DIMECRES · 31 d’octubre del 2018. Any XLIII. Núm. 14806 - AVUI / Any XL. Núm. 13676 - EL PUNT 1,20€ 829430-1182291L 168219-1195803L Claudi Uñó Mestre pastisser La Riera, 84-86 08301 Mataró (BCN) Tel. 93 755 24 40 [email protected]www.pastisseriauno.com EN MARXA · L’organisme que vol internacionalitzar el procés català “sense cap 155” arrenca pilotat per Puigdemont i Comín PARTICIPACIÓ · Es crearà un registre de ciutadans que vulguin participar directament en les decisions que es prenguin L’acte solemne que es va fer a Palau i en què hi havia la plana major del sobiranisme ■ EFE Neix el Consell per la República “La palanca a la independència” Torra reivindica l’ens i reitera que l’Estat va fracassar amb l’1-O P6,7 NACIONAL P12 Una enquesta municipal revela també que la preocupació social pels efectes del turisme cau cinc punts en només un any Protesta per l’habitatge ■ O.D. L’habitatge és ja el problema ‘top’ dels barcelonins NACIONAL P14 Els celíacs no tindran punts extres per a la preinscripció Nou decret d’Ensenyament per al curs 2019/2020 Detingut l’expresident de la Federació Catalana de Futbol L’ESPORTIU Andreu Subies està acusat de corrupció Futbol.cat Ambigüitat vaticana per Franco i l’Almudena Europa-Món P19 Cs es desmarca i desfà el vet a la tramitació del pressupost pel 2019 Europa-Món P18 Rivera planta el PP i dona ales a Sánchez Segovia, portaveu dels comuns al Parlament Nacional P8
Transcript
DIMECRES · 31 d’octubre del 2018. Any XLIII. Núm. 14806 - AVUI / Any XL. Núm. 13676 - EL PUNT
EN MARXA · L’organisme quevol internacionalitzar el procéscatalà “sense cap 155” arrencapilotat per Puigdemont i Comín
PARTICIPACIÓ · Es crearàun registre de ciutadans quevulguin participar directamenten les decisions que es prenguin
L’acte solemne que es va fer a Palau i en què hi havia la plana major del sobiranisme ■ EFE
Neix el Consellper la República
“La palanca a la independència”Torra reivindica l’ens i reitera que l’Estat va fracassar amb l’1-O
P6,7
NACIONAL P12
Una enquesta municipal revela tambéque la preocupació social pels efectes delturisme cau cinc punts en només un any Protesta per l’habitatge ■ O.D.
L’habitatge és jael problema ‘top’dels barcelonins
NACIONAL P14
Els celíacsno tindranpunts extresper a lapreinscripcióNou decretd’Ensenyament peral curs 2019/2020
Detingut l’expresidentde la FederacióCatalana deFutbol
L’ESPORTIU
Andreu Subiesestà acusat decorrupció
Futbol.cat
Ambigüitat vaticana perFranco i l’Almudena
Europa-Món P19
Cs es desmarca i desfà el vet a latramitació del pressupost pel 2019
Europa-Món P18
Rivera planta el PP idona ales a Sánchez
Segovia, portaveu delscomuns al Parlament
Nacional P8
EL PUNT AVUIDIMECRES, 31 D’OCTUBRE DEL 20182 |
a pocs dies, es vapresentar a Ma-
drid el darrer llibre deJosé María Aznar, Elfuturo es hoy. L’autorestava acompanyat
del seu hereu polític, Pablo Casado.L’expresident i el president del PartitPopular, el professor i l’alumne, vanmostrar innombrables símptomes decomplicitat. El primer va remarcar:“Pablo y yo hemos dado más de 20vueltas al mundo juntos”, en referènciaa l’etapa en què Pablo era el seu cap degabinet; i fins i tot va mostrar algundeix d’humanitat (o de fals afalac, tantse val) quan va confessar: “Te ponenervioso que tu jefe político presente tulibro.” La bona sintonia entre professori alumne també es va manifestar quanes van dedicar a fer pronòstics electo-rals. Aznar va preguntar: “Pablo ¿cuán-do vamos a ganar las elecciones?” ICasado va respondre: “Cuanto antes,estoy en ello.” Tot plegat molt entra-nyable.
Es fa difícil contenir l’emoció enmigde tantes mostres d’afecte; i imagino
que la gent que va omplir la sala de laFundació Rafael del Pino devia retenirles llàgrimes un munt de vegades. Lafrase més repetida de la presentacióva ser “estoy muy de acuerdo contin-go”, no sabem si en boca de l’antic capo del nou, de l’expresident o del seucap de gabinet, d’Aznar o de Casado,d’Isabel o de Fernando. Però el bonambient es va tallar de cop quan vaaparèixer en escena el cas català.Abans, tot el que no era PP era ETA;ara, l’enemic són uns altres. Quan Az-nar es va posar a bramar contra el“cop d’estat del separatisme català” iva alertar sobre “qualsevol operació dediàleg amb els colpistes”, el segon vaassentir amb el cap; i, el primer, comens podem imaginar, no podia dissi-mular la seva satisfacció. L’única refe-rència a Rajoy va ser quan Casado li vaatribuir “el segon miracle econòmic”;una forma implícita de lloar el primer“miracle”, que, com ens podem imagi-nar, va ser obra de l’estimat professor.Fa alguns anys, Aznar va designar Ra-joy com a successor; però ha trobat enCasado el seu més fidel escuder.
F
Keep calmPere Bosch i Cuenca
Del successora l’escuder
Fa alguns anys, José MaríaAznar va designar MarianoRajoy com a successor; peròha trobat en Pablo Casado elseu més fidel escuder
hir anàvem en mànigues de ca-misa i avui és preceptiu l’abric.Alguns atribuiran la transició
brusca al canvi climàtic. No soc delsqui discuteixen aquesta mutació pla-netària, no soc “negacionista”, peròd’alteracions sobtades del temps comles d’aquests dos dies n’he viscut mésque anys no acumulo sense que ningúels atribuís un origen catastròfic. Elcanvi climàtic, fenomen natural i cí-clic en aquesta ocasió accelerat perl’home, que corre el perill de no ser-hia temps per adaptar-s’hi, el deixaremper als grans daltabaixos, com l’arron-sament dels pols o la desaparició d’al-gunes espècies vegetals o animals.Passar de la calor al fred en vint-i-qua-tre hores, o viceversa, confirma queper molt canvi climàtic que hi hagi lanaturalesa manté, de moment, vellscostums. “Per Tots Sants, capes i mo-cadors grans”, deien i diuen els antics.Avui i demà podrem seguir la prescrip-ció indumentària. Feia alguns anysque no era possible, almenys en la partmarítima on visc. La gent anava al ce-mentiri molt desabrigada, gairebé aprendre-hi el sol. Les castanyes, que
A
volen foc viu, no es torraven a casaperquè la calor desaconsellava encen-dre-hi foc, i la torrefacció era confiadaa les castanyeres del carrer. Avui pot-ser la hi confiarem igualment però unfocus de calor a casa serà recomana-ble. “Boig com el temps”, deien i diuenels antics per referir-se a persones in-estables i arbitràries. “Com el temps”,no com el clima, que era immutable.Ara la bogeria és compartida.
