L’HEMIPLÈGIC VERSUS ELS HEMIPLÈGICS
Roberta GhedinaFisioterapeuta neurocognitivaLingüista i Logopeda
L’hemiplègic
• Definició clàssica:
És el subjecte que ha perdut la capacitat de moure la meitat del seu cos.
Anys 1930-40-50
• Correspon a un concepte de sistema motor com a aparell múscul-esquelètic
• Moviment = contracció
• Una rehabilitació conseqüent intenta
crear exercicis per a reforçar el múscul
Anys 60-70
• Cervell àrees associacions
• Tasques cognitives! • L’escola soviètica amb A. Luria estudia el sistema motor com a sistema d’acció.
• Moviment = Acció, Comportament d’interacció amb el medi
Diferents representacions a l’escorça motora anys 80-90
• 1986 Gould:
un segment
està representat diverses vegades
a l’escorça motora
Anys 80-90
• Correspon a un sistema motor que va més allà del concepte de sistema executiu (àrea MI+via piramidal+múscul)
• Moviment= Acció
• Moviment=Mitjà per a conèixer, per a interactuar amb el medi
• Una rehabilitació conseqüent intenta
organitzar el snc. del pacient per a una interacció eficaç amb el món
Des de el marc neurocognitiu (1970-2000)
• Es dona èmfasi als processos cognitius per a l’aprenentatge motor
(d’ells depèn l’evolució)
• El processos cognitius són objecte i a la vegada eines de la recuperació motora
• Es construeixen exercicis que considerin la relació del cos amb el medi (característiques del cos, de l’objecte i la seva relació)
• Exercicis que activen
processos cognitius com
la memòria, l’atenció, la percepció, el llenguatge
per a ensenyar a:
- Recollir, emmagatzemar, elaborar i donar sentit a la informació.
- Planificar i executar una acció.
¿ComAprèn?
Com fa servirl’atenció?
Com utilitzaEl llenguatge?
Com imagina?
¿Com Reconeix?
. . .
Perfil cognitivo
Com mou?
Depèn de:• Localització de la lesió• Extensió de la lesió• Característiques
premorbides i història personal
Influeix en:• Les capacitats
d’aprenentatge del pacient• El seu pronòstic.
El perfil cognitiu
Conseqüències
Diferències a l’aprenentatge entre:
• Lesió cortical dreta/esquerra
• Lesió cortical anterior/posterior
• Lesió cortical frontal/prefrontal
• Lesió cortical parietal/temporal/occipital
• Lesió subcortical
• Lesió nuclis basals/tronc cerebral
Hemiplègic E Com reconeix Hemiplègic dret
Presenten dificultats en:
Articulació mogudaRelacions espacials i temporals entre segmentsPla de l’espai, Distància i orientació de l’objecteConstància de la percepció Passar del global al detallAlteracions de la percepció depenent del focus atencional
• Percepció del cos com al seu propi cos
• Relacions entre D/E• Desorganització de la línea
mitja corporal i visual• Síntesi de la informació,
donar –li sentit • Passar del particular al
global• Alteracions sensitives
depenent de l’atenció• Hipòtesis rígides i fixes
Esquerre Com dirigeix l’atenció DretDificultats en:
• Atenció general i sostinguda
• Atenció a l’espai: negligència a l’espai personal/peripersonal/
extrapersonal o relacions
• Anosognòsia
• Atenció a un element (si és més d’un no s’adjunten) Atenció al resultat final
• Atenció cap a la "ment" del terapeuta
• Fenómeno de extinción
• Relacions entre parts del cos, entre cos i objecte
• Atenció selectiva
• Atenció dividida
• Desplaçament ràpid atenció (shift)
Esquerre Com aprèn Dret
• Dificultat per a mantenirles modificacionsaconseguides en la sessió segon el nivellatencional.
• Depèn de la comprensióverbal
• Aprenentatge lent (segon el nivell atencional)
• Error variable en la execució
• Creació d’ imatges motores (I.V):
• Imaginar tot el conjunt de l’acció, anticipar.
• Imaginar els elements distals
• Generar imatges motores:
• Imaginar els detalls de l’acció (seqüència articulacions, músculs, contacte)
Esquerre Com imagina DretDificultats en:
Esquerre Com utilitza el lenguatge DretDificultats en:
• A part l’afàsia• Pèrdua lèxic del cos,
adverbis espacials i temporals, relacions de parentela
• Comprensió del problema, instrucció terapeuta
• (Necessitat d’instruccions externes i internes)
• Parlar del cos esquerre (descripcions superficials)
• Parlar del cos en 1ª persona(ho fa en 3ª)
Rizzolatti 2007
• El sistema motor no és un sistema aïllat de la resta de les activitats cerebrals, si no que és una xarxa complexa diferenciada segon la localització y la funció, capaç de traduir, transformar informacions del món en accions del món.
Conseqüències en rehabilitació
• Rehabilitar el moviment segon el concepte actual a la neurociència
• Exercicis que contemplin actes d’acció complets i no parcials
Gràcies
www.rehabilitacionneurocognitiva.eswww.robertaghedina.com