L’EMPRESA I L’ENTORN

1Què hi aprendré?

L’activitat econòmica: els factors de producció i els agents econòmics.

Com ha evolucionat l’empresa, quins elements la for-men i quines són les funcions de l’empresari.

Quins objectius té l’empresa.

Com funciona una empresa.

Com influeix l’entorn a l’empresa.

En resum, consumir és una forma de tenir i, tal vegada, la més important a les societats industrials riques. Consumir té qualitats ambigües: disminueix l’angoixa, perquè el que té l’individu no li ho poden furtar, però també requereix consumir més, perquè el consum previ de seguida perd el

seu caràcter satisfactori. Els consumidors moderns poden identificar-se amb la fórmula següent: jo soc = el que tinc i el que consumeixo.

ERICH FROMM

1. Qui són els consumidors als quals es refereix el text?

2. A quin o a quins agents els interessa que hi hagi molt consum?

3. Què cal per poder consumir?

4. Creus que el fet satisfactori de consumir pot perjudicar algú?

UNITAT 1. L’EMPRESA I L’ENTORN 11

Les cambres de comerç són institu-cions que promouen l’activitat econò-mica i empresarial. Per conèixer-ne l’activitat pots visitar la pàgina del Consell Superior de Cambres de Co-merç: www.camaras.es

Web

Béns intermedis. Béns que encara no són capaços de satisfer les necessi-tats per a les quals són creats i enca-ra han de patir una transformació (com, per exemple, les matèries pri-meres).

Béns finals. Béns que ja estan prepa-rats per a ser emprats o consumits (com, per exemple, un vestit).

Economia. És la ciència que s’ocupa de la forma en què s’administren i s’aprofiten recursos escassos per sa-tisfer les necessitats humanes.

Vocabulari

1. L’activitat econòmicaAl llarg de la història, les persones sempre han tingut necessitats que han estat ben diferents segons l’època a què ens remuntem. A l’edat mitjana, per exemple, les necessitats eren bà-sicament de subsistència; és a dir, les persones únicament es preocupaven de tenir aliments, habitatge i roba. A mesura que han passat els anys i aquestes necessitats han estat cober-tes, se n’han creat altres de noves.

Avui dia es pot dir que la majoria de les persones del Primer Món tenen les necessitats bàsi-ques cobertes, però això no vol dir que no en tinguin.

Si hi pensem un moment, ens adonarem que hi ha moltes coses que ens semblen necessà-ries: anar de viatge, anar al cinema habitualment, una bicicleta, un bolígraf, una moto, ba-nyar-nos al mar, prendre el sol, etc. Podríem seguir i segurament ompliríem fulls i fulls amb tot el que necessitem. Així doncs, les necessitats són il·limitades i per cobrir-les fan falta béns i serveis que, majoritàriament, són escassos i limitats.

Un bé és un objecte material l’ús del qual produeix una satisfacció, ja que permet cobrir un desig o una necessitat.

Un servei és un conjunt d’activitats que s’ofereixen i que normalment són intangibles.

Els béns es poden classificar en béns lliures i béns econòmics i serveis, així com en béns de consum i béns de capital (Taula 1.1).

Segons la disponibilitat

Béns lliures

Són tots els béns que s’empren per a satisfer necessitats, però que no tenen ni amo ni preu. Són abundants i no requereixen un procés productiu per a obtenir-los ni per fer-los servir.

Exemples: banyar-se al mar, prendre el sol.

Béns econòmics i serveis

Els béns econòmics són els que són escassos i pels quals cal pagar si es volen. Els serveis estarien compresos dins els béns econòmics.

Exemples: una moto o una bicicleta són béns econòmics, un viatge o anar al cinema són serveis.

Segons la funció

Béns de consumSón aquells que satisfan directament les necessitats de les persones.

Exemples: un bolígraf, una bicicleta.

Béns de capitalSón els que satisfan les necessitats de manera indirecta.

Exemples: la màquina que produeix un bolígraf o que fabrica algun component d’una bicicleta.

Taula 1.1. Classificació dels tipus de béns.

Suposem que anem a esquiar a la muntanya. Tindrem al nostre abast nombrosos béns i ser-veis. Gaudirem de béns lliures com el sol, la neu i les muntanyes i accedirem a béns econò-mics com els esquís, l’anorac (béns de consum) o les instal·lacions de l’estació (béns de capital) i serveis com el restaurant.

Els béns econòmics i els serveis no estan a l’abast de tothom. Per obtenir-los, algú ens els ha de facilitar i d’això se n’ocupa l’economia mitjançant l’activitat econòmica.

L’activitat econòmica és el procés d’obtenció de béns i serveis per cobrir les necessitats de les persones.

UNITAT 1. L’EMPRESA I L’ENTORN12

Per poder assolir el seu objectiu, l’activitat econòmica ha de plantejar-se tres preguntes intrín-seques al funcionament d’un sistema econòmic, que són:

• Quins béns cal produir i en quina quantitat? Aquesta és la qüestió més important que s’ha de plantejar, atenent, sobretot, les necessitats de les persones i els recursos exis-tents. Hem de tenir en compte que les primeres són il·limitades i els segons són limitats.

• Com cal produir-los? Pel fet que hi ha molts procediments i tècniques per a l’elaboració de béns i serveis, s’han d’escollir els que utilitzen recursos més assequibles i menys costosos.

• Per a qui produir-los? Finalment, cal plantejar a qui van dirigits els béns i serveis, i com arribaran als seus destinataris.

Per donar resposta a aquestes qüestions, l’activitat econòmica ha de passar per diverses fases: la producció de béns i serveis; la distribució, perquè aquests arribin als consumidors, i el consum. En aquesta última fase s’ha d’estudiar el comportament de les persones a qui van dirigits els béns i serveis (Taula 1.2).

La producció La distribució El consum

És la fase de l’activitat econòmica que té la missió de decidir quins béns cal elaborar, quins serveis cal oferir i quins recursos cal emprar per aconseguir-ho. Les empreses duen a terme aquesta activitat.

Una vegada s’han produït els béns, han d’arribar als consumidors. Per tant, la distribució és l’enllaç entre la producció i els consumidors. Les empreses també duen a terme aquesta fase, però potser no són les mateixes que produeixen els béns.

Els consumidors són els que duen a terme aquesta fase. Ells decideixen quins béns escolliran entre els produïts, tenint en compte que tenen uns recursos (diners) limitats.

Taula 1.2. Les tres fases principals de l’activitat econòmica.

1.1. Factors productiusPer produir béns i serveis l’empresa necessita unes entrades o inputs que s’anomenen recur-sos productius o factors de producció. Es poden dividir en tres categories:

• Matèries primeres. Extrets de la natura com la terra conreable, la terra urbanitzable, l’ai-gua, els minerals o els recursos energètics. La majoria d’aquests béns són limitats i es poden esgotar, la qual cosa implica buscar-hi alternatives.

• Mà d’obra / treball. És l’activitat intel·lectual i física que les persones dediquen a l’activi-tat productiva.

• Capital. És el conjunt de béns d’inversió necessaris per a la producció (màquines, instal-lacions productives, locals, recursos financers, etc.).

Hi ha autors que consideren que no n’hi ha prou amb combinar els recursos naturals, el treball i el capital per poder produir i que cal un quart factor que organitza i gestiona aquesta combi-nació. Aquest factor és l’organització empresarial.

Considerem el cas d’un tipus especial d’empresa: un banc.

Quins factors productius necessita una empresa que es dedica a aquesta activitat?

Solució:

El banc ens ofereix un servei i per fer-ho empra recursos productius dels tres tipus que hem vist:

• Recursos naturals: aigua, llum, el solar on està situada l’oficina, etc.

• Treball: persones amb coneixements comptables, financers, administratius, comer-cials, etc.

