Manual asp. econ. PIME · El Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient (CEMA), empresa del...

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge

d’ecogestió

21

man

uals

Manual d’aspecteseconòmics, del pasde la PIME a laPIME sostenible

Manuals d’ecogestió, 21


Autors:

Marta Roca i LamollaJosep M. Salas i Puig

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge


Roca i Lamolla, Marta

Manual d’aspectes econòmics, del pas de la PIME a la PIME sostenible.- (Manuals d’ecogestió ; 21)ISBN 84-393-6648-5I. Salas Puig, Josep M. II. Catalunya. Departament de Medi Ambient iHabitatge III. Títol IV. Col·lecció: Manuals d’ecogestió ; 211. Empreses petites i mitjanes - Aspectes ambientals - Manuals, guies, etc.2. Gestió ambiental - Manuals, guies, etc.658.14:504

BIBLIOTECA DE CATALUNYA. DADES CIP:

Manual d’aspectes econòmics, del pas de la PIME a la PIME sostenibleManuals d’ecogestió, 21

© Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambient i Habitatgehttp://mediambient.gencat.net

Coordinació tècnica:Iñaki Gili Jauregui (Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient, sa)

Primera edició: novembre 2004Tiratge: 600 exemplars

Compaginació i impressió: ALTÉS arts gràfiques, s. l.

Per a qualsevol informació addicional, poseu-vos en contacte amb:Centre per a l’Empresa i el Medi Ambientc/ París, 184, 3a planta - 08036 Barcelona - Tel. 93 415 11 12 - Fax 93 237 02 86E-mail: [email protected] - http://www.cema-sa.org

Aquesta publicació ha estat feta amb paper offset ecològic de 110 gi les cobertes en cartolina ecològica mat de 240 g.

DL: B. 49.004-2004ISBN: 84-393-6648-5

Sumari

Pròleg ........................................................................................................................................................................... 7

Presentació ............................................................................................................................................................... 9

1. Política d’empresa, gestió del coneixement i gestió sostenible .................................................. 11Introducció ............................................................................................................................................... 11

1.1. Política, objectius, estratègies, gestió d’empresa i sostenibilitat .................................... 111.2. Les aportacions de la gestió del coneixement a la direcció de les empreses ........... 201.3. El medi i la sostenibilitat com a elements de la gestió del coneixement ...................... 221.4. Estudi de l’oportunitat d’incorporar la variable ambiental a la política general de

l’empresa. Costos i guanys ............................................................................................................. 27

2. El procés d’incorporació de la sostenibilitat a la política de l’empresa ................................... 35Introducció ............................................................................................................................................... 35

2.1. Raons i dificultats a considerar per a la proposta de mediambientalitzar l’empresa.Costos i guanys .................................................................................................................................... 37

2.2. La declaració del compromís mediambiental .......................................................................... 472.3. La realització sistemàtica del punt de partença ambiental de l’empresa. On som? 512.4. Incorporació de valors ambientals al procés de selecció d’inversions: una necessitat 572.5. Dos instruments contrastats: la balança de materials i l’anàlisi del cicle de vida del

producte .................................................................................................................................................... 59

3. Criteris ambientals i mesures financeres dels projectes. L’anàlisi econòmica mediam-biental .................................................................................................................................................................... 62

Introducció ............................................................................................................................................... 623.1. Els models decisionals. Com simplifiquen la complexitat d’un projecte? ................... 63

3.1.1. Magnituds descriptives d’un projecte .......................................................................... 673.1.2. Criteris ........................................................................................................................................ 69

3.2. Impactes ambientals a les mesures de rendibilitat de projectes ..................................... 713.3. Formulació de mesures alternatives i/o complementàries ................................................. 743.4. La classificació dels projectes de l’empresa per referència al vector ambiental

considerat ................................................................................................................................................ 80

4. Passem comptes, de balanç a balanç, passant pel resultat comptable ................................. 83Introducció ............................................................................................................................................... 83

4.1. El control de les decisions i dels projectes. Mesures ........................................................... 844.1.1. Control ........................................................................................................................................ 844.1.2. L’empresa: un cistell de projectes .................................................................................. 85

4.2. La comptabilitat financera: eina de control de l’empresa ................................................... 864.2.1. Els principis comptables i el medi ambient ................................................................ 894.2.2. Resolució de l’ICAC reconeixement, valoració i informació dels aspectes

mediambientals en els comptes anuals de les empreses (BOE de 4 abril2002) ........................................................................................................................................... 90

4.2.3. L’apartat mediambiental de la memòria financera .................................................. 954.3. Responsabilitat Social Corporativa ............................................................................................... 97

4.3.1. La Memòria de Sostenibilitat ............................................................................................ 994.4. Indicadors i sistemes d’indicadors ............................................................................................... 102

4.4.1. Requisits d’un indicador ..................................................................................................... 1034.4.2. Sistemes d’indicadors ......................................................................................................... 104

4.5. La relació mancances/millores a l’àrea mediambiental. La cerca d’indicadors desíntesi ......................................................................................................................................................... 1104.5.1. Costos mediambientals ...................................................................................................... 1114.5.2. La comptabilitat mediambiental ...................................................................................... 112

4.6. Model de resultat mediambiental .................................................................................................. 114

5. L’aspecte global de la vessant mediambiental de l’activitat de l’empresa ............................. 120Introducció ............................................................................................................................................... 120

5.1. El plànol global: el desenvolupament sostenible un context per a l’empresa ........... 1205.2. Del plànol global a l’escala local: l’empresa i l’Agenda 21 ................................................. 123

5.2.1. Relació empresa i Agenda 21 .......................................................................................... 1235.2.2. Relació Agenda 21 i empresa .......................................................................................... 124

5.3. Del plànol local a la resposta individual ...................................................................................... 1265.4. El pla d’actuació: un qüestionari a nivell de síntesi i concreció del text ....................... 128

Annex 1: Qüestionari ............................................................................................................................................. 133

Annex 2: Mesures de rendibilitat de projectes. VAN, TRI i VFN ......................................................... 135

Bibliografia i pàgines web d’interès ................................................................................................................ 147

Pròleg

El Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient (CEMA), empresa del Departament de MediAmbient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, té com a objectiu impulsar que les indús-tries catalanes adoptin pràctiques i tecnologies que condueixin a la reducció en origen dels re-sidus i emissions contaminants que generin els seus processos productius.

D’altra banda, la Fundació Fòrum Ambiental persegueix crear una plataforma de diàleg icol·laboració permanent entre empreses, administracions i la resta de la societat, per tal d’as-solir un model de desenvolupament més sostenible que l’actual i, més concretament, es propo-sa com a objectiu, incorporar la cultura ambiental a la cultural empresarial i fomentar els princi-pis del desenvolupament sostenible com a part inherent de qualsevol pràctica empresarial.

Amb aquest punt de partida, no era difícil aconseguir que les dues organitzacions uníssimesforços per tal de fer possible que aquest llibre arribés a ser una realitat.

La idea inicial era clara i fàcil de poder ser expressada, volíem editar un llibre que, amb unllenguatge clar i un estil divulgatiu, presentés com es poden integrar les bones pràctiques am-bientals a la gestió del dia a dia de les empreses del nostre país. Però un objectiu clar no signifi-ca que tingui una execució senzilla, perquè no és gens fàcil conjuntar conceptes complexosque sovint són entesos, erròniament, com a contraposats i fer-ne un model que sigui entenedori pràctic alhora.

Aquest és el magnífic treball que han aconseguit fer els dos autors que es van responsabilit-zar de dur a terme l’obra, Marta Roca i Josep Maria Salas, dos economistes amb una llarga icontrastada experiència professional que han cobert, abastament, el repte que els hi havíemplantejat ambdues institucions, anant encara més enllà i passant de la simple divulgació a l’esti-mulació i provocació de nous coneixements.

La Marta Roca i el Josep Maria Salas pertanyen a, l’encara reduït, grup dels economistesque, amb convicció, constància i rigor, han anat construint tots aquells coneixements impres-cindibles per a incorporar una nova cultura empresarial als models actuals de gestió d’em-presa. La filosofia que subjau és clara: no podem seguir mantenint models de desenvolupa-ment que no integrin plenament els impactes ambientals i socials que la pròpia activitatempresarial provoquen. La dificultat està en com s’ha d’aplicar aquesta filosofia, com s’inte-gren les noves variables de forma coherent amb el model econòmic que tenim establert i sen-se que provoquem un trencament o generem unes desigualtats territorials en un món d’eco-nomia global.

7

El llibre que tinc el goig de prologar n’és bona mostra de tota aquesta feina feta, un llibreque fa un repàs a totes les funcions clau de la gestió empresarial des de la perspectiva i de lasostenibilitat.

El “Manual d’aspectes econòmics, del pas de la PIME a la PIME sostenible” pot ser llegit iutilitzat de diferents maneres, seguint l’ordre dels capítols on se’ns fa una acurada introducció atots els aspectes que cal considerar per a integrar els elements ambientals a les pràctiquesambientals, des de la visió general sobre les polítiques d’empresa que ens presenten al primercapítol, en el que integren també els nous aspectes de gestió del coneixement i de la sostenibi-litat, a com s’han d’introduir les variables mediambientals a la política d’empresa que ens pre-senten al segon capítol; les mesures financeres i l’anàlisi econòmica mediambiental del capítoltercer o la concreció de totes aquestes polítiques en els balanços i comptes de resultats.

Finalment, els autors tanquen el cercle amb un capítol dedicat a l’aspecte global de la ves-sant mediambiental de l’activitat de l’empresa, un espai que reserven a un aspecte cada copmés important per a la vida de qualsevol organització: la seva integració al territori.

També és un llibre que es pot usar com a manual, un llibre de consulta que val la pena tenir-lo a prop, perquè no sols introdueix els temes sinó que ens dóna solucions. Solucions que nosón senzilles, però que els autors aconsegueixen presentar amb claredat.

Des de la Fundació Fòrum Ambiental i el Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient, tenim lasatisfacció d’haver assolit l’objectiu que ens proposàvem i estem convençuts de que es potconvertir en una bona eina de treball per les PIMES i tots aquells gestors compromesos amb elmón actual i amb l’esdevenir de les generacions futures.

Carles MendietaDirector de la Fundació Fòrum Ambiental

8

Presentació

El nou escenari que es presenta per a les empreses catalanes comporta una feina d’adapta-ció contínua. Això implica per a les empreses innovar per a incorporar els avenços tecnològics irepensar processos per a ser més competitives, però aquest nou escenari comporta també do-nar resposta a una demanda social innegable: la de ser respectuoses amb el medi ambient.

Aquesta resposta s’ha de basar en una reflexió intensa sobre la situació ambiental de l’em-presa i en una voluntat decidida per canviar aquesta situació des de l’òptica de la sostenibilitat.

Les polítiques econòmiques del darrer terç del segle XX van ser concebudes en un entorn decreixement ubicat en un marc on la variable ambiental no hi tenia cabuda o constituïa un factorexogen amb un límit supeditat al desenvolupament tecnològic. Però avui dia el model ha canviat,i això no respon a un fet puntual o a una encertada decisió pressa, tot el contrari s’ha arribat aun punt d’inflexió en la tendència de creixement. Actualment, el terme sostenible acompanya alterme creixent, és el canvi de paradigma en el comportament d’estats i països. Ja ningú és ca-paç d’afirmar que l’empresa podrà seguir funcionant amb els antics esquemes vigents.

L’empresa, i en especial les PIME, tenen el repte d’enfrontar-se a una competència creixent,estimulada pels avenços en comunicacions i medis de transport alhora que constaten com elsseus clients i consumidors augmenten les exigències de qualitat i progressiva conscienciacióambiental i social dels seus productes i actuacions. Les empreses catalanes amb visió de futur,amb sensibilitat social, capacitat de modernització i adaptació als nous temps s’estan adonantde la necessitat d’incorporar els criteris ambientals als dissenys i als processos d’elaboraciódels productes i a la seva estratègia de gestió.

El procés de sostenibilitat constitueix el pas següent a la presa de consciència del factormediambiental. Així en primera instància, deixem de veure el medi ambient com a receptor dedeixalles a absorbir, i subministrador de matèries i energia i l’entenem com un bé escàs, un fac-tor, que cal gestionar amb cura i eficiència per passar a considerar l’acció de govern de l’em-presa com a integració dels factors ambientals, econòmics i socials.

Aquest manual, que continua la sèrie de manuals d’ecogestió, vol presentar i posar a l’a-bast de les empreses un recull de reflexions i de criteris per a facilitar i afavorir la seva gestiómediambiental no només a curt sinó que especialment a llarg termini. En definitiva, volem con-tribuir a difondre els principis de la sostenibilitat a les PIME.

Armand Vilaplana i MasnouConseller-Delegat del Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient

9

Introducció

Constitueix l’eix central d’aquest capítol les implicacions en la definició de polítiques a l’empre-sa derivades de l’aparició del desenvolupament sostenible com a element, cada cop més deter-minant, del context de l’empresa.

En primer lloc es concreten les variacions en el comportament de les empreses derivadesde la inclusió de sostenibilitat en missions, objectius i estratègies.

Conèixer és un repte i una necessitat per donar resposta adequada. Les implicacions en elconeixement i la seva gestió motivades per l’àrea mediambiental en tant que part de la sosteni-bilitat, és l’objecte dels epígrafs dos i tres.

Davant del canvi que suposa la consideració de temes mediambientals i les responsabilitatsque se’n deriven, l’empresa pot adoptar dues actituds: proactiva i reactiva. Formen part deldarrer epígraf d’aquest capítol les característiques i comportaments determinants d’ambduesactituds. També hi figura un qüestionari per clarificar la conveniència d’introduir sostenibilitat enla vessant empresarial.

La lectura d’aquest capítol dóna peu a deixar de plantejar-se el “convé?” Per interrogar-sesobre el “com?” que és l’objecte del segon capítol.

1.1. Política, objectius, estratègies, gestió d’empresa i sostenibilitat

Múltiples i diverses han estat les formes d’explicar el funcionament d’una empresa. Hom potcoincidir que l’empresa és un ens que decideix, que pren decisions que afecten a la societatque acull aquesta empresa. Sempre decidir és optar, en definitiva escollir i, per tant renunciar aallò no escollit.

El comportament de l’empresa no és sinó la suma de decisions que aquesta pren, observa-des en una dimensió temporal suficientment àmplia. La forma d’entendre aquests comporta-ments va associada als objectius de la persona que els estudia. Però convindrem en dos fetsque expliquen la majoria de comportaments:

11

1 Política d’empresa, gestió delconeixement i gestió sostenible

a) L’empresa tendeix a crear valor amb el seu comportament. Si més no, un valor econò-mic reconegut pel mercat qui aprecia els seus productes a un preu “de mercat” que hade permetre a l’empresa la seva continuïtat.

b) L’empresa està a l’aguait de noves oportunitats de mercat i resulta sensible al canvi decomportament d’aquest i, no poques vegades, participa en la modificació d’hàbits de com-portament del mateix mercat.

Diferents forces fan que aquest concepte de mercat, millor diríem mercats, tinguin un com-portament canviant al llarg del temps; evolucionin. A nivell d’exemple, el model de Porter (estra-tègia competitiva) és un referent validat.

Forces que mouen la competència en un sector industrial. Michael E. Porter

Aquest esquema es dinamitza per mitjà de diferents elements que actuen com a condicio-nants de tots els actors de l’esquema. Per exemple: certs factors demogràfics, la rapidesa delcreixement tecnològic, l’avenç en matèria de salut... són diverses forces que incideixen al com-portament dels agents socials amb qui es relaciona, directament o indirecta, l’empresa.

No podem oblidar la incidència de la política econòmica desenvolupada per estats i agrupa-cions de països en la dinàmica empresarial, posem per cas els efectes d’una moneda europea, elcreixement d’un mercat energètic liberalitzat, la unificació d’infrastructures (cel únic) entre d’altres.

12

COMPETIDORSPOTENCIALS

PROVEÏDORS COMPRADORS

SUBSTITUTS

Competidors en elsector industrial

Rivalitat entre competidors existents

Amenaçanoves entrades

Poder negociadorde clients

Poder negociadorde clients

Amenaça deproductes oserveis substitutius

La difusió de coneixements ha comportat per a l’empresa la capacitat de relacionar-se,pràcticament, amb tot el món. El fenomen dit de la globalització n’és una mostra. Entenem pereconomia global una economia on les activitats estratègiques dominants funcionen com a unaunitat a nivell planetari, a temps real. També és una economia en base a la informació (coneixe-ment) on l’augment de la productivitat no depèn únicament de l’augment quantitatiu dels fac-tors de producció sinó de l’aplicació de coneixements i informacions en la gestió, producció idistribució tant de processos com de productes.

El mecanisme d’adaptació de l’empresa es detecta a través del seu propi procés d’actua-ció: planifica, executa i controla. Decideix quines accions portar a terme en un futur més omenys llunyà, les realitza d’acord amb la tecnologia i l’estructura de l’empresa, i periòdicament,revisa els resultats de la seva actuació amb els resultats previstos. Fa el seguiment i control.

Fàcilment podem interpretar una anella temporal de la decisió. Planificació-execució-segui-ment-control. De forma que, aquesta última funció, en faci modificar la decisió inicial o prendrenoves decisions.

No és del cas fer una classificació de les decisions que es prenen en una empresa (segonsimportància, repetició, repercussió...). Convenim que les decisions no són una manifestació aï-llada, tot el contrari responen a un interès comú, estan organitzades. En certa manera, en diremque formen part d’una estratègia que alhora ha estat objecte de decisió.

Les diferents estratègies tenen sentit com a medis per assolir uns objectius, uns valors de-terminats de variables que la direcció de l’empresa considera adequats. Els objectius són plu-rals i diversos, hom pot parlar d’objectius d’imatge, de rendibilitat, de formació... entre d’altres.L’elecció d’aquests també ha estat una decisió presa per l’òrgan competent de l’empresa.

13

Observa

Detecta fites

Detecta alternatives

Modelitza i ordenaTria i renuncia

Implementa

Monitoritza i controla

La seqüència d’aquests objectius ens posa de manifest la política que segueix l’empresa,posem per cas una política de lideratge, de seguiment, d’innovació constant...

Una política s’entén com la forma d’arribar a desenvolupar la finalitat de l’existència de l’em-presa, la noció que d’ella en tenen els socis sovint manifestada en dos documents públics: lafinalitat de l’empresa (missió) i el codi de comportament.

La finalitat de l’empresa és la manifestació de la seva raó de ser, l’expressió del seu nucli denegoci i la forma que caracteritza tota activitat. Sovint entesa com la missió que té l’empresaper referència a la seva activitat. Convé no confondre amb el terme visió de l’empresa, que estàenfocat a una anàlisi de la percepció que aquesta té de la situació de les variables del context oentorn en que s’ubica i posiciona l’empresa.

Ordenadament, de més genèric a més concret, tenim:• Visió del món on s’ubica l’empresa.• Finalitats de l’empresa: què pretén aportar.• Política: com ho pensa fer? Amb quin estil?• Objectius: què es proposa fer?• Estratègies: determina quines accions possibiliten assolir els objectius.• Gestió: com portar a terme les accions de forma eficient.

Òbviament tot aquest procés estructurat no és una bombolla aïllada de l’exterior. Tot el con-trari, està en contacte amb la societat que envolta l’empresa, que es modifica, modifica com-portaments i condiciona la validesa i efectivitat de les accions de l’empresa.

14

Finalitats

Política

Objectius

Estratègies

Gestió

pla

execució

controlobservació

eennttoorrnn

La resposta de l’empresa als canvis de l’entorn no és altra que estudiar les implicacionsque això li comporta a la seva finalitat, política, objectius i estratègies. Podem anticipar que lasostenibilitat és un factor que ha fet i fa modificar la visió que té l’empresa i alhora fa qüestionarles seves finalitats. Una de les forces més actives de l’evolució de l’entorn han estat les políti-ques econòmiques endegades per estats i organismes plurinacionals.

Les polítiques econòmiques del darrer terç del segle XX han estat concebudes en un entornde creixement ubicat en un marc on la variable mediambiental no hi tenia cabuda o constituïaun factor exogen amb un límit supeditat al desenvolupament tecnològic. Així s’han vist exem-ples de situacions amb malbaratament de recursos tan freqüents que s’ha desfermat la sensa-ció de viure en una cultura de l’excés, almenys en bona part del món occidental. (Podem con-sultar el document de l’Agència Europea del Medi Ambient “Late lessons from early warnings:the precautionery principle 1896-2000”).

L’adopció de criteris majoritàriament econòmics en les polítiques governamentals ha repor-tat una situació on s’aprecien evidents problemes d’ajust que podem agrupar en tres catego-ries:

a) D’eficiència. Al no avaluar-se tots els components (falta l’ambiental), la valoració de pro-ductes i serveis condueix a un consum no mesurat de certs elements, en especial els norenovables.

b) D’equitat. La distribució de béns no guarda una proporcionalitat entre les diferents zonesdel planeta i, previsiblement, entre les diferents generacions. Són molts els estudis de larelació nord/sud. No té res d’estrany la recerca de mesures per recollir els impactes deri-vats d’aquesta política de concentració. Posem per cas la mesura “petjada ecològica”com a intent d’evidenciar quantitativament la inconsistència del model de creixementasimètric. Estem en una situació socialment insostenible per la proximitat al punt de ruptura de lestensions socials creades per la desigualtat creixent entre països.

c) La conscienciació que el model de creixement ha de contemplar variables de qualitat.Créixer sense mesura pot esdevenir un fenomen de pèrdua de qualitat de vida. L’emissióactual de substàncies excedeix la capacitat d’assimilació, de càrrega, del sistema físicdel planeta.

Entre els agents socials —ens decisoris de l’entorn— els governs, sindicats, consumidors...,hom destaca un canvi de percepció del tema mediambiental que posa de manifest tres aspec-tes significatius:

a) Guanya pes la noció de “tocar sostre” en la capacitat de drenatge del sistema ambiental(físic).

b) És present la consciència d’arribar a límits perillosos en la formulació de pautes de com-portament d’hàbits quotidians (alimentació, mobilitat...).

c) Les preocupacions ambientals de grans impactes socials i ambientals deixen de ser peraccidents de diferent tipologia per passar a ser conseqüències de comportaments habi-tuals d’ens socials (entre ells, l’empresa).

15

En aquest context, l’empresa i, en especial les petites i mitjanes empreses, tenen el repted’enfrontar-se a una competència creixent, estimulada pels avenços en comunicacions i medisde transport alhora que constaten com els seus clients i consumidors augmenten les exigèn-cies de qualitat i progressiva conscienciació ambiental i social del seus productes i actuacions.Heus aquí el repte a l’inici del segle XXI.

El sentiment d’urgència pren entitat. En tot cas, el terme sostenibilitat acompanya al terme creixement per qualificar el canvi de

paradigma en el comportament d’estats i països. Fóra estrany interpretar que l’empresa podràseguir funcionant amb els mateixos esquemes vigents els anys 90 en aquest nou escenari depolítica econòmica sostenible.

Aquest canvi de model no és un fet puntual, una decisió a prendre i... problema solucionat.Tot el contrari, malgrat la necessitat d’un punt d’inflexió en la tendència de creixement, es tractad’una acció continuada, una cerca permanent i renovada del comportament sostenible.

Es tracta de fer camí vers una situació sostenible que incorpori els nous coneixements quel’estudi, la recerca ambiental aportaran, sens dubte, en els propers anys.

El procés de sostenibilitat constitueix el pas següent a la presa de consciència del factormediambiental. Així, en una primera instància, deixem de veure el medi ambient com a receptorde deixalles a absorbir, i subministrador de matèries i energia i l’entenem com un bé escàs, unfactor que cal gestionar amb cura i eficiència per passar a considerar l’acció de govern com aintegració dels factors ambientals, econòmics i socials en les finalitats i polítiques dels agentssocials.

Hom coincideix en senyalar la primera fita d’aquest procés a l’informe Brundlant en 1987 ino és fins el 92 on cristal·litza el terme desenvolupament sostenible en la Cimera de Rio, des-prés la conferència de Rio+5, (1997) el cinquè i sisè Programa d’Acció de la Unió Europearecullen el compromís de formular estratègies de desenvolupament sostenible per a la Cimerade Rio+10 (2002).

Ara estem en una situació on el medi ja no és un factor aïllat a considerar. “Desenvolupament sostenible” ratifica la interdependència de tres vectors: econòmic, social

i ambiental. Tres vectors que cal considerar simultàniament i de forma integrada. També a l’ac-tuació de l’empresa.

Diferents treballs, bàsicament de política econòmica i mediambiental, han donat peu al’existència del grup de “principis” que inspiren aquest concepte de sostenibilitat i que repro-duïm tot seguit:

16

Principis del desenvolupament sostenible

1. Medi ambient: la capacitat física “conductora” del medi ambient imposa límits a moltes activitats humanes isignifica que hem de reduir el nostre consum de recursos. Hem de viure entre ells per deixar el planeta alsnostres descendents amb la capacitat de mantenir indemne la vida humana.

2. Futuritat: tenim un deure moral d’evitar comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer lesseves necessitats.

3. Qualitat de vida: el benestar humà té unes dimensions socials, culturals, morals i espirituals, així com mate-rials.

4. Equitat: la riquesa, les oportunitats i les responsabilitats s’han de compartir justament entre els països i els di-ferents grups socials de cada país, amb un èmfasi especial en les necessitats i els drets dels pobres i els mar-ginats.

5. Principi de precaució: si dubtem dels efectes ambientals de qualsevol acte o avenç, hem d’aplicar aquestprincipi i actuar amb prudència.

6. Pensament holístic: per resoldre un problema de sostenibilitat complex cal que tots els factors que afecten elproblema s’integrin a la solució.

(Podeu consultar-los a: www.gencat.es)

El terme sostenibilitat no és un terme estàtic, tancat. Tot el contrari, es tracta d’un termerelativament nou i profusament utilitzat. És un concepte objecte de forces investigacions en elseu desenvolupament i implicacions en diferents àrees de coneixement. Això fa suposar que, amesura que avancin aquestes recerques, el terme sostenibilitat s’enriquirà tot modificant-se elseu abast.

Remarquem el caràcter de procés associat al terme. Sostenibilitat és un estadi sempremillorable atès que l’equilibri entre els sectors econòmic, social i ambiental s’obté renunciant apotenciar al màxim els tres vectors, fet motivat per l’observació de la incompatibilitat entre elsmàxims de cada sector. Posem per cas un creixement màxim del sector econòmic podria com-portar un esgotament de recursos físics que faria inviable el creixement dels altres vectors iàdhuc el propi creixement econòmic.

Parlarem, doncs, de nivells de sostenibilitat, relativitzats a zones, països i situacions de for-ma semblant a com ho fem en nivells de creixement. Aquesta inconcreció actual del terme verecolzada, en part, per les poques experiències contrastades existents. El procés iniciat derecerca aportarà nous coneixements a incorporar a nivells concrets de sostenibilitat.

A nivell d’exemple cal notar com els avenços tecnològics, informàtics i de comunicació,permeten l’estudi de temes geogràfics i climàtics d’una perspectiva gairebé insòlita poc tempsenrere. Perspectiva que afavoreix el desplegament de nous conceptes i la relectura de no pocsconceptes existents.

La riquesa de medis en l’estudi del servei meteorològic era una quimera a mitjans del seglepassat. L’evolució del servei meteorològic, la capacitat de modelització, la predicció millorada i lacomunicació de les dades gairebé en temps real (www.inm.es/web/infmet/satel/meteose.html,

17

www.inm.es/wwc/html/dinfmet/metgenj.html) i a l’abast de tots els ciutadans (això sí, connec-tats a internet) és una realitat. No és gens estrany l’aplicació de tècniques, cada cop més sofis-ticades, de prevenció de problemes climàtics propis de la ribera mediterrània i la possibilitatcreixent de disposar de mesures precises del comportament del factor físic del nostre planeta.

Fer compatible el creixement econòmic, de bracet amb la tecnologia i la comunicació, ambel respecte i la protecció del medi ambient, buscant l’equilibri a una qualitat de vida digna equi-tativa i solidària constitueix, avui, el repte del procés de sostenibilitat.

I, en aquesta guia per a l’acció, l’empresa hi té un paper destacat.La sostenibilitat suposa integració, la qual cosa comporta aplicar a la pràctica un canvi radi-

cal en la forma tradicional de procedir, a fi de reformular les estratègies econòmiques sota unaperspectiva més oberta, tant en la dimensió temporal que es considera, com pels agents i elsinteressos que es persegueixen.

Un creixement sostenible, requereix uns canvis ambiciosos, que produeixin fluxos comer-cials de capitals i tecnologies que siguin més equitatius i estiguin millor sincronitzats amb elsimperatius mediambientals. Però la tasca més important és trobar els medis per aconseguir lespressions convenients per assolir un procés real així com desenvolupar un sentiment d’urgènciade la posada en marxa cap aquest procés de desenvolupament sostenible.

En un model de creixement sostenible es manté l’objectiu econòmic d’assignació eficientdels recursos i si bé no és possible deixar-ho tot en mans del càlcul econòmic, també és certque no podem prescindir d’ell. El medi té un valor tot i no tenir preu de mercat.

Tres són els objectius bàsics que hom pot assignar a la política econòmica amb l’encàrrecde gestionar el mediambient amb eficiència:

1. Optimitzar una escala d’utilització de recursos conseqüent amb les capacitats de rege-neració ecològica.

2. Una justa distribució dels recursos i l’assignació de recursos econòmicament eficient.3. La consideració social en criteris d’ètica i equitat.

Hom constata que l’assignació eficient amb inclusió de factors ambientals i socials no po-drà fer-se a través dels mecanismes de mercat llevat que es pugui disposar d’una internalitza-ció de costos socials i ambientals als valors que utilitzen els mercats i les empreses.

Neix una força adreçada a les empreses per tal que internalitzin i considerin els costos am-bientals i socials en les seves decisions i també a les informacions que se’n facin d’ells. Enaquest sentit situem la Recomendación de la Comisión de 30 de maig de 2001 relativa al reco-neixement, la mesura i la publicació de les qüestions mediambientals als comptes i els informesanuals de les empreses (DOCE L156/33).

L’assignació eficient per part del mercat requereix la internalització de tots els costos deproducció, ús i abandonament dels productes, incloent-hi els costos socials i mediambientals,així com també els ingressos i beneficis que se’n derivin.

Superat el lema “qui contamina paga” on una lectura possible era: posem preu per conta-minar, paguem i... problema resolt. La noció de responsabilitat mediambiental va més enllà.Amb un clar objectiu de potenciar accions de prevenció per sobre de les accions de reparació,

18

que tot i tenir la seva importància, l’efecte ambiental és clarament favorable a les accions deprevenció. La normativa de responsabilitat mediambiental és un clar exponent d’aquesta línia.

Identifiquem una altra força de pressió per a què l’empresa consideri, i molt, les seves rela-cions amb el medi ambient.

La necessitat de créixer per arribar a situacions de plena ocupació obre un nou front fentreferència al dilema de mantenir el creixement o minvar el creixement per motius ambientals.Heus ací la pregunta: la menor generació d’ocupació serà inferior a l’ocupació generada perl’activitat empresarial derivada del nou vector mediambiental?

Un nou encàrrec a l’empresa: fer possible l’ocupació en medi ambient.La inclusió de paràmetres ambientals fa néixer noves necessitats de persones i productes

de forma tal que podem parlar, en termes econòmics, d’un sector ambiental. En la mesura queles empreses i organitzacions incorporin variables ambientals als seus projectes, el sector seràdemandant d’ocupació. En aquesta línia no és estrany l’existència de polítiques i estímuls perpart de l’Administració per afavorir i incrementar els ingressos i oportunitats de treball que esderiven de la protecció del medi ambient.

Hem posat de manifest que la sostenibilitat comporta fer compatible el desenvolupament econò-mic, el desenvolupament social i la protecció del medi ambient, buscant l’equilibri; aquest és un delsreptes fonamentals de l’encetat segle XXI. L’empresa no és aliena al repte. També constitueix unesforç per les empreses d’aquest segle trobar l’estratègia idònia, que generi valor afegit a l’integrar elmedi ambient en la presa de decisions; la qual cosa de forma gràfica hem recollit al següent quadre:

19

Finalitats Convé posicionar-se i decidir

Líder proactiu/ reactiu a normes

Rendible/ rendible i sostenible

Actuar i certificar

Sistema de gestió mediambiental

Inclusió criteris ambientalsMesures ambientalsControl mediambientalComptes mediambientals

Política

Objectius

Estratègies

Gestió

pla

execució

controlobservació

Canvi modelcreixement

Canvi legislatiuComportamentconsumidors

clients

Fruit d’aquesta reflexió se’ns planteja la necessitat d’incloure la variable sostenibilitat a totsnivells, de dalt a baix, des de la finalitat (missió) fins a la gestió quotidiana de l’empresa.

Això ens porta a un objectiu global: “incloure sostenibilitat” com a eix del comportament del’empresa. Sovint desemboca en la necessitat d’un sistema, sistema de gestió mediambiental(SGA) de forma que permeti gestionar aquesta sostenibilitat.

Situar l’objectiu “incloure sostenibilitat” és una decisió que competeix al més alt nivell del’empresa atès que es deriva d’una nova visió del món i de la missió de l’empresa i implica atots els estaments que la formen.

Entenem que no es tracta d’una visió que comporti una política addicional que s’ha deseguir sinó tot el contrari, implica considerar un factor —la sostenibilitat— a totes les polítiquesexistents i als nous projectes.

Algú pot entendre aquesta situació com a reformulació de l’empresa en clau mediambien-tal. No és que l’empresa deixi de tenir objectius econòmics per assumir uns objectius mediam-bientals. Aquests no són incompatibles entre ells. D’això es tracta: seleccionar amb criteriseconòmics aquells que tinguin un vector ambiental favorable i també incloure variables econò-miques al tractar les opcions mediambientals preses per l’empresa.

L’empresa esdevé protagonista en aquesta cerca de sostenibilitat. Tots podem constatarcom l’empresa posseeix la capacitat d’exercir influència en les seves interaccions amb la res-ta d’agents que composen el mercat i, d’altra banda, està obligada a introduir criteris am-bientals i socials per tal de millorar la seva competitivitat per referència a les altres empresescompetidores.

1.2. Les aportacions de la gestió del coneixement a la direcció de les empreses

La gestió del coneixement no es tracta d’una moda, més o menys transcendent, constitueixuna reflexió sobre un factor prou conegut per l’empresari: el coneixement de les persones i lesorganitzacions. Sense persones no és possible portar a terme els millors projectes i aquestespersones decideixen en funció de les informacions que disposen convenientment elaborades iadaptades a les polítiques i estratègies de l’empresa.

La gestió del coneixement posa l’èmfasi en la distinció entre informació i coneixement, es-tudia la forma de convertir informació en coneixement aplicable. Estem en un món on la infor-mació és més que abundant la qual cosa dóna més importància al procés de transformarinformació en coneixement.

L’acció humana i dinàmica de la creació de coneixement es pot interpretar entre, altres,com a una activitat econòmica. Podem parlar de producció de coneixement, de la perspectivaque fem del coneixement com a recurs econòmic.

El coneixement és un recurs utilitzat cada dia pels agents econòmics per prendre tot tipusde decisions de producció, de consum o d’inversió. La producció del coneixement s’incorporaal conjunt de l’actuació de l’empresa. Cal senyalar que el coneixement serà rellevant en la me-

20

sura que es manifesti en l’activitat econòmica de l’empresa, així el coneixement esdevé un re-curs més del procés d’activitat empresarial.

Podem considerar l’anàlisi econòmica del coneixement com a recurs de progressiva impor-tància i no limitat als aspectes de producció i comercialització; el coneixement ha esdevingutuna mercaderia objecte de transacció econòmica i aquests coneixements són difícilment repro-duïbles, posem per cas:

• Capacitats, habilitats, talent o destresa que incorpora la força del treball a l’activitat eco-nòmica.

• El coneixement dels agents econòmics sobre la producció.• El coneixement dels treballadors i de l’empresa que d’ells té el mercat.• Les capacitats d’interacció social per a conèixer amb profunditat les característiques d’una

activitat econòmica.

Aquest enfocament té una clara repercussió en la forma d’estudi i avaluació del valor delcapital humà de l’empresa.

El canvi en la perspectiva del coneixement s’acompanya de canvis en la forma de comuni-cació on l’impacte de les TICs (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) és notori en unadoble vessant:

1. Eina de producció de coneixement. Intervé en la millora de processos, l’adequació de lademanda, la desmaterialització de l’economia, i també pot afavorir el desdoblament en-tre creixement econòmic i degradació ambiental.

2. Eina per a la presa de decisions. Les TICs permeten disposar de molta més informació,analitzar-la de diferents òptiques, incloure models de càlcul complexos, i tot això ambuna gran facilitat de comunicació acompanyada de celeritat que permet la informació entemps real. Això proporciona noves capacitats a l’empresa per garantir una presa dedecisions amb més coneixement dels factors mediambientals.

Així identifiquem coneixements que ajuden a competir en el mercat i que, fins ara, no erenvalorats. Tenen valor per si mateixos i tenen valor per a l’empresa a la vegada que generenmés valor econòmic en els projectes de l’empresa.

L’empresa disposa d’aquestes informacions que esdevenen coneixements. Com les mesu-ra i gestiona són dues qüestions amb pluralitat de respostes. Respostes que van de la simpleignorància, tant en la mesura com en l’estimació del valor, fins a comportaments on l’actiu mésvaluós de l’empresa el constitueixen, precisament, aquests coneixements i, per extensió, lespersones destres en aquests coneixements.

El tracte econòmic sovint es reflexa en els comptes que subministra el sistema compta-ble de l’empresa, tant a nivell intern com extern. En aquest àmbit, el concepte “coneixe-ment” esdevé un “actiu intangible” que s’entén com a valor que l’empresa té i no ha estatobjecte d’adquisició (llavors tindria un valor comptable equivalent al desemborsament fet perl’adquisició). Podem dir que aquest intangible, sovint conegut com a capital intel·lectual, és

21

el resultat d’incorporar les informacions i el coneixement de les activitats productives de l’or-ganització i comprèn aquells coneixements explícits que generen valor econòmic per les em-preses.

Els actius intangibles han estat font d’avantatges competitives, en terminologia del modelde Porter, qualitat que els fa uns actius valuosos, poc transferibles al mercat i de certa dificultaten la seva imitació per part de competidors.

1.3. El medi i la sostenibilitat com a elements de la gestió del coneixement

El tracte que la comptabilitat dóna als intangibles constitueix un reflex del tracte que hom dónaals elements de medi ambient i constitueix un referent clar: no incorporar-los als models comp-tables. El comptable addueix un seguit de raons:

a) La major part dels usuaris i alguns analistes dels comptes anuals no tenen formació sufi-cient per interpretar correctament aquests valors. La comptabilitat deixa de ser clara.

b) No existeix un model rigorós d’avaluació i la manca d’experiències no permet contras-tar-ne. No té incidència als principis comptables vigents.

c) Manca de preparació dels programes informàtics per extreure i desenvolupar aquestvalor.

d) La necessitat de preservar el valor mantenint la confidencialitat per evitar que els com-petidors disposin d’informació que posi en perill la permanència de l’empresa.

