Col·legi d’Economistes de Catalunya organitza, a principi i mitjan d’any, dos actes sobre l’e-conomia catalana, coordinats pel Sr. Jordi Goula, adreçats a tots els col·legiats per tal de mantenir-vos informats enaquests temes.
Seguint aquesta dinàmica, el passat 10 de febrer va tenir lloc la primera d’aquestes reunions per tractar “L’economiacatalana al començament del 2004”.
A continuació us presentem unes breus ressenyes realitzades pels mateixos ponents, sobre els aspectes que, amb més profun-ditat, es van comentar durant la sessió.
L’economia catalana: perspectives per l’any 2004
Les perspectives per al’economia catalana al 2004Del 2002 ençà, l’economia catalana pre-senta un creixement pràcticament estabi-litzat al voltant del 2,2%, uns resultatspropers als del conjunt de l’economiaespanyola i força superiors als de lamajoria de països de la UE. Els baixostipus d’interès han estimulat el consumprivat, que ha esdevingut el principalmotor del creixement en aquests dosdarrers anys, juntament amb la inversióen habitatge, la qual, impulsada tambéper uns tipus hipotecaris baixos, ha estatl’altre pilar de sustentació de l’activitat.Tanmateix, el comportament a l’alça dela demanda interna ha coincidit amb unsfebles resultats de la demanda exterior,cosa que explica la debilitat de l’activitatdel sector industrial. La manca de forçade les exportacions és a causa, especial-ment, de l’atonia de l’economia europea,però també al feble i insegur comporta-ment de l’economia mundial, i a això s’hiha sumat la forta apreciació de l’euroenfront del dòlar, que ha acabat dedecantar a la baixa la dinàmica de lesexportacions, per bé que aquest reforça-ment de l’euro ha tingut també un ves-sant positiu en suavitzar l’escalada delspreus del cru de petroli.
Les previsions recents auguren perenguany una represa de l’economiainternacional que ja s’ha començat a ferefectiva, especialment als Estats Units ials països asiàtics. I, tot i que a la UnióEuropea aquesta millora evoluciona méslentament, s’espera, igualment, que amesura que avanci l’any s’anirà refer-mant. Sobre aquesta base, cal esperarque l’economia catalana podrà reprendreenguany una dinàmica més positiva deles seves exportacions i que la millora del’economia internacional facilitarà larecuperació de la confiança empresariali, al seu torn, de la inversió productiva debéns d’equipament, en aquests momentsencara força deprimida. En aquest sentit,la recuperació d’aquesta inversió esdevéun dels factors principals per al reforça-ment i la modernització de l’estructuraproductiva necessària per poder afrontaramb èxit els nous reptes econòmics.
Àngela Fernández CéspedesResponsable de Conjuntura Econòmica
del Departament d’Economia i Financesde la Generalitat de Catalunya
L’evolució monetàriaLa situació monetària de la zona de l’eurocontinuava presentant a final d’any lamateixa característica d’elevada liquiditat,provocada per la continuada preferènciadel públic per les col·locacions monetà-ries dels seus estalvis, com a consequèn-cia dels baixos nivells dels tipus d’interèsi de la incertesa en els mercats financers.De tota manera, sí que cal parlar d’unacerta moderació en el fort creixement del’M3, la magnitud que mesura la liquiditat,al llarg del segon semestre de l’any, per lamillora de la situació dels mercats financers.
Pel que fa al crèdit al sector privat, a nivellde la zona euro s’enregistrà un repunt enel seu creixement els dos darrers mesosde l’any, explicable per la millora en el tode l’economia. Pel que fa a Espanya, ambdades fins l’octubre, el crèdit a empreseses moderà des d’un creixement interanualdel 15,3% l’agost al 14,1% l’octubre. Quantal crèdit a les economies domèstiques,mentre l’adreçat al con-sum també baixà el seuritme, del 15,1% al 13,6%,el crèdit hipotecari l’incre-mentà fins al 17,5% l’octubre.
Els tipus d’interès oficialsdels principals païsosacabaren l’any, tant eldel dòlar com el de l’eu-ro, al nivell respectiu del’1% i del 2% en què escol·locaren el mes dejuny. En canvi, el tipusde la lliura l’elevà el Bancd’Anglaterra el novembredes del 3,50% al 3,75%.Entorn del tipus americà, cal dir que elFederal Reserve, per tal que els mercatsfinancers no fessin pujar els tipus antici-pant una puja del tipus oficial, va mani-festar en el seu comunicat de l’estiu queper un llarg període no modificaria eltipus oficial. En el darrer comunicat, de28 de gener, ha substituït això del llargperíode per l’expressió que tindrà pacièn-cia en la modificació del tipus.
Pel que fa als tipus del crèdit bancari, el delcrèdit hipotecari tancà l’any al mínim del 3,31%, per sota del 3,42% del juny i del4,21% del gener del 2003. En el crèdit aempreses, el tipus mitjà ponderat de lesdiferents modalitats d’operacions, que esmantingué molt pròxim al 4% des deljuny, havia baixat des del 4,77% al qualestava el gener del 2003.
Finalment, quant als tipus llargs, s’ha dedestacar que en presència de xifres extra-ordinàries sobre el creixement de l’econo-mia americana, assoliren nivells mínims.
Així, el rendiment del deute públic a deuanys dels Estats Units arribà a marcar el3,98% el 22 de desembre i els dels deu-tes espanyol i alemany se situaren ambdósal 4,13%. Al tancament d’aquest comenta-ri, primers de febrer, els tipus estan l’a-mericà al 4,15%, i l’alemany i l’espanyol al4,25%. Aquests rendiments són molt simi-lars als de principi de l’any passat.
La previsió d’evolució dels tipus d’interèsque té mes consens és la d’una puja delstipus oficials, tant de l’euro com del dòlar,d’entre un quart de punt i mig punt, ambl’alça més accentuada en el dòlar. Ara bé,
els dubtes surgeixensobre quan es prendrà
la decisió. Fins el 28 degener, quan es va conèi-
xer l’opinió abans citadadel Federal Reserve, espensava que aquest espe-raria a pujar el tipus desprésde les eleccions americanes
del novembre. Ara espensa que ho pot fer
abans. De tota mane-ra, prescindint d’aquestamena d’art d’intentarsaber les intencions delbanc central americàsegons les paraules
que utilitza en els seus informes, no s’had’oblidar que la recuperació de l’econo-mia americana es dóna mentre la inflaciósegueix baixant. La taxa subjacent d’infla-ció, que no inclou aliments frescos nienergia, que era de l’1,5% el juny es vasituar el desembre a l’1,1%. Amb aquestesperspectives, encara que el Federal Reser-ve es decidís per la puja, hi ha poquespossibilitats que els tipus llargs, quetenen molt en compte la inflació, pugin.
Pel que fa a l’euro, el Banc Central Euro-peu no sembla que hagi de prendre lainiciativa de puja de tipus. Com en ante-riors ocasions, seguirà el que decideixi elFederal Reserve. En contra de l’elevacióde tipus té el BCE la encara no plenamentconfirmada recuperació de l’economiaeuropea i la fortalesa de l’euro.
Artur SauríEconomista,
Vice-degà de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Informatiu de l’economista núm. 95 Pàg. 5
Conjuntura laboralL’evolució del mercat detreball català al llarg de l’any2003 ha estat bastant positiva.
El nombre d’afiliats a la Segu-retat Social arribà a 2.997.490,xifra que suposà un màximhistòric en un mes dedesembre. En termesinteranuals, l’afiliació vaaugmentar en 66.310persones (del 2,3%, entermes relatius). Pel que faal conjunt de l’Estat, aquestaugment fou de 401.210,situant-se la xifra total en16.589.600 afiliats.
Els estrangers afiliats representen el 6,7%de l’afiliació catalana (201.131 en xifresabsolutes). En un any, aquest col·lectiuha experimentat un increment, en xifresabsolutes de 26.569 afiliats (del 15,2% entermes absoluts). L’afiliació estrangera aCatalunya engloba el 21,8% del total d’a-filiats estrangers de l’Estat (923.218).
La taxa d’atur registrat se situà en el6,52%, per sota del nivell registrat unany abans (6,60%). El nombre d’aturats,en aquest període, va arribar als206.705, 3.173 més que el desembre de2002. Pel que fa al conjunt de l’Estatespanyol, el nombre de persones atura-des fou d’1.711.487 i la taxa del 9,01%.Respecte de l’any 2002, la desocupaciós’incrementà en 23.419 i la taxa en 0,12punts percentuals.
En aquest mateix període, es van comp-tabilitzar 32.813 demandants d’ocupacióestrangers a Catalunya, 5.884 més que eldesembre de l’any 2002 (22% més, en ter-mes relatius).
Pel que fa a la contractació, en el decursde l’any 2003 es van registrar 273.405contractes indefinits a Catalunya, el21,5% dels formalitzats a tot l’Estat. D’al-tra banda, la taxa de temporalitat se situàen el 22,5%, xifra que suposà un aug-ment de 0,8 punts percentuals en un anyi que se situa 8 punts per sota de la mit-jana espanyola.
Les dades relatives a la negociació col·lec-tiva mostren un increment salarial del3,68% el mes de desembre (un cop incor-
porades les clàusulesde revisió per garan-
tia salarial) que se situàper sobre del nivellregistrat el desembrede 2002 (2,94%).
Pel que fa a la sinis-tralitat laboral, entotal es van produir170.043 accidents en
jornada de treball ambbaixa a Catalunya,xifraque suposà una dava-llada interanual del7,5% (13.786 acci-dents menys en ter-
mes absoluts). Aquestes dades suposenque 71 de cada 1.000 treballadors hanpatit un accident laboral amb baixa l’any2003, un índex d’incidència inferior alregistrat l’any 2002 (78 de cada 1.000).
En comparació amb l’any 2002, la sinis-tralitat laboral disminuí tant en el nom-bre d’accidents lleus (13.665 menys;descens del 7,5%) com en el de greus (84menys; descens del 5,0%) i, sobretot en elde mortals (37 menys; reducció del 19,9%).
La previsió de creixement econòmic pelconjunt de l’Estat és del 3% per l’any2004. La creació d’ocupació s’estima en299.700 nous llocs de treball, dels quals51.000 correspondrien a Catalunya.
M. Mercè Jou i TorrasEconomista
Evolució del sector industrialDesprés de dos anys de desacceleració,amb augments del PIB industrial del’1,4% l’any 2001 i del 0,8% l’any 2002,la indústria catalana es troba actualmenten una situació de lenta millora, tot ique en un context d’incertesa i baixcreixement.
Aquesta triple tipificació es deriva de l’e-volució trimestral del PIB industrial, elqual va créixer en termes interanuals(amb dades cicle-tendència) un 2,0%durant el primer trimestre de l’any 2003,un 1,6% durant el segon i novament un1,1% durant el tercer.
Altres indicadors conjunturals confirmenaquesta valoració:– L’IPI (Índex de Produció Industrial)
experimenta en el període gener-novembre de 2003 una variació intera-nual del –0,5%, una evolució mésdesfavorable que la de l’any 2002, quanla producció industrial només va aug-mentar un 1,2%.
– L’ICI (Indicador de Clima Industrial)mostra des de començament de l’any2003 un perfil lleugerament ascendent,si bé continua evolucionant per sota dela seva mitjana a llarg termini.
– Les exportacions han crescut en termesinteranuals un 4,3% en el períodegener-setembre de 2003, una xifra que,encara que és significativament millorque el –0,3% del conjunt de l’any 2002,està molt lluny de les xifres assolidesanys enrere.
– L’ocupació industrial ha caigut en ter-mes interanuals un 2,0% en el tres pri-mers trimestres de l’any 2003, segonsl’EPA, i un 1,5% en el període gener-novembre en termes d’afiliats a la Segu-retat Social.
Perspectives de futur: les Enquestesde Conjuntura Industrial i d’InversióIndustrial
Les darreres enquestes de conjunturaindustrial revelen una relativa millora de
les expectatives empresarials, lesquals han experimentat durant l’any2003 una recuperació dèbil, però sos-
tinguda. Aquesta situació és similar a laque es dóna al conjunt d’Espanya i de laUnió Europea, on els respectius indica-dors de confiança han tancat l’any persobre dels valors que van assolir a finaldel 2002 i on països com ara Alemanya,França i Itàlia també manifesten unamoderada reactivació de la confiançaempresarial.
Pàg. 6 Informatiu de l’economista núm. 95
Aquesta recuperació feblede les expectatives empre-sarials s’expressa en l’evolu-ció de l’Indicador de ClimaIndustrial (ICI), que sintetitzales opinions empresarials sobrela conjuntura industrial, lesmitjanes trimestrals del qualhan augmentat progressiva-ment al llarg de l’exercici. Enparticular, l’Indicador deClima Industrial es va situarel quart trimestre de 2003vuit punts per sobre delnivell assolit durant elquart trimestre de 2002.
Això no obstant, el fet que l’ICI continuïper sota de la seva mitjana a llarg termi-ni fa que sigui prematur parlar de l’en-trada en una fase d’expansió.
L’anàlisi dels components de l’ICI mostraque la millora de la demanda ha estat laprincipal responsable de la recuperacióindustrial al llarg de l’any, tal i comexpressa l’indicador de la cartera decomandes, el qual ha millorat notable-ment en la part final de l’any per tancarl’exercici catorze punts per sobre delvalor que tenia durant el desembre de2002.
L’indicador sobre el nivell de producciótambé ha evolucionat a l’alça durant l’any2003, si bé la millora d’activitat encara ésde baixa intensitat, com demostra el fetque l’indicador segueixi per sota de laseva mitjana a llarg termini.
Aquesta lenta millora en un context d’in-certes expectatives es palesa també enl’Enquesta d’Inversió Industrial, segons laqual aquesta variable ha crescut a Cata-lunya un 0,8% en termes nominals l’any2003 i creixerà un 5,6% l’any 2004, des-prés d’haver caigut un 0,9% l’any 2001 iun 2,0% l’any 2002. Cal ressaltar que ladada del 2003 és la tercera estimació quees realitza i que, tot i ser positiva, és rela-tivament pitjor que la segona, que era del’1,7%. Aquesta evolució és molt interes-sant perquè presenta un canvi de signeque, en el context actual, resulta molt sig-nificatiu, si bé cal no oblidar que tambéindica que la inversió industrial s’ha debi-litat en la segona part de l’any, en líniaamb el que indica la comptabilitat trimes-tral de l’Institut d’Estadística de Catalunya.
Tanmateix, la dada més rellevant és laprimera estimació sobre l’evolució de lainversió industrial l’any 2004 que, coms’ha dit, informa d’un creixement del5,6%, una xifra que, tot i estar moltallunyada de les que es van donar entre1995 i 2000, és substancialment superiora les dels tres exercicis anteriors.
Les empreses grans(les de més de 250 tre-
balladors), que vanexperimentar una dava-llada de les inversions el2003, preveuen tornar aassolir taxes de variacióde la inversió positives,com era habitual fins el2001, amb un incrementd’un 3,9%. Les PIME,per la seva banda, s’es-pera que augmentin lesseves inversions un7,1%.
La dinàmica inversora més expansival’any 2004 correspondrà a les empresesdels sectors de béns de consum durador ialimentari i la més contractiva a la indús-tria de l’automòbil.
Joan Miquel Henández GascónCap del Servei d’Estudis i Assessorament
de la Secretaria d’Indústria i Energia
La metal·lúrgia catalanadavant el 2004Segons dades provisionals del CEAM (Cen-tre d’Estudis i Assessorament Metal·lúrgic),l’any 2003 va finalitzar amb un creixementde la producció del sector metal·lúrgiccatalà d’un 1% en termes reals, front el des-cens de l’exercici anterior. Paral·lelament,el nivell d’utilització de la capacitat pro-ductiva instal·lada a les empreses va expe-rimentar un lleuger increment, situant-seen un 83-84%. Mentrestant, l’ocupació vapatir una davallada, continuant amb l’ajus-tament de l’any anterior. Val a dir que elmercat interior va ser molt més dinàmic–especialment, el consum privat i la cons-trucció- que no pas les exportacions. Elcomportament d’aquestes fou desfavora-ble, motivat per la feblesa dels principalsmercats exteriors de Catalunya (cas d’Ale-manya i França) i pels efectes negatius del’apreciació de l’euro front el dòlar en lesexportacions dirigides a tercers països.
Les branques d’activitat que van experi-mentar una evolució més favorabledurant l’exercici foren la maquinària i elmaterial elèctric, la fabricació de materialde transport, la instrumentació i la pro-ducció i la primera transformació demetalls. En canvi, la maquinària d’oficinai els equips informàtics i l’electrònica engeneral van registrar els pitjors resultats.
Per a l’any 2004 es preveu que la produc-ció real de la metal·lúrgia catalana experi-menti un creixement d’entre un 3% i un
5%, gràcies a la consolidació del dinamis-me del mercat intern i a la reactivació deles exportacions. No obstant, aquest crei-xement no es veurà reflectit en la marxade l’ocupació, que probablement no regis-trarà millores apreciables. Els tres elementsde preocupació del sector per a l’exercicien curs són: l’augment dels costos labo-rals, la tendència alcista dels preus de lesprimeres matèries, i l’impacte negatiusobre les exportacions de l’apreciació del’euro en els mercats de divises.
Àngel HermosillaEconomista, Centre d’Estudis
i Assessorament Metal·lúrgic (CEAM)
La construcció a Catalunya al 2003. Perspectives per 2004La cons-trucció hamantingutun clar dina-misme durantel 2003 i lesperspectivespe r l ’ anyv i n e n tcontinuensent posi-tives. L’aug-ment delconsum deciment enun 10,6% indica un nivell d’activitat al’alça, corroborat per l’augment en un4,1% del nombre de treballadors assala-riats afiliats a la Seguretat Social i de lapoblació ocupada. L’augment de lapoblació assalariada aquests darrers anysposa de manifest la necessitat urgent demillorar el nivell de formació dels treba-lladors que s’incorporen al sector. Els cos-tos de construcció van tenir fins l’octubreun comportament moderat: un 2,5% l’edi-ficació i un 1,6% l’obra civil, taxes infe-riors a l’augment de l’IPC.
Les expectatives del promotors conti-nuen sent positives. Els habitatges ini-ciats augmenten un 16,2% al conjunt de
Informatiu de l’economista núm. 95 Pàg. 7
Catalunya. A les zones urbanes l’aug-ment va ser del 10,2%. L’Àrea Metropo-litana de Barcelona, amb un 4,3%d’augment, perd pes en el conjunt deCatalunya. A les zones turístiques esvan iniciar un 21% més habitatges i a laresta de Catalunya l’augment va serd’un 35,6%. La repercussió del sòlexplica el desplaçament de l’oferta capa la segona corona metropolitana cosaque allunya el risc d’acumulació deestocs. L’any 2004 la construcció d’ha-bitatges continuarà en expansió. Lacontractació pública d’obres arriba axifres rècord especialment l’obra civil(infraestructures).
Les estimacions sobre què haurà estatel tancament de l’any són d’un creixe-ment del 5,5% del conjunt del sectorde la construcció. Aquest resultat s’ob-té com a resultat de l’increment del’habitatge en un +3,5%, un +2,4% l’e-dificació no residencial, i de la rehabi-litació i el manteniment d’edificis jaconstruïts en un +3%. El conjunt de lesobres d’edificació, de nova construcciói rehabilitades, residencial i no resi-
dencial, vac r é i x e r
l’any 2003un 3% en ter-mes reals. Pelque fa a les
obres d’en-g i n y e r i a
civil (infraes-tructures), lesnostres esti-macions sesituen en uncreixementdel 20% entermes reals.
Les previsions pel 2004 situen el crei-xement de l’habitatge en un 2%, un1,8% per l’edificació no residencial, un2% la rehabilitació i el mantenimentd’edificis i un 20%, per segon any con-secutiu, de l’obra civil. Amb això, laconstrucció catalana creixerà el 2004un 5%.