• Capital: local, diners, ordinadors, caixes fortes, mobiliari, etc.

• Organització empresarial: la direcció de l’entitat bancària marca les directrius que han de seguir les seves oficines a l’hora de tractar amb els seus clients.

Cas resolt 1

Fig. 1.1. L’organització empresarial és com un engranatge en el qual l’empresari és la peça que el posa en funcionament.

Capital físic. El conjunt d’elements materials que es destinen a produir béns i serveis.

Capital financer. Qualsevol quantitat de diners, estalviada pel propietari, destinada als mercats financers, on pren forma d’accions, títols de deute, etc.

Capital humà. Fa referència al grau de qualitat, de formació i de productivitat del treball.

Vocabulari

UNITAT 1. L’EMPRESA I L’ENTORN 13

1.2. Agents econòmics

Per dur a terme les fases de l’activitat econòmica cal que algú s’encarregui de prendre les decisions: els agents econòmics. N’hi ha de tres tipus: les famílies, les empreses i el sector públic.

• Famílies. Són els agents que prenen les decisions sobre què consumir. Tenen una doble actuació: d’una banda, són les propietàries d’alguns dels factors de producció, sobretot del treball; de l’altra, són les que consumeixen els béns i serveis produïts.

• Empreses. Són els agents que decideixen què és el que s’ha de produir i distribuir. Per tant, tenen la funció de crear els béns i serveis i comercialitzar-los.

• Sector públic. És un agent que està format per les diferents administracions públiques, l’objectiu bàsic és regular l’economia així com procurar el benestar de la societat al seu conjunt.

Ara veurem com actuen aquests agents i com s’interrelacionen.

Les empreses necessiten els factors de producció (treball, capital i recursos naturals) per dur a terme la seva activitat i produir els béns i serveis, que van destinats a les famílies.

Com a contrapartida, les empreses els remuneraran per fer-ne ús: els pagaran unes rendes. En el cas del treball percebran un salari; en el cas del capital cobraran un interès, un dividend, etc.; en el cas dels recursos naturals, un lloguer o renda. Amb aquestes rendes, les famílies podran comprar els béns produïts, i amb aquests diners les empreses els pagaran a elles. Això produeix un circuit circular, anomenat flux circular de la renda (Fig. 1.2).

Fig. 1.2. En el flux circular de la renda sorgeixen dos corrents amb sentit diferent: un flux d’entrada i un altre de sortida. Si aquests fluxos es refereixen a operacions amb béns i serveis s’anomenen econòmics (al seu torn, s’anomena despesa si és d’entrada o ingrés si és de sortida). D’altra banda, el flux que reflecteix les obligacions contretes per les operacions econòmiques s’anomena flux financer, que pot ser d’entrada (cobrament o expectativa de cobrament) o de sortida (pagament o expectativa de pagament).

Famílies Sector públic Empreses

Béns i serveis

Retribució al consum de béns i serveis

Factors de producció

Remuneració dels factors de producció

Béns i serveisSubvencions

Béns i serveisSubvencions

Impostos Impostos

La funció del sector públic és bàsicament la de regulador de l’economia. El sector públic, d’una banda, recapta impostos que són les quantitats pagades per les empreses i les famí-lies per diversos conceptes. Els impostos col·laboren a sostenir econòmicament el país, ja que ajuden a fer front a la despesa pública (carreteres, hospitals, escoles, etc.). D’altra ban-da, el sector públic ofereix béns i serveis públics (educació o sanitat) i ajuda tant les empre-ses com les famílies amb subvencions i transferències (pensió de jubilació, beques, subsidi de desocupació, etc.).

1> De les necessitats següents que podria tenir un adolescent, digues si se satisfan per mitjà de béns lliures o de béns econòmics. Dins d’aquests darrers, quins són béns? Quins són serveis?

Un ordinador, un mòbil tàctil, anar a un parc temàtic, un monopatí, una pilota, anar a esquiar, anar a una discoteca, prendre el sol, jugar a futbol, fer senderisme.

2> Explica la relació que hi ha entre les famílies, les empreses i el sector públic en un sistema econòmic. Per fer-ho, primer has de definir els conceptes de família, empresa i sector públic. Per relacionar-los pots ajudar-te amb l’esquema del flux circular de la renda.

Activ itats

Les rendes són els ingressos obtin-guts pels agents econòmics per cedir els factors productius dels quals són propietaris:

• La renda del treball és el salari.

• La renda de la terra és el lloguer.

• Les rendes del capital poden ser interessos i dividends.

Conceptes bàsics

UNITAT 1. L’EMPRESA I L’ENTORN14

2. L’empresaL’empresa és el motor de l’activitat econòmica. Les idees que acabem de veure poden ser-vir-nos de base per a donar-ne una definició.

Una empresa és la unitat econòmica de producció que combina els diferents factors pro-ductius (recursos naturals, treball i capital) per crear béns i serveis que posa a disposició dels consumidors. La direcció de l’empresa, que actua sempre en un entorn incert i de risc, organitza i coordina tots aquests factors.

Analitzant aquesta definició, podem veure que l’empresa fa diverses funcions en la societat en què es desenvolupa (Fig. 1.3).

Abans d’exposar la noció d’empresa íntegrament, fem un recorregut per l’evolució històrica i vegem les diverses teories sobre l’empresa.

2.1. Evolució històrica de l’empresa

L’empresa és una forma d’organització de l’activitat econòmica que ha evolucionat al llarg de la història, des de l’edat mitjana fins a l’actualitat (Fig. 1.4).

Fig. 1.4. Evolució històrica de l’empresa.

Del segle XII al XV

L’activitat econòmica es trobava centralitza-da en petits artesans que, durant el feuda-lisme, s’agrupaven en gremis. Després van aparèixer les primeres empreses comercials, que es dedicaven a vendre els productes que confeccionaven els artesans.

A mesura que es desenvolupaven les rela-cions comercials i les exportacions es va in-crementar la quantitat d’or i plata, fruit de les transaccions econòmiques, i va aparèixer el mercantilisme, que va ajudar a enfortir les economies dels països.

Del segle XVI al XVIII

Posteriorment, amb l’acumulació de capitals i la coordinació de diverses especialitats sota una direcció única, es començaren a crear les primeres fàbriques.

La formació de les fàbriques requeria grans aportacions de capital i una bona organitza-ció, per la qual cosa es va recórrer al mètode de vendre participacions que atorgaven als compradors la condició de socis, amb el con-següent dret a participar dels guanys. Així va sorgir la societat anònima i, d’alguna mane-ra, el capitalisme (segles XVII i XVIII).

Segles XIX i XX

A la fi del segle XVIII i principis del segle XIX va arribar la Primera Revolució Industrial, dinamitzada per la burgesia ascendent. Va suposar la mecanització de les fàbriques, la màquina de vapor, la millora de les comunicacions, el ferrocarril, etc., cosa que va generar la necessitat de majors capitals. Van començar a tenir una importància fonamental els bancs com a prestadors de diners.

En el segle XIX es va produir la Segona Revolució Industrial, acompanyada de grans descobriments científics com l’electricitat, els quals van produir millores en la maquinària i la tecnologia en general.

En aquesta etapa es generalitza la producció en massa en fàbriques de gran grandària que necessi-taven grans quantitats d’obrers. El creixement empresarial es va consolidar durant tot el segle XIX, i al final d’aquesta centúria van néixer les tècniques de direcció i organització empresarial, que van consti-tuir els antecedents dels moderns sistemes de gestió i direcció d’empreses.

En aquesta època Henry Ford va introduir la cadena de muntatge en la seva empresa d’automòbils, la qual cosa va permetre fabricar en massa un producte tecnològicament complex abaratint costos. Aquest model es va anar consolidant fins a mitjans del segle XX. Posteriorment, va evolucionar a una producció més personalitzada i de major contingut tecnològic, ja que, fins llavors, en produir en sèrie tots els productes eren iguals.