Vaig seguint l’actualitat. No hau-ríem de parlar també amb alarma delcanvi climàtic mental i polític? El pre-sident dels Estats Units DonaldTrump en va ser el primer símptoma, i
el més vistent. Ara, Bolsonaro al Bra-sil. Al mig, alguns països europeusabracen o admiren la pulsió contràriaa la democràcia i són favorables a “lallei i l’ordre”. Tots sabem què volen dirllei i ordre, en boca seva. A Espanya,són conceptes molt conjugats amena-çadorament. Serem a temps, els de-mòcrates, a aturar aquest desglaç delspols, aquest daltabaix?
He vist i escoltat els reportatges so-bre els fets que es van succeir entre el26 i el 29 d’octubre de l’any passat aCatalunya. Volen dir que hi caben tan-tes coses, en quatre dies? No hi va ha-ver massa gent actuant, alguns senseque ningú els hagués reclamat ni fos-sin útils en res i uns altres buscantprotagonisme o assessorant mala-ment? Puigdemont ha fundat aquestsdies la Crida. Pujol li havia fet un ad-vertiment: “La independència no es faen divuit mesos.” També: “Preserva elpartit, sigui CDC o el PDeCAT.” Elsconsells no van ser atesos. La Cridasuplanta el partit que va governar unapila d’anys. Ens trobem davant una os-cil·lació del temps o és un canvi de cli-ma general? Abriguem-nos.
“La fundació dela Crida és un canvide temps o un canviclimàtic?
Vuits i nous
AlteracionsManuel Cuyàs
El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista
HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a [email protected]. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.
Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.
La vinyetaFer
| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 31 D’OCTUBRE DEL 2018
hir, finalment, després d’unajornament rere l’altre (un diaper la detenció de Puigdemont,
un altre dia per les desavinences entreJxCat i ERC) es va posar en marxa elConsell per la República. Es tractad’una entitat privada, amb finança-ment privat, però que es va presentaral Palau de la Generalitat i amb el pre-sident Quim Torra i el vicepresidentAragonès al capdavant. Tota una de-claració d’intencions sobre els lligamsque hi ha d’haver entre una instituciói l’altra. A mi em fa l’efecte que, llunydel que deia ahir Carlos Carrizosa(que parlava dels “chiringuitos percol·locar els vividors del procés”), laposada en marxa d’aquest Consell noserà menor. No serà, com alguns vol-drien, un brindis al sol. Sospito que apartir d’ara, si fa la feina que ensdiuen que farà, generarà molts nervisentre aquells que voldrien donar elprocés per acabat, sigui a còpia de
A “Em fa l’efecte,senyor Carrizosa,que aquest‘chiringuito’ sí que elfarà posar nerviósen més d’una ocasió
cent cinquanta-cincs, de terceres vies,de ponts aeris o d’enquestes que ja nonomés són cuinades sinó reescalfades.Perquè aquest “chiringuito”, senyorCarrizosa, tindrà les mans lliures, ac-tuarà sota la jurisdicció belga (que ésaquell país on els jutges no van veureni rebel·lió ni sedició en l’1-O) i serà (ohauria de ser) el que doni sentit a ladeclaració d’independència del 27-Ode fa un any. Em fa l’efecte, senyor
Carrizosa, que aquest Consell per laRepública farà moltes coses que a vos-tè el faran posar molt nerviós. PerquèBèlgica no és Espanya. No és el Consellde la República (com s’havia dit ini-cialment) sinó, ves quin remei, el Con-sell per la República. Perquè encara nopot ser de sinó per. Però hi farà camí.S’imaginen vostès que –com va dema-nar ahir Puigdemont– dos milions decatalans (o dos-cents mil, si ho volenaixí) s’apuntessin a un registre ciuta-dà de tots aquells que volen la repúbli-ca? S’imaginen les coses que es podenarribar a fer des d’una entitat privada,sota jurisdicció belga, amb totes les dela llei i amb les mans lliures i, a més,amb complicitat del govern català? Is’imaginen el que poden arribar a fersi a banda de la complicitat del govern(que en algun moment estarà lligat depeus i mans) hi ha sobretot la compli-citat dels ciutadans? Nervis, senyorCarrizosa. I des d’un “chiringuito”.
L’escriptora barcelonina va guanyar ahir el 38èpremi de novel·la curta Just Manuel Casero,convocat per la Llibreria 22 de Girona ambl’obra titulada Periplaneta americana. L’escrip-tor de Begur Miquel Martín ha quedat finalistaamb La drecera.
DIPUTAT D’ERC
Premi Casero
El diputat d’ERC, actualment a l’exili a Brussel·les,liderarà les activitats del Consell per la Repúblicaen estreta coordinació amb el govern de la Gene-ralitat, amb l’objectiu compartit d’internacionalit-zar la causa catalana i el seu dret a l’autodetermi-nació i combatre la repressió judicial.
-+=
-+=
Estudi Vall d’HebronMarisol Ruiz-Meana
L’espai lliure a EuropaToni Comín
-+=
Anna Monreal
Un grup d’investigadors del Vall d’Hebron Institutde Recerca (VHIR) ha descobert el mecanismeque provoca l’envelliment de les cèl·lules del cor.Aquest descobriment obre la porta a desenvolu-par fàrmacs o estratègies que permetin prevenirel dany a aquestes cèl·lules.
INVESTIGADORA DE VALL D’HEBRON INSTITUT RECERCA
ESCRIPTORA
El Consell per la República,presentat ahir al Saló de Sant
Jordi del Palau de la Generalitat, eraun compromís de les forces sobira-nistes en les últimes eleccions alParlament, amb mig govern a la pre-só i l’altre mig a l’exili, per visualitzarla legitimitat democràtica esclafadaper Madrid amb l’aplicació del 155,per denunciar i combatre el procésjudicial de l’Estat espanyol contra elreferèndum de l’1-O, i per internacio-nalitzar el conflicte polític entre Ca-talunya i Espanya. Les dificultats dela investidura del president Torra i elgovern, i la detenció del presidentPuigdemont a Alemanya van retar-dar la creació de l’entitat, que es po-sa en marxa just un any després dela primera compareixença públicadel govern català a Brussel·les.
Formalment, el Consell per laRepública és una entitat privada queno depèn ni orgànicament ni econò-micament de la Generalitat, per evi-tar la fiscalització dels poders pú-blics espanyols, però un dels seusobjectius i raó de ser és representarla legitimitat democràtica emanadade l’1 d’octubre, així com visualitzarl’exili polític de part d’un govern legí-timament escollit pels catalans, unasituació excepcional i anòmala enl’Europa del segle XXI. La qualitat dediputats electes de Carles Puigde-mont i Toni Comín ha de reforçaraquesta representativitat.