Rafael RomeroEconomista,
president de la Cambra de Contractistes
Sector tèxtil/confecció.Balanç 2003
Les esperances de recuperació de la pro-ducció tèxtil que hi havia a principi del’any passat no s’han materialitzat a causa,principalment, del poc dinamisme de lademanda europea, que es troba afectadaper l’estancament de les economies de païsoscom Alemanya, França i Itàlia. Dos terços deltotal de les exportacions es dirigeixen a la UE.
Les exportacions a països de fora de laUnió Europea, que havien mantingut unbon comportament en anys anteriors, hansofert el 2003 les conseqüències negativesde la cotització de l’euro davant el dòlar.
L’augment de les importacions amb un 9,2%,s’ha centrat essencialment en productes aca-bats, peces de vestir i roba de la llar, mentreque les importacions de fibres i manufactu-res tèxtils han retrocedit de forma lleugera.
Aquesta situació ha provocat un importantdèficit comercial, que el 2003 ha arribatals 3.012 milions d’euros, davant els 2.477milions de dèficit de l’any 2002.
Les perspectives per a l’any 2004 apuntenque el consum intern millorarà en la mesu-ra que l’economia espanyola augmenti laseva recuperació. No obstant això, lesmillores no repercutiran directament en lesempreses del tèxtil, ja que el mantenimentd’un dòlar baix en relació a l’euro seguiràafavorint l’entrada de productes asiàtics.
Víctor FabregatEconomista, director de CITYC
El sector agrari l’any 2003Les estimacions del VAB del sector agraricatalà de l’any 2003 amb dades fins el mesd’octubre d’enguany apunten a una varia-ció del –5,3% respecte de l’any 2002.L’any 2003, el comportament negatiu delVAB agrari català prové d’una disminuciódels dos subsectors. La variació mésnegativa del sector agrari català corres-pon al subsector agrícola. Globalment lavariació provisional del subsector agríco-la és de –5,3%. Malgrat el comportamentpositiu de la principal producció d’aquestsubsector, les fruites (+16,2%) i també dela producció vitivinícola (+7,8%), aquestshan estat insuficients per capgirar el com-portament global negatiu del subsectoragrícola català. Efectivament, una fortabaixada de la producció de cereals (-15,5)i més moderada de les hortalisses (-6,9%)afectades per les condicions climatològi-ques de l’any 2003 expliquen els resultatsnegatius. Uns factors que després afecta-ren els elevats augments de preus al con-sum dels productes frescos.El subsector ramader s’estima que tindrà unadisminució de l’1,9%. Aquesta disminucióprové de la disminució en la producció debestiar (-2,9%), i en especial del boví (-6,5%)però també del porcí i de l’oví i el cabrum(-2,7% cadascuna), i més lleugera de l’avi-cultura (-0,1%). Aquestes produccionsnegatives de l’any 2003 no seran compen-sades per l’augment d’altres productesramaders (+3,5%) i en especial de l’aug-ment de la producció d’ous (+7%) i de llet(+1,4%). Tot i la generalitzada disminucióde les diferents produccions ramaderescatalanes en relació a l’any anterior, lasaturació dels mercats càrnics comunitarisestà provocant aquest any una depressiódels preus que afectarà a la renda agràriaglobal de l’any 2003 malgrat una certarecuperació durant l’estiu dels preus quea la tardor ha tornat a flexionar a la baixa.L’índex interanual de preus percebuts agra-ris (IPPA) a Catalunya se situà el mes d’oc-tubre en el +3%. Des del mes d’agost, aquestíndex va començar a ser positiu (+0,8%), laqual cosa no passava des del març del 2002.És a dir que durant un any i mig els preusa la producció dels productes agraris s’hansituat en taxes negatives. Si bé és cert queels productes frescos (carn, fruites i hortalis-ses) per diferents motius (malalties i sequerade l’estiu del 2003) afectaren el volum d’o-ferta i per tant van augmentar els preus enorigen, també és cert que l’IPC inflacionis-ta d’alguns mesos de l’any 2003 a Espanyarespon més a la pròpia rigidesa del siste-ma de distribució que no a la contribucióen si dels preus originats en la producció.
Germani RincónEconomista
Pàg. 8 Informatiu de l’economista núm. 95
La conjuntura de laindústria alimentàriael 2003. Perspectives pel 2004La producció industrial alimentària haregistrat un augment moderat al llarg del2003, del 2,2% en el període gener-novembre 2003/02, enfront del 3,7% en elmateix període 2002 i, a més, es va alen-tir en els darrers mesos de l’any. El suaucreixement del consum alimentari, lamanca de dinamisme de les exportacionsen alguns subsectors de la nostra indústriai les elevades temperatures del passatestiu, que afectaren la collita agrària, iconseqüentment als sectors industrials ali-mentaris que més hi depenen, són lesprincipals causes d’aquesta evolució.
En conjunt, les exportacions d’alimentselaborats milloraren a partir del 2n trimes-tre. Entre gener-octubre 03/02 oferiren unincrement nominal del 6,2% molt superioral 3,1% registrat en els mateixos mesos de2002. Són els preparats alimentaris els queofereixen creixements superiors i sostin-
guts, de l’ordre del 8,4% en el períodeesmentat. Pel que fa a les compres a l’ex-terior, aquestes creixeren el 6,4% degener-octubre 03/02, i destaca la 2a trans-formació (bàsicament preparats alimentaris)amb un augment del 12,1%.
Els indicadors de con-sum d’aliments industria-litzats confirmen un any2003 amb ritmes de creixe-ment molt suaus, encaraque estables. Les marques dedistribució continuen assolintcreixements superiors a lamitjana de mercat, per laqual cosa els fabricantses concentren en aquellssegments de major valorafegit: els més innova-dors, els aliments funcio-nals i aquells amb visióclarament nutricional.
Les dificultats més grans s’han presentaten l’àmbit de l’evolució dels preus. En elspreus industrials, després d’un primersemestre de clara estabilitat i creixementpel voltant de l’1%, en el 2n es produeixuna forta revifada. En el darrer trimestre
de l’any remuntaren fins al 2,9% vs igualtrimestre 2002. Les majors pujades es con-centren en els subsectors més vinculats al’evolució de la collita agrària, com els grei-xos i olis, i en els afectats per l’augment dedemanda, com és el cas de les begudes.
Les perspectives per l’ac-tual exercici 2004 mante-
nen una visió de creixementsmoderats dels mercats,en vista de l’evoluciódel consum privatalimentari, molt mésestable. Els mercats més
dinàmics seguiran essentaquells on es prioritza la inno-vació i la voluntat de serveial consumidor, més adientsa les seves necessitats, laqualitat, la seguretat i ambclar component nutricio-nal i de salut. S’espera una
lleugera millora de l’activitat exportadora perla millora econòmica dels nostres principalsmercats de destinació, bàsicament els de la UE.
Maria Parpal RocaNestlé España SA Dir. Finances & Control-
Servicio de Información Económica
Es palesa un deteriorament de l’economiacatalana i espanyola en relació a l’en-questa del mes d’octubre, si bé, no obstant,la situació és millor que abans de l’estiupassat. Tots els col·lectius d’economistesmanifesten que actualment el panoramaés menys favorable que mesos enrere.
Un 48,8% dels col·legiats que contestaa l’enquesta considera que la situació
actual de l’economia catalana és igualque fa un any, mentre que un 37,6%assenyala que és pitjor i un 13,3% queés millor. S’observa un deterioramentde l’estat de l’economia en comparacióa la que es presentava a l’enquesta rea-litzada en el passat mes d’octubre. Així,el percentatge de col·legiats que opinaque la situació és ara similar a la de faun any s’ha reduït significativament
respecte de l’anterior consulta de l’oc-tubre (6,8 punts percentuals menys),alhora que augmenta la proporció delsque consideren que l’estat actual és pit-jor (6,8 punts més) i, en menor mesura,la dels que estimen que és millor (1,1punts més). Això contrasta amb la recu-peració d’expectatives que es va pro-duir a l’anterior enquesta. No obstantaixò, s’ha d’apuntar que per terceravegada en el darrer any el percentatgedels economistes que creu que la situa-ció de Catalunya és millor o igual quefa un any supera –i de manera evident–al dels que considera que és pitjor. Aixímateix, val a dir que són els segonsresultats més positius des que es vacomençar a fer l’enquesta, a final del2001.
Com és habitual, l’opinió que tenen elscol·legiats sobre la seva situació econò-mica personal és més positiva que laque tenen sobre l’estat de l’economiaen general. En aquest cas, es palesa unalleugera millora de la situació delscol·legiats en comparació al mes d’octu-bre. Un 55,9% dels enquestats conside-ra que l’estat de la seva pròpiaeconomia és igual que fa un any (per-centatge que se situava en el 58,1% al’octubre), mentre que un 27,6% apuntaque és millor (un 24,9%) i un 16,1%assenyala que és pitjor (un 16,4%). Estracta dels resultats més favorablesassolits des de l’enquesta realitzada elmes de febrer del 2002. A més, és lasegona vegada des del mes de maig del’any passat en què la proporció delsque opina que la seva situació personalés millor supera a la dels que consideraque és pitjor.
A l’igual que en ocasions anteriors, elscol·legiats donen un aprovat a l’evolu-ció actual de les economies de Cata-lunya i d’Espanya. Tanmateix, calesmentar dos fets a destacar. D’una
Pàg. 10 Informatiu de l’economista núm. 95
Situació econòmica (hivern 2004)Reproduïm les principals conclusions de la primera de les enquestes de situa-ció econòmica corresponents a l’any 2004, “Situació Econòmica, hivern2004”, que entre el 14 i el 30 de gener tots els col·legiats varen poder contes-tar, per correu electrònic o mitjançant la pàgina web del Col·legi. A la webdel Col·legi http://www.coleconomistes.com, hi trobareu el text complet del’informe.
En aquesta edició un total de 777 col·legiats van contestar l’enquesta (13,0%del total dels col·legiats, batent novament un nou record de participació. Delconjunt de col·legiats que han respost l’enquesta, el 58,6% són assalariats i el41,4% són empresaris. Per sectors: el 85,7% treballen en serveis; el 9,9% en laindústria; el 3,3% en la construcció; i l’1,1% en l’agricultura, ramaderia, pescai forestal.
A manera de titular podríem dir que els economistes confirmen undeteriorament de l’economia en els darrers mesos i anticipen una lleu-gera tendència a l’empitjorament per a mitjan de l’any. Segons elscol·legiats, és necessari que la Generalitat creï una Agència Tributàriade Catalunya.
Estat actual de l’Economia
Millor Igual
Pitjor No tenen opinió
48,8
0,3
37,613,3
% de col·legiats
Situació de l’economia catalana“Creus que la situació actual de l’economia catalana és ara millor, igual opitjor que fa un any”
Situació de l’economia catalana i de l’economia espanyola“Valora de 0 a 10 l’actual situació de l’economia catalana i de l’economia espanyola(0 = molt dolenta; 10 = molt bona)”
5
5,4
5,8
6,2
6,6
Economia catalana Economia espanyola
6,59 6,34
6,06 5,876,19
6,03
5,74 5,74
Desviació estàndard relativa a l'economia catalana (febrer 2004): 1,1Desviació estàndard relativa a l'economia espanyola (febrer 2004): 1,5
Feblesa de la demanda estrangera 20,0 26,0 26,2 23,1 32,9 19,2 19,6 17,3
Feblesa de la demanda interna 13,5 19,9 26,7 17,1 26,0 22,6 27,8 24,2
Preu del petroli i dels carburants 3,0 7,5 7,9 15,3 16,2 8,6 9,1 16,2
Problemes de l’economia catalana“Segons la teva opinió, quins són els tres principals problemes que té actualment l’economia catalana?”
banda, que per primera vegada des quees començà a elaborar l’enquesta lapuntuació que es dóna al conjunt del’Estat és més elevada que la que s’a-torga al Principat, amb la qual cosa eldiferencial tradicional favorable quetenia Catalunya s’inverteix a favor d’Es-panya. I, d’altra banda, que mentre quel’economia catalana pateix un empitjo-rament en relació a la passada enques-ta, l’economia espanyola segueix ambel procés de millora palesat ja en elmes d’octubre. Concretament, es pun-tua amb un 5,66 sobre un total de 10 ala marxa actual de l’economia del Prin-cipat, mentre que es valora amb un5,86 la relativa al conjunt d’Espanya(5,72 i 5,62 en el mes d’octubre, res-pectivament). En comparació amb lesprevisions que s’efectuaven en l’en-questa anterior, es pot apuntar quementre que en el cas de Catalunya lasituació assolida és més negativa que laque s’anticipava per a final del 2003 (espreveia una puntuació de 5,70), per alconjunt de l’Estat no s’han complert lesperspectives desfavorables que es feiensi no tot al contrari (es preveia unapuntuació de 5,45).
Problemes de l’economia catalanaCom és tradicional, l’estat de les infraes-tructures i les comunicacions és el pro-blema més important que té actualmentl’economia catalana d’una manera des-tacada, seguit de la manca de reformesestructurals i, a certa distància, dels cos-tos laborals.
Segons els col·legiats, el principal pro-blema que té actualment l’economiacatalana és l’estat de les infraestructuresi les comunicacions, tal i com apunta el
Millor Igual
Pitjor No tenen opinió
55,9
0,416,1 27,6
% de col·legiats
Situació econòmica personal“Creus que la teva situació econòmica personal és ara millor, igual o pitjorque fa un any?”
69,9% dels que han contestat. A certadistància, li segueix la manca de refor-mes estructurals, assenyalat per un52,5% dels economistes. Altres dificultatsa destacar són, per aquest ordre, els cos-tos laborals (33,2%), la inflació (28,1%),la cotització dòlar-euro (23,0%), l’atur(20,7%) i la feblesa de la demandaestrangera (20,0%).
En els darrers mesos s’ha produït unaugment significatiu d’importància de laproblemàtica associada als costos labo-rals i a la cotització entre el dòlar i l’eu-ro. En sentit contrari, s’ha reduïtnotablement la rellevància com a difi-cultat de la feblesa de la demanda–interna i, sobretot, externa–, així comde la inflació.
Com és habitual, els col·legiats tambémanifesten una preocupació notable icreixent per les relacions político-econò-miques desiguals de Catalunya en rela-ció a la resta de l’Estat, i, sobretot, peldèficit fiscal (manca d’autonomia finan-cera, manca de pes i poder polític,…),així com per problemes d’ordre produc-tiu-tecnològic (inversió en innovació,sistema d’ensenyament deficient, reduïtnivell de productivitat,…). També, espalesa preocupació per la situació d’i-nestabilitat política existent i pels pro-blemes que afecten al teixit industrial(deslocalització de multinacionals, desa-parició d’empreses,…).
Segons la condició laboral delscol·legiats, es pot ressenyar que per alsassalariats la inflació té una majorrellevància com a problema que per alsempresaris i autònoms, mentre queaquests últims estan més preocupats pelscostos laborals i per la cotització entre eldòlar i l’euro.
palesen dues qüestions a ressenyar.D’una banda, que les previsions per al’economia espanyola són quelcommillors que les relatives a l’economiadel Principat. I, d’altra banda, que enambdós casos les perspectives que esrealitzen anticipen un empitjoramentrespecte de la situació present, empitjo-rament que és més intens per al conjuntestatal que per a Catalunya, fruit delqual es redueix el diferencial existententre les dues. Específicament, es pun-tua amb un 5,60 sobre un total de 10 al’estat de l’economia catalana a mitjande l’any (0,06 punts menys que en l’ac-tualitat), mentre que, d’altra banda, esvalora amb un 5,66 la situació econòmi-ca del conjunt de l’Estat en el propermes de juny (pèrdua de 0,20 punts enrelació al present). Val a dir que aques-tes previsions poden posar de relleu leslògiques incerteses dels col·legiatsdavant de l’actual i esperada situaciópolítica i econòmica, especialment enmoments post i preelectorals com elsactuals.
Pàg. 12 Informatiu de l’economista núm. 95
% de col·legiats Millorarà
Empitjorarà
Continuarà igual
No tenen opinió
58,4
1,123,1 17,4
5
5,4
5,8
6,2
6,6
Economia catalana Economia espanyola
6,59 6,34
6,06 5,876,19
6,03
5,74 5,74
Desviació estàndard relativa a l'economia catalana (mitjans 2004): 1,3Desviació estàndard relativa a l'economia espanyola (mitjans 2004): 1,4
5,70
5,34
valo
raci
ó 0
-10
Oct. 2001(resultats)
Febrer 2002(resultats)
Maig 2002(resultats)
Oct. 2002(resultats)
Febrer 2003(resultats)
Maig. 2003(resultats)
5,60
5,37
Oct. 2003(resultats)
Febrer 2004(resultats)
5,72
5,62
5,86
5,66
Mitjans 04(prev.)
5,60
5,66
Els col·legiats preveuen que en els propersmesos la situació econòmica es man-tindrà força estable, encara que antici-pen un lleuger empitjorament cara amitjan de l’exercici 2004.
Un 58,4% dels col·legiats espera queen el primer quatrimestre de l’any2004 l’economia del Principat continuïigual que en l’actualitat, alhora que un23,1% anticipa un empitjorament i un17,4% preveu una millora. Es confir-ma, doncs, l’estancament de la situa-ció actual en els propers mesos, ambuna lleugera tendència al deteriora-ment de l’economia. Val a dir que noes consolida la millora de les expecta-tives dels col·legiats que es va palesaren les dues darreres enquestes, delsmesos de maig i d’octubre de l’anypassat.
Els economistes atorguen un aprovat ala situació econòmica per a mitjan del’any, tant en el cas de Catalunya comdel conjunt d’Estat. No obstant això, es
Perspectives sobre l’economia per als propersmesos
Perspectives de l’economia catalana“Creus que l’economia catalana millorarà, continuarà igual o empitjorarà en elprimer quatrimestre (gener-abril) de l’any?”
Perspectives de l’economia catalana i de l’economia espanyola“Valora de 0 a 10 com estarà a mitjan d’aquest any l’economia catalana i l’economiaespanyola (0 = molt dolenta; 10 = molt bona)”
Creació d’una AgènciaTributària de Catalunya Dos de cada tres economistes és partidari decrear una Agència Tributària de Catalunya.
Un 66,2% dels col·legiats creu que ésnecessari que la Generalitat de Catalunyacreï una Agència Tributària de Catalunya,front a un 27,3% que opina el contrari.
Valoració de la políticaeconòmica espanyolaGairebé un 57% dels col·legiats valoren nega-tivament la política econòmica que està desen-volupant actualment el Govern espanyol.
Un 56,5% dels col·legiats opina que la polí-tica econòmica estatal és negativa per res-pondre a la situació present de l’economiaespanyola, si bé un 36,4% afirma que és posi-tiva. És el segon any consecutiu en què elscol·legiats fan una valoració majoritàriamentnegativa. No obstant això, s’ha d’apuntar queaquesta valoració difereix sensiblement res-pecte de la que es realitzà a principi de l’anypassat. En el mes de febrer del 2003 la pro-porció de col·legiats que eren crítics amb lesactuacions econòmiques del Govern centralera superior (un 70,3%), alhora que el per-centatge dels que la valoraven positivamentera inferior (un 22,9%). Val a dir, doncs, queen el darrer any s’ha palesat un canvi relatiud’opinió vers a la política econòmica estatal.El col·lectiu dels assalariats és més críticamb la política econòmica que els empre-saris i autònoms, atès que un 61,0% delsprimers la qualifiquen de negativa frontun 49,7% dels segons, en ambdós casosper sota de les que es van efectuar fa unany (76,4% i 59,8%, respectivament).
Recomanacions perinvertir durant el 2004Segons els economistes, les modalitats d’in-versió més recomanables per als estalvia-dors durant l’any 2004 són la borsa i elshabitatges, seguides dels fons d’inversió iels plans de pensions.