Segle XXI

Actualment, a causa de la globalització, l’empresa gira entorn de les noves tecnologies, els nous mer-cats a Internet, la societat del coneixement i, sobretot, la recerca i desenvolupament de nous produc-tes i noves formes de produir, amb la qual cosa el capital intel·lectual dels integrants de l’empresa adquireix major importància.

Fig. 1.3. Funcions de l’empresa.

Combina els factors de producció, que obté bàsicament de les famílies.

Produeix béns i serveis, transformant les matèries primeres en productes acabats per a satisfer les necessitats dels consumidors.

Distribueix els béns i serveis entre els consumidors, posant-los a la seva disposició.

L’empresari coordina i actua en condi-cions de risc: arrisca el capital avan-çant els pagaments abans de vendre el producte.

Crea riquesa per retribuir els factors productius i contribueix al desenvo-lupament econòmic de la societat, a més de generar ocupació.

UNITAT 1. L’EMPRESA I L’ENTORN 15

2.2. Elements de l’empresaTota empresa que produeix béns i serveis ha de tenir en compte una sèrie de factors o ele-ments per funcionar correctament. Podem classificar-los en quatre grups (Taula 1.3):

Factors humans Persones físiques o jurídiques (societats) que tenen una vinculació directa amb l’empresa (des dels propietaris del capital, socis o accionistes, fins als treballadors, tant administradors o directius com empleats).

Factors materials i intangibles

Béns econòmics de l’empresa. Es pot diferenciar entre els béns que formen el capital no corrent, tots els que duren més d’un exercici econòmic (maquinària, mobiliari d’oficina com ara taules i cadires, programes informàtics, patents, etc.), i els béns que formen el capital corrent, tot el capital que es renova cada exercici i que depèn del cicle d’explotació (primeres matèries, material d’oficina com ara bolígrafs o fulls, etc.).

Organització Conjunt de relacions d’autoritat, de coordinació i de comunicació que configuren l’activitat del grup humà entre si i amb l’exterior. Aquesta estructura està definida per l’empresari o empresària.

Entorn

Factors que condicionen l’actuació de l’empresari o empresària i, per tant, de l’empresa (des de la normativa governamental fins als clients o proveïdors).L’entorn es pot dividir en entorn general, aquell que afecta totes les empreses en general (aspectes legals, polítics, etc.) i en entorn específic, aquell que afecta d’una manera més específica cada empresa (proveïdors, clients, etc.).

Taula 1.3. Elements de l’empresa.

2.3. Funcions de l’empresari o empresàriaEls factors productius s’han de coordinar amb un quart factor anomenat organització empresa-rial, que es pot simplificar amb la figura de l’empresari o empresària.

Es pot definir l’empresari o empresària com un professional de la direcció de l’empresa que fa les funcions següents:

• Planificar o dissenyar un pla d’acció una vegada ha analitzat i diagnosticat la situació econòmica del moment, és a dir, quan ha interpretat els desitjos del consumidor mitjan-çant estudis de mercat.

• Gestionar, això és, dirigir tots els elements que formen l’empresa cap a l’obtenció de l’ob-jectiu marcat o planificat prèviament.

• Organitzar i coordinar tots els elements de l’empresa disponibles, de manera que el fun-cionament de tot el conjunt sigui el més eficient possible.

• Controlar de manera que pugui conèixer en quina mesura s’assoleixen els objectius mar-cats al pla i així poder corregir les possibles desviacions.

L’empresari o empresària és la persona que ha de prendre decisions a l’empresa per assolir uns objectius marcats prèviament i intentar mantenir un equilibri entre tots els elements que la formen, actuant sempre en condicions de risc.

3> Fes un esquema per etapes cronològiques de l’evolució de l’empresa.

4> Classifica els elements següents en capital no corrent o corrent: un ordinador, una goma d’esborrar, el local de l’em-presa, el fil en una empresa tèxtil, un programa informàtic, un vehicle de l’empresa, una màquina i diners en un comp-te corrent d’un banc.

5> Observa els elements de l’empresa següents i digues com els classificaries: personal d’administració, ordinador, bolí-grafs, client, competència, departament de producció, ge-rent, diners (bitllets i monedes).

6> L’empresa Sabons, SL, es dedica a la fabricació de sabons per a tot tipus de necessitats. Durant el seu exercici econò-mic té una sèrie de tasques:

a) Decidir, cada any, quin tipus de sabó treu per a innovar i mantenir-se en el mercat.

b) Controlar totes les despeses que representen la seva activitat.

c) Distribuir els recursos econòmics que té entre totes les tasques de l’empresa.

d) Designar funcions i responsabilitats dels empleats.

Relaciona cadascuna d’aquestes tasques amb les funcions d’un empresari o empresària.

Activ itats

Hi ha alguns elements que permeten augmentar el valor de l’empresa i que no són una mera suma d’elements ma-terials, com els objectius, la reputació, la imatge, el know-how i la cultura or-ganitzacional.

Impor tant

UNITAT 1. L’EMPRESA I L’ENTORN16

3. Objectius empresarialsSi partim de la definició d’empresa anterior, podem dir que l’objectiu bàsic de l’empresa és el de generar valor econòmic, crear riquesa, en el sentit més ampli de la paraula, per a totes les persones que la componen. L’empresa ofereix béns i serveis a la societat, i genera treball i rendes per als seus membres.

A més, l’empresa vol incrementar la seva rendibilitat, és a dir, el rendiment del capital inver-tit. Per fer-ho, intenta maximitzar els beneficis, minimitzant costos i buscant les inversions adequades.

Per tant, un dels objectius més clars que té l’empresa és el creixement. L’empresa no ha de quedar-se estancada: ha de recórrer a totes les opcions per créixer, tant interiorment (incre-mentant el volum de la seva producció, les vendes i la quota de mercat) com exteriorment (ampliant mercats).

Un altre dels objectius importants de l’empresa és la responsabilitat social i ètica cap als col·lectius amb què es relaciona directament (propietaris, treballadors, clients, proveïdors, sector públic, sindicats, etc.), cap a la societat i cap al medi ambient en què desenvolupa la seva activitat.

Per assolir aquests objectius empresarials globalment, l’empresa ha de fixar-se els seus pro-pis objectius.

3.1. Objectius d’empresa

Podem diferenciar entre la finalitat de l’empresa o objectiu general, els objectius pròpiament dits i els subobjectius.

• Finalitat de l’empresa o objectiu general. És el primer nivell en la jerarquia dels objectius, es tracta de la missió o la raó de ser de l’empresa com a unitat econòmica. Expressa les metes a les quals vol arribar a llarg termini, i és el punt de partida de l’actuació empresa-rial. Permet contestar preguntes com ara: què fem?, a què ens dediquem?, quin és el nostre públic objectiu?, què ens diferencia de la competència?, etc. Però aquestes metes s’han de concretar en els objectius pròpiament dits.

Per exemple, la missió d’una empresa que fabrica rentadores és abastar la població d’un electrodomèstic que faciliti una de les tasques domèstiques.

• Objectius. Són les fites que l’empresa vol assolir durant un període concret, és a dir, les metes escollides una vegada s’ha analitzat l’entorn (canvis interns de la mateixa empresa, socials, culturals, etc.) i als quals l’empresa s’ha d’anar adaptant. L’empresa no ha de perdre de vista la seva finalitat, per això durant la vida de l’activitat aquests objectius po-den ser canviants.

Per exemple, desenvolupar un model de rentadora que renta en menys temps, de manera que economitza aigua i electricitat i deixa la roba més eixuta.