Certament existeix una forta correlació entre els dos temes: coneixement i medi ambientpel que fa referència al tracte que reben de l’analista financer. No és per casualitat la sem-blança del comportament que té l’empresa davant els efectes mediambientals que produei-xen els seus productes i processos amb el tracte donat a la gestió del coneixement. Aquestés un coneixement, un valor, que adquireix una importància creixent per a l’empresa en lamesura que ho és per a la resta de ciutadans i agents econòmics. Si més no, podem estarsegurs que un impacte ambiental derivat de l’actuació de l’empresa no implica únicament lavessant de coneixement del valor que fa malbé el medi. També malmet i deteriora la imatge ireputació de l’empresa així com el seu prestigi. Al nostre parer, té importància suficient comper mesurar-se i gestionar-se.

El coneixement que l’empresa “estàndard” del darrer terç del segle XX podia tenir de lesrelacions de la seva activitat amb el factor ambiental la simbolitzarem en aquest quadrat queestà inserit en el cercle de coneixements ambientals.

22

Deixa fora del coneixement quatre parts:

Figura —a—

A Desconeixement dels impactes del procés de producció al medi.B Desconeixement dels impactes de l’ús d’energia i factors no renovables.C Desconeixement dels residus. D Desconeixement dels beneficis d’una actitud sostenible.

El camí per a la sostenibilitat comporta per a l’empresa un millor coneixement de les quatreetapes anteriors i la progressiva implementació a funcions, accions, plans i sistemes de comu-nicació i control fins arribar a la situació descrita a la figura —b— on el coneixement dels factorsambientals és integrat

Figura —b—

23

funcions

plans accions

projectes

A

B C

D

funcions

plans accions

projectes

Ara les arestes tenen un significat diferent per recollir una actitud de l’empresa més enllà del’àmbit de producció i venda. Fem referència a les arestes (I), (II), (III) i (IV) que corresponen a unàmbit de responsabilitat ambiental més diluïda.

Figura —c—

Aquestes arestes corresponen a temes prou importants com són:I) Impactes ambientals en la utilització del producte fabricat i venut per l’empresa.II) Impactes derivats de la reutilització d’envasos de producte final.III) Impactes derivats de la reutilització del producte.IV) Impactes derivats de la substitució del producte (al final de les seves reutilitzacions).

És a dir, quan el producte es converteix en deixalla i aquesta en rebuig.

L’estadi del coneixement dels impactes de l’empresa i del cicle de vida dels seus productesens permeten fer un primer càlcul per avaluar la generació de valor:

D >< (A+B+C)

Quins són els valors del desconeixement del medi i que per lògica conèixer-los podrà esde-venir una font de nou valor per a l’empresa executant aquestes decisions que milloren el dife-rencial D-(A+B+C).

En funció del grau de responsabilitat que l’empresa entengui, o vingui obligada a assumir,aquest càlcul esdevindrà més complex, de més abast a l’incorporar les variables de tot el ciclede vida del producte:

D >< (A+B+C) +/- (I+II+III+IV)

Expressió on els valors dels conceptes representats en romans són el resultant de compa-rar els impactes favorables i els impactes desfavorables que corresponen a cadascuna de lesàrees de coneixement anteriorment descrites.

24

funcions

plans accions

projectes

Empresa sostenible

I II

IVIII

Val a dir que, en el camí vers la sostenibilitat, aquesta forma de fer (que no és altra que in-ternalitzar els costos ambientals i també els ingressos que se’n derivin) passa per diferents eta-pes que, de més a menys agressives, són:

a) Càlcul econòmic sense consideracions ambientals. No hi farem comentaris.b) Càlcul on es consideren els impactes derivats del procés de producció i elaboració del

producte o servei.S’entén com a qüestió a minimitzar i s’actua al finalitzar el procés (final de canonada).

c) En posicions més avançades la minimització i reutilització es contemplen al procésde producció emprant les millors pràctiques. Es contempla la possibilitat de rectifi-car el procés de producció per adequar-lo a les variables ambientals (redissenyar elprocés).

d) En avançada (primera línia) on prima l’estudi del producte que és observat en tota laseva vida, útil i inútil, per incloure en el disseny del producte i del procés els elementsque fan els impactes menys agressius i/o beneficiosos (ecodisseny).

S’ha fet famós el nomenat diamant de sostenibilitat o eco-compàs com a presentació gràfi-ca d’aquestes sis variables i la seva evolució.

1. Intensitat de materials.2. Intensitat ús de l’energia.3. Recursos en el transport.4. Residus, vessaments.5. Durabilitat del servei.6. Contingut de substàncies tòxiques.

El quadre de valors on l’empresa podrà analitzar els seus progressos en la cerca de soste-niblitat pot reproduir-se al mateix gràfic emprant aquestes set variables:

1. Compliment i anticipació a normatives.2. Utilització de millors pràctiques.3. Rendibilitat i generació de valor econòmic.4. Introducció de costos i guanys ambientals als càlculs econòmics de projectes.5. Eco disseny dels productes.6. Formació i comunicació ambiental.7. Mesures de prevenció.

Aquesta presentació té en compte que el canvi de comportament no té perquè ser homo-geni ni constant al llarg del temps. Uns períodes s’avança en el vector millors pràctiques i en elsegüent període el canvi és per l’ecodisseny dels productes. Aquesta és la utilitat del gràficesmentat. El seu estudi al llarg del temps permet veure l’orientació de les directrius, les políti-ques de l’empresa.

25

Aquesta expressió gràfica guanya en operativitat al considerar la sèrie de dos exercicis his-tòrics (any 1 i any 2) i el tercer previsional (any 3).

26

posició any 1

posició any 3

posició any 2

compliment

millorspràctiques

rendibilitat

costos ambientalseco-disseny

comunicació

prevenció

compliment

millorspràctiques

rendibilitat


comunicació

prevenció

compliment

millorspràctiques

rendibilitat


any 1 any 2 any 3

comunicació

prevenció

compliment

millorspràctiques

rendibilitat


comunicació

prevenció

1.4. Estudi de l’oportunitat d’incorporar la variable ambiental a la política general de l’empresa. Costos i guanys

Hem identificat dues línies de raonament, dues forces que ens condueixen a la necessitat dedisposar d’una empresa sostenible, és a dir una empresa on la sostenibilitat hi sigui present atots nivells. Conèixer les implicacions d’un entorn diferent és un valor a tenir en compte en laformulació d’objectius i fites de l’empresa. Una lectura d’interès d’aquest canvi d’entorn pro-porciona a l’emprenedor pistes i idees de negoci, l’oportunitat d’assumir una posició de liderat-ge o conquerir una posició important. La sostenibilitat esdevé un factor desencadenant d’aques-ta posició.

Per avaluar la conveniència d’aquesta decisió transcendental (introduir criteris de sostenibi-litat) que difícilment pot tenir una marxa enrere és menester avaluar avantatges i costos. Repas-sem els arguments més rellevants.

Certa és l’existència d’una preocupació creixent en la política econòmica per assumir crite-ris i objectius sostenibles i també és constatable que, en aquest esforç, es tendeix a forçar devalent l’actitud de les empreses per implicar-les en les polítiques de creixement i comportamentsostenible. El quadre adjunt recull unes frases del VI Programa que il·lustren aquesta evoluciód’on esmentarem, a nivell d’exemple, la recomanació d’incloure el respecte mediambiental enels contractes de subministraments a l’Administració Pública. Podem entreveure un efecte allauen la cerca d’aquesta qualitat si s’implementa de forma vigorosa al nostre país.

27

Empresasostenible

Responsabilitat mediambiental

Oportunitat de mercat

Adaptació canvi d’entorn

VI Programa

... Las empresas tienen que aumentar su rendimiento ecológico, en otras palabras, producir un volumen igual osuperior de productos utilizando menos recursos y generando menos residuos, y los modelos de consumo tie-nen que hacerse más sostenibles. ... (p. 3)

... se avanzará más en la aplicación de la legislación de medio ambiente en los Estados miembros. Se intensifi-cará y profundizará la integración del medio ambiente en las políticas económicas y sociales que ejercen presio-nes medioambientales.

... 2.3. Incitar al mercado a actuar a favor del medio ambiente

Hasta la fecha, la estrategia aplicada en relación con las empresas ha estado centrada fundamentalmente enestablecer normas y metas y en velar por que se cumplieran. (p 15)

... Es posible orientar la demanda de mercados y consumidores hacia productos y servicios que, desde el puntode vista ecológico, son mejores que sus competidores, con información y educación, así como incluyendo en elprecio de los productos los costes medioambientales reales, en la medida de lo posible. De esta manera se ani-mará a las empresas a responder con iniciativas de gestión e innovación que estimulen el crecimiento, la rentabi-lidad, la competitividad y la creación de empleo. Así, también, se permitirá a los consumidores adoptar estilos devida más ecológicos y tomar decisiones con conocimiento de causa. ... (p. 16).

Acciones:

– Fomentar una aplicación más amplia del sistema comunitario de gestión y auditoría medioambientales (EMAS)y, además, elaborar medidas para aumentar el porcentaje de empresas que publican informes rigurosos y veri-ficados por auditores independientes en los que se presentan sus resultados en materia de desarrollo sosteni-ble y de rendimiento ecológico.

... Promover la introducción de la dimensión ambiental en los contratos de compra, con orientaciones, y evaluarese aspecto en los contratos de las instituciones comunitarias, para dar ejemplo. (p. 19.)

... Contribución a una mejor información al consumidor respecto a los procesos y productos en lo que se refierea sus efectos sobre medio ambiente, para lo cual se requiere:

– fomentar el empleo de etiquetas ecológicas que permitan a los consumidores comparar el comportamientoambiental de productos del mismo tipo;

– fomentar el empleo de declaraciones fiables de las propias empresas sobre comportamiento ambiental y evitarlas declaraciones engañosas;

– fomentar la aplicación de criterios ecológicos en la adjudicación de contratos, sin perjuicio del respeto por lasnormas comunitarias sobre mercado interior y competencia, aportando orientaciones sobre mejores prácticasy empezando con una revisión de la adjudicación de contratos con criterios ecológicos en las institucionescomunitarias...

Conèixer l’abast de la responsabilitat mediambiental que determini el legislador i la possibili-tat de reduir el risc amb cobertures externes afecta directament a l’empresa com a centre deriscs. El factor “risc ambiental”, com no podria ser d’altra manera, ja està considerat en la políti-

28

ca de l’empresa, però de la lectura anterior podem entreveure una ampliació del concepteactual de risc ambiental per a l’empresa i la corresponent assignació de responsabilitats quecomporten. Dit d’altra manera, creix la importància dels efectes del risc ambiental amb implica-cions que arriben a l’àmbit financer com:

a) Augment de les possibles contingències mediambientals. Comporta més dotacions i/ocostos d’assegurances per cobrir aquestes àrees més àmplies de risc.

b) Envelliment tecnològic accelerat per causes ambientals que fan reduir la vida útil d’ins-tal·lacions i equipaments per sota de la vida tècnica quan s’inclou l’efecte ambiental.Efecte traduït en més dotacions d’amortització i, per tant, més costos.

c) Necessitat de noves mesures correctores d’impactes. Més inversions.

Totes elles tenen una implicació indirecta al compte de resultats. Esdevé una bona pràcticarefer la informació financera per “etiquetar” convenientment aquests conceptes i fer aflorar lamagnitud de costos ambientals de forma independent.1

La responsabilitat reconeguda legalment pels danys provocats a la natura és una condiciónecessària per aconseguir que els agents econòmics assumeixin les repercussions negativesque es poden derivar de les seves pràctiques i activitats respecte el medi ambient. Aquestaposició del legislador pretén emfatitzar l’aspecte preventiu del tracte amb factors ambientals toti que els costos de prevenció són més difícils de determinar i quantificar.

Conèixer els costos de prevenció i els possibles costos de restitució per dany i contrapo-sar-los amb la posició de risc ambiental de l’empresa no és únicament un exercici ambiental.Sovint aquest interrogant planeja en les auditories financeres doncs la seva exclusió del resultatde l’empresa pot comportar una descapitalització i posar en perill la gestió continuada (un delsprincipis comptables, el compliment del qual revisa l’auditor de comptes).

El canvi de context ofereix oportunitats a l’empresa. Un desenvolupament empresarial sos-tenible impulsa factors de creació de valors que impliquen una millora de la gestió interna iexterna de l’empresa de bracet amb una reducció de costos tant a nivell econòmic com am-biental. Per citar-ne només tres esmentem:

a) Proporciona una nova imatge que impulsa un canvi de cultura i de mentalitat que reper-cuteix a tots els nivells de l’empresa i és percebuda (també difosa) per clients i agentssocials.

b) Esdevé una política que afavoreix una relació més harmoniosa amb treballadors, clients iproveïdors, entitats financeres i administracions.

c) Impulsa millores tecnològiques que contemplen una millor utilització de recursos.

El fet de disposar de normes per a la sostenibilitat suposa un motor per a la innovació iimbueix a les persones implicades en l’empresa a una participació creativa detectant noves

29

1 El lector pot consultar el capítol 4 d’aquest manual que desenvolupa aquesta problemàtica. També el docu-ment núm. 13 d’AECA “Contabilidad de gestión medioambiental”.

oportunitats de millora. L’adopció de millores ambientals sovint s’ha plantejat com a una ex-tensió de les pràctiques de l’empresa en matèria de control de qualitat. Sens dubte. Si l’em-presa ha reeixit en l’adopció i aplicació de tècniques de qualitat i prevenció d’accidentabilitats,també està capacitada per abordar el repte d’incorporar variables sostenibles amb un èxitsemblant.

Quan l’empresa introdueix polítiques de millora contínua en la qualitat i costos del procésde producció, avaluar la conveniència d’invertir en termes de prevenció ambiental en lloc delimitar-se a respondre en termes de reparació quan el dany ja està produït constitueix un pasmés en la reducció de costos i l’accés a nivells de qualitat superior. Així podem entendre unapolítica de sostenibilitat a tots els nivells com una extensió del programa de qualitat, tot i queaquesta depassa l’àmbit intern de producció de l’empresa.

La consideració de variables en clau de sostenibilitat implica la integració de les preocupa-cions mediambientals en la resta de polítiques de l’empresa la qual cosa comporta el desplega-ment d’un grup d’indicadors per a mesurar i expressar el comportament de l’empresa enaquesta faceta de forma semblant al requeriment de més informacions per a la gestió del conei-xement i/o de la qualitat.

Una millora del rendiment mediambiental no està renyida amb el creixement de l’empresa,talment pot afirmar-se el contrari, l’objectiu “factor cuatro” té una arrel econòmica prou clara:produir el doble consumint la meitat. La mesura d’aquest esforç per produir un volum igual osuperior de productes emprant menys recursos i generant menys residus ens porta a cercarnous coneixements, noves mesures sovint conegudes com d’ecoeficiència per avaluar el camífet en el procés de cerca de sostenibilitat de l’empresa. Obtenir aquestes informacions és tot unrepte per al sistema informatiu de l’empresa.

Hem vist fins ara uns trets de l’entorn que, en la seva evolució pressionen l’empresa perincloure sostenibilitat en el seu comportament i com això pot esdevenir una font de competitivi-tat. Arriba l’hora de qüestionar-nos respecte la implicació que té per a la nostra empresa enconcret. Constitueix un exercici d’avaluació de costos i avantatges i el farem en base a la pre-sentació d’un qüestionari on presentem diferents elements per incidir en la reflexió del lectorinteressat, per després avaluar el grau d’importància que li confereix.

30

El qüestionari és aquest:

Qüestionari CONVÉ?Nivell d’afectació

poc molt1. L’empresa coneix les normatives mediambientals que li són d’aplicació a

processos i productes. 0 1 2 3 4 5

2. L’empresa compleix totes les normatives mediambientals que li són d’aplicació a processos i productes. 0 1 2 3 4 5

3. L’empresa rep queixes del comportament ambiental del procés de producciói/o ús dels productes. 0 1 2 3 4 5

4. L’activitat de l’empresa depèn de contractes amb Administracions Públiques. 0 1 2 3 4 5

5. Els productes de l’empresa tenen efectes mediambientals severs. 0 1 2 3 4 5

6. L’activitat de l’empresa ha tingut accidents amb implicacions ambientalssignificatives. 0 1 2 3 4 5

7. Les disposicions legals limiten les possibilitats tècniques de l’explotació. 0 1 2 3 4 5

8. L’explotació produeix considerables quantitats de residus. 0 1 2 3 4 5

9. L’explotació utilitza i produeix residus perillosos. 0 1 2 3 4 5

10. El procés de producció té efectes mediambientals severs. 0 1 2 3 4 5

11. El procés de producció depèn significativament de recursos naturals. 0 1 2 3 4 5

12. L’empresa pot garantir la màxima reutilització dels seus residus. 0 1 2 3 4 5

13. El procés de producció segueix esquemes de millora de qualitat. 0 1 2 3 4 5

14. Existeix una cobertura suficient per a reparació de danys en casd’accidentabilitat ambiental. 0 1 2 3 4 5

15. Ven a empreses amb certificació ambiental de forma significativa. 0 1 2 3 4 5

Avaluarem amb el següent criteri:

poc (0): no constitueix cap problema per a l’empresa, es disposen dels recursos per fer front al tema.molt (10): constitueix un factor de risc per a la supervivència de l’empresa a mig termini, és poc estudiat o ambrecursos insuficients.

31

32

Tot i que ho tractarem amb més profunditat al segon capítol, ara podem recomanar unestudi seriós del comportament ambiental de l’empresa cas que la puntuació total superi els 30punts. Sens dubte, el coneixement que l’empresa obtindrà li facilitarà la reducció de risc i decostos superant el cost per obtenir la informació.

Les polítiques de desenvolupament sostenible comporten per a l’empresa un canvi de l’es-cenari on actua implicant un seguit de conseqüències com:

• Transformació de l’estructura de competitivitat al moment que inclou nous elements a l’es-tructura de costos (els ambientals i socials).

• Modifica les demandes de clients i proveïdors del mateix moment en que introdueix nouscriteris d’avaluació. Fa més sensibles a clients i proveïdors respecte a comportamentsambientals.

• Impulsa la modificació de sistemes de producció i innovacions tecnològiques que con-templin la reducció de contaminants i l’estalvi de recursos, en especial els no renovables.

• La internalització d’aquests costos per part de les empreses ofereix oportunitats noves denegoci i constitueix un repte en termes de competitivitat.

Parlem de les actituds davant la situació de canvi. Considerem dues posicions extremesque nomenem proactiva i reactiva, respectivament.

A grans trets es diferencien per qui pren la iniciativa d’incloure la sostenibilitat com a eixde l’actuació de l’empresa. L’actitud proactiva atorga a l’empresa aquesta iniciativa, mentreque l’actitud reactiva concebeix la inclusió com a resposta a imposicions del legislador. Veieu-ne el procés i les implicacions esquematitzades al gràfic següent:

Empresasostenible

Compliment

Avantatges decompetitivitat

Anàlisi de riscs

Millora de costos

L’actitud proactiva va un pas més enllà de l’aplicació de normatives, assumeix, al més altnivell la decisió de considerar el procés de sostenibilitat a tots nivells.

El màxim òrgan gestor defineix les línies de la política ambiental i les dóna a conèixer per-què l’empresa les integri a nivell d’objectius i estratègies..., en definitiva, de totes les accionsgestionades amb criteris econòmics, tècnics, socials i ambientals. D’aquesta integració de va-lors segur que se’n deriven nous projectes i/o remodelacions dels projectes existents, que es-devenen actuacions de l’empresa de les quals es coneixen els resultats i es controla la sevaadequació per comparació amb els objectius prèviament assignats, a través de les funcions deseguiment i control pròpies de tota activitat empresarial.

Aquesta inclusió de sostenibilitat es fa a un ritme pautat per l’empresa i segueix l’ordre lògicd’àmbit més general al camp més concret i aquest procés és governat per l’equip directiu quipautarà el temps i la cadència de les actuacions. (Cerca d’informació, formació de tècnics, qua-lificació dels treballadors...).

Aquest procés no està exempt de dificultats, el coneixement i aplicació de noves conside-racions, l’estudi del cicle de vida del producte, la integració de polítiques específiques amb sos-tenibilitat podrà conduir a situacions on no siguin complementàries sinó contradictòries i caldràoptar. Aquest procés requereix un temps suficient i unes inversions en intangibles i en coneixe-ment que poden esdevenir significatives.

En sentit contrari, el govern d’aquest procés no existeix en la posició de l’actitud reactiva.No consideren el tema ambiental fins que s’hi veuen obligats per normativa, fins que existeix ies doten de medis per fer-la complir no es considera el tema.

33

Gestió Projectes

Control

Accions

Resultats

Estratègies

Objectius

Política

pprroo aaccttiiuu

rree--aaccttiiuu

Política d’empresa i gestió sostenible

pprroo aaccttiiuu // rree--aaccttiiuu

L’actitud reactiva entén els problemes de sostenibilitat com a problema tècnic, la direcciós’involucra només en decisions pressupostàries i en situacions d’emergència, sovint a conse-qüència d’accidents amb impactes ambientals, on l’aspecte ambiental i de sostenibilitat deixade ser un efecte col·lateral per esdevenir un problema.

Renunciar a portar la iniciativa i deixar-la en mans del legislador no garanteix dos aspectesde certa importància com són:

a) No és segur que l’empresa disposi del temps suficient per a implementar les condicionsestablertes. Possiblement també tindrà dificultat en aconseguir els recursos suficients.

b) No hi ha cap garantia que l’acció reactiva permeti seguir l’esquema lògic exposat, dedirecció general a tota activitat. És més que possible que la modificació legal afecti acondicions, estratègies o accions sense connexió amb les polítiques. Dit d’altra manera,l’afectació no té perquè seguir una lògica d’empresa amb el consegüent augment dedificultat per part de l’empresa d’actitud reactiva.

Si la consideració temporal de les dues actituds no és raó suficient podem avaluar el des-emborsament d’aquestes magnituds:

P: Pèrdua d’ingressos i costos necessaris per adequar la normativa en el moment que esprodueixi, incloent-hi el cost de restitució si l’acció prové d’un fet accidental.

C: Cost d’actuació preventiva. Inclou els costos de definició, d’implementació de polítiquesde prevenció en el sentit ampli, (mesures per evitar el fet, mesures per reduir l’impacte,mesures per actuar i reparar l’impacte).

G: Cost que suposa a un competidor arribar al nostre nivell de qualitat i significació en ter-mes de sostenibilitat. Inclou l’efecte d’imatge de la nostra empresa i la repercussió d’a-questa a la nostra xifra de negocis.

La diferència entre els valors “P” i “C” recullen l’efecte d’anticipació a normes característicde l’empresa amb actituds proactives.

La diferència entre els valors “G” i “C” quantifica l’efecte de l’avantatge competitiva respec-te els nostres competidors.

De ben segur que la lectura d’aquest capítol suggereix la necessitat d’incorporar la variablesostenibilitat per millorar la capacitat de l’empresa de generar valor (també valor econòmic).Possiblement la decisió a prendre per l’empresa sigui: quan s’ha de començar aquest procés?Ens ajuda la percepció d’urgència en els temes de responsabilitat ambiental i la comoditat deconduir nosaltres el procés. Cal donar una resposta clara: comencem.

La preocupació següent és: com fer-ho? D’això se n’ocupa el següent capítol.

34

Introducció

La societat modifica les pautes de referència en la seva actuació i es proposa conduir el seucomportament en línia a un desenvolupament sostenible. El comportament de l’empresa es veuafectat per aquest canvi en la direcció del creixement.

En termes generals, desenvolupament sostenible s’entén com la forma d’actuar d’una gene-ració de forma que no comprometi l’actuació de les generacions futures. Expressió de difícil con-creció a nivells més operatius. Per a la política econòmica implica la consideració de tres aspectes:econòmic, social i ambiental, mútuament interaccionats en igualtat de condicions. Per a la granempresa, de pes important en la configuració de polítiques econòmiques implica una quàdrupleintegració: actuació econòmica, actuació social i actuació mediambiental amb un comportamentètic i responsable davant els diferents col·lectius socials, interlocutors socials o stakeholders.

Aquest comportament ètic pren cos en la manifestació de dos extrems: 1) L’atenció que l’empresa posa en explicar el seu comportament. Es valoren els temes

d’imatge i la formació d’opinió del comportament de l’empresa. Val a dir que hom potconstatar una estreta relació dels temes d’imatge i opinió amb l’evolució de la cotitzacióde l’empresa.

2) L’evolució d’organitzacions empresarials i centres de recerca en l’elaboració de codis devalors, d’ètica empresarial i codis de bon comportament. Posem per cas el codi de governper a l’empresa sostenible elaborat per IESE, Fundación Entorno i Pricewaterhouse-coopers. (www. forempresasostenible.org).

Aquest codi es presenta com a contribució a la Carta de la Terra (Johannesburg 2002)per fomentar un marc europeu per a la responsabilitat social de les empreses. És a dir,respon a diferents pressions de la societat, de l’entorn de la gran empresa tot i la sevavoluntat d’orientació a “totes les empreses espanyoles incloses les filials d’empresesmultinacionals sigui quin sigui el seu sector, mida o circumstància.”

És ben cert que, per a moltes empreses, això és una fita al final d’un llarg camí on la ves-sant ambiental forma part de l’estratègia de l’empresa a llarg termini. Aquesta llunyania contras-

35

2 El procés d’incorporacióde la sostenibilitat

a la política de l’empresa

ta amb la immediatesa dels efectes de les interseccions d’aquestes àrees temàtiques: respon-sabilitat social corporativa, equitat, ecoeficiència, seguretat.

a) La consideració d’elements ambientals i econòmics dóna pas a elements i instrumentsd’ecoeficiència. Hem sentit parlar del “factor 4” (produir el doble consumint la meitat derecursos), l’anàlisi del cicle de vida del producte i la desmaterialització del producte entred’altres aspectes d’ecoeficiència.

b) La consideració d’elements econòmics i socials ens porta a termes de desenvolupa-ment, equitat i distribució de riquesa, generació d’ocupació, qualitat laboral, etc.

c) La consideració d’elements socials i ambientals comporta estudis de seguretat, tantd’ocupació com d’accidentalitat en procés, en ús de productes i en temes de salut i qua-litat de vida.

d) La consideració de temes ètics i socials ens porta temes de responsabilitat social corpo-rativa, de les empreses, comunicació d’actuacions, formació d’opinió, informació de com-portaments (i d’accidents)... etc.

36

ecoeficiència

equitat

seguretat

ètic

social

ambiental

econòmic

ds

responsabilitatsocial

Sense perdre de vista les interaccions amb les altres vessants, aquest capítol es centra enles interaccions amb les variables ambientals i d’una forma sensible en el comportament d’em-presa en un marc d’ecoeficiència fàcilment assumibles per l’empresa de petita dimensió.

2.1. Raons i dificultats a considerar per a la proposta demediambientalitzar l’empresa. Costos i guanys

Hem vist al capítol primer com l’evolució de l’entorn convergeix en una pressió a l’empresa (detota mida) per a modificar l’actitud, diguem-ne convencional, per mirar d’aprofitar l’empentainnovadora de l’empresari en el camí d’una societat en vies de creixement sostenible. En defini-tiva, l’èxit empresarial també es mesura en una faceta ambiental sense que això minori la ne-cessitat d’una acció econòmica sòlida. Amb tot s’orienta a fites de creixent responsabilitat.

L’anàlisi dels canvis marquen les roderes del camí seguit i orienta la resposta de l’empresa.A les darreries del segle XX la conjunció de les Tecnologies d’Informació i Comunicació (TIC) i elsentit de la globalització, entre d’altres, han fet possible tres canvis d’interès en la projecció delcamí a recórrer:

a) Millora de la rapidesa i abast de les activitats relacionades amb l’empresa i de forma es-pecial amb les relacions empresa i medi. Emergeixen noves formes de comunicació iorganització dels líders d’opinió, la comunicació és global i transparent i amb predominiclar de la imatge. Les crisis derivades d’accidents ambientals emergeixen de forma im-mediata. Es presenten crisis de confiança i credibilitat.

b) Creix l’eficàcia jurídica al disposar de normes més perfeccionades i de compliment enzones geogràfiques de més extensió. Es plantegen temes nous com l’extensió de la res-ponsabilitat a la cadena de proveïment (riu amunt) i a comportament de distribuïdors iclients en la utilització del producte i envasos (riu avall).

c) Augmenta la petició d’informació respecte del comportament ambiental del producte,composició i afectació al medi físic i també, cada cop amb més intensitat, la forma deproducció i les implicacions ambientals del procés de producció i distribució del produc-te i ja sabem que no informar deixa oberta la porta (o portal d’internet) per tal que altresinformin per tu.

L’actuació que s’espera de l’empresa és més complexa. Prenen cos els conceptes de reuti-lització, revalorització i reducció en origen (desmaterialització), les tres R, que reverteixen enuna reenginyeria de l’activitat de l’empresa. En el cas dels envasos, la pressió feta, ha compor-tat el desenvolupament i aplicació de diferents normes UNE en un doble intent: harmonitzar laidentificació i terminologia de la descripció de l’activitat empresarial i, en segon lloc, però nogensmenys important, establir un mecanisme de defensa que permeti a l’empresa explicar queel seu comportament és correcte i que compleix les normes. L’ús i necessitat de la certificacióneix amb força.

37

L’activitat productiva de l’empresa es veu modificada amb la inclusió del tractament d’enva-sos i embalatges (E+E) i de residus industrials (RI). Adquireixen importància els termes: revalorit-zació, reciclatge, limitació en contingut de metalls pesants i substàncies nocives, sistema d’infor-mació, marcatge i etiquetat, desmaterialització en E+E i sistemes de gestió de residus i envasos.

Fases d’intervenció en la vida del producte dins de l’empresa.

Cal tenir present que la vessant de responsabilitat sobre els envasos recau en l’empresa.L’empresa és responsable dels envasos i embalatges que posa al mercat acompanyant alsseus productes. Ni en el cas que no en sigui productora (empresa comercial importadora)s’allibera d’aquesta responsabilitat. I si tot això passa amb els envasos… què succeirà amb elproducte?

Deixem a banda les consideracions de caire generalista, amb les que podem coincidir i deben segur argumentar amb nous elements, per passar a una anàlisi més concreta i propera.

Més propera en dos termes: percepció i singularitat. De percepció en el sentit que si bé l’aspecte de les accions mediambientals és descrit en

termes de creixement, d’estratègia i de futur, en definitiva, un problema a llarg termini que so-vint s’ofega per accions de resposta immediata, hem de ser conscients que el futur començaara per a tots.

On sóc jo? I on són els meus competidors actuals? Preguntes que no poques vegades es-tan a l’origen del procés de cerca de sostenibilitat.

De singularitat. Tot el tema de sostenibilitat i respecte ambiental està molt bé a les empre-ses de caràcter global i de gran influència però, per què jo? Què hi fa l’empresa de petita di-mensió amb la sostenibilitat?

38

Prevenció per reducció

Disseny per a reutilitzar

Ús

Recuperació de residus

mercat de matèries

recuperació materialrecuperació orgànica

reutilitzar

revaloritzar

reciclatge

recuperació energia

metalls pesantsno renovablesperillosos/nocius

reducció materialitzacióreducció defectuosos (millor qualitat)

No cal dir que la posició dels autors contempla una implicació gran de la petita empresacom a medi vehicular d’una estratègia de desenvolupament sostenible però també, n’estemconvençuts, d’una supervivència a mig i possiblement curt termini de la pròpia empresa de pe-tita dimensió.

Per evitar una contrastació empírica amb el cost que això pot suposar (la desaparició del’empresa) fem ús d’un bloc de quatre arguments que motiven l’interès per adoptar valorsde sostenibilitat en la petita empresa. (L’ordre en la seva exposició no implica ordre d’im-portància).

a) La responsabilitat per dany (ambiental) és proporcional al dany proporcionat i no a lamida de l’empresa. La mida tampoc té la consideració d’atenuant.

b) L’inici, a casa nostra, d’empreses que valoren la sostenibilitat és un fet contrastable.S’ha arribat a la confecció i difusió d’un “codi de govern per a l’empresa sostenible”.Hom pot pensar que aquestes empreses pioneres no voldran ser les úniques en as-solir els costos (i guanys) que comporta. El procés que s’endevina vindrà, guardamoltes semblances amb el camí seguit en el control de qualitat (estàndard de com-pra verda).

c) Si analitzem el procés de sostenibilitat que una empresa pugui iniciar; ben aviat es posade relleu i ben evident que el camí a seguir passa, inevitablement, per estendre el com-pliment de variables de sostenibilitat a la cadena de subministraments (riu amunt) i tam-bé a empreses del cicle del producte, és a dir: distribuïdors, manteniment, usuaris, recu-peradors... (riu avall).

Què en pensen d’aquest tema els meus clients? d) L’Administració per proximitat a temes que li són propis, per exemple ordenació del ter-

ritori, va per davant del gruix d’empreses en la definició, estudi i elaboració d’accionsorientades a la sostenibilitat (Agendes 21, Plans d’actuació…).

El seu comportament i influència és doble. D’una part com emissors de normes i d’unaaltra com a receptor (client) de productes i serveis.

Com evoluciona el nombre de punts reconeguts al comportament mediambiental del’empresa en el reconeixement d’aquesta com a subministrador habilitat en projectes i/oadministracions públiques?

Sens dubte és un tema a seguir i un bon indicador del creixement de percepció am-biental per part de la societat.

Les respostes a aquestes preguntes ens porten a parlar dels impactes financers de la ves-sant ambiental. Com no podria ser d’altra manera en la interrelació dels aspectes que confluei-xen en la sostenibilitat: econòmic, ambiental, social i ètic.

Centrem-nos en la part ambiental. La seva influència no és qüestionable, si més no, en unaperspectiva reactiva. La influència admet diferents graus de percepció per part de l’empresa o delsector manifestant-se un creixent grau d’interès pel tema ambiental en paral·lel a l’evolucióde l’estratègia econòmica tant d’administracions com d’empreses.

39

El sector turístic és emblemàtic d’aquesta evolució. Hem passat d’un període d’ignorànciadel factor ambiental a considerar-lo factor estratègic en la política de l’empresa.

Fixem-nos. El factor ambiental era inexistent als anys 60 on el creixement (nombre de turis-tes) era el paràmetre estrella i quasi únic. Dècades després es considera el medi com a un ele-ment limitatiu del creixement (no s’hi cap) així, l’impacte ambiental és vist com restricció de lapolítica de l’empresa i de l’administració (problemes de demandes puntuals d’aigua, qualitatplatges, vies d’accés...) Tan l’empresa com les administracions consideren aquesta situació enles seves polítiques. El cas paradigmàtic de Calvià impulsant la planificació en clau de sosteni-bilitat (Agenda 21) és un clar exemple.

L’empresa turística respon de forma proactiva, integra el medi en el seu producte; ven me-di, turisme rural, turisme verd.

Neixen empreses a l’empara d’aquesta inquietud de la societat. I el sector turístic no és uncas aïllat.

L’evolució en el comportament dóna peu a establir quatre etapes considerant dos factors:temps i grau d’interiorització a l’empresa de magnituds ambientals. Les etapes són:

a) Sentir la noció de medi com a límit a observar en les activitats.b) Component a observar a nivell tàctic, implicat en la producció (generació d’emissions,

efluents...).c) Component de l’activitat i/o producte (associar factors ambientals al producte o servei

que es comercialitza).d) Factor estratègic de l’empresa (s’integra a totes les polítiques de l’empresa).

40

ecoeficiènciaequitat

seguretat

ètic

social

ambiental

econòmic

responsabilitatsocial

ds

41

Sovint, a la base o inici d’aquesta línia ascendent d’implicació a l’empresa es troba unaccident, una situació de crisi on el factor ambiental, el sistema físic, exposa els seus límitsde forma evident. Neix la pregunta: cal esperar a l’accident per endegar el procés d’implica-ció ambiental?

Com pot evidenciar-se fàcilment, no totes les empreses han actuat en la mateixa línia ni enla mateixa intensitat. Les respostes de l’empresa a l’evolució admeten dues tipificacions extre-mes: anticipativa (proactiva) i defensiva (reactiva).

L’actitud defensiva tendeix a assumir una vessant de més ingredients de cost tot confiantque la resta de competidors tindrà el mateix impacte i així traslladar l’augment de cost al pro-ducte. Pressionat per normatives, actua per reduir impacte i realitza inversions per arribar a ni-vells de compliment. Actua de forma parcial i sempre supeditat a la idoneïtat en el seu cas de lanormativa que tendeix a tenir una visió més global. També observem que en més d’un cas, nodisposem d’una norma que orienti els problemes amb el medi.

Actitud defensiva

Caire Percepció del problema Resultat

Fonamenta l’actuació en el • Actua amb el resultat de l’activitat • Noves inversionscompliment legislatiu • Tecnologia de final de canonada • Costos d’arribar a nivell

d’exigència• Recuperació de danys • Reducció de marges comercials

• Reducció de risc per sanció

grau

integració

factor estratègic

temps

component producte

element tàctic

límit a observar

X

42

Tanmateix l’actitud pot ser ben diferent; l’empresa pot tenir una predisposició d’anticipació,de prevenció, de superar els mínims legals tot preveient normatives més estrictes i més avança-des tecnològicament. Pot entendre l’oportunitat de construir una barrera, un diferencial estratè-gic que li permeti millorar el seu comportament econòmic.

L’empresa que entén el factor ambiental com a font de diferenciació adopta mesures a fa-vor de la innovació, integra les consideracions ambientals en les seves posicions i polítiques.Actua amb les millors tecnologies de respecte ambiental, aconsegueix millor aprofitament derecursos i obté posicions de difícil mesura, intangibles, que reverteixen en magnituds econòmi-ques de forma indirecta. Ens referim a intangibles tals com imatge d’empresa sostenible, relacióen harmonia amb proveïdors i plantilla, millor comunicació, i implicació d’agents socials.

Actitud anticipativa

Caire Percepció del problema Resultat

Anticipació a impactes i problemes • A més d’actuar amb resultat, posa • Imatge de prestigi i respecte l’èmfasi en accions preventives ambiental

També a normes. Integra el medi • Estableix canals de comunicació • Avantatges competitivesambient a les polítiques de de les activitats ambientals • Accés a nous mercatsl’empresa • Aporta un canvi de cultura a tota • Millora tecnològica

l’empresa• Implica a tots els estaments • Costos de gestió ambiental

• Beneficis d’acció ambiental• Relació en harmonia amb

interlocutors socials

Sí. Cal que els empresaris introdueixin polítiques de millora contínua en l’actuació ambientala l’empresa, en lloc de limitar-se a respondre quan el dany ja s’ha produït. La necessitat d’inte-grar les qüestions ambientals en la gestió de l’empresa, exigeix que el medi ambient sigui con-siderat com a factor de producció o com a element a considerar en relació a l’impacte que potarribar a patir. El medi ambient entra a formar part integral de la planificació estratègica de l’em-presa, de l’estructura organitzativa i de les operacions empresarials.