Un 52,3% dels col·legiats considera que laborsa és la modalitat d’inversió que reco-manarien a un estalviador per a l’any2004, mentre que un 51,2% es decantapels habitatges i un 47,6% pels fons d’in-versió i els plans de pensions.A certa distància de les anteriors, l’altra pos-sibilitat aconsellable és invertir en modalitatsd’estalvi a termini del sistema financer, apun-tada per un 26,8%. Finalment, el deute públic,les divises, i els metalls preciosos i obresd’art són recomanables per enguany segonsl’opinió d’un 13-15% dels economistes.
Informatiu de l’economista núm. 95 Pàg. 13
“En quin tipus de modalitats recomanaries invertir a un estalviador durant l’any 2004”
Modalitats % de col·legiats
Borsa 52,3
Habitatges 51,2
Fons d’inversió i plans de pensions 47,6
Modalitats d’estalvi a termini del sistema financer 26,8
Deute públic 15,3
Divises 14,3
Metalls preciosos i obres d’art 13,6
% de col·legiats
Sí
No
No tenen opinió
66,2
6,5
27,3
Positiva
Negativa
No tenen opinió
36,4
7,1
56,5
% de col·legiats
Evolució de la valoració de la política econòmica espanyola
Valoració positiva Valoració negativa No tenen opinió
60
70
80
22,9
70,3
% d
e co
l·leg
iats
Febrer 2003 Febrer 2004
30
40
50
0
10
20
6,8 7,1
36,4
56,5
“Creus necessària la creació d’una Agencia Tributària de Catalunya per part dela Generalitat de Catalunya”
“Quina valoració fas de la política econòmica que està desenvolupant en l’actualitatel Govern espamyol”
Pàg. 14 Informatiu de l’economista núm. 95
El IEBE del mes de gener preveu que a final demarç l’IBEX 35 se situï entre els 8.100 i els 8.200punts, i es consoliden tant els 8.000 puntscom la tendència alcista iniciada l’any passatEl proppassat mes d’octubre de 2003 es va publicar per primera vegada l’Índexd’Expectatives Borsàtils dels Economistes (IEBE), sota la direcció de la Dra. Mont-serrat Casanovas Ramón, membre de la Junta de Govern i catedràtica d’EconomiaFinancera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona i el Sr. Alfonso Fernán-dez Pascual, professor d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat deBarcelona. El IEBE indica la previsió de l’IBEX 35 a final de trimestre a partir deles opinions d’un grup de 30 experts en la borsa espanyola. L’esmentat índex pre-veia un increment de l’IBEX 35 de l’ordre del 21% per a l’any 2003, al voltant dels7.400 punts. Aquesta tendència alcista que ja va ser prevista pel IEBE, ha estatconfirmada amb un augment que, finalment, s’ha establert en un 28%, a causa del’empenta de les darreres sessions de l’any.
El IEBE que es publica el gener de 2004 preveu que l’IBEX 35 se situarà a finalde març entre els 8.100 i els 8.200 punts, i consolida així els 8.000 punts i mostrauna lleugera tendència alcista.
Cal comentar que, a diferència del darrer trimestre de 2003, l’evolució de l’IBEX35 per al primer trimestre de 2004 no serà linealment alcista, es pot esperar unaugment inicial que serà corregit lleugerament per acabar amb un repunt final, itraçar d’aquesta manera una evolució irregular al llarg del primer trimestre del’any. Tot això fa pensar al grup d’experts que participen en l’elaboració delIEBE, que l’IBEX 35 acabarà amb un augment entorn el 5% respecte del tanca-ment del 2003.
En el següent gràfic s’adverteix la tendència alcista que experimenta l’IBEX 35 desdel segon trimestre del 2003, i que es confirmarà segons indica el IEBE fins asituar-lo entre els 8.100 i els 8.200 punts a final de març del 2004.
Projecció 31-03-2004 segons IEBE entre 8.100 i 8.200
Majoritària presènciade col·legiats en elrecentment constituïtComitè d’Experts Independents del Departament d’Economiai Finances de la Gene-ralitat de Catalunya
A f i n a ldel mesde generel conse-ller d’Eco-nomia dela Gene-ralitat de Catalunya, l’Hble. Sr.A n t o n iCastells, vacons t i t u i ru n g r u p
d’experts independents amb la finalitatque tutelin l’informe sobre l’estat de lesfinances de la Generalitat de Catalunyaa 31 de desembre de 2003. Aquest grup,presidit pel Sr. Antoni Serra Ramoneda,catedràtic d’Economia de l’Empresa dela Universitat Autònoma de Barcelona,president de la Caixa de Catalunya iCol·legiat de Mèrit del Col·legi d’Eco-nomistes de Catalunya, està integratpels col·legiats, Sr. Enric Genescà, eco-nomista i catedràtic d’Economia del’Empresa de la Universitat Autònomade Barcelona, que ha format part dediverses juntes de govern del Col·legid’Economistes de Catalunya; el Sr. OriolAmat, economista i catedràtic deComptabilitat de la Universitat Pom-peu Fabra de Barcelona i actual mem-bre de la Junta de Govern del Col·legid’Economistes de Catalunya; i el Sr.Joan B. Casas, economista, soci directorde Faura-Casas- Auditors-Consultors, imembre de la Junta de Govern delCol·legi d’Economistes de Catalunya. Amés d’aquests membres el grup d’ex-perts està integrat, també, per la Sra.Milagros García Crespo, catedràtica d’E-conomia Aplicada de la Universitat delPaís Basc i presidenta i membre delTribunal de Comptes d’Espanya (1992-2002); el Sr. Vicente Montesinos,catedràtic d’Economia Financera iComptabilitat de la Universitat deValència i síndic major i membre de laSindicatura de Comptes de la Genera-litat Valenciana (1985-1989); i el Sr.Martín Pagonabarraga, interventor del’administració local, i director de laFunció Pública (1979-1980).
Notícies
6.000,00
6.500,00
7.000,00
7.500,00
6.036,90
5.870,50
6.862,00
Gener 2003 Març 2003
6.703,60
Evolució IBEX 35 Any 2003
Juny 20035.000,00
5.500,00
IBEX
35
Desembre 2003Setembre 2003
DATA
8.000,00
8.500,00
Març 2004
7.737,20
La Comissió d’Unió Europea es va crear el2002 com a iniciativa de Joan Clavera,catedràtic d’Economia Aplicada de laUAB i expert en temes europeus. El seuimpuls ha estat fonamental per encetaruna línia de treball de la qual el Col·legiestava mancada. Cal destacar, entre d’al-tres activitats, que la Comissió va actuarcom a representant del Col·legi en el pro-cés de la Convenció Catalana per al debatsobre el futur de la Unió Europea. AraJoan Clavera abandona la primera línia deresponsabilitat, però no la seva participa-ció activa en la Comissió, i dóna pas a unnou equip coordinador format pels queus adrecem aquest escrit, Àlex Ruiz iXavier Ferrer.
En aquesta nova etapa, que representa lacontinuïtat de la feina anterior així coml’obertura de noves línies d’activitat,volem proposar un programa de treballbasat en els següents eixos d’actuació:
1. Seguiment i anàlisi de l’agendacomunitària
L’objectiu és conèixer què s’està “cuinant”a Brussel·les que pugui ser d’interès pelseconomistes catalans, analitzar-ho i fer pro-postes de posicionament, si calgués. Els
principals temes que en aquests momentsestan sobre la taula són:– Reforma institucional i procés d’adopció
de la Constitució– Estratègia econòmica de Lisboa i política
– Noves perspectives financeres 2007-2013– Ampliació de la Unió Europea
Pel que fa aquest darrer tema, per la sevaimportància el Col·legi ha decidit dotar-sed’una plataforma de seguiment que provi-sionalment es coneix sota el nom d’Ob-servatori de l’Ampliació i que estarà sota laresponsabilitat directa d’en Joan Clavera.
En aquest eix primer es volen impulsaractivitats obertes al conjunt dels col·legiatsaixí com sessions internes de treball.
Una de les primeres propostes serà la rea-lització d’un debat sobre els efectes de l’am-pliació en el teixit industrial de Catalunya.
2. Acostament de la realitat de la UEal conjunt dels economistes
Tot i la seva importància, la UE encara éspercebuda com una realitat allunyada dela realitat professional de l’economista.
Per combatre aquesta percepció es pro-posaran un seguit d’actuacions adreçadesa ampliar la tipologia de professionals quetroben d’utilitat la pròpia Comissió. Enparticular, es proposa programar activitatsespecíficament destinades als joves eco-nomistes, al món acadèmic i als professio-nals de l’empresa.
3. Posicionar la Comissió en el móninstitucional català
Seguint la línia de treball anterior, laComissió intentarà continuar sent un ele-ment de referència pel que fa a l’opiniócol·legial tant en relació amb les institu-cions com amb la societat civil. Enaquest sentit, es proposa realitzar unseguit de reunions amb representantsd’aquest món.
Properament es convocarà una nova reu-nió de la Comissió que ens agradaria fosel més oberta possible, de manera queconvidem tant a les persones que ja esteuinscrites com molt especialment aquellesque encara no ho esteu. En aquesta reu-nió concretarem els detalls d’algunes deles activitats previstes i recollirem lesnoves propostes que ens traslladeu.
En aquest sentit us demanem que lliure-ment ens feu arribar els vostres suggeri-ment des d’aquest mateix moment,preferiblement mitjançant correu electrò-nic ([email protected] i [email protected]). Amb unes poques línies és mésque suficient.
Confiem que aquesta nova etapa permetràcontinuar la bona feina anterior alhoraque millorem la seva utilitat per a totsvosaltres.
Àlex Ruiz PosinoVice-president de la Comissió
Xavier FerrerSecretari de la Comissió
Nova etapa de la Comissió d’Unió Europea del Col·legi d’Economistes de Catalunya: proposta d’activitats
BARCELONESA - C/ D, 41, sector B. Pol. Ind. Zona Franca - Tel.: 93 336 31 00 - Barcelona
Nuevo Peugeot 307 SW. Imagina tu espacio. Hemos abierto un camino. Está más lejos que el horizonte y más cercaque el punto de partida.Y es el que te lleva donde quieres estar. Está lleno de luz y posibilidades. Las que tú quieras inventar. Hastasiete asientos y más de 50 formas de combinarlos. Un techo panorámico que amplía la visión del mundo y lo más importante,la integración de las formas dinámicas con la capacidad del monovolumen. Sigue imaginando... seguro que hay más.Gama 307 SW: Consumo mixto (L /100 Km): entre 5,4 y 8,3. Emisiones CO2 (g/Km): entre 143 y 194.
Imagina por un momento que un turismodevorase un monovolumen.
Recentment hi ha una fugidad’empreses que tanquen a Cata-lunya per anar-se’n a països ambcostos laborals inferiors, bàsica-ment a l’Est. Els casos de Novalux-Philips, Samsung o els més anticscom el de Lear han de crear alar-mismes sobre la salut de l’econo-mia catalana?Les darreres deslocalitzacions hangenerat una polèmica entre el Governcentral i el català, però són una mostra
més d’un fenomen que es dóna arreudel món, començant pels Estats Unitsja sigui al Sillicon Valley o en empresesgenuïnament americanes, com Levi’s,que ha deixat de produir a les plantesnord-americanes. Així que no es tractad’una especificitat catalana, sinó d’unaconseqüència de la globalització.
Serà més difícil en un futur mante-nir el teixit industrial català?Probablement. Un Govern autonòmiccatalà pot afavorir que s’instal·lin aquíles empreses, però poca cosa pot ferper evitar que se’n vagin empreses comles que en aquest moment estan mar-xant. El que sí que s’ha d’intentar ésque el teixit productiu català estigui for-mat per empreses que aportin un majorvalor afegit. Però aquesta tampoc ésl’única solució, com es demostra ambla fugida d’empreses de Sillicon Valley.
També hi ha hagut un creuamentde declaracions entre el Governcentral i el català sobre les amena-ces a les empreses que anunciendeslocalitzacions...Pot ser que algun individu proper alGovern hagi dit alguna cosa enaquest sentit, però es tracta de brin-dis al sol sense importància. Igualque la polèmica, que sota el meuparer és insubstancial.
Respecte de la polèmica ambMadrid, al marge de la política, enels mesos de campanya electoralhan tornat a sorgir les queixessobre el dèficit fiscal català. Quinés el seu parer respecte d'aquestaqüestió?Es tracta d’un tema molt polièdric,complicat perquè els resultats depe-nen molt de com es mesurin deter-minades xifres. Crec en el principique tothom ha de pagar en funció dela seva renda. Però això no treu queCatalunya pugui queixar-se actual-ment de la seva xarxa d’infraestruc-tures en relació a la xifra que aportaal pressupost estatal. A qui s’haimputat la inversió de l’AVE Madrid-Lleida, que ha d’arribar a Barcelona?Es pot imputar a Barcelona? Potser sí,però qui se’n beneficia actualmentsón els madrilenys que van a Sara-gossa i a Lleida, o els lleidatans quevan a Saragossa i Madrid. Penso quees considera tot des d’una òpticamolt madrilenya. Hi ha un exemplemolt aclaridor: és cert que del Museudel Prado se’n beneficien tots elsespanyols. Però qui més se’n benefi-cia són els madrilenys. Això no espot perdre de vista.
En els darrers mesos han sorgitdiversos estudis sobre la posiciórelativa de Barcelona respected’altres grans urbs. D’una banda,en Joan Trullén, professor de laUAB, que sembla més optimistaque el Xavier Vives, actualment al’Insead. Per quina visió esdecanta?En Trullén manté des de fa tempsque la inferioritat de l’economiacatalana i de Barcelona enversMadrid no és certa, perquè es trac-ta d’una economia molt més obertaa l’exterior que no pas la madrilenya.Mentre que en Vives és molt méscrític, sobretot respecte del modeleconòmic de Barcelona. Coincidei-xo amb l’estudi del Xavier Vives,però també crec, com diu en JoanTrullén, que no s’ha de ser tanpessimista per aquest elevat graud’obertura que ens dóna coses queno té l’economia madrilenya. I perla mentalitat emprenedora delscatalans.
Pàg. 18 Informatiu de l’economista núm. 95
Gent de casa
Antoni Serra RamonedaAntoni Serra Ramoneda, de 70 anys, s’ha jubilat recentment com a catedrà-tic de la Universitat Autònoma de Barcelona –tot i que continua lligat a ladocència– és president de Caixa Catalunya, la segona caixa d’estalvis cata-lana i col·legiat de mèrit del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Mestre d’e-conomistes –tot i que gairebé per accident, com ell mateix reconeix enaquesta entrevista–, s’ha centrat sempre en l’economia aplicada i, recent-ment, ha estat nomenat per el conseller d’Economia i Finances, Antoni Cas-tells, per encapçalar una comissió de set experts que tutelarà l’auditoria queuna unitat especial de la Intervenció General realitzarà als comptes de laGeneralitat a 31 de desembre del 2003, per encàrrec del Govern tripartit. Per-què en el seu despatx de Caixa Catalunya –a la vora de la Catedral de Bar-celona, en una habitació espaiosa i sòbria– Serra Ramoneda sembla encaralluny de jubilar-se.
L’economia catalana va créixer el2,8% en el 2003, segons les dadesde la Generalitat. Què pot passar amig termini?Em resulta difícil fer prospectiva tal icom està el món i amb els darrersesdeveniments. Hi ha massa signesd’interrogació oberts.
Un altra de les crítiques més este-ses relatives a l’economia catalanaés el fort pes específic del turismei del sector immobiliari. Tenen laimportància adequada dins delconjunt de l’economia catalana?Sota el meu parer el pes actual ésexcessiu. Arrossega massa l’economiacatalana, però també mentalment: elsdiaris van plens de notícies sobre si hiha un 2% més de turistes o sobre l’úl-tima dada trimestral relativa a l'habi-tatge. N’estem massa preocupats.
Una de les conseqüències deldinamisme del sector immobiliariestà essent el ràpid creixementdel crèdit hipotecari. El Banc d’Es-panya porta mesos avisant lesentitats financeres per tal quemodulin la concessió de crèdits.Què en pensa?El sector financer espanyol ha assolituns nivells de solvència molt impor-tants, amb provisions acumulades ifons anticíclics, com el que va obligara fer el mateix Banc d’Espanya, quesón un bon blindatge davant d’unapossible davallada i que permetrienabsorbir un increment de morositat,que en aquest moments ha baixat tantque està en mínims històrics.
Des de la política hi ha hagut unperíode en el qual vostè ha denun-ciat certa ingerència del poderpolític en les caixes d’estalvi. Vaarribar fins i tot a acusar de “caçaramb perdigons” l’anterior Governen la polèmica relativa a l’edat dejubilació dels presidents de caixes.Què espera del nou Executiu?És evident que al front de la Conselle-ria d’Economia i Finances, que és quiacumula les competències sobre cai-xes d’estalvi, el conseller Castellsconeix bé la situació, perquè ha estatconseller, precisament, de Caixa Cata-lunya. Penso que el canvi de Govern,
per aquest motiu, no suposarà granscanvis. Una altra cosa és el que potpassar a Madrid si es reproduïssin elsresultats electorals de fa quatre anys.
Pensa que en aquest cas hi podriahaver ingerències en l’estatus deles caixes?Més que ingerències, potser un pasendavant en la línia actual, en el sen-tit d’obrir la possibilitat que, voluntà-riament, les caixes que ho volguessinadoptin un model a la italiana, peròsempre voluntàriament, insisteixo.
La Caixa ha anunciat també un girsocial en la seva política. Es pot ferextensible a les altres caixes catalanes?Això depèn de cada caixa. Ja fa tempsque algunes ho tenim molt clar:volem seguir sent caixes, però volemque en els consells es parli tant del’aspecte financer com del social, iposar l’accent en aquest vessant.
Quant a la seva vida acadèmica,què està fent actualment desprésde tants anys a l’Autònoma?Em vaig jubilar al juliol, però encaradono classes de doctorat.
Quins han estat els seus mestresen el terreny acadèmic?Com a mestres, en un sentit estricte,no se’n pot parlar. Vaig estudiar aMadrid i al tornar a Catalunya vaig sergairebé un recluta forçós: el meuobjectiu no era donar classes i que-dar-me a la universitat. Però no hihavia llicenciatura en Econòmiques, ivaig haver de col·laborar per posar enmarxa la facultat, malgrat que bonapart del professorat procedia de Dreto Història Econòmica, com en el casde Vicens Vives. Sí que anys més tardvaig tenir la sort de coincidir ambSardà Dexeus, que no és un mestreen el sentit estricte -ell estava mésespecialitzat en economia monetària i
jo en economia aplicada- però sí queen vaig aprendre molt.
Quina opinió en té de l’estat actualdels ensenyaments en Economia ales universitats catalanes?En termes de recerca, Catalunya segueixsent capdavantera: potser no és lacomunitat que més publica però sí laque disposa dels investigadors quepubliquen a les revistes més prestigio-ses. Tot i que Madrid i altres universi-tats més petites com pot ser la d’Alacantestan apretant molt fort i reduint distàn-cies. L’únic defecte que es pot impu-tar és que la recerca catalana està massacentrada en aspectes de teoria econò-mica. A Madrid hi ha organismes comel Banc d’Espanya o el Ministeri d’Hi-senda, i això afavoreix que hi hagin mésmitjans destinats a l’economia aplicada.
Quins són els noms que més destacariade les noves fornades d’economistes?Depèn de les especialitats, però hi haeconomistes catalans amb projeccióinternacional. La figura principal és l’An-dreu Mas Colell, però n’hi ha d’altres mésjoves que també estan en la bona línia.
Quin ha de ser el paper delCol·legi d’Economistes?Iniciatives com la formació continua-da o la Revista Econòmica de Cata-lunya són molt necessàries peradaptar els coneixements dels llicen-ciats a les noves necessitats i per tal detenir una plataforma de comunicació,en el cas de la revista, en què apare-guin opinions i estudis que prestigiïn laprofessió. Es tracta d’un col·lectiu moltdivers, i el col·legi difícilment pot teniruna funció molt clara i definida com enel cas dels metges, per exemple. Però lasensació és que ha contribuït, que apor-ta coses per tal de millorar la professió.
