LA GENÈTICA

Elisabet Domingo

Júlia Vidal

JOHANN GREGOR MENDEL

Heinzendorf, 20 de juliol de 1822-Brünn, 6 de gener de 1884.

Va estudiar magisteri, especialitzatamb ciències i matemàtiques.

El 1843 Mendel va ingressar en elmonestir de Königskloster, a prop deBrünn.

L’any 1856 a partir dels experiments d’ encreuament ambpèsols plantats al jardí del monestir. Això el va permetredescobrir tres lleis sobre la genètica, que van ser moltimportants.

Gràcies aquestes lleis van fer un gran abans amb la genètica,que posteriorment van ser escrites per Thomas HuntