L’ESTAT CATALÀPODER LEGISLATIU I
«Poch valdria fer Lleis i Constitucions si no havien
d'ésser, per tots los ciutadans i en especial pel rei i llurs oficials,
extrictament observades i rigurosament complides, perxó,
confirmant els Usatges de Barcelona, volèm i manèm que
sian observades al peu de la lletra, per lo que no es válida cap contravenció als usos, práctiques,
costums ó constitucions de Catalunya, ancar que fós dictada
pel rei ó llurs oficials.»Constitució de l’Obervança (1481)
(també coneguda com Constitució “Poc valdria”)
L’ESTAT CATALÀPODER LEGISLATIU I I
CORTS
REXJURA I SE’L RECONEIX
REGNUM
POBLE QUE, EN DARRER
TERME, OSTENTA LA SOBIRANIA
ELS TRES BRAÇOSREIAL (MANS MAJOR, MITJANA I MENOR)MILITAR (BARONS)ECLESIÀTIC (FEUS ECLESIÀSTICS)
LLEIS DE LA TERRACONSTITUCIONS
CAPÍTOLS____________________________
COSTUMS I PRIVILEGIS LOCALS (ACTES DE CORT ELEVATS A
CONSTITUCIÓ)
FONAMENTS DE DRETUSATGES
(“LLEI GODA”)COSTUMS
L’ESTAT CATALÀ ALGUNES CONSTITUCIONS«Com que les Constitucions i altres Lleis perque's regeix la terra catalana, son elaborades única i solament per les Corts de Catalunya, sols aquestes tenen poder i forsa per derogar ó esmenar les dites ordenances de modo qué les ordres contraries als Usos, Privilegis generals ó especials, Capitols de Corts, Constitucions, no deuen obehirse ni acatarse ancar que fossin ó haguessin sigut dictades pel Rei ó el primogenit seu.» (1422)
«La llar catalana, com á domicili de la familia natural, la corporació, la comunitat, etc., es inviolable [...] Si algú promogués ó cooperés á guerres civils ó intestines, si es refugía en el seu domicili propi, no es castigat»
«A Catalunya, la correspondencia es inviolable.» (1702)
«A Catalunya no's cursen ni resolen causes ó sentencies de tribunals forasters.» (1283)
«Si d'aquí en avant, per algun empleiat publich fos fet dany ó perjudici á quelcun ciutadá de Catalunya será inmediatament reparat» (1289) «Les causes plenaries tenen de finirse en el terme precís de 100 dies; si son apellacions en el de 50 i la causa de segona apellació en el de 10 dies comtadors de des del en què fou incoada la causa [...] Tants cuants dies se passi d'aquesta regla, perfer la resolució, els pert el jutge, relator, magistrat ó de qui fós la culpa, de son respectiu salari.» (1517)
«Ningú pot ésser empresonat sens exprés manament de Jutge competent» (1228)
«Inspirantse en alts sentiments de justicia i humanitarísme, la Diputació Catalana donará salari á dos advocats i á dos procuradors pera que s'encarreguin de la defensa i tramitació respectivament de les causes en què els llitigants sian pobres i no pugan sostenir defensor propi.» (1520)
L’ESTAT CATALÀNACIONALITAT
SÓN QUALIFICATS COM A “NATURALS” DE CATALUNYA:
ELS NASCUTS A CATALUNYA (amb independència de la procedència de la seua família)
PROCEDIMENT DE “NATURALITZACIÓ”:
Acord pres en el transcurs d’unes Corts:A petició del braç que representaria el sol·licitant
Acceptat pels tres braçosSancionat pel Comte-Rei
Raons generalment adduïdes en defensa de la petició:• Parlar català• Haver servit el país • Haver contribuït econòmicament a les necessitats del país• Tenir família catalana• Haver viscut a Catalunya un llarg període de temps
L’ESTAT CATALÀPODER EXECUTIU I
COMTE –REI1. CANCELLERIA (Consell general d’Aragó, a partir de Ferran II) Consellers Secretaris