Claudi PérezPeriodista
Informatiu de l’economista núm. 95 Pàg. 19
Notic
iari
legi
slat
iu IMPUESTOS ESPECIALES
REAL DECRETO 1739/2003, DE 19 DE DICIEMBRE (BOE 13-01-2004)[LE102585] se modifican el Reglamento de los Impuestos Especiales,aprobado por el Real Decreto 1165/1995, de 7 de julio, y el RealDecreto 3485/2000, de 29 de diciembre.
IRPF / SOCIEDADES
LEY 61/2003, DE 30 DE DICIEMBRE (BOE 31-12-2003) [LE102509]De Presupuestos Generales del Estado para el año 2004.
• Otras materias afectadas: IBI; ITPAJD; Interés legal del dinero; Tasasestatales.
RESOLUCION DE 17 DE DICIEMBRE DE 2003 (BOE 31-12-2003)[LE102511] Dirección General del Tesoro y Política Financiera.
Se hace público el tipo de interés efectivo anual para el primer tri-mestre natural del año 2004, a efectos de calificar tributariamente adeterminados activos financieros.
SOCIEDADES
ORDEN ECO/3614/2003, DE 16 DE DICEMBRE (BOE 27-12-2003)[LE102508]
Se aprueban las normas sobre los aspectos contables de las Socieda-des Cooperativas.
MEDIDAS FISCALES PARA 2004
LEY 62/2003, DE 30 DE DICIEMBRE (BOE 31-12-2003) [LE102510]De medidas fiscales, administrativas y del orden social.
• Materias afectadas: Aduanas; Arbitrio canario; Cánones estata-les; Impuesto de matriculación; IGIC; Patrimonio; IVA; Impuestosobre la producción e importación en Ceuta y Melilla; No residen-tes; IRPF; Impuesto sobre la venta minorista de hidrocarburos;Impuesto sobre las primas de seguros; Sociedades; Sucesiones ydonaciones; ITPAJD; Impuestos especiales; Tasas estatales y locales;Recursos y reclamaciones.
IRPF
REAL DECRETO 1793/2003, DE 26 DE DICIEMBRE (BOE 27-12-2003)[LE102496] Se fija el salario mínimo interprofesional para 2004.
ORDEN HAC/3580/2003, DE 17 DE DICIEMBRE (BOE 23-12-2003)[LE102482].
Se aprueba el modelo 156 de declaración informativa anual de lascotizaciones de afiliados y mutualistas a efectos de la deducción pormaternidad, así como los diseños físicos y lógicos para su presentaciónpor soporte directamente legible por ordenador, y se establece el pro-cedimiento para su presentación telemática por teleproceso.
ITPAJD
ORDEN HAC/3561/2003, DE 15 DE DICIEMBRE (BOE 22-12-2003)[LE102467]
Se aprueban los precios medios de venta aplicables en la gestión delImpuesto sobre Transmisiones Patrimoniales y Actos Jurídicos Docu-mentados, Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones e Impuesto Espe-cial sobre Determinados Medios de Transporte.
• Otras materias afectadas: Sucesiones y donaciones; Impuesto dematriculación y Patrimonio.
IVA
ORDEN HAC/3625/2003, DE 23 DE DICIEMBRE (BOE 30-12-2003)[LE1024999]
Se aprueba el modelo 309 de declaración-liquidación no periódica delImpuesto sobre el Valor Añadido.
NO RESIDENTES
ORDEN HAC/3626/2003, DE 23 DE DICEMBRE (BOE 30-12-2003)[LE102500]
Se aprueban los modelos de declaración 210, 215, 212, 211 y 213del Impuesto sobre la Renta de no Residentes, que deben utilizar-se para declarar las rentas obtenidas sin mediación de estableci-miento permanente, la retención practicada en la adquisición debienes inmuebles a no residentes sin establecimiento permanentey el gravamen especial sobre bienes inmuebles de entidades noresidentes, así como el modelo de declaración 214, declaraciónsimplificada de no residentes de los Impuestos sobre el Patrimonioy sobre la Renta de no Residentes; se establecen las condicionesgenerales y el procedimiento para la presentación telemática porinternet de dichas declaraciones y otras normas referentes a la tri-butación de no residentes.
• Otras materias afectadas: IRPF; Sociedades.
RECAUDACION TRBUTARIA
ORDEN HAC/3578/2003, DE 11 DE DICIEMBRE (BOE 23-12-2003)[LE102458]
Se desarrolla el Reglamento General de Recaudación en la redaccióndada por el Real Decreto 1248/2003, de 3 de octubre, y se modifi-ca la Orden de 15 de junio de 1995, en relación con las Entidadesde Depósito que prestan el Servicio de colaboración en la gestiónrecaudatoria.
GESTION TRIBUTARIA
LEY 59/2003, DE 19 DE DICIEMBRE (BOE 26-12-2003) [LE102465]De firma electrónica.
Noves disposicions
El nostre entorn econòmic sempre ha destacat com una de leszones més actives del país quant a disseny industrial i totscoincidim que les idees constitueixen un dels principals actiusde les empreses.
Conscients d’aquesta importància, el legislador estatal ha fetun esforç en els darrers anys per tal d’ordenar i regular l’apro-fitament econòmic de les invencions. Així tenim que l’any2001 es publica la Llei de marques1, l’any 2002 es modifica laLlei de patents2 i recentment s’ha publicat la Llei de protecciójurídica del disseny industrial, Llei 23/2003, de 7 de juliol.
L’objecte principal és la protecció jurídica del disseny indus-trial, posant de manifest que el disseny d’un producte és unbé en si mateix, diferent de la propietat industrial i per tantrequereix una regulació específica.
L’aprovació d’aquesta Llei comporta la coexistència de la norma-tiva sobre protecció nacional del disseny industrial amb la nor-mativa comunitària i amplia l’àmbit territorial de les garanties.
Els punts fonamentals que són objecte de la Llei són el con-cepte de disseny industrial, les condicions i el procediment deregistre, el dret d’oposició, la durada de l’explotació, la reno-vació, la nul·litat i la caducitat del registre, així com el registreinternacional de dissenys.
PROPIETAT INDUSTRIAL I DISSENY INDUSTRIAL
La propietat industrial es refereix a les noves aportacions rea-litzades a la indústria i al comerç, atorgant drets als seus inven-tors (patents) i als comerciants que pretenen identificar elsresultats industrials davant tercers (signes distintius).
Als efectes de la Llei, el disseny industrial és la innovació for-mal referida a l’aparença del producte o la seva ornamentació. Per aquest motiu, no impedeix que el disseny original o espe-cialment creatiu pugui agafar-se també a la tutela de la pro-pietat industrial, atès que les dues formes de protecció sónindependents, acumulables i compatibles entre elles.
DISSENYS OBJECTE DE REGISTRE
Són objecte de registre els dissenys funcionals o ornamentalssempre que siguin nous i tinguin caràcter singular, amb exclu-sió d’aquells que tinguin característiques imposades per laseva funció tècnica.
S’inscriuran en el Registre de Dissenys tots els actes que afec-tin al dret sobre el disseny i en tot cas, la seva sol·licitud, con-cessió i possible oposició.
En relació a la normativa actual, la Llei incorpora novetatsorientades a facilitar la inscripció dels dissenys i satisfer lesnecessitats dels usuaris:• Període de gràcia:
Es reconeix un termini de 12 mesos durant el qual la divul-gació del disseny realitzat pel seu autor o un tercer com aconseqüència de la informació facilitada per ells, no perjudi-ca la seva possibilitat de registre.És a dir, que el titular del disseny pot provar el seu dissenyen el mercat sense que el disseny perdi novetat, de maneraque asseguri certa rendibilitat en els dissenys de cicle curt ifreqüent renovació.
• Taxes decreixents: En el cas de registres múltiples es preveu la possibilitat d’es-tablir taxes d’inscripció amb un preu decreixent que reduei-xi la despesa.
• Ajornament de la publicació:Tanmateix es pot sol·licitar l’ajornament de la publicació deldisseny, de manera que coincideixi la data de publicació ambel llançament del producte.
El disseny no registrat gaudeix d’una protecció comunitàriaespecífica davant dels actes d’explotació no autoritzada, quedura tres anys a comptar des de la data en què per primer cophagi estat accessible al públic dels països membres de la Unió,i s’estengui automàticament a tots els dissenys que complei-xin les condicions establertes en la norma comunitària.
PROCEDIMENT D’INSCRIPCIÓ
Comprèn un examen de forma, amb assignació de data depresentació, i un ràpid examen d’ofici que es limita a compro-var que es tracta d’un disseny en sentit legal i que no es con-trari a l’ordre públic o als bons costums.
Superat aquest examen “sumari”, el disseny es registra i publi-ca, produint llavors plens efectes.
Amb la publicació del disseny s’obre un període per formular opo-sició per part de tercers, podent oposar davant l’“Oficina Españo-la de Patentes y Marcas” qualsevol de les causes denegatòries deregistre que l’Administració no ha apreciat d’ofici, tals com la faltade novetat o de caràcter singular del disseny registrat.
Contra la resolució estimatòria o desestimatòria de l’oposició,les parts podran interposar recurs contenciós administratiu.
DURADA DEL REGISTRE
La durada del registre serà de cinc (5) anys a comptar des dela data de presentació, renovables per terminis successius decinc (5) anys fins a un màxim de 25.
En el cas del disseny comunitari no registrat, la cobertura legalés de tres (3) anys, sense possibilitat de renovació.
El registre reconeix el dret d’explotació comercial en exclusiva,en el benentès que el titular serà l’únic que podrà fabricar,oferir, comercialitzar, importar, exportar i atorgar llicènciessobre el producte que incorpori un disseny comprés dins l’àm-bit de protecció de la Llei.
CAUSES DE NUL·LITAT DE LA INSCRIPCIÓ
El registre del disseny podrà declarar-se nul mitjançant sentènciaferma, i es procedirà a la seva cancel·lació quan estigui sotmèsen alguns dels supòsits contemplats com a causes de denegació3.
L’acció de nul·litat es podrà exercir durant la vigència del regis-tre i durant els cinc anys següents a la seva caducitat o extinció.
En conclusió, l’entrada en vigor de la Llei 20/2003, de 7 dejuliol, de protecció jurídica del disseny industrial culmina l’a-daptació comunitària de la normativa sobre propietat indus-trial en el nostre país, i ofereix el marc legislatiu adequat peldesenvolupament dels nous dissenys.
Àlex Ferrer i Enric FortMillet Guillén Bécares, SL
Notic
iari
juríd
ic
La protecció jurídica del disseny industrial (Llei 23/2003, de 7 de juliol)
1 Llei de marques, Llei 17/2001, de 7 de desembre.2 Llei de patents, Llei 1171986, de 20 de març, modificada per la Llei
10/2002, de 29 d’abril.3 Les causes de denegació queden recollides a l’art. 13 de la Llei 20/2003,
de 7 de juliol.
(Llei 61/2002, de pressupostos de l’Estat per a l’any 2004; Llei62/2002, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social).Aquest noticiari recull les principals novetats que són impor-tants de conèixer a principi d’any. Com en anteriors anys, elnoticiari només recollirà els aspectes més importants i usadreçarà a la pàgina web del Col·legi d'Economistes de Cata-lunya http://www.coleconomistes.com (dins de l’apartatd’assessors fiscals), per tal que pugueu consultar les taules i laresta de modificacions.
A. IMPOSTOS DIRECTES
I. IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES
I.1. OBLIGACIÓ DE DECLARAR (Art. 79)Les condicions que obliguen a declarar el 2004 són les matei-xes que el 2003. Les podeu consultar a la pàgina web delCol·legi (annex 10).
I.2. INCREMENTS I DISMINUCIONS PATRIMONIALSPodeu consultar a la pàgina web la taula que conté els coefi-cients d’actualització del valor d’adquisició aplicables a lestransmissions de béns immobles, no afectes a activitats econò-miques, que s’efectuïn durant el 2004 i el 2003 (annex 1).
I.3. COMPENSACIÓ FISCAL ALS ARRENDATARIS DE L’HABITATGE HABITUALLa Disposició Transitòria Primera de la Llei 61/2003 manté, per al2003, el mecanisme de compensació que permet restar de laquota líquida total de l’impost, després de les deduccions perdoble imposició, el 10 per 100 de l’import satisfet pel lloguerdurant el 2003 amb el límit de 601,01 euros anuals, sempre que: 1) El contracte de lloguer sigui anterior al 24 d’abril de 1998.2) La suma de la part general i especial de la base imposable, mino-
rada en les reduccions per rendiments del treball i per discapaci-tat de treballadors actius, no sigui superior a 21.035,42 euros, entributació individual, ni a 30.050,61 euros en tributació conjunta.
3) Que l’import satisfet durant el 2003 pel lloguer excedeixidel 10 per 100 dels rendiments nets del contribuent.
I.4. COMPENSACIÓ FISCAL PER DEDUCCIÓ EN L’ADQUISICIÓDE L’HABITATGE HABITUALEls contribuents que hagin adquirit el seu habitatge habitual abansdel dia 4 de maig de 1998 i puguin aplicar en el 2003 la deduc-ció per inversió en habitatge habitual prevista a l’article 55.1 de lavigent Llei de l’IRPF, tindran dret a la deducció regulada per la Dis-posició Transitòria Segona de la Llei de Pressupostos de l’Estatper al 2004, en la qual s’estableix un sistema per determinar unadeducció addicional sobre la quota líquida total que serà la diferèn-cia positiva entre la deducció que es correspon a la normativa vigentfins al 31 de desembre de 1998 i la deducció prevista per al 2003.
I.5. MODIFICACIONS EN L’IMPOST SOBRE LA RENDA Exempcions (Art. 7):S’han modificat les lletres:h) Es declaren exemptes, a més de les prestacions que ja esta-
ven exemptes (les famílies per fills a càrrec, regulades en eltext refós de la Llei de la Seguretat Social), les altres presta-cions públiques per naixement, part múltiple, adopció,maternitat i fills a càrrec. També estaran exemptes les pres-tacions públiques per maternitat rebudes de les comunitatsautònomes i de les entitats locals.
i) Es modifica tècnicament en el sentit de substituir el redac-tat vigent fins ara que deia: “Las cantidades percibidas...”,per “Las prestaciones económicas percibidas....”
j) S’amplia l’exempció a les beques concedides per entitats senseafany de lucre emparades en el règim especial de la Llei 49/2002.
k) S’estableix a la Disposició Addicional Primera de la Llei62/2003 l’exempció pels períodes impositius 2003 i anteriorsno prescrits de les ajudes públiques per reparar els danys per-sonals causats per les pluges de 31 de març de 2002 a SantaCruz de Tenerife i a San Cristobal de la Laguna.
Residència habitual (Art. 9)– S’introdueix un nou apartat 5 sobre l’opció de tributació de les
persones físiques que adquireixin la seva residència fiscal a Espanyaa conseqüència del seu desplaçament a territori espanyol.
Rendes en espècie (Art. 43)– S’afegeix una nova lletra g) a l’apartat 2 per dir que NO tindrà
la consideració de rendiment del treball en espècie la prestaciódel servei d’educació preescolar, infantil, primària, secundàriaobligatòria, batxillerat i formació professional per centres edu-catius autoritzats als fills dels seus empleats amb caràcter gra-tuït o per preu inferior al normal de mercat (Art. 44).
– Es modifica la lletra f) del número 1r del l’apartat 1, perintroduir que es considerarà preu ofertat al públic el previsten l’article 13 de la Llei 16/1984, de 19 de juliol, general pera la defensa dels consumidors i usuaris.
Reduccions per edat i assistència i cura dels fills (Art. 47 quàter)– Aclaració tècnica de què s’entén per convivència amb els
ascendents per gaudir de les reduccions previstes en els arti-cles 47,47 bis i 47 ter.
Deduccions (Art. 55.5)– Es modifica la lletra a) de l’apartat 5 per condicionar la
deducció per adquisició de béns del patrimoni històricespanyol fora del territori espanyol a la seva declaració coma béns d’interès cultural i a la permanència a Espanya i en elpatrimoni del seu titular durant almenys 4 anys.
Límits de les deduccions (Art. 56)– Es modifica l’apartat 2 per explicitar clarament que els límits
de la deducció a què fa referència l’apartat 2 de l’article 55(activitats econòmiques) seran els que estableixi la normati-va de l’impost sobre societats.
Transparència fiscal internacional (Art. 75)– S’afegeix un apartat 13 per establir que la imputació de ren-
des en el règim de transparència fiscal internacional noserà d’aplicació quan l’entitat no resident en territori espanyolsigui resident en un altre estat membre de la Unió Europea.
Obligació de declarar (Art. 79)– Es modifica l’apartat 4 per afegir a l’obligació de declarar
en tot cas als contribuents que tinguin dret a deducció percompte estalvi-empresa.
Esborrany de la declaració (Art. 80 bis)– Es modifiquen els apartats 1 i 2 per introduir la previsió que en el
cas que el contribuent sol·liciti l’esborrany de la declaració i l’Ad-ministració consideri que aquest no reflecteix de manera correc-ta la seva situació tributària, se li facilitaran les dades necessàriesper la confecció de la seva declaració en lloc de l’esborrany.
Retenció per a diplomàtics estrangers a Espanya (Art. 82.2)– Les missions diplomàtiques i oficines consulars estrangeres
no tenen obligació de retenir o ingressar a compte, en líniaamb el criteri administratiu manifestat en diverses consultes.
Modificacions amb efectes des del dia 1 de juliol de 2004:– Es modifica l’apartat 5 de l’article 47 sexies, per adaptar a la
nova Llei general tributària la sanció prevista quan el treba-llador titular del patrimoni protegit no comunica a l’entitat
Normes tributàries per l’any 2004No
ticia
ri fis
cal
que va efectuar les aportacions, les disposicions que s’haginrealitzat en el període impositiu.
– Es modifica l’article 89 per adaptar les sancions previstes en l’IRPFa la nova Llei general tributària, i en concret la sanció prevista perla presentació incorrecta de la sol·licitud de devolució ràpida.
– S’afegeix un apartat 10 a l’article 82 per donar cobertura legala la obligació dels perceptors de comunicar al pagador de ren-diments sotmesos a retenció les circumstàncies determinantsper al càlcul de la retenció o ingrés a compte que correspongui.
Modificacions amb efectes des del dia 1-01-2005: reten-cions sobre interessos (Art. 65, e) i 82.10)– S’estableix la possibilitat de descomptar, de la quota líquida
de l’impost, les retencions que els pagadors de Bèlgica,Luxemburg i Àustria practiquin sobre els interessos en virtutdel règim transitori establert a la Directiva 2003 48/CE, delConsell, de 3 de juny, en matèria de fiscalitat dels rendi-ments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos.
I.6. TARIFA APLICABLE TANT EN TRIBUTACIÓ INDIVIDUALCOM EN TRIBUTACIÓ CONJUNTALa podeu consultar a la pàgina web del Col·legi d'Economis-tes de Catalunya (annex 2).
I.7. DEDUCCIONS DE LA QUOTA ÍNTEGRA AUTONÒMICALes podeu consultar a la pàgina web del Col·legi d'Economis-tes de Catalunya (annex 3).
I.8. EL TIPUS DE GRAVAMEN PER PERSONES FÍSIQUES NORESIDENTS DURANT EL 2004 SERÀ:El podeu consultar a la pàgina web del Col·legi d'Economistesde Catalunya (annex 4).
I.A. NOTES COMUNES PER A RENDA I SOCIETATS: TAULA DE COEFICIENTS DE CORRECCIÓ MONETÀRIA
La podeu consultar a la pàgina web del Col·legi d'Economis-tes de Catalunya (annex 5)
II. IMPOST SOBRE SOCIETATS
II.1. NOVETATS PER AL 2004
Plans de Pensions (Art. 13)– Modificació de l’apartat 3 per substituir la referència a l’an-
terior Llei 8/1987, per la norma que l’ha substituït, el TextRefós de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions,aprovat pel RDL 1/2002, de 29 de novembre.