• Subobjectius. També s’anomenen objectius departamentals o operacionals, són els propò-sits que es duen a terme per tal d’assolir els objectius marcats. Normalment són més concrets i es fixen a més curt termini que els objectius.

Un subobjectiu de l’empresa de rentadores seria dissenyar una campanya publicitària que associa el nou model de rentadora al compromís amb la societat i la natura, de cara a la seva introducció al mercat.

En resum, per dur a terme la seva planificació, les empreses han de marcar-se anualment uns objectius, i alhora han de fixar el conjunt de subobjectius que permetran assolir-los.

Com veurem a la Unitat 3, els objectius i subobjectius han de ser realistes, cal tenir els recur-sos necessaris per a assolir-los i s’han d’adaptar al moment i a l’entorn en els quals s’hagin de dur a terme.

Fig. 1.5. Una empresa pot tenir com a objectiu general fabricar rentadores (en lloc de, per exemple, rentaplats). Desenvolupar models que estalvien aigua i contaminen menys seria un objectiu pròpiament dit, i reduir el temps d’acoblament en una planta determinada, un subobjectiu.

La visió de l’empresa consisteix en la imatge de futur de l’empresa, com serà a llarg termini i les metes que pretén aconseguir.

Conceptes bàsics

UNITAT 1. L’EMPRESA I L’ENTORN 17

3.2. Conflicte d’objectiusL’empresa, com hem vist, està formada per uns elements, entre els quals hi ha les persones que configuren el factor humà i l’entorn de l’empresa.

Els objectius de l’empresa han de mantenir un equilibri amb totes les persones que hi estan relacionades, ja que cadascuna d’elles voldrà que se satisfacin els seus interessos.

D’alguna manera, aquests objectius surten de l’acord de totes elles, però aconseguir això pot ser complicat, ja que les prioritats de cada grup que forma l’equip humà són diferents.

En resum, a l’hora de marcar els objectius cal tenir en compte els interessos dels grups hu-mans, l’entorn que ens envolta i el tipus d’empresa. Amb aquestes variables s’han de fixar objectius realistes i fer-los extensibles a tots els elements interns de l’empresa que, en defi-nitiva, són els encarregats de portar-los a terme.

Fig. 1.6. Per a reduir tant com sigui possible els conflictes d’objectius, és fonamental que aquests s’estableixin fruit d’un acord entre totes les persones que integren l’empresa.

L’empresari o empresària professional té com a objectius dur a terme una bona gestió, el creixement de l’empresa i la millora de les inversions, entre d’altres.

Els proveïdors intenten cobrar dins dels terminis pactats i que l’empresa compleixi els compromisos que s’ha marcat.

El Sector públic i les admi-nistracions públiques tenen interès a cobrar els impos-tos corresponents.

Els bancs i les institucions financeres volen assegu-rar-se que l’empresa els pu-gui tornar els diners prestats més els interessos correspo-nents.

La plantilla vol millorar el seu salari, les condicions de tre-ball i l’estabilitat a la seva ocupació.

La clientela vol que l’empresa compleixi els compromisos de lliurament de productes, con-dicions de venda, com ara descomptes, etc.

7> Considera l’afirmació següent: «L’objectiu últim de l’empresa és proporcionar als propie-taris del capital el màxim benefici.»

a) Creus que encara és vigent? Justifica la resposta.

b) En cas negatiu, cap a on creus que va l’empresa? Quins són els seus objectius?

8> Imagina’t que ets al capdavant d’una empresa de videojocs. Quins objectius generals i quins objectius operacionals et marcaries?

Activ itats

UNITAT 1. L’EMPRESA I L’ENTORN18

4. Funcionament de l’empresaPer poder coordinar tots els elements de l’empresa i assolir els objectius marcats prèviament, l’empresa es divideix en una sèrie d’àrees funcionals que, tot i que tenen unes metes i carac-terístiques determinades, actuen conjuntament (Taula 1.4):

Àrea comercial

Inclou el conjunt d’activitats necessàries per fer arribar als consumidors els béns i serveis produïts. Aquest departament té dues funcions: la primera és anterior a la producció i consisteix a analitzar les necessitats dels consumidors mitjançant l’estudi del mercat; la segona es du a terme una vegada produït el producte i consisteix a dissenyar una política comercial adequada per vendre’l.

Àrea de producció

D’una banda, controla el proveïment de les matèries primeres i, de l’altra, gestiona la producció dels béns i serveis. La informació sobre els gustos i preferències dels consumidors, així com la informació de la situació econòmica del mercat, ve donada pel departament comercial; mentre que el marge econòmic sobre el qual ha d’actuar el fixa el departament d’inversió i finançament.

Àrea d’inversió i finançament

A més de captar els fons necessaris per al funcionament de l’empresa, ha de dur a terme la política d’inversions. Totes les àrees o departaments de l’empresa necessiten finançament, és a dir, recursos econòmics que han d’estar aprovats per aquest departament, i han d’adaptar-se al pressupost de l’empresa. Per exemple, quan el departament de producció necessita fer una inversió en maquinària, o quan el departament comercial ha de posar el preu de venda marcant el marge de benefici, s’han d’arribar a acords amb aquest departament.

Àrea de recursos humans

Les seves funcions són seleccionar i contractar treballadors, formar-los i, en general, organitzar tot el personal, a més de dur a terme una funció bàsica d’administració i gestió de tota la documentació que derivi de les altres (contractes, nòmines, etc.). Evidentment, l’equip humà de totes les àrees es coordina a través de l’àrea de recursos humans. Per exemple, abans d’iniciar un procés de selecció de personal, aquest departament rep la informació de les característiques de les persones que es necessiten en cada departament.

Taula 1.4. Àrees funcionals d’una empresa.

Al marge de les funcions d’aquestes àrees, hi ha empreses que per la mida, el sector o altres circumstàncies no disposen de manera expressa de tots els departaments que es detallen aquí i, en alguns casos, les seves funcions s’externalitzen a altres empreses especialitzades.

Explica quines funcions poden dur a terme cadascun dels departaments d’una empresa de detergents.

Solució:

• Departament comercial: sondeja el mercat per saber quina és en aquell moment la necessitat del producte entre els consumidors potencials.

• Departament de producció: amb la informació extreta del departament comercial fa un estudi, així com la relació de necessitats (matèries, maquinària, etc.) d’acord amb els béns o serveis que es decideixi produir.

• Departament d’inversió i finançament: valora les demandes dels altres departaments (sobretot del de producció), intenta buscar els recursos econòmics necessaris i deci-deix on s’inverteixen.

• Departament de recursos humans: a petició dels altres departaments, selecciona les persones més adequades per als llocs requerits.

Cas resolt 2

9> Explica les àrees funcionals que trobem en un bar amb música.

10> Quin creus que és l’objectiu més important de l’àrea de finançament i inversió de l’em-presa?

Activ itats

Fig. 1.7. Els professionals que integren els diferents departaments d’una empresa són escollits per cobrir les necessitats de les àrees funcionals a què pertanyen.

UNITAT 1. L’EMPRESA I L’ENTORN 19

5. Influència de l’entorn a l’empresaAnteriorment ja hem parlat de l’entorn com un dels elements que configuren l’empresa, ja que està integrada dins del sistema econòmic a què pertany. Entenent com a sistema econòmic la manera com una societat (en un moment històric i social determinat) resol els problemes econòmics: què és el que cal produir, com s’ha de produir i a qui va destinada la producció.

Segons el sistema econòmic on actuï l’empresa l’entorn que l’afecta és diferent. Per exemple, una empresa en un sistema econòmic capitalista té unes connotacions diferents a les d’una empresa que actuï en un sistema d’economia planificada.