La consideració anticipativa, pròpia de la forma proactiva, té una forta progressió. Cada copmés, augmenta considerablement el nombre d’empreses que han adoptat una política ambien-tal, la seva gestió, ISOS, EMAS i altres eines que indueixen a la integració amb altres sistemesde gestió, que permeten prendre decisions conjuntes, la posta en marxa, el seguiment dels flu-xos mediambientals, amb altres decisions relatives, com la reducció dels costos d’explotació ola millora dels nivells de seguretat i de qualitat de la producció.

Com actuar en termes d’anticipació?A l’inici cal encetar una reflexió que ens porti a avaluar la conveniència d’endegar un procés

que si bé no és fàcil, la marxa enrere és molt més laboriosa. Cal implicar-se en l’adopció de

compromisos, actuar en conseqüència i explicar el canvi d’actitud, els corresponents avenços iretrocessos als nostres interlocutors que, tot sigui dit, creixen en nombre i diversitat en la mesu-ra que creixen les dificultats de conèixer-los (veure capítol 4).

L’actitud d’anticipació porta a prendre decisions compromeses, les més destacades són:• Establir un codi ètic de responsabilitats ambientals de l’organització, compartides i acor-

dades de forma participativa.• Adopció de compromisos personals realistes, assumibles i possibles d’aconseguir.• Establiment de prioritats ambientals.• Establiment de sistemes de gestió ambiental integrat amb els altres sistemes de gestió

empresarials. Fixació d’indicadors de seguiment.• Establir pla de formació i conscienciació a tota l’empresa.• Introducció de sistemes d’informació, formació i col·laboració ambientals continus.• Millora contínua en la gestió ambiental.

Aquesta incrustació del medi en l’activitat diària de l’empresa no està exempta de dificultatson, en primer lloc, cal destacar la dificultat de decidir-se. El compromís mediambiental pot be-neficiar-se d’una demora, però un cop endegat, el procés és de difícil retorn. Quatre perills po-den abocar-nos al fracàs en el diagnòstic d’aquesta decisió. Convé tenir-los presents:

• Els interessos a curt termini poden prevaler respecte l’orientació a llarg termini.• No existeix una visió que percebeixi amb claredat les conseqüències de seguir portant a

terme pràctiques insostenibles.• La manca de possibilitats d’actuació derivada d’interessos particulars.• La dificultat d’abordar els problemes distributius i d’equitat.

La decisió a prendre s’esquematitza en el gràfic següent:

43

Situacióactual

Acord de Direcció General:iniciem

Identificar factors críticsPreparar revisió decisió.Identificació i seguimentindicadors de factors crítics

Endegar procés SGMsistema gestió mediambiental

Val la penamediambientalitzar?

SÍ

NO

L’empresari es planteja la necessitat d’iniciar el procés d’incorporació de variables mediam-bientals en la política de l’empresa, a tot nivell, en termes propers a l’expressió “mediambien-talitzar l’empresa”. Si el resultat de la decisió és negatiu, val la pena identificar els factors omotius que impulsen aquesta decisió preveient un replantejament del tema en un futur.També es correspon a una actitud assenyada identificar les variables que escapen al controlde l’empresa (variables de l’entorn) que han incidit en la decisió. Aquestes variables, un copidentificades s’associen a indicadors i s’estudia la implementació d’un sistema de seguimentd’aquests indicadors de forma que un canvi en els mateixos que pugués afectar a la decisiófos detectat i informat a l’empresari a temps oportú de refer la decisió estratègica en momentsposteriors.

Si l’empresari decideix actuar, l’inici és una decisió presa al nivell més alt de la jerarquia del’empresa. El procés de mediambientalització és un procés que implica a tota l’estructura i ésmenester un recolzament al més alt nivell de comandament.

La posada en pràctica d’aquest procés determina la implantació d’un sistema de gestiómediambiental que comentarem a l’epígraf següent. Arriba el moment de sospesar pros i con-tres d’aquesta decisió: iniciar el camí. A tal efecte, enumerarem els factors determinants a l’ac-titud de l’empresa i la repercussió en els comptes d’explotació econòmica si és del cas.

Explicitar aquesta relació és simplement això, posar en relació dues àrees però en cap cases pot entendre com la supeditació d’una a l’altra i, menys encara, la supeditació de l’ambientalal càlcul econòmic.

Les accions de mediambientalització que han portat a terme diferents empreses han acon-seguit impactes en diferents valors de l’empresa que agrupem en cinc grups:

1. Estalvi.2. Posició mercat i oportunitats de negoci.3. Qualitat producte.4. Seguretat.5. Imatge i altres intangibles.

Aquests valors es presenten ordenats de més a menys tangibles. L’estalvi té una incidènciaclara als comptes de resultats on és relativament fàcil establir una relació de causalitat acció/repercussió econòmica. Tot el contrari en temes d’imatge i altres intangibles on la repercussió,sigui de forma directa o indirecta, no és qüestionable. Això sí, són de més difícil quantificacióencara que no de menor importància. Per exemple, una imatge correcta pot afavorir una millorpenetració en mercat i consumidors (de fet una pèrdua d’imatge afecta a la xifra de negocis).Tant cert és com difícil d’establir la mesura en que aquesta imatge participa en la generació devalor de l’empresa.

44

45

Segueix una relació de més detall per tal que el lector pugui apreciar l’aplicabilitat a la sevasituació.

Impactes econòmics-financers de la gestió ambiental

Valors Accions Repercussió a comptes de resultats

Costos Guanys

Estalvi Reducció en origen. Menys consum matèries.Desmaterialització. Menys costos de gestió. Menys

volum de magatzem a finançar.

Reutilització Escurçament vida útil Menys consum.equips anteriors.

Minimització residu. Noves inversions en Menys costos de gestió residus.equipaments. Estalvi en consum.

Posició mercat i Reciclar per obtenir Costos de formació. Nous mercats.oportunitats de noves matèries. Nous ingressos.negoci.

Noves utilitats del Costos gestió ambiental. Menys cost de residus.rebuig. Menys consums.

Menys impactes (restitució).

Qualitat producte Noves tecnologies. Substitució de matèries. Accés a mercats més exigents.Augment de preus.Desenvolupament de novatecnologia.

Seguretat Canvi mentalitat de Disminució sinistralitat.tota l’organització. Reducció riscos en l’ús del producte.

Millor productivitat.Reducció de primes de risc.Reducció de tipus interès.Accés a fons de finançament ètics.

Imatge i altres Resistència als canvis. Millora d’imatge.intangibles Despeses de la Visió d’empresa a llarg termini.

comunicació Relació harmoniosa ambmediambiental. interlocutors socials.

El lector té la iniciativa.De ben segur seria bo poder donar resposta a aquests interrogants dins del procés deci-

sional:

46

NO SíEn total Plenamentdesacord d’acord

Per què no ara? No cal plantejar el tema, cal que es defineixi més endavant 0 1 2 3

Per què no fer una anàlisi de la situació ambiental de l’activitat de l’empresa i procedir a la seva gestió, amb el mateix tarannà d’eficàcia que caracteritza 0 1 2 3l’empresari?

Estem segurs que la consideració d’impactes ambientals no pot comportar una reducció dels costos actuals? 0 1 2 3

Estem segurs que la consideració d’impactes ambientals no pot comportar una reducció dels riscs que l’activitat actual té per a la supervivència financera 0 1 2 3a llarg termini?

Estem segurs que la consideració d’impactes ambientals no pot comportar una reducció de les responsabilitats actuals de l’equip directiu? 0 1 2 3

Estem segurs que la consideració d’impactes ambientals no pot comportar una nova font d’oportunitats de negocis? 0 1 2 3

La resposta a certes preguntes pot suposar un estudi de la situació actual en la nova pers-pectiva de gestió ambiental. Aquest coneixement forma part també del mecanisme d’implanta-ció d’un sistema de gestió mediambiental tal i com s’exposa al gràfic següent.

Situacióactual

Acord de Direcció General: iniciem

Identificar factors críticsPreparar revisió decisióIdentificació i seguimentIndicadors de factors crítics

Revisió inicial pre auditoriaDeclaració compromís mediambiental

Planificació mediambiental

ComunicacióMemòria ambiental

Auditoria i revisió

Implementació

Mesura i avaluació

Val la penamediambientalitzar?

SÍ

NO

En aquest esquema ampliat de la decisió “Convé?”, observem com la decisió afirmativacondueix a establir dos cercles de qualitat o de millora contínua que tenen el seu inici en la de-claració de compromís mediambiental de l’empresa (veure epígraf 2.2).

D’una banda aquesta declaració dóna pas a l’establiment d’una planificació mediambiental(definició de política ambiental, fixació d’objectius i elaboració de programes d’actuació) que s’im-plementa a tota l’organització i forma part de l’activitat diària de l’empresa, és mesurada a travésdels corresponents indicadors i s’avalua el grau de compliment (desviacions) respecte la planifica-ció inicial. Aquest procés és objecte de revisió i permet seguir la planificació del següent període.

També l’auditoria del sistema permet avaluar la comunicació de les dades a través de me-mòries mediambientals (després memòries de sostenibilitat) que s’adrecen a la societat pel seuconeixement. Serà bo que l’empresa conegui com és percebuda la seva actuació ambiental i, siés del cas, modifiqui la seva declaració del compromís mediambiental.

En la nostra opinió, la necessitat de gestionar les variables ambientals del procés d’activitatde l’empresa esdevé una qüestió de temps més que una qüestió de voluntat de l’empresa. Nopodem prescindir-ne d’aquesta gestió.

Passar de la pregunta “Convé?” a “Quan incorporar aspectes mediambientals i aspectessocials a la gestió empresarial?” és qüestió de temps i d’actitud (proactiva o reactiva). Convéconèixer les etapes que esperen aquest camí a la sostenibilitat on, ara, ens plantegen conside-rar variables mediambientals en la política empresarial. D’això se n’ocupa el següent epígraf.

2.2. La declaració del compromís mediambiental

La declaració del compromís mediambiental té una doble consideració: el resultat de l’estudi dela situació actual de l’empresa amb valors i pràctiques ambientals i, per altra banda, constitueixel punt d’inici d’un sistema de gestió mediambiental.

L’epígraf anterior presenta una relació de costos i utilitats a tenir en compte en la decisió deconsiderar o no considerar el factor ambiental en la política de l’empresa acompanyat d’unasèrie de preguntes relacionades amb la situació ambiental de l’empresa. Després d’aquestesreflexions, l’empresari que decideix incloure la vessant mediambiental en l’estratègia de l’em-presa comença una etapa on es generen dos documents de gran importància: el compromísmediambiental i la política ambiental.

L’eficàcia i l’eficiència de l’empresa es mesura sempre en resultats concrets, que estan di-rectament relacionats amb els objectius i indicadors de competitivitat i de productivitat, i és lagestió d’aquestes activitats la que ens permet supervisar i controlar aquests valors. L’empresadisposa d’un sistema de gestió orientat a les dites finalitats i també d’un sistema d’informacióque li permet l’establiment d’informacions útils per a la seva gestió i també per a difusió delsavenços i situació de l’empresa a col·lectius interessats en la gestió de l’empresa. Tal és el sen-tit de les memòries i comptes anuals de l’empresa (d’obligada inscripció al Registre Mercantil).

La incorporació de valors ambientals en la mesura de les activitats de l’empresa comportala inclusió de valors ambientals en el sistema de gestió i d’informació interna i externa, elements

47

que composen el sistema de gestió mediambiental. També és menester fixar l’abast de la finali-tat perquè, a diferència del camp financer on la finalitat “generar valor” és indiscutible, les fina-litats ambientals de l’empresa no estan, ni de bon tros, tan perfilades i acceptades. D’aquí lanecessitat de disposar d’un referent al que remetre les decisions de l’empresa.

Aquest referent és el compromís mediambiental, plasmat en un document pensat per a serdifós i il·lustrar el nivell de consideració de l’àmbit ambiental a l’empresa.

Cal notar dos aspectes de forma separada: la necessitat de tenir un compromís mediam-biental i la necessitat de difondre’l conjuntament amb la conveniència de certificar-lo.

La conveniència de disposar-lo guarda una estreta relació amb la forma d’entendre la gestióde l’empresa. Si bé és cert que allò que no es mesura no s’aconsegueix, també podem dir queper assolir una fita, cal definir-la i fer-la conèixer a l’organització. El seu interès queda fora dediscussió i aplacem la conveniència de procedir a la certificació del procés.

Una gestió integrada no solament supervisa i controla sinó que permet millorar aquells ob-jectius que persegueix. La gestió mediambiental no és un sistema aïllat dels altres, tot el contra-ri, a més integració de la gestió més visibles són els resultats, tenint en compte que la majoreficàcia i eficiència s’aconsegueix amb l’aportació de persones, culminant així el procés d’inte-gració a la gestió dels tres àmbits de desenvolupament sostenible (ambiental, social i econòmic).

El punt de partida per implementar una Política Ambiental i per tant un Sistema de GestióMediambiental (SGMA) a l’empresa, és el d’aconseguir el compromís per part de la direcció enla voluntat d’establir una política ambiental.

Aquest compromís comprèn tres aspectes:1. El compliment de la normativa ambiental.2. La prevenció de l’impacte ambiental que les seves activitats, productes i serveis puguin causar.3. L’inici d’un procés de millora contínua en l’àrea mediambiental.

L’acceptació del compromís per part de la direcció de l’empresa permet una reflexió en tresinterrogants:

a) Per què? Tant l’acceptació d’una consciència de valors ètics i l’adopció de criteris soste-nibles com l’establiment d’una línia clara de fins a on arriba la responsabilitat de l’empresaen accions ambientals (i accidents i impactes) porten a la declaració mediambiental.

b) Per què no? Si l’anàlisi de la situació actual en relació als guanys i costos derivatsd’una actitud mediambiental condueixen al convenciment d’endegar un sistema de ges-tió ambiental que permeti unes posicions d’ecoeficiència i de més valor per a l’empresa.

Respectuosa amb el medi ambient sovint, també és rendible en la mètrica comptablede beneficis. Sempre serà rendible en termes de resultat mediambiental de l’activitat del’empresa. L’adopció de polítiques orientades a la sostenibilitat permet adoptar einesde gestió empresarial que suposen una millora de la gestió interna i externa de l’empresa,traduïdes en una reducció de costos tant a nivell econòmic com ambiental. Tan evidentcom un estalvi de compres per la desmaterialització o com una reducció del risc d’acci-dentalitat per l’ús del producte. Tot i que un i altra són de dificultats ben diferents en laseva qualificació i identificació de causalitat.

48

c) Per a qui? Dos àmbits: extern i intern. Extern, orientat a tots els col·lectius que exerceixen pressió sobre el comportament de

l’empresa. El compromís mediambiental és una resposta de l’empresa a les pressions de:i) Administració. L’adopció de directives condueix a una legislació més estricta i restrictiva

amb tendència creixent d’exigència. Tant de sancions com d’àmbit de responsabilitat(extensió de responsabilitat a ús del producte i envàs i rebuig de final d’ús de producte).

ii) Empreses relacionades (clients, proveïdors) que alhora estan immerses en progra-mes de sostenibilitat. On aconseguir fites de millor comportament ambiental (i sos-tenible) passa per disposar de proveïdors, distribuïdors i clients amb programes iactuacions de sensibilitat ambiental.

iii) Consumidors. La conscienciació de clients i consumidors que porta a manipularuna creixent quantitat d’informació sobre el comportament ambiental del producte iles condicions de fabricació i tractament de residus.

iv) Treballadors. On les mesures d’ambientalització i seguretat corren parelles amb lanoció de qualitat de vida.

v) Agents financers. La reducció de riscs ambientals és una font de valor per als ac-cionistes i la consideració ambiental, sovint certificat, és la clau d’accés a formesde finançament de fons ètics o fons verds.

vi) Competidors. L’establiment de tecnologies respectuoses i l’assoliment de produc-tes respectuosos esdevé una barrera competitiva per a l’empresa. Els competidorstambé ho saben.

L’àmbit intern orientat a la gestió. És menester un referent on mirar en l’enfocamentdels problemes quotidians d’igual manera que es fa necessari en les decisions estratègi-ques. Aquest referent és el compromís mediambiental i les definicions de polítiques me-diambientals que se’n deriven.

En resum, aquests elements fan que el compromís mediambiental de l’empresa sigui labase de la seva definició de polítiques i el referent que l’empresa proporciona a la societat decom es posiciona davant les expectatives dels col·lectius socials i, per això, el difon i proclama.Esdevé el punt central de referència de la comunicació ambiental de l’empresa.

49

Per què?

Per què no?

Per a qui?

Com?

A qui?

De què?

DECLARACIÓcompromís

Mediambiental

Acció

Mesura

Rendiment de comptes

Planeta Societat Societat Socis Socis Societat Societat Planeta

Aquest document és hereu de l’estat de magnituds i de problemes que escapen a l’àmbitdecisional de l’empresa i de la pressió que exerceixen els diferents agents socials per resoldreels problemes. Constitueix una resposta a les expectatives dipositades en l’empresa. Aquestatrilogia (estat, pressió, resposta) la reprendrem al capítol 4 com a fil conductor dels grups d’indi-cadors de les actuacions de l’empresa.

El document que conté la declaració de compromís mediambiental és un document a l’a-bast a públics molt diversos i precisa de les següents qualitats:

• Declaració única. Declaració d’intencions, respecte al tema ambiental i la sostenibilitat.Transcendental, suficientment genèrica per evitar rectificacions constants. Permanent.

• Concisió i claredat. No pot deixar dubtes de l’orientació a la sostenibilitat de l’empresa.• Raonada. Explica les raons per operar amb criteri ambiental.• Substantivada. Menció del coneixement dels valors ambientals, culturals, socials i econòmics.• Difosa. Comunicada a tota l’empresa i feta pública.

La comunicació i la difusió de la declaració ambiental manifesta un compromís de l’empre-sa i els compromisos estan fets per a complir-se. També per explicar el seu compliment a tra-vés de memòries mediambientals i de sostenibilitat (veure capítol 4). El risc d’incompliment ésun element a sospesar. Això ens porta dos models d’elaboració de política ambiental atenent ala capacitat de transparència que l’empresa determini. Els dos camins estan recollits al gràficsegüent. La línia puntejada correspon a les etapes d’una empresa amb transparència i la líniade traç continu correspon a una implantació de tipus intern.

50

Anàlisi compliment legal

Anàlisi riscs

Anàlisi cicle de vida

Anàlisi TIOP

Anàlisi Millors Pràctiques

Coneixement iinterpretació

situació actualDeclaració compromís

Projectes de millora

Política mediambiental

Comunicació exterior

Programa mediambiental

Document de políticamediambiental

Val a dir que la possibilitat de traspassar d’una situació a l’altra és possible (i aconsellable)de forma que l’ordre entre l’anàlisi de compliment, riscos... i la declaració ambiental queda oberta les dues possibilitats.

De ben segur que una actitud prudent abans d’assumir un compromís és fer l’estudi de l’a-bast d’aquest compromís.

En qualsevol cas caldrà examinar la forma de fer l’estudi de la situació actual (epígraf 2.3) iels instruments que ens ho possibiliten (epígraf 2.5).

2.3. La realització sistemàtica del punt de partença ambientalde l’empresa. On som?

Una vegada decidida la implicació ambiental de l’empresa, s’hagi fet o no el compromís de for-ma pública, cal saber el punt del qual es parteix, és a dir la descripció del comportament i inter-relació actual de l’empresa i els factors ambientals. L’empresa necessita conèixer els puntsforts i febles de les seves operacions respecte el tema ambiental. Aquest procés sovint s’ha eti-quetat com auditoria ambiental, quan en realitat es tracta més d’un inventari de problemes,reals i/o possibles, de la situació de l’empresa per referència als temes següents: ocupació, sòl,recursos (no renovables), residus, emissions atmosfera, aigua, soroll i energia.

Aquest inventari ambiental té per objecte:• Conèixer el comportament ambiental de l’empresa.• Analitzar la causa dels problemes.• Identificar àrees en que cal adoptar mesures de caràcter corrector.• Millorar la gestió de l’empresa, augmentar l’ecoeficiència en el procés. • Millorar l’ecoeficiència en el disseny de productes.

Les dades que proporciona l’inventari ambiental, s’analitzen per avaluar la gestió ambientalorientades als vectors ambientals d’un procés de producció. Per això els impactes ambientalssón agrupats d’acord a la seva relació potencial, amb un vector ambiental específic i avaluatssegons la seva real contribució al problema.

51

Revisió pràctiques

Identificació fonts d’impactes

Revisió d’incidents

Identificació normativa aplicable

Identificació millors tècniques

Inventari

ambiental


Projectes ambientals

Ambientalització projectes

52

Detecció de problemes

Problema núm. X Responsables Accions Solucions Termini Urgència Importància Costambiental

Vector aigua

Vector residu

Vector energia

Vector emissions

Vector soroll

Vector sòl

Un llistat enunciatiu de diferents aspectes a considerar (constitutius de possibles problemes)el trobem a la normativa de SGMA del que destaquem:

Gestió energètica: Quantitat i tipus d’energia que es consumeix.Formes de reduir el consum d’energia.Formes d’utilitzar fonts d’energia renovables o menys perjudicials.

Materials i béns: Efectes que productes i components tenen sobre el medi ambient.Selecció i gestió dels materials ambientalment correctes.L’ús i l’eliminació dels productes acabats no reutilitzables.Recuperació de residus. Revalorització.Mètodes de transport i emmagatzematge.Els embalatges i els envasos: quantitat, tipus i materials components.

Eliminació de residus: Efectes de la seva manipulació, emmagatzematge i transport.Reducció supressió de residus.Recuperació, reutilització i reciclatge de materials.

Emissions atmosfèriques i hídriques: Reducció i eliminació, dintre del possible.Recuperació, reutilització i reciclatge.

Sorolls: Reducció dels nivells de soroll dintre i fora del centre.Sorolls derivats del procés de producció.Efectes potencials de nous processos o de canvis en els ja existents.Inclusió de criteris mediambientals en el procés de presa de decisions.

Subministradors: Actuació mediambiental de subministradors, contractistes i subcontractistes.Formes d’incidir i controlar la seva actuació mediambiental.

Accidents: Efectes potencials d’accidents mediambientals.Plans de prevenció i limitació.Plans de contingència per a la recuperació posterior.

Informació externa: La necessitat de proporcionar informació sobre efectes i actuacions.

La detecció del problema és la primera part de la gestió, segueixen l’elaboració de mesuresalternatives i les implicacions que, a nivell ambiental i econòmic, comporten. Les apreciacionsqualitatives o de grau de subjectivitat elevat es quantifiquen a l’efecte de prioritzar les actua-cions. Tal és el cas dels atributs “importància pel medi ambient” o la “percepció d’urgència” delproblema.

També poden resultar d’interès altres atributs com el grau de correcció possible, la capaci-tat de l’empresa per rectificar, la durada dels efectes, la probabilitat d’ocurrència dels impactes,entre d’altres.

La revisió ambiental és una avaluació de l’estat actual de l’empresa respecte del medi itambé del grau de compliment de la legislació ambiental. Proporciona una apreciació globaldels temes ambientals que competeixen a l’empresa i verifica els diferents aspectes a conside-rar pel SGMA.

L’empresa coneixerà els seus punts forts i febles en les seves operacions respecte a la te-màtica mediambiental per mitjà de la revisió ambiental.

En ordre a la definició de la política mediambiental és menester que d’aquest inventari ini-cial, es pugui donar resposta a les següents preguntes derivades del compromís de respectarels requisits de les normatives aplicables:

• Quines són les normatives legals aplicables a l’empresa?• Coneixen els treballadors aquestes normatives?• En quina mesura es compleixen?• Està disposada l’empresa a complir aquestes normatives? Pot?

L’elaboració d’aquest inventari corre a càrrec d’un equip de l’empresa amb els correspo-nents ajuts externs si és del cas.

D’aquest inventari de la situació actual se’n deriven dos tipus de documents que formenpart plenament del sistema de gestió ambiental de l’empresa: la política mediambiental i el con-junt de projectes de tipus ambiental i complements ambientals dels projectes existents.

El document de política mediambiental és la conseqüència lògica del compromís que l’em-presa adquireix de portar a terme una actuació mediambientalment correcta orientada a la sos-tenibilitat. Aquest document recull el compromís i prioritza els problemes i les seves actuacions.

Aquest document comprèn:

Títol: política mediambiental de l’empresa.

Raons de l’empresa per adoptar aquesta política.

Declaració de la política, manifestació del compromís de l’empresa.

Manifestació dels temes ambientals a considerar.

Procediments i directrius per implementar la política ambiental, codi de millors pràctiques.

Definició de compromisos i responsabilitats assumides.

Definició dels termes adoptats si és del cas.

53

Aquesta declaració de la política mediambiental és comunicada a totes les instàncies del’empresa i permet la difusió al públic en general.

Per portar a terme aquesta política, l’empresa desenvolupa un sistema de gestió que pos-sibilita l’operativitat d’aquests plantejaments genèrics i la concreció a les tasques del dia adia.

La indiferència ja no és possible per a ningú. El medi ambient no pot considerar-se com unaamenaça, és, més aviat, una oportunitat de millorar l’eficiència i l’accés a nous mercats.

Són ja molts els empresaris que han pres consciència de què una actitud responsableamb el medi és un valor afegit real al producte o servei que s’ofereix a la Societat, a la vega-da que una condició indispensable per a la supervivència de la pròpia empresa a mig o llargtermini.

La implantació d’un SGMA és una decisió d’acolliment a una metodologia contrastada, de-cisió de caràcter voluntari. S’ha mostrat com un vehicle ideal per a dotar a les empreses d’unamajor consistència en les seves activitats, productes i serveis respecte al medi ambient, com unvalor en si mateix, però aportant també millores més àmplies en la gestió global. També consti-tueix un vehicle que proporciona una acreditació o distintiu que reconegui la posició i esforç del’empresa per mitjà de la certificació feta per organismes independents.

En l’àmbit català avui convergeixen dues possibles certificacions: els SGMA certifica-bles i/o verificables són la norma UNE-EN-ISO-14001 i el Reglament (CE) núm. 761/2001(EMAS II).

La norma ISO 14001, al seu torn, forma part de les sèries dels estàndards ISO 14000.Aquests estàndards de qualitat estan orientats a la qualitat de processos dins del sistema degestió, entre d’altres a:

• Auditories ambientals.• Avaluació de l’actuació ambiental.• Etiqueta ecològica.• Anàlisi de cicle de vida.• Aspectes ambientals en els estàndards de producte.

Sense tractar aspectes tècnics posen l’èmfasi en la forma de procedir, segueixen la tendèn-cia de la professionalització de càrrecs de medi ambient a les empreses en titulats de gestiómés que en titulats de tipus tècnic.

54

Un esquema del contingut del sistema de gestió mediambiental ens posa de manifest la se-va composició:

Etapes en la implantació d’un sistema de gestió mediambiental

L’inici del sistema de gestió mediambiental es deriva de la política mediambiental. Corres-pon a la Política Mediambiental fixar les directrius per les que opta discórrer la gestió de l’em-presa i recull el conjunt de projectes evidenciats en l’avaluació inicial, l’inventari de problemes,

55

Organismes decertificació acreditats

Sistema d’acreditació

Certificació

Adopció de la política ambientalLa política són els objectius globals i principisd’actuació de l’empresa respecte al medi ambient,adoptada al màxim nivell directiu.

Avaluació mediambiental inicial (voluntària)És una anàlisi preliminar de les activitats delcentre per a identificar els seus impactes i elsseus efectes sobre el medi.

Programa mediambientalConsisteix en la definició de les responsabilitatsreferents als objectius fixats en la política, alsmitjans humans i materials per a assolir aquestsobjectius i als terminis de la seva aplicació.

Auditoria del sistemaConsisteix en comprovar l’adequació del sistemaals objectius de la política ambiental i els altresrequeriments de la norma.

Sistema de gestió ambientalÉs l’establiment de l’estructuraorganitzativa, els procedimentsoperatius i els sistemes de control.

Objectiusambientals

Empresa

Empresa/Centre

SGMA

per tal de fer el Programa Mediambiental. Aquest Programa no és altra cosa que l’ordenació enel temps dels diferents projectes que l’empresa pretén dur a terme segons les directrius de lapolítica de sostenibilitat.

Amb el Programa hem concretat un graó més el grau de precisió inicial de forma molt genè-rica a un compromís de fer (compromís mediambiental) i una declaració de la política que inspi-ra la nostra actuació per passar a un nivell més concret de quines accions es porten a terme enel proper període.

Per fer operatius els programes caldrà monitoritzar els seus efectes: aquest és el sentit delsindicadors mediambientals (vegeu capítol 4). L’assignació de capacitats i medis corre parell ambl’execució de projectes.

Serà el procediment d’auditoria qui revisi l’adequació del comportament de l’empresa a lespolítiques i objectius establerts i analitza el grau de compliment de les fites proposades.

Tanca el cicle de millora contínua l’apreciació que es fa dels resultats en ordre a rectificar omodificar els objectius pel proper període.

Deixem pel capítol 4 la descripció dels indicadors que permeten el monitoratge del sistema ila problemàtica de la comunicació ambiental a tercers (capítol 5) per centrar-nos en un puntdeterminant de l’èxit d’una política ambiental: l’avaluació dels projectes.

56


Programa

Revisió d’objectius

Revisió i auditoria

Implantació iseguiment

Comprovació(acció correctora)

2.4. Incorporació de valors ambientals al procés de selecciód’inversions: una necessitat

L’empresa està obligada a quantificar, amb el màxim detall possible, quin és l’impacte econò-mic de tots els projectes. També els derivats de l’avaluació preliminar ambiental o que figurenen el programa mediambiental.

Ens trobem amb dos tipus de projectes segons siguin endegats per motivacions bàsica-ment ambientals o constitueixin afegits a projectes existents i dos tipus de variables: aquelles quepresenten una relació causa-efecte de forma clara i directa i aquelles variables de difícil quantifi-cació i de causalitat no provada.

L’anàlisi econòmica dels projectes descansa en el concepte de propietat, l’adquisició demedis per a produir i la conseqüent generació de fluxos de pagament i cobraments per la trans-missió de la propietat. La consideració de variables mediambientals participa, en part, d’aques-ta perspectiva d’adquisició (béns no renovables per exemple) però també d’elements que esca-pen a la possibilitat d’adquisició o que no tenen mercat. Senyalem alguns dels problemes queaixò comporta:

a) Elements que són objecte de transmissió de propietat però amb valors que no reflexenla vessant ambiental. Precisarem de valoracions diferents del preu d’adquisició quan elvalor de factura no reculli el valor ambiental del bé objecte de transmissió. Posem percas el preu d’un residu que hom pot aconseguir i el valor del residu com a generadord’impactes ambientals.

b) Elements que no són objecte de transacció però es veuen afectats de forma directa perl’acció de l’empresa. Per exemple els valors derivats de l’ocupació de territori, efectes alpaisatge, podrem establir uns costos avaluats de forma subjectiva.

c) Elements de difícil avaluació i de relació no quantificada amb accions ambientals. Te-mes d’imatge, salut, seguretat entre d’altres. L’avaluació subjectiva pren força en a-quest cas.

Si l’anàlisi es limita a la vessant tradicional de costos, l’estudi deixa fora a valors ambientalsque poden ser determinants de la política de l’empresa. Dit d’altra manera, és possible que unade les alternatives ambientals analitzades ambientalment correcta, sigui la més costosa i siguidesestimada a favor d’una menys gravosa. Al deixar fora del càlcul elements de cost, això quehem anomenat externalitats (coses que no es consideren en la modelització financera), pren-drem decisions ambientalment incorrectes.

Però la inclusió d’altres valors en la política comporta avaluar nous condicionants, no-ves fites de tipus ambiental que precisen de més variables que, valorades, podrien invertirl’ordre.

Quan parlem d’impacte econòmic, parlem de costos, però també hem de parlar d’estalvis.Estalvis en costos que el comptable no considera, simplement anota els costos que es produei-xen. D’aquesta forma s’emmascara el resultat de les accions ambientals. Caldrà establir meca-nismes descriptius en aquest sentit (veure capítol 3).

57

58

La importància del càlcul econòmic de l’aspecte ambiental queda fora de dubte al seleccio-nar diferents alternatives. Veieu-ne algunes relacions:

Potencials beneficis econòmics Potencials beneficis mediambientals

Reducció del cost al reduir residus. Menys residus, menys contaminació.

Reciclar per obtenció de noves Matèries Primeres, Menys agressió al Medi.disminució de costos i beneficis afegits.

Valorització del rebuig; més guanys i menys despesa. Augment d’energia.Reducció del consum de béns ambientals.

Noves tecnologies més netes. Aplicació dels estalvis d’emissions en milloraambiental.

Canvis tecnològics en els processos productius. Disminució de sinistralitat.

Increment de la productivitat neta. Disminució de la contaminació.

Generació de valor suficient. Seguretat en ocupació.Seguretat en subministrament de productes.

En aquest quadre s’observa com es considera la rendibilitat de la gestió ambiental com unfactor de progrés recolzat en una situació de creació de valor econòmic suficient que sempreés un element necessari per a un desenvolupament sostenible.

Tot i que es detalla més en el capítol 4, precisarem diferents indicadors de cadascuna deles àrees de desenvolupament sostenible. Posem per cas, les següents variables:

• Dimensió econòmica, termes de rendibilitat, de productivitat i de capacitat de generar valor.• Dimensió social: indicadors de motivació i satisfacció en el treball, bones condicions de

treball, bones pràctiques, salari social digne...• Dimensió ambiental: indicadors d’estalvi de matèries, de reducció d’emissions, reducció

de residus en origen...

La memòria de sostenibilitat abarcarà la totalitat dels indicadors de les àrees, com un pasprevi a la construcció d’indicadors de síntesi.

Resulta més que probable que diferents ingredients ambientals ja siguin identificats a lapolítica de l’empresa, sovint sense l’etiqueta d’“ambiental”. Reduir els residus és una forma dereduir les despeses de matèries que esdevenen “residu” i aquestes esdevenen un elementcomprat (i captat) per la comptabilitat. Caldrà reformular les aportacions dels indicadors econò-mics per tal que comprenguin també valors ambientals i això ho farem modificant els aspectesque es descriuen als models de decisió financera incloent la vessant d’afectació a la vessant detransmissió de propietat, tal i com es descriu al capítol tercer.

2.5. Dos instruments contrastats: la balança de materials i l’anàlisidel cicle de vida del producte

Com afegir valor partint de les premisses mediambientals? Dos instruments ens ajuden a donarresposta a aquesta interessant pregunta. Són la balança de materials i l’anàlisi del cicle de vidadel producte.

La balança de materials descriu el procés de producció en base a l’estudi del rol de tots icadascun dels ingredients que intervenen. Ajudat d’un diagrama de fluxos, ens possibilita ladescripció de cada element en base a un concepte molt proper al comptable: les entrades isortides de material.

Per dur a terme una activitat, màxim si es tracta d’una activitat transformadora, és impor-tant disposar d’una relació dels ingredients del procés, les quantitats de materials que està pre-vist utilitzar en termes d’entrades i sortides. Tanmateix la descripció comprèn la totalitat debéns emprats; la qual cosa inclou reactius, catalitzadors i elements intermedis i d’especial im-portància: els envasos i embalatges. Les entrades corresponen a totes les quantitats d’ingre-dients que es fan servir amb independència de quin sigui l’origen i si es corresponen o no ambels fluxos de compres (adquisicions a l’exterior).

Les sortides de material comprenen el volum de materials que composen els productes ela-borats i també els materials que han estat objecte de vessaments, fugues o emissions. Inclouenels residus generats.

Correspon a una descripció dels medis físics, sense valoracions, de forma que un còmputde l’ús de l’aigua esdevindria quelcom així:

Balanç d’aigua 000 HMEntrades

Aigua de pluja recollida 23Aigua de subministrament 200Aigua de pous de l’empresa 90

313Sortides

Integrant el producte 230D’ús sanitari 14Reg de jardins 10Aigües residuals 50Altres no descrits 9

313

Per a fer un balanç de materials es determina el diagrama de fluxos del procés de transfor-mació de l’empresa; de forma que es posi en evidència i en un esquema cadascun dels tracta-ments que composen el procés industrial.

59

Aquesta expressió interrelacionada amb fletxes de direcció de forma que s’indica el sentitdel material i tots els punts d’entrada i sortida de reactius i subproductes.

Aspectes mediambientals de l’etapa de fabricació de peces

Font: Iniciativa ecoeficiència. Estudios de casos. (Fundación Entorno).

Aquesta descripció ve supeditada per les condicions en que previsiblement actuarà el pro-cés, condicions imposades per les circumstàncies d’explotació. La càrrega del sistema o quan-titat de matèria inicial que s’entra, límits en reactius i/o catalitzadors.

Aquesta descripció global dóna pas a una parcel·lació per àrees que permeti estudiar endetall el procés de la fase, i la relació entre les quantitats de material resultant amb les quanti-tats de la fase següent.

De fet aquesta descripció es limita al comportament de la producció o transformació del’empresa i recorda la semblança a la realització d’un pert-temps per avaluar la temporalitat delprocés.

En empreses grans o molt complexes aquesta representació es complementa amb l’ex-pressió de les dades d’entrades i sortides en forma de taules imput/output de força utilitat enzones àmplies o àrees. Així una taula imput/output de la zona possibilita conèixer el desplaça-ment de diners d’una activitat a l’altra.

60

Pintat delmotlle

- Restes gel coat,- COVs- Bidons aigua

residual

- Restes resina- Envasos metàl·lics(amb restes deresina)

- COVs

- Virutes i pols

Inseriments metàl·licsPega i coles

- Residu PRFV

Gel coatCatalitzadorAigua

Resina PEFibra vidreEspumes

Energia calorífica Desemmotllant

- PRFV-gel coat- Ferro (restesestructura metàl·lica)

Laminat Curat Desemmotllatge

Inseriments imuntatge Mecanitzat

La presentació en taules es pot fer valorada a partir de les taules Input/Output convencio-nals. Aquestes taules estan fetes amb imports, valoració de magnituds. Correspon a cada línia icolumna a un sector o element de l’activitat de l’empresa i la inclusió d’una columna destinadaa la valoració d’emissions i altres efluents no venuts però transferits al sistema físic, és la co-lumna d’aportacions a no-mercat.

La seva utilitat depassa l’àmbit de diagnòstic d’una situació per evidenciar les complexesrelacions entre els vectors econòmics i la resta de vectors de l’activitat. La finalitat d’aquestataula és doble: la sistematització de les informacions existents sobre el medi ambient i la per-cepció d’interrelacions entre fases que, degudament integrades, possibilita fer comparacionsde l’estat del medi en diferents situacions.

