Què és?El domini polític i econòmicque van exercir

Qui?Europeus: Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Espanya, Portugal, Rússia

però també EUA i Japó

els Estats capitalistes

On? Sobre Tot Àfrica, tot Oceania, gran part d’Àsiai gran part d’Amèrica del Nord

Quan?Des de mitjans del segle XIX fins a mitjans del segle XX

Però, ... per què?

CAUSES o FACTORSCAUSES o FACTORSIndustrialització i mecanització

Les empreses necessitavenConseguir nous mercats

- on vendre els seus productes

- i on obtenir matèries primes barates

Increment producciói productivitat

Crisis de sobreproducció

X 10

“Animen” els estats i governs a conquerir colònies on establir

un comerç en monopoli.

Per aquest motiu

ECONÒMIQUES

CAUSES o FACTORSCAUSES o FACTORS

1898- Discurs del senador Beveridge (futur president dels EUA) davant un club d’empressaris“Les fàbriques nordamericanes produeixen més del que el poble pot utilitzar,... El destí ens marca la política a seguir.

El comerç mundial ha de ser nostre. Establirem factories comercials al món, cobrirem els oceans amb els nostres vaixells. La llei nordamericana, l’ordre nordamericà i la bandera nordamericana es plantaran a les regions i costes del món”

El consum a Europa està saturat: és imprescindible descobrir nous filons de consumidors arreu del món [...]. Anglaterra va prendre la davantera [...]. Però per impedir que l’empresa britànica obtingués un profit exclusiu dels nous mercats que s’estan obrint als productes d’Occident, Alemanya combat amb Anglaterra [...] per tot el món. La política colonial és l’expressió internacional de les lleis de la competència”.

JULES FERRY: Tonquín i la mare pàtria, 1890.

Concessió petroliera (1901)Entre el govern de S. M. Imperial el xa de Pèrsia

i William Knox, el concessionari

Art. 1r.- El govern de S. M. Imperial el xa garanteix al concessionari, pels presents pactes, un privilegi especial i exclusiu de buscar, obtenir, explotar, refirnar i comercialitzar el petroli, el gas natural, l’asfalt, [...] en tota l’extensió de l’imperi persa per una durada de seixanta anys.

Art. 3r.- El govern de S. M. Imperial el xa de Pèrsia atorga gratuïtament al concessionari totes les terres incultes que pertanyen a l’Estat i que els enginyers del concessionari creguen necessàries per a la construcció de totes les instal·lacions o d’una part.

DEMOGRÀFIQUESanimava

Milions d’europeus a marxara d’altres continents

1850-1914: + de 50 milions)

CAUSES o FACTORSCAUSES o FACTORSL’alt creixement

demogràfic a Europa

Població Any 1800 180 milions

Any 1900 430 “

Els anys de sobreproducció, atur obrer i misèria dels

més pobres

Britànics 17Italians 10Alemanys 5Balcànics 4’5Espanyols 4’4altres 13

L’emigració per viure a noves terres(EUA, Canadà, Austràlia, SudÀfrica, Argèlia, SudAmèrica, Sibèria ...)

va ser una “sortida”per els més pobres a Europa

CAUSES o FACTORSCAUSES o FACTORS“1849- Anunci publicat al Northampton HeraldUrgent. Qualsevol que vulgui venir cap a les riquesi pròsperes terres de la colònia d’Austràlia, com apagès, criat, o miner, disposarà de passatge gratuït en primera classe.” (Comissió d’emigrants de les colònies)

Carta de Cecil Rhodes (empresari i aventurer anglès)1895.“Ahir vaig donar un tomb per l’Est End (barri obrer de Londres) i vaig assistir a una reunió d’aturats.El que hi vaig veure em va convèncer més que mai de laimportància de l’imperialisme. (...) Hem de conquerirnoves colònies per a col·locar-hi l’excès de població quepatim.“

ESTRATÈGIQUES

Per defensar les rutes comercials i els interessos

de les empresesenfront a la competència

estrangera

POLÍTIQUESEls governs Els militars

Animaven l’expansió colonial

Enfortia el sentiment nacionalista del poble

i el prestigi dels Estats

Aconseguien medallesi ascensos

CAUSES o FACTORSCAUSES o FACTORS

Ja que

CAUSES o FACTORSCAUSES o FACTORSDiscurs al parlament francès del 1r ministre J.Ferry, 1864“Afirmo que la política de França s’ha de fonamentar sobre una realitat evident: cal que el nostre país es posi a fer el mateixque els altres, i atès que la política de conquesta de colònies ésel mobil general de les potències europees, hem de prendre partita favor seu”.