2. LLOCTINENT GENERAL (GOVERNADOR GENERAL) Lloctinents (governadors o procuradors) (un per cada estat de la Corona)
3. VEGUERIES4. SOTSVEGUERIES5. BATLLIES
EN PARAL·LEL:
A. BARONIA TERRITORIAL ProcuradorsB. CAVALLER FRANQUICIAT
Més endavan
t:VIRRE
I
L’ESTAT CATALÀPODER EXECUTIU II
GENERALITAT(des de 1283, permanent a partir del regnat de
Pere III) (Constitució “Volem, estauïm”)
COMPOSICIÓ:3 DIPUTATS
3 OÏDORS DE COMPTES
FUNCIONS CONCRETES:
Hisenda especial (i tributs d’automanteniment)
Vigilància de l’acompliment de les lleis Judicatura de greuges (des de 1409) Compilació i publicació de els lleis
Defensa del territori Ordre públic
L’ESTAT CATALÀPODER JUDICIAL
COMTE-REI/ LLOCTINENT/VIRREI
AUDIÈNCIA REIAL (O CÚRIA)/ REIAL AUDIÈNCIA
PROCURADOR BARÓ REIAL JURISDICCIONAL (PÈRDUA PROGRESSIVA D’ATRIBUCIONS) VEGUER
PROCURADORS SOTSVEGUER
BATLLE
MOSTASSAF
Poder no separat però limitat per
garanties(legals i
processals)
Des de les Corts de 1701-1702:Tribunal de Contrafaccions
(alt tribunal que entén en problemes d’inconstitucionalitat)
L’ESTAT CATALÀHISENDA (REIAL)
COMTE –REI(LLOCTINENT / VIRREI)
1. CANCELLERIA MESTRE RACIONAL Escrivà de ració
TRESORER (“secretari d’estat d’Hisenda”)
CAVALLER FRANQUICIAT BATLLE GENERAL BARONS TERRIORIALS
BATLLIES PROCURADORS__________________________________________________
EN PARAL·LEL:GENERALITAT
TRIBUTS RECAPTATS: Tributs estauïts de les ciutats i
viles reials Taxes duaneres (completes o
parcials) Taxes sobre monopolis reials Rendiments emfitèutics Tributs satisfets per minories
L’ESTAT CATALÀADMINISTRACIÓ LOCAL
CIUTATS I VILES REIALSUNIVERSITATS
GRAN CONSELL PETIT CONSELL Format per: Format per: Un jurat en cap Consellers Els jurats (o cònsols o paers) Hisenda local
__________________________________________________
SENYORIES(baronies, vescomtats, comtats, ducats...)
ADMINISTRACIÓ PROCURADORS GENERAL
__________________________________________________ SENYORIES ECLESIÀSTIQUES
ADMINISTRACIÓ ORDES MONESTIRS BISBATS GENERAL COMANADORS PROCURADORS CÚRIA (CAPÍTOL)
PRO- PRO- CURADORS CURADORS PROCURADORS
BARCELONACONSELL DE CENT COMTE-REIFormat per:Un conseller en cap VEGUEREls consellers:· Prohoms BATLLE (mà major i cavallers)· Ciutadans honrats Determinen els mem- (mà mitjana i mà menor) bres de la mà major.____________________________________________________
L’ESTAT CATALÀORDRE PÚBLIC
GENERALITAT
VEGUERS
SOTSVEGUERS
OFICIALS CAVALLERS
SOTMETENT
SACRAMENTAL
EN PARAL·LEL:
BARONIA TERRITORIALSOTMETENT
HOST SENYORIAL
L’ESTAT CATALÀDEFENSA DE FRONTERES
GENERALITAT RECULLETES (s’hi integren jurisdiccions reials i senyorials sota el l’enquadrament de les primeres)
Banda occidental Banda oriental VEGUERIES DE: VEGUERIA DE URGELL PERPINYÀ CERDANYA Suports: VEGUERIES, SOTSVEGUERIES I BATLLIES DE: LLEIDA AGRAMUNT BALAGUER TÀRREGA CERVERA
(PER AQUEST ORDRE)
Suports: VEGUERIES, SOTSVEGUERIES I BATLLIES DE: VALLESPIR FIGUERES EMPÚRIES GIRONA
(PER AQUEST ORDRE)
MASOS DE FRONTERA I PUIGS DE FUM I “SO METRE”
MASOS DE FRONTERA I PUIGS DE FUM I “SO METRE”
OFICIALS MAJORS:- Comissaris del braç militar- Veguers, sotsveguers, batlles i jurats en cap
En cas de necessitat: provisió d’armes i de
reforços (MOBILITZACIÓ PARCIAL)
EXISTEIXEN ALGUNES
GUARNICIONS PERMANENTS EN
CASTELLS DE FRONTERA I EN
ALGUNES PLACES FORTES. ES TRACTA DE L’ÚNICA TROPA
PERMANENT, SEMPRE A LES ORDRES
DIRECTE DEL COMTE-REI AMB EL TEMPS, EN GRAN MESURA
ALIENES A LA TERRA), DE
VEGUERIES O D’UNIVERSITATS.