L’altre gran repte del Consell perla República és aprofundir en la in-ternacionalització del conflicte polí-tic, la defensa del dret a l’autodeter-minació de Catalunya, la denúncia iel combat contra la repressió judi-cial de l’Estat espanyol des dels tri-bunals europeus i davant l’ONU, ladefensa dels drets civils i polítics o lamobilització sobiranista en l’àmbiteuropeu, tot –cal exigir-ho– en es-treta coordinació amb el govern dela Generalitat, en tant que es tractad’objectius compartits i d’un dels ei-xos clau de la legislatura catalana.
La Repúblicaes mou
EDITORIAL
De reüllAnna Serrano
Debats
i ha debats constructius, espinosos, necessaris,accessoris i també n’hi ha de recurrents. D’aquells
que apareixen cada cert temps. El de la llista conjunta del’independentisme podria incloure’s en l’última de lescategories i segurament en d’altres. Emergeix cada copque hi ha eleccions a la vista, i les properes municipals iles europees no són cap excepció. Aflora malgrat que lesposicions són diàfanes, de fa temps. El PDeCAT i Juntsper Catalunya són partidaris d’aglutinarl’independentisme en una sola llista i Esquerra i la CUP
aposten per candidaturesseparades. Que no hi hagi novetat noimpedeix ni la polèmica ni la pressió,comicis rere comicis.La designació d’Oriol Junquerascom a candidat dels republicans ales europees deixa clara la voluntatde la formació de presentar-s’hi ensolitari. Però Elsa Artadi ja ha obert
la porta a l’opció que una possible llista conjunta fosencapçalada pel president d’ERC, privat de llibertat desde fa un any, ara a Lledoners. Els republicans no volen nisentir a parlar d’aquesta possibilitat. Els uns defensenque una única candidatura té més força i obtindria millorsresultats, sobretot davant l’unionisme. Els altres, que elsnúmeros afavoreixen les llistes separades, que, a més,visualitzen la pluralitat de l’independentisme. Tothom téraó i raons legítimes. Reapareixen i s’encallen cada copque s’albiren eleccions. I eviten que el de llista unitària ollistes separades vagi al calaix dels debats superats.
H
El debat de lallista unitàriaemergeix cadacop que hi haeleccions a lavista
http://epa.cat/c/mlj8dt
Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.
Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA
Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).
Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a
EL PUNT AVUIDIMECRES, 31 D’OCTUBRE DEL 20184 | Punt de Vista |
1any
ERC i el PDeCAT obrenconverses per bastir unaestratègia conjunta que obrenals grups amb valorsrepublicans.
10anys
20anys
29 ferits per un cotxe bomba alcampus de la Universitat deNavarra. És el desè gran atacdes del trencament de la treva aBarajas.
La justícia espanyola es declaracompetent per jutjar Pinochet.Garzón, autoritzat a continuarel procés contra el general i atramitar-ne l’extradició.
Resposta unitària Torna ETA El cas PinochetTal diacomavui fa...
er assenyalar aun independen-
tista que administrati-vament és ciutadà es-panyol (cosa que, vesa saber per què, s’as-
senyala sempre amb el to d’una satis-factòria venjança, com si fos una des-gràcia natural contra la qual l’interpel-lat no pot fer altra cosa que resignar-s’hi), se’l convida sovint a mirar què hiposa al seu DNI. Quan, en realitat, elque seria inapel·lable seria mirar què hiposa a la seva hipoteca. Allò sí que faplorar, és inamovible i desarma qualse-vol esperança d’un món millor. Se soldir que en la vida d’una persona no-més hi ha una sola cosa que no canviamai, i que és l’equip de futbol. Però noés del tot cert. Si hi ha alguna cosa fixaen el temps, fidel amb els anys, d’unaregularitat inalterable i que no canviaràmai peti qui peti i bufi el vent que bufi,són les quotes d’aquella fantàstica hi-poteca a trenta anys signada poc des-prés d’aconseguir l’ingrés a la vida la-boral i que es continuarà pagant finsque la jubilació aparegui en l’horitzó.
El futbol es presta als canvis emo-cionals. No és el mateix ser del Barçaen l’època dels sis títols en un any deGuardiola que en les de sequera perti-naç, en què tot el que es podia aspirara aconseguir era una trista copa delRei i gaudir d’alguna derrota del Ma-drid. La intensitat d’aquesta fidelitatfutbolera no és la mateixa, i es veu so-vint molt alterada per pujades i baixa-des en un mercat molt subjecte a lavolatilitat dels gols propis, els resultatsaliens i els canvis d’entrenador. En can-vi, a Espanya ja poden canviar elsbancs de nom, desaparèixer un dia perreaparèixer l’endemà sota el nomd’una altra entitat més grossa, acabaramb els seus directius a la presó, can-viar de seu de sobte per indicació reiali governamental, o arruïnar-se fins alpunt d’haver de ser rescatats entretots, que la hipoteca i les seves clàusu-les no es mouran mai de lloc. És l’au-tèntic signe d’identitat que es mantéinalterable, i ni tan sols el risc de deixarfamílies al carrer, ni tampoc una sen-tència de tot un Tribunal Suprem,aquell que s’atorga el poder de dictar eldestí polític d’un país i condemnar lesvides dels seus dirigents a partir de re-lats jurídics inventats, no pot canviar-hini una coma. Vols saber si ets ciutadàespanyol? No miris el DNI, sinó la tevahipoteca en alguns d’aquests bancs,autèntic ADN d’un Estat, i convertitsper obra i gràcia del Suprem en els ve-ritables subjectes amb dret a decidir.
P
Full de rutaDavid Marín
Dret a decidirdels bancs
“No deu ser que,potser, també elPSOE està d’acord aaniquilar la nostranació?
ilari Raguer, historiador i monjode Montserrat, recorda que el seuprofessor de ciències polítiques
de la Sorbona, Maurice Duverguer, deia:“Les idees polítiques que difícilment escanviaran en la resta de la vida, ens les in-culquen a l’escola primària parlant de lahistòria nacional, perquè és llavors quanse’ns diu qui són els bons i qui els do-lents.” Tenint en compte que en el casnostre la història la va escriure i imposar,durant quatre llargues dècades, la dicta-dura del colpista general Franco i quepretenen seguir-la imposant els seus he-reus, la direcció del PP de Pablo Casado, ola de Cs d’Albert Rivera, com també elnou partit ultradretà Vox, dels camara-des d’Alejo Vidal Quadras que, descon-tents amb la poca radicalitat del PP, pre-tenen perpetuar el franquisme pur. Uns ialtres, òbviament, ben finançats per l’es-tablishment madrileny, o sigui l’oligar-quia i els poders fàctics (monarquia, mili-tars, forces d’ordre públic, banca, cúpuladel poder judicial, juntament amb els em-presaris de la CEOE i la cúpula de la jerar-quia eclesiàstica) que, ben assessoratsper l’expresident Aznar, són en realitat
H els qui mouen els fils i qui ordenen el quehan de fer els polítics del govern o els ma-gistrats del poder judicial.