Aquesta precisió permet la comparació o benchmarking amb les pràctiques millor contras-tades o de millor tecnologia, a l’hora que identifica les situacions que pretenem millorar i serveixde càlcul per establir la reducció de consums, emissions i efluents.

Sense aquest instrument de mesura no serà possible avaluar les millores en la distribuciódels productes i l’optimització dels processos de producció.

Si bé l’anàlisi de la taula input/output i les balances de material estan orientades a l’aspectede producció de béns i serveis, l’anàlisi del cicle de vida del producte és tot el contrari. Estàorientat a posar de manifest les implicacions ambientals a totes les indústries i transformacionsque van de l’obtenció de les matèries a l’estudi del rebuig al final de la vida del producte. Lacomplementarietat dels dos instruments és ben palesa.

L’anàlisi del cicle de vida del producte és un procés on s’estudien i s’avaluen les càrreguesambientals associades a un producte, quantificant l’ús d’energia i matèria així com els vessa-ments i emissions per determinar l’impacte que l’ús d’aquests tipus de recursos produeix almedi ambient. L’estudi inclou el cicle complert del producte, tenint en compte les etapes d’ex-tracció i procés de matèries primeres, la producció, transport i distribució, la seva utilització,reutilització i manteniment així com el reciclat i la disposició del residu.

L’objectiu d’aquestes anàlisis és la manifestació de la interacció entre el producte i l’activitatde l’empresa amb el medi ambient en ordre a tres temes: reduir els impactes associats al pro-ducte, les emissionsi interaccions negatives amb el medi ambient. Segon: preveure les conse-qüències negatives de la seva utilització i tercer: identificar oportunitats de millora.

El procés d’Avaluació del Cicle de Vida del Producte passa per les etapes següents:• Definició de l’objecte i el seu abast.• Realització de l’inventari d’ingredients que el composen.• Avaluació dels impactes dels ingredients, tant els que condueixen a la materialització del

producte com les emissions i vessaments.• La interpretació de resultats i proposta d’alternatives de millora.

L’objecte de les dues tècniques és coincident: la determinació de propostes de millora, és adir, l’elaboració tècnica de projectes on la variable mediambiental és determinant ja sigui coma complement dels processos existents o com a nous productes i projectes.

El capítol 3 es dedica a les mesures econòmiques i ambientals del projecte.

61

Introducció

L’empresa, en la seva actuació, es manifesta com a ens generador de valor, si més no de valoreconòmic, valor que obté a través del reconeixement d’un preu en el mercat dels seus produc-tes i serveis atorgat pels clients.

L’activitat que l’empresa porta a terme en la cerca d’aquest reconeixement és analitzadacom un seguit de projectes que s’entrenuen i teixeixen una forma plural de fer i entendre el des-envolupament empresarial en ordre a l’assoliment d’aquest diferencial de valor que li permeti lasubsistència en un context canviant, avui globalitzador, demà...

Decidir endegar una activitat és objecte d’estudi en la fase conceptual, abans de posar-seen pràctica, és a dir, quan aquesta activitat és un projecte. Si complexa pot resultar la descrip-ció d’un projecte, l’estudi econòmic descansa en l’avaluació de dos valors: el valor dels ingre-dients (factors) necessaris pel projecte i el valor que el mercat reconeix als productes o serveisresultants de l’activitat.

L’apartat 3.2. entra en detalls d’aquest procés de simplificació per modelitzar una activitatdel que en surt un “projecte” que conté la descripció dels fluxos monetaris que l’activitat provo-ca al llarg del temps previst que duri l’activitat. Un projecte d’inversió i finançament.

De seguit, podem constatar dos àmbits: el format per aquells projectes que tenen una moti-vació ambiental que els fa néixer en base a les accions derivades de la política i objectius me-diambientals que l’empresa es fixa. En direm projectes derivats de la política mediambiental del’empresa. Un segon àmbit que comprèn els projectes de tipus complementari a projectes jaexistents; a altres activitats on la vessant tècnica i de mercat es veu necessitada d’una reconsi-deració i acció mediambiental.

La reforestació de zones properes a la ubicació d’una fàbrica per restitució del paisatge i laconstrucció de panells mitigants de soroll esdevenen exemples representatius de cadascun delsàmbits esmentats.

Tot projecte pot tenir més d’una possibilitat de realització, o sigui més d’una alternativa. Elpunt 3.1.1. ens planteja els criteris que podem emprar en l’elecció de la millor alternativa referi-da a uns objectius específics (compliment, millora, rendibilitat...). Tot seguit, a l’annex núm. 2

62

3 Criteris ambientals i mesuresfinanceres dels projectes.

L’anàlisi econòmica mediambiental

trobem un repàs dels criteris emprats a l’anàlisi financera dels projectes (VAN, TRI, VFN) perplantejar, a l’epígraf 3.2. els impactes mediambientals a les mesures descrites amb la finalitatde passar a l’expressió escrita de mesures que manifestin tant la vessant ambiental com la ves-sant financera dels projectes derivats de l’activitat de l’empresa.

Sota d’una perspectiva exclusivament financera, en tota empresa existeixen projectes defici-taris que, malgrat el dèficit de tresoreria i/o les pèrdues que genera, són portats a terme en raóde la seva utilitat en assolir objectius que també té l’empresa i no són prou ben descrits en ter-mes de benefici (diferencial de valor). Posem per cas, temes d’imatge corporativa, de potencia-ció de relacions de tipus no econòmic (sovint dites “accions socials”), potenciació de liderat,creació de barreres d’entrada... entre d’altres.

Aquests projectes financerament es mantenen gràcies als excedents de la resta de projec-tes que l’empresa porta a terme. Més sovint del que hom voldria, els projectes mediambientalscauen en aquesta posició i sovint hi són per unes mancances en l’enfocament i procés de còm-put dels valors associats al projecte com tindrem ocasió de veure.

De la mateixa manera, en tota economia existeixen activitats on el diferencial de valors eco-nòmics de consums i valor de productes i/o serveis no són suficients per garantir l’existència del’empresa tot i que la societat, la població, reconeix la necessitat que té del producte o serveique ofereix. Posem per cas la supressió de residus sòlids urbans; la garantia de mantenimentdel servei es reforça financerament amb ajuts o subvencions d’ens públics.

El darrer apartat analitza la composició dels diferents projectes i fixa les bases per una deci-sió sobre la conveniència de subvencionar el projecte ja sigui de l’empresa estant o sigui perpart de l’Administració, alhora que presenta una descripció del risc ambiental de l’empresa enels diferents projectes de forma gràfica i entenedora.

Deixem pel capítol 4 les descripcions comptables inherents al procés de realització dels pro-jectes i la seva monitorització tot i que estats comptables i anàlisis financeres participen delmateix esquema del cicle diners-béns-diners que desenvolupen ja sigui a nivell de projecte (ca-pítol núm. 3) o sigui a nivell d’empresa com a suma de projectes en execució (capítol núm. 4).

3.1. Els models decisionals. Com simplifiquen la complexitatd’un projecte?

L’estudi de l’afectació del factor mediambiental a l’empresa ens ha portat a fer un inventari ini-cial de temes d’interès. Aquest inventari permet xifrar les tendències i pressions que l’empresa iel medi tenen, així com detectar les opcions de millora i l’estat de magnituds del medi que esveuen afectades per l’acció empresarial. D’aquest estudi d’estat i pressions en surten les res-postes de l’empresa al considerar el vector ambiental.

Dues respostes ens interessa destacar: en primer lloc, l’elaboració de la política mediam-biental i l’elaboració de projectes considerant el vector ambiental per passar a l’acció en aspec-tes mediambientals que constitueix la base de la gestió mediambiental de l’empresa.

63

En segon terme, i no pas per ser menys important, l’elaboració, implementació i seguiment de lapolítica de l’empresa en factors ambientals, en definitiva la gestió mediambiental de l’empresa que,amb independència de la seva publicitat i comunicació a l’opinió pública, marca un punt d’inflexió enel comportament de les persones i actuacions de l’empresa. Fruit d’aquesta gestió estan els objec-tius que l’empresa pretén assolir com a resposta a l’estat del medi i les pressions que hi exerceix.

L’elaboració de projectes de millora constitueix el pas següent a l’estudi de la situació actual.Aquest estudi està fet amb una clara voluntat de conèixer per actuar. Així, aquest inventari me-diambiental es concreta en la consideració d’accions de futur que comportin una millora de l’estatdel medi i/o una reducció de les pressions que l’activitat de l’empresa hi exerceix. En definitiva,diferents accions, diferents projectes, en el sentit literal d’activitats projectades. D’aquestes activi-tats val la pena fer una diferenciació: les activitats orientades a nous projectes on el medi s’hi con-sidera com un element més i aquelles orientades a complementar, evitant, reduint o restaurantefectes dels impactes dels processos actuals o activitats que l’empresa ja té en funcionament.

Si bé totes dues tipologies tenen la consideració de projectes, accions descrites que s’es-tudia portar a terme, els projectes que complementen les accions ja existents en fase d’execu-ció o d’explotació, sovint s’analitzen en paràmetres diferents (cost addicional, reducció risc,estalvi) dels paràmetres d’aquells projectes on la funció principal segueix sent la creació devalor per a l’empresa tot considerant els factors mediambientals. Els càlculs de valors aconse-guits primen en l’avaluació d’aquest tipus de projectes.

De ben segur, cadascun dels projectes tindrà diferents formes d’execució, diferents alterna-tives que vénen determinades per dimensions, capacitats, restriccions tècniques, d’ocupació...entre d’altres. L’estudi d’aquestes alternatives és l’objecte de diferents models decisionals on laseva aportació és doble:

a) L’avaluació d’un projecte, és a dir, la seva reducció a una(es) xifres representatives.b) L’ordenació de les alternatives per referència als objectius que es pretenen assolir amb

el projecte.

La reducció de la complexitat d’un projecte i les seves interrelacions a una única xifra ésuna necessitat, pas previ, a la seva ordenació i estimació de factibilitat. Tot i això, aquesta sim-

64

Revisió pràctiques

Identificació fonts d’impactes

Revisió d’incidents

Identificació normativa aplicable

Identificació millors tècniques

Inventari

ambiental


Projectes ambientals

Ambientalització projectes

plificació reverteix en l’elecció definitiva del decisor que es troba amb una llista ordenada d’al-ternatives on s’han deixat de banda alguns fenòmens que caldrà revisar per obtenir una cohe-rència entre objectius i accions decidides. Dit d’altra manera, la modelització ajuda a definir iaclarir el problema i la seva ordenació és assumible en la mateixa mesura que les restriccionsi les simplificacions del model ho són.

Diferents models ajuden la decisió en considerar i avaluar els temes econòmics i financersassociats a la definició de projecte. En un sentit d’aplicabilitat la seva incorporació vindria reco-llida al gràfic següent:

65

a

b

s

t

r

a

c

c

i

ó

realitat

càlcul

ordenació

modelització

decisió: fer

Models decisionalssimplificació pròpia

avaluació alternativesordenació alternatives

Objectius

projectes ambientals

ambientalització de projectesSelecció


Implementació

Control

ggeessttiióó mmeeddiiaammbbiieennttaall

Inventariambiental

De l’inventari mediambiental se’n deriven la política i la gestió mediambiental de l’empresa quifixa les fites a assolir. Aquestes es concreten en diferents objectius que admeten una distribuciótemporal (objectius pel proper bienni). Aquests objectius són recollits en els models d’estudi delsprojectes derivats de l’inventari inicial. Cadascuna de les alternatives del projecte són avaluades imesurades d’acord amb els objectius de la política empresarial. Després es selecciona la millor deles alternatives d’acord amb aquesta ordenació i la consideració feta del grau d’abstracció delsmodels emprats en la valoració i ordenació. Elecció que es porta a terme: s’implementa i gestiona.

En el moment de fer el projecte, les alternatives no escollides signifiquen el cost de la renúncia de ferl’alternativa escollida, en la mateixa mesura que les magnituds estimades en l’alternativa escollida esde-venen objectius a complir per part de les persones amb capacitat directiva de l’avantprojecte, ara realitat.

Posem per cas l’entitat que té tres hectàrees de sòl no edificable que pot deixar com aaparcament de superfície que proporcioni una renda de 30.000 C anuals o, alternativament ocu-par les tres hectàrees en una zona enjardinada. L’elecció d’una zona enjardinada comporta larenúncia a la renda de 30.000 C i, en certs casos, aquesta renúncia pot emprar-se com a criteride valoració econòmica del parc.

La comparació de previsions i realitzacions ens condueix al control de la forma en que s’haportat a terme l’alternativa escollida i, no és d’estranyar el replantejament de la decisió cas queels resultats de l’acció així ho aconsellin.

66

Projecte

Finalitats

Elecció

Modelització

Elaboració alternatives Replantejament del projecte

Rectificació decisió

Rectificació forma de fer

Seguir

Execució alternativa escollida

Recollida resultats aconseguits

Comparació amb magnituds previstes

Validació ordenacióElecció alternativaDesestimació alternatives

Reducció variables a considerarEstimació magnituds de l’alternativaEstimació efectesCàlcul valors resultantsOrdenació alternatives

control

Control entès com la comparació sistemàtica entre les magnituds projectades compresesal projecte ja siguin variables o paràmetres i les magnituds que s’aconsegueixen en l’execuciódel projecte. Aquesta comparació obre el procés del control de gestió o la cerca del perquèd’aquesta diferència i quines repercussions provoca.

3.1.1. Magnituds descriptives d’un projecte

La descripció d’un projecte passa per un procés de transformació de béns, ja sigui una trans-formació qualitativa o quantitativa. Aquesta forma de transformació és objecte d’estudi en dife-rents claus interpretatives. En clau d’enginyeria (enginy per fer i fer bé) vindrà descrita per labalança de materials i un col·lectiu d’indicadors (bàsicament no monetaris) que descriuen a-questa transformació. Hom ho esquematitza com a procés de producció tot i que també com-prèn aspectes tècnics de distribució, de gestió en punt de venda, i gestió de residus i emissionsi l’anomenada logística inversa (entenent com a tal la gestió del flux de retorn d’envasos i ele-ments per a la seva reutilització) i la recuperació, si s’escau, del producte després de la sevavida útil.

Aquesta activitat esdevé també objecte d’anàlisi en format jurídic avaluant el procés decontractació que possibiliti el dret d’ús dels ingredients d’aquest procés de transformació i elnaixement dels drets corresponents. També el naixement de les obligacions inherents a l’activi-tat de les que convé remarcar les funcions de: custòdia, seguretat (de procés, de producte i deresidu), recuperació, restitució i reparació.

L’estudi financer del projecte és posterior a l’estudi de factibilitat tècnica, la qual cosa com-porta que l’analista, al fer l’estudi financer, coneixi els ingredients necessaris per a realitzar elprojecte, així com l’estimació dels productes i consums que serà menester emprar al llarg delperíode de vigència del projecte. L’abast del període d’explotació o d’activitat també és unadada coneguda. El coneixement d’aquestes magnituds pot ser en termes de certesa o de pro-babilitats, fet que comporta una complexitat addicional de càlcul que escapa a l’abast d’aquestcapítol.

La vinculació de la perspectiva d’enginyers i juristes amb la forma d’actuar de l’analistafinancer es complica al constatar com els fluxos financers no sempre coincideixen amb els flu-xos de tipus físic i/o jurídic. Posem per cas el fet que no tots els contractes de compravenda esfan amb pagament/cobrament al comptat.

D’igual forma es constata l’existència d’obligacions certes que estan supeditades a l’exis-tència d’un fet futur provable. Posem com a exemple l’adequació a normes pertinent, desprésd’una inspecció i la corresponent sanció. Tant l’import que esdevé necessari com el mateix fetde la inspecció no es poden conèixer del cert fins que es produeixin, encara que l’empresa sà-piga i conegui la situació sota-normes de forma precisa. L’obligació jurídica sovint neix ambindependència del grau de coneixement de la norma per part del subjecte afectat.

A fluxos físics, jurídics i monetaris es superposa un flux d’informacions, de coneixements.Cal saber què i com funciona per adoptar projectes i monitoritzar-los o fer que s’assoleixin les

67

fites previstes als projectes. Fluxos d’informació que passen per les quatre c: conèixer, custò-dia, construcció i comunicació d’informacions.

Els fluxos descrits per la comptabilitat formen part d’aquestes informacions i presentenunes característiques que cal revisar per incloure els elements de la gestió mediambiental tal icom veiem al capítol 4.

Les magnituds bàsiques que expliquen el comportament dels projectes més emprades ales diferents anàlisis i càlculs que la descriuran són els següents:

• Ingressos• Despeses• Costos• Moviments de tresoreria.

Entenem per ingressos el reconeixement del valor dels productes i/o serveis de l’activi-tat. Comprenen els ingressos derivats de la transacció de la propietat del producte i/o servei(ingressos per venda o “vendes”) i els ingressos en forma de subvencions que tenen perobjecte la reducció del preu de venda per atendre altres objectius propis de l’ens que fa lasubvenció.

El concepte despesa, en sentit estricte, ve associat a la funció d’adquisició (compra) delsingredients necessaris per fer l’activitat projectada. Constitueix el reflex en euros dels ingre-dients adquirits i només dels adquirits. Tota despesa és l’equivalent monetari d’una adquisició.Les adquisicions fetes tenen una aportació al procés de producció que permet classificar-les endos grups:

• Despeses que s’utilitzen un sol cop al procés de producció (fungibles).• Despeses que s’utilitzen repetides vegades al procés de producció (no fungibles).

Sovint les segones, despeses no fungibles, es determinen com a immobilitzat en terminolo-gia comptable. Dins del grup de les despeses fungibles convé distingir les despeses fungiblesno susceptibles d’emmagatzematge o simplement “despeses” (anotades pel comptable encomptes de “classe sis” al compte de resultats) i les despeses que corresponen a valoraciód’adquisicions d’ingredients que tècnicament tenen la possibilitat d’emmagatzemar-se en es-pera de la seva incorporació al procés de producció, el comptable les recull al compte “com-pres” que descriu el flux i recull al balanç la part no aplicada al procés en l’epígraf “estocs” omagatzem.

El fet que podem comprar (despeses) coses que serveixin més d’una vegada i volums decoses per sobre de les necessitats de producció ens obliguen a distingir dos nivells:

i) El procés d’adquisició i els seus equivalents monetaris “compres” i “immobilitzat”.ii) El procés de producció o consum d’ingredients per fer l’activitat, consums sovint referits

a una unitat de producte.

La valoració econòmica dels consums rep el nom de cost.

68

El concepte de cost engloba tot allò que és o ha estat necessari per fer l’activitat i comprèndiferents nivells:

a) Consum de despeses no estocables (per exemple publicitat, temps...).b) Consum de part de les despeses estocables (materials ingredients bàsics, envasos...).c) Consum d’una part de les despeses no fungibles. Consum que es correspon al concep-

te comptable d’amortització.d) Consum d’elements comprats (fungibles i no fungibles) però que la seva compra no es

correspon únicament per necessitats d’un projecte en concret (posem per cas el sou delgerent de deu projectes).

e) Consum d’elements no comprats però igualment aplicats al procés de producció (l’aiguadel pou ubicat en el terreny de la nostra propietat).

Val a dir que la quantificació dels ingredients tipus “d” i “e” és força difícil i subjecte a eleva-des dosis de subjectivitat en la forma de càlcul, la consideració de vinculant o no al cicle de pro-ducció que fan tan poc entenedora l’expressió de cost i àdhuc de resultat a una persona aliena al’empresa de la mateixa manera que resulta molt útil al procés de monitoratge de l’activitat.

No és d’estranyar que el llenguatge de comunicació de dades comptables estigui mésenfocat a la presentació de fluxos de medis monetaris invertits i recuperats propi de l’àmbit delscomptes anuals, més lliures de subjectivismes tal i com veurem al capítol 4.

Els fluxos monetaris òbviament són “entrades de tresoreria” i “sortides de tresoreria” peròconvé diferenciar dos ingredients d’entrades i sortides: aquells que romanen associats a opera-cions de compra/venda derivades del procés de producció. El concepte cobrament referit a lapart d’entrades provinent només d’operacions de venda (una ampliació de capital pot esdevenirun augment o entrada de tresoreria però no un cobrament). En sentit estricte, un pagament fareferència a l’adquisició de despeses. Així una devolució d’un crèdit podrà ser una sortida dediner però no un pagament.

Comptablement pren cada cop més força i importància la presentació dels fluxos de treso-reria en forma d’estat comptable. La variació de tresoreria s’explica en funció dels diferents ti-pus de fluxos que hi participen classificats en funció del seu origen en tres grups: provinents del’explotació, provinents dels projectes d’inversió i provinents dels projectes de finançament.

3.1.2. Criteris

Quins criteris poden ajudar-nos a ordenar, seleccionar, les diferents alternatives? Els agruparemen tres grans apartats:

a) Compliment de legislació i normatives. Sempre una alternativa és l’incompliment i l’as-sumpció del risc que això comporta (sanció, tancament, imatge...).

b) Millora de la situació ambiental. Preval l’adopció de criteris d’impacte ambiental per so-bre de qualsevol altra consideració.

c) Rendibilitat. Dels factors emprats, bàsicament factors econòmics i financers.

69

Val a dir que podem emprar més d’un criteri i la possibilitat de tenir més d’una ordenaciód’alternatives. També és possible l’ús de criteris mixtes. Veiem ara els criteris clàssics fonamen-tats en la rendibilitat, és a dir la comparació dels valors de medis emprats i valors aconseguits.

Els criteris de rendibilitat comparen les magnituds emprades i les magnituds aconseguides(quilos de detergent per kilowatt emprat) que alhora es veuen completats amb les decisionsd’estalvi cas de ser insensible el nombre de magnituds obtingudes a les unitats esmerçades. Ental cas és igualment útil el criteri de mínim cost o mínim consum.

No podem deixar d’esmentar com la consideració del criteri “mínim cost” esdevé mediam-bientalment operativa només en el cas de considerar-hi tots els costos associats.

Sovint tenim exemples de l’aplicació d’aquest criteri amb una reducció dels costos al con-cepte financer i abandonant els costos ambientals. En tal cas, els costos ambientals són consi-derats una externalitat, és a dir: un element extern al model que ordena les alternatives i quelògicament no es considera en l’ordenació i, sovint, l’elecció.

Completen aquest recull els criteris que primen el factor temporal. Entenent que tota inver-sió cal recuperar-la, ens fixem, precisament, en el temps necessari per a la seva recuperació.Escollirem aquella alternativa de menys temps per recuperar la inversió. Aquest criteri pressu-posa que l’adopció del projecte genera un valor afegit i/o una reducció de costos.

p

∑ Rj= I (1)

j=1

On “R” indica el valor recuperat de la inversió inicial (I) en el període “j” i “p” és el nombre deperíodes necessaris per recuperar la inversió.

Els imports recuperats es comparen amb l’import total de la inversió a fer per determinar elnombre de períodes que cal aplicar al projecte per recuperar la inversió.

És una mesura sensible a les previsions d’obsolescència tecnològica i, àdhuc de risc assu-mit. Serà menester explotar (vol dir produir i vendre) durant “p” períodes per recuperar la inver-sió feta.

70

Criteris

Productivitat Relació unitats aconseguides/unitats emprades.

Rendibilitat Relació valor unitats aconseguides/valor unitats emprades.

Mínim cost Insensible el valor aconseguit: reducció valors (quantitats) emprats.

Temps recuperació Import inversió/valor recuperat per període.

L’annex núm. 2 recull els criteris clàssics fonamentats en la rendibilitat i l’observació tempo-ral dels fluxos ocasionats; és a dir, la comparació dels valors corresponents als medis emprats iels valors aconseguits tenint present la seva ubicació temporal.

3.2. Impactes ambientals a les mesures de rendibilitat de projectes

Les mesures de rendibilitat de projectes es deriven de l’observació dels fluxos monetaris quegenera el projecte al llarg de tota la seva existència. Comprenen els fluxos derivats de l’actuació(d’inversió) i els fluxos determinats pel seu finançament (veure annex núm. 2).

Valor Actual Net (VAN), Taxa de Rendibilitat Interna (TRI), Valor Final Net (VFN) en són els méssignificatius.

Aquest epígraf conté unes reflexions sobre el biaix que les mesures de tipus financer origi-nen a la descripció dels projectes; en especial l’impacte que proporcionen els elements medi-ambientals com a integrants del projecte.

Impactes ambientals del projecte que agrupem en quatre apartats:1. Impactes directament associats a la vessant mediambiental del projecte.2. Impactes recollits no associats a la vessant mediambiental.3. Impactes considerats de forma indirecta (millor imatge, millor venda, millor disseny de pro-

ducte, estalvi en despeses de recuperació d’envasos i embalatges).4. Impactes no considerats.

1. Impactes directament associats a la vessant mediambiental del projecte

Corresponen als fluxos de tresoreria derivats del compliment de normatives ambientals ja siguinimposades per l’Administració o es derivin de la sensibilitat de la direcció del projecte. En ter-mes comptables, la normativa d’identificació de costos ambientals és prou clarificadora:

“Tendrán la naturaleza de gastos medioambientales los importes devengados, de lasactividades medioambientales realizadas o que deban realizarse, para la gestión de losefectos medioambientales de las operaciones de la entidad, así como los derivados delos compromisos medioambientales por la prevención de la contaminación relacionadacon las actividades operativas actuales, el tratamiento de residuos y vertidos, la descon-taminación, la restauración, la gestión medioambiental o la auditoría medioambiental.”

(Norma cuarta de la resolución de 25 de marzo de 2002 del Instituto de Contabilidad y Auditoría deCuentas, por la que se aprueban normas para el reconocimiento, valoración e información de los aspectosmedioambientales en las cuentas anuales, BOE 4 abril de 2002).

La consideració de la relació causa efecte medi/tresoreria deixa fora de tracte els impactesde l’activitat en el medi que són beneficiosos però no tenen repercusió monetària. En especialels “beneficis” derivats de les accions preventives de danys.

71

En efecte, el projecte descriurà amb tota cura les despeses derivades del pla de prevenciód’impactes i, al no cobrar-se, deixa fora de l’anàlisi els beneficis reportats al medi i a la comuni-tat per aquesta política de prevenció.

Aquesta asimetria en el tracte dels impactes ambientals potencia el sentit de “costos am-bientals” a incloure en un projecte i deixa de banda els beneficis d’una acció ambiental.

La dita asimetria provoca una percepció equivocada que incideix un comportament decisio-nal reactiu: esperem que la repercussió de la norma sigui mínima. L’impacte ambiental es re-dueix a un “més cost” derivat de la política mediambiental de l’Administració, no de l’activitat del’empresa. Una administració més exigent genera uns costos ambientals diferents dels que unaadministració més permissiva imposi a la mateixa activitat d’explotació.

2. Impactes recollits no associats a la vessant mediambiental

La noció d’ecoeficiència té una arrel econòmica. Així, la reducció de consums per l’aplicació demillors tècniques o la reducció de consum derivada d’una pràctica de reutilització de factors téuna vessant que es reflexa al compte de resultats i a la tresoreria del projecte: es redueixen lescompres i pagaments.

La descripció financera recull l’import dels fluxos que s’espera tingui un cop coneguda lareducció. Deixa fora del seu càlcul l’import estalviat. Així la repercussió favorable derivada de la re-ducció de consums queda ignorada, diríem diluïda en la descripció de l’import resultant.

Posem pel cas la reducció del consum d’aigua per unitat de producció derivat de la ins-tal·lació d’un recol·lector i rectificador de l’aigua emprada. Al càlcul coneixem el següent:

• El pagament fet per la instal·lació és de 3.000 e i té una durada de cinc anys.• Les despeses de manteniment de la instal·lació i rectificació són 400 e per any.• El volum d’aigua recuperada és de l’ordre del 60% del consum. El consum seria de 8.000 e

per any sense l’impacte de les mesures de reutilització.

El projecte recolliria la inversió de 3.000 e i les despeses (pagades) de rectificació 400 e iun consum “real” de 4.000 e.

L’estimació del resultat esdevindrà, després de considerar la despesa de 400 e anuals, elconsum efectiu de 4.000 e i l’estimació de 600 e any de l’amortització (3.000 e/5 = 600) de lesinstal·lacions. En resum: impacte de 5.000 e (4.000 + 600 + 400) per consum d’aigua.

Els impactes de l’acció ecoeficient han estat descrits al model financer de forma asimètrica.Convindria aflorar, si més no, el concepte “estalvi” per explicar de forma satisfactòria l’impactede l’acció reutilitzar:

Consum previst: 8.000Consum real: 4.000Cost rectificació: 400Amortització: 600

72

El consum d’aigua seria: + 3.000 o 3.000 e d’estalvi respecte no reutilitzar (8.000 – 4.000 – 400 – 600)

Sens dubte la consideració del resultat com a element d’estimació dels impostos sobre elsresultats de la societat condiciona bona part de les pràctiques del càlcul del resultat de l’exerci-ci. Avancem que el resultat determinant a efectes mediambientals no té la utilitat, ara per ara,de servir de base de càlcul a efectes de declaració d’impostos.

3. Impactes considerats de forma indirecta

Correspon a una variada tipologia d’aspectes mediambientals que tenen una incidència en elcomportament econòmic d’una variable de forma conjunta a altres accions de l’empresa. So-vint la presentació de comptes a l’anàlisi del projecte es presenta la magnitud resultant senseesment de l’esforç ambiental, o la repercussió ambiental en la magnitud explicada. Posem percas la possibilitat d’incidir en un mercat que assumeixi un cost més alt del producte pagat pelconsumidor que l’atribueix a un comportament respectuós amb el medi, tant en el procésd’elaboració com en el procés de consum.

De ben segur que la percepció vindrà reforçada per campanyes d’informació, canvis d’en-vàs,... i com explicar la contribució del factor ambiental en el creixement de la xifra de negocis?

Tots estarem d’acord que possibilita un reconeixement en el preu però… fins a quin punt hiparticipa?

Neixen els “intangibles” i la corresponent problemàtica d’avaluació on la resolució passa perla imputació, més o menys recolzada en valors subjectius, d’una part del creixement o de l’im-port al vector ambiental.

La consideració “respecte al medi” impacta favorablement i de forma sensible. Només calconsiderar la situació contrària: l’efecte que a la xifra de vendes tindria la difusió i coneixementque es tracta d’un producte agressiu al medi ambient. Semblaria que els intangibles apareixenamb més facilitat en un sentit desfavorable.

En el mateix sentit posem la millor gestió, traduïda en menys cost o més valor del residu,derivat d’una acció de recollida selectiva. Per què ens limitarem a descriure el preu resultant iles despeses i pagaments d’inversions en materials que propiciïn la recollida selectiva (publici-tat, formació i cubells) de forma barrejada entre la resta de conceptes de resultats?

Aflora la necessitat d’un compte de resultat mediambiental. Aspecte que recollim al capítol 4.

4. Impactes no considerats

Els impactes no considerats apareixen arrel de la consideració d’aquells elements que no sónobjecte d’adquisició i/o de mercat però que resulten implicats per l’activitat del projecte. Com-prenen tant els elements que suporta l’empresa que acull el projecte (assumpció de riscs per

73

accidentalitat per exemple) com els elements que suporta la comunitat que acull el projecte i elsproductes (posem per cas, soroll, canvi del microclima, implicacions en la mobilitat...).

Els factors desfavorables d’aquesta relació d’impactes han estat agrupats en el concepted’externalitats. Tanmateix convindria la internalització d’aquests costos i també dels ingressoso aportacions positives que el projecte tingui en relació a la societat. La rendició de comptesde l’empresa comporta passar d’un camp estrictament financer a un altre de més dimensióper incloure-hi variables de sostenibilitat (cap. 4). Abans però cal que es considerin en les de-cisions projectes (projectes de l’empresa). Per això caldrà conèixer, mesurar i valorar aquestsimpactes.

De ben segur que l’etapa d’inventari d’impactes descrita al capítol segon ens permet identi-ficar molts d’aquests elements que, hores d’ara, passen desapercebuts en les decisions d’ac-ceptació i/o rebuig de projectes i que, previsiblement, tindrien diferent tracte al considerar-setots els impactes i no únicament els monetaris. A més dels recursos generats consideraríem lacontribució a la sostenibilitat, menys emissió de contaminants, millor pràctica, ocupació de sòl,degradació del paisatge, condicionants de mobilitat, despeses de reparació de danys, reduccióde riscos, pràctiques de recuperació...”.

3.3. Formulació de mesures alternatives i/o complementàries

Mirar d’interpretar un projecte amb les dues òptiques, financera i mediambiental, comporta duesaccions: reformular càlculs financers per recollir la vessant no descrita del factor ambiental icomplementar les informacions per acollir els impactes mediambientals que no incideixen enmesures financeres.

Podríem dir que mirem amb uns binocles més que amb un llargavistes.Per adquirir aquesta perspectiva cal tornar a situar la noció de projecte al nivell tècnic per

distingir dos tipus d’impactes:i) Impactes en el medi físic.ii) Impactes financers.

Tanmateix podríem ampliar aquests impactes a l’àmbit social i àdhuc ètic per elaborar mo-dels de selecció d’inversions en un prisma de sostenibilitat cosa que queda fora de l’abast d’a-quest capítol que es centra a l’estudi de dues vessants de l’ecoeficiència: econòmica i mediam-biental.

La descripció dels impactes, tant al medi físic com els impactes financers, es realitza a travésde diferents indicadors. En les mesures de rendibilitat figuren diferents indicadors com recursosgenerats, de resultat abans d’interessos i impostos i de resultat… propis de l’àmbit financer.

La descripció del comportament del medi físic en referència al projecte també és suscepti-ble d’incloure’s en diferents indicadors. Agruparem aquests indicadors seguint la mateixa es-tructura determinada a l’inventari inicial en l’exposició dels reptes de la gestió mediambiental(veure capítol 2).

74

75

A nivell genèric tindrem:

Agrupació indicadors àrea 1 àrea 2 ... àrea j

Vector aigua

Vector residu

Vector energia

Vector emissions

Vector soroll

Vector sòl

Cadascuna de les àrees pot referir-se a diferents fases del procés recollit al projecte. Posemper cas diferents mercats, o diferents fases del procés de producció o diferents volums d’activi-tat; tot dependrà de la tipologia del projecte. Òbviament no tots els projectes tenen implicació atots els vectors.

Sovint neix el dubte respecte si cal o no imputar un efecte (indicador) a una àrea. El criterigeneral d’assignació cal que sigui transparent i el màxim d’objectiu possible. Un bon criteri és eld’imputar a cadascuna de les àrees i cadascun dels projectes només aquells efectes que roma-nen directament vinculats a la seva existència. És a dir, aquells efectes que deixarien d’existir sideixés d’existir el projecte.

La política mediambiental exposa les línies bàsiques de l’actuació mediambiental de l’em-presa que es concreten en uns plans d’acció estudiats com a projectes.

Política = ∑ Objectius

Objectiu = ∑ Àrees

Àrea = ∑ Indicadors

Indicador = ∑ paràmetres

∑ variables

∑ atributs

La descripció dels indicadors es determina en funció de l’impacte i les possibilitats de mesura.També, en aquest cas, observarem dificultats en la precisió i també emprarem magnituds proba-bilístiques en paràmetres i variables d’igual forma que fem als indicadors de l’àmbit financer.

En aquest punt, adquireix força importància la presentació de llistats d’indicadors i l’estruc-tura d’indicadors PER (Pressió Estat Resposta) que desenvoluparem al capítol núm. 4.

76

A diferència de l’àmbit financer, no s’han determinat massa mètodes per agregar aquestsresultats i presentar una magnitud de síntesi de l’estil VAN o TRI o VFN que representin la totali-tat dels impactes d’un projecte.

Malgrat això, sempre és possible obtenir una priorització dels indicadors, l’establiment del’ordre d’importància. Aquesta importància es pot determinar en base a l’estimació subjectivad’unes característiques dels indicadors i les magnituds que medeixen. Puntuant de 0 a 3 (molt/poc/gens) la puntuació de cada indicador ponderada per la importància de cada àrea d’acordamb la definició de la política de l’empresa ens permet obtenir una magnitud orientativa de laimportància de cadascun dels indicadors i permet ordenar-los de més a menys importants.

Aquest procés passa per dues etapes:a) Determinació de la importància de cada àrea i objectiu.b) Determinació de la importància de cada indicador en cadascuna de les àrees.

La importància dels objectius es deriva de la pròpia definició de la política mediambientaldoncs, després de l’enumeració dels punts principals de la política, cal prioritzar la seva execució.

La importància de les àrees afectades pel projecte esdevé un reflex de la importància que liconfereix la política mediambiental de l’empresa.

Per elaborar aquesta ordenació procedirem a escollir uns atributs de les àrees tals com:a) Importància per al medi ambient.b) Gravetat de la situació (relació del projecte amb el medi).c) Dificultat d’actuar derivada de la manca de competències de l’empresa per modificar im-

pactes.d) Dificultat d’actuar derivada dels costos per modificar impactes.e) Percepció de la necessitat de millora.

Disposaríem d’una taula com aquesta:

Importància Gravetat Competència Costos Necessitat Ponderació àrea

Àrea (i) (ii) (iii) (iv) (v) (VI) = (i)+(ii)+3*(iii)+3*(iv)+3*(v)

“A” 5 4 1 1 1,5 19,5

“B” 8,5 7 2 1 2 30,5

“C” 8 5 1 1 1 22,0

“D” 6,5 6 2 1 3 30,5

“E” 8 6 3 2 1 32,0

“F” 4 8 3 1 2 30,0

“G” 6 7 2,5 2 1 29,5

Observarem que la mètrica de puntuació ha estat diferent als atributs (i),(ii) que contemplenuna dispersió de 0 a 9 mentre que els tres atributs següents tenen una escala de 0 a 3.

La columna (VI) ens permet situar l’àrea “E” com a més important i l’àrea “A” com a menysimportant. En aquest cas entenem que tots els atributs (importància, gravetat, dificultat i per-cepció) tenen la mateixa importància en la política de l’empresa. Cas contrari actuaríem ponde-rant els valors de cadascun dels atributs.

Altres atributs poden afegir-se a la taula anterior en l’esforç d’apropar la complexitat del pro-jecte a la política mediambiental de l’empresa. Posem pel cas a: importància per a l’empresa,possibilitat d’accident, dificultat de reparació de dany, cost de supressió impacte, cost de san-ció... entre d’altres.

Avaluada la importància de cadascuna de les àrees, també podem estimar el grau de signi-ficació i importància de cadascun dels indicadors per representar l’impacte de l’àrea. De formasemblant als atributs de les àrees atendrem als següents atributs de l’indicador per referència ala seva capacitat explicativa dels impactes del projecte en l’àrea:

1. Quantitat d’informació no redundant aportada.2. Fiabilitat de les mesures de les magnituds de l’indicador.3. Grau de mesura objectiva.4. Evidència de la relació causa-efecte que indica.

Certament podem emprar magnituds diferents però, en qualsevol situació, caldrà l’estima-ció del valor de cada indicador. Aquesta estimació pot fer-se a molts nivells, i la definició de lapolítica mediambiental de l’empresa ens marcarà les pautes dels objectius que l’empresa pre-tén assolir en matèria ambiental i fixarà les prioritats.