Subcapitalització (Art. 20)– S’afegeix un apartat 4, en el sentit de no aplicació de les regles
de la subcapitalització i de la transparència fiscal internacional aentitats residents en altres estats membres de la Unió Europea,que no estigui qualificat reglamentàriament com a paradís fiscal.
Exempció per evitar la doble imposició econòmica inter-nacional (Art. 20 bis)– Es modifica la lletra b) de l’apartat 1, considerant que s’acom-
pleix el requisit que la participada ha estat gravada a l’estrangerper un impost semblant quan sigui resident en un país amb quèEspanya té subscrit un conveni per evitar la doble imposicióinternacional que contingui clàusula d’intercanvi d’informació.
Deducció per doble imposició interna de dividends (Art. 28)– Es modifica el número 2 establint que el requisit de tinença de
la participació d’un any per tenir dret a la deducció es pot com-plir també després del moment de l’exigibilitat dels dividends.
Deduccions per R + D + I (Art. 33 i 37)– Les mesures adoptades per incentivar la recerca, el desenvo-
lupament i la innovació són tres:1) La deducció addicional per despeses de personal en inves-
tigadors qualificats, i projectes de recerca contractats amborganismes públics s’amplia del 10 al 20 per 100.
2) El límit de la base de la deducció de les despeses corres-ponents a l’adquisició de tecnologia avançada s’augmen-ta de 500.000 a 1 milió d’euros.
3) El límit en la quota de les deduccions en aquesta matèrias’augmenta del 45 al 50 per 100.
Deducció per adquisició de béns del PHE (Art. 35)– Modificació de la lletra a) de l’apartat 1, per condicionar la
deducció per adquisició de béns del PHE a la seva declaraciócom a béns d’interès cultural o inclosos en l’Inventari Gene-ral de Béns Mobles i a la permanència a Espanya i en el patri-moni del seu titular durant almenys 4 anys.
Pagaments fraccionats (art. 38)– Nova redacció del segon paràgraf de l’apartat 3 per aclarir el
període que serveix de base per realitzar pagaments fraccio-nats sobre la base imposable de l’any en curs quan el perío-de impositiu no coincideix amb l’any natural.
Entitats dedicades al lloguer d’habitatges (Art. 68 quinquies)– S’afegeix un nou apartat 3 per establir les condicions per
determinar la renda a bonificar en el cas que l’habitatges’hagi adquirit per l’entitat com a resultat d’operacions defusió, escissió o aportació d’actius.
– S’afegeix un apartat 6 a fi i efecte que les entitats dedicadesal lloguer d’habitatges, a què fa referència l’apartat 1 de l’ar-ticle 68 quàter, si compleixen una sèrie de requisits, podranaplicar en la quota íntegra una bonificació del 85 per 100 de lapart de la quota íntegra que correspongui a les rendes derivadesdel lloguer o transmissió d’habitatges que compleixin els requisitsesmentats que estableix el propi apartat 6. A la vegada, en el casde transmissió d’habitatges per poder aplicar la bonificació s’hau-ran de complir més requisits, que estableix el propi apartat 6.
Societats de capital-risc (Art. 69)– Es modifica el redactat de l’article 69 per tal d’afavorir amb
mesures fiscals les societats i fons de capital risc.
Transparència fiscal internacional (Art. 121.15)– S’exceptua de l’aplicació del règim a les entitats no residents
que resideixin en un estat membre de la UE, llevat queaquest sigui considerat un paradís fiscal.
Unions temporals d’empreses constituïdes abans de l’1de gener de 2003.– La Disposició Addicional Tercera de la Llei 62/2003, de mesu-
res fiscals, administratives i d’ordre social, ha modificat la Llei18/1992, sobre règim fiscal d’agrupacions i unions tempo-rals d’empreses, afegint-hi una Disposició Transitòria 7a queestableix que la durada màxima de les unions temporalsd’empreses constituïdes abans de l’1 de gener de 2003 seràfins a finalitzar l’obra, sense superar 25 anys.
Beneficis fiscals XV Jocs del Mediterrani ALMERIA 2005– En la Disposició Addicional Sisena de la Llei 62/2003, es
declaren aquests Jocs com esdeveniment d’excepcionalinterès públic, als efectes fiscals de la Llei 49/2002, aplicant-se en l’impost sobre societats una deducció del 15 per 100 deles despeses i inversions que compleixin determinats requisits.
Beneficis fiscals IV Centenari del Quixot– En la Disposició Addicional 20ª. De la Llei 62/2003, es decla-
ra aquest esdeveniment d’excepcional interès públic, alsefectes de la Llei 49/2002, de règim fiscal de les entitatssense afany de lucre.
Beneficis fiscals COPA AMÈRICA 2007– En la Disposició Addicional 34ª de la Llei 62/2003 es declara aquesta
competició com un esdeveniment d’excepcional interès públic en elsmateixos termes i condicions que els XV JOCS DEL MEDITERRANI.
Notic
iari
fisca
l
Notic
iari
fisca
lModificacions amb efectes pels períodes impositius ini-ciats a partir del dia 1-07-2004:– Adequació de la qualificació de les infraccions a la nova Llei gene-
ral tributària que entrarà en vigor el dia 1-07-2004. Afecta a:Art.77– La manca de conversió en nominatius dels valors o parti-
cipacions de les societats patrimonials. La sanció es de3.000 e per cada període impositiu d’incompliment. Ambrequeriment administratiu la sanció és de 6.000 e percada període impositiu.
Art.84– La manca d’acord de totes i cadascuna de les societats
que han d’integrar el grup fiscal per aplicar el règim deconsolidació fiscal.
Art. 107– Manca d’inclusió en la memòria anual de la informació
que exigeix l’article 107 en els casos d’escissió, fusió,aportacions d’actius i bescanvi de valors.
Art. 135 quàter– Incompliment de la obligació de no disposar de la reserva
o de l’obligació de menció en la memòria en el règimd’entitats navilieres.
Art. 141– Manca d’informació en la memòria en el cas de revalorit-
zacions comptables que l’import no s’hagués inclòs en labase imposable de l’impost.
Modificacions amb efectes des de el dia 1-09-2004:Dotació per insolvències (Art. 12.2)– S’adequa la redacció del paràgraf b) a la nova Llei 22/2003,
de 9 de juliol, concursal, en el sentit que per tal que siguideduïble la dotació per insolvència el deutor ha d’estardeclarat en situació de concurs.
Grup fiscal (Art. 81.4)– S’adequa la redacció del paràgraf b) a la nova Llei 22/2003,
de 9 de juliol, concursal, en el sentit que no podran formarpart del grup fiscal les entitats que al tancament del períodeimpositiu es trobin en situació de concurs.
Procediments concursals en tramitació l’1-09-2004– La Disposició Transitòria Setena de la Llei 62/2003, de mesures
fiscals, estableix que en aquests procediments els serà d’apli-cació les normes vigents fins el 31 d’agost de 2004 si es regei-xen pel dret anterior a la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal.
II.3. TIPUS DE GRAVAMENEls podeu consultar a la pàgina web del Col·legi d'Economis-tes de Catalunya (annex 6)
II.4. DEDUCCIONS PER INVERSIONS (Art. 33 a 37 de la LIS)Les podeu consultar a la pàgina web del Col·legi d'Economis-tes de Catalunya (annex 7)
III. IMPOST SOBRE EL PATRIMONI
LA TARIFA APLICABLE EL 2004 - 2003La podeu consultar a la pàgina web del Col·legi d'Economis-tes de Catalunya (annex 8)
IV. IMPOST SOBRE SUCCESSIONS I DONACIONSEl podeu consultar a la pàgina web del Col·legi d'Economistesde Catalunya (annex 9)
B. IMPOSTOS INDIRECTES
V. IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT: MODIFICACIONSINTRODUÏDES PER LA LLEI 62/2003
Operacions assimilades a lliuraments de béns (Art. 9)– Es modifica la lletra d) del paràgraf c) del número 1r, i, a par-
tir de l’1-1-2004, deixen de constituir un sector diferenciat
les operacions de cessió de crèdits o préstecs, excepte si sónrealitzades en el marc d’un contracte de factoring.
Exempcions en operacions financeres (Art. 20.18è.)– Es modifiquen els paràgrafs a), h) i i) del número 18è, per
excloure de l’exempció els serveis prestats al cedent en con-tractes de factoring, excepte en el cas de bestretes de fonsque es puguin prestar en aquests contractes.
Modificació de la base imposable (Art. 80)– Es modifica l’apartat tres, per adaptar el text a la nova Llei
22/2003, de 9 de juliol, concursal. Aquesta modificacióentrarà en vigor a partir de l’1 de setembre de 2004 i supo-sa la desaparició dels procediments de suspensió de paga-ments i fallida i la seva substitució pel procediment deconcurs de creditors.
– Es modifica l’apartat quatre que permetrà la modificació dela base imposable de l’IVA per impagament en els casosen què el deutor no tingui la condició d’empresari oprofessional, però que la base imposable sigui superior a300 euros i amb els mateixos criteris per considerar un crè-dit total o parcialment incobrable que quan el destinatari del’operació actua com empresari o professional.
– Un cop s’ha practicat la reducció de la base imposable,aquesta no es torna a modificar a l’alça encara que el sub-jecte passiu obtingui el cobrament total o parcial de la con-traprestació, llevat que el destinatari no actuï en la condiciód’empresari o professional. També s’haurà de modificar al’alça quan el subjecte passiu desisteixi de la reclamació judi-cial al deutor. Quan per qualsevol causa es sobreseeixi l’ex-pedient del concurs de creditor, el creditor que haguésmodificat la base imposable haurà de modificar-la a l’alçaemetent una factura rectificativa.
Dret a la deducció (Art. 97)– Es modifica l’apartat 1, a conseqüència de la Directiva comu-
nitària que suprimeix l’autofactura com document justifica-tiu en el cas d’adquisicions intracomunitàries. Esconsiderarà document justificatiu del dret a la deducció la fac-tura original expedida per qui realitzi el lliurament que donilloc a una adquisició intracomunitària de béns subjecta a l’IVA.
Regles especials en matèria de facturació (Art. 165)– Es modifica l’apartat 1, per eliminar la referència a la neces-
sitat d’emetre autofactura, en el cas d’adquisicions intraco-munitàries, per part dels subjectes passius de l’IVA.
Exempcions (Art. 20 i 26)– Se suprimeixin el número 27è. de l’apartat 1 de l’article 20 i
el número cinc de l'article 26, perquè s’ha suprimit el règimd’exempció aplicable als materials de recuperació (ferralla),tant en el cas d’operacions interiors (Art. 20) com en elsupòsit d’operacions intracomunitàries (Art. 26).
Subjecte passiu (Art. 84)– S’afegeix un nou paràgraf c) en el número 2n de l’apartat 1,
amb la finalitat d’incloure entre els supòsits d’inversió delsubjecte passiu al lliurament de materials de recuperació.
– Es modifica l’apartat setè de l’annex a la Llei 37/1992, del’IVA, en el qual es defineixen, en termes de nomenclaturacombinada, les deixalles i la ferralla que provinguin tant demetalls diversos, paper i cartró, com del vidre.
Exempció (Art. 20)– La Disposició Addicional Dinovena de la Llei 62/2003, de
mesures fiscals, ha modificat la Disposició Final Setena de laLlei 36/2003, d’11 de novembre, de mesures de reformaeconòmica, per establir que l’exempció que conté el núme-ro 1r de l’apartat 1, de l’article 20, s’aplicarà al franqueig detrameses postals efectuades per tercers que operin en nomi per compte de l’operador a qui s’encomani la prestació delservei postal universal mitjançant impressions o estampa-cions realitzades amb màquines de franquejar.
ABC DEL WIRELESS
El Wireless, en poques paraules, es tracta de la nova tecnolo-gia de comunicació de xarxes informàtiques sense cables. Estracta de substituir les típiques targetes de xarxa per targetestipus Wireless que tenen la funció de comunicar-se entre si perones de ràdio. Però aquesta tecnologia no afecta només alsPC d’una xarxa sinó a tot altre perifèric que integri la xarxacom les impresores o els dispositus de butxaca com els TargetPC o les agendes electròniques (Palm o Windows Pocket), rou-ters, mòdems, etc.
El fet de surpimir el cable ja suposa un estalvi en el momentd’instal·lar o reconfigurar una xarxa d’ordinadors. Però, l’úsd’aquesta tecnologia va molt més enllà ja que és aplicabletambé a la creació de xarxes ciutadanes d’accés a internet peraquest mitjà. Als Estats Units es força comú trobar puntsd’accés a internet per tecnologia Wireless a aeroports, agrans superfícies comercials o restaurants. Fins i tot en elcarrer. Hi ha barris tecnològicament connectats amb aquestatecnologia que, si hom disposa d’un ordinador portàtil o unaagenda electrònica amb dispositiu Wireless, té accés a inter-net. A Espanya, la ciutat de Zamora ha estat pionera enaquest tipus de xarxes i, a Catalunya hi ha un munt d’inicia-tives al respecte.
Més informació a:
• http://www.afitel.com
• http://www.sensefilsbcn.org
• http://www.reuswireless.net
• http://puntbarra.com/taxonomy/page/or/31
• http://www.connectats.info/perfil/index.php
SEGURETAT EN ELS SISTEMES OPERATIUS
La UPC detecta els forats de seguretat més crítics del2003
L'Equip de Seguretat per a la Coordinació d'Emergències enXarxes Telemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya(esCERT-UPC) ha elaborat un resum de les vulnerabilitatsforats de seguretat més importants detectats en els sistemesinformàtics durant el 2003. Durant aquest any s'han detectat374 vulnerabilitats i problemes de seguretat a centenars deplataformes informàtiques (com ara Windows, Linux i Send-mail, entre d'altres). Si bé els experts han calculat 374 errors,un estudi de totes les plataformes podria arribar a la xifra demés de 2.000 errades. La majoria de les vulnerabilitats poden
permetre a un atacant remot introduir un codi maliciós en elprograma o provocar errades en el servei. Aquestes xifres fanpensar que la situació per al 2004 serà similar i que durantaquest any també apareixeran a la xarxa virus similars a Blas-ter, Sobig, Slammer o Bugbear que infectaran milers demàquines. EsCERT-UPC està treballant en un projecte cofi-nançat per la Comissió Europea amb l'objectiu de crear unafórmula comuna per detectar les vulnerabilitats dels progra-mes informàtics.
VIRUS
Centro de Alerta Temprana sobre virus y seguridadinformática
Aquest centre depèn de RED.ES, l’organisme nacional quegestiona la implantació de la xarxa internet a Espanya i és puntde vista obligada per estar informats dels virus que corren perla xarxa i de com combatre’ls i evitar que infectin el nostre PC.http://www.alertaantivirus.es
QUÈ PASSA PER INTERNET...
Les subhastes, primer frau a la xarxa
Els fraus en les subhastes són el primer delicte del comerçelectrònic a internet. Segons les autoritats nordamericanes,actualment hi ha oberts diferents processos d’investigació en29 estats per 57 casos de frau i que afecten a milers de con-sumidors.
La majoria d’aquests casos fan referència a transaccions fetesa la web e-Bay per gent que ha pagat la compra de productesque no els hi han arribat mai. Recentment, al nostre país va sernotícia un cas molt similar i que va afectar a l’empresa Subas-tas PC.
Yahoo! estrena cercador de notícies que inclou algunsmitjans en català
Després de Google News i del portal MSN de Microsoft, ara és el torn de Yahoo! de presentar en públic el seu serveide recerca de notícies per internet. Yahoo! News(http://news.yahoo.com). Aquest nou servei permet a l'in-ternauta buscar paraules clau en el contingut de més de 7.000mitjans amb versió digital de tot el món, escrits en trenta-cincllengües, entre elles, el català.
UTILITATS
CheckDialer és un programa per a Windows que controla lesconnexions a internet a través de mòdem per prevenir ques’instal·lin marcadors (o accessos telefònics) que fan trucadesa números de tarificació addicional (903, 906, 803 o 806).
El programa es distribueix de manera gratuïta però els usuarisque ho desitgin poden fer donacions que l’empresa destinaràa ajudes a infants.
El programa el trobareu a la webhttp://www.hispasec.com/software/checkdialer
Quadern de navegació
Notic
iari
d’in
form
àtic
a
100111000111001100100111000111001100
L’assegurança de crèdit
L’assegurança de crèdit és una eina molt eficaç per a lesempreses que venen a crèdit, ja que els permet una milloradministració i un millor control dels riscos dels seus compra-dors, així com el pagament per part de la companyia assegu-radora de part de les factures pagades.
Avui en dia, és habitual que els actius materials d’una empresaestiguin coberts contra tota contingència mitjançant l’assegu-rança de danys, de transport, d’avaria de maquinària, etcètera.Això no obstant, dins de l’actiu, també es troben els comptes acobrar als clients, llur impagament pot originar fallides que posinen perill l’estabilitat econòmica i financera de l’empresa, en igualo major mesura que un robatori o el trencament d’uns vidres.
Els avantatges que aporta una assegurança de crèdit a l’em-presa són bàsicament:– Planificació creditícia i vigilància permanent de la solvència
dels clients de l’assegurat, mitjançant un servei d’anàlisis ivaloració de riscos.
– Gestió de reclamació i recuperació de crèdits impagats.– Indemnització de les pèrdues
Hi ha diferents tipus d’assegurances de crèdit que poden contractarles empreses, en funció d’on es trobi l’adreça fiscal dels seus clients:– Assegurança de crèdit intern: la pòlissa engloba totes les
vendes a crèdit realitzades en el mercat nacional– Assegurança de crèdit a l’exportació: la pòlissa engloba
totes les vendes a crèdit realitzades a l’exterior– Assegurança de crèdit intern/extern: la pòlissa engloba totes
les vendes realitzades a crèdit, tant en l’exterior com en elmercat nacional
Sempre parlem de “totes les vendes”, ja que l’assegurança esbasa en el principi de globalitat, mitjançant el qual han d’in-cloure’s en la pòlissa la totalitat dels clients de l’assegurat, perevitar l’”antiselecció”.
El capital assegurat en la pòlissa ha de ser la totalitat de les ven-des a crèdit efectuades per l’assegurat. És per això que, aquestacostuma a comunicar les vendes fetes periòdicament.
En principi la garantia de l’assegurança arriba fins el 80-85%del capital cobert en una assegurança de crèdit intern i fins el85-90% en una assegurança de crèdit a l’exportació. Això noobstant, aquests percentatges són negociables.
Respecte del pagament del sinistre, la indemnització definitivaque dóna lloc a la terminació de l’expedient, té lloc quan s’es-tableix la pèrdua final. Com que, en ocasions no serà possibledeterminar la data en què aquesta última es produirà, en lapràctica s’estableix generalment el pagament anticipat als 6mesos (en l’assegurança de crèdit a l’exportació) i entre 6 i 18mesos (en l’assegurança de crèdit intern) de la comunicació del’avís de l’assegurat.
Les recuperacions netes que es produeixin dels crèdits impa-gats, són lliurades íntegrament a l’assegurat. Si l’import ésrecuperat totalment, l’assegurat no tindrà pèrdues respectedel percentatge de cobertura pactada en el contracte.
També existeixen altres modalitats de pagament d’indemnit-zacions accelerades.
Per calcular el cost de l’assegurança, les taxes acostumen aaplicar-se sobre el volum de vendes a crèdit assegurades; aixòno obstant, actualment i en determinades situacions, hi haproductes d’assegurances en què la taxa s’aplica sobre els sal-dos mensuals i no sobre la facturació.
No és possible parlar de taxes generals atès que cada pòlissarequereix un estudi de diferents variables que influeixen en elseu cost final.
A causa que a Espanya el pes de les PIME és important, aque-lles empreses de facturació a crèdit inferior a 480.809 e i queno superin el 1.202.024 e a l’any, poden contractar pòlissesmés estandaritzades, amb una gestió molt més senzilla.