ÉS EVIDENT QUE TOTS o la immensa majo-ria de l’esmentat establishment varen ser(aquests sí) adoctrinats en les escolesdels vencedors, que esmenta Hilari Ra-guer. La conseqüència és que tots ells ex-terioritzen un odi i una catalanofòbiacontra Catalunya, contra els catalans icontra el que és la nostra cultura, la nos-tra llengua, el nostre tarannà pacífic i de-mocràtic. No obstant, el que menys su-porten és la nostra irreductible voluntatd’independitzar-nos, car ens consideren
una colònia de la seva propietat. Justa-ment la nostra ferma actitud fou el que vaempènyer les seves testosterones a vi-sualitzar, davant el món sencer, el seuautèntic rostre totalitari i repressiu, i derebot la greu feblesa democràtica delRegne d’Espanya, que, impúdicament,vulnera tots els drets humans.
EN AQUEST MISERABLE EPISODI cal in-cloure-hi el PSOE, avui en el govern, quedonà suport al monstruós 155 i als malintencionats empresonament de quasila totalitat del govern o l’exili per a la res-ta i altres ciutadans, sense que s’haginmogut gens, per revertir aquesta arbitrà-ria i injusta actuació del TS. Això sí,segueixen oferint-nos, ignominiosa-ment, una pírrica millora econòmica peraprovar-los els pressupostos. Sánchez,igual que Rajoy, també judicialitza elsacords del Parlament i, suposadament,deu avalar la venjança impúdica del po-der judicial i l’actuació del magistrat Lla-rena, donat el silenci sospitós de la novafiscal general. No deu ser que, potser,també el PSOE està d’acord a aniquilar lanostra nació?
Jaume Rocabert i Cabruja. Membre de Justícia i Pau
Aversió venjativaTribuna
Educaren el lleureb No fa gaire es va iniciar elcurs de l’esplai en el qual socmonitora des de fa cinc anys.Portem preparant aquest noucurs amb ganes i il·lusió desde finals d’agost. I m’agrada-ria recalcar aquest entusias-me perquè al final el que et faser voluntari d’una causa és lapassió. En el meu cas, la pas-sió per l’educació en el lleure,estar convençuda que la tevafeina té un fruit en els infants ijoves, i la satisfacció que sentsquan aquests t’ho agraeixenamb un sincer somriure, ambun simple “m’ho he passat ge-nial avui”, o a l’adonar-te ques’han convertit en personetesque actuen en conseqüènciadels valors que els procurestransmetre. Espero que totsaquells voluntaris que oferiuun servei a la comunitat usompli tant com m’omple a mi,i que, amb aquesta il·lusió quedesprenem els monitors a
l’inici de curs, puguem cons-truir un entorn saludable ieducatiu per a joves i infantsque duri tot l’any.NATÀLIA MÖLLER RIBASAlella (Maresme)
Un final feliç
b Des de fa un temps queBarcelona ajuda la comunitatucraïnesa. Una de les mane-res és oferint als joves la pos-sibilitat d’estudiar durant elscaps de setmana als institutspúblics. D’aquesta manera elsjoves d’Ucraïna s’assegurenun futur un cop acabi el con-flicte bèl·lic al seu país. A Bar-celona s’hi dedica l’escolaucraïnesa Mriya (somni en ca-talà). Però la setmana passa-da l’escola es va veure obliga-da a deixar de fer classes perun canvi de directiva de l’esco-la Turó. La nova directora vadecidir fer fora els alumnes iprofessors després de més decinc anys treballant allà, permotius poc contundents. Des-
prés d’enviar diferents sol·lici-tuds a col·legis de Barcelona,l’escola va rebre resposta úni-cament d’un: l’institut Salva-dor Seguí, de Barcelona.
Avui l’escola té aules i hora-ris suficients per continuaramb les classes gràcies al’ajuda de la directora IsidraGarcía. La directora va confiaren la nostra comunitat i va de-mostrar el seu compromísamb l’educació de joves ucra-ïnesos que s’han vist obligatsa renunciar al seu país per su-pervivència.VICTORIA SAVCHAKBarcelona
Teatre Joventut
b El Teatre Joventut va néixercom un cinema de barri al’Hospitalet de Llobregat.L’edifici data del 1931 i és obrade l’arquitecte local RamonPuig i Gairalt.
Quan les sales cinemato-gràfiques van començar anotar la crisi d’audiència, el
municipi va decidir convertirel local en un confortableteatre per a gaudi dels seusciutadans.
Gràcies a l’excel·lent gestiódels seus responsables, elTeatre Joventut ofereix des de1991 un interessant repertoride funcions –normalment encap de setmana–, que solenseguir directament les darre-res estrenes de les sales bar-celonines, de vegades ambles mateixes companyies tea-trals i sempre a preus mésatractius per als espectadors.
La segona ciutat de Cata-lunya, amb un cens de mésd’un quart de milió d’habi-tants, només disposad’aquesta sala dedicada pro-fessionalment a l’art dra-màtic.
Gairebé tan dramàtic comcomparar la desproporcióde teatres per habitant entreles dues primeres ciutats ca-talanes.JORDI S. BERENGUERBarcelona
Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]
El lector escriu
| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 31 D’OCTUBRE DEL 2018
Pablo Iglesias, SECRETARI GENERAL DE PODEM
“Estic valorant visitar Puigdemont perquè és fonamentallegitimar els actors polítics que els ciutadans han votat”
La frase del dia
“Cal decidir-seper negociar ambel govern Sánchez–amb les esquerresespanyoles i el PNB–o bé per entomarel governCasado-Rivera oRivera-Casado
a realitat sempre dista del somni.Però és imprescindible saber ar-rapar-se a la realitat per transfor-
mar-la en la direcció del somni, en unprocés gradual, amb etapes i sense fi-nal. No és nou el fet que, mentre uns esproposen recollir els fruits, millors opitjors, d’una determinada etapa, perpassar a la següent, en sorgeixin d’al-tres que els titllin de traïdors i que espresentin com a garants del somni ipropugnin el sacrifici cap a la “lluita fi-nal”. És un clàssic en la història de lesesquerres mundials. També en la histò-ria del catalanisme i de totes les causesemancipadores.
EL MOVIMENT OBRER en té una llarga ex-periència acumulada. Sempre ha estattan important encertar el momentd’engegar una vaga com el momentd’acabar-la. Per això, passats els anys,recordem amb admiració la saviesa i elcoratge de Salvador Seguí, El Noi delSucre, quan va propugnar el final del’emblemàtica vaga de la Canadenca, ala plaça de braus de Les Arenes, enca-rant-se als “valents” que l’instaven acontinuar fins al final. Va saber quinera el moment just en què calia recollirels guanys, per més que no fossin totsels que desitjaven, només els guanysque permetia la correlació de forces re-al. Evitava així la tràgica passa en fals,la passa que permet a l’altre judoka fer-te girar contra terra i derrotar-te. Sem-pre, entre la victòria parcial i la “lluitafinal” amb derrota “gloriosa”, hi haanat una passa, la passa que propug-nen els pretesos “valents” i els que hifan negoci, revestits de grans paraules.Macià va ser titllat de traïdor per al-guns correligionaris “valents” quan esva avenir a canviar la “República Cata-lana dins de la Federació Ibèrica” queacabava de proclamar per la Generali-tat. A la transició democràtica, quantot estava només embastat i s’aguanta-va amb pinces, van aparèixer els qui
L propugnaven, en el corresponent refe-rèndum, el refús de l’Estatut pactat. Vaser aleshores quan Maria Aurèlia Cap-many, de la qual enguany celebrem elcentenari, va escriure allò de: “El meuideal és l’Edat d’Or, tal com la descriuVirgili, aquella època en què el llop il’anyell comparteixin pacíficament lamateixa aigua i el món sigui ple de co-lors. Però, com que l’Edat d’Or no sem’ofereix a cap referèndum, de mo-ment, votaré l’Estatut.” Davant del ma-ximalisme que menystenia el progréslimitat d’avui en benefici d’un futurllampant, pretesament proper, peròmés aviat remot, Maria Aurèlia afirma-va: “M’agrada més la felicitat ara que ladignitat per d’aquí a cent anys. Per aixòm’agrada la política i respecto els polí-tics que fan pactes.” Clar i net.
