MAISON CARRÉE de NIMES
Documentació de l’obra
Nom: Maison Carrée Arquitecte: desconegut Cronologia: 16 aC Localització: Nimes (França)
Estil: romà imperial Materials utilitzats: pedra calcària blanca Sistema constructiu: arquitravat
Dimensions: 14 m (ample) x 28 m (llarg)
Introducció
La Maison Carrée, extraordinàriament ben conservada, és un temple edificat en honor d’August a Nimes (França)
seguint la política d’aquest emperador d’unificar l’Imperi mitjançant la romanització dels edificis públics. De planta rectangular, aquest temple mostra influències gregues a la columnata –reinterpretada a l’estil romà- i a la planta, i etrusques a l’alt pòdium que el separa de qui s’hi
acosta. L’única perspectiva vàlida per contemplar-lo és la frontal.
Anàlisi formal
La columnata coríntia que envolta el temple està adossada als murs de la cel·la, de manera que perd la
seva funció de suport exclusiu en favor d’aquests (excepte al pòrtic de l’entrada, en què les columnes sí que
sostenen l’entaulament)
Elements de suport i suportats
Espai exterior i interior
La forma tradicional dels temples romans fou respectada a la Maison Carrée que, no obstant això, va
incorporar algunes característiques pròpies dels temples grecs. A diferència d'aquests, que cercaven la
proximitat amb l’home, els temples romans s’aixecaven sobre un pòdium elevat, de manera que quedaven
molt per sobre de qualsevol persona que s’hi apropés.
La Maison Carrée és un temple hexàstil – és a dir, amb un pòrtic de sis columnes – de planta
rectangular.
Anàlisi formal
Se’n conserva el profund pòrtic a l’entrada i la preeminència de la part frontal, però incorpora la
columnata a la resta del temple, encara que als costats només hi ha quatre columnes exemptes i la resta –vint columnes adossades – són absorbides pel mur de la cel·la. Les estilitzades
columnes corínties tenen el fust acanalat i fulles d’acant i ornaments florals al capitell . L'entaulament és format per un arquitrau de tres platabandes; per sobre hi ha el fris i la cornisa. El conjunt és coronat per un frontó que, en aquest cas, no té decoració.
Espai exterior i interior
Anàlisi formal
Com que els romans no donaven importància a la part posterior, la Maison Carrée no té opistòdom i consta només d’una cel·la que no té cap divisió però que podria haver estat seleccionada en parts per honorar diverses divinitats. La longitud del temple és el doble de l’amplada (les mides són 100 x 50 peus romans, cada un dels quals equival a
uns 0,29 m).
Espai exterior i interior
Es5l
Mentre que un temple grec sembla el mateix des de tots quatre costats, els
temples romans presenten diferències substancials segons el cantó des d’on es
miren. La part frontal – l’única que té una escalinata per pujar dalt del
pòdium-, a causa de l’escalinata mateixa
i de l’ampli pòrtic, es veu clarament diferenciada de les parts laterals i de la
part posterior. Aquesta darrera no
compta per a res; de fet, moltes vegades els romans construïen els seus temples
units a una paret per aquest cantó.
Cel·∙la
Anàlisi formal Es5l
Els romans traduïren al seu propi llenguatge la religiositat profunda dels temples grecs amb l’objectiu que enaltís la seva pròpia idea de la grandesa de l’Imperi: dels grecs n’adoptaren la planta , les columnes i la forma dels arquitraus; dels etruscos, el pòdium. L’arquitecte que construí la Maison Carrée es va formar segurament a Roma, però va fer nombroses concess ions a l gus t loca l recarregant-la amb elements decoratius. Situat al bell mig de Nimes, aquest temple de depurades línies ha estat acusat de presentar una tendència massa accentuada cap a la rectilinearitat.
Interpretació Con5ngut i significació
L’alta façana domina tot l’espai que té al davant i l’escala convida a entrar-hi, mentre que qualsevol altre cantó – caracteritzat per línies poc airoses, per l’aspecte compacte de les mitges columnes unides al mur i, sobretot, per l’alçada del pòdium- es presenta infranquejable per a qui s’hi acosta. Si els temples grecs afavoreixen la perspectiva de les columnes que els envolten, l’única visió coherent per a un temple romà és la frontal. El temple estava dedicat als números de Roma i a Gai i Luci Cèsar, néts d’August i fills de la seva filla Júlia d’Agripa, i fou erigit en honor de l’emperador i de la seva família. Malgrat això crida l’atenció l’escassetat d’escultures, la manca de relleus al·lusius i l’absència de representacions al frontó. L’ornamentació floral, per contra, resulta una mica recarregada. El fris tampoc no presenta la decoració dels temples grecs perquè els romans donaven més importància a l’interior que a l’exterior. Aquest santuari el va fer construir Agripa, mà dreta de l’emperador August, que es va encarregar d’organitzar la infraestructura pública de la Gàl·lia.
Interpretació Funció
A l’època d’August es van construir una gran quantitat de monuments de tota mena, producte d’una calculada romanització monumental del Mediterrani: es van aixecar aqüeductes a Tarragona i a Nimes; temples dedicats a August, entre els quals destaca el que hi havia a Tarragona; arcs de triomf com el de Susa, al nord d’Itàlia; i un seguit de teatres, amfiteatres i d’altres edificis públics.
Les edificacions romanes tenien un afany cohesionador de les diverses de l’Imperi. A Lió, a la mateixa Gàl·lia, la segona província annexionada a Roma, hi van construir un altar gegantí amb l’objectiu d'impressionar els bàrbars i introduir-los en el culte als déus romans.
Les extraordinàries possibilitats arquitectòniques i estètiques que se’n deriven de la utilització depurada de l’ordre corinti i la importància atorgada al pòrtic de la Maison Carrée van tenir una influència important durant el Renaixement i, sobretot, en els temples neoclàssics, com La Madeleine, a París.
Extret de: LLUCAY, Toni, Visualart, Ed. Vicens Vives, 2009 TRIADÓ, JR. Història de l’Art. Batxillerat, 2009