Carlota SuárezConsultora d’Assegurances
Notic
iari
d’as
segu
ranc
es
Servei Servei AssegurancesEconoDefensaJuridíca ProfessionalÉs la pòlissa complementària a la de Responsabilitat Civil (RC), ja que
garantitza la defensa dels interessos de l’economista en l’àmbit de l’ac-
tivitat professional: defensa penal, reclamació de danys d’origen no con-
tractual i defensa suplementària de l’RC (sempre que existint pòlissa
d’RC aquesta no tingui efecte, per trobar-se en situació de descobert,
refús o insolvència de l’asseguradora).
Per a més informació:
Tel. 902 32 64 32 (Carmen Segovia)[email protected]àgina web del Col·legi: www.coleconomistes.com
Notic
iari
med
iam
bien
tal
Els Comptes clars i les Memòries espesses, deia l’Informe de laComissió Aldama, la transparència era el seu gran cavall de batallai s’apuntalava en els següents punts: transmetre al mercat tota lainformació rellevant per als inversos. Que es transmeti correctamenti veridicament. I de forma simètrica, equitativa i en temps útil.
En l’anterior “economista”, es parlava de l'interès de les Memòriesde Sostenibilitat, en què s’integra la gestió de l’empresa en el triplecompte de resultats; social, ambiental i econòmic i que per algunsde nosaltres cal afeixir-hi l’ètic. Voluntari sí, però molt convenienttambé, en una empresa que vol assolir cotes de Sostenibilitat.
Però en tenim moltes d’altres de memòries i/o informes mediam-bientals. La Resolució de l'ICAC del 25 de març de 2002, ens diu,i amb caràcter obligatori, que els comptes...poc a poc.....però a laMemòria de Comptes anuals, en l’apartat 22. “informació sobremedi ambient” s’ha de descriure detalladament tots els comptesque encara no podem posar a la comptabilitat, d’una forma deta-llada i descriptiva, i que en l’art. 4 “Valoració” hem de detallar elssistemes emprats per assolir aquest detall. Però encara ni ha més.L’informe dels Comptes anuals, també s'hi ha d'adjuntar uninforme mediambiental. La NIC 37, 38 i 40 també ens parlen d’a-quests temes. Si l’empresa té Sistema de Gestió Mediambiental,EMAS, de qualitat, de producte etc...anualment ha de fer l’infor-me hi passar-ne la validació. Si parlem de la responsabilitat socialcorporativa, també en fa una memòria. Per totes elles necessitaun quadre d’indicadors per fer-ne el seguiment.
Dons bé, tot això que sembla un guirigall, que representa quel’empresa té duplicitat de treball, que el comptable no sap comamanyagar-ho, se simplifica si es fa una memòria de Sostenibi-litat ben feta, i que obté totes les dades mitjançant l’aplicaciód’una bona política de Sostenibilitat empresarial, i que les dis-tribueix als departaments corresponents per elaborar cadascu-na d’elles, amb criteris integrats.
Apunts de legislació• Els països de la UE estaran obligats a reciclar, a partir de la pri-
mavera del 2004, més de la meitat dels envasos, ja que el Par-lament Europeu i el Consell han aprovat una reforma de lanormativa i residus d’envasos, que endureix considerablementels objectius de reciclatge i valorització energètica. L'objectiude reciclatge era 25% mínim i un 45 % màxim, que ara es fixaen un 80%. Respecte de la recuperació o valorització de latotalitat dels residus, se situa en un mínim del 60%.
• CE aprova el 28 de gener un Pla d’Acció amb 11 mesuresprioritàries pel desenvolupament de tecnologies respectuosesamb medi ambient.
Notícies d’interès• Complir Kioto pot costar mes de 3.600 milions l’any, diu CCOO.
Segons els seus càlculs i en les polítiques actuals del Govern al2012, Espanya haurà generat unes emissions brutes de 446milions de Tm, 113 milions de tones anuals (EFE 3/2/049)
• El BEI finançarà amb 500 milions d’euros els projectes referentsa la política sobre canvi climàtic (Aquí Europa 12/12 de 03)
• Brussel·les endureix les condicions per aplicar Kioto. Davantde les fortes pressions que fan les empreses afectades per laDirectiva europea de reducció de gasos d’efecte hivernacle, la
CE ha publicat la “guia” per ajudar als estats membres, enl’elaboració dels anomenats plans nacionals d’assignació d’e-missions, que han de ser enviats a Brussel·les avanç del 31 demarç.( Cinco dias 15/1/04)
• El Govern dóna suport que la UE reobri el debat de Kioto.(EFE28/1/04)
• Les empreses hauran de ser transparents pel que fa a lesseves emissions contaminants. Les instal·lacions industrialstenen fins el 2007 per reconvertir i implantar noves tecnolo-gies. (Expansión 13/1/04)
Esdeveniments• Triodos Bank, la banca sostenible arriba a Espanya. Pionera a
Europa de l’anomenada banca sostenible. I ho fa amb ell’eslògan “Una altre banca és posible”. La seva política d’in-versió és per ajudar al desenvolupament d'empreses i inicia-tives que incorporin el valor MA, social o cultural a la sevaactivitat. Tan sols financia a empreses relacionades amb elmedi ambient i integració social.
• El Ministeri de Medi Ambient va presentar el mes de gener,una “ Guia de Millors Tècniques Disponibles” per facilitar ales empreses el compliment de les obligacions derivades de laLlei del 16/02 de IPPC. Abasta els principals sectors afectats.
• 18 empreses i entitats de Barcelona posen en marxa Plansd’Acció Ambientals.
Comissió d’Economia del MediAmbientI continua la crida, no ens cansarem de demanar-vos que ensfeu saber si esteu interessats en temes ambientals, millor ditde valors de sostenibilitat.Cada dia som més els que ens hocreiem, però per sort nostre, ja s’està ampliant fins i tot en elsque no s’ho creuen gaire. Aquest canvi ve sota el paraigua del’obligatorietat de moltes normes, lleis, resolucions ...moltesd’elles van mes enllà del mediambient, i afecten a altres comis-sions que tal vegada ho treballen des d'una altra òptica, peròseria molt enriquidor compartir-ho. D’aquí ve el nostre neguit,necessitem a tots, volem engrandir la Comissió convertint-la enun debat obert en què tots els interessats hi pugueu participar,dir la vostra i compartir-ho amb els companys. Al mateix tempsque entre tots ens informem i estem al dia. Ànim i connecteuamb nosaltres.([email protected]). Ens posa-rem d’acord de com fer-ho.
Si tens interès en MEMÒRIES DE SOSTENIBILITAT,(GRI) enel seu coneixement i desenvolupament i vols aprofundir,i canviar impressions entre companys, és A TU aquí bus-quem. POSA'T EN CONTACTE.
Al web del Col·legi www.coleconomistes.com, Comissionsde Treball i clicant a Medi Ambient hi trobareu més infor-mació de les referències legislatives, notícies i ajuts.
Marta Roca LamollaEconomista, Comissió de l’Economia del Medi Ambient
Continuem parlan de ....memòries
La credibilitat dels estats financers
Els casos d'Enron, de Worldcom, etc. van cridar l'atenció sobreun problema creixent, la manca de credibilitat respecte de lesdades financeres emeses per les societats cotitzades a laBorsa, no només als EUA sinó en d'altres països. Només hemde pensar en els casos d'Ahold i ara Parmalat.
La International Federation Accountant (IFAC) va respondreamb una sèrie d'iniciatives, entre les quals hi havia la d'encarre-gar un estudi sobre el restabliment de la credibilitat en els estatsfinancers (comptes anuals) per part dels usuaris.
L'equip investigador incloïa a banquers, advocats i compta-dors públics, encara que només un d'aquests exercia d'audi-tor. El treball va començar el 2002 i va concloure amb lapublicació d'un informe l'agost de 2003.
Només es pretén donar en aquesta monografia una idea agrans trets de les troballes i de les recomanacions. No obstantalguns dels punts que es destacaran tenen una correspondèn-cia força directa amb les mesures implantades en el darrer anya Espanya.
Entre les troballes més importants destaquen les següents:– La manca de credibilitat respecte del procés de generar
informació financera per a consum extern era un problemaen l'àmbit nacional i internacional.
– Per millorar la credibilitat, serà imprescindible que tota unasèrie de grups, com la gerència d'empreses, els consellsd'administració, els auditors, els comitès i les entitats acàrrec de l'elaboració de les normes d'auditoria i de comp-tabilitat, les entitats reguladores com la CNMV, els advo-cats, els bancs de negoci, els analistes d'inversions i lesentitats a càrrec de la menció del risc de crèdit (comMoody's i Standard and Poors), hagin d'esforçar-se permillorar la transparència informativa.
– La necessitat de reconèixer la importància de la integritatquant a persones físiques i a nivell institucional. La mancad'integritat ha estat un factor important en els escàndolsfinancers en els darrers anys.
– Les societats han d'introduir codis d'ètica.– La gerència ha d'emfasitzar l'eficàcia dels controls de ges-
tió financera. Per exemple, s'ha d'emfasitzar el paper del'auditoria interna.
– S'han de reduir els incentius a la manipulació de la infor-mació financera.
– Cal prestar més atenció a les amenaces respecte de la inde-pendència de l'auditor per part dels auditors i per part delsòrgans de govern de les empreses.
Entre d'altres recomanacions que fa, hi trobem les següents:1) La relació principal dels auditors hauria de ser amb el con-
sell d'administració de l'empresa auditada i no amb lagerència.
2) El codi d'ètica de la IFAC hauria de ser la base dels codisd'independència nacionals.
3) Cal que hi hagi un control més fort sobre els serveis aliensa l'auditoria facilitats per l'auditor al seu client. Els honora-ris de serveis no relacionats amb l'auditoria s'haurien d'evi-denciar en els comptes anuals.
4) Cal introduir la rotació del personal clau de l'equip d'audi-toria.
5) Augmentar l'eficàcia de l'auditoria principalment a travésde la prestació de més atenció als sistemes de control dequalitat respecte de l'auditoria amb especial èmfasi en:
a) La qualitat dels que entren a la professió.b) L'adequació de la instrucció de l'auditor ja titulat.c) La prestació de més atenció als procediments d'acceptació
de clients per part de les firmes d'auditoria.d) L'enfortiment dels processos de revisió de treballs per un
segon soci (independent).e) L'estudi dels procediments de revisió postauditoria per
introduir millores.f) L'enfortiment de les normes d'auditoria. De fet, la recoma-
nació és que les normes internacionals s'adoptin en l'àmbitglobal.
Si algú vol llegir l'informe totalment, pot fer-ho a través dellloc web de la IFAC (ifac.org) i cercar l'informe RebuildingPublic Confidence in Financial Reporting. Crida l'atenció quela gran majoria de les recomanacions no són novetats sinótemes de sentit comú i que estan adreçades a l'auditoria d'en-titats d'interès públic i no a l'auditoria d'entitats no cotitzadesque formen la part més gran dels nostres clients.
Alex Aziría Horwath PLM Auditores
Norma tècnica sobre l’avaluacióde la importància relativa en les auditories de comptes de l’Administració Pública
La Intervenció General de l´Administració de l´Estat , ha emèsuna norma tècnica sobre l´avaluació de la importància relativaen les auditories de comptes realitzades per la IntervencióGeneral de l´Administració de l´Estat.
En l´àmbit de la comptabilitat, la importància relativa és objec-te d´un principi comptable que està contingut en el Pla Gene-ral de Comptabilitat aplicable a l´empresa (RD 1643/1990 de20 de desembre), tanmateix el Pla General de ComptabiltatPública aprovat per l'OM del Ministeri d´Economia i Hisendade 6 de maig de 1994, contemplava l´aplicació d´aquest prin-cipi, i introduïa una limitació a la seva aplicació, en el supòsitque la seva aplicació portés a un incompliment legal.
La nova norma tècnica actual emesa per la IGAE s´identificaa l'expressada en el PGC (RD 1643/1990 de 20 de desem-bre), la qual cosa facilita els criteris aplicables en ambdòssectors, el públic i el privat. Aquest fet ens ha de dur alsauditors que treballem en el àmbit de l´auditoria del sectorpúblic a una reflexió i a un estudi sobre el procediment enla seva aplicació.
Emili Vinyals i ReyEconomista-auditor de comptes
Notic
iari
d’au
dito
ria
Trets característics dels darrers fraus comptables i financers
Aquest article analitza el cas Parmalat i, per comparació ambaltres casos, identifica els trets característics d’aquesta menade fraus.
1. El punt de sortida és un projecte empresarial molt exitós.Parmalat era una petita fàbrica que en quaranta anys s’haconvertit en un grup que té 36.000 empleats i producció amés de 30 països de tot el món. El president Calisto Tanzi eratan prestigiós a Parma que se l’anomenava amb el nom deSant Calisto. És una aureola semblant a la que tenia Ken Lay,president d’Enron, o Mario Conde, abans del cas Banesto.
2. Conexions amb el poder. En aquests casos, l’èxit empresarial ha anat acompanyat d’unamolt bona relació amb el poder. En el cas Banesto encara esrecorda quan el mateix rei d’Espanya va imposar el DoctoratHonoris Causa per la Complutense a Mario Conde. En el casEnron, les fortes donacions realitzades a senadors i congres-sistes expliquen que l’empresa fos molt afavorida pel governBush.
3. Entrada en projectes deficitaris. L’èxit a vegades embriaga als seus protagonistes que creuenque convertiran en or tot el que toquin. Així comencen aapostar per projectes ruinosos. Parmalat va començar a llençarels diners en l’equip de futbol de Parma, en la divisió de turis-me gestionada per la filla de Tanzi i en altres desastres. Condeva llençar també molts diners en projectes com la fallidaMadrid Business School.
4. Robatoris. S’acusa al fundador Tanzi d’haver-se apropiat de 500 milionsd’euros de Parmalat. A Enron i Banesto també varen desa-parèixer diners.
5. El projecte empresarial comença a deixar de ser exitós. En els nou primers mesos del 2003 Parmalat va tenir unes pèr-dues de 350 milions d’euros. Mirant els comptes anuals ofi-cials dels darrers anys (abans dels ajustaments per eliminar elsfraus comptables) s’aprecien alguns símptomes molt negatius:Les vendes estaven baixant. El volum de deutes havia anatpujant molt fins arribar al 78% de tot el finançament. Elsbeneficis s’estaven reduint des del segon semestre de l’any2002. El mateix va passar a Enron que va començar a anar pit-jor quatre anys abans d’esclatar l’escàndol. A Banesto, es vaproduir una caiguda molt important del benefici dos anysabans de la intervenció del Banc d’Espanya.
6. Engany amb filials a paradisos fiscals, falsificació dedocuments i fraus comptables. No és el primer cop que passa una empresa molt exitosa decop i volta comença a anar malament i els directius ho volenamagar. Normalment ho amaguen pensant que en unsmesos tot millorarà. Com que no s’arregla i l’empresa escomença a deteriorar més cada cop l’enganyifa ha de sermés gran. En el cas de Parmalat s’han falsificat documentsrelacionats amb extractes dels comptes bancaris a les IllesCayman. Algunes fonts xifren l’import falsificat en 7.000milions d’euros. Mentrestant, el jutge està investigant a unantic executiu del Bank of America que era consultor de Par-malat. En aquests moments s’està recalculant la comptabili-tat des de l’any 2000 i es parla que els beneficis declarats enels darrers anys (665 milions d’euros) són en realitat unespèrdues de 1.400 milions d’euros. Entre les pèrdues i la ine-
xistència dels comptes bancaris es parla que el forat pot arri-bar als 13000 milions d’euros.
7. Utilització d’informació privilegiada. En tots aquests casos, uns dies abans que esclati l’escàndol esprodueixen venda d’accions de qui té informació privilegiada.El jutge està investigant a algun gran banc que es va desferde la majoria de les seves accions a Parmalat just uns diesabans d’esclatar l’escàndol. Pot ser un cas d’ús d’informacióprivilegiada.
8. Esclat de l’escàndol. El passat 8 de desembre Parmalat va anunciar que no podiapagar 150 milions d’euros d’una emissió de bons. Aquestanunci va sorprendre a tothom ja que la quantitat impagadaera irrellevant en relació amb la tresoreria que havia declaratl’empresa fins pocs dies abans (més de 3.500 milions d’euros).El 14 de desembre el fundador Calisto Tanzi dimiteix de presi-dent i és substituit per Enrico Bondi, un home de confiança dela banca i del govern italià.
9. Enfonsament de la cotització de les accions a borsa. La cotització de les accions de Parmalat va caure en moltpocs dies des de 2,2 euros fins a 0,3 euros. La cotitzaciód’Enron va caure des dels 90 dòlars a uns pocs centaus.
10. El punt d’arribada és la presó per als principals implicats.En aquests moments ja hi ha una vintena de persones a lapresó pel cas Parmalat. També n’hi ha un grapat pel cas Enroni en Mario Conde també ha passat per la presó.
De tot l’anterior se’n poden desprendre vàries conclusions. Enprimer lloc, sembla que aquest tipus d’escàndol segueix undeterminat patró que parteix de l’èxit i acaba amb la presó.En segon lloc, en tots els casos sembla que analitzant elscomptes anuals oficials es podia haver previst que la situacióde l’empresa s’estava deteriorant molt, tot i els maquillatgescomptables que ho intentaven camuflar. En tercer lloc,aquests tipus de fraus es poden produir a qualsevol lloc i nosolament als EUA. En quart lloc, es compleix la dita que indi-ca que el més rendible és ser ètic. Finalment, ara que es parlatant de bon govern, potser hauríem de començar a pregun-tar perquè moltes de les grans empreses espanyoles tambétenen filials a les Illes Cayman. Què hi fan allà?
Oriol AmatEconomista i catedràtic de la UPF
La Comissió de Comptabilitat del Col·legi d’Economistesde Catalunya en col·laboració amb l’ACCID (AssociacióCatalana de Comptabilitat i Direcció) informa alscol·legiats de les novetats que es vagin produint en matè-ria comptable.Recordeu que pel fet de ser col·legiat us podeu inscriurea l’ACCID sense pagar cap quota.
Notic
iari
de c
ompt
abilit
at
Tot just abans de Nadal van ser presentades les conclusionsdel projecte Girona 2010, una iniciativa de les cambres decomerç de la demarcació per tal de conèixer l’estat de lescomarques gironines enfront dels reptes de la nova econo-mia global. Aquest estudi és el fruit d’un procés de reflexió ide debat per part de 171 experts, representants del teixitproductiu i de les principals institucions gironines. Els resul-tats mostren que Girona requereix un canvi qualitatiu delmodel econòmic dominant. Un mercat de treball basat en elconeixement, una gestió més estratègica de les infraestruc-tures i una economia sustentada en la creativitat haurien deser les claus de volta d’aquest canvi, que avui sembla indis-pensable.
Les fortaleses competitives basades en la vocació exportadora,una localització estratègica i un teixit arrelat al territori con-viuen amb una xarxa d’infraestructures insuficient i mal apro-fitada, desajustos al mercat de treball, dificultats peraugmentar la productivitat i una escassa capacitat de liderat-ge sustentada en la innovació. En concret, les directriusestratègiques que l’economia de Girona hauria d’impulsar sesintetitzen en el següent decàleg d’intencions:– Confiança en el futur: una economia que pensa en global.– Convicció d’un canvi de model: un creixement de més qualitat.– Defensa del teixit productiu: innovar per aprofitat millor els
recursos existents.– Gestió de la connectivitat: saber gestionar una xarxa inter-
modal.– Generació i difusió de coneixement: l’aprenentatge, un
recurs estratègic per a l’economia del coneixement.– Aplicació del coneixement: cap a un sistema gironí d’innovació.– Imatge de marca: revaloritzar l’intangible Giron@, societat
creativa.– Cohesió territorial: cap a una economia en xarxa.– Concertació: una àgora que pensi estratègicament.– Canvi cultural: cap a una societat emprenedora.