ARA, TORNEM A SER-HI. De nou, treu elcap el “tot o res”. O, si es vol, el “caixa ofaixa!” de Joan Prim, que, davant d’unaavinentesa guerrera decisiva, provocatper algú que li atribuïa ànsies d’obtenirla faixa de general, va etzibar-li aquestasentència extrema, venint a significarque, efectivament, l’opció era entre lacaixa de morts i la faixa de general. Fa
pensar en les recents paraules d’undestacat ideòleg de la “Crida” puigde-moniana: “De moment, a totes les inde-pendències del món, hi ha hagut morts.Si decideixes que no en vols, doncs tri-gues més.” Una afirmació de molt malauguri si hem de combinar-la amb el fa-mós “Tenim pressa”. Potser és que allòde “fer un Maidán” continua en el capdels nostres maximalistes?, i que re-geix, per a ells, encara, l’axioma de“Com pitjor, millor”, propi de tots elsesventats del planeta? I, si no, quina ésla “lluita final” que s’afiguren en elsseus somiejos? Temo que, igual que vapassar la tardor del 2017, ningú no sapben bé de què parla i que, en el fons, totés fum. A benefici de qui? Com ha ditRaimon Obiols, “el procés” –no el de lagent, sinó el de dalt– sovint sembla queno ho és, perquè no cursa en cap direc-ció concreta, més aviat sembla una“imponent màquina de poder”, ambuna inusitada força destructiva, tantde les formacions alienes com de lespròpies. I és que, quan les coses es tibenmolt i la societat es polaritza, salten to-tes les costures.
LES PROMESES I LES IL·LUSIONS de migpaís han estat immenses aquests dar-rers anys. Per això, ara, quan alguns pro-posen un enraonat canvi d’etapa, ésmolt forta també la pulsió “maximalis-ta” que s’hi oposa. El problema més greutanmateix és si, darrere seu, n’hi ha d’al-tres que estan calculant quants rèditspoden extreure encara de l’esmentada iinfernal “màquina”. Els fets, però, sóntossuts i tothom sap que no hi ha Edatd’Or ni Arcàdia ni Ítaca, i que és hora degirar full. El moment polític espanyol hiempeny especialment. Cal decidir-se pernegociar amb el govern Sánchez –ambles esquerres espanyoles i el PNB– o béper entomar el govern Casado-Rivera oRivera-Casado. Aquesta és, avui peravui, la realitat. I, com a país, no ens con-vé gens ignorar-la.
Jordi Font. Llicenciat en geografia i història
Tot o resTribuna
SísifJordiSoler
oposició entre“els polítics” i
“la gent” és un vellpretext d’una certamanera de fer políti-ca que se’n sol dir
“populisme”. “La gent” pot ser tam-bé “el poble”, “les classes populars”,o, en una rara sinècdoque, “el car-rer”. La fórmula és simple. En la ca-tegoria dels polítics, s’hi aboquentots els defectes, tots els vicis, to-tes les perversions; en la categoriade la gent, es tracta de veure-hi unbé de Déu de virtuts, la puresa del’ideal i la plenitud de la Història. Ésmentida podrida. Aquesta oposicióés un miratge; els polítics són comla societat d’on sorgeixen i en quèviuen. No està bé dir que una socie-tat té els polítics que mereix, per-què ningú no mereix tant de mal,però sí que convé entendre que lasocietat que ha generat aitals polí-tics no en podia generar de mésbons. Pot ser que una societat noestigui, segons com i segons quan,políticament prou ben representa-da pels seus dirigents, però sempreestà antropològicament ben repre-sentada. En la immediatesa, pot serque no es vegi o que sàpiga greu;però a una certa distància, la del’observador desapassionat o del’historiador no adscrit, s’acaba ar-ribant a aquesta conclusió. Les cri-des a “passar per sobre” dels repre-sentants, a “desbordar les institu-cions”, a “dissenyar des de zero” unpaís nou —“un país on hi hagi gelatper postres cada dia”— no sola-ment amaguen ambicions de la pit-jor mena en els polítics que les for-mulen sinó també la incapacitatd’una societat de desempallegar-se’n i de generar els anticossos ne-cessaris per evitar que la passa es-devingui crònica.
L’
De set en setManuel Castaño
Demagògia adojo
EL PUNT AVUIDIMECRES, 31 D’OCTUBRE DEL 20186 |
Ensenyament trauràels punts extres alscelíacs i als fills i alsgermans d’anticsalumnes
Ho concloul’enquesta anual delconsistori, en laqual el turisme ja noés el primer
L’habitatge,el principalproblema aBarcelona
Barems en lapreinscripcióescolar per alcurs 2019/20Nacional
El Consell per la Repúblicaes va presentar ahir so-lemnement en societat alPalau de la Generalitat enconnexió telemàtica i um-bilical amb l’exili belga. Elsimpulsors volen que el nouòrgan de l’independentis-me sigui “el dipositari ex-plícit de la legitimitat sor-gida de l’1-O”, una einalliure del “constrenyi-ment” de l’Estat espanyolque avanci “per la via delsfets cap a la República”, enparaules del 130è presi-dent, Carles Puigdemont.La missió del Consell ésprincipalment la interna-cionalització del procésdemocràtic català cap a laindependència, però tam-bé actuarà en l’àmbit delprocés constituent.
Un Puigdemont presi-dint a través d’una panta-lla gegant situada al da-munt dels membres delgovern el Saló de Sant Jor-di va anunciar la creaciód’un registre de ciutadans–de pagament– (con-sell.republicat.cat) per aqui vulgui participar en laconstrucció de la Repúbli-ca. Els inscrits podran vo-tar en unes eleccions pertriar una assemblea de re-presentants. L’estructurainstitucional definitiva, elreglament electoral i el ca-lendari per votar es pre-sentaran a Brussel·les el 8de desembre. L’assembleaserà un espai de represen-tació política i social que esreunirà com a mínim duesvegades l’any. En noméstres hores el registre supe-rava els 2.000 inscrits.