L’ESTAT CATALÀDEFENSA (GENERAL)COMTE-REI / VIRREI/ JUNTA DE
BRAÇOS
GENERALITAT (per delegació) Divisions per a la recluta: Disposa d’arsenal CAPITANIES ( fins a 61) permanent CORONELES CIUTADANES
ORGANITZACIÓ REGULAR: Regiments o terços de vegueria (fins a 14) Milícies ciutadanes (fins a 7) / Coroneles (dv.
regiments) Companyies de cavalleria (fins a 11)FORCES ESPECIALS O AUXILIARS: Regiments de fusellers de muntanya
(“miquelets”) Regiment de la Generalitat Regiment de Reials Guàrdies Catalanes (1705-
14)ORGANITZACIÓ JERÀRQUICA:
SOTSOFICIALS:DESENERS, VINTICINQUATANERS, CINQUANTENERS
OFICIALS (BRAÇ MILITAR)
L’ESTAT CATALÀMARINA
GENERALITAT COMTE-REI Estol reial (va deixar de ser privatiu de Catalunya)
Estol de la Diputació del General ESTOLS AUTÒNOMS:
Estol de Barcelona Estols baronials Estol de la Llotja (desaparegut)
Antigament sota el
comandament de
l’almirall (equivalent naval del
conestable)
L’ESTAT CATALÀGUERRA EXTERIOR
COMTE-REI SENESCAL O CONESTABLE ALMIRALL Estols aliats Almogàvers (sufragats pel com-Tropes mercenàries Estrangeres Estol reial te- rei i les Corts)Host senyorialsTropes reclutades per la Generalitat Estols baronials
L’ESTAT CATALÀMONEDA (POTESTAT REIAL) LLIURA FLORÍ(MONEDA BARCELONESA)
DUCAT
CROAT
BILLÓ
SOU
ESCUT
DINER
LA MONEDA CATALANA S’ENCUNYA A LA SECA DE BARCELONA I EN PERÍODES CONCRETS, EN ALGUNES ALTRES CIUTATS
MO
NE
DA
ME
NU
DA:
MÉ
S C
OU
RE
QU
E
PLAT
A
TAULES DE CANVIS: CANVI DE MONEDA PROCEDENT D’ENCUNYACIONS DE
DIVERSES AMB DIFERENT LLEICANVI DE MONEDA ESTRANGERA
COBRAMENT D’ARANZELS
L’ESTAT CATALÀORGANITZACIÓ POLÍTICA
DEL PERÍODE D’EXCEPCIÓ(1697-1714)
JUNTA DELS TRES BRAÇOSMàxima representació del Principat
Defensa
CONFERÈNCIA DEL TRES COMUNS
GENERALITAT DE CATALUNYA:
Administració del PrincipatRepresentació exterior
HisendaJustíciaDefensa
BRAÇ MILITAR:
Defensa
CONSELL DE CENT
REGNUM PACTUM REX