Maison Carrée

Títol: Maison Carrée .Autor: desconegut.Cronologia: 16 a. C.Tipologia: temple.Materials: pedra

calcària.Estil: romà imperial.Localització: Nimes

(França).

Fitxa tècnica

Obra de la mateixa època

Temple de la fortuna Viril (segle I a. C.)

Temple d’August i Livia (25 a. C.)

Context

La Maison Carrée, edificada en temps de l’emperador Octavi August, està inclosa entre els temples més ben conservats de l’Imperi Romà, i resulta un exemple magnífic de la tècnica i la tipologia constructiva romanes. La seva presència en aquesta ciutat del sud de França indica l’alt procés de romanització de tot el Mediterrani durant els segles de dominació de l’Imperi Romà.

Descripció formal

El temple de la Maison Carrée està elevat sobre un podi d’influència etrusca, que dóna accés a l’entrada principal a través d’una àmplia escalinata. El pòrtic hexàstil està presidit per columnes corínties de 17 m, altes i esveltes, un entaulament format per l’arquitrau a tres platabandes, el fris amb la decoració perduda i la cornisa, i un frontó triangular sense ornamentació escultòrica, probablement també perduda. Als murs laterals i a la capçalera també hi he columnes corínties, la major part de les quals estan adossades al mur de la cel·la. El fris lateral conserva una decoració floral, a diferència del fris frontal, que l’ha perduda. El sostre del temple es tanca amb la característica coberta de dos aiguavessos.

Seguint el model romà la Maison Carrée es un temple pseudoperípter (voltat de columnes, que als laterals estan adossades) de planta rectangular. El pòrtic hexàstil, al qual s’accedeix per una escala monumental, té a més quatre columnes exemptes, dues a cada lateral que completen el perímetre del vestíbul. A l’interior d’aquest temple romà i voltada per vint columnes adossades, hi ha la cel·la. Aquesta estança sagrada no té cap tipus d’obertura a l’exterior ni tampoc cap divisió interna, i només s’hi pot accedir per la part de davant de l’edifici.

cel·la pòrtic

Entorn i integració urbanística

Quan va ser construït, el temple de la Maison Carrée, ubicat actualment al temple de Nimes, ocupava un lloc preeminent de l’antic fòrum romà, creat a partir de la confluència dels dos carrers principals. El cardo i el decumanus. La priorització de la façana de davant per sobre de les altres cares de l’edifici indica que els temples romans eren obres pensades per ser contemplades frontalment i amb l’intenció que fossin un element important del traçat urbà.

Funció, contingut i significat

El temple anomenat avui la Maison Carrée va ser construït per ordre del governador Agripa – encarregat d’organitzar la infraestructura pública de la Gàl·lia- en honor de l’emperador Octavi August i la seva família. No obstant això, estava dedicat als déus de Roma i a Gai i Luci Cèsar, néts de l’emperador i fills de la seva filla Júlia i del mateix Agripa.

Durant l’època d’August es van construir una gran quantitat de monuments públics i commemoratius: aqüeductes, arcs de triomf, amfiteatres, templet, etc., seguint una política d’unificació de l’Imperi mitjançant la romanització dels edificis públics.

Reconstrucció i restes del Temple d’August a Barcelona (segle I a. C.)

Models i influències

Els temples romans van seguir els elements tradicionals de l’arquitectura religiosa grega –planta rectangular, ordres clàssics, sistema constructiu arquitravat-, que van fusionar amb les innovacions arquitectòniques etrusques –podi elevat.Pel que fa a la decoració –escassament conservada-, destaca la profusa ornamentació floral del fris conservat, que recorda els motius que poc després es van utilitzar per decorar l’Ara Pacis (13-9 a. C.), a Roma.Les extraordinàries possibilitats arquitectòniques i estètiques que es deriven de la utilització depurada de l’ordre corinti i la importància atorgada al pòrtic del temple romà de la Maison Carrée van tenir una influència important durant el Renaixement i sobretot, en la construcció dels temples neoclàssics, com l’església de La Madelaine de París.

Pierre-Alexandre Vignon: La Madelaine(1807-1842.)