La descripció dels ingredients del projecte ha passat de ser una descripció monetària fona-mentada en indicadors de fluxos de tresoreria i de resultats, que hom ha situat en un eix tem-poral a la descripció d’aquests indicadors acompanyats de diferents indicadors d’impactes físics(veure figura).

77

Fluxos financers Temps

Fluxos financers

Fluxos d’impactes segons cicle de vida del producte

Temps

La cerca d’ecoeficiència no és un problema que analitzi els fluxos de cada tipus, econòmicsi mediambientals, per separat. Tot el contrari, un sense l’altre no tenen sentit. Si bé coneixemsituacions on les dues vessants tenen sentit contrari, també és possible observar punts decoincidències, punts on l’obtenció d’un guany en indicadors ambientals es transformi enun guany o flux de tresoreria favorable.

Fixarem l’atenció en aquests punts d’intersecció i escollirem un aspecte representatiu queens permetrà avaluar i passar d’una àrea a l’altra.

En tot projecte pot observar-se un indicador d’impactes mediambientals amb un paral·lelis-me clar en l’obtenció de fluxos de tresoreria. Hem vist ja alguns exemples: reducció de compresper reutilitzar ingredients, revalorització de residus per recollida selectiva... entre d’altres.

Aprofitarem aquest tipus d’indicadors per fer l’avaluació monetària que ens permeti agru-par tots els fluxos d’un projecte, fluxos monetaris i fluxos mediambientals en equivalents dediner.

Veieu-ne un cas on l’àrea “C” està definida com “reutilització d’ingredients del procés deproducció”. Aquesta àrea té tres indicadors:

• Reutilització aigües residuals.• Reutilització embalatges de matèries incorporades al producte.• Reutilització de catalitzadors.

La capacitat explicativa dels indicadors és d’un 40, 35 i 25% respectivament segons lespossibilitats tècniques del procés de producció objecte de l’anàlisi.

Coneixem que la reutilització de les aigües residuals suposa la reducció de la compra d’ai-gua en 3.000 _. Import fàcil d’obtenir per a l’empresa en condicions objectives, per simple ob-servació de les factures.

Podem posar en equivalència totes les unitats d’indicadors atenent el seu grau d’importàn-cia relativa de forma proporcional a l’impacte dels punts d’importància relativa d’aquest indica-dor. Com l’explicació del 40% d’una àrea de 22,0 punts d’importància i això implica un valor(estalviat) de 3.000 _ podem assignar a cada punt d’importància un equivalent de (3.000 _/22punts) 136,363 _ per punt d’importància.

D’aquesta forma podem traspassar els diferents indicadors en unitats físiques o en percen-tatges a un equivalent monetari. Cert és que aquesta valoració dels impactes ambientals no téun mercat que reguli el preu però no és menys cert que la comparació de projectes es fa amb lamateixa mètrica. Les possibilitats d’intervenció en mercats convencionals tenen un paral·lelismeen l’existència de valors acceptats per la comunitat (societat) que acull el projecte a través deles Agendes 21 (veure capítol 5).

De tota manera aquesta relació d’intercanvi entre unitats físiques i equivalents monetaris noés nova a l’àrea comptable, l’estimació de preus o costos d’oportunitat n’és un exemple. De lamateixa manera que per determinar el càlcul del cost d’una unitat de producte, un comptableestimaria el consum d’aigua d’un pou propietat de l’empresa per referència al preu que pagariasi necessités adquirir l’aigua, podem buscar un equivalent que permeti mesurar els impactesambientals en unitats monetàries.

78

L’òptica de l’analista sempre està focalitzada en la determinació d’unes magnituds objecti-ves, projectades que, cas d’escollir-se, esdevenen fites a aconseguir i bases per establir elsbiaixos que es produeixen entre les magnituds projectades i les magnituds efectivament acon-seguides en la realització del projecte.

Considerant que els impactes financers ja estan traduïts a equivalents monetaris podemreformular les magnituds del valor final net d’un projecte de la següent forma:

• Les magnituds financeres que esdevenen un conjunt de fluxos de tresoreria determinats ct

és a dir, un excedent de tresoreria de c euros ubicat en el moment t de la vida del projecte.• Els impactes previstos pel moment t que tindran una equivalència en unitats monetàries

de mt euros.

A efectes de càlcul podem determinar el següent valor final net que en direm valor final netecoeficient (VFNE)

n n

VFNE=∑ ct (1+r)n-t + ∑ mt (1+p)n-t (9)t=1 t=1

El primer integrant és igual a la fórmula emprada a l’anàlisi financer, i el segon contemplal’equivalència monetària dels impactes projectats al llarg dels n períodes de vigència del projec-te ubicats en el període corresponent. Els dos són extrapolats al darrer dia de l’horitzó de pro-jecció a través d’un factor (p) i (r). El factor (p) indica el grau de progressivitat que tenen elsimpactes ambientals. Constitueix una nova magnitud a preveure a l’igual que succeeix per lataxa de reinversió prevista dels fluxos monetaris ubicats en un moment determinat fins a l’aca-bament de l’horitzó del projecte (r). (Veieu annex núm. 2).

L’estimació de r depèn, entre d’altres, de les previsions en l’evolució del mercat de capitals iles oportunitats d’inversió en projectes rendibles. L’estimació del factor de progressivitat (p)depèn més de fets naturals, doncs interpreta un fet tal com la degradació progressiva, relativa-ment fàcil de conèixer indicador a indicador. L’adopció d’una mesura genera un impacte supo-sem desfavorable, que de no corregir-se tendeix a empitjorar al llarg del temps. La magnitud dela reparació tendeix a créixer. És aquest factor de creixement el que motiva l’aparició del factorde progressivitat màxim si podem interpretar que la capacitat de regeneració del sistema físicve minvada per l’acumulació d’elements o impactes a regenerar.

Aquest valor (p) a determinar de cadascun dels projectes de l’empresa o de les diferentspropostes alternatives d’actuació permet tenir un punt més de comparació que entenem té unabast més ampli a la resta de criteris exposats sense que això impliqui una substitució de crite-ris. Simplement disposen d’una nova mètrica per ordenar les alternatives d’actuació d’acordamb un criteri d’eficiència financera i eficiència mediambiental; en definitiva d’ecoeficiència.

L’adopció d’aquest criteri ens implica una anàlisi i una explicació sistemàtica (memòria) delsdos elements que composen l’expressió de valor final net ecoeficient que són la vessant finance-

79

ra (tots els fluxos financers entre ells els ambientals) i la vessant mediambiental (tots els impactesal medi físic) serà objecte del següent epígraf. Quedem-nos amb la idea que així com podemestablir uns indicadors comptables per tal d’avaluar el seguiment dels fluxos financers (ct) i delVFN també podem dissenyar uns indicadors comptables, de posició i de resultat per avaluar elseguiment de les magnituds mediambientals (mt) i del VFNE. D’això en parlarem al capítol 4.

3.4. La classificació dels projectes de l’empresa per referència al vectorambiental considerat

Hem determinat una expressió del valor final net ecoeficient que comprèn impactes d’un pro-jecte avaluats i expressats en termes de valors resultants al final del procés de planificació delprojecte. Aquesta expressió sintetitza diferents valors d’indicadors econòmics, financers i am-bientals que tenen una utilitat doble, per una banda constitueixen ingredients d’avaluació de lesalternatives d’actuació de l’empresa i, per altra, al moment d’execució de l’alternativa escollidaesdevenen objectius, fites per assolir els diferents agents implicats en la implementació del pro-jecte. Aquesta utilitat contrastada en l’àmbit financer permet estendre-la a l’àmbit ambiental iesdevé la base d’un quadre d’indicadors o un quadre de comandament integral on la vessantmediambiental hi estigui àmpliament representada.

Al moment de l’elecció podem establir quatre categories de projectes d’acord amb els va-lors dels dos components del VFNE. Aquestes categories estan recollides al gràfic següent:

El VFN correspon a i el VFNm equival a ordenats

en un eix de més a menys valor tal i com indica el gràfic podem observar quatre tipologies deprojectes que detallem tot seguit.

80

n

VFN=∑ ct (1+r)n-t

t=1

n

VFNm=∑ mt (1+p)n-t

t=1

A B

DC

“+”

“+”

“-”

“-”

VFNm

VFN

La zona “A” que es correspon amb projectes on el valor afegit mediambiental és conside-rat alt i també la rendibilitat financera del projecte. Correspon a les alternatives on la coincidèn-cia de valors ambientals i financers fan que el projecte sigui acceptable de les dues òptiquesestant. Ni l’analista financer ni el responsable mediambiental tenen arguments per rebutjar elprojecte.

La zona “B” correspon a aquelles alternatives on la vessant mediambiental té un alt valorafegit però la rendibilitat financera és catalogada de baixa o fins i tot negativa. Caldrà reorientarel projecte per tal d’aconseguir el reconeixement del valor afegit mediambiental del projecte pelmercat o per institucions que subvencionin, de forma que es tradueixi en una millor rendibilitato, si és del cas, arribi a una rendibilitat mínima.

La zona “C” indica el perill que suposa disposar de possibilitats d’actuació que generin unalt valor o rendiment financer i, contràriament, uns costos ambientals alts i una nul·la o negativaaportació, mediambiental. Aquí pren força el comportament ètic de l’empresa al rebutjar aquesttipus de projectes.

La zona “D” permet determinar un col·lectiu d’alternatives on la coincidència és plena: niconvé d’un punt de vista ambiental ni convé en la perspectiva de rendibilitat financera. Lesmotivacions per escometre aquests projectes escapen a la mateixa velocitat que escaparia unempresari d’un projecte on esdevingués en aquesta zona per motius de canvi d’actitud o de re-glamentació del mercat i/o de l’Administració.

La posició lògica que entenem de l’Administració en aquest marc conceptual i quatre zonesés força clara:

• Projectes tipus “A”: no fer res. Reconèixer el valor per certificació de qualitat (incentiuspositius).

• Projectes tipus “B”: avaluar la conveniència d’escometre el projecte com ambiental i pro-cedir a la subvenció per la diferència de rendibilitats fins esdevenir un projecte fronterer ala zona “A”.

• Projectes tipus “C”: potenciar les mesures dissuasòries. Eco-taxes, penalitzacions... perdesincentivar el global de la rendibilitat financera.

• Projectes tipus “D”: informar a l’empresa de la situació (mediambiental).

Fins ara hem parlat de projectes, és a dir, d’activitats on es medita la seva realització. A-questa anàlisi és igualment vàlida per aquells projectes que l’empresa ja tingui en execució.En aquesta perspectiva, podem associar el concepte projecte al binomi producte/mercat pertal d’analitzar la composició dels productes de l’empresa ubicant-los a la zona que els per-tanyi.

D’especial interès és la representació gràfica del total de les vendes o el total de la pro-ducció distribuïdes en aquesta parrilla amb esment del percentatge de vendes que corres-pon.

81

Posem per cas les següents situacions:

A simple vista es nota una posició de risc diferent per a cada empresa. No seria mala pràc-tica que les empreses núm. 1 i 3 convergissin a la situació de l’empresa núm. 2.

Per fer aquesta representació gràfica hem procedit a classificar les vendes de l’empresa enraó dels projectes que les originen i aquests han estat classificats en la tipologia de risc delsprojectes (tipus “A”, “B”, “C” o “D”) d’aquesta forma tenim la vinculació de les vendes o ingres-sos d’una empresa associats a la tipologia ambiental dels projectes que els originen.

En termes mediambientals podrem constatar, a l’empresa 1, com el gruix de les vendes veproporcionat per projectes poc atractius tant mediambientalment com financera. Ben al contrarique l’empresa 2 on la majoria de les vendes provenen de projectes ben posicionats econòmica-ment i ambiental.

82

Empresa 1

“A”“B”“D”“C”

Empresa 2

“B”“D”“A”“C”

Empresa 3

“B”“D”“A”“C”

Introducció

Al capítol 3 hem analitzat les etapes del procés de decisió i la incorporació de variables me-diambientals a tot el procés que va de la detecció del problema a la posada en marxa d’accionsper a solucionar-lo. Correspon al capítol 4 l’estudi del mecanisme de control que es desenvolu-pa per tal de conèixer l’efectivitat de les decisions projectades.

El procés d’anàlisi de resultats s’aprecia com a instrument de continuïtat; després de l’anà-lisi de resultats es modifiquen decisions i/o se’n prenen de noves que precisaran del seu segui-ment, la determinació del seu resultat. La posterior comparació amb les magnituds i efectesprevistos i... tornem a començar. Tornem a iniciar el cicle.

Aquest cicle precisa d’una estructura de cerca d’informació permanent de forma tal que facipossible el seguiment de projectes i accions i posi de manifest els nous coneixements qued’això se’n deriven. Aquest és l’objecte d’anàlisi de l’apartat 4.1. Al llarg d’aquest epígraf, pas-sem de l’anàlisi a nivell de projecte a l’establiment d’indicadors de control a nivell d’empresa.Empresa entesa com a cistell de projectes en interacció.

Precisem d’un sistema d’informacions capaç de reconèixer el comportament de totes icadascuna de les magnituds del projecte i, no gensmenys important, d’un sistema que siguicapaç d’elaborar mecanismes de determinació de resultats de forma agregada. Tot això fet deforma entenedora per a diferents persones i en diferents moments de l’actuació. L’àmbit finan-cer disposa d’un sistema comptable que presenta, tal i com s’analitza a l’apartat 4.2., certesincompatibilitats per recollir de forma adequada les accions mediambientals.

En aquesta línia, convé disposar d’un sistema d’indicadors que nodreixi les informacions dela (les) memòries. L’apartat 4.4. exposa el principal argument del sistema d’informacions: laseva utilitat. Si existeix és perquè es fa servir en el procés decisional per part dels agents deci-soris. Així, l’indicador esdevé la unitat bàsica del sistema d’informacions.

Els dos darrers apartats es dediquen a l’estructura d’indicadors i sistemes d’indicadors. Fi-nalitza amb la presentació d’un model de resultat mediambiental capaç de permetre un desen-volupament d’indicadors semblant al resultat financer i esdevenir un model de comptabilitat me-diambiental que sigui útil.

83

4 Passem comptes, de balança balanç, passant pel

resultat comptable

4.1. El control de les decisions i dels projectes. Mesures

4.1.1. Control

Al capítol anterior hem vist el procés de decisió aplicat a projectes i com, en successives agre-gacions hem reduït un projecte, a efectes financers, en un col·lectiu de fluxos escampats al llargdel temps que es preveu tingui aquest projecte (diferents cj) (veieu-ne el capítol núm. 3).

La decisió esdevé elecció i l’adopció d’una acció determinada comporta un risc: equivocar-se. És a dir, escollir una decisió que, per diferents raons, no condueixi als resultats esperats oaquests resultats siguin millorables.

És ben cert que aquesta percepció no és possible obtenir-la abans d’emprendre l’acció. Sifos així, l’acció no es duria a terme i se’n faria una de diferent. Les informacions que posen demanifest aquest desencert són conegudes després d’iniciar les accions programades. Sovint eldesencert ve provocat per situacions o comportaments estimats en termes diferents dels quees produeixen en la realitat o bé de situacions o comportaments que no han estat previstos.

En definitiva, neix la necessitat de saber si les premisses i projeccions de magnituds con-templades al projecte es compleixen i en quina mesura ho fan. Aquesta és la finalitat del siste-ma de control de gestió, inclòs al sistema de gestió mediambiental.

L’observació dels resultats permet establir relacions on es comparin les magnituds previstes(valors de paràmetres i/o variables) amb les magnituds resultants de l’activitat. De la comparacióen surten les desviacions. Aquest és el primer pas per esbrinar el compliment de les relacionscausa-efecte inherents a tot projecte.

Per mitjà d’aquesta pràctica es genera un efecte de coneixement addicional: la contrasta-ció. També suposa un coneixement que és bo de gestionar: l’experiència.

En tot cas, les implicacions de l’anàlisi dels resultats per comparació a les magnituds pre-vistes corresponen a diferents nivells (veieu gràfic) que analitzem tot seguit.

L’estudi del resultat d’una acció ens porta nous elements, nous coneixements de les rela-cions de l’empresa i dels seus projectes en relació als impactes (vectors) mediambientals. L’ex-periència aporta confirmació de les relacions i també aporta nous coneixements que, possible-

84

inventari projectes decisions accions resultat

(1)

(2)

(3)

(4)

ment, facin més ampli i complex l’estudi de la relació empresa-medi ambient. Resulta d’interèsremarcar aquest “efecte aprenentatge” al tractar-se d’un camp on l’evolució del coneixementtecnològic té força perspectives de canvi i millora. Correspon a la línia (1) del gràfic.

L’estudi del resultat també implica un contrast amb les variables recollides en la definició delprojecte i possibilita la reflexió respecte del grau de significació de les magnituds contempladesi... de les excloses (la línia (2)).

L’estudi del resultat aporta ingredients per a validar la modelització de la decisió i l’encert enescollir l’alternativa. Aporta nous coneixements respecte les possibilitats de modelitzar els im-pactes ambientals i facilita el camí per determinar aquestes variables en decisions posteriors.En una paraula, millora el model via contrast i via rectificació (línia (3)).

La comparació del resultat obtingut i el resultat previst pot esdevenir de gran utilitat permesurar l’eficiència en el compliment de les accions, entenent per això la forma de fer i de trans-portar les magnituds escrites en paper a magnituds reals; en definitiva: la implementació de ladecisió és avaluada a través de l’anàlisi dels resultats (línia (4)).

4.1.2. L’empresa: un cistell de projectes

D’interès pel desplegament efectiu del projecte serà disposar d’uns indicadors que mesurin elbiaix entre els valors que s’han previst tenir (per exemple la taxa de reinversió “r”) i els valorsefectius que s’han aconseguit. D’això se n’ocupa el control de gestió i la determinació, per part dela comptabilitat analítica (de costos), de les desviacions atribuïbles a diferències de quantitat,de preus i d’eficiència tècnica.

L’aplicació a la gestió de l’empresa topa amb la constatació que l’empresa no fa un sol pro-jecte; tot el contrari, coincideixen diferents projectes. La situació de l’empresa resulta de l’addi-ció dels diferents projectes tal i com es descriu al gràfic següent:

85

Objectius

projecte núm. 33

projecte núm. 24

projecte núm. 38

projecte 39

projecte núm. 18

temps

Val a dir que l’empresa esdevé un cistell de projectes i cal dotar-se d’un mecanisme estableper apreciar la complexitat de la convivència de diferents projectes amb tot el grau de detall queconvingui. Neix la necessitat de dotar-se d’un sistema comptable enfocat a l’empresa que pu-gui oferir informacions agregades i també pugui oferir el detall suficient per apreciar l’evoluciód’un projecte en concret.

4.2. La comptabilitat financera: eina de control de l’empresa

Recordem que les magnituds financeres analitzades comprenen tots els pagaments i cobramentsatribuïts al projecte. Així, no té res d’estrany que l’inici del sistema comptable sigui precisamentaquest: la recollida i presentació dels fluxos de caixa. D’entrada, observarem com la preocupacióper descriure els fluxos d’un projecte esdevé, comptablement, la preocupació per la descripciódels fluxos de tots els projectes que han succeït en un període de temps. Dit d’altra manera, l’a-grupació de fluxos per projectes deixa pas a una modelització comptable per períodes de temps.

L’objecte del sistema comptable no és altre que l’emissió d’informació útil referent a la posi-ció financera de l’empresa, l’avaluació del seu patrimoni i dels resultats obtinguts, determinatsde forma objectiva, complerta i estructurada considerant la totalitat dels projectes endegats perl’empresa.

Tot fet recollit pel sistema comptable passa per aquestes fases que caracteritzen la formade fer del sistema i, alhora, condicionen la seva utilitat per incloure la totalitat de les variables me-diambientals tal i com veurem més endavant.

86

Realitat empresarial

Procés d’agregació

Estats comptables

De creació de valor

De posició financera

De fluxos de tresoreria

ANÀLISI

Interpretació de larealitat empresarial

ConèixerCaptar

MesurarValorar

RepresentarAnotar

Guardar

El sistema comptable registra dos processos en paral·lel: el procés de generació de recur-sos monetaris i el procés de generació de valor. A risc de sintetitzar en excés, reduïm a trestipus d’estats bàsics la pluralitat d’informacions que emet el sistema:

i) Compte de resultats que mesura l’augment de valor aconseguit en un exercici. Habi-tualment distingeix els resultats derivats de l’explotació, els financers i els extraordi-naris.

ii) Estat de fluxos de tresoreria on es posa de manifest la generació i disposició de recur-sos que permeten fer i finançar les activitats de l’entitat. Els fluxos són classificats entermes de “provinents d’explotació”, “de projectes d’inversió” i “de projectes de finança-ment”.

iii) Balanç que mostra separadament dues qualitats dels projectes endegats:a) L’actiu del balanç que descriu la composició de les diferents inversions fetes per l’en-

titat en el desplegament de tots els seus projectes. Inversions que ha fet i esperarecuperar en un futur. Agrupa les inversions atenent el grau d’utilització en processosi fent especial referència al caràcter de fungible dels béns i el temps que es vinculena l’activitat distingint el curt del llarg termini.

b) El passiu o estructura financera del balanç ens mostra la forma en que l’empresa haaconseguit aquests recursos: finançament de proveïdors, finançament bancari, d’ac-cionistes i recursos provinents de l’activitat de l’empresa (reserves).

La comptabilitat ha estat una peça clau per oferir informacions i nodrir els diferents indica-dors per a la gestió financera de l’empresa i l’avaluació general de la mateixa tant d’una pers-pectiva interna (balanç scorecard) com d’una perspectiva d’informació emesa amb vocació dedifusió universal (comptes anuals).

Després de la reforma comptable de 1990 on es posa l’èmfasi en la vessant de comunica-ció i registre públic de les informacions comptables, podem copsar com la comptabilitat asso-leix, amb èxit, la funció de comunicació de dades. Avui, les dades comptables constitueixen unmedi social de comunicació.

La comptabilitat ocupa un lloc destacat, no únicament en la generació d’informació,sinó també com a medi social de comunicació que afecta directament la imatge de lesactuacions de les empreses i organitzacions i, de retruc, les actuacions de diferents agentssocials. Igualment proporciona mesures vàlides per a fixar objectius de govern d’empresesi institucions. Contribueix a formar la imatge d’eficàcia que el públic té d’organitzacions isocietats.

En efecte, la comptabilitat disposa d’un llenguatge estàndard associat a uns procedimentspropis capaços de presentar, en poques mesures, la complexa realitat empresarial. Després dela Recomanació de la Comissió de 30 de maig de 2001 relativa al reconeixement, mesura i lapublicació de les qüestions mediambientals en els comptes anuals i els informes anuals de lesempreses (C(2001)1495, la transposició —a casa nostra— ha vingut acompanyada, al 2002, de

87

l’elaboració del “Libro Blanco de la reforma contable” i l’adopció de les Normes Internacionalsd’Informació Financera (NIIF).

Certament no és qüestionable l’èxit del sistema comptable en dotar unes magnituds desíntesi amplament utilitzades i considerades representatives de l’actuació de l’empresa, simés no a l’àrea financera. Tal és el cas de “resultat”, “actiu”, “fons propis” i les mesures rela-cionades, “rendibilitat”, “endeutament”... vocables que han esdevingut termes de llenguatgecorrent.

La comptabilitat constitueix, ara com ara, un element garant de la transparència informativai, en definitiva, del funcionament eficient dels mercats financers subministrant informacions útilsa les decisions dels agents.

Aquesta situació desemboca en dues línies de pressió per al desenvolupament de mèto-des comptables: incorporar elements mediambientals i respondre de la fidelitat de les descrip-cions comptables i llurs comunicats.

Incorporar elements mediambientals.L’argument és simple: si el sistema de preus actua en el mercat com a element reguladorassignant recursos; fem de manera que els preus de mercat incorporin costos ambientals ino només costos privats, per tal de regular amb la mateixa eficiència els recursos ambien-tals. Tot seguit veurem el grup de dificultats que això comporta a les diferents fases del pro-cés comptable ja descrit.

Respondre de la fidelitat de les descripcions comptables i llurs comunicats.Arreu és present la preocupació per la “fidelitat” a la realitat de la imatge comptable. Es regu-la normativament l’estàndard de comunicació que fa possible que emissor i receptor de lesinformacions comptables parlin el mateix llenguatge. S’acompanyen les informacions desengles informes d’experts independents (auditories) per evidenciar aquesta fidelitat i aixímillorar la confiança en les informacions.

Tot això en un context on es nota la progressiva conscienciació del medi ambient com afactor escàs i es constata que conjuntament a un flux de productes elaborats per vendre,l’activitat de l’empresa, inclou l’emissió de contaminants i generació de residus tant en elprocés de la seva elaboració, distribució, consum i desballestament del producte a la fi de laseva vida útil.

88

4.2.1. Els principis comptables i el medi ambient

Hem anotat diferents fases del procés de comptabilitat que relacionem tot seguit per enunciar lesdificultats que comporten per incloure les variables mediambientals de forma molt sintètica que,sens dubte, mereix un desenvolupament més profund que escapa a la funció d’aquest epígraf.

Conèixer: • La perspectiva comptable està enfocada a la unitat jurídica: la societat. Anotem la presen-

tació de comptes consolidats i les Normes Internacionals d’Informació Financera.• La influència fiscal és ben palesa en no poques consideracions de fets comptables. De ben se-

gur que una desgravació amb motiu ambiental seria recollida amb rapidesa als comptes anuals.• Tendència a l’explicació del passat.

Captar:• Visió orientada a un grup social: propietaris. (Fons propis, resultat distribuïble...)• Associa impactes de l’empresa als altres grups socials com a despesa (de personal, fis-

cal, social i també la despesa mediambiental).

Mesurar:• Tendència a les mesures objectives. La construcció d’un resultat per a repartir-lo obliga a

plantejaments raonablement prudents. Es justifica el principi de prudència.

Valorar:• Operació necessària per tal de poder fer les agregacions posteriors de magnituds als

estats comptables. La transcripció de totes les activitats en euros és una necessitat queunida a la cerca d’objectivitat, desemboca en el conegut principi de preu històric o preud’adquisició. És a dir: valorar-ho tot a preu de mercat en el moment de la seva adquisició.Tindrem ben present que molts elements mediambientals no tenen mercat i àdhuc nopoden comprar-se; simplement utilitzar-los (paisatge, aire...).

89

Realitat empresarial

ConèixerCaptar

MesurarValorar

RepresentarAnotar

Guardar

Semblen dificultats insalvables però, convindrem que els impactes mediambientals tambées deixen sentir en les magnituds financeres de l’empresa, tant de forma directa com de formamés interposada. Per exemple:

• Incidència financera de les ecotaxes i provisions com a ingredients del cost del producte.• Risc de reducció de la vida útil dels actius per pressions d’agents socials.• Augment de sortides de diner per fer front a necessitats ambientals. Equips addicionals,

arribar a normes legals.• Augment de sortides de diner per ecotaxes: “qui contamina paga”.• Augment de provisions per restituir i restaurar.• Canvis de comportament d’interlocutors de l’empresa: “compra verda”.• Transferència de responsabilitats en vendes i fusions.• Transferència de responsabilitat a conseqüència de vendes de negocis i elaboració de pa-

tents.

Això fa més atractiu el tema de les anotacions mediambientals en la comptabilitat.Algunes d’aquestes variables podran tenir cabuda dins dels registres comptables a la llum

de la Resolució de 25 de març de 2002 feta per l’ICAC per la qual s’aproven les normes pelreconeixement, valoració i informació dels aspectes mediambientals en les comptes anuals deles empreses (BOE de 4 abril 2002) que segueix les Recomanacions de la CEE (de 30 de maigde 2001 L/156/33).

4.2.2. Resolució de l’ICAC reconeixement, valoració i informació delsaspectes mediambientals en els comptes anuals de les empreses(BOE de 4 abril 2002)

Aquesta Norma imposa l’obligació d’informar en els comptes anuals del “reconeixement, valo-ració i informació de les qüestions mediambientals que siguin necessàries per tal que els comp-tes anuals ofereixin la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats del sub-jecte comptable.”

La Norma és obligatòria per tots els subjectes comptables, comptes individuals i/o consoli-dades, empreses i organitzacions sense ànim de lucre. També les PIMES.

La Resolució es desglossa en aquestes deu normes:1. Àmbit d’aplicació.2. Valoració i informació de les qüestions mediambientals.3. Definicions d’activitat i de medi ambient.4. Despeses de naturalesa mediambiental. Ordinàries i extraordinàries, recurrents i no re-

currents.5. Actius de naturalesa mediambiental. 6. Provisions i contingències de naturalesa mediambiental.

90

7. Compensacions a rebre d’un tercer.8. Obligacions a llarg termini per reparació del medi ambient.9. Informació a subministrar en la memòria.

10. Comptes a utilitzar per fer el registre dels efectes mediambientals.

L’aparició de la norma de l’ICAC de 25 de març de 2002 convé emmarcar-la en el conjuntd’accions i propostes que ens portin a una millor percepció de la informació mediambiental perpart de tots els agents decisionals, donat que la necessitat de disposar d’informacions precisessobre el comportament ambiental dels sistemes es fa patent.

La transparència informativa genera valor per l’empresa. Les disposicions legals en matèriad’informació comptable són eficients en la descripció dels fluxos financers i l’activitat econòmi-ca de l’empresa. Els comptes anuals formen part del conjunt d’informacions d’ampli accés atots els interessats en el desenvolupament de l’empresa.

Tècnicament aquesta descripció es veu impactada per l’aparició de fenòmens de l’àmbitambiental i també del social, que forcen una revisió de conceptes. Posem per cas el valor resi-dual negatiu: l’empresa pagarà per desfer-se de l’equip que no vol fer servir i restituir la situacióambiental.

De forma més genèrica el risc derivat d’una mala gestió, poc sostenible per l’empresa, noestà suficient ben descrita i afecta directament a l’àmbit financer.

Davant d’un problema greu de contaminació ambiental sempre és possible la solució quepassa per suprimir l’activitat que genera la contaminació.

La dita norma proporciona una definició d’activitat mediambiental com “qualsevol operacióque tingui per objecte principal prevenir, reduir o reparar el dany sobre el medi ambient”.

La captació comptable d’activitats mediambientals ve precisada en termes d’esdevenir unadespesa, amb independència del seu pagament, permet el reconeixement d’implicacions, paga-ments, futurs imputables al període que es descrigui. Considera i disposa de l’entramat de comptesper tal de recollir les “contingències mediambientals” que l’actuació de l’empresa proporcioni.

Diferents són els impactes que rep la descripció comptable convencional procedents del’àmbit empresarial. Alguns d’ells són visibles, són captats pel sistema comptable perquè afec-ten a mesures monetàries, presents o de futur (despeses, costos i/o provisions). Altres expli-quen el comportament de magnituds financeres i no estan incorporades al sistema comptableper no disposar d’una mètrica adequada en la relació causa-efecte, com són els intangibles(reputació, posició en el mercat, coneixement de l’empresa per part dels seus interlocutorssocials, compromisos de compra verda...) són un referent, però no estan descrits pel sistemacomptable.

També la comptabilitat inclou en el concepte de consum una distorsió al no diferenciar elcomponent d’estalvi (reducció de compres) del total del consum. Reduccions sovint derivadesde pràctiques de reciclatge, reutilització així com la reducció de consums.

L’impuls al desenvolupament de models descriptius que incorporin principis comptablesd’àmplia acceptació i recullin separadament aquests conceptes és un repte i esdevé una res-ponsabilitat la seva investigació i estudi. No n’hi ha prou d’internalitzar certs costos, cal fer-ho

91

amb una descripció completa que posi de manifest les oportunitats que la incorporació delsmedis ambiental i social proporciona, siguin tangibles o intangibles.

Convé fer esforços per disposar de models que identifiquin separadament els avantatges icostos, que determinin un “resultat ambiental” i un “resultat social” per aclarir i avaluar la rendi-bilitat econòmica, mediambiental i social dels projectes empresarials. Serà un model que englo-bi les variables de cost i benefici dels tres nivells esmentats:

• Visibles. Que afecta al sistema financer de l’entitat.• El reconeixement separat dels estalvis i reduccions de riscs. • La mesura i avaluació de les variables que no tenen una mètrica fàcil a l’àmbit financer,

coneguts com a intangibles.

Ara per ara, la Norma comptable esmentada ens limita la captació de tots aquests fets.Considera aquestes partides:

En el Balanç:Actius mediambientals.Provisions mediambientals.Obligacions de reparació a llarg termini d’origen mediambiental.Altres obligacions.

En el compte de Resultats:Reparacions i conservació del medi.Serveis mediambientals.Pèrdues mediambientals.

En la memòria:Inclusió esment en apartat de criteris de valoració.Nou apartat de la memòria.

A l’àmbit de les definicions, l’esmentada norma aclareix el concepte de despesa ambientalque ve precisat per l’esmentada norma en els següents termes:

Gastos de naturaleza medioambiental.

1. Tendrán la naturaleza de gastos medioambientales los importes devengados, de las activida-des medioambientales realizadas o que deban realizarse, para la gestión de los efectos medioambien-tales de las operaciones de la entidad, así como los derivados de los compromisos medioambientalesdel sujeto contable. Entre ellos se sitúan los gastos ocasionados por la prevención de la contamina-ción relacionada con las actividades operativas actuales, el tratamiento de residuos y vertidos, ladescontaminación, la restauración, la gestión medioambiental o la auditoría medioambiental.

92

Anotarem diferents tipus de despeses, entre d’altres:• De prevenció de la contaminació, derivat de les activitats operatives.• Despeses de tractament de residus així com en el compliment dels compromisos que ha

adoptat l’empresa respecte a la resolució dels seus residus, plans de minimització, reutilit-zació, polítiques de vendes de matèries secundàries i/o de subproductes, eliminació delresidu final.

• Despeses de descontaminació, de sòls, d’aigües residuals, d’impactes a l’atmosfera, olors,sorolls...

Consideració que, tot i ser força important, presenta una dificultat d’aplicació que ofereixdubtes respecte la unitat de criteri en diferents empreses. Ens referim a la necessitat d’identifi-car el flux com a mediambiental. No serà fàcil que l’etiqueta “mediambiental” reculli totes lesimplicacions de l’activat de l’empresa quan el vector ambiental forma part de moltes de les ope-racions rutinàries i convencionals del procés de producció. No serà fàcil trobar aquesta segre-gació de valors.

Posarem especial interès en l’acolliment que la norma fa a les despeses derivades delscompromisos mediambientals de l’empresa. Hi tenen cabuda tant els compromisos derivats del’aplicació d’una normativa com els compromisos derivats de la declaració mediambiental de l’em-presa.

La pròpia norma convé en el necessari reconeixement comptable de les responsabilitats denaturalesa mediambiental per tal d’oferir una imatge fidel en els comptes anuals i, a tal efecteles obligacions a que fa referència tenen tres orígens:

– Una disposición legal o contractual.

– Una obligación implícita o tácita, cuyo nacimiento se sitúa en la expectativa creada por la entidadfrente a terceros al amparo de la actitud a favor y defensa del medio ambiente y a la que la enti-dad no puede sustraerse. Se entiende que se ha creado esta expectativa cuando la entidad haaceptado una responsabilidad ambiental en una declaración pública o su actuación tradicionalha sido la asunción de dicha responsabilidad.

– La evolución probable de la regulación medioambiental, en particular, proyectos y propuestas nor-mativas, de la que la entidad no podrá sustraerse.

Si la primera font de responsabilitats esdevé prou clara, el legislador imposa, les duessegüents que apareixen més borroses. Precisaran de l’explicació que ha fet anotar les parti-des corresponents. No oblidem que són comptes de despeses i per tant de menys resultatfinancer.

El grau de subjectivitat en l’estimació de les responsabilitats atribuïbles a l’empresa fa cos-tat a la situació de reconeixement de culpa que se li pot atribuir quan dota una provisió per mo-tius mediambientals.

93

La dificultat de la valoració d’aquestes partides “identificades amb claredat” és ben palesa iprecisa del seu espai a l’apartat núm. 4 de la memòria “normes de valoració” per a ser explica-des i poder entendre el seu abast. A destacar aquesta frase del propi text legal:

La incertidumbre relacionada con la determinación de este importe no justificará su falta dereconocimiento. Cuando no sea posible realizar una mejor estimación, deberán evaluarse los posi-bles importes de los gastos futuros esperados y reconocer una provisión por, al menos, el importemínimo evaluado. Esta información deberá completarse en la memoria indicando, entre otras cues-tiones, los motivos excepcionales de esta situación.

Tot i que aquesta norma avança el reconeixement comptable dels impactes mediambien-tals, aquest pas és parcial i limitat als aspectes de despesa i cost, oblidant els aspectes quegeneren guanys. A més, precisa d’un acte de voluntarisme per part de l’empresa en reconèi-xer unes responsabilitats derivades d’expectatives que hagi pogut generar en les seves de-claracions.

Tanmateix la consideració de les relacions de l’empresa amb el medi no pot limitar-se alfactor cost. No n’hi ha prou amb la descripció de les despeses pagades o per pagar que merital’activitat de l’empresa. És menester considerar l’aspecte de guanys, aquells guanys que l’em-presa obté a conseqüència de la gestió mediambiental, per exemple:

• La millora de processos que, a banda de suprimir o minorar impactes ambientals no desit-jats, redueix el risc mediambiental de l’empresa (i la responsabilitat dels seus administra-dors).

• La reducció dels elements de despeses: el consum d’energia, material d’embalatge, vo-lum de residus...

• L’estalvi que obté per reutilitzar ingredients (que deixa de comprar).

Queda ben palès que l’aplicació del principi comptable “prudència” introdueix un biaix en laconsideració del resultat per accions mediambientals de forma semblant al biaix en certes parti-des del balanç financer. No és de rebut que es doni prioritat al factor cost. L’esmentat principide prudència imposa registrar tan sols es conegui o es tingui l’opció d’incórrer en un futur tottipus de cost, pel contrari, el guany no s’inscriurà fins que aquest hagi estat en ferm. S’aplica elprincipi de prudència i neix l’asimetria ingressos/costos.

El càlcul comptable del resultat mediambiental no està pensat per repartir excedents i aten-dre unes necessitats del pressupost públic; en conseqüència no necessita del principi de pru-dència.

Convindrà disposar d’altres indicadors que presentin la totalitat dels impactes i, tot això,sense oblidar que el millor benefici mediambiental és la prevenció i evitar l’impacte. Difí-cilment la despesa en termes de prevenció esdevingui un bon indicador del dany ambientalevitat.

94

En resum, podem concloure que l’aplicació del marc actual dels registres comptables esde-vé un punt de partença al que cal addicionar més elements, més indicadors orientats a la pre-sentació de guanys i costos ambientals i en una orientació enfocada a la prevenció. La respostaés possible tal i com veurem a l’apartat 4.6. d’aquest capítol.