Discurs del 1r ministre britànic, Chamberlain, 1895“Entre totes les nacions del món tan sols la nació anglesa ha estat capaçde fundar i conservar colònies a totes les regions del món. Ens hem assegurat la submissió i la simpatia de les races que viuen al’ombra de la nostra bandera. (...) Crec que la raça britànica és la més gran de totes les que el món ha conegut. (aplaudiments sorollosos)”

L’esperit d’aventura...

1841-1871- Expedicions per Àfrica Livingstone, Stanley,...

1871- Darwin publica la teoria sobre l’origen de les espècies

1878- Descobriment del pas entre Àsia i Amèrica

1895-1908- Expedicions a l’Àsia central

1909- El Pol Nord

1910- El pol sud

ALTRES CAUSES

ALTRES CAUSES

... o més aviat ...

JUSTIFICACIONS… ???

LA MISSIÓ CIVILITZADORA EL RACISME

La creença que la civilitzacióeuropea era superior a la resta,

i que Europa tenia el deure de imposar-la als “salvatges”

La creença que la pròpia “raça”era superior a la resta,

creença que només es podiademostrar exercint algun domini

sobre les altres.

Fragment d’un text de Garnier, intel·lectual francès, 1864

“ Un país com França, quan ocupa una terra bàrbara, ha d’acontentar-se només amb l’afany de guany?

No, aquesta nació generosa ha rebut de la Providència una més alta missió, la de l’emancipació, la de portar les llums, la civilització i la llibertat a les races i als pobles encara esclaus de la ignorància. “

Sessió científica de la Societat Antropològica de Londres, 1863“Conclussions:

1.- Hi ha raons tan bones per classificar el negre com una espècie diferent de l’europeu com per fer de l’ase una espècie diferent de la zebra.

2.- Les analogies entre el negre i el mico són més grans que entre els micos i els ximpanzés.

3.- El negre és inferior intel·lectualment a l’europeu.

4.- El negre és més humà en la seva natural subordinació a l’europeu que sota cap altre circumstància.

5.- El negre només pot ser humanitzat i civilitzat pels europeus.

Exercici

Resum individual explicant els factors o causes

que van portarles potències colonials a conquerir el món entre

1850 i 1914.

TIPUS

De poblament

S’hi establien emigrants europeusde forma permanent.

Es van apropiar del territori.

Amb el temps disposaren d’un govern autònom

propi.

CanadàAustràlia

Nova ZelandaSudÀfrica

Argèlia

D’explotació

S’hi establien grans empreses perexplotar els recursos

naturals.

Els indígenes treballaven en condicions de semiesclavitud

en les plantacions o mines

Un governador militar i l’exèrcit mantenien

l’ordre.

ÍndiaColònies africanes

IndoXina ...

Protectorats

Teòricament:Existien governs natius

independents que sol·licitaven

voluntàriament la protecció “militar” a una

potència colonial.

A la pràctica, la potència colonial dominava i

controlava els governs “titelles”.

MarrocEgipte

LES COLÒNIESLES COLÒNIES

El protectorat sobre TunísiaMantindrem a Tunísia aquesta situació de

protectorat, de potència protectora, perquè té grans avantatges. Ens evitarà instal·lar en aquest país una administració francesa, és a dir, imposar a l’erari francès unes despeses considerables. Ens permetrà supervisar i governar sense assumir la responsabilitat de tots els detalls de l’administració, de tots els petits errors, de totes les petites friccions que puguin sorgir del contacte de dues civilitzacions diferents. Als nostres ulls, és una situació adequada, útil, que salvaguarda la dignitat del vençut, qüestió gens indiferent en un país musulmà, qüestió que té una gran importància en terra àrab. Salvaguardar la dignitat del vençut és consolidar la seguretat de la possessió.

Jules Ferry, discurs davant la Cambra de Diputats, 1884.

Pertot arreu el comerç se'n ressent, no es cobren rendes, perquè la moneda [de plata] és cara i la moneda de coure depreciada. Aquesta carestia de plata es produeix perquè ix del país en mas sa, drenada pel comerç de l'opi. Aquest comerç el fan els anglesos. Aquest poble, com que no tenen de què viure a la seua terra, procura es clavitzar els altres països, dels quals de primer procura debilitar els habitants [per l'ús de l'opi] [...] Ara ha llegat a la Xina el consum que ens assecarà els ossos, que ens rosegarà el cor, arruï narà les nostres famílies i les nostres persones. Des que l'imperi existeix, no havia corregut mai un perill tan gran. És pitjor que un perill universal, que una invasió d'animals feroços. Dema- ne que el contraban d'opi siga inscrit en el codi entre els crims castigats amb la pena de mort.