5.1. L’empresa com a sistemaPer poder parlar de l’entorn, primer hem de definir l’empresa com a sistema.

Entenem per sistema un conjunt d’elements relacionats, és a dir, un conjunt d’elements ordenats en una estructura organitzativa que exerceix funcions específiques per assolir uns objectius determinats i, alhora, relacionats amb el sistema econòmic global.

Aquest sistema econòmic pertany a un tot unitari vinculat amb l’entorn o el medi en què actua (Fig. 1.8).

Fig. 1.8. L’empresa dins del sistema econòmic.

Entorn

Sistemaeconòmic global

Empresa

L’empresa com a sistema té les característiques següents:

• És un sistema obert. Això vol dir que, com que es relaciona amb l’entorn, tot allò que pas-sa fora de la mateixa empresa l’afecta i l’influeix en les seves decisions; és a dir, qualsevol element extern, tant si és tecnològic com sociològic, polític, etc., té molta relle vància.

• Està composta per la combinació d’elements o subsistemes diferents, cosa que li atorga unes característiques concretes que no té cap dels subsistemes que la formen. Per tant, com que actuen tots els subsistemes junts, se’n treu més rendiment que de cadascun per separat. Aquest fet s’anomena sinergia.

• És un sistema global perquè qualsevol influència que rebi algun dels seus subsistemes repercuteix sobre els altres i sobre tot el conjunt de l’empresa.

• S’autocontrola, en el sentit que s’adapta a qualsevol canvi conjuntural, com pot ser un canvi de la demanda, un augment de preus, etc.

Fig. 1.9. El funcionament d’una empresa no depèn únicament de la seva activitat i de la seva organització interna, sinó també de l’entorn en què es troba ubicada i del sistema econòmic que el regeix.

Subsistema. Subdivisió d’un sistema que té raó de ser sempre que formi part d’aquest sistema global. En el cas de l’empresa, parlem de subsiste-ma de producció, subsistema de finan-çament, subsistema de recursos hu-mans...

Vocabulari

UNITAT 1. L’EMPRESA I L’ENTORN20

5.2. L’entorn

La unitat empresarial o empresa s’integra dins d’un sistema econòmic, entès com la mane-ra de resoldre els problemes econòmics bàsics d’una societat en un moment històric i social determinat; és a dir, què cal produir, com cal produir-ho i a qui va destinada la producció, així com el règim de propietat dels factors de producció.

Per tant, l’empresa no és un ens independent aliè a les estructures o infraestructures del sistema; és a dir, no viu al marge de l’entorn.

Evidentment, l’empresa no és res més que un element del subsistema productiu dins d’un sistema econòmic més ampli. Per això està condicionada per l’estructura econòmica en què es troba immersa; o sigui, a més d’estar condicionada pels factors de producció, ho està per altres elements externs.

Així, doncs, l’empresa és un subsistema que forma part d’un entorn, del qual podem diferen-ciar:

• Entorn general. Afecta totes les empreses. Hi ha molts aspectes que el determinen, com els culturals, tecnològics, polítics, legals, demogràfics, sociològics, econòmics, etc.

Per exemple, l’entorn d’un país subdesenvolupat ofereix un major nombre de dificultats per a l’activitat econòmica que el d’un país avançat pel que fa a la infraestructura, el capi-tal humà, els serveis financers, etc.

• Entorn específic. Afecta d’una manera concreta cadascuna de les empreses i, per tant, varia segons el tipus d’empresa.

Per exemple, els aspectes que poden influir en una empresa industrial poden ser els clients, els proveïdors, la competència, el control del govern sobre el sector o les relacions amb els sindicats, entre d’altres.

D’aquí es dedueix el concepte de cultura d’empresa com una sèrie d’influències cons-tants i duradores que condicionen d’alguna manera el comportament de les persones que componen l’empresa; és a dir, la personalitat de l’empresa, el fet diferencial.

Ent

orn

gene

ral

Factors econòmics Hi ha factors econòmics que tenen un caràcter més temporal, són els factors conjunturals, juntament amb altres factors que condicionen més permanentment l’empresa, els factors estructurals.

Factors sociològics Dins aquest grup tenim el nivell educatiu, els estils de vida i els hàbits de consum, la situació de conflictivitat social i laboral, etc.

Factors politicolegals Es consideren com a elements d’importància l’estabilitat del govern de la nació, les polítiques de benestar social, les mesures de suport a innovació empresarial, la política econòmica adoptada pel govern, etc.

Entorn tecnològic Es tracta del conjunt d’infraestructures tecnològiques del país on opera l’empresa.

Entorn ecològic o mediambiental

La conscienciació mediambiental s’ha introduït a les agendes polítiques nacionals i internacionals. L’objectiu és aconseguir un desenvolupament sostenible. Aquesta preocupació pel medi ambient ha donat lloc a canvis importants del comportament empresarial.

Ent

orn

espe

cífi

c

Proveïdors Aporten les primeres matèries i altres recursos necessaris per fabricar els productes a canvi d’un preu.

Intermediaris o distribuïdors

S’encarreguen de fer arribar els productes des dels fabricants fins als detallistes.

Clients o consumidors Adquireixen els productes i serveis de l’empresa.

Competidors Ofereixen productes o serveis similars al mercat, els quals es dirigeixen als mateixos clients.

Intermediaris financers Presten diners a les empreses per dur a terme diverses operacions (ampliacions de la seva activitat, per exemple).

Mercat de treball És un element bàsic de l’empresa i tot el que passa a l’àmbit dels treballadors i sindicats l’afecta.

Taula 1.5. Aspectes que componen l’entorn de l’empresa.

Fig. 1.10. La cultura d’empresa no consisteix en el conjunt dels principis i valors individuals dels seus treballadors, sinó en el conjunt dels principis, valors i creences de la mateixa empresa sorgits de la manera que té aquesta de treballar, de relacionar-se i de resoldre els problemes.

UNITAT 1. L’EMPRESA I L’ENTORN 21

5.3. Responsabilitat social de l’empresa

És habitual que un dels objectius de l’empresa sigui la responsabilitat social, i un dels seus elements és l’entorn. Per tant, l’empresa ha de preocupar-se per tot el que passi al seu vol-tant, ja que, d’una manera o una altra, l’afectarà.

Tot i que amb el temps l’empresa s’ha convertit en una font de poder i d’influència sobre el medi en què es mou, també és responsable de problemes socials, com la pol·lució de l’aire o de l’aigua, l’especulació del sòl o la concentració industrial urbana. A més, ha de tenir en compte aspectes tan importants com l’ètica empresarial, el tracte amb els clients, la política de recursos humans o la relació amb els proveïdors.

Fins no fa gaire s’exigia de l’empresa que fos eficient amb l’obtenció de béns i serveis, és a dir, que obtingués el màxim amb el cost més baix possible, utilitzant per a aconseguir-ho el mínim de factors de producció. No obstant això, actualment no sols interessa augmentar el producte nacional (PN), sinó també millorar el context socioeconòmic a què està destinat aquest producte, per la qual cosa l’empresa ha de considerar, a més dels aspectes purament econòmics, els aspectes socials i, per tant, els efectes que les decisions de l’empresa puguin tenir a la societat en general.

Quan du a terme la seva activitat, l’empresa afronta una sèrie de despeses o costos (costos de les primeres matèries, d’energia, del salari dels treballadors, del local, etc.), és a dir, es gasta uns diners que recuperarà quan vengui el seu producte.

Però a banda d’aquests costos, hi ha el cost social, que és el que generen les empreses quan la seva activitat perjudica altres persones que no en formen part.

Els costos socials, per tant, són despeses directes (o en algun cas, indirectes) suportades sense compensació per persones alienes a l’empresa, com a conseqüència de la seva activi-tat. Per exemple, el fum de la xemeneia d’una empresa afecta directament les persones que viuen a prop; els residus que una indústria aboca al riu, encara que sigui lluny d’una ciutat, afecten indirectament els ciutadans; l’exhauriment dels recursos que són insubstituïbles ens afectarà al cap dels anys, etc.