“Al Consell li toca ferRepública de manera mésdesacomplexada, lliure isegura. Ho farem a Europa
de manera presencial itecnològica sense cotillesni amenaces, perquè anosaltres no ens podenaplicar cap 155, ens pre-pararem per a qualsevolaltra onada de repressió”,va afirmar l’impulsor de laCrida. El nou instrumentvol tenir “complicitat”amb el govern, el Parla-ment i la societat civil, pe-rò tindrà un finançamentprivat per tenir les manslliures per operar, sensevincles amb la legalitat es-panyola. Segons Puigde-mont, que va ser llarga-ment ovacionat a peudret, serà “un espai de par-ticipació i coordinació en-
tre diferents actors i de de-cisió política, que arribiallà on les institucions nopuguin arribar”.
Per Quim Torra, estracta d’una “palanca” peraconseguir la independèn-cia. “No hem vingut aquí arefer l’autonomia, ni tam-poc a gestionar les restesde l’estat de les autono-mies”, va advertir el presi-dent, que va recordar quel’independentisme nol’impulsa “la voluntat dedestruir res, ni de negarcap vincle ni sentiment”amb la resta de l’Estat.
El director del Consell,Toni Comín, que també vaintervenir per videoconfe-rència, va atribuir-li la de-fensa del mandat del refe-rèndum i la “preparació”de la República, i va parlarde “vincles estables” ambles institucions catalanes.El vicepresident, PereAragonès, va descriure elConsell com un agent d’in-ternacionalització de lacausa per la llibertat:“Neix en una situació d’ex-cepcionalitat per ser unespai lliure de defensa del’autodeterminació de Ca-talunya.”
L’acord entre Junts perCatalunya i ERC per for-mar govern ja recollia lacreació de l’òrgan, per béque fins fa poc l’anomena-ven Consell de la Repúbli-ca. La detenció i empreso-nament de Puigdemont aAlemanya en va entorpirl’adveniment fins a laconstitució d’ahir, coinci-dint amb el primer aniver-sari de l’exili de part del go-vern anterior.
La CUP, absentAlgun centenar de perso-nes s’aplegaven a la plaçade Sant Jaume per seguirla presentació des d’una
pantalla. A la sortida, elpresident, Quim Torra, vasaludar els concentrats apeu de plaça, enmig decrits d’“unitat”. El presi-dent del Parlament, RogerTorrent; l’expresident Ar-tur Mas, diputats, autori-tats, familiars dels presospolítics i dels exiliats i re-presentants d’ÒmniumCultural i de l’AssembleaNacional Catalana (ANC)van assistir a la presenta-ció, a diferència de la CUP,novament absent.
Justament, sobre l’es-cepticisme dels anticapi-talistes, la portaveu del’executiu, Elsa Artadi, elsva demanar que “s’esperin
que camini” per veure comfunciona. La consellera dela Presidència va remar-car després de la reuniódel govern que el Consellno rebrà diners públicsperquè és un “organismede dret privat que tindràun finançament privat” i liva donar un paper impor-tant dins l’articulació delmoviment independentis-ta amb l’objectiu d’imple-mentar el mandat de l’1-O.
Artadi va defensar quela presentació es fes al Sa-ló de Sant Jordi, “pel reco-neixement de govern legí-tim que li tenim a Puigde-mont” i als altres conse-llers i perquè també s’hi
fan actes de moltes enti-tats i institucions que nosón propis del govern.
La presidenta de l’ANC,Elisenda Paluzie, va de-manar al matí des de Per-pinyà, on va participar enun acte en solidaritat ambels presos i els exiliats, queel Consell sigui efectiu, nomerament simbòlic, i que“es coordini bé” amb l’ex-ecutiu de Torra. Al seu cos-tat, el president de l’Asso-ciació de Municipis per laIndependència (AMI), Jo-sep Maria Cervera, es vamostrar convençut que “elmunicipalisme tindrà unpaper destacat” en el nouinstrument. ■
República “per la via de
Emili Bella / Jordi AlemanyBARCELONA
TRIA · Puigdemont anuncia l’obertura d’un registre perquèels ciutadans participin en la configuració del Consell per laRepública BÈLGICA · El nou òrgan tindrà vincles establesamb les institucions del país però es nodrirà de capital privat
“No hem vingut aquía refer l’autonomia, nitampoc a gestionar lesrestes de l’estat de lesautonomies”Quim Torra131È PRESIDENT DE LA GENERALITAT
Puigdemont,intervenint pervideoconferència,ahir al Saló SantJordi, amb elgovern asota ■ EFE /
ANDREU DALMAU
EL PUNT AVUIDIMECRES, 31 D’OCTUBRE DEL 2018 | Nacional | 7
És l’habitatge,estúpids
L’APUNT es va aixecar amb l’entesa Batet-Maragall. L’habitatge hapassat a ser el principal problema dels barcelonins, per-què els preus són cada cop més alts i els sous dels ciu-tadans no pugen a la mateixa velocitat. Aquest fet ex-pulsa barcelonins a l’extraradi i tensa el transport metro-polità. I encara acusen els catalans de no sortir del bucledel procés. Ells hi viuen i no volen sortir-ne...Carles Sabaté
Mentre alguns líders polítics espanyols debaten si caltramitar o no els pressupostos amb formacions políti-ques nacionalistes o independentistes, cada dia perdenel seu habitatge perquè són desnonades 44 famílies. Lesxifres s’equiparen als pitjors anys de la crisi, després decinc exercicis de descens, entre altres motius pel recursde l’Estat a la llei catalana antidesnonaments, que ahir
els fets”
“No consta cap òrgan ni uni-tat adscrita a l’administracióde la Generalitat que es de-nomini Consell per la Repú-blica.” Aquesta va ser la suc-cinta resposta del secretaridel govern, Víctor Cullell, ambdata 2 d’octubre, a les pre-guntes del diputat del PSC,Ferran Pedret, enviades me-sos abans sobre la creaciódel Consell per la República il’assemblea d’electes, òrgansal s quals havia fet referènciael president Torra en el seudiscurs d’investidura. La res-posta del govern, quan ahir
mateix el Palau de la Genera-litat era escenari de la pre-sentació oficial del Consell,ha causat enuig al PSC, quetambé ahir mateix anunciavaun recurs d’empara al presi-dent del Parlament, RogerTorrent, perquè reclami al go-vern una resposta més ajustai acurada a allò que se li de-manava. Avui el PSC tambétraslladarà a la Comissiód’Afers Institucionals unaproposta de resolució sobreaquest òrgan, ja que volenevitar que “usurpi funcions ”pròpies del govern.