Memorial adreçat a l'emperador de la Xina, 1838

ALGUNES ALGUNES CONSEQÜÈNCIESCONSEQÜÈNCIES

Explotació d’homes i terres en

benefici de les metròpolis

Expropiació de la terra idestrucció de l’agricultura tradicional

Obligació de comprar a la metròpolisi destrucció del treball artesanal

Impostos en diner i necessitat deTreballar en plantacions i mines

3.- ECONOMIQUES

1.- POLÍTIQUESCreació de fronteres artificials

Aculturació

2.- CULTURALS

El creixement dels conflictes internacionals

Cuba

Marroc

ALGUNES ALGUNES CONSEQÜÈNCIESCONSEQÜÈNCIES

al mónal món

El conflicte dels Balcans...

El conflicte balcànic Independències entre 1878-1908

Imperi turc fins 1878

Ocupació austríaca el 1878

Romania

Bulgària

Sèrbia

Des de 1878L’Imperi Turc

s’estava desintegrant.Àrees d’expansió

i de tensió 1908-14 Rússia

Majoria de serbisMajoria de romanesos

Minories nombroses

Els balcans eren un polvorí

d’interessosnacionalistes i imperialistes.

Les grans potències tambévolen participar d’aquest “pastís”,

Especialment Àustria i Rússia.

Pobles balcànics

Turcs

Rússia AlemanyaÀustria Anglaterra França

La pau

El conflicte dels balcans arrossegaràel món a la guerra...

El conflicte dels Balcans (1908-1914)

L’Imperi turc s’estava desintegrant i la zona dels balcans esdevingué un polvorí.

Els pobles balcànics (Serbis, Bulgars, Grecs, Romanesos,...) s’enfrontaven entre ells per dominar el territori.

Les grans potències, (Àustria, Rússia, ...) s’enfrontaven entre elles per exercir la influència i

el domini sobre els nous estats balcànics.

El conflicte acabarà arrosegant el món a la Gran Guerra que esclatà el 1914.

Les àrees d’expansió colonial europees (segles XV-XX)

Imperis colonials i estats en 1914

Fins 1880 intervenció limitada a les costes (factories)A partir de la Conferència de Berlín (1885): Conquesta total

-Lliure comerç al centre d’Àfrica-Estat lliure del Congo-Ocupació efectiva del territori per reclamar sobirania

Conflictes

Fashoda (1898)

Zulus, Boers (1898)

Congo (1885)

tractat de Stanley amb els caps de tes tribus indígenes de Mafela i Ngombi

Reunits en conferència [...] han establert el següent tractat:

Primer. Els caps de tribu de Mafela i Ngombi, segons els seus desitjos, accepten que l’Associació Internacional Africana s’estableixi als seus països per al progrés de la civilització i del comerç. De comú acord, tant per a ells mateixos, com per als seus hereus i successors, cedeixen ara i per sempre a l’Associació la sobirania i tots els drets de govern sobre els seus territoris [...].Tercer. Tots els camins terrestres i les vies fluvials que recorren el territori, el dret de pagar peatges, els drets de pesca, mines i boscos, són absoluta propietat de la mateixa Associació, així com qualsevol terreny no ocupat que pugui ser escollit.Quart. L’Associació Internacional Africana s’obliga a pagar als caps de tribu de Mafela i Ngombi els següents articles: una peça de roba per mes a cadascun dels caps que signen, a més d’un regal de roba per a la Junta [...] com a compensació pels drets concedits a aquesta Societat.

Desitjant establir en l’esperit de mútua entesa les condicions més favorables al desenvolupament del comerç i de la civilització de determinades regions d’Àfrica, i assegurar a tots els pobles els avantatges de la lliure navegació (…). Desitjosos també de prevenir els malentesos i les disputes que puguin suscitar en el futur les noves preses de possessió efectuades a les costes d’Àfrica, i preocupats al mateix temps pels mitjans d’augmentar el benestar moral i material de les poblacions indígenes, hem resolt [...] reunir una Conferència ha Berlín.Article Primer. El comerç de totes les nacions gaudirà d’una completa llibertat a la conca del Congo [...], a la zona marítima de l’Oceà Atlàntic [...], a la zona que s’estén des de la conca del Congo fins a l’Oceà Índic [...] i fins a la desembocadura del Zambezi.Article Segon. Tots els pavellons, sense distinció de nacionalitat, tindran accés lliure a tot el litoral dels territoris enumerats a dalt [...].Article Quart. Les mercaderies importades en aquests territoris romandran lliures de drets d’entrada i transit.Article Trenta-quatre. Tota potència que en el futur prengui possessió d’un territori situat a la costa del continent africà però fora de les seves possessions actuals, o que sense posseir-ne cap fins aleshores arribés a adquirir-lo [...], acompanyarà l’Acta respectiva d’una notificació dirigida a les restants potències signants de la present Acta, amb l’objectiu de donar oportunitats a aquelles de fer valer les seves reclamacions.

Extracte de l’Acta de la Conferència de Berlín (1885)

Gran Bretanya

Holanda

FrançaHong Kong

Singapur

Colònies 1914-19

Canal de Panamà

Colònies 1914

Àmèrica

7ª. (...) Un principi referent als drets i interessos dels EUA és que els continents americans per la lliure i independent condició que han adquirit i que mantenen, no han de ser d'ara endavant considerats com a subjectes a colonització per cap potència europea (...)

48ª. (...) En consideració a les amistoses relacions que existeixen entre els Estats Units i aqueixes potències, hem de declarar que considerem com un vertader perill per a la nostra pau i tranquil·litat tota temptativa per la seua part que tinguera com a objecte estendre el seu sistema a aquest hemisferi (...).

49ª. (...) Però tractant-se d'aquests continents, les circumstàncies són molt diferents; no és possible que les potències aliades estenguen el seu sistema polític a cap d'aquells sense posar en perill nostra pau i el nostre benestar, ni és de creure tampoc que els nostres germans del sud volgueren acceptar una intervenció estrangera pel seu propi consentiment. Seria igualment impossible que acceptàrem amb indiferència una intervenció d'aquesta espècie, siga quina siga la forma en què es produïra (...).

No hem intervingut en les guerres entre les potències europees i no intervindrem (...), únicament quan els nostres drets siguen lesionats o amenaçats, respondrem a les injúries o ens prepararem per a la defensa..."

Missatge del President J. Monroe al Congrés, 2 de Desembre de 1823

És fals dir que els EE.UU. senten una necessitat de terres o alimenten projectes respecte a les altres nacions de l'hemisferi occidental, que no aspiren a la seua prosperitat.

Tot el que el nostre país desitja és veure als seus veïns estables en l'ordre i la prosperitat. Tot país que es comporta bé pot comptar amb la nostra cordial amistat (...). Mals crònics o una incapacitat que ocasiona una relaxació general dels llaços de la societat poden acabar a Amèrica, com en altres parts, ocasionant la intervenció d'una nació civilitzada (...).

Els nostres interessos són en realitat semblants als dels nostres veïns meridionals. Aquests pobles tenen importants riqueses naturals i si a l'interior de les seues fronteres la justícia i la llei regnen, la prosperitat no deixarà de manifestar-se. En tant que se sotmeten així a les lleis bàsiques de tota societat civilitzada, poden estar segurs que els tractarem amb una simpatia cordial i afectuosa. No intervindrem en els seus assumptes més que com últim recurs i només si es fa evident que la seua incapacitat o la seua mala voluntat per a exercir la injustícia (...) haguera violat els drets dels EE.UU. o haguera sol·licitat ajuda estrangera en perjudici de la nació americana en el seu conjunt (...).

Afirmant la doctrina Monroe, prenent les mesures que hem adoptat en el que concerneix a Cuba, Veneçuela amà i esforçant-nos per limitar la guerra en Extrem Orient i assegurar la porta oberta a Xina, hem actuat en interès el nostre i en interès de la Humanitat sencera. (...) En els casos extrems, la nostra actuació pot estar justificada i ser necessària. La forma que ha de revestir l'acció depèn de les circumstàncies (...). Els casos en què podíem intervenir per les condicions intolerables a Cuba, són necessàriament poc nombrosos.

Missatge anual del president T. Roosevelt, 6 de desembre de 1904

Els principals imperis

Evolució Imperi hispànic

Imperi portugués

L’Expansió dels Estats

Units

L’Imperi Japonés