Amb els costos socials, la societat suporta els perjudicis que provoquen les empreses. Això representa un problema i les solucions per les quals s’opta segueixen dos criteris:

Criteri 1.

Intentar no provocar aquests costos socials o, si escau, privatitzar-los, és a dir, que les empreses els assumeixin i els afegeixin als que ja tenen, amb la intenció que repercutei-xin mínimament a la societat.

Criteri 2.

Una altra opció és que aquests costos socials siguin sufragats pels organismes públics (l’Estat, les comunitats autònomes, els ajuntaments), però això implica que, indirecta-ment, els paguen els ciutadans.

Amb la finalitat de reduir al màxim els possibles costos socials, la llei obliga les empreses a adaptar les instal·lacions, com la maquinària o la manera de treballar, de manera que es re-dueixin al mínim les repercussions negatives sobre l’entorn.

També cal dir que cada vegada hi ha més empreses que dissenyen estratègies de responsa-bilitat social. A banda de la responsabilitat en termes de medi ambient, hi ha un concepte relativament nou: responsabilitat social corporativa (RSC).

Producte nacional (PN). Valor dels béns i serveis produïts pels residents d’una nació al llarg d’un any o d’un cicle econòmic.

Vocabulari

Parlarem de benefici social si l’activi-tat de l’empresa beneficia d’alguna manera persones que en són alienes, i de cost social si en surten perjudica-des persones alienes a l’empresa com a resultat de l’activitat que du a terme.

Conceptes bàsics

UNITAT 1. L’EMPRESA I L’ENTORN22

A. Responsabilitat social corporativa

Hi ha moltes definicions sobre la responsabilitat social corporativa (RSC), però es pot definir com la integració activa i voluntària que les empreses fan de les preocu-pacions socials i mediambientals de les seves operacions comercials i de les relacions amb els seus interlocutors (els treballadors, els accionistes, els inversors, els consumi-dors, el sector públic, etc.), amb l’objectiu de millorar la seva situació competitiva i el seu valor afegit.

Es dona per suposat que les empreses han de complir la normativa vigent i, per tant, aquest compliment no correspon, com molts pensen, a l’RSC, sinó que és el punt de partida per aplicar-la.

A l’àmbit de la RSC, les organitzacions empresarials poden dur a terme moltes actuacions amb la idea de millorar, per exemple, la qualitat de la vida laboral, el medi ambient, el màrqueting per a desenvolupar una co-mercialització responsable, o bé, l’ètica empresarial.

Hem de tenir en compte que, empresarialment, l’aplicació de la RSC afec-ta de manera positiva els resultats de les empreses. Per tant, s’ha de tenir present a la presa de decisions. De la mateixa manera, quan es marquen els objectius, s’hi han d’incorporar valors com l’ètica, la transpa-rència i la responsabilitat envers la societat.

Perquè les empreses puguin assolir tots aquests objectius en termes de RSC cal que les parts implicades, sobretot els treballadors, hi col·laborin activament. Per fer-ho n’han d’estar conscienciats i rebre informació. En aquest sentit, cada vegada és més freqüent que les empreses generin documents i estudis regulars sobre el seu impacte mediambiental i so-cial, com els balanços socials.

B. El balanç social

El balanç social és un document voluntari en què es recull, de manera esquematitzada, les activitats dutes a terme per una empresa des de la perspectiva social. És l’eina de què disposa l’empresa per aportar informació sobre la seva situació social i econòmica, incloent-hi les condicions de treball.

El balanç social ha de quantificar les dades socials de l’empresa i ha de servir per prevenir i fer un seguiment i un control sobre aquests temes. Conté informació sobre les prestacions socials complementàries, les condicions d’higiene i seguretat al treball, la creació d’escoles bressol, la instal·lació de dispositius anticontaminants, la col·laboració amb les institucions públiques a la promoció educativa i cultural, etc., així com les condicions de vida dels treba-lladors i de les seves famílies, en la mesura que aquestes depenen de les ajudes o presta-cions de l’empresa.

Perquè el balanç tingui valor és molt important la participació dels treballadors a l’hora d’ela-borar-lo, és a dir, que sigui consensuat amb l’empresari perquè, d’alguna manera, implica tots els treballadors.

El balanç social també ha de contenir un sistema de valors culturals i socials de l’empresa com a punt de referència (salut, seguretat, justícia social, poder, autorealització, etc.), que són els que formen la cultura d’empresa.

La informació del balanç social també hauria de servir per poder detectar els costos socials excessius i perquè l’atenció dedicada als recursos econòmics sigui la mateixa que es posi als recursos humans. Perquè aquest sistema d’informació sigui eficaç, les dades han d’estar agrupades racionalment de manera que es faciliti l’accés a la informació.

Fig. 1.11. Àmbits on s’emmarquen les actuacions de la responsabilitat social corporativa de les empreses.

Societat

Clie

nts

Medi

ambient

Àmbits on s’emmarquen les actuacions de la

Treballadors

Àmbits on s’emmarquen les actuacions de la

Econ

omia

Actuacions de RSC

• Elaborar codis de conducta interns.

• Establir mesures per afavorir la con-ciliació de la vida familiar i laboral dels treballadors del centre.

• Formar els treballadors sobre els aspectes mediambientals relacio-nats amb la fabricació de productes de l’empresa.

Impor tant

L’RSC inclou el compliment de la legis-lació nacional vigent i, especialment, de les normes internacionals en vigor (OIT, Declaració Universal dels Drets Humans, normes de Nacions Unides sobre responsabilitats de les empre-ses transnacionals i altres empreses comercials a l’esfera dels drets hu-mans, línies directrius de l’OCDE per a empreses multinacionals, etc.).

Més dades

UNITAT 1. L’EMPRESA I L’ENTORN 23

C. L’ètica als negocis

L’empresa ha d’aplicar l’ètica en totes les seves activitats: a la gestió, al servei que ofereix, a la qualitat dels seus productes i, sobretot, a l’honradesa que ha de caracteritzar totes les relacions internes i externes.

Si l’empresa aplica els principis ètics als seus negocis, li generaran repercussions positives, com per exemple:

• L’augment del prestigi, acceptació i preferència enfront dels competidors, la qual cosa en millorarà la competitivitat.

• La fidelitat dels clients i proveïdors, fet que incrementarà les vendes.

• La motivació i la millora al treball del seu personal, la qual cosa en millorarà la productivi-tat.

• La possibilitat de rebre més suports financers, ja que els informes que se’n facin seran positius en aquest sentit.

Definir l’ètica als negocis pot ser una mica subjectiu, atesa la varietat d’empreses existents, així com la filosofia dels seus dirigents, però, en general, hi ha una sèrie de normes d’actua-ció, basades en allò que es considera moralment correcte o d’acceptació general, com per exemple l’honradesa; el respecte a les lleis i al medi ambient; el compliment de les obligaci-ons fiscals i dels compromisos amb clients, proveïdors i empleats, i la transparència informa-tiva i comptable.

L’RSC desapareixerà com a concepte i passarà a l’ADN de l’empresa, segons els experts

El concepte de la Responsabilitat Social Corporativa desapareixerà de les futures em-preses i passarà a estar integrat al seu ADN, segons han explicat avui diversos experts en la matèria a la trobada Thirty under Thirty de Forbes.

La presidenta d’Escuelab, Cristina Balbas, ha assenyalat que «l’RSC està destinada a desaparèixer, és a dir, que començarà a integrar-se en tots els àmbits de les compa-nyies perquè els joves cada vegada estem més conscienciats amb la societat».

En aquest sentit, ha dit que és un error l’existència de departaments exclusius per a les accions socials i mediambientals de les empreses.