El Consell de Ministresaprovarà divendres el de-sistiment parcial als recur-sos d’inconstitucionalitatinterposats per l’anteriorgovern estatal a les lleis delParlament 24/2015 i4/2016 de mesures ur-gents per afrontar l’emer-gència en l’àmbit de l’habi-tatge i la pobresa energèti-ca, arran de l’acord amb laGeneralitat que ahir vanrubricar la ministra de Po-lítica Territorial, MeritxellBatet, i el conseller de Rela-cions Institucionals, Er-nest Maragall. El pacte, enconcret, preveu la retira-da, segons la ministra,“d’una de les parts méssubstancials”, la que veta-va l’obligació als bancs queofereixin un lloguer socialabans de desnonar ningú.“L’objectiu és atendre lespersones amb més neces-sitat, que podrien ser vícti-mes d’un desnonament”,destaca la ministra, que re-cordava que l’acord “s’ade-
qua a la jurisprudència delTC”. I és que el desistimentés parcial perquè el governestatal, que ahir es va re-unir amb els impulsors dela ILP, mantindrà el con-tenciós contra la part de leslleis que proposa l’expro-piació d’ús d’habitatgesque estan en procedimentd’execució hipotecària. “ElTC de manera reiteradas’hi ha pronunciat en con-tra, l’última vegada fa po-ques setmanes per lleis si-milars a Múrcia i Extrema-dura, i ha dit que les comu-nitats no tenen la compe-tència per regular-ho”, va
justificar Batet, que va as-segurar que va oferir al go-vern canviar l’expropiacióper la possibilitat de fixaruna sanció als bancs, “cosaque era constitucional”,però que no va voler.
Aquest acord és el segonpel que fa a lleis socials re-corregudes, després que elTC va acceptar precisa-ment la setmana passadael desistiment del governespanyol al recurs contrala llei de sanitat universal,que ja torna a ser, doncs,vigent a Catalunya. La mi-nistra va explicar que lesdues pròximes lleis catala-
nes en què estudien retirarrecursos són la del canviclimàtic i la de creació del’agència de protecció so-cial, que la passada legisla-tura van presentar comuna de les lleis de descon-nexió.
Maragall estava satisfet perquè és “un indicador delritme d’avenç en el tercernivell de diàleg”, el de recu-peració de lleis suspeses, sibé va recordar que encarahi ha molta feina pendenten temes tributaris o de sa-lut. En aquest sentit, va dirque continuaran parlant iva avançar que confien aanunciar d’aquí a poquessetmanes una reunió de lasubcomissió d’acció exte-rior, amb “un ordre del diaintens”. El conseller, en totcas, va lamentar que “con-tinua a zero el comptadord’avenços” en els altres dosnivells: el de la repressiócontra els presos i els exi-liats i el de l’exercici deldret a l’autodeterminació.“Mentrestant no podremconsiderar que som en capnormalitat”, va reblar. ■
L’Estat retira en part elsrecursos contra les lleisque ajuden els desnonats
Òscar PalauBARCELONA
a Rubrica l’acord amb el govern però manté el contenciós contra la previsiód’expropiacions a Ara estudia l’agència de protecció i la llei del canvi climàtic
Tot i que l’anunci de la compa-reixença al Congrés del presi-dent espanyol, Pedro Sán-chez, –encara sense data–per parlar de Catalunya va serben rebuda per la portaveudel govern, Elsa Artadi, aques-ta també li va demanar queparli amb “claredat” i passi de“les paraules als fets”. Per això
El conseller Ernest Maragall i la ministra Meritxell Batet, ahir en la signatura de l’acord a Barcelona ■ EFE
li demana una proposta políti-ca que doni solucions per aCatalunya perquè “d’ell depènla voluntat d’aprovar el pres-supost”. Per Artadi, la propos-ta política ha d’anar més enllàde gestos humanitaris ambpresos i exiliats perquè “novolem, ni ells volen, ser mone-da de canvi”. ■ J.A.
EL PUNT AVUIDIMECRES, 31 D’OCTUBRE DEL 20188 | Nacional |
La renúncia de Xavier Do-mènech a tota responsabi-litat política en el si delscomuns passa factura, i enel grup parlamentari con-tinuen caient peces. Ahires va rellevar Elisenda Ala-many, que havia estat por-taveu i mà dreta de Domè-nech com a president delgrup. La nova feina recauara en la diputada Susan-na Segovia, de Barcelonaen Comú, i afí a l’alcaldes-sa Ada Colau. D’aquestamanera, l’edil de Barce-lona s’imposa i aconse-gueix controlar també elgrup a la cambra on ICVtambé disposava de dos di-putats, Marta Rovira i Da-vid Cid. Rovira continuaràsent la portaveu adjunta,mentre que la presidèncial’exerceix Jéssica Albiach,que prové de l’entorn dePodem.
Però no només ha cai-gut Alamany, dins el grup,sinó també els que havienestat fins ara els seus as-
sessors, que, d’altra ban-da, també ho havien estatde Domènech en la sevaetapa al Congrés dels Di-putats. Ahir mateix, se-gons publicava l’ACN, esva acomiadar un dels tèc-nics del grup, Arnau Ma-llol, un cessament ques’afegeix a la marxa deMarc Grau la setmanapassada. Mallol va donarsuport a la plataforma So-biranistes impulsada perAlamany i el diputat JoanJosep Nuet, crític tambéamb el rumb d’aquestaformació. Tots dos, de mo-ment, mantenen l’acta dediputat.
La nova portaveu delgrup parlamentari, Sus-anna Segovia, es va estre-nar ahir a la sala de prem-sa del Parlament i va atri-buir el cessament dels as-sessors tècnics a la neces-sitat del grup de destinarels recursos a l’assessora-ment en altres matèriescom podria ser habitatge ifeminisme. Altres fonts,però, ho descartaven i jus-tificaven el cessament pel
suport de Mallol a la plata-forma Sobiranistes. A par-tir d’ara, però, i segonsindicava ahir mateix Se-govia, el grup continuaràtreballant en la mateixa lí-nia que es feia abans; de-bat, discussió i, al final,
unitat al voltant del ma-teix projecte i de la seva es-tratègia. “Fins ara enshem posat d’acord en to-tes les preses de posició ihem de continuar igual,treballant de forma con-junta”, explicava ahir la di-
putada Segovia. No obs-tant això, la parlamentà-ria va ser crítica amb lesformes com Alamany iNuet van presentar la pla-taforma Sobiranistes,unes crítiques que tambésón compartides pels regi-
dors de l’Ajuntament deBarcelona, Jaume Asens iGerardo Pisarello, que jaes van desmarcar de la pla-taforma el primer dia. I ésque, com assevera unmembre de l’entorn delscomuns, “Colau ja ho con-trola tot”. “No neguem capdebat, però les formes nohan estat les millors”, vaafegir-hi Segovia.
La nova portaveu ja vaassistir ahir a la reunió dela junta de portaveus delParlament conjuntamentamb la presidenta JéssicaAlbiach. Després de ser de-signada, des del grup es vaposar èmfasi en el fet queCatalunya en Comú Po-dem continua sent l’únicgrup amb tres dones alcapdavant. Pel que fa alrumb de la formació, enuna nota s’assegura que elgrup continuarà treba-llant en el seu compromísamb la “radicalitat demo-cràtica, el blindatge delsdrets socials i el sobiranis-me progressista”.
