Mare de Déu de Sallent de Sanaüja.

Títol: Mare de Déu de Sallent de Sanaüja.

Autor: desconegut.Cronologia: 1350.Tipologia: escultura

exempta.Materials: alabastre

policromat.Mides: 1,18 x 39 cm.Estil: gòtic.Tema: religiós.Localització: MNAC

(Barcelona).

Fitxa tècnica

Obres de la mateixa època

Mare de Déu de Boixadors (1350)

Retaule de la Mare de Déu de la Seu de Tortosa (1351)

Context

Aquesta imatge mariana s’ha conegut sempre amb el nom de Mare de Déu de Sallent per la seva suposada procedència de la localitat de Sallent de Sanaüja, a la comarca de la Segarra (Catalunya). Tanmateix, no es té cap notícia sobre la seva procedència exacta i la seva col·locació, malgrat que, probablement, com la majoria de les imatges d’aquest tipus, es tracta d’un fragment d’un conjunt escultòric que devia decorar un timpà o un mainell d’una portalada o que presidia un retaule. A diferència del Romànic, la nova estètica gòtica dóna a les representacions de la Mare de Déu més expressivitat, de manera que l’espectador percebi els sentiments de dolor o tendresa. Aquest canvi coincideix amb una nova mentalitat defensada sobretot pels ordes mendicants, una espiritualitat més urbana i més pròxima als conceptes de l’home i de la naturalesa, que té com a finalitat apropar els fidels a les representacions divines i fer-los-en partícips.

Detall del mainell de la portalada de la Verge Blanca. Catedral de Lleó (1250-

1275)

Descripció formal

L’obra mostra la Mare de Déu amb proporcions harmonioses, coronada i amb el Nen al braç esquerre mentre amb la mà dreta li acaricia un peu. Jesús porta un colom a la mà esquerra, mentre que amb la dreta agafa la túnica de la seva mare.La imatge, que s’allunya del hieratisme romànic, presenta un dinamisme compositiu marcat per una lleugera inclinació del cos de Maria. Aquesta inclinació rep el nom de hanchement, paraula francès (hanche: “maluc”) que designa el desplaçament del maluc de la Mare de Déu per tal de contrarestar el pes del Nen sobre el seu braç. Aquest lleuger moviment fa que l’escultura trenqui clarament amb qualsevol eix de simetria. Aquesta mobilitat marcada a més pels nombrosos plecs de la túnica i pel subtil i dolç contacte entre ambdós personatges, accentua notablement el naturalisme de la composició.

La mal·leabilitat del material utilitzat, l’alabastre, permet a l’escultor aconseguir uns acabats molt precisos. Això es pot apreciar en els detalls dels vestits i en la delicadesa i la precisió dels trets facials, que, juntament amb la naturalitat dels gestos, donen als personatges una expressivitat més humana.

Originàriament, el conjunt estava policromat i el color s’acompanyava d’una lleugera pàtina daurada. El fet que, amb tota probabilitat, la pintura s’apliqués directament sobre el material, sense preparació prèvia, ha fet que es perdés.

Temàtica

L’escultura presenta la imatge de la Mare de Déu coronada com a Reina del Cel, portant al braç la figura del Nen Jesús, que té agafat un colom amb la mà esquerra. Aquest recurs iconogràfic, que va ser molt popular durant el període gòtic, fa il·lusió a un dels relats de la infància de Jesús en els evangelis apòcrifs, segons el qual, una vegada, els ocellots de fang amb els quals jugava es van convertir en reals i van emprendre el vol. Aquest grup escultòric té l’origen en la imatge romànica de la Mare de Déu com a Sedes Sapientine, és a dir, com a Tron de Saviesa representada en el Nen Jesús. El nou pensament gòtic influït per les teories franciscanes d’amor a la natura va fer-ne evolucionar la representació i va deixar enrere la simple funció de tron per passar a mostrar una relació amb Jesús molt més humana.Mare de Déu de Veciana (segle

XIII)

Models i influències

Estilísticament aquesta escultura manté una filiació evident amb l’escultura francesa. Això explicaria per exemple el hanchement, composició que té l’origen en les talles fetes amb vori durant el segle XIII a França, i que va ser molt comuna en les marededéus catalanes d’aquest període.També cal fer esment de la influència rebuda de l'estatuària italiana, que podria haver estat el model de l’esveltesa del cos de la Mare de Déu.

Considerada una de les imatges més notòries de l’art gòtic català, la Mare de Déu de Sallent va ser un referent en l’evolució naturalista de l’escultura d’aquest període.

Mare de Déu amb l’Infant de Notre-Dame (c.1350)