4.2.3. L’apartat mediambiental de la memòria financera

La pressió que rep l’actual sistema comptable per incloure els elements mediambientals reviu eldebat: modifiquem els registres comptables per incloure la vessant mediambiental o reescri-vim el sistema comptable en clau mediambiental. Debat semblant al que es presentà en ocasióde la inclusió del valor de la plantilla i debat que es manté per referència a la inclusió del valordels intangibles i la gestió del coneixement en particular.

Posicionats en una perspectiva ambiental, ens preguntem si és possible ampliar l’àmbitdel resultat comptable i la posició financera recollida per la comptabilitat incloent aspectesambientals sense modificar l’eficàcia comptable, per tal de traslladar els èxits de la comp-tabilitat financera a la comptabilitat ambiental i, en definitiva, a la gestió ambiental de l’em-presa.

Si ens situem en una posició estrictament financera, hom diria clàssica, la relació empresa,medi ambient ens porta a la següent pregunta: és possible descriure amb fidelitat la posicióeconòmico-financera de l’empresa prescindint del factor mediambiental?

De les respostes cal destacar la normativa de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comp-tes de 25/03/2002, ja citada.

Com no podria ser d’altra manera, l’anotació d’elements en els estats comptables de ba-lanç i resultats precisa de la descripció literària a la memòria (comptable) per poder trametre l’a-bast d’aquesta incidència mediambiental en l’àrea financera en tota la seva intensitat.

El mateix legislador obre la porta a la possibilitat de què l’empresa pugui exposar aquestarelació en una memòria mediambiental de l’empresa.

L’esmentada norma disposa un nou apartat a la memòria (comptable) dels comptes anuals:l’apartat 22. “Informació sobre medi ambient” amb el següent contingut:

95

…en el que de forma sucinta se debe facilitar, entre otras, la siguiente información:

a) Descripción y características de los sistemas, equipos e instalaciones más significativos incorpo-rados al inmovilizado material y la protección y mejora del medio ambiente indicando su naturale-za, destino, así como el valor contable y la correspondiente amortización acumulada de los mis-mos siempre que pueda determinarse de forma individualizada.

b) Gastos incurridos en el ejercicio cuyo fin sea la protección y mejora del medio ambiente, distin-guiendo los gastos de carácter ordinario y aquellos otros de naturaleza extraordinaria, indicandoen todos los casos su destino.

c) Riesgos y gastos por las provisiones correspondientes a actuaciones medioambientales, con es-pecial indicación de los derivados de litigios en curso, indemnizaciones y otros; se señalará paracada provisión:

• Saldo inicial• Dotaciones• Aplicaciones• Saldo final

d) Contingencias relacionadas con la protección y mejora del medio ambiente, incluyendo losriesgos transferidos a otras entidades, sistema de evaluación de la estimación y factores de los quedepende, con indicación de los eventuales efectos en el patrimonio y en los resultados; en sucaso, se indicarán las razones que impiden esta evaluación así como los riesgos máximos ymínimos; efectos operativos y financieros que se prevén como consecuencia de los compromi-sos y las inversiones futuras de naturaleza medioambiental.

e) Importe íntegro de las responsabilidades de naturaleza medioambiental y, en su caso, las com-pensaciones a recibir.

f) Las subvenciones recibidas de naturaleza medioambiental, así como los ingresos que se produz-can como consecuencia de ciertas actividades relacionadas con el medio ambiente.

Aquesta informació ve acompanyada de l’explicació dels criteris de valoració i d’estimacióemprats per l’empresa que s’inscriuen a l’apartat 4 “normes de valoració”.

Els comptes que expliquen aquests apartats són el compte 145 (provisions) i els comptesde classe 6 (despeses) referits a l’àrea mediambiental.

96

“622. Reparaciones y conservación.

Los de sostenimiento de los bienes comprendidos en el grupo 2, así como los gastos para redu-cir o reparar los daños causados al medio ambiente, incluidos en este último caso los derivados deSistemas Integrados de Gestión de Residuos (Ley 11/1997, de 24 de abril, y Ley 10/1998, de 21de abril).” Su desarrollo a nivel de cuatro dígitos será:

6220. Reparaciones y conservación en general

6223. Reparaciones y conservación del medio ambiente

“623. Servicios de profesionales independientes.

Importe que se satisface a los profesionales por los servicios prestados a la empresa. Compren-de los honorarios de economistas, abogados, auditores incluidos los medioambientales, notarios,etc., así como las comisiones de agentes mediadores independientes.” Su desarrollo a nivel de cua-tro dígitos será:

6230. Servicios profesionales independientes

6233. Servicios medioambientales

Los cargos en las cuentas 622 y 623 se harán normalmente con abono a la cuenta 410, acuentas del subgrupo 57, a provisiones del subgrupo 14 ó, en su caso, a la cuenta 475.

En el subgrupo 14:

“145. Provisión para actuaciones medioambientales.

Las constituidas como consecuencia de obligaciones legales o contractuales de la empresa ocompromisos adquiridos por la misma, para prevenir, reducir o reparar los daños al medio ambiente.”

Su movimiento es el siguiente:

a) Se abonará al nacimiento de la obligación o compromiso, con cargo, generalmente, a lacuenta 622 ó 623.

b) Se cargará: b1) Cuando se aplique la provisión, con abono, generalmente, a cuentas del subgrupo 57. b2) Por el exceso de provisión, con abono a la cuenta 790.

4.3. Responsabilitat Social Corporativa

Les empreses amb un clar i definit caràcter sostenible entenen la relació que existeix entre elsresultats ambientals, socials de la seva activitat empresarial i el seu resultat financer, i aprenencom gestionar aquesta relació mitjançant la identificació dels principals inductors de creació devalor integrat empresarial.

Determinar els efectes de l’activitat d’una companyia en el triple compte de resultats am-bientals, socials i econòmics és allò que significa sostenibilitat.

97

La triple base significa que les empreses han de determinar:• Els seus impactes ambientals, socials i econòmics.• Les seves responsabilitats amb cadascun dels interlocutors socials.• Les formes de gestionar-los.

La transparència és tema clau per traslladar el desenvolupament sostenible a les empresesi també és fonamental per construir confiança.

Aquest nou concepte suposa un nou repte per les empreses. Va més enllà del benefici eco-nòmic, és un concepte més ampli. Podríem dir que empresa sostenible és aquella que a mésde ser rendible, té cura de com ho fa. No solament té present als seus accionistes o socis, sinótambé, l’entorn on exerceix les seves activitats i als seus empleats.

La mundialització de l’economia, l’alliberació de mercats i una societat cada vegada mésexigent, està provocant una evolució en el món empresarial, cap a posicionaments de més com-promís amb la societat.

Responsabilitat Social Corporativa, Desenvolupament Sostenible, són nous conceptes queles empreses estan introduint en les seves estratègies de mercat i que reflexen un canvi en l’en-foc del govern corporatiu. Canvi que considera que l’èxit en els negocis i la creació de valor perl’accionista, no es pot obtenir únicament maximitzant els beneficis econòmics a curt termini,sinó amb un comportament responsable orientat al mercat i per altra banda en la necessitat degestionar riscs de caràcter ambiental i social que tradicionalment no s’han tingut en compte, ique requereix atendre expectatives d’un conjunt més ampli d’interlocutors.

La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) consisteix en la integració voluntària per partde les empreses de les preocupacions ambientals i socials en les seves operacions comercials ien les relacions amb els interlocutors de l’empresa. Es considera que les organitzacions exer-ceixen la seva RSC quan compleixen amb les expectatives que sobre el seu comportamenttenen diferents grups d’interès. Per tant, la RSC d’una empresa pot ser mesurada en bona partper la resposta que l’empresa dóna a les necessitats dels seus interlocutors socials.

La RSC amplia la visió corporativa, té en compte, en la formulació d’estratègies de negocila influència d’altres parts interessades, a més dels clients i accionistes.

Aquest canvi es manifesta també en la pròpia consideració del que és un actiu empresa-rial. En efecte, la propietat d’actius físics com instal·lacions per a la fabricació són única-ment una part del valor de mercat, valor influït per actius intangibles com les habilitats degestió, la reputació i el valor de marca, el capital humà i intel·lectual i l’habilitat per cooperaramb parts interessades. Tots ells actius que habitualment no estan inclosos en els balançosfinancers.

Retindrem les característiques principals que regeixen la RSC són:• Es desenvolupa de forma voluntària, i va més enllà dels requeriments legals.• Presenta una gran interacció entre els agents d’interès. Amplia la visió corporativa, incor-

porant l’atenció per les expectatives d’altres parts interessades.• Col·labora en la consecució d’objectius comuns i foment de la protecció del medi ambient

i desenvolupament socioeconòmic de l’entorn en el que operen.

98

• Incorpora consideracions ambientals i socials en les decisions de negoci.• Esdevé una empresa econòmicament més competitiva.

La RSC s’ha configurat com un element essencial de la contribució empresarial al Desen-volupament Sostenible i la transparència informativa rau com a necessitat derivada de la con-fiança necessària entre l’empresa i els seus interlocutors socials.

És en aquest context on apareix un nou instrument de comunicació: les memòries de sos-tenibilitat. Es revelen com a eina important per donar informació i respostes als diferents actorsque es relacionen amb l’empresa. Aquests actors que demanen una major transparència i com-promís en la integració de valors de sostenibilitat en el món empresarial, tant pel que fa a lacomunicació com per la integració de les variables de sostenibilitat en la presa de decisions.

Si es pretén que una actuació sostenible de l’empresa ajudi al manteniment i millora de laseva imatge, l’actuació cal ser comunicada i això ha motivat que les empreses optin per elabo-rar la Memòria de Sostenibilitat que permet avaluar i comunicar els esforços que aquesta fa perels seus grups d’interès.

El recolzament a la creació d’un marc d’acceptació general per a la publicació de Memòriesde Sostenibilitat segueix creixent tan ràpid com la necessitat de disposar d’un estàndard de co-municació. La ràpida evolució del Global Reporting Iniciative que en pocs anys a passat de seruna idea arriscada a una “nova institució mundial permanent”, reflexa el valor imperatiu, quemolts sectors de la societat atorguen a aquests marcs, fonamentats en la globalitat, transpa-rència, neutralitat i millora contínua que ha permès donar una forma concreta al concepte res-ponsabilitat social corporativa.

4.3.1. La Memòria de Sostenibilitat

Una Memòria de Sostenibilitat es pot definir com un informe voluntari, de caràcter públic, queles empreses ofereixen a les parts interesades, en la seva posició corporativa, les seves activi-tats en les tres dimensions de la Sostenibilitat. És l’informe en el que s’intenta plasmar la contri-bució de l’empresa al desenvolupament sostenible.

Quan més compromesa, més necessitat té l’empresa de fer informes de sostenibilitat tantper els compromisos adquirits voluntàriament com per les obligacions que li marca la llei.

Convindrem la necessitat d’explicar amb més detall, més amplitud, l’assoliment i descripciódel comportament mediambiental i les responsabilitats mediambientals assumides per l’empre-sa i, per extensió, les responsabilitats socials de l’empresa en la línia marcada al Llibre Verd:fomentar un marc Europeu per a la Responsabilitat Social de les Empreses (juliol 2001). Textque es situa en la línia voluntarista d’integració, per part de les empreses, de les preocupacionssocials i mediambientals en les seves operacions comercials i les relacions amb els seus interlo-cutors.

Fruit de la necessitat d’explicar amb més abast les actuacions i esforços de l’empresa a l’à-rea mediambiental neix la Global Reporting Iniciative (GRI) amb força recolzament i ànim d’es-

99

devenir un referent. Té per objecte desenvolupar informes de sostenibilitat, més enllà de memò-ries mediambientals, d’una forma harmonitzada impulsant les informacions socials i mediam-bientals al mateix nivell que té la informació financera.

Les memòries empresarials per un desenvolupament sostenible es revelen com un instru-ment important per donar resposta als diferents actors que es relacionen amb l’empresa. Ac-tors que demanen una major transparència i compromís en la integració de valors de sosteni-bilitat en el món empresarial, tant pel que fa a la comunicació com per la integració de lesvariables de sostenibilitat en la presa de decisions.

El Global Reporting Iniciative (GRI), va començar en l’any 1997 a dissenyar una guia glo-bal i funcional per elaborar memòries empresarials de sostenibilitat, buscant una estructurade treball comú que reculli els tres aspectes de la sostenibilitat: mediambiental, social i eco-nòmic.

La Guia elaborada pel GRI no és un codi de conducta, però es pot utilitzar per recolzar l’a-dopció d’un determinat codi.

Té com a objectiu principal promoure l’harmonització internacional en l’elaboració de me-mòries que continguin informació rellevant i creïble sobre actuacions sostenibles, de tal maneraque millori el procés de presa de decisions.

L’ànim d’aquesta proposta, esdevenir un estàndard, persegueix que les memòries de sos-tenibilitat tinguin un nivell d’acceptació i de pràctica general a semblança del que passa ambles memòries financeres.

La memòria és més que la suma d’informacions econòmiques, mediambientals i socials.Cal cercar la integració d’aquestes informacions, de tal manera que els seus destinataris com-prenguin les interrelacions entre les tres dimensions tant a nivell de procés (com es prenen lesdecisions) com a nivell dels resultats.

Els principis que proposa la Guia per la redacció de les Memòries de Sostenibilitat es divi-deixen en 4 grups:

1. Transparència, Globalitat, Audibilitat.Formen el marc de la Memòria. L’exposició completa dels processos procediments isupòsits implicats en la seva elaboració, resulten essencials per la credibilitat. Aquestatransparència és un exercici de responsabilitat empresarial, ja que suposa l’explicació cla-ra i oberta de les seves accions a aquells que tenen dret a preguntar o motius per fer-ho.El principi de globalitat es fonamenta en la premissa de què les opinions de les partsinteressades són essencials per la seva elaboració, tant de forma directa com indirecta. El principi d’audibilitat es refereix a la facilitat per verificar amb exactitud tant per auditorsinterns com externs.

2. Exahustivitat, Rellevància, Context de Sostenibilitat.Tots tres afecten a les decisions sobre que incloure a la Memòria. Tota informació inte-ressant cal presentar-la de manera detallada, dins dels límits establerts. El principi de rellevància ve definit per la importància que tenen les dades als processosde presa de decisions dels usuaris.

100

El de context de sostenibilitat, es centra amb el significat que a partir d’un context, expli-ca com el desenvolupament en l’àmbit de l’organització, afecta a la formació i reduccióde capital econòmic, social i ambiental a escala local, regional o mundial.

3. Precisió, Neutralitat i Comparabilitat.Pretén garantir la qualitat i la veracitat. El mínim grau d’error possible i el menor marge,indica la qualitat i la quantitat.El principi de neutralitat es refereix a l’exposició imparcial i objectiva del desenvolupa-ment en els trets recollits a la memòria.El principi de comparabilitat defensa la garantia de què les memòries permetin la compa-ració amb l’actuació en altres etapes de la pròpia empresa i la comparació amb la restade les empreses.

4. Claredat i Prioritat.Afecten a les decisions sobre l’accés a la Memòria.En les memòries no existeix un usuari primari, com és el cas de les memòries compta-bles —l’inversor— que ja té un coneixement del que hi va a trobar.En més grau, la memòria de sostenibilitat precisa de claredat, ja que no tots els grupsd’usuaris compten amb el nivell d’experiència i coneixements necessaris per a la sevalectura i comprensió adequades.

Els punts essencials de la Guia són els següents:• Introducció i Identificació

Declaració de principis i presentació del President.

• Visió i estratègiaExposició de la visió i estratègia de l’empresa respecte la seva contribució al Desenvolu-pament Sostenible.Què és el més important?Com s’ha inclòs a les parts interessades en la identificació d’aquests compromisos?Com es reflexen aquests interessos en els valors de l’organització i com s’integren en lesestratègies empresarials?…

• PerfilNom, activitats, estructura operativa, descripció dels departaments, naturalesa dels mer-cats, forma jurídica...

• Abast de la MemòriaEstructura de govern i sistemes de gestió.Estructura de govern, compromisos. Polítiques globals i sistemes de gestió...

101

• Índex Com moure’s per la Memòria.

• Indicadors d’actuació en els tres àmbits.En aquestes expressions de “memòria de sostenibilitat” o com a part integrant d’ella, les“memòries mediambientals”, l’èxit esdevé, sempre, en funció dels indicadors que la for-men i és per això, que convé fer un aprofundiment dels atributs d’un indicador. Els aspectes econòmics de la sostenibilitat estan relacionats amb els impactes que unaorganització causa i no si val a confondre amb els indicadors financers-comptables. Elsindicadors econòmics van més enllà de la descripció de fluxos monetaris; moltes empre-ses encara estan en camí de desenvolupar-los de forma eficient.

4.4. Indicadors i sistemes d’indicadors

L’indicador esdevé la unitat bàsica del sistema d’informació mediambiental tant a efectes de lagestió interna de l’empresa com en la vessant de comunicació.

L’indicador és una imatge de la realitat i com a tal, subjecte a les deformacions en les sevesindicacions provinents de l’observador i el seu mètode, la forma de captació i mesura de laimatge i també de la forma i expressió de comunicació.

Els elements (mètode, forma de captació, de mesura i forma de presentació) són d’es-pecial rellevància en la determinació d’indicadors de tipus social, mediambiental i financers.Són elements que condicionen la informació subministrada pels indicadors arribant a l’ex-trem de qüestionar la seva validesa. Tot i això, ens cal disposar d’un conjunt d’indicadorsvertebrats en un quadre de comandament (balance scorecard) per possibilitar la gestió del’empresa.

Aquests indicadors estructurats no limiten la seva utilitat a l’esfera del control intern sinó,més aviat el contrari, serveixen de base per comunicar, explicar quin és el comportament del’empresa al conjunt de la societat que hi estigui interessada.

La funció de comunicació de dades precisa d’un estàndard, un llenguatge que sigui comú al’emissor i al receptor del missatge i que possibiliti la comparació entre les diferents entitatsemissores d’informació.

Tenim diferents tipus d’indicadors i diferents possibilitats de classificar-los. D’especial inte-rès citem aquestes tipologies:

• Comptadors: indicadors que mesuren la posició d’una magnitud (per exemple: la veloci-tat del vent).

• Acumuladors: indicadors que relacionen el comportament d’una magnitud al llarg deltemps (m3 de pluja caiguda per mes).

• De relació (ratis): indicadors que mesuren dues o més magnituds relacionades a travésd’una explicació causa-efecte. (Exemple: percepció de temperatura ambiental; indicadorformat per components de temperatura i d’humitat).

102

• D’avís: indiquen la posició dels valors d’una magnitud per referència a un interval deter-minat com a referent. En especial aquells indicadors que només informen cas que el valorde la magnitud que observen surti dels valors de l’interval marcat (el mateix indicador d’unvehicle que encén una llum d’alarma quan el nivell de carburant arriba a un mínim estipu-lat de reserva).

Un indicador analitzat de forma aïllada ha de complir amb un grup de característiques queveurem tot seguit a les quals s’han d’afegir les derivades de les connexions amb la resta d’indi-cadors considerats. De forma especial, convé evitar l’efecte de redundància (tots els indicadorsdiuen el mateix) i l’efecte originalitat (l’únic indicador que parla de...).

4.4.1. Requisits d’un indicador

A tot indicador li cal ser:• Sensible: prou subtil per captar les modificacions de la variable escollida de forma que si-

gui d’interès.• Fidel: la distància entre modelització teòrica i seguiment de la realitat ha de ser tan petita

com sigui possible i desitjable.• Estable: tant en el procés de captació de les dades necessàries a l’indicador com en l’es-

tabilitat dels criteris de mesura, càlcul i presentació. • Operatiu: cal comptar amb la informació (contrastada i fiable) necessària per a la seva ex-

pressió o com a mínim, disposar dels medis per tal d’obtenir-la.• Simple: per evitar equívocs i la possibilitat que pugui ser emprat per diferents col·lectius

d’usuaris sense massa problema de coneixements tècnics específics.• Agregable: en la mesura del possible, per tal d’evitar la profusió d’informacions.• Comparable: tant en un sentit geogràfic (tota la indústria) com en sentit temporal (l’evolu-

ció de l’indicador en diferents períodes).• Publicable: aspecte de difícil precisió on es conjuguen les dificultats per obtenir les infor-

macions, el cost d’aquesta acció i el grau de confidencialitat que esdevé del resultat del’empresa.

Sovint els indicadors vénen acompanyats d’una expressió gràfica que ajuda a la seva per-cepció i recull l’evolució en el temps o la relació amb altres indicadors.

Resulta d’especial interès recollir la classificació d’indicadors segons la seva temporalitatagrupant-los en tres categories: predictius, normatius i explicatius. De fet es tracta de diferentsformes d’ús possibles d’un indicador.

103

104

Ubicats en un horitzó temporal de-terminat fan referència a valors queel decisor vol assumir i que, sovint,imposa a l’organització com a fitesi referents de la seva activitat.

Orientats a posar de manifest laimportància de diferents causes enels resultats obtinguts.

Indicadors Predictius Indicadors Normatius Indicadors Explicatius

Entenem per indicadors predictiusaquells indicadors enfocats a l’ex-plicació de fets que es preveu pu-guin succeir. D’especial interès enl’explicació d’impactes en projec-tes d’activitat.

L’àmbit de comunicació permet distingir aquests altres tipus d’indicadors: • Indicadors generals de sostenibilitat: definits per organismes de caire supraempresa-

rial. L’empresa es posiciona en relació a aquestes macromagnituds.• Indicadors específics de cada producte o centre de producció que forma part de l’em-

presa. Tenen la funció d’avaluar línies, programes, accions i serveis individualment. • Indicadors de grau de participació. Ens mesuraran el grau de compromís assolit per la

participació i l’àmbit d’acolliment de les mesures indicades.• Indicadors del grau de compliment de la Política Mediambiental. Indiquen els pro-

gressos aconseguits en les fites que l’empresa s’ha proposat a l’àrea mediambiental.

4.4.2. Sistemes d’indicadors

L’efectivitat d’un indicador és pràcticament nul·la si no va acompanyat d’altres que de formasistemàtica el complementin, ampliïn o expliquin amb diferent grau de detall. Al grup d’indica-dors relacionats entre sí es coneix com a sistema d’indicadors.

Tot sistema d’indicadors per resultar d’utilitat en el control de gestió; és a dir en l’estudi,seguiment i monitoratge de projectes al llarg de la seva realització, cal que compleixi amb elssegüents requisits:

• Complet: defineix totes les relacions (significatives) de les relacions a gestionar, al nostrecas les relacions empresa/medi ambient.

• Compensat: ofereix la mateixa informació dels aspectes favorables que dels no-favora-bles. Pot oferir més detall de forma voluntària si es tracta d’una publicació periòdica onl’èmfasi en el detall pugui ser diferent un any de l’altre.

• Explicatiu: que permet apreciar les relacions causa-efecte entre les activitats i els impac-tes produïts.

Per referència al col·lectiu d’indicadors hom aprecia la possibilitat de tenir indicadors de sín-tesi, és a dir aquells indicadors que reuneixen en un càlcul o expressió moltes relacions causals,però que poden analitzar-se de forma individual a través d’altres indicadors de més grau dedetall (indicadors analítics) ja sigui a nivell temporal o espacial o també per relació a un nombremés petit de relacions causa-efecte.

Un bon exemple d’indicador de síntesi el constitueix la xifra de resultat de l’empresa (resul-tat comptable). Per sí sol, només té dues magnituds: total d’ingressos i total de despeses. Atots ens seria possible enumerar un bon grapat de coeficients, ratis o indicadors que expliquinaspectes d’aquest indicador (suficiència, rendibilitat, composició...).

En termes de gestió i monitoratge, tant d’elements financers com mediambientals, a l’em-presa s’estableix un sistema d’indicadors de seguiment i de control amb bones connexions a lacomptabilitat pressupostària i a la comptabilitat de costos. Màxim a efectes de control intern del’activitat de l’empresa.

S’estableix una bateria d’indicadors que constituiran una eina al servei del mecanisme deseguiment i seran utilitzats per avaluar tots els actes d’implantació del pla (financer i/o mediam-biental).

El sistema d’indicadors compta amb diversos tipus però a tots ells és necessari que s’hireflecteixin fets mesurables i posin de manifest aspectes quantitatius i qualitatius que ajudin aavaluar les accions. Han de ser rellevants, representatius, fàcils d’obtenir i d’interpretar, sensi-bles al canvi i han de proporcionar resultats comparables.

A l’hora d’elaborar un sistema d’indicadors, convé definir amb exactitud la forma en quecalcularem cada un, la seva temporalització, les dades necessàries per ser entenedor i les fontsde les dades. Es definirà qui serà el responsable de formar i mantenir aquest sistema d’indi-cadors.

Constitueix una bona pràctica la descripció d’una fitxa per indicador amb els següents ele-ments:

Descripció. Sintetitzada en una breu ressenya.Tipologia. La descrita en el marc conceptual del sistema d’indicadors.Valor inicial. Per fer-ne el seguiment.Sistema de càlcul. Fórmula matemàtica i la seva representació gràfica.Font de dades. Quines són les entitats que poden proporcionar les dades.Periodicitat de càlcul i actualització de dades. Variable segons el tipus d’indicador.Tendència desitjada. Si cal que no variï, o més baixa o més alta.

Model de sistema d’indicadors: Pressió Estat Resposta (PER)

La consideració de l’empresa com a ens immers en un context ambiental més ampli, en perma-nent interacció, permet adaptar el model Pressió Estat Resposta promogut per l’OCDE en re-ferència al camp mediambiental.

Aquest model considera a tot ens subjecte a unes situacions de l’entorn físic que condicio-nen la seva actuació. Aquests elements tenen un valor i una expressió en un moment donat. Esdescriuen en termes d’indicadors d’Estat.

Aquesta relació està afectada per diferents pràctiques, tradicions, límits culturals i tecnolò-gics que suposen una veritable força per modificar l’estat de la relació empresa/medi.

105

Model pressió-estat-resposta (font: Dirección General de Calidad y Educación Ambiental)

La situació actual d’una relació ve caracteritzada, seguint aquesta metodologia, per unasèrie de pressions, directes i indirectes, que incideixen en la relació (indicadors de pressió).Aquestes pressions afecten la qualitat de medis i recursos associats tot propiciant iniciatives ipropostes que constitueixen els indicadors de resposta representatius de l’esforç per superarles pressions rebudes.

L’ens, en aquest cas l’empresa, però extrapolable a tota unitat decisional (administració,estat, entitat o subjecte), coneix la posició i les forces que impulsen en una determinada direc-ció, pren les seves decisions i modifica aquesta relació de forces i/o la posició inicial de l’estat.La mesura d’aquesta actuació la constitueixen els dits indicadors de resposta.

A l’empresa neix la necessitat de dotar un sistema de recull d’informacions de forma tal quenodreixi les magnituds que recullen els diferents indicadors. Les semblances amb un sistemacomptable són ben paleses però amb dues diferències notòries: no s’aplica el principi de parti-da doble (recollir els orígens i aplicacions de cada anotació) i, en segon lloc però no menysimportant, no és necessària la valoració monetària de totes les magnituds contemplades al sis-tema d’indicadors. Tot i així li escau el terme de comptabilitat mediambiental, si més no perrecollir l’esperit d’“allò que no es coneix no es gestiona” i la forma periòdica d’actualització tantper a ús intern com per a ús extern.

106

PRESSIÓ

ACTIVITATSHUMANES

ESTAT DEL MEDIAMBIENT I DELS

RECURSOS NATURALS

AGENTS ECONÒMICSI MEDIAMBIENTALS

ESTAT RESPOSTA

Pressions Informació

Respostessocials

(decisions-actuacions)

Recursos

RESPOSTES SOCIALS (DECISIONS-ACTUACIONS)

INFORMACIÓ

Els indicadors que finalment comprengui el sistema d’informació de l’empresa els agrupa-rem en tres blocs: indicadors d’estat, indicadors d’esforç i indicadors de rendiment.

Indicadors d’estat medioambiental (IEM):

Aquest grup d’indicadors estan orientats a la descripció dels impactes mediambientals de tipusgenèric associats a les activitats de l’empresa. Informen respecte la qualitat de l’entorn, l’estatdel medi en la ubicació de l’empresa o en zones geogràfiques de més abast.

Caracteritzats per tenir una visió molt supraempresarial, aquests indicadors tenen una granutilitat per centrar l’atenció de les organitzacions en aspectes mediambientals aplicats als seusimpactes més significatius.

L’estat d’una qualitat, recollida en un indicador, ve associat al problema que es vinculaa aquesta magnitud (esgotament aqüífer, contaminació del sòl, desertització...) que depe-nen d’una gran quantitat de variables i diferents agents. Descriuen i medeixen aquestasituació i permeten focalitzar els esforços de l’empresa i la seva declaració de política me-diambiental.

Indicadors d’esforç (IdEM):

Descriuen els esforços de gestió adreçats a facilitar i dotar les activitats de l’empresa de l’in-frastructura necessària per disposar d’una gestió amb èxit.

Contemplen, entre d’altres, les àrees de formació específiques en medi ambient, sistemesd’incentivació, freqüència d’auditories, disconformitats...

Orientats al desenvolupament de les polítiques i fites internes. Aquests indicadors són méspropers a la gestió interna de l’empresa i no estan pensats per a establir un mecanisme de co-municació de l’empresa amb l’exterior.

Indicadors de resultat medioambiental (IRM):

Posen de manifest els aspectes determinants de l’activitat de l’empresa per referència a pro-ductes, processos i serveis que disposa. Contempla els temes d’emissions, vessaments, reci-clatge, reutilització, moviments de mercaderies i ús de l’energia entre d’altres possibles temescentrals de l’actuació de l’empresa.

Podem dividir aquests indicadors en dos grups: indicadors de fluxos i indicadors d’infras-tructura i transport. Aquests indicadors constitueixen, per si sols, un instrument rellevant decomunicació de dades en sengles informes mediambientals. Tal i com es recull al reglamentEMAS. Sovint inclouen els costos mediambientals i el seu seguiment.

107

En definitiva, tres categories d’indicadors per assolir tres objectius diferents:• L’empresa comprèn les conseqüències que té la seva activitat pel medi ambient. (IEM).• L’empresa pren mesures adequades per garantir la millor gestió possible dels impactes

mediambientals que genera la seva activitat (IdEM).• El resultat de la gestió mediambiental és objecte de descripció en termes d’enumerar les

fites proposades per l’empresa i el seu grau de realització (IGM).

Posem un exemple d’aquests indicadors que fan referència a un tema comú a la majoriad’empreses: La generació de residus industrials (RI).

Títol: Generació de residus industrials

Descripció. Intensitat de producció de RI del sector:

Estima la intensitat de producció de RI a partir de la producció total de residus del sector (declarats a l’Agènciade Residus) amb relació PIB del sector.

Tipologia. Indicador d’estat.

Valor inicial. 12%, l’any 2002

Sistema de càlcul. Percentatge del PIB del sector sobre el total del PIB dividit per Percentage de RI del sectorsobre total de RI.

Font de dades. Agència de Residus i Cambra de Comerç.

Periodicitat de càlcul i d’actualització de dades. Semestral.

Tendència desitjada. Millora (creixement) de l’índex.

108

Títol: Adaptació seguretat d’embalatges

Descripció. Noves normatives de seguretat en el transport del producte que impliquen més mesures de segure-tat i possibilitat de reutilització.

Tipologia. Indicador de pressió.

Valor inicial. 12%

Sistema de càlcul. Percentatge de vendes de productes amb embalatges revisats per adequar-los i maximitzarla reutilització d’embalatges en relació al nombre total de vendes.

Font de dades. Departament de comptabilitat i departament d’I+D.

Periodicitat de càlcul i d’actualització de dades. Trimestral.

Tendència desitjada. Tendència a l’alça (fins arribar a la unitat o la totalitat de productes).

Títol: Reutilització d’envasos

Descripció. Reutilització d’envasos provinents de compres.

Tipologia. Indicador de resultat.

Valor inicial. 12%

Sistema de càlcul. Nombre d’envasos provinents de compres reutilitzats sobre nombre d’envasos utilitzats.

Font de dades. Departament de Producció i Departament de Compres.

Periodicitat de càlcul i d’actualització de dades. Trimestral.

Tendència desitjada. Tendència a l’alça (fins arribar a la unitat o la totalitat de productes).

109

De forma periòdica, l’empresa revisarà la conveniència de mantenir els indicadors que hadeterminat.

Per mantenir un indicador vigent li caldrà respondre afirmativament al següent qüestionari:

1) Les dades de l’indicador reflexen la tendència de l’impacte mediambiental de l’entitat?2) Les dades recollides a l’indicador permeten la quantificació d’objectius mediambientals?3) Possibilita una anàlisi comparativa de l’evolució els darrers períodes?4) Les informacions són prou clares per no necessitar l’ajut d’un expert?5) Admet la possibilitat de comparacions amb normes legals i/o empreses i sectors?6) Ofereix informació no redundant? 7) És significatiu el tema que descriu?8) És sensible a les modificacions de comportament de l’empresa?9) És la millor forma de descriure el tema?

10) Disposem de les informacions suficients (en qualitat i confiança)?

4.5. La relació mancances/millores a l’àrea mediambiental.La cerca d’indicadors de síntesi

Cau pel seu pes que per gestionar una cosa és necessari exercir un cert control sobre ella; allòque implica un coneixement tant de la seva posició com de la resposta a les decisions que l’a-fectin. En el camp mediambiental serà menester mesurar i posteriorment fer l’anàlisi de lesactuacions de l’empresa en aquesta faceta. Aquí els sistemes d’indicadors mediambientals ju-guen un rol important; en especial els indicadors de costos mediambientals.

La precarietat de medis per a incorporar en sistemes complementaris als existents a l’àrea finan-cera, màxim en empreses de petita dimensió, no ha de ser obstacle per a una descripció el méscompleta possible. Tot i que sigui precària i limitada en la seva precisió, sempre serà millor informa-ció que la permanentment inexistent per manca de medis al no disposar d’informació precisa.

Diríem que la visió parcial ràpida i simplificada guanya en efectivitat a una tardana modelit-zació, més costosa, amb nivells impecables de precisió. Podem participar de la idea que po-ques variables expliquen molts comportaments de l’empresa.

Es tracta d’identificar aquestes variables i progressivament eixamplar l’abast dels impactesque provoquen. Això sí, considerem necessari que, renunciant a l’exactitud dels resultats finalsper obtenir uns valors aproximats, vagi acompanyat de dues pràctiques:

a) L’explicació de les hipòtesis fetes i les limitacions dels indicadors o de les informacionsde què es disposa.

b) El reforç a la consistència que suposa el manteniment de criteris de determinació d’indi-cadors i magnituds de forma tal que faci possible la seva comparació al llarg del tempsexposant, sense biaixos, l’evolució del factor.

110

111

Observarem com la implantació inicial d’un sistema d’indicadors d’impacte ambiental al’empresa esdevé un factor motivador pel personal i també un element on es descriuen elserrors de les tasques i comportaments habituals. Caldrà tenir el suport de la Direcció Generalper reeixir en la tasca així com no poques dosis d’habilitat per motivar els possibles canvis derutines.

Un cop més, la interacció social i mediambiental es posa de manifest. Al seleccionar els indicadors medioambientals per referència a una temàtica determinada,

l’empresa precisa conèixer els dos tipus d’informacions recollides en aquesta taula:

Externs Interns

Com afecta l’entitat al medi ambient de la localitat oregió on està ubicada?Quines normes concretes afecten l’activitat de l’em-presa en la seva ubicació?Quines són les variables mediambientals de preocupa-ció en la zona d’influència de l’activitat de l’empresa?

Al procedir a escollir un indicador del sistema convé formular les mateixes preguntes delqüestionari de validació de l’indicador (veure plana 110).

La descripció que s’aconsegueix amb l’ús dels indicadors compresos al sistema ha de tenirla capacitat explicativa suficient per tal d’explicar els diferents impactes, un a un. Però tambéha de posar de manifest l’efecte de trasllat del problema d’una àrea a l’altra de l’activitat me-diambiental de l’empresa. Posem per exemple el cas de l’empresa que redueix les emissions al’atmosfera derivat d’un canvi tècnic en el que s’augmenta la producció de residus industrials.Caldrà identificar aquestes interaccions de la forma més precisa possible.

L’avaluació cost/benefici determinaria la conveniència de portar a terme aquesta substitucióde tecnologia del punt de vista mediambiental.

4.5.1. Costos mediambientals

Un pas més en la determinació d’indicadors el suposa la connexió d’aquest sistema d’indica-dors amb les dades que es deriven del sistema comptable, en especial del sistema de compta-bilitat de costos. De forma semblant a la recollida a la taula següent.

Quines actuacions mediambientals són més impor-tants?Quines són més urgents?En quines podem tenir més èxit?En quines obtindríem reducció de costos financers?En quines tindríem ingressos?

112

Indicador Magnituds que Comptes del sistema comptable que estan relacionadesel composen

643 650 ... 720

I1 M1 X

M2

X X

M X X

I2

I: Indicador M: Magnitud que composa l’indicador

De ben segur existiran magnituds sense reflex financer però també tenim la seguretat queen diferents indicadors ambientals podem establir una connexió realista amb el plantejament dela comptabilitat financera. De gran importància ens seran aquests indicadors al model que des-prés desenvolupem de resultat mediambiental.

D’entrada ens trobarem amb dues tipologies de costos:a) Els registrats per la comptabilitat tradicional. Tenen per referent una despesa, és a dir un

pagament o compromís recollit en la relació de l’empresa amb tercers, previsiblement através d’un contacte o obligació legal.

b) Els costos que la comptabilitat considera o ha de considerar sense relació amb els flu-xos de tresoreria. Efectivament no tots els costos a considerar provenen de decisionsd’adquisició. L’impacte mediambiental de l’activitat de l’empresa genera diferents costosque no repercuteixen en les finances de les empreses que els generen. En certs casos lavaloració d’aquesta repercussió constitueix un mal referent per a la seva avaluació.

4.5.2. La comptabilitat mediambiental

La introducció d’una comptabilitat mediambiental derivada de l’anàlisi dels indicadors prèvia-ment seleccionats comportarà introduir més elements de cost de la categoria b) als costos quel’empresa venia considerant. Aquesta afloració de costos no té perquè afectar al valor o preureconegut als productes de l’empresa.

La seva anàlisi és font de percepció del problema en tota la seva extensió: mediambiental ifinancera i (arribat el cas) social. La generació de posicions d’avantatge competitiva precisad’aquest marc on la complexitat de l’actuació de l’empresa no es limiti a la vessant monetària.

Òbviament pel fet de no considerar els costos mediambientals (tipus b) en el càlcul del preuunitari del producte no implica que el cost desaparegui. Simplement l’empresa l’ignora pel sen-zill motiu que no passa per caixa. Si més no de forma directa.

Cal notar que el nivell d’internalització dels costos, al que ens hem referit abans, és potestat del’empresa i pot perfectament posar-hi els límits que consideri adequats a la seva política mediam-biental. No resulta mala pràctica la determinació dels costos del producte amb els dos sistemes.

El diferencial de cost pot incidir en la fixació d’estratègies empresarials orientades a la su-pervivència de l’empresa en un canvi de context legislatiu i a la presa de posicions d’avantatgescompetitives davant dels canvis de percepció que de la problemàtica mediambiental segur quetindran els nostres clients i usuaris.

Els costos mediambientals admeten el mateix tractament que la resta de costos de la comp-tabilitat analítica, anàlisi respecte del volum d’activitat, comportament respecte del temps des-glossament en quantitat i preu, etc. D’interès per a l’analista resulta la classificació de costosmediambientals que recull el document núm. 13 d’AECA (Comptabilitat de gestió mediambien-tal) que considera dos grups de costos: recurrents i no recurrents en funció de la periodicitat enla seva existència.

Com a subgrups dels costos recurrents considerarem:– Costos derivats d’obtenir la informació mediambiental.– Costos derivats d’un pla de gestió mediambiental.– Costos derivats de l’adequació tecnològica mediambiental.– Costos derivats de la gestió de residus d’emissions i vessaments.– Costos derivats de la gestió del producte. – Costos derivats de les exigències administratives.– Costos derivats de l’auditoria mediambiental.

Com a no recurrents senyala:– Costos derivats dels sistemes de prevenció mediambiental.– Costos derivats de les inversions en instal·lacions.– Costos plurianuals de conservació i manteniment.– Costos derivats de la interrupció del procés per contingència ambiental.– Costos d’accidents mediambientals.– Costos de noves exigències de l’entorn.– Costos derivats de la millora d’imatge.– Costos dels sistemes de mesura i control.– Costos no desemborsables. – Costos de tipus jurídic.

A tot això convindrà no perdre de vista dos elements del sistema de mesures comptablesmediambientals exposat:

a) La consideració de contingència. És a dir costos que podrien esdevenir impactes a latresoreria de l’empresa (accidents, multes, inspeccions...).

113

b) La difícil segregació dels aspectes mediambientals de la resta d’elements que incideixena la política de l’empresa i a la seva generació de costos.

Tot i la seva complexitat, aquesta visió està mancada d’un dels principals atractius de lagestió mediambiental: els beneficis que l’entitat en té. Beneficis ja siguin en forma d’estalvid’impactes i per tant de repercussions en costos i responsabilitat o siguin beneficis derivats demesures amb impacte mediambiental i també impacte financer. Posem per cas la reducció de con-sum d’energia per peça atribuïble a la reutilització de materials i/o energia.

Podem anar més lluny en el disseny d’un sistema d’indicadors per tal de recollir les dues ves-sants i, fent un esforç, arribar a indicadors de síntesi tal i com us proposem al següent epígraf.

4.6. Model de resultat mediambiental

Hem vist que, ara per ara, la memòria centra el punt d’unió de les perspectives ambiental icomptable-financera, però amb una diferència important: si bé la memòria comptable ve prece-dida de l’existència de balanç i resultats, certament dos estats comptables de síntesi, la memò-ria ambiental constitueix el primer estadi mancat encara de magnituds de síntesi de l’estil resul-tats i/o posició propis de balanç i resultats.

En el convenciment que la comptabilitat no pot seguir fent orelles sordes i considerar larelació empresa/medi, únicament com a externalitats del model de càlcul de resultats i davantde l’alternativa: incloure o reescriure tal i com hem plantejat a l’epígraf anterior, presentem unindicador de resultat mediambiental de l’activitat de l’empresa (RAMA).

Aquest model (RAMA) possibilita un grau de detall suficient per tal de disposar d’un eficient siste-ma de gestió mediambiental i la construcció d’un sistema de comptes explicatiu. Dit d’altra manera:modifiquem l’abast dels registres comptables per incloure les relacions empresa/medi ambient.

Aquest model descansa en una sèrie de premises o punts de partida que explicitem tot seguit:1) L’objecte de l’indicador resultat mediambiental i el seu desenvolupament participa de les

raons d’existència dels indicadors ambientals en aquests termes:1. Facilitar informació sobre problemes ambientals, amb la finalitat que les autoritats res-

ponsables puguin avaluar la seva gravetat.2. Ajut en l’elaboració de polítiques i fixació de prioritats, senyalant factors clau que pro-

voquen pressions sobre el medi ambient.3. Realitzar un seguiment dels efectes de les mesures d’actuació adoptades.

2) La comptabilitat mediambiental, entesa com a conjunt d’informacions que nodreixen elsindicadors d’impactes mediambientals, figura separadament de la comptabilitat finance-ra. Sense deixar de banda l’existència de punts de coincidència tals com efectes valora-tius i els impactes financers derivats de l’actuació mediambiental.

3) La comptabilitat mediambiental, del desenvolupament sostenible, està orientada a futur.Cal treballar en termes de fluxos futurs per incorporar les descripcions dels estalvis d’im-pactes ambientals.

114

4) El model de comptabilitat ambiental depassa els límits de la propietat privada i l’existèn-cia de mercats; el seu abast comprèn tots els conceptes (productes, emissions, resi-dus...) inherents a l’activitat empresarial.

5) Pren les dades actuals com a base. Ho fa sense qüestionar ni explicar com s’ha arribata l’estat actual de les relacions ens/medi.

6) El resultat ambiental no és objecte de repartiment, la qual cosa fa més fàcil l’homogeneï-tat de factors i no cal la precisió en la traducció financera. Ens conformem amb la cor-recta aplicació del principi d’uniformitat per saber si millorem o empitjorem, doncs, nos’utilitza el resultat mediambiental per a mesurar repartiment de dividends.

7) El temps de referència no és un exercici econòmic, comprèn l’anàlisi d’un horitzó de pla-nificació, on l’estimació dels impactes sigui possible i referirem el resultat a tot el períodede planificació (n períodes).

El model RAMA descansa en la percepció de l’activitat d’un projecte que esdevé la unitatd’anàlisi. A nivell d’empresa, considerarem el col·lectiu de projectes que estiguin en funcionamentper determinar el resultat de l’empresa com addició dels diferents projectes en funcionament.

Tot projecte, com activitat empresarial, ve identificat per impactes ambientals que situaremal llarg del temps de producció, venda, utilització del producte i recuperació o eliminació, és adir tot el cicle de la vida del producte. La gestió de l’empresa es considera com a gestió delsdiferents impactes mediambientals de l’activitat de la societat.

Els impactes poden ser de tres tipus:a) Favorables al medi ambient: milloren qualitats, diversitat... b) Desfavorables al medi ambient: empitjoren qualitat, redueixen... c) De classificació subjectiva o no determinada generalment: la reducció de sòl per aparcar

és element favorable per impulsar el transport públic?

El càlcul de RAMA precisa de la classificació dels impactes. Annexat al càlcul s’afegirà ladescripció dels criteris de classificació. A semblança de la funció de la memòria comptable.

El càlcul de RAMA precisa d’una mesura bàsica: impacte projectat, que notarem com IP ive referida a cadascun dels projectes en cadascun dels períodes en què es produeix l’impacte.

Es defineix com la suma dels ingredients:

Volum de capacitat * Impactes directes * “m” anys de funcionament previstos+ Volum de capacitat utilitzat * impactes induïts o traspassats * “k” anys de funcionament icontinuïtat de l’impacte induït o traspassat.

= IMPACTE PROJECTAT corresponent a un projecte (activitat de l’empresa)

Un projecte contempla la suma d’impactes i l’expressió referida al projecte que notem comImpacte Activitat Projectat (IAP) es fa de forma semblant a la determinació d’un valor futur.

115

Fixarem un horitzó temporal raonable i procedirem a determinar els valors de l’impacte am-biental previstos per a cada any.

n

IAP = ∑ IPjA (1+ex)n-j

j=0

On:IAP: Impacte d’Activitat Projectat ex: efecte “extrapolat”. Té el sentit de recollir un impacte futur directament associat a la de-

cisió presa en moments anteriors.n-j: indicaria el nombre d’anys en que s’aprecia l’acció de l’impacte.

Aquesta expressió implica la definició d’un horitzó temporal al qual es limita la projecció iper tant l’anàlisi. Aquest és el sentit de “n” que observarem no té perquè coincidir amb elsvalors de “m” (nombre d’anys de durada de l’activitat projectada) i/o de “k” nombre d’anys dedurada de les conseqüències —productes— de l’activitat.

A nivell de projecte, hem fixat un horitzó de planificació on l’estimació dels impactes siguipossible i referirem el resultat a tot el període de planificació (n períodes).

Entenem que diferents impactes ambientals (IP) tenen un efecte progressiu al medi am-bient; en conseqüència un estalvi d’impactes redueix la taxa de progressivitat (ex) i/o redueix unestalvi d’impactes en diferents períodes (IPj).

A nivell d’empresa, l’impacte final projectat (IFP) serà la suma d’impactes projectats a nivellde cadascuna de les m activitats que identifiquen el comportament de l’empresa, és a dir:

m

IFP = ∑ IAPk

k=1

Per procedir a l’agregació cal expressar tots els impactes en la mateixa unitat i recurrirem ala valoració monetària sense pretendre una exhaustiva valoració a preus de mercat. El procedi-ment és el següent:

Els diferents impactes es tradueixen als corresponents indicadors que l’empresa utilitzarà peral monitoratge del projecte. També disposarem de l’estructura d’objectius que l’empresa perse-gueix tal i com hem vist al capítol 2. La ponderació de la importància per a l’empresa d’aquestsobjectius permetrà obtenir una jerarquia que permet una mètrica d’avaluació d’importància decadascun dels indicadors.

Ens fixarem en aquell indicador de més representativitat que tingui una descripció financerafàcil i objectiva. La resta d’indicadors es mesuraran proporcionalment a la importància d’aquestindicador en unitats monetàries.

116

El resultat mediambiental proposat (RAMA) es deriva de la comparació de magnitudsprojectades fetes en dos moments diferents del temps, inici i final del període que, tot siguidit, no ha de coincidir amb el període anual al que ens té acostumats la comptabilitat finan-cera.

El resultat mediambiental (RAMA) es calcula per la diferència de projecció d’impactes fets aprincipis de període (IFPt

n) i la projecció d’impactes feta pel mateix període (t/n) a finals del perío-de (t+1) expressió a la que addicionem els fluxos projectats dels nous projectes, activitats, quela societat iniciï en el període que va de t a t+1 (IFP(NP)).

RAMA = IFPt+1n - IFPt

n - IFPNP

On:IFPt+1

n Impacte projectat a final d’any IFPt

n Impacte projectat a principis d’anyIFPNP Impacte projectat dels nous projectes endegats durant l’any

Si l’impacte projectat mediambiental és més alt al final d’any que al principi implica unamillora de les relacions entitat-medi ambient.

Cal notar que l’impacte és la suma de factors ambientals positius i factors ambientals nega-tius.

En qualsevol cas una minoració d’impactes on els IFP siguin negatius proporciona un resul-tat “positiu” identificant positiu amb “favorable” o “desitjable” i resultats negatius com “desfavo-rable” o “no desitjable”.

Variables explicatives

La variació de RAMA ve associada a dos elements:a) Nombre de projectes. L’ens creix i adopta noves decisions que impliquen nous projectes

amb impacte mediambiental. Al resultat figura com IFPNP.b) Modificacions d’impactes. Variació de l’impacte dels projectes heretats d’anys ante-

riors.

De la mateixa manera que força objectius vénen fixats en termes de no superar límits o re-duir emissions a límits, la comparació dels fluxos projectats donarà un resultat favorable sempreque l’empresa aconsegueixi una reducció del nombre d’impactes o reducció de la dimensiódels impactes degut a les mesures adoptades.

Certament la supressió d’impactes pot anar acompanyada de projectes de millora, restitu-ció, que esdevindrien un component dels nous projectes i per tant dels nous impactes projec-tats (IFPNP) conjuntament amb tots els projectes de variació d’activitats.

117

La comparació dels impactes projectats en el moment t i en el moment t+1 tenen duescategories de components que corresponen a la igualtat següent:

IFPt+1n – IFPt

n = (IFPt+1t→t+1 – IFPt

t→t+1) + (IFPt+1t+1→n – IFPt

t+1→n)

Al segon parèntesi hi trobarem magnituds de futur estimades tant a t com a t+1. Constitueixel lloc on l’empresa pot anotar aquells estalvis d’impactes de la mateixa forma que anota eldesplaçament de costos (impactes) a períodes posteriors sense cap ingerència del principi deprudència abans esmentat.

L’expressió dels projectes heretats constitueix la diferència de valoració de l’impacte am-biental dels mateixos projectes calculada en dos moments del temps (t) i (t+1) o inici i final deperíode de càlcul del resultat.

La diferent valoració dels mateixos projectes pot obeir a dos possibles grups d’actuacions:b.1) Variacions projectades.

Les variacions del valor de l’impacte ambiental que corresponen a magnituds projecta-des, és a dir, pel període t+1 fins a n.

b.2) Les variacions de valor en les variables previstes en “t” que ja són realitat històrica ent+1. En direm Variacions efectives.

Insistim que la comparació de magnituds en t i en t+1 equival a entrar en el càlcul de des-viacions típic de la comptabilitat pressupostària.

El primer parèntesi comprèn les magnituds d’aquells impactes que al principi de període (t)eren estimacions i al final del període (t+1) constitueixen magnituds històriques. Magnituds a lesque sempre podem aplicar l’anàlisi de desviacions propi de la comptabilitat pressupostària tanta nivell global, d’empresa, com a nivell d’activitat o, amb més detall, a nivell d’impactes.

Recuperem així la capacitat explicativa dels models propis de la comptabilitat de gestió.

No cal dir que, després de finalitzar la previsió del període t → n, situats a t+1, repetirem la pro-jecció d’activitats pel proper període t+1→ n+1 iniciant, d’aquesta forma un nou cicle comptable.

L’estudi de RAMA com a resultat d’una activitat és concreta en l’indicador corresponentque figurarà a la memòria mediambiental. L’agrupació d’indicadors d’activitat condueixen a l’ex-pressió del valor projectat d’un projecte i l’agrupació de tots els projectes en un període detemps determinat constitueix l’àmbit del resultat mediambiental de l’empresa.

118

00 01 02

IFP (t)

IFP (t+2)

IFP (t+1)

1.1.00

31.12.00

31.12.00

Activitats, projectes i empresa han estat analitzades com a suma de dos elements:a) El fer les coses durant un exercici (t)b) El planificar les coses pels propers (n-t+1) anys.

El segon element incorpora l’efecte de l’estalvi d’impactes i mesures de prevenció que l’ac-tivitat de l’empresa considera apropiat. Ho fa d’acord amb el valor de l’impacte estalviat i no através de la valoració de la despesa produïda per mesures preventives.

La formulació dels principis de registre, principi de no compensació i principi d’uniformitatdescrits al Pla de Comptabilitat són plenament incorporats a aquest model.

Per concloure el dilema modificar/refer, adoptem una proposta integradora consistent enmodificar per incloure sí, però també incorporar indicadors que sense participar de tots els prin-cipis comptables, puguin descriure amb plenitud la relació empresa-medi ambient en ordre al’únic benefici: la sostenibilitat.

119

Introducció

Poc quedaria d’un llibre si no fos per la incitació que la seva lectura produeix en l’acció diària.Aquesta afirmació és més determinant si el llibre tracta de l’adopció de temes mediambientals imés encara en l’àmbit d’un agent de molt pes i importància: l’empresa, en especial la petita i mit-jana empresa.

Aquest darrer capítol reprèn el concepte Desenvolupament Sostenible com a nou contexten el que es desenvolupen els corrents d’opinió i d’actuació que constitueixen les forces quefan pressió a l’àmbit empresarial. La necessitat de disposar d’un marc legal clar i definit no éssinó una petició que l’empresa reclama als fòrums i debats internacionals.

D’una perspectiva global, interconnectada i amb relacions multilaterals reprenem la posiciólocal, de relació propera amb els recursos naturals, enfocada al nivell de centre d’activitat on lesmesures i actuacions mediambientals tenen un millor tracte i esdevé més pragmàtica l’actuacióde millora ambiental i per extensió de sostenibilitat. En aquest sentit veurem les relacions del’empresa amb l’Agenda 21 local. (A21).

El tercer epígraf recull uns punts de reflexió per examinar la sintonia de l’acció de l’empresaen el desenvolupament sostenible a escala local, a l’àmbit d’influència de la PIME. Conté unarelació d’accions per ajudar al darrer pas: passar del plantejament a l’acció.

Finalitza el capítol i el text emprant la dinàmica de cercles de qualitat en la millora contínuade la gestió mediambiental com a peça important de la sostenibilitat en tant que requisit de lasupervivència de l’empresa en un món enfocat al desenvolupament sostenible.

5.1. El plànol global: el desenvolupament sostenible un context per a l’empresa

Les idees de desenvolupament sostenible són acollides, cada cop més, per moltes institu-cions i entitats. Tan diversa és la seva acollida com la seva definició i l’evident presa de cons-ciència que la situació actual és insostenible. Insostenible es manifesta de formes diverses:

120

5 L’aspecte global de la vessantmediambiental de l’activitat

de l’empresa

una sobrecàrrega dels ecosistemes, la proximitat a situacions de conflicte per les tensions queprovoca la desigualtat existent i la cultura de l’excés en certes contrades contraposada aobjectius, desigs tan lloables com possibles, de la Cimera de la Terra (Johannesburg 2002)que ens proposa “reduir a la meitat, pel 2005, la proporció de persones que no tenen al seuabast aigua potable”.

La situació orientada vers un desenvolupament sostenible comportarà, amb tota seguretat,tensions en el comportament i forma de fer actual de l’empresa. A l’empresa li caldrà explicar,comunicar les seves actuacions informant de l’ús dels béns naturals i el grau d’utilització delsrecursos tant en l’empresa com en el consum dels seus productes. El sistema informatiu preci-sa d’una comptabilitat que suporti el rol de comunicador, informant al partenariat de l’empresa ials seus responsables de com fa aquesta utilització de recursos mediambientals. Això per qual-sevol de les dues vies descrites; incloent i ampliant l’abast de l’àmbit financer actual o impli-cant-se en l’elaboració de la memòria d’indicadors de sostenibilitat i, entre ells els mediambien-tals. Resumint:

L’actuació de l’empresa en el context del segle XXI assumeix un nou risc: no ser sostenible.

Hem vist al capítol primer com l’actitud de l’empresari podria emmarcar-se entre dos ex-trems que hem nomenat “pro actiu” i “reactiu” en funció de la forma d’analitzar el canvi d’entorn(ambiental). De forma proactiva proposem una reflexió entorn d’aquesta situació:

Esdevé una catàstrofe: la ciència o la tecnologia posa de manifest la qualificació d’alt riscper a la salut del producte o procés de producció.

Podria l’empresa desenvolupar una resposta?Recordem que l’àmbit mediambiental és objecte, com a nova disciplina que és, de perma-

nent recerca. Disposarem d’un pla per a la gestió de desastres? No sembla una idea agosaradadisposar d’un pla que posi de manifest els aspectes de gestió d’aquest risc, de forma conven-cional, en les diverses fases: prevenció, preparació, mitigació del dany, resposta ràpida i ade-quada i recuperació o reparació del dany per referència a l’incompliment de les exigències deri-vades del nou risc: ser sostenible.

La fase de prevenció entra de ple en el coneixement i estimació de risc que la relació ambels paràmetres mediambientals tenen el sistema de producció i els productes fets al llarg de totel cicle de vida.

En aquest sentit ens podem qüestionar si l’actual situació suporta amb èxit un test de sos-tenibilitat tal i com el proposat a l’apartat tercer d’aquest capítol.

121

Passar del nivell de les idees al nivell de les accions mai ha estat un procés fàcil i l’activitatempresarial coneix prou bé aquestes dificultats. Hom pot afirmar que el desenvolupament sosteni-ble és una bona idea, una necessitat i un problema, però que es correspon a un problema d’altri.

El problema es situa en una òrbita a nivell planetari que escapa a l’abast de l’acció de l’em-presa. Un problema que precisa d’un acord d’autoritats mundials, precisa d’un marc global imultilateral (obert a diferents interlocutors) i sorgeix l’interrogant:

Com m’afecta a l’empresa? Què puc fer respecte l’objectiu “f” de la Cimera de la Terra (Jo-hannesburg 2002) que fixa:

f) Promoure la responsabilitat corporativa i la rendició de comptes de les empreses i l’inter-canvi de pràctiques més eficients en el marc de desenvolupament sostenible.

A banda de tot l’enrenou que suposa endegar un canvi de paradigma econòmic i socialamb els problemes de debat i definició que això suposa. Desenvolupament sostenible també,implica un canvi de cultura doncs, en darrera instància, se’ns planteja que alguns visquin méssimplement perquè altres simplement puguin viure.

Hem de convenir que aquest procés fa temps s’ha iniciat. Lluny, però vigent plenament,queda el primer informe que constituí l’avís que el desenvolupament i creixement econòmic pre-cisa d’un respecte a la dimensió mediambiental. Aquest inici ha donat pas a una sèrie de refle-xions que si bé inicialment eren focalitzades en el vector ambiental, cada cop prenen més voladai incorporen el vector social amb força. Posem per exemple aquest paràgraf de la introducció alpla d’implementació de la Cimera:

“L’eradicació de la pobresa i la modificació de les modalitats insostenibles de producció iconsum, així com la protecció i gestió dels recursos naturals bàsics que formen la base deldesenvolupament econòmic i social, són objectius generals i constitueixen un requisit es-sencial pel desenvolupament sostenible.”

D’una preocupació del factor ambiental, la gestió de recursos naturals en el més ampli sentitdel terme, la sostenibilitat descansa en factors socials i àdhuc culturals. Tres de les cinc àrees dedebat i acord de la Cimera de la Terra vénen directament relacionades amb temes de compor-tament social: pobresa, protecció i salut, i modificació de modalitats de consum i produccióacompanyen a la protecció i gestió de recursos naturals i la globalització del comerç.

Si bé a nivell planetari no apareixen solucions màgiques d’abast universal, podem constatarque es manté la preocupació, la tensió i atenció pròpies d’un problema no resolt.

En aquest debat planetari, el lligam amb l’activitat de la PIME sembla distant però no resultaaixí al situar-nos en un plànol més proper: l’escala local. Existeix la creença que la proximitat alproblema és un bon remei per tractar de solucionar-lo i així succeeix en l’àmbit de la sostenibili-tat quan es treballa a nivell local tal i com veurem al següent epígraf.

122

5.2. Del plànol global a l’escala local: l’empresa i l’Agenda 21

L’aprenentatge dels temes mediambientals i de sostenibilitat, a casa nostra, es situa en un en-focament de transversalitat, és a dir, tracta d’un tipus de coneixement aplicable a moltes (to-tes?) decisions i a pràctiques de problemes resolts tècnicament que precisen d’una revisió. Nos’enfoca a una àrea de coneixement aïllada que genera coneixement i estudi per si mateixa. Eldesenvolupament sostenible i el respecte mediambiental són àrees de coneixement per aplicar-se i portar-se a la pràctica quotidiana amb ànim d’orientació a una situació diferent de l’actual.

Han estat els governs locals qui han recollit el repte de la sostenibilitat i, en la més pura tra-dició de “pensar globalment i actuar localment” han endegat els processos d’Agenda 21 quehan tingut un ràpid creixement i difusió.

En dues paraules, l’Agenda 21 (A21) reflexiona sobre el territori (municipi, després regió) iper mitjà d’un xequeig previ (diagnosi inicial) es detecta l’estat dels paràmetres mediambientalsdel territori per fer i aprovar, a través d’un procés de participació ciutadana, unes directriusd’actuacions mediambientals i socials econòmicament viables per servir de guia de les actua-cions dels habitants del territori (inclou actuacions d’empreses i habitants).

Guia que, partint d’uns objectius, permet el desplegament de plans d’acció. És l’inici d’uncamí on la seva execució s’avalua periòdicament i es revisen els objectius amb la cadència quemarqui. Tot amb la corresponent informació periòdica a la ciutadania (habitants, empreses, ins-titucions) és ben palesa la participació ciutadana present sempre en el procés d’Agenda 21.

Per a la PIME o centre de producció ubicat en una contrada on s’hagi endegat el procésd’A21, aquest constitueix un nou ingredient, un nou marc d’actuació en una doble vessant:

a) Com a ens que forma part de la col·lectivitat.b) Com agent impulsor d’activitats relacionades amb el medi ambient que posa en pràctica

les directrius de la pròpia A21.

5.2.1. Relació empresa i Agenda 21

Al planificar una estratègia sostenible, l’empresa pot fer, necessita fer i desenvolupar un modeldinàmic que tingui en compte aquests paràmetres:

1. Els requeriments i necessitats de l’entorn físic-geogràfic al que pertany, i les diferentsnecessitats, expressades en l’Agenda 21 perquè d’aquesta situació se’n deriven oportu-nitats i amenaces, per la pròpia gestió de l’empresa.

2. Capacitats mediambientals competitives. Les empreses compten amb capacitats de lesquals es poden extreure avantatges competitives, al propi temps que, de forma social-ment responsable, les poden posar a l’abast de les Administracions competents peldesenvolupament de l’Agenda 21. En aquest àmbit tant els centres de producció comles PIMES són ens que poden tenir una importància gran i un pes específic considerableper aconseguir una participació econòmica i social important.

123

3. Estratègia mediambiental. Tenint en compte la realitat externa, els requeriments i neces-sitats del municipi, comarca, regió... i les necessitats internes de l’empresa. Aquesta calque defineixi la seva estratègia mediambiental, intentant que vagi encaminada a planifi-car el desenvolupament i potenciació de les seves capacitats de canvi i, en certa maneraparticipant, pot influir en la futura configuració de l’entorn al que pertany.

5.2.2. Relació Agenda 21 i empresa

Al moment que l’Administració planifica la seva estratègia per endegar el procés d’Agenda 21, lical considerar de forma clara i precisa les coses i activitats que espera de les empreses. Pre-cisant la tipologia de les empreses segons les característiques de grandària, sector, ubicació,posició i la importància relativa de la seva activitat en el sistema.

Aquesta preocupació per la participació de les empreses en la mesura que entitats radica-des en el territori i afectades per l’A21, és una constant metodològica a seguir en el procésd’Agenda 21 i en totes i cadascuna de les seves fases.

L’Administració i els organismes creats pel desplegament de l’A21 cal que tinguin ben pre-sent les capacitats d’actuacions mediambientals i de sostenibilitat que tenen les empreses.Convé que coneguin com porten a terme el seu pla de desenvolupament i quines són les sevesmillores i avantatges, per facilitar l’actuació conjunta i participada a totes les etapes del procés.

D’aquesta manera l’empresa es veu sotmesa a les influències d’una llarga llista de factorssocials que acompanyen els factors externs de tipus mediambientals. Per reeixir, a l’empresa liés menester gestionar d’una forma equilibrada aquestes necessitats (restriccions) de formaconjunta amb els altres d’empresa.

L’Administració, sigui del nivell que sigui, tal vegada és la força mediambiental que més in-fluència directa té en les actuacions de les empreses. L’objectiu últim de les disposicions ema-nades de l’Administració no és altre que conduir a les organitzacions empresarials a internalit-zar els costos, és a dir, deixar de considerar els impactes al medi, com a simples externalitats.Important és la forma com l’empresa afronta aquests reptes. Si unes s’han dedicat a combatrela legislació (empresa reactiva) altres són capaces de convertir els reptes en oportunitats, sónempreses proactives (veure capítol núm. 1).

Diferents estudis senyalen la proximitat a unitats de producció com un factor d’eficiènciadels indicadors ambientals. També les actuacions aplegades sota el nom d’auditories ecològi-ques estan fortament associades a la ubicació geogràfica. Així doncs, sembla oportú referir elresultat ambiental, tal i com l’hem definit al capítol núm. 4, a centres de producció (o serveis) enraó de la seva ubicació geogràfica. D’aquesta forma podem establir una línia de consolidació,agregació, de nivells de resultats en dues direccions tal i com s'expressa al gràfic següent:

124

Una consolidació interna, a nivell d’unitat jurídica, permet determinar el resultat a nivelld’empresa on s’estableix el compromís mediambiental. La segona línia de consolidació és mésdifícil però no gensmenys engrescadora: la consolidació a nivell territorial, a nivell de municipion la importància del comportament ambiental del centre de producció és més propera, mésimportant i pot seguir-se i completar-se amb una actuació municipal adequada.

No cal dir que la proclamació d’Agendes 21, com a expressió de la voluntat municipal degestionar un territori de forma sostenible, tindrà una vàlua important en la valoració del compor-tament del centre de producció de l’empresa ubicat al seu municipi.

El resultat agregat de tots els centres d’activitat d’un municipi permetrà el control de l’efec-tivitat de les actuacions en matèria de sostenibilitat i la pròpia definició de l’Agenda 21 serviràper fixar els indicadors de valor de la majoria de les valoracions dels impactes ambientals i,àdhuc socials, de l’empresa.

125

Resultat ambiental dela societat (empresa)

Consolidació interna

RESULTATAMBIENTALCENTRED’ACTIVITAT

Consolidació

geogràfica

Resultat mediambientalMunicipi

Resultat ambiental dela societat (empresa)

Consolidació interna

RESULTATAMBIENTALCENTRED’ACTIVITAT

Consolidació

geogràfica

Resultat mediambientalMunicipi

Control efectivitatactuacions

AGENDA 21

Fitxa indicadorscriteris de valor

Dit d’altra manera, l’Agenda 21 Local constituirà un referent valoratiu dels impactes am-bientals de l’activitat empresarial alhora que es veurà reforçada per la publicació dels resultatsdels centres ubicats al municipi tancant d’aquesta manera el triangle bàsic de la sostenibilitat:ciutadà-empresa-municipi.

5.3. Del plànol local a la resposta individual

Davant d’aquest canvi, com respon el compte de resultats de l’empresa? Canviant, fent-se menys precís però d’abast més ampli, capaç de donar quantificacions a

l’anàlisi cost/benefici que li suposa per a l’empresa una actitud proactiva mediambientalmentparlant.

A la descripció d’ingressos i despeses amb reflex a tresoreria, el còmput de resultats prenmés àmbits i apareixen noves formes de descripció amb què recollir les conseqüències delsimpactes mediambientals. Els grans apartats que li caldria recollir (veure capítol 3) els trobem ala taula següent agrupats en quatre apartats:

a) Directes de gestió. Amb repercussió als comptes de tresoreria.b) De responsabilitats futures. Amb incidència monetària provable a exercicis posteriors.

Els costos, aplicant el principi de prudència s’anoten, es recullen en comptes de provi-sions. No tenen reflex en els ingressos per aquest concepte als comptes de resultats.

c) Ocults de gestió. Sovint etiquetats en conceptes d’ingressos i despeses que correspo-nen a altres classificacions on la relació mediambiental queda relegada a un segon ter-me. Els ingressos ocults no són reconeguts com a tals per la comptabilitat; aquesta ano-ta el consum després de l’estalvi proporcionat.

d) Intangibles. No descrits pel sistema comptable clàssic, la seva avaluació no es derivad’anotacions monetàries. Existeixen, es fan notar a través d’altres fets i conjuntamentamb ells, raó per la qual sovint passen desapercebuts. La seva identificació és possibleperò no tenen les dosis d’objectivitat que precisa el comptable en la seva descripció decomptes anuals. (Veure capítol 4).

Sense ànim de ser exhaustius referirem els elements més freqüents d’aquest compte de re-sultats mediambientals en la taula següent:

126

127

Ingressos directes de gestió

• Accés a nous mercats on s’apreciï el comportament mediambiental del producte (compra verda).

• Venda de residus valoritzats.• Ajuts i subvencions per accions mediambientals.• Reducció cost d'assegurances.• Venda de tecnologia i/o informació del procés

mediambiental.• Assessorament en temes mediambientals.• Millor potencial de qualitat del producte (més valor

afegit).

Ingressos de responsabilitats futures

• Millor valor en casos de venda, liquidació i fusió al no tenir passius mediambientals.

• Accés a mercats financers en millors condicions (menys risc menys cost).

• Menys dotació de provisions per reparaciói compensació de danys.

Ingressos ocults de gestió

• Estalvi de consums per peça (desmaterialització producte i procés).

• Menys despeses de gestió de rebuig i residus.• Menys hores de gestió.

• Menys provisions per incompliments.

Ingressos intangibles

• Motivació més alta de la plantilla (menys risc, més confort, més responsable ambiental).

• Imatge corporativa "neta".• Absència de conflictes mediambientals.• Millor credibilitat de l'empresa.• Apreciació social favorable de l'empresa i empresari.• Millor capacitat derivada del coneixement.• Bona posició que permet un millor diferencial de

competitivitat.

Resultats mediambientals

Costos Ingressos

Costos directes de gestió

• Manteniment d’instal·lacions (específiques).

• Recollida, transport i tractament de residus.• Transport i eliminació de rebuigs i residus.• Assegurances danys ambientals.• Costos de formació.

• Costos d’accés a la informació.• Impostos, cànons i taxes específiques.

Costos de responsabilitats futures

• Sanejament d’espais contaminats.

• Contribució a sanejament d’infrastructures.• Restitució i compensació per danys.

Salut i ecosistemes.• Costos jurídics.

Costos ocults de gestió

• Més costos de producció per reduir efectes contaminants.

• Cost mesures d’adequació i compliment de normes.• Tràmits burocràtics de gestió (bàsicament rebuig

i residus).• Cost d’obtenció de permisos.

Costos intangibles

• Risc de l’empresa per passius mediambientals.

• Complica les relacions amb treballadors i sindicats.• Publicitat negativa.• Oposició social a les instal·lacions.• Quedar enrere en posició relativa vers competidors

directes.• Cost de no actuar.

Cal dubtar cap a on s’inclinarà la balança de costos i ingressos?

Sens dubte dependrà de molts factors però creiem que una anàlisi completa i una quantifi-cació prudent faran pesar més els ingressos que els costos. Sempre.

5.4. El pla d’actuació: un qüestionari a nivell de síntesi i concreció del text

Aquest text no pretén ensenyar a l’empresari com ha de fer la seva feina. L’empresari sap millorque ningú el funcionament de la seva empresa, però sí té la pretensió de suggerir, aportar unespautes de reflexió per tal d’ajudar-lo a identificar i prioritzar accions de desenvolupament orien-tades a la sostenibilitat.

Suggerir línies de possibles actuacions de millora ens facilita la reflexió, promou la creativitati ens predisposa a la generació d’alternatives en el procés decisional (veure capítol 2). Esdevéun pas previ per modificar i millorar l’acció de l’empresa.

Presentem aquestes accions possibles proposant al lector la qualificació del grau de factibi-litat en l’aplicació de la mesura a la seva empresa. També la seva percepció, intuïció, de les re-percussions econòmiques a càrrec de l’empresa i les repercussions socials (a càrrec de la so-cietat) que comportarien l’adopció de les actuacions suggerides.

Hem afegit al llistat de possibles accions tres columnes amb una escala valorativa de 0 a 5.La primera columna correspon al grau de factibilitat. La possibilitat d’aplicar aquesta acció al’empresa (producció i/o producte) amb la corresponent valoració que oscil·la entre dos ex-trems:

• “Valor 0” o impossible d’aplicar: indica la percepció que la situació actual de l’empresa ésimmillorable, es fan les coses de la manera més eficient segons la millor tecnologia i lespersones que executen el treball coneixen i apliquen correctament les instruccions.

• “Valor 5” o molt possible. De ben segur que en aquest aspecte, l’empresa pot milloraraplicant tècniques que ara no fa, millorant l’aprenentatge, amb millor coneixement del quees fa i/o millorant l’actitud de qui executa les accions.

La segona columna fa referència a la percepció que es té dels impactes al compte de resul-tats que es derivarien de l’aplicació de l’activitat. Disposa del mateix escalat on els extrems són:

• “Valor 0” o situació C>I. Indica que la presumpció correspon a una situació on l’aplicaciód’aquesta acció comportaria a l’empresa més costos que ingressos.

• “Valor 5” o situació C<I. Corresponen a la situació contrària on, presumiblement, aplicaraquesta acció suposaria disposar de més ingressos i estalvis de consums que els costosque implicaria el canvi.

Completa el llistat una avaluació de la situació, a semblança dels impactes en el compte deresultats, que comportaria a la societat. La perspectiva que es té de l’impacte a la societat queno reverteix a l’empresa de forma directa. Fem especial exclusió dels temes d’imatge corporati-va. Apreciarem situacions positives (E+) i negatives o desfavorables (E-). Disposa del mateix es-calat entre dos extrems:

128

• “Valor 0” o situació (E-)>(E+). Correspon a l’expectativa que l’impacte de l’acció a l’empre-sa reportaria més desavantatges que avantatges a la societat. Els costos socials seriensuperiors als ingressos.

• “Valor 5” o situació (E-)<(E+). Corresponen a la situació contrària on, presumiblement, apli-car aquesta acció suposaria disposar de més reconeixements positius que negatius en larepercussió social de l’activitat de l’empresa.

Com sempre, l’escala de graduació de 0 a 5 indica la proximitat a cadascuna de les situa-cions definides als extrems (vegeu taula pàg. següent).

Observarem com algunes de les accions proposades tenen un vincle evident amb la millorade la productivitat, i tot i sent accions d’efectivitat mediambiental, també constitueixen una fontd’estalvis o de beneficis financers. No sempre són antagònics els dos àmbits: financers i socials.

El llistat proposat és susceptible d’adaptació a la realitat concreta d’una empresa o centred’activitat. Convé que cadascú faci l’aplicació al cas concret adoptant les peculiaritats de l’em-presa i permet acollir nous apartats, per exemple:

Dimensió d’ocupació de sòl (magatzems i instal·lacions).Transport i mobilitat interna de peces.Impactes sensorials del procés (olors, escalfor...).En tot cas la reflexió fa possible aclarir per on començar. Atendre les limitacions de la capacitat

de gestió, els impactes interns (al compte de resultats) i les valoracions de les expectatives que pro-voca l’acció de la societat esdevé un pas important en la cerca de prioritats i objectius de l’empresa.

Entenem que la identificació i avaluació apriorística constitueix l’inici, important, de la intro-ducció d’externalitats en els càlculs i comportaments ambientals de l’empresa en la línia apun-tada a la Cimera de Terra.

17. Augmentar la responsabilitat i rendició de comptes empresarial, ambiental i social. Això inclou accions entots els nivells per:

a) Alentar a la indústria que millori l’actuació social i ambiental per mitjà d’iniciatives voluntàries que incloguinsistemes de gestió ambiental, codis de conducta, certificacions i presentacions d’informes públics sobreqüestions ambientals i socials...- - -

18.b) Seguir promovent la internalització dels costos ambientals i l’ús d’instruments econòmics...

L’ús del llistat següent no es limita a una única resposta. Guanya en utilitat disposar de dife-rents respostes distants en el temps de forma que puguem observar l’evolució de les percep-cions. De fet, constitueix una mesura per copsar el grau d’avenç i/o canvi de les expectativesque té l’empresa. No presenta cap dificultat l’obtenció d’uns valors que corresponguin a unaresposta col·lectiva (de tots els membres del consell d’administració per exemple) la mitjana deles perspectives pot ser una mesura adequada de les opinions de tot el grup.