Per part seva, el cofundador i conseller delegat d’Auara, Antonio Espinosa, ha asse-nyalat que «d’aquí a deu anys l’empresa que no tingui en l’ADN l’impacte social no farà res en el mercat perquè el client ha començat a buscar productes i serveis provinents de companyies responsables».

Espinosa ha afegit que les petites i mitjanes empreses són les que més pensen en l’im-pacte social i mediambiental des de bon començament perquè els seus fundadors estan educats i conscienciats en la matèria.

En aquest sentit, han coincidit que les grans empreses tenen més avantatge a l’hora d’educar la societat, ja que tenen més repercussió, visibilitat i impacte.

Per això, el conseller delegat d’Adopta un Abuelo, Alberto Cabanes, ha assenyalat que «d’aquí uns anys veurem que les empreses de l’Ibex 35 no invertiran en rendibilitat, sinó en impacte social».

Forbes, 5 d’octubre de 2017

• Què vol dir la següent afirmació: «l’RSC està destinada a desaparèixer, és a dir, que començarà a integrar-se en tots els àmbits de les companyies perquè els joves cada vegada estem més conscienciats amb la societat»?

• Fes un resum de l’article marcant les idees clau.

Fig. 1.12. Hi ha empreses que adopten l’ètica com a principi vertebrador de la seva cultura d’empresa.

UNITAT 1. L’EMPRESA I L’ENTORN24

L’èxit de la responsabilitat social competitiva

Què és i què no és responsabilitat social competitiva? I diem competitiva, que no cor-porativa. Segons el vicepresident i soci del Grup Sifu, Cristian Rovira, la responsabili-tat social competitiva és el que mou algunes empreses a crear el seu negoci, és a dir, són companyies que prioritzen el factor social com a element diferencial i deixen el fet de guanyar diners en segon terme.

Es tracta d’una filosofia empresarial que ha existit des de fa anys, però que ha quedat amagada per la tendència de grans companyies de voler demostrar a la societat, mit-jançant la coneguda responsabilitat social corporativa o empresarial, que tenen un compromís amb la ciutadania. El cert, però, és que això és només una estratègia per rentar-se la cara i amagar que el vertader objectiu és incrementar la rendibilitat.

Tot això és el que posa sobre la taula Rovira al llibre Responsabilidad social competi-tiva, on repassa alguns casos d’èxit pel que fa a la inclusió d’uns valors socials reals i on dona algunes claus per als qui volen emprendre amb aquest tret diferencial.

Ser petit i tenir RSC

Una de les anècdotes que s’expliquen just al principi del llibre té a veure amb l’experièn-cia d’una petita fleca de barri. Tal com explica l’autor, es tracta d’un negoci que va obrir amb l’objectiu de fer el millor pa del món, el que significava tenir matèries primeres de qualitat i pensar en la clientela com a consumidor, però també com a prescriptor.

És un cas verídic –i que l’autor escull amb encert– que serveix tan d›exemple com de moral per veure que la creació d’una companyia amb un objectiu social és possible i que no cal créixer, tenir grans plantilles ni grans beneficis per fer que una política responsable sigui rendible.

RSC per tenir èxit

Algunes marques com Veritas, Som Energia o Triodos Bank –que esmenta al llibre en-tre molts altres noms– són casos de companyies que han apostat per la RSC com a valor diferencial i que els ha permès consolidar-se al mercat.

Veritas i Triodos Bank van néixer abans de la crisi, però han pogut fer-hi front per ju-gar en un terreny de joc allunyat dels negocis tradicionals. Som Energia, en canvi, sorgeix precisament enmig d’una recessió que demanava a crits un canvi de paradig-ma. Són històries que permeten al lector replantejar-se el paper de l’esmentada RSC corporativa i veure que l’aposta de futur ha de ser una RS competitiva, una estratègia basada en crear empreses que facin bé la seva feina i el bé amb el seu treball.

AIDA CORÓN, Via empresa, 1 de juliol de 2016

• Explica quina diferència hi ha entre la responsabilitat social corporativa i la respon-sabilitat social competitiva.

• Quin és l’argument bàsic que defensa Cristian Rovira en el seu llibre?

• Creus que tenir un objectiu social a l’hora de muntar un negoci pot donar força ren-diments?

• Busca informació de les tres empreses que s’esmenten a l’article i esbrina quina és la missió, la visió i la responsabilitat competitiva de cadascuna d’elles. Fes una taula comparativa amb la informació que hagis trobat.

11> Considera els canvis que s’han produït entorn una cadena hotelera espanyola, i explica a cada cas si es tracta de can-vis a l’entorn genèric o específic:

a) Un augment dels conflictes polítics a l’Orient Mitjà, que fa que un major nombre de turistes estrangers s’interes-sin per Espanya.

b) Una apreciació de l’euro que encareix l’estada a Espa-nya per als turistes no europeus.

c) Una reducció dels costos salarials a Espanya, com a conseqüència de la crisi econòmica i la reforma laboral.

12> Comenta la frase següent: «Els valors socials també ve-nen.»

Activ itats

Fig. 1.13. La majoria d’empreses focalitzen en el medi ambient bona part de les seves estratègies de responsabilitat social.

El vicepresident del Grup Sifu, Cristian Rovira, explica al seu llibre Responsa-bilidad social competitiva (Ediciones Urano, 2016) les claus d’un model de gestió empresarial basat a fer el bé per la societat.

Reportatge

UNITAT 1. L’EMPRESA I L’ENTORN 25

Activitats finals

1. Les dues funcions econòmiques bàsiques de les famílies són oferir els factors productius i consumir els béns i ser-veis. De les activitats següents que pot fer una família, clas-sifica-les segons la seva funció:

a) Anar de vacances a París.

b) Treballar en una botiga.

c) Oferir-se per tenir cura d’un nadó.

d) Anar al cinema.

e) Comprar un apartament a la costa.

f) Posar els diners en un compte corrent d’un banc.

g) Anar a comprar al mercat.

2. Indica quins factors de producció són necessaris per a les activitats següents: una pastisseria, una escola, una disco-teca i una agència de viatges.

3. Explica per què es diu que l’empresa és l’eix de tota activitat econòmica.

4. Explica en què consisteix l’activitat econòmica, els factors productius i els agents que en formen part.

5. Explica què és el flux circular de la renda.

6. Defineix què és una empresa i enumera quins en són els ele-ments o components principals.

7. Els responsables de l’empresa Vehicles Agrícoles, SL, que ven vehicles destinats a les tasques agrícoles, tenen entre les seves tasques habituals les següents:

a) Cada any han de decidir quines modificacions fan en els vehicles que comercialitzen per innovar i mantenir-se en el mercat.

b) Han de revisar tots els costos i controlar els ingressos.

c) Distribueixen els recursos econòmics entre els diferents departaments de l’empresa.

d) Assignen càrrecs i responsabilitats entre els empleats.

Relaciona cadascuna d’aquestes tasques amb les funcions d’un empresari.

8. Pensa en una empresa de menjar ràpid en què el propietari és la mateixa persona que la dirigeix. Identifica les persones que hi poden treballar i els factors materials que en formen part.

9. Pots resoldre aquest exercici en grup. Fes una relació dels elements que formen part d’alguna empresa a què tinguis accés (el teu centre escolar, una botiga pròxima, etc.).

10. Explica quins fins o objectius creus que es podrien marcar els directius d’una empresa de calçat.

11. Com hem vist en la unitat, les empreses es poden organitzar en departaments. Creus que totes les empreses tenen els mateixos departaments? Enumera els que pot tenir una em-presa industrial (fàbrica d’automòbils) i els que pot tenir una empresa de serveis (agència de viatges).