Certament, en el passat recent, l’economia gironina va supe-rar amb bona nota els reptes de l’obertura exterior i lamodernització econòmica. El balanç, en termes d’ocupació ide nivell de renda, és francament satisfactori. Tot i amb això,hi ha el convenciment generalitzat entre els agents econò-mics de la demarcació sobre la necessitat d’un canvi qualita-tiu. Hi ha dos arguments que donen força en aquestaconvicció. D’una banda, la percepció d’indicis d’esgotamenti de rendiment decreixent del model dominant; de l’altra, laconscienciació d’un canvi profund en l’entorn econòmic. Elcreixement de Girona en el passat va ser el resultat d’una uti-lització molt extensiva del factor treball, de sòl industrial, derecursos turístics i del medi, amb un clar protagonisme d’ac-tivitats econòmiques poc generadores de valor afegit. Unade les conseqüències més evidents d’aquest model ha estatl’estancament de la productivitat del treball. En plena revo-lució tecnològica, doncs, els nivells de renda a Girona hanaugmentat bàsicament com efecte del creixement dels llocsde treball i no pas com a resultat de millores de productivi-tat. La disminució de l’atur, a més, ha vingut acompanyadade distorsions, com la dificultat per disposar de mà d’obraespecialitzada, l’escassa presència de titulats universitaris, lapersistència d’atur per a alguns col·lectius o un creixent tre-ball irregular.
El mismatch entre les qualificacions dels aturats i els requeri-ments formatius exigits per les empreses mostra l’escassademanda de treball altament qualificat i la manca de liderat-ge tecnològic empresarial a Girona, però també les deficièn-cies del sistema de formació. Actualment, l’excessiva rigidesadels sistemes de formació professional i ocupacional, un úspoc intensiu de les TIC, un limitat dinamisme innovador i lainsuficient cultura del reciclatge professional i la formaciócontínua esdevenen amenaces a la sostenibilitat del creixe-ment. La transició cap a un model econòmic basat en la for-mació i la innovació al lloc de treball sembla ser, doncs,crucial.
Aquesta transició no ha de ser, però, de cap manera aliena al’estructura productiva de la demarcació: predomini de micro-empreses, activitats industrials poc intensives en coneixementi serveis de baix valor afegit. En aquests casos, el suportextern a les empreses esdevé un factor crític d’èxit per alsprocessos d’innovació. Es tracta, doncs, de preservar els ele-ments distintius de la microrealitat econòmica gironina, queafavoreixin la generació de nous productes i serveis i que afe-geixin més valor a l’oferta existent, a partir d’una política desuport a la innovació que fomenti la cooperació, tingui curade la qualitat de les interaccions empreses-entorn i actuï desde les institucions gironines promotores de la innovació.
Un altre coll d’ampolla per al futur de l’economia gironina eltrobem a les infraestructures. Actualment, la convivència para-doxal entre infraestructures de pas sobreexplotades i infraes-tructures de base infrautilizades és indici d’una dobledeficiència: una dotació de recursos insuficient i una planifica-ció i gestió ineficients. Per tant, la connectivitat d’una àrea quevol ser centre neuràlgic del corredor mediterrani exigeix nonomés noves inversions de qualitat sinó també reflexionarsobre el model territorial, planificar i gestionar millor i fer méssostenible la mobilitat. En aquest sentit, el potencial efectemultiplicador i catalitzador de l’arribada futura del TAV a Giro-na només serà realitat si es duen a terme polítiques de suportadequades per garantir l’accessibilitat de les noves àreeseconòmiques emergents a les dues estacions gironines i perorientar la política d’infraestructures cap a l’intercanvi modal.
Mantenir, en el futur, els nivells de benestar de les comar-ques gironines exigirà, doncs, un canvi cultural i una millo-ra qualitativa del model de creixement, oferir productes iserveis més sofisticats, revaloritzar Girona com a marca, feruna gestió més acurada de la mobilitat, convertir l’aprenen-tatge continu i al lloc de treball en un recurs estratègic i esti-mular la interacció entre empreses i amb institucions(universitats, parcs científics, centres d’innovació, telecen-tres) per tal de desenvolupar una economia més emprene-dora i basada en el coneixement. En la mesura que algunesde les restriccions identificades en l’estudi són patides pergran part del teixit productiu al Principat, les directriusestratègiques de Girona 2010 podrien contribuir, com amapa de ruta per a les empreses i les institucions catalanes,a afrontar amb encert els reptes d’una competència globalcada cop més exigent.
Josep LladósEstudis d’Economia i Empresa (UOC)
Girona 2010: mapa de ruta per a un futur exigent
Notic
iari
d’ec
onom
ia
El passat 4 de desembre el Sr.Santiago Mon-tero i Homs, enginyer industrial i consultoren infraestructures, va fer, sota aquest títoltan provocador, no només una fonamenta-da anàlisi crítica de les polítiques ferrovià-ries que s’han dut a terme durant lesdarreres dècades, sinó també unes interes-sants propostes per treure tot el profit pos-sible del ferrocarril, del qual se’n fa unfervent defensor quan simpatitza amb lafrase “El tren és un invent del segle XIX, queha fet la viu viu al XX, per tal de ser deci-
siu al XXI”. L’acte fou moderat pel Sr.Xavier Segura, vicepresident de la Comissiód’Economia Financera, que l’organitzà.
El Sr. Montero considera que fins ara lespolítiques d’infraestructures en general noestan prou fonamentades en plans estratè-gics que diguin en què exactament calinvertir, ni tenen en compte tant com cal-dria condicionants com l’equilibri territorialo l’estalvi energètic que es preveu neces-sari de cara al futur.
Pàg. 32 Informatiu de l’economista núm. 95
Els disbarats ferroviaris. Centralisme, TGV i desenvolupament econòmic
Centrant-nos en el ferrocarril, la frase mésamunt enunciada, sobre el seu recorreguthistòric, en el segle XX no s’ha desenvo-lupat molt perquè ha estat mancat d’unprocés que s’ha donat en tantes altresindústries: l’estandardització. No nomésen els amples de via entre països, sinótambé en tot un seguit d’especificitats tèc-niques (sistemes de frenatge,...) s’ha seg-mentat el sector per fer-lo captiu de lesdiferents empreses fabricants. No obstant,la mateixa frase diu que en aquest nousegle el tren ha d’esdevenir protagonista,pel seu estalvi energètic i la descongestióde les zones urbanes.
Un concepte que el Sr. Montero conside-ra clau per al futur del ferrocarril és el denodes, per a contraposar-lo al d’“estacionsfinals”: defensa que les diferents estacionsdins de les ciutats estiguin fortament inter-connectades, de manera que, per exem-ple, els trens que van o vénen del nord nosurtin de l’estació més al nord de la ciutat,sinó de la que està al sud i que així puguirecollir els passatgers des de més punts,fent-lo així més pràctic. A Barcelona hihauria dos grans nodes: el del Prat i el deSagrera, i podrien esdevenir centreseconòmics (amb hotels, comerços, etc.).Per a això cal començar ja a preservar elsterrenys al voltant per a tota la infraes-tructura ferroviària i comercial.
La proposta aportada per al transport demercaderies rep el nom de by pass de l’à-rea litoral. Per tal de descongestionar eltransport dins l’àrea de Barcelona, el Sr.Montero aposta pel ferrocarril: cal cons-truir una línia que es desviï del litoral tottravessant la Catalunya interior. Comporta-ria l’avantatge addicional de permetredesenvolupar industrialment aquella zona,i reequilibrar així el territori. Implica unanova filosofia de transport, menys ràpidperò més segur que el camió, desconges-tionant i estalviador d’energia (gran pro-blema del futur), i hauria de fer-se a nivelleuropeu, per aconseguir totes les sevespotencialitats.
Treballem en grup / Ressenyes d’actes del Col·legi
El passat dia 19 de gener la Comissiód’Unió Europea del Col·legi va organit-zar la seva primera activitat del 2004.Aprofitant la recent publicació del lli-bre Cap a una constitució europea delSr. Xavier Ferrer, a la seu del Col·legi esva realitzar un oportú debat sobre laConstitució europea i es va presentarl’esmentat llibre. La finalitat de l’acteera analitzar el moment actual de laconstrucció europea i, en concret, lasituació actual de la reforma institucio-
nal i del procés constituent europeudesprés de la frenada del Consell euro-peu de Brussel·les de desembre del2003.
Va obrir l’acte el moderador, Sr. ManuelCuyàs, periodista d’El Punt, que vallançar un missatge que combinava l’im-portant recordatori de les fites assolidesen el procés de creació de la Unió Euro-pea amb la certesa que el tema europeucontinuava sent percebut com un tema
Informatiu de l’economista núm. 95 Pàg. 33
Presentació del llibre “Cap a una constitució Europea“i debat sobre la ConstitucióEuropea en el marc de lesactivitats de la Comissió d’Unió Europea del Col·legi
Sobre el tren d’alta velocitat, el ponentes mostrà molt crític amb la política quees va decidir. La seva generalització haimplicat marginar totes les altres inver-sions ferroviàries i les despeses de man-teniment des del 1997. Però és que lamateixa filosofia de fer unes infraestruc-tures viàries d’una velocitat de dissenyde 350 km/h per a un ampli ventall derecorreguts és inadequada a les necessi-tats i massa costosa: inadequada perquèel tren d’alta velocitat aconsegueix subs-tituir a l’avió (estalviant energia) quanpot cobrir el mateix recorregut enmenys de tres hores, cosa que en gaire-bé totes les línies es cobriria amb trensa 200 km/h; i massa costosa perquè elscostos de construcció i el consumenergètic ascendeixen de manera expo-nencial d’augmentar la velocitat a què esvol que vagi el tren, sobretot a partirdels 240 km/h. L’única línia on té sentiteconòmic la construcció d’un tren d’altavelocitat és la que uneix Madrid i Bar-celona.
Finalment, el Sr. Montero va fer unrecull dels deures que a Catalunya que-den pendents en matèria ferroviària.Altre cop es mostrà altament crític:digué que des del 1979 no s’ha fet resen ferrocarrils, i que no és pas un pro-blema de falta competències; que faltadefinir els nodes que s’ha de fer a Bar-celona i un mapa ferroviari; no s’hafixat ni un calendari per a l’homoge-neïtzació tècnica de les diferents líniesferroviàries; i a nivell d’Espanya, calintentar participar més activament enles decisions, i pensar bé en les sevesimplicacions.
Ramon Vallés i FortEconomista,
Col·laborador de la Comissió d’Economia Financera,
Una versió més detallada de la res-senya i la presentació emprada pelponent estan disponibles a l’apartatde la Comissió Financera de la pàgi-na web del Col·legi
complex i llunyà del ciutadà. En aquestsentit, es va destacar la idoneïtat del lli-bre Cap a una constitució europea, querecull en un to divulgatiu i lluny de tec-nicismes innecessaris un seguit de temescentrals de l’actualitat comunitària. El filconductor del segon participant, el Sr.Joan Clavera, catedràtic d’economia apli-cada de la UAB, va ser paral·lel: la UnióEuropea s’entén i s’explica malament iesforços com els de Xavier Ferrer sónessencials. Joan Clavera va aprofitar l’o-casió per revisar alguns dels elementsactuals del debat de la Unió sobre temeseconòmics, com ara el Pacte d’Estabilitato l’evolució recent del tipus de canvieuro-dòlar. El Sr. Lluís Foix, periodista deLa Vanguardia, va completar els comen-taris anteriors recuperant una necessàriaperspectiva històrica i recordant que laUnió Europea ha assolit un èxit superior
al que qualsevol europeista convençuthauria somiat fa 40 anys: fer inversem-blant una nova guerra entre els països dela Unió.
Així situat el tema, el Sr. Xavier Ferrer,analista de temes europeus i secretaride la Comissió d’Unió Europea delCol·legi, va enllaçar els comentarisanteriors amb algunes de les qüestionstractades en el seu llibre. El llibre, quees nodreix com a punt de partida delsmés de 40 articles publicats per l’autoren diferents mitjans de comunicació (ElPunt, Idees, Europa de les Nacions, But-lletí, tribunacatalana.org), repassa ianalitza l’evolució recent de la UnióEuropea, una etapa que es pot conside-rar fonamental per a la futura Unió.L’autor ha agrupat les seves anàlisis iopinions en tres blocs fonamentals. Enel primer revisa tot allò que fa referèn-cia al camí cap a la Constitució, i pres-ta especial atenció en el paper deCatalunya en el nou marc institucional.En un segon bloc Xavier Ferrer se cen-tra en el rol de la Unió en relació ambl’exterior, des de les relacions tran-satlàntiques amb els Estats Units fins ala Cimera de la Terra. Finalment, un ter-cer grup de textos analitza la properaampliació de la Unió Europea.
L’acte va comptar amb una àmpliaassistència de representants del mónacadèmic, institucional i professional i dela societat civil, entre els que voldriaesmentar el Sr. Joan Colom, vicepresidentdel Parlament Europeu, el Sr. JosepVerde, president del Consell Català delMoviment Europeu, i el Sr. Joan Laporta,president del FC Barcelona.
Es tracta en definitiva, d’un material moltrecomanable per al ciutadà interessat enla Unió Europea i que a banda de saberallò que passa, a més vulgui entendre elperquè i les seves conseqüències. Enaquest sentit, Xavier Ferrer analitza peròtambé expressa, amb rigor però senseambivalències, la seva opinió com aexpert. Un combinat de seguiment, anà-lisi i posicionament que ens agradariaque caracteritzessin els actes de laComissió d’Unió Europea durant el pre-sent 2004.
Àlex Ruiz PosinoEconomista,
Vicepresident de la Comissió d’Unió Europea del Col·legi d’Economistes
de Catalunya
Pàg. 34 Informatiu de l’economista núm. 95
Informatiu de l’economista núm. 95 Pàg. 35
20 de novembre
Presentació de la “Memòria Socioeconò-mica de Barcelona 2002”, organitzada perla Junta de Govern del Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya, a càrrec de la Il·lma.Sra. Maravillas Rojo, presidenta del Con-sell Econòmic i Social de Barcelona i del’Il·ltre. Sr. Jordi Conejos, degà del Col·legi.
28 de novembre
Seminari sobre la “Nova Llei general tri-butària”, organitzat per la seu de Gironadel Col·legi d’Economistes de Catalunya,a càrrec del Sr. Luis Pérez, catedràtic deDret Financer Tributari.
2 de desembre
Sessió temàtica sobre “Les permutes, larenúncia a exempció i el leasing immobilia-ri”,organitzada per la Comissió d’AssessorsFiscals, a càrrec del Sr. Jesús San Martín,economista i expert en temes immobiliaris.
3 de desembre
Seminari sobre “Tancament i supervisiódel treball d’auditoria abans de l’emissióde l’informe”, organitzat per la seu deTarragona del Col·legi d’Economistes deCatalunya, a càrrec del Sr. Salvador Gra-bulós, economista auditor, soci de ZenitAuditores.
4 de desembre
Sessió temàtica sobre “Els disbarats econò-mics dels ferrocarrils. Centralisme, TGV ieconomia”, organitzada per la Comissiód’Economia Financera, a càrrec del Sr.Santiago Montero Homs, enginyer indus-trial i consultor en infraestructures (mésinformació a l’apartat Ressenyes d’actesdel Col·legi, a la pàgina 32).
9 de desembre
Conferència sobre “Experiències pràctiquesde Quadre de Comandament Integral”,orga-nitzada per la Comissió de Comptabilitat iACCID, a càrrec del Sr. Oliver Greiner,managing director de Horwart & Partners,coautor del llibre: “Dominar el CMI”.
Seminari sobre “Mòduls”, organitzat perla seu de Girona del Col·legi d’Economis-tes de Catalunya, a càrrec del Sr. JoséPinto Molina, serveis d’inspecció de l’AE-AT de Girona.
Treballem en grup / Crònica
Crònica d’activitats realitzades
ASSESSORIA D’EMPRESES
Fiscal, Laboral, Comptable, Legal, Auditoria, Gestió de Qualitat ISO,
Corredoria d’Assegurances, Protecció de Dades i Recursos Humans
Més de 50 oficines a tota Espanya
INCORPORA NOUS DESPATXOS
PERFIL SOL·LICITAT:
– Llicenciats en Econòmiques, Dret, Empresarials i Graduats Socials
– Assessories en funcionament
– Corredories d’Assegurances
Per a més informació:Tel.: 972 67 41 77 Fax: 972 67 38 10
Inici del Seminari sobre “Auditoria de l’à-rea d’existències”, organitzat per la seu deTarragona del Col·legi d’Economistes deCatalunya, a càrrec del Sr. César LópezCepero, auditor associat a BDO Audiberia.
10 de desembre
Presentació del treball del 2n Concurs deProjectes de Recerca, Salut, Empresa iEconomia 2000-2002: “Estudi comparatiude les carteres de prestacions sanitàriespúbliques en els països de la Unió Europeades del punt de vista dels usuaris”, orga-nitzada per la Fundació Salut, Empresa iEconomia; Cat Salut, Servei Català de laSalut i la Comissió d’Economia de la Salutdel Col·legi d’Economistes de Catalunya,
a càrrec de la Sra. Marisol Rodríguez,directora de l’equip de treball.
11 de desembre
Seminari sobre “Planificació fiscal del tan-cament de l’exercici 2003”, organitzat perla seu de Tarragona del Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya, a càrrec del Sr. ÀngelSegarra, economista assessor fiscal.
16 de desembre
Sessió temàtica sobre “Projecte de reformade la nova Llei general tributària”, organit-zada per la Comissió d’Assessors Fiscals, acàrrec del Sr. Ramon Lanau, economista.
17 desembre
Seminari sobre “Tancament fiscal de l’e-xercici 2003”, organitzat per la seu deGirona del Col·legi d’Economistes deCatalunya, a càrrec del Sr. Àngel Segarraeconomista assessor fiscal.
Informació:Col·legi d’Economistes de Catalunya Eli Masip (Tel. 934 16 16 04 Fax: 934 16 00 61) [email protected]
C Col·legi d'Economistesde Catalunya
C Col·legi d'Economistesde Catalunya
C
Col·legi d'Economistesde Catalunya
C Col·legi d'Economistesde Catalunya
C Col·legi d'EconomistesCol·legi d'Economistesde Catalunya
C
C
C Col·legi d'Economistesde CatalunyaC Col·legi d'Economistes
de Catalunya
El cotxe al millor preu i amb la millor assegurança
• Informació de concessionaris
que ofereixen un tracte preferent
als col·legiats
• Informació de preus, ofertes,
catàlegs, etc.
• Valoració orientativa del vehicle
de segona mà
• Contractació de l’assegurança
• Finançament en la compra
7 de gener
Conferència sobre “Declaracions informa-tives”, organitzada per la seu de Gironadel Col·legi d’Economistes de Catalunya ique va tenir lloc a les oficines de l’Agèn-cia Tributària de Girona, a càrrec del Sr.Joan Robleda, cap de Serveis TributarisEstatals de l’AEAT de Girona i del Sr.Ricard Tetas, responsable de declaracionsinformatives.
13 de gener
Sessió temàtica de “Novetats sobre: decla-racions informatives, censos i altres temesde gestió”, organitzada per la Comissiód’Assessors Fiscals, a càrrec del Sr. Gonza-
lo García de Castro, cap de la Dependèn-cia Regional de Gestió Tributària.
19 de gener
Debat sobre la Constitució Europea. Pre-sentació del llibre: “Cap a una Consti-
tució europea”, organitzat per laComissió Unió Europea, a càrrec del Sr.Joan Clavera, catedràtic d’EconomiaAplicada de la UAB, el Sr. Xavier Ferrer,economiste i politòleg; i el Sr. LluísFoix, periodista i expert en políticainternacional (més informació a l’apar-tat Ressenyes d’actes del Col·legi, a lapàgina 33)..
20 de gener
Sessió temàtica sobre “Llei de pressupos-tos i Llei d’acompanyament”, organitzadaper la Comissió d’Assessors Fiscals, acàrrec del Sr. Àngel Blesa, economistaassessor fiscal.