D’altra banda, ahir elgrup va confirmar la sevaassistència a la taula dediàleg que el presidentQuim Torra va convocarper al dia 16 de novembreal Palau de la Generalitat.Segovia indica que els co-muns seran en tots els es-pais de diàleg, però va re-calcar que no és el formatdesitjat pel seu grup parla-mentari, més partidarique a la trobada també s’hiincorporin entitats i asso-ciacions. ■
a Susanna Segovia, de Barcelona en Comú, relleva en el càrrec Alamany com a número dos delgrup parlamentari on conviuen comuns, Iniciativa i Podem a L’exportaveu i Nuet mantenen l’acta
Emma AnsolaBARCELONA
Colau s’imposa i designaportaveu una diputada afí
Albiach i Segovia, ahir en la junta de portaveus al Parlament ■ ACN
El 23 i el 27 de maig del2019 són les dues dates re-servades pel jutjat penalnúmero 25 de Barcelonaper fer el judici contra elssis regidors de Guanyem id’ERC de Badalona, acu-sats d’haver comès un de-licte de desobediència greuper haver obert un edificimunicipal i atès ciutadansel 12 d’octubre del 2016,com a mostra de rebuig a laFiesta Nacional de España.
Les dates, difoses ahir
per L’Independent de Ba-dalona i confirmades pelTSJC, suposen fer “un judi-ci polític”, segons els en-causats, durant la campa-nya de les eleccions muni-cipals, amb la votació el 26de maig. La fiscal demanaper als sis regidors quinzemesos d’inhabilitació per acàrrec polític per desobe-diència greu (aquest delic-te té penes d’entre sis me-sos i dos anys) i una multade 4.200 euros per a cadaun d’ells.
“Ens demanen 15 me-sos d’inhabilitació pel cas12-O. Les dues dates del ju-dici: una és el dia abans detancar campanya i l’altral’endemà de les munici-pals. Quan denunciàvemque el nostre judici era un
judici polític... És tambéper coses com aquesta”,piulava ahir Oriol Lladó, re-gidor d’ERC que aquell diava actuar com a alcalde ac-cidental. Tot i l’acusaciófiscal, Lladó va ser escollitper tornar a ser l’alcaldabled’ERC a Badalona, l’estiupassat. Els altres regidorsprocessats són José Téllez,Agnès Rotger, Laia Saba-ter, Fàtima Taleb i Fran-cesc Duran.
En l’escrit d’acusació, lafiscal relata com el 9 d’oc-tubre del 2016 es va saberque Téllez, llavors al go-vern, havia emès una reso-lució administrativa sobreels ponts del 2016 i oferiaque els treballadors muni-cipals poguessin treballarel 12-O i recuperar aquest
festiu estatal un altre dia.L’advocat de l’Estat va pre-sentar un recurs i el jutjatcontenciós administratiunúmero 14 de Barcelonava acceptar la mesura cau-telar de suspendre l’ordremunicipal. Per evitar pro-
blemes als treballadors, elgovern local va resoldre do-nar-lo per festiu però com amostra de rebuig els polí-tics van dir que atendrienels ciutadans el 12-O a l’edi-fici d’El Viver. “Els encau-sats, amb evident menys-
preu de l’administració dejustícia, van atendre ciuta-dans i van omplir de pròpiamà instàncies”, relata lafiscal, tot i que admet queaquestes no es van regis-trar fins l’endemà, dia la-borable. ■
a La fiscal demana 15mesos d’inhabilitació iuna multa per als edilsper haver obert el 12-O
Mayte PiulachsBARCELONA
Sis edils de Badalona, a judicijust abans de les municipals
Els sis regidors de Guanyem i d’ERC, a la Ciutat de la Justícia, l’octubre del 2016 ■ ACN
EL PUNT AVUIDIMECRES, 31 D’OCTUBRE DEL 201810 | Nacional |
135048-1197697L
L’administradora única deRTVE, la periodista RosaMaría Mateo, va afirmarahir que li encantaria eme-tre el documental de Me-diapro sobre els fets del 20de setembre del 2018 da-vant la conselleria d’Eco-nomia pels quals Jordi Sàn-chez i Jordi Cuixart estanempresonats. “Però és queno el tenim”, es va discul-par Mateo en la comissió decontrol parlamentari deRTVE.
Mateo va respondre aixíal senador d’ERC BernatPicornell, que li va reprot-xar que un documentalque desmunta els supòsitsviolents fets seus pels jut-ges Carmen Lamela i PabloLlarena no es vegi a l’Estat.ERC treballarà perquèRTVE l’emeti i faci un de-bat dels fets del 20-S. ■
Lapresidentade RTVE no téel reportatgesobre el 20-S
David PortabellaMADRID
El magistrat de l’AudienciaNacional que investiga elsquatre acompanyants del’expresident Carles Puig-demont per un delicte d’en-cobriment va resoldre ahirl’arxivament de la causa,però de forma “provisio-nal” per si surten nous indi-cis. Alhora, demana a la fis-calia si vol sol·licitar unaeuroordre de crida i cercacontra l’empresari JosepMaria Matamala per no ha-ver-se presentat al jutjat adeclarar.
En la resolució, el jutge
Diego de Egea recorda quela causa va començar elmarç passat per unes dili-gències de la policia espa-nyola i per unes diligènciesde la fiscalia de l’AudienciaNacional per aclarir si dosagents dels Mossos, el pro-fessor Josep Lluís Alay il’empresari Matamala vanajudar Puigdemont a in-fringir el mandat de l’admi-nistració de justícia espa-nyola, malgrat que l’expre-sident ja havia comparegutdavant autoritats belgues.
El jutge aclareix que totsdos agents tenien festa to-ta aquella setmana i que,per tant, no actuaven com
a funcionaris públics. Tam-bé exposa que els quatreacompanyats “no sabien”que el Suprem faria unanova ordre de detenció dePuigdemont, el 23 de no-vembre de 2017, executa-da dos dies després a Ale-manya. “Davant l’absènciade mínims indicis racio-nals i objectius de la partici-pació dels encausats” enun suposat encobriment eljutge arxiva la causa contraells perquè no hi ha aquestdelicte si “els fets es come-ten per negligència, oblit oimprudència”. Amb tot, elmagistrat deixa la portamig oberta. ■
El jutge manté obertel cas contra l’amicde Puigdemonta Demana a la fiscalia si vol una euroordre de detenció deMatamala a Arxiva l’acusació als quatre acompanyants
Mayte PiulachsBARCELONA
Dues-centes persones vanparticipar ahir, a la plaça de laVictòria de Perpinyà, en ladiada solidària per recordar elprimer aniversari del 155 ambl’exili i empresonament delgovern català , organitzadapel Comitè de Solidaritat dela Catalunya Nord. En l’acte,l’expresident Carles Puigde-mont, des de Brussel·les, va
Participants en la diada solidària de la Catalunya del Nordamb el govern català a l’exili i a la presó, a Perpinyà ■ ACN
apel·lar als “llaços històrics”que uneixen “nord i sud” i vaassegurar que “la Repúblicacatalana es constituirà debaix cap a dalt” amb “tots elscatalans”, segons l’ACN. Lapresidenta de l’ANC, ElisendaPaluzie, també va agrair el su-port dels nord-catalans en elprocés d’exili i contra “la re-pressió de l’Estat espanyol”.