12. Relaciona amb un exemple els diferents departaments de l’empresa.

13. Explica què vol dir que «l’empresa és un sistema obert».

14. Explica el concepte de sinergia.

15. Digues quina diferència hi ha entre l’entorn general i l’entorn específic de l’empresa.

16. Què entens per responsabilitat social corporativa? En aquest sentit, com poden actuar les empreses?

17. Defineix l’ètica empresarial.

18. Una empresa que es dedica a produir calçat de luxe es plan-teja que els fets següents que s’han esdevingut al llarg de l’exercici econòmic anterior i han incidit a la disminució dels beneficis de l’empresa, són fets de l’entorn específic:

a) El Banc Central Europeu ha incrementat els tipus d’inte-rès;

b) s’incrementa el preu de la gasolina;

c) els salaris del sector del calçat s’han incrementat un 1 %;

d) el mercat de treball s’ha reformat i han disminuït les grati-ficacions per acomiadament;

e) els adobadors han fet una vaga de dos mesos, i els prove-ïdors han apujat les pells un 7 %;

f) el lloguer de les naus ha disminuït en 500 000 € anuals.

Contesta les preguntes següents:

a) És correcta la interpretació de l’empresa de l’entorn espe-cífic? Per què?

b) Quin dels fets anteriors, de l’entorn específic, sí que pot incidir a la disminució dels beneficis? Per què?

19. Una empresa dedicada a la producció i comercialització d’equips s’enfronta als següents canvis:

a) Aparició de nous fabricants dels mateixos equips.

b) Crisi econòmica.

c) Major poder de negociació dels distribuïdors.

d) Reducció dels tipus d’interès.

e) Consum creixent dels equips.

f) Augment del preu del petroli.

Assenyala els canvis que pertanyen a l’entorn general i a l’específic i argumenta la resposta.

UNITAT 1. L’EMPRESA I L’ENTORN26

Activitats finals

20. Comenta les afirmacions següents i relaciona-les amb els conceptes estudiats en la unitat:

a) «Els clients valoren l’esforç de les empreses per aplicar les mesures responsables i mediambientals.»

b) «Les empreses han de saber comunicar les polítiques de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) per aconseguir el benefici que se n’esperi.»

21. Una empresa exposa en un dels seus informes anuals una sèrie de codis i polítiques de conducta, com a garantia d’igualtat de tracte i d’oportunitats dels empleats, seguretat i higiene al treball, compromís ambiental o conciliació de la vida personal i laboral.

Denomina i explica el tipus d’informe que contindrà aquesta informació. Exposa alguns avantatges competitius per l’em-presa derivats de l’elaboració i publicació d’aquests codis i polítiques.

22. Les situacions que es plantegen seguidament afecten l’ac-tivitat econòmica d’un fabricant espanyol de roba esportiva. Indica en cada cas si es tracta d’un canvi a l’entorn genèric o a l’entorn específic. Justifica la resposta.

a) Una reducció dels tipus d’interès a la zona euro.

b) Un augment del preu de les primeres matèries tèxtils, a causa de més demanda dels productors xinesos.

c) Una reforma de la legislació laboral a Espanya, que intro-dueix nous tipus de contractació.

d) Un augment de la pràctica del bàsquet a Espanya.

23. Completa les frases següents:

a) A l’activitat econòmica les empreses tenen com a funció la producció i distribució i les famílies tenen la funció de

… .

b) Els elements que formen part de l’empresa són els perso-nals, l’entorn, l’organització i les … .

c) Intentar vendre un producte una vegada s’ha pro duït és una tasca que s’encarrega al departament … .

d) Els objectius empresarials són generar valor econòmic, tenir responsabilitat social, incrementar la seva rendibili-tat i … .

e) L’entorn … inclou, entre d’altres, els factors econò-mics i els factors sociològics.

Passem a l’acció

Fixa’t en la definició següent sobre la responsabilitat social corporativa (RSC):

«La RSC és la integració activa i voluntària per les empre-ses de les preocupacions socials i mediambientals de les seves operacions amb els seus interlocutors: treballadors, els accionistes, els inversors, els consumidors, el sector públic, etc., amb l’objectiu de millorar la seva situació com-petitiva i el seu valor afegit.»

Ara analitzeu la RSC d’una empresa, que haureu escollit prè-viament, i penseu maneres diferents d’aplicar la RSC en la mateixa empresa.

PLANIFICACIÓ

– Feu grups de dos o tres alumnes.

– Cada grup ha de triar una empresa.

– Podeu dividir la feina en funció de les tasques diferents a realitzar.

– Cada grup és responsable de preparar la presentació final i de crear els documents que calguin.

– Cal preparar una exposició oral de la presentació realit-zada amb els resultats de l’estudi i amb les propostes.

ORIENTACIONS

– Entreu a la pàgina web de l’empresa escollida i busqueu informació sobre com treballen la RSC.

– Feu una llista de totes les activitats que fan.

– Marqueu les activitats que fan referència als temes me-diambientals i als socials.

– Busqueu les normes que regulen la RSC.

– Entre les activitats que fa l’empresa, diferencieu les que són voluntàries de les que estan emmarcades dins la llei.

– Després de compilar i analitzar tota la informació, po-deu començar a intercanviar idees i fer propostes de com organitzaríeu vosaltres la RSC de l’empresa que heu triat.

– Caldrà que feu un informe per projectar a la presentació oral.

Realitzant aquesta activitat podràs treballar la competència en estratègia, pròpia de la matèria Economia de l’empresa.

UNITAT 1. L’EMPRESA I L’ENTORN 27

1. L’empresa es defineix com a:

a) Unitat econòmica de consum.

b) Unitat econòmica de producció.

c) Unitat econòmica d’inversió.

d) Unitat econòmica de finançament.

2. Quin d’aquests agents econòmics té com a funció regular l’economia:

a) El sector públic.

b) L’empresa.

c) Les famílies.

d) Cap dels anteriors.

3. La formació dels treballadors és competència de l’àrea fun-cional de:

a) Producció.

b) Recursos humans.

c) Comercialització.

d) Inversió i finançament.

4. Són àrees funcionals de l’empresa:

a) La junta general d’accionistes i el consell d’administració.

b) Producció, comercial i finances.

c) Els treballadors i els empresaris.

d) Totes les respostes anteriors són correctes.

5. La persona que ha de prendre decisions dins l’empresa per a aconseguir els objectius que prèviament ha fixat i que, a més a més, intenta mantenir un equilibri entre tots els ele-ments que la formen, es denomina:

a) Empresari.

b) Inversor.

c) Accionista.

d) El sector públic.

6. Indica quina de les següents es pot considerar una activitat pertanyent a la funció comercial de l’empresa:

a) La producció.

b) La selecció de projectes d’inversió.

c) Generar valor econòmic.

d) Fer un estudi de mercat.

7. Quin d’aquests és un dels objectius fonamentals de les em-preses:

a) Aconseguir el nivell més baix d’absentisme laboral.

b) Enriquir-se sigui com sigui.

c) Tenir la màxima rendibilitat.

d) Vendre el producte.

8. Assenyala quin dels següents objectius està més associat als propietaris d’una empresa:

a) La major participació en les decisions de l’empresa.

b) El major prestigi professional.

c) La rendibilitat de la inversió en l’empresa.

d) Pagar impostos.

9. Indica quina de les afirmacions següents és falsa:

a) Les empreses coordinen els factors de producció.

b) Les empreses creen o augmenten la utilitat dels béns.

c) Les empreses no assumeixen riscos.

d) Les empreses generen valor econòmic.

10. L’augment de la taxa d’inflació és un element:

a) De l’entorn general de les empreses.

b) De l’entorn específic de les entitats financeres.

c) No forma part de l’entorn de les empreses.

d) De l’entorn intern.

Comprova el teu nivell