21 de gener
Sessió temàtica sobre “Tipus d’interès:expectatives per a 2004”, organitzada perla Comissió d’Economia Financera, acàrrec del Sr. Ferran Sicart i Ortí, directorde l’Àrea de Tresoreria i Mercat de Capi-tals de Caixa Catalunya.
Sessió temàtica sobre “Principals mesuresfiscals de la Llei de pressupostos i acom-panyament pel 2004 i comentaris al ReialDecret 1496/2003, de 28 de novembre, pelqual s’aprova el Reglament pel que es regu-len les obligacions de facturació”, organit-zada per la seu de Lleida del Col·legid’Economistes de Catalunya, a càrrec delSr. Antonio Pueyo Ibarz, cap de gestió del’Agència Tributària a Lleida.
Documents de treball a disposició dels col·legiats
En aquest període s’ha posat a disposició dels membres del Col·legid’Economistes de Catalunya la següent documentació que podeu tro-bar a la pàgina web del Col·legi, a l’apartat corresponent:
– Documentació aportada pel Sr. Jesús San Martín, amb motiu de lasessió temàtica sobre “Les permutes, la renúncia a exempció i el lea-sing immobiliari” del passat 2 de desembre organitzada per laComissió d’Assessors Fiscals.
– Documentació aportada pel Sr. Gonzalo García de Castro, ambmotiu de la sessió temàtica “Novetats sobre: declaracions informati-ves, censos i altres temes de gestió” del passat 13 de gener organit-zada per la Comissió d’Assessors Fiscals.
– Documentació aportada pel Sr. Àngel Blesa, amb motiu de la sessiótemàtica “Llei de pressupostos i Llei d’acompanyament” del passat20 de gener organitzada per la Comissió d’Assessors Fiscals.
– Documentació aportada pel Sr. Ferran Sicart i Ortí, amb motiu de lasessió temàtica “Tipus d’interès: expectatives per a 2004” del passat21 de gener organitzada per la Comissió d’Economia Financera.
Pàg. 38 Informatiu de l’economista núm. 95
TELFISCOM, S.L.Viladomat, 235-237 08029 Barcelona
Tel.: 93 410 82 80 Fax: 93 410 51 98
Parking gratuït per als col·legiats
Visiteu WWW.carrie.net
Telfiscom, S.L. - CARRIE
ofereix a tots els col·legiats i familiars directes
(mitjançant presentació del carnet col·legial)
un descompte mínim garantit del 3% en les quatre
gammes de MATERIAL DE INFORMÀTICA:
Gamma Home
Gamma Professional
Gamma Advanced
Gamma Màxima
AActivitats realitzades per l’Aula d’Economia (26/11/03 al 31/1/04)NOM DEL CURS DATA D’INICI DURADA PROFESSORAT
Planificació fiscal del tancament 27-11-2003 5 h Àngel Segarra, economista, assessor fiscalde l’exercici 2003 Joan de Figarolas, advocat, assessor fiscal
Jornada sobre la nova Llei concursal 27-11-2003 7,5 h José María de la Cruz, president del REForIgnacio Sancho, magistrat jutgeFernando Cerdà, catedràtic de la Universitat Pompeu FabraJoan Rojas, economista. Expert en viabilitat d’empresesAntoni Guillen, advocat. Soci de Millet Guillen BecaresIsabel Martínez, directora provincial de la Tresoreria General de la Seguretat SocialJavier Grávalos, adjunt a l’inspector regional de Recaptació de l’AEATSebastià Sastre, cap de l’assessoria jurídica de La Caixa
Nou pla de comptabilitat 1-12-2003 7 h Rafael Arderiu, economista. Cap del Servei d’Assessorament Econòmic i de Gestióde les fundacions catalanes Administrativa de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiquesi rendició de comptes al protectorat Pere Lluís Fos, economista auditor. Soci de DF Economistes Auditors
Tancament i supervisió del treball 2-12-2003 4 h Salvador Grabulos, economista. Auditord’auditoria
Tancament comptable de l’exercici 2003. 9-12-2003 12 h Antonio Garrido, economista. Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials.Implicacions derivades de l’Impost Professor titular de Comptabilitat de la UB. Soci del Gabinete Garrido Asesores.sobre societats i casos pràctics del tancament comptable/fiscal
Principis i normes comptables als EUA 9-12-2003 12 h Rafael Farrán, economista. Soci d’auditoria de Deloitteversus principis i normes a Espanya Xavier Megias, Certified Publics Accountant. Gerent d’auditoria de Deloitte
El nou règim fiscal i legal 10-12-2003 4,5 h Àngel Sáez, economista, assessor fiscalde les fundacions Àlex Sanahuja, advocat
Tècniques de negociació 15-01-2004 21 h Antoni Valls, consultor d’Human Succesper a directius i professionals
Seminari pràctic de consolidació 15-01-2004 16 h Miquel Freire, economista. Resp. “Financialinformation & Systems” del Grupo Novartiscomptable Maria Josep Arasa, economista auditora. Sòcia de Faura Casas Auditors Consultors
Comentari i solució a les debilitats 15 -01-2004 4 h Cándido Gutierrez, sotsdirector general de Control Tècnic de l’ICACdetectades per l’ICAC i pel REA en les seves revisions
Curs d’anàlisi d’estats financers 19-01-2004 32 h Rafael García, director financer de l’Àrea Assistencial Grup L’Aliança (1a edició)
Novetats en auditoria 20-01-2004 4 h Àlex Aziria
Seminari de project finance 27-01-2004 4,5 h Xavier Farriols, doctor en Ciències Econòmiques. Cap de Finançament de projectes de Caixa CatalunyaElena Jordà, llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses. Responsable de Projectes de Caixa Catalunya
Quadre de finançament 27-01-2004 6 h Pere Lluís Fos, economista auditor. Director de l’Àrea de Comptabilitat de l’Aulad’Economia del Col·legi. Soci de DF Economistes Auditors
Mostreig estadístic en auditoria 28-01-2004 4 h Josep Domingo, economista. Auditor
Programa d’especialització 29-01-2004 138 h Jordi Casals, soci de Faura Casas Auditorsen control de gestió Joaquim Catalán, economista i advocat. Soci i director de Producció i Qualitat de Brosa
Ignasi J. Manzano, economista. Director de Sales Support Distribution de Winterthur InsuranceRafael García, director financer de l’Àrea Ambiental del Grupo AlianzaFrancesc Rosés, soci director de Rosés Auditores Asociados, SL. CARD decisions-inc. EspañaSalvador Vercher, economista. Consultor d’empreses. Professor associatde la Universitat de València
Curs d’anàlisi d’estats financers 29-01-2004 32 h Rafael García, director financer de l’Àrea Assistencial Grup L’Aliança(2a edició)
Aquests cursos s’imparteixen periòdicament i pots trobar la informació actualitzada a la web del Col·legi.Si estàs interessat en algun d’aquests cursos, sol·licita més informació a l’Aula d’Economia - Telèfon: 93 416 16 04 (ext. 214) Marta Ruiz
Pàg. 40 Informatiu de l’economista núm. 95
Avantatges del carnet col·legial
AC Hoteles ofereix avantatges amb la tarja de client d’Ac Hoteles,la Preferent Card. Per a més informació: Tel. 902 292 293
L’empresa Amena, ofereix un descompte per a col·legiats amb IAE del 15% sobre la facturació amb tarifa Tempo.Per a més informació: Tel. 933 253 726
ARGOS, Academia Náutica, Escuela de Navegación,ofereix un descompte del 10% en els seus cursos teòrics.Per a més informació: Tuset, 8, 3r 2a 08006 BarcelonaTel. 902 160 508 [email protected] www.argosacademianautica.com
AS Atención Sanitaria Domiciliaria, empresa dedicada a l’atenció de persones amb situació de dependència, ofereix a tots elscol·legiats un 10% de descompte en el moment de concertar els serveis.Per a més informació: Muntaner, 217 08021 BarcelonaTel. 933 632 605 [email protected]
A3 Software, ofereix a tots els col·legiats un descompte mínim del 5%per cada compra que es realitzi. Per a més informació: Tel. 932 533 600
Barna House ofereix a tots els col·legiats un 10% de descompte en el moment de concertar el servei.Per a més informació: Roger de Llúria, 123 08037 BarcelonaTel. 934 880 080 Fax 934 880 [email protected] www.barnahouse.com
Business Advisoring ofereix a tots els col·legiats un descompte desdel 10% sobre les tarifes oficials en el moment de concertar el servei.Per a més informació: c/ Moià 1 - Tuset 3, 2a. pl. 08006 Barcelona Tel.: 932 413 717 www.tusetbusinesscenter.com
CCCB ofereix un 20% de descompte en les exposicions que organit-za. Aquest descompte s’aplicarà per a dues entrades màxim.Per a més informació: Montalegre, 5 08001 BarcelonaTel. 933 064 100 www.cccb.org www.coleconomistes.com
Centro Médico Dental, ofereix a tots els col·legiats condicions especials i en tots els tractaments un 20% de descompte.Barcelona: Pg. Maragall, 25-27, bjs. Tel. 934 360 989
Catalunya Motor, SA, ofereix a tots els col·legiats i familiars un descompte del 5% més aportació fabricant, en la compra de vehicles de la marca SEAT.Per a més informació: Sr. Víctor Castaño Silvela (assessor de vendes)Gran Via Corts Catalanes, 140 08038 BarcelonaTel. 933 32 11 00 Mòbil: 647 508 [email protected] www.catalunya-motor.es
CISS, editorial, ofereix a tots els col·legiats un descompte mínim del 5% per cada compra que es realitzi.Per a més informació: Tel. 902 250 500
Clínica Baviera Corporate ofereix a tot el nostre col·lectiu i els seus familiars revisió ocular gratuïta, descompte del 50% en la primera visita,20% de descompte en correcció làsser (miopia, hipermetropia i astigma-tisme), 20% de descompte a altres serveis (glaucoma, cataracta...)Per a més informació o demanar cita: Tel. 933 624 990 Ganduxer, 71
Els clubs de fitness DIR ofereixen un 10% de descompte a la quota mensual a tots els col·legiats.Per a més informació: Tel. 934 504 818 ext. 292Els descomptes no són acumulables.
L’empresa Disseny i Grafisme ofereix als col·legiats un descompte del 15% en els seus serveis: disseny gràfic, identitat corporativa,publicacions empreses, catàlegs, memòries, etc. Pòsters, packaging,infografia, disseny pàgines web.Per a més informació: [email protected]
El Muig, complex de Turisme Rural a Sant Joan de les Abadesses amb tres allotjaments independents totalment equipats i confortables,ofereix a tots els col·legiats un descompte del 10%.Per a més informació i reserves: Tel. 609 613 [email protected] www.el muig.com
Litografies i escultures d’artistes catalans procedents del Fons d’Art d’Enciclopèdia Catalana, a preus especials (descomptes d’un 15% de mitjana) i possibilitat de pagament a terminis. Per a casa o el despatx.Per a més informació: Tel. 902 161 035 [email protected]
Entrada gratuïta per al titular i un acompanyant presentant el carnet de col·legiat a la recepció del Casino i un descompte del 10% en el sopar dels nostres restaurants.Per a més informació: Marina, 19-21 08005 BarcelonaTel. 932 257 878 www.casino-barcelona.comImprescindible DNI, permís de conduir o passaport.Només majors de 18 anys.Només passaport per als ciutadans que no pertanyen a la Unió Europea.
Climatització H&H Tofret ofereix en tots els seus articles d’aire condicionat i calefacció un descompte del 10% i la instal·lació gratuïta.Per a més informació: Tel. 933 189 779.
Francesc Mestre Art, ofereix realitzar taxacions d’obres d’art i assesso-rament de restauració, conservació, emmarcament i autentificacionsgratuïtament (excepte despeses). En les exposicions, s’aplicarà un5% de descompte.Per a més informació:Enric Granados, 28 08008 Barcelona Tel. 934 5104 66
Hotel Rutllan, ofereix un descompte del 5% sobre el total de la factura.Per a més informació: Av. del Ravell, 3 LA MASSANAPrincipat d’Andorra Tel. 376 835 000Fax. 376 835 180 [email protected]
IAE ofereix descomptes prop del 10% sobre el preu de tarifa a tots els col·legiats del Col·legi d’Economistes de Catalunya.Podrà consultar-ho en un entorn DEMO.
L’Auditori ofereix, en la programació dels cicles “Auditori XXI”i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, un 10%de descompte per la compra d’entrades a les taquilles de l’Auditori.Per a més informació:Lepant, 150 08013 Barcelona Tel. 932 479 300
L’Aquàrium ofereix a tots els col·legiats i dos acompanyants un 10% de descompte en la compra de les entrades.Per a més informació:Moll d’Espanya del Port Vell, s/n 08039 BarcelonaTel. 932 217 474 [email protected]
Catalunya Motor
francesc mestre art
Us informem dels acords a què ha arribat el Col·legi d’Economistes de Catalunya amb empreses, establiments i entitats diverses que oferiran descomptes iavantatges comercials als membres del Col·legi, presentant el carnet col·legial.
La Casa del Llibre ofereix un descompte del 5% en tots els seus articles.Per a més informació: Pg. de Gràcia, 62 Tel. 932 723 [email protected]
La botiga Magda Planellas de bosses, sabates i articles de viatgeofereix un descompte del 10% en tots els seus articles.Rbla. de Catalunya, 95 de Barcelona.
El Celler Mas Saloni ofereix un 5% de descompte en els seus articles.Per a més informació: Enric Granados, 68 08008 BarcelonaTel. 934 534 358
Poliesportiu Marítim centre de Talassoteràpia, ofereix un descompte del 50% en la inscripció i fins un 20% en les quotes mensuals.Per a més informació: Pg. Marítim, 33-35 08003 BarcelonaTel. 932 240 440 [email protected] www.claror.org
Flors Navarro, ofereix un 10% de descompte en tots els seus productes.Per a més informació: València, 320 Tel. 934 574 099
NH Hoteles Descomptes variables fins un 25% sobre tarifa oficial en hotels d’Espanya i Portugal, en habitacions dobles o dobles d’ús individual i en règim d’allotjament.Descomptes no aplicables en períodes de fires i temporades altes.Les reserves les podeu fer al telèfon 902 115 116 indicant que sou membres del Col·legi.
Vins Noe, S.A. ofereix una tarifa preferencial en els seus articles,del 4% al 7%, segons producte.Si desitgen fer la compra a través de la seva web, caldrà identificar-seposant la clau eco + núm. de col·legiat (www.vinsnoe.com).Per a més informació: Av. Torre Blanca, 308190 Sant Cugat (Barcelona) Tel. 935 891 893
Occidental Hoteles ofereix un descompte del 10% sobre la tarifa oficial en tots els seus hotels d’arreu del món.Les reserves hauran de ser efectuades a través del telèfon 900 100 149.
Ona Joies ofereix un 10% de descompte en tots els seus articles.Per a més informació: Bulevard Rosa, local 72 Pg. de Gràcia, 5508007 Barcelona Tel./Fax 932 158 307C.C. La Maquinista, L.C-102Ciutat d’Asuncion, s/n 08030 Barcelona Tel./Fax 933 608 190Roselló, 242 08008 Barcelona Tel./Fax 932 151 182València, 272 08007 Barcelona Tel./Fax 934 881 095
Parking David ofereix una tarifa especial de 4,50 t (1/2 dia),7,50 t (tot el dia), presentant el tiquet prèviament segellat pel Col·legi d’Economistes.Entrades: Aribau, 230-240; Tuset, 19-21 i Trav. de Gràcia, 62
L’empresa Pragma distribuidor de Coinna, ofereix a tots elscol·legiats un descompte del 20%, per al moblament de les seves oficines (mobiliari, cadiratge, parets divisories...).Per a més informació: Llull, 48-52, 6è 1a 08005 BarcelonaTel. 933 000 153 Fax 933 000 [email protected] www.coinma.es
Prevengrup, Prevenció Integral, SL ofereix a tots els col·legiats un 10% de descompte i pressupost gratuït en el moment de concertar el servei.Per a més informació: Travessera de Gràcia, 43 08021 BarcelonaTel. 902 195 148 Fax 932 419 [email protected] www.prevengrup.com
Nou servei de Quali Medic! Targeta QMCard ofereix grans descomptes en diversos serveis mèdics: Salut dental, urgències mèdiques, segonsdiagnòstic per malalties greus, medicina esportiva, fecundació in vitro,anàlisi clíniques i un accés com a client preferent en el Centre Mèdic Teknon i l’Hospital General de Catalunya. Preus especials per alscol·legiats del Col·legi d’Economistes.Telèfon d’informació: 902 158 940 – www.qualimedic.net
Style Hotels (Grup Hotusa) ofereix uns descomptes des d’un 10 finsa un 30% sobre les tarifes oficials dels seus hotels.Per a més informació i reserves: Tel. 902 444 470
S4 ofereix a tots els col·legiats ofertes d’ordinadors Toshiba.Podeu consultar aquestes ofertes en el número de telèfon: 902 158 920, o enviant un correu electrònic a [email protected]
Telfiscom, ofereix als nostres col·legiats un descompte del 3% mínim en totes les games de material informàtic i el pàrquing gratuït.Per a més informació: (preguntar per Silvia Jiménez)Viladomat, 237 08029 BarcelonaTel. 934 108 280 Fax 934 109 [email protected] www.carrie.net/informatica
Viatges Eroski ofereix un descompte del 5% en paquets turístics.Per a més informació: Comte d’Urgell, 224-226 08036 BarcelonaTel. 933 215 402 Fax 934 108 265
Vilavi Hotels, central de reserves hoteleres amb 80 hotels arreu de l’Estat, ofereix a tots els col·legiats preus de touroperadors.Per a més informació i reserves: Tel. 938 206 383 Fax 938 206 382www.vilavihotels.com
ZyLAB ofereix a tots els nostres col·legiats: 5% descompte en tota la línea de software. 30% descompte en la instal·lació funcional.30% de descompte en formació. Un any de suport i mantenimentgratuït, dues revisions completes gratuites i l’assistència gratuïta als seminaris.Per a més informació: Paris, 118, ent. 2a B 08036 BarcelonaTel. 934 101 935 Fax 933 631 933 www. zylab.es
GIRONA
Geieg-Mifas, ofereix unes tarifes especials en el pàrquing.C/ de la Creu, s/n (17002 Girona) de: 2 t (fins a tres hores) i 3 t (tot el dia) presentant el carnet col·legial a la caixa.
Optica Rueda, ofereix un descompte del 15% en la compra d’ulleresde sol i ulleres graduades.Per a més informació: Pujada St. Fèlix, 3(Girona) Tel. 972 20 39 11Bisbe Lorenzana, 33 (Girona) Tel. 972 20 62 26Migdia, 47-49 (Girona) Tel. 972 22 45 45Plaça dels Horts, 1 (Anglès) Tel. 972 42 05 05www.opticarueda.com
TARRAGONA
El Grup Roc Blanc ofereix avantatges pels col·legiats.Podeu consultar-les a la pàgina web del col·legi.Per a més informació: H. Roc Blanc (Andorra) Tel. 00 (376) 871 400H. Panorama (Andorra) Tel. 00 (376) 873 400H. Termes Montbrió (Montbrió del Camp, Tarragona) Tel. 977 814 000
Tamoto, SL ofereix un descompte mínim del 5% segons vehicle.Per a més informació: Crta. de València N. 340, km 1159,700 43006 Tarragona Tel. 977 540 810
LLEIDA
Floristeries Piñol, us ofereix un 10% de descompte en tots els seusproductes.Per a més informació: Av. Garrigues, 29 25001 Lleida Tel. 973 201 573Magdalena, 39 25007 Lleida Tel. 973 238 030
DAVID, S.A.P
NAVARRO
TELFISCOM, S.L.
Recorda que si has de venir al Col·legi o a prop per fer algun tràmit, tens a la teva disposició el Pàrking David amb un preu especial