129

130

Acció a desenvolupar per l’empresa Possible Impacte intern Impacte extern

poc molt C>I C<I E->E+ E-<E+

Implementar un sistema de seguiment de nous coneixem. 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

Avaluar el compliment legislatiu mediambiental a tots els p. 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

Implementar un sistema de gestió mediambiental (SGM) 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

Fer la memòria de sostenibilitat 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

Modificar per acollir-se a ISOS, EMAS 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

Minimització de residus 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

Venda de subproductes 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

Venda de rebuig actual 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

Conèixer i identificar les externalitats produïdes 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

Potenciar la innovació i ecoeficiència 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

Patrocinar actes ambientals, publicacions 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

Oferir un disseny ecològic avançat als nostres clients 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

Venda de rebuig 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

Redisseny de processos productius 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

Redisseny de productes per desmaterialització 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

Cerca de la disminució dels envasos 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

Revisió de les línies de distribució per eficiència energètica 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

Reutilització de les aigües 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

Substitució de primeres matèries, per reutilització 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

Conèixer, reduir l’impacte de l’extensió de la responsabil. 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

Conèixer i avaluar els passius mediambientals actuals 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

Millora de seguretat per reduir la sinistrabilitat 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

Reducció del risc en l’ús del producte 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

Reducció dels nivells de soroll al procés productiu 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

Pla d’accés a nous mercats on imperin criteris de compra 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

Conèixer l’impacte d’una inclusió de criteris m.a. en les d. 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

Endegar un pla de venda de serveis d’assessorament... 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

Participar a les Agendes 21 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

Inversió en formació mediambiental adequada 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

Informar de l’esforç mediambiental fet per l’empresa 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

Ampliar la informació als usuaris sobre el comportament... 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

Conèixer les expectatives del client respecte el comport. 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

Introduir criteris de compra verda a les adquisicions de... 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

De l’observació puntual passem a la identificació per actuar i després tornar a fer la revisióa efectes comparatius, endeguem així un mecanisme de revisió propi dels cercles de qualitat enla cerca de la millora contínua orientada a la gestió mediambiental i, per extensió, a un desen-volupament sostenible.

Correspon a la política de l’empresa decidir fins a quin nivell convé explicar els canvis en lamemòria de sostenibilitat tot acompanyant als indicadors citats al capítol núm. 4.

Observarem diferents nivells de comunicació que són presents a la dinàmica de difusió dedades de sostenibilitat i que es poden interpretar com a diferents graus o etapes de la difusiótal i com suggereix el gràfic següent.

D’una possible posició on la informació mediambiental s’amaga per evitar efectes no desit-jats derivats de la seva coneixença, passem a un estadi de “simplement no informar”. El se-güent pas esdevé plenament reactiu: comunicar sempre que esdevingui una situació conflictiva(actuem per reacció a esdeveniments que l’empresa no controla). Després adoptem la informa-ció esporàdica, possiblement sense mantenir una estructura que faciliti la comparació per arri-bar a un millor nivell on la informació mediambiental és estructurada per possibilitar la compara-ció i la difusió de les dades tenen una periodicitat coneguda (memòries mediambientals).

Els dos darrers estadis d’aquesta escala de transparència informativa corresponen a unasituació on la informació mediambiental (memòries mediambientals) tenen la mateixa importàn-cia, periodicitat i difusió que les memòries financeres. Un darrer estadi suposaria la integracióde tres memòries: financera/comptable, mediambiental i social en una sola publicació o memò-ria de sostenibilitat. (Veieu plantejament GRI al capítol 3).

Bo és fer i fer bé, però millor saber i fer saber que es fa bé. Aquesta podria ser la màximaque inspiri una política de comunicació. En tot cas la política de comunicació de l’empresa és

131

memòria de sostenibilitat integrada

conjunta

estructurada

esporàdica

per reacció

no dir res

ocultar

Transparènciainformativa

un exercici de transparència que l’empresa fa molt vinculat al quart integrant del desenvolupa-ment sostenible: el comportament ètic.

Tornem a la resposta de l’empresari desenvolupada al capítol núm. 1 per referència a l’acti-tud proactiva per assumir el nou repte de l’empresa en el segle XXI: ser sostenible.

La paciència del lector en revisar el canvi d’entorn i la gestió del coneixement que porta a laconsideració de paràmetres ambientals a tot procés decisional de l’empresa i les respostesreactiva i proactiva de què disposa l’empresa (capítol núm. 1) ha possibilitat l’estudi de les difi-cultats, costos i guanys que pot reportar que es planteja, la conveniència de mediambientalitzarl’activitat empresarial i instruments que precisa (capítol núm. 2).

Posteriorment ens hem centrat en les modificacions a fer per incloure les dades ambientalsen els criteris d’avaluació de projectes en ordre a tipificar la composició dels projectes en exe-cució de l’empresa (capítol núm. 3) que dóna pas a la rèplica comptable en la consideració defactors ambientals, la seva inclusió als comptes anuals i l’elaboració d’un model especialmentpensat per transcriure els avenços, resultat mediambiental, derivats de l’execució de projectes.Tot això al capítol 4 deixant per aquesta última part la connexió amb les Agendes 21 com aspec-te més proper, i concret, del desenvolupament sostenible.

Finalitzem aquest recorregut suggerint participar en la revisió de perspectives emprant elqüestionari de l’annex núm. 1.

Hem fet un recorregut per les implicacions dels aspectes mediambientals, en tant que partde la sostenibilitat per desembocar en els valors ètics de l’empresa que fan possible assumir elrepte de fer rendible allò que és sostenible com a objectiu nuclear de l’empresa que volem pelsegle XXI.

Teva és la paraula. Nostre el reconeixement per l’esforç fet que sincerament agraïm.

132

133

Annex 1

Durada orientativa: 15 minuts.Aquest exercici té per objecte avaluar el canvi de perspectiva derivat de la lectura del text.

Després de la seva lectura podeu respondre a les següents preguntes emprant una escala de 0a 3. “0” per manifestar el vostre desacord i “3” per indicar el total acord amb les afirmacionsproposades.

NO SíEn total Plenamentdesacord d’acord

Cal revisar de forma immediata la perspectiva de sostenibilitat 0 1 2 3

És indispensable procedir a la gestió mediambiental de la mateixa forma quela resta de variables 0 1 2 3

Els beneficis superen els costos i dificultats de realització de la gestió desostenibilitat 0 1 2 3

La consideració d’impactes ambientals redueix el risc i possibilita lasupervivència de l’empresa 0 1 2 3

La consideració d’impactes ambientals redueix les responsabilitats de l’equipdirectiu 0 1 2 3

La consideració dels impactes ambientals ens genera una font d’oportunitatsde nous negocis 0 1 2 3

L’empresa que resolt amb eficàcia la gestió ambiental està en una situaciód’avantatge competitiva 0 1 2 3

Després de contestar traslladeu a la columna 3 les respostes que heu fet al qüestionari delcapítol núm. 2 conservant el seu ordre.

Farem la diferència dels valors en la columna “diferència” i observarem el seu valor.

134

Valor Valor Diferènciaannex cap. 2

pregunta 1

pregunta 2

pregunta 3

pregunta 4

pregunta 5

pregunta 6

Cas que totes les diferències amb les variacions de “diferència” siguin 0 indica que la lectu-ra del text no ha fet canviar la perspectiva que teníeu al fer el primer qüestionari. Esperem quela confirmació vagi augmentada de nous arguments i/o instruments per aplicar-la.

Si es dóna el cas que les diferències sumen 3 o més indica un canvi radical en la perspecti-va del tema. Sens dubte és l’inici d’un camí sostenible.

Annex 2

Mesures de rendibilitat de projectes. VAN, TRI i VFN

Les mesures de rendibilitat consideren el moment en que es produeixen els fluxos i els homoge-neïtza per comparar distribucions diferents de fluxos i imports són bàsicament tres: Valor ActualNet (VAN), Taxa de Rendibilitat Interna (TRI) i Valor Final Net (VFN). Són abastament emprades al’estudi de la viabilitat financera de projectes. Aquest estudi es considera una etapa de la raona-bilitat per portar a terme un projecte.

L’estudi d’un projecte passa per una sèrie d’etapes que es caracteritzen per resoldre ca-dascuna d’aquestes preguntes:

• Factible?• Possible?• Assumible?• Rendible?

Factible. La definició de projectes no sempre es troba amb les condicions que permetin laseva realització. Sovint, per exemple, no existeix aquesta tecnologia que precisem per ser mésecoeficients. Correspon a una situació en que l’empresa no pot fer aquest projecte, però capaltra empresa podrà fer-lo per no existir les condicions tecnològiques i/o de costums i hàbitssocials per realitzar-lo.

En tal cas, l’actitud assenyada passa per seguir el desenvolupament de la tecnologia i lespautes de comportament socials a l’espera que es modifiquin les condicions. Això vol dir pre-veure la possibilitat de canvi de tecnologia del sistema actual en el moment en que una de novaapareix.

Possible. Correspon a un nivell més aplicable. Es tracta d’acceptar o no una tecnologiaque poden fer servir els nostres competidors potencials. Possible implica que tinguem els me-dis necessaris (tècnics, financers, humans, de formació...). La capacitat i dimensions òptimesfan desdir de no pocs projectes. L’actitud assenyada passa per la cerca de dimensió comple-mentària a través d’aliances estratègiques, joint-venture,...).

Assumible. Correspon a un nivell de decisió on l’èmfasi es posa en l’aspecte de prescindirde les alternatives no escollides. Decidir és escollir però també és renunciar. Renunciar a les al-ternatives no escollides i que sovint també tenen atractiu. Posem per cas l’ús que pot fer-se

135

d’un solar proper a les instal·lacions de la fàbrica: pàrking o magatzem? Les dues són mútua-ment excloents però de ben segur compten amb avantatges i inconvenients totes dues. Assu-mim el risc d’equivocar-nos. Es manté la voluntat de tirar endavant el projecte i s’avalua la qua-litat dels actius per acollir més d’una utilitat (la mobilitat dels actius).

Rendible. És el moment de fer números per veure si el projecte aporta o no valor a l’em-presa i si aquest valor guarda proporció adequada (rendibilitat) amb l’esforç, les inversions ne-cessàries.

Centrem-nos en aquest darrer aspecte: rendible. Les mesures que clarifiquen aquest temacorresponen a mesures derivades dels fluxos de tresoreria i constitueixen l’eix de la “viabilitatfinancera” on es determinen, bàsicament, les necessitats financeres per fer les inversions, elsimports del finançament necessaris, la consecució de l’equilibri financer i la rendibilitat del pro-jecte.

Les mètriques per a l’anàlisi financera deriven de les magnituds de fluxos de caixa que ge-nera el projecte.

L’analista minora la complexitat del projecte reduint la seva anàlisi a l’estudi dels factorsmonetaris i valors equivalents contemplats al projecte. Estudia els components del projecte enla seva funció de consum i aportació de medis monetaris (fluxos de tresoreria). Identifica trestipus de cicles on els recursos de tresoreria s’inverteixen (transformen en béns) i es recuperenposteriorment, és a dir estudia els cicles diners–béns–diners.

Aquesta perspectiva implica dues transformacions, previsiblement a través d’un mercat i unacte de compravenda on es transfereix la propietat o l’ús del bé en qüestió.

Aquesta forma d’operar sovint deixa fora aquells elements que no són susceptibles de tenirmercat o no són objecte d’una transmissió de propietat i/o ús com és el cas dels béns d’úspúblic (paisatge, qualitat aire...).

L’analista coneix i identifica tres tipus de cicles on els diners es transformen en béns i a-quests s’inverteixen i desinverteixen en diners:

• cicle d’inversió/amortització,• cicle d’explotació,• cicles d’operacions financeres.

Aquests tres cicles són hereus de l’observació d’un atribut dels elements necessaris per aportar a terme una activitat projectada: la seva consideració de fungibles o no-fungibles (fungi-

136

dinerscompravenda

mercatbéns

compravenda

mercatdiners

137

bles aquells que el procés de producció utilitza una sola vegada en el procés). Posem per cas:un clau seria un fungible per a un fuster i el martell un bé no fungible. Observarem que la quali-tat depèn del procés o activitat de producció. El mateix martell seria un fungible en una botigade venda de martells.

Ens fixarem en dos atributs d’aquest cicle: la dimensió temporal que és necessària per ferun cicle sencer i els imports inicials i finals del cicle, tal i com figura a la taula següent.

Imports

Inicial Final Comparació Durada

(I) D’inversió/amortització D1 D2 D1>D2 llarga

(II) D’explotació D3 D4 D3<D4 curta

(III) D’operacions financeres D5 D6 D5>D6 llarga/curta

D’aquesta forma podem observar que el temps necessari per fer un cicle d’inversió/amortit-zació comprèn la possibilitat de realitzar diferents cicles d’explotació. També que les operacionsfinanceres tant poden ubicar-se en una dimensió temporal a llarg o a curt termini.

De les operacions financeres farem una distinció: aquelles operacions financeres que sónvinculades a operacions d’intercanvi comercial (comptes de clients i proveïdors, veritables ope-racions financeres associades a un contracte de compravenda amb pagament aplaçat) i, en ungrup a part, aquelles operacions on la finalitat és proveir dels medis de tresoreria per a obtenirles xifres inicials dels cicles tipus (I) i (II) de la taula anterior.

Fixem-nos en les xifres i analitzem la seva relació. D1 és per un import superior a D2. La diferèn-cia (D1-D2) correspon a desgast, obsolescència o pèrdua de capacitat dels béns físics adquirits BF1

que són objecte de venda un cop emprats suficientment o que han esdevingut obsolets. En qualsevol cas, el seu valor esdevé un producte de segona mà a uns preus inferiors al

producte nou. L’existència d’aquests béns no és rendible per ells mateixos. Si existeixen és perla seva contribució a obtenir altres productes o béns: els béns del cicle d’explotació.

La diferència de valors D4-D3 constitueix un reconeixement de l’encert del procés dut a ter-me ja que el mercat valora més alt el producte resultant respecte el dels seus fungibles. Aquestadiferència es coneix amb el nom de recursos generats (per l’explotació del cicle). Tot i seraquesta diferència positiva (D4>D3) per tal de saber si s’obtenen beneficis caldrà considerar l’a-portació dels elements no fungibles al procés d’elaboració del producte venut.

Aquesta és la finalitat del càlcul de costos i del càlcul del resultat d’explotació. El resultat de l’explotació equival al càlcul fet a partir dels recursos generats del cicle d’ex-

plotació i l’estimació del valor consumit dels elements del cicle d’inversió (càlcul de l’amortitza-ció econòmica).

Resultat explotació = Recursos generats – amortització econòmica (2)

Per fer el càlcul de l’amortització caldrà distribuir i considerar la diferència (D1-D2) entre totsels cicles d’explotació que utilitzen el BF1.

La dificultat per conèixer el nombre exacte de cicles que intervindran fa més atractiva l’esti-mació per períodes anyals i pren importància l’estimació de la vida útil del BF1 com a elementper a imputar el càlcul de la pèrdua de valor per a cada any. Aquest import, l’amortització eco-nòmica (AME), es determina així:

AMEBF1 = D1-D2 (3)n

On “n” equival a l’estimació del nombre d’anys on la vigència del bé físic núm. 1 (BF1) hiserà present.

De fet, un projecte és la suma de diferents cicles de tipus (i) i (ii) amb el corresponent fi-nançament (cicles de tipus (iii)) entenent que a tot projecte d’inversió (cicles (i) i (II)) li corresponun projecte de finançament o conjunt de cicles de tipus financer.

La simultaneïtat de cicles d’inversió i cicles de finançament està garantida a l’igual que pas-sa amb l’existència de molts cicles de tipus (i) i (II) que es realitzen de forma simultània i no suc-cessiva (l’un després de l’altre). Correspon als registres comptables la determinació del globalde les aportacions de tots els cicles en un període de temps (cicle comptable).

També, al moment d’analitzar els fluxos del projecte d’inversió i finançament, fem la hipòteside coincidència en un moment temporal de tots els fluxos corresponents a un període determinat.

Analista i comptable, un i altre, fan un càlcul semblant: el valor dels recursos de l’empresaper referència al conjunt de medis que existeixen. Milloren o empitjoren d’un any a l’altre?

Aquesta qüestió rep diferents respostes. Pel comptable es tracta de determinar el resultatde l’exercici imputable als fons propis i per l’analista la determinació dels recursos que propor-ciona un projecte.

Observarem que el comptable medeix per empreses o societats i períodes. Sovint per pro-jectes executats (la visió històrica de l’empresa) mentre que l’analista medeix per referència aprojectes i realitza els càlculs abans d’adoptar la decisió d’escometre o no el projecte.

Val a dir que la perspectiva comptable, convenientment segregada per projectes esdevéuna valuosa eina de control del projecte (en el sentit de control com la comparació de pre-vist/real apuntat a l’epígraf 3.1.).

El càlcul dels fluxos d’un període que realitza l’analista financer del projecte és el següent:

Ingressos D4

Despeses d’explotació -D3

Recursos generats per l’explotació RGEAmortització econòmica -AMEBenefici abans d’interessos i d’impostos BAII

138

Semblant al càlcul que realitzaria el comptable que no serà altre que:

Ingressos IDespeses d’explotació (periodificades) -DEAmortització econòmica -AECBenefici abans d’interessos i d’impostos (taxes) BAIT

Els dos imports BAII i BAIT coincidiran sempre que l’empresa executi un sol projecte i lesdespeses d’explotació del projecte no contemplin més inversions que les necessàries per aobtenir els ingressos. És a dir que no hi ha necessitat de periodificar les despeses d’explotació:comprem únicament el que consumim. En conseqüència no hi ha ni despeses anticipades nivariacions d’existències o despeses diferides (provisionades).

En aquest punt, recordem com el projecte fa els càlculs en termes de futur i el comptableho fa orientat al passat; les dues visions divergeixen al recollir objectius diferents. Si bé la comp-tabilitat s’esforça en determinar el resultat objecte de repartiment, el financer s’apropa a lanoció de fluxos de caixa per quantificar les magnituds dels projectes de finançament i l’expres-sió dels imports de tresoreria necessaris en quantitat i temps d’inici (en quin moment és neces-sari) i de permanència (durant quant temps serà necessari).

Gràficament hem representat tots els fluxos d’un projecte en un eix temporal indicant lesmagnituds aplicades al projecte i obtingudes del projecte tal i com es fa la figura següent:

La magnitud BAII es correspon a un saldo de tresoreria abans de considerar l’efecte dedues magnituds: impostos i el projecte de finançament amb els fluxos pertinents.

Veiem el segon. Per a la realització dels ingressos, com avaluació monetària dels productesvenuts (B4) ha estat menester la disposició dels béns (equipaments) no fungibles i també unnombre determinat de peces fungibles en espera d’incorporar-se al procés de producció; és a

139


Fluxos financers

periode

Temps

món simbòlic

món real

140

dir uns estocs derivats de la impossibilitat de tenir un proveïment equivalent en quantitat i temps alconsum dels fungibles. Estocs que cal finançar així com també s’ha de finançar la concessiód’operacions financeres als nostres clients. L’obtenció d’operacions financeres conjuntamentamb les operacions de compra de pagament aplaçat es considera una font de finançament.L’import d’uns i altres es coneix com a fons de rotació. (En l’estudi d’un balanç, el fons de rota-ció equivaldria a la suma dels imports invertits en saldos de clients més saldos d’estocs menyssaldos de proveïdors).

Per estimar l’aportació a la riquesa de la societat caldrà comptar amb els tres ingredients:i) Les despeses originades pel consum de fungibles de les peces venudes.ii) La participació dels béns no fungibles.iii) Les despeses dels projectes de finançament que són menester per tot plegat.

Els fluxos del projecte de finançament estan composats per fluxos de diferents cicles de fi-nançament.

Els fluxos del cicle de finançament es caracteritzen per l’intercanvi d’una quantitat de dinersD5 per un document de crèdit i aquest per una altra quantitat de diners D6. La comparació deles dues quantitats constitueixen els interessos de l’operació:

INifin = D6 –D5

o INdfin = D5 –D6

Al primer cas ingressos financers (INifin) som nosaltres que percebem uns interessos percol·locar una quantitat de diners en operacions financeres. En sentit contrari, si obtenim dinersa crèdit l’import a retornar supera aquesta xifra. Apareixen les despeses financeres (INdfin) delprojecte de finançament.

La distribució temporal d’uns i altres fluxos és determinat del cost de finançament que cor-respon a la TRI dels fluxos del projecte de finançament. (TRI calculada tal i com s’explica a l’epí-graf següent: TRI = i → VAN = 0)

Si ens fixem en tot el projecte, tant d’inversió com de finançament, observarem que certaquantitat dels recursos proporcionats pels cicles d’explotació tindran com a destí el compliment depagaments dels projectes de finançament i/o el finançament de l’augment de necessitats finance-res del fons de rotació (operacions de clients, proveïdors i variacions d’estocs de fungibles).

Així podríem establir un compte de tresoreria que posés de manifest els següents valors:

Recursos generals per l’explotació RGE

Necessitats derivades dels projectes d’inversió + -VAR (FR)

Necessitats derivades dels projectes de finançament -AMFIN

Necessitats derivades dels projectes de finançament -DES FIN

Variació caixa (tresoreria) = VAR C

Les necessitats derivades dels projectes d’inversió comprenen el manteniment, la reposiciód’elements (reparacions) i la variació de les necessitats de finançament del fons de rotació. Adiferència dels dos primers, aquest últim (necessitats en fons de rotació) admet els dos signes(alliberar recursos i destinatari de recursos de tresoreria).

L’amortització financera o devolució d’imports d’operacions financeres i les despeses deri-vades de la utilització de medis financers (DES FIN) constitueixen dues partides minoratòriesdels imports de tresoreria d’un període.

La situació de la variació de caixa (VARC) pot ser deficitària si VARC<0 i en aquest cascaldrà disposar d’una operació de finançament per cobrir el dèficit de tresoreria. En sentit con-trari l’obtenció d’una VARC>0 implica buscar una col·locació a aquests diners proporcionatspels nostres projectes d’inversió i finançament. Precisem reinvertir aquests medis.

El model (simplificació) anterior ha deixat fora el tema impositiu que afecta de forma desigual alsprojectes. La consideració de despesa fiscal del pagament d’interessos per crèdits que no a la remu-neració dels capitals de l’empresari en forma de dividends, fa que el model anterior es modifiqui aldiferenciar les dues fonts de finançament: pròpies dels accionistes o empresaris i pertanyent a crèdits.

Necessitem calcular els diferents imports de variacions de tresoreria (ct) per a cadascundels períodes que comprèn el projecte de forma que simplificarem els fluxos financers reduint-los a una xifra al final del període.

Serà objecte de la gestió de tresoreria (cash management) la forma d’arribar a aquesta si-tuació mantenint les condicions d’equilibri financer. Condicions d’equilibri que s’apliquen a tot elprojecte implicant que tot valor de Ct ha de ser positiu o 0.

Cas contrari, si el valor de Ct<0 implicaria que no es podria pagar a tothom amb els recur-sos de què es disposen i/o que la remuneració als capitals aportats pels empresaris (finança-ment propi) quedaria per sota de les peticions del mercat de capitals amb el risc de perdre laconfiança en el projecte o arribar a situacions d’iliquiditat i fallida.

141


Fluxos financers

període

Temps

món simbòlic

món real

C(0) C(1) C(2) C(t) C(n)

0 1 2 t n

En termes de projecció d’activitat, quan un valor de ct esdevé negatiu cal reformular les pro-jeccions de finançament i àdhuc d’inversió i recalcular el seu import fins arribar a la situació d’e-quilibri financer: tot Ct>0.

Davant de diferents formes d’organització, mides, tecnologies... tindrem diferents projectesper fer una activitat. En la mesura que siguin excloents (una o l’altra) diem que disposem dediferents alternatives de les que cal escollir-ne una. Els criteris de selecció constitueixen dife-rents formes d’ordenar-les i escollir.

Els criteris següents consideren als seus càlculs aquestes xifres per determinar els criterisde selecció d’inversions. Veiem els més emprats: termini de recuperació modificat, valor actualnet, taxa de rendibilitat interna i valor final net.

Un gràfic ens ajuda en la representació dels fluxos i els valors que se’n deriven dels criteris:

Un cop fixat l’horitzó temporal de l’anàlisi, (fins el període n) hem determinat els fluxos decadascun dels períodes. Tal com hem vist agrupem tots els fluxos al final de cada període de l’anà-lisi. Observareu com la fixació del període d’anàlisi incideix en la fórmula de càlcul de l’amortit-zació (veure expressió (3)).

2.1. El termini de recuperació modificat

L’horitzó temporal pot venir determinat per contracte, per raons tecnològiques, jurídiques o detipus financer. La reducció de l’horitzó temporal per la raó que sigui té dos efectes: la reducciódel nombre de fluxos d’explotació dels darrers períodes i l’augment de la quota d’amortitzacióde tots els fluxos al ser un valor (n) més petit en la fórmula núm. (3).

No és d’estranyar l’expressió del termini necessari per a recuperar la inversió com a ele-ment a considerar en la definició d’un projecte.

L’expressió inicial considera el valors d’at necessaris per igualar el desemborsament inicial.(Les inversions fetes que hem denominat (D1))

pr

Seria: D1=∑ aj (4)0

on “pr” seria el nombre de períodes necessaris per a recuperar la inversió. Es tracta d’un criteriparcial no exempt de limitacions. Veieu-ne un cas on disposem de tres projectes “A”, “B” i “C”els fluxos dels quals són:

142

a(0) a(1) a(2) a(t) a(n)

0 1 2 t n

Els projectes “A”, “B” i “C” tenen el mateix termini de recuperació: tres períodes. Aquest cri-teri consideraria iguals els dos projectes “A” i “B” que bé podrien tenir aquesta distribució entota la seva projecció.

Els projectes “A” i “B” deixarien de ser iguals en qualsevol altre criteri.Si comparem tots els fluxos del projecte “B” i els fluxos del projecte “C” veurem com tenen

la mateixa quantitat total però diferent composició:

Tot i tenir una inversió de 100 i uns fluxos de retorn de 100 al cap de tres anys veiem que lacomposició dels fluxos at fa preferible el projecte C, recupera més quantitat els primers anys.Podem afinar aquesta sensació incloent els valors actuals dels fluxos del projecte d’inversió iaixí podem comparar xifres homogènies en quantitat i temps.

pr

D1=∑ cj*(1+i)-j (5)

0

143

0 1 2 n

0 1 2 n

0 1 2

projecte A 100 20 40 40projecte B 100 20 40 40projecte C 100 60 20 20

projecte A 100 20 40 40 0 10projecte B 100 20 40 40 80 40

projecte B 100 20 40 40projecte C 100 60 20 20

144

Aquest valor pr per un tipus d’actualització (i=0,05) donaria els següents valors:

i=

0,05 0 1 2 3

Projecte B 100 20 40 40

Projecte C 100 60 20 20

Projecte B 100 19,048 36,281 34,554

Projecte C 100 57,143 18,141 17,277

El valor recuperat al final del tercer període seria de 89,88 al projecte “B” i 92,56 al projecteB manifestant com la recuperació del projecte “C” és més ràpida que la del projecte “B” en ter-mes de valors descomptats.

Les 10,12 unitats que manquen per recuperar al projecte “B” suposen un 15% del flux c4

(cas que fos anual serien pràcticament 8 setmanes) per tres anys i cinc setmanes de recupera-ció per la totalitat de la inversió al cas del projecte “C”.

No cal dir que el criteri consideraria preferible la recuperació més ràpida. Això sí, deixant debanda la resta dels fluxos amb data posterior a aquesta mesura.

2.2. El criteri del Valor Actual Net (VAN)

Considera tots els fluxos derivats del projecte d’inversió en tot l’horitzó temporal descomp-tats al moment inicial. De fet, fa la comparació del valor invertit amb el valor equivalent al mateixmoment de tots els fluxos que s’espera obtenir del projecte.

Els diferents fluxos del tipus D1 i D3 del projectes es consideren conjuntament com a0.El criteri seria clar: el valor més alt dels projectes contemplats. El VAN més alt.

a(0) a(1) a(2) a(t) a(n)

0 1 2 t n

VAN

L’expressió del Valor Actual Net (VAN) és:

n

VAN= a0 + ∑ at (6)

t=1 (1+i)t

Observarem que, en tots els càlculs, les magnituds que es consideren pertanyen al projected’inversió (aj) per tal de recollir una magnitud significativa en termes econòmics.

2.3. La Taxa de Rendibilitat Interna (TRI)

Contempla tots els fluxos del projecte d’inversió però la magnitud a considerar és el valor de “i”de forma tal que iguali la inversió inicial (a0) amb el valor actual net de la resta de fluxos del pro-jecte d’inversió.

L’expressió de la TRI és el valor de “i” que fa:

n

-a0 + ∑ at = 0 (7)

t=1 (1+i)t

El valor de i resultant, la taxa interna de rendibilitat (TRI) s’entén com la màxima rendibilitatque pot proporcionar el projecte d’inversió. El criteri contempla que, a igualtat de paràmetres,s’escollirà el projecte de taxa de rendibilitat més elevada.

Cal manifestar com, de nou, ens movem amb les dades del projecte d’inversió excloent lesvariables del projecte de finançament que les possibilita.

Per superar aquesta limitació neix el següent criteri: el valor final net (VFN).

2.4. El Valor Final Net (VFN)

145

C(0) C(1) C(2) C(t) C(n)

0 1 2 t n

VAN

TRIVFN

El VFN considera els fluxos resultants de tots els projectes d’inversió i els corresponents definançament (c

t) necessaris a tota la vida del projecte, ubicades al final de la vida del projecte; al

moment “n”. A tal efecte, considera una nova variable: el tipus mitjà d’inversió dels fluxos detresoreria (ct) des del moment “t” en que s’originen fins al final de la durada del projecte (n) queanotarem com a “r” o tipus de reinversió que no té perquè ser el mateix tipus d’actualitzacióemprat al criteri del VAN.

L’expressió és la següent:

n

VFN=∑ ct(1+r)n-t (8)

t=1

El valor final net (VFN) permet donar resposta a l’accionista respecte el plus de riquesa queproporcionen els projectes d’inversió i de finançament per sobre de les exigències de retribuciódels fons propis. Dit d’altra manera: direm quan més ric seré respecte la inversió dels meusfons a valors de mercat. El criteri de decisió comporta escollir el projecte que tingui un VFN méselevat.

146

Bibliografia

AECA. Contabilidad de gestión medioambiental. AECA Colección Documentos, 1996.

AZQUETA, Diego. Valoración económica de la calidad ambiental. McGraw Hill, 1994.

CASADO, José M.ª - AZQUETA, Diego. Lecturas de Economía y Medio Ambiente. Colección ECOS 8. ConsejoGeneral de Colegios de Economía, 1999.

CIMERA DE LA TERRA: JOHANESBURG. Agost 2002. Document de la Cimera (Col·legi d’Economistesde Catalunya, web Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona i altres).

Manuals d’ecogestió, 2. II Guia pràctica per la implantació d’un sistema de gestió mediambiental.Departament de Medi Ambient Generalitat de Catalunya, 2000.

Guia pràctica per la implantació i desenvolupament d’un sistema de gestió. Departament de MediAmbient Generalitat de Catalunya, 1997.

MANUALS D’ECOGESTIÓ DAOM. Diagnosi ambiental d’oportunitats de minimització. Generalitat deCatalunya. Departament de Medi Ambient, 1999.

FELIU, A. - HERRERA, M. Empresa i Medi Ambient: situació actual i tendències. Fundació Forum Ambiental,2002.

FORO EMPRESA Y DESARROLLO SOSTENIBLE. Código de gobierno para la Empresa Sostenible.Fundación entorno, IESE PriveWaterhouseCoopers, 2002.

FULLANA, Pere - PUIG, Rita. Análisis del ciclo de vida. Rubes, 1997.

FUNDACIÓN ENTORNO. (2001). Informe 2001 de la Gestión Medioambiental en la Empresa Española.Informe actualizado del Libro Blanco de la Gestión Medioambiental en la Industria española. FundaciónEntorno, Madrid, 2001.

FUNDACIÓN ENTORNO. Iniciativa Eco-Eficiencia. Estudios de caso. Fundación Entorno - Ministerio deIndustria y Energía, 2002.

FUSSLER, Claude. Eco-innovació. Integrando el medioambiente en la empresa del futuro. Ediciones Mun-diprensa, 1999.

GLOBAL REPORTING INICIATIVE (GRI). Guía para la Elaboración de Memorias de Sostenibilidad sobreactuaciones económicas, medioambientales y sociales de la empresa. Junio, 2001.

147

ICAC. Libro blanco de la reforma contable. ICAC, 2002.

ICLEI International Council for Local Environmental Iniciatives. Instruments de Gestió Ambientals. Unaguia per a les autoritats locals. Traducció en www.gencat.es/mediambient

ICLEI International Council for Local Environmental Iniciatives, Manual de Planificación para la Agenda 21Local. ICLEI.

JIMÉNEZ BELTRÁN, Domingo. Impuestos medioambientales en Europa. El sector transporte. FundaciónForum Ambiental.

Libro blanco de la gestión medioambiental en la industria española. Ediciones Mundi-Prensa, 1998.

MARTÍNEZ ALIER, Joan. Introducció a l’economia ecològica. Editorial Rubes, 1999.

MATIES, Joan. Derecho medioambiental de la empresa y de las corporaciones locales. Atelier, 1999.

NAVARRO, L. - GONZALES, L. Ac Pastor. La empresa. Economía y Gestión. Editores MIRA, 1995.

RIERADEVALL JOAN VINYETS, Joan. Ecodisseny i ecoproductes. Departament de Medi Ambient de la Gene-ralitat de Catalunya i Ed. Rubes, 1999.

RODRÍGUEZ, Miguel A. - RICART, Joan Enric. Dirección Medioambiental de la empresa. Gestión estratégicadel reto mediambiental: conceptos, ideas y herramientas. Gestión 2000, 1998.

SANTOS, RUESGA, DURANT, Gemma. Empresa y medio ambiente. Ediciones Pirámide, 1995.

SOLER, Manuel (coord). Manual de gestión del medio ambiente. Ariel, 1997.

(UE) (2000). Libro Blanco sobre responsabilidad ambiental. COM(2000) 66 final. Bruselas 9 febrer de2000.

(UE) (2000) Comunicación de la Comisión “Conjugar nuestras necesidades y nuestras responsabilidades:integración de las cuestiones medioambientales en la política económica” Bruselas, 20.9.2000 COM(2000) 576 final.

(UE) (2001) Libro verde: Fomentar un marco europeo para la responsabilidad social de las empresasPresentado por la Comisión de las Comunidades Europeas COM (2001) final, Bruselas 18.7.2001.

(UE) (2001) Recomendación. Comisión de 30 mayo de 2001 relativa al reconocimiento, la medición y lapublicación de las cuestiones medioambientales en las cuentas anuales y los informes anuales delas empresas 2001/453/CE. En línea (http://europa.eu.int/comm/internal_market/en/company/account/news/1495.pdf)

(UE) VI Programa. Comunicación de la Comisión sobre el Sexto Programa de Acción de la ComunidadEuropea en materia de Medio Ambiente. Medio Ambiente 2010: el futuro está en nuestras manos. COM(2001)31 final Bruselas 24.1.2001.

ULRICH VON WEIZSÄCKER, Ernst. FACTOR 4 Duplicar el bienestar con la mitad de los recursos naturales.Galaxia Gutenberg, 1997.

148

Pàgines web d’interès

AECA: www.aeca.es

AENOR: www.aenor.es

Agència Europea del Medi Ambient: www.eea.eu.int/

Ajuntament de Barcelona Medi Ambient: www.mediambient.bcn.es/cat//cont.htm

Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona: www.diba.es/mediamb/mediamb.htm

Borsa de Subproductes de Catalunya: www.subproductes.com

Centre per l’Empresa i Medi Ambient: www.cema-sa.org

CERES: www.ceres.org

Cimera de Johannesburg 2002: www.johannesburgsummit.org

Codi de govern per a l’empresa sostenible: www.foroempresasostenible.org

Col·legi Economistes de Catalunya: www.coleconomistes.com

Consell Mundial Empreses Desenvolupament Sostenible: www.wbcsd.ch/

Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya: www.gencat.es/mediamb/

EEDS. Estrategia española para un desarrollo sostenible: www.esp-sostenible.net

Fundación Entorno: www.fundacionentorno.org

Fundació Forum Ambiental: www.forumambiental.org

Global Reporting Iniciative: www.globalreporting.org

ICLEI: www.iclei.org

Informe lecciones de la historia

Late lessons from early warnings: the precautionery principle 1896-2000 (Lecciones tardías de adverten-cias tempranas: el principio de cautela. 1896-2000):

http://reports.eea.eu.int/environmental_issue_report_2001_22/en

Junta de Residus: www.junres.es

Legislació ambiental europea: www.eel.nl/

Libro blanco sobre la responsabilidad medioambiental: www.inm.es/wwwc/html/ dinfmet/metgenj.html)

Llibre verd: fomentar un marc europeu per a la responsabilitat social de les empreses (juliol 2001):http://europa.eu.int/comm/employment_social/soc-ial/csr/greenpaper_press.htm

Ministerio Medio Ambiente: www.mma.es/

PNUMA: www.unep.org

Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient: www.unep.org

Programa EMAS: www.iddeio.com/empresa/clientes/mediomabiental/admin/ftp

Robot verd: buscador de temes ambientals: www.terrabit.ictnet.es/catala/framset_verd.htm

VI programa: http://europa.eu.int/comm/environment/newprg/index.htm

149

No podem mantenir models de desenvolupament que no in-tegrin plenament els impactes ambientals i socials que lapròpia activitat empresarial genera. La dificultat està en coms’ha d’aplicar aquesta filosofia, com s’integren les noves va-riables de forma coherent amb el model econòmic que tenimestablert.

El llibre fa una acurada exposició de tots els aspectes queuna PIME ha de considerar per a integrar els elements am-bientals a les pràctiques habituals, en el que integren tambéels nous aspectes de gestió del coneixement i de la sosteni-bilitat, les mesures financeres i l’anàlisi econòmica mediam-biental i la concreció de totes aquestes polítiques en els ba-lanços i comptes de resultats.

Aquesta publicació de la col·lecció Manuals d’Ecogestióconstitueix un bon llibre de consulta que val la pena tenir-loa prop, perquè no sols introdueix els temes sinó que ens dó-na solucions. Solucions que no són senzilles, però que elsautors aconsegueixen presentar amb claredat.

ISBN 84-393-6648-5

9 7 8 8 4 3 9 36 6 4 8 5

Date post:	14-Jan-2020
Category:	Documents
Upload:	others
View:	2 times
Download:	0 times

Manual asp. econ. PIME · El Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient (CEMA), empresa del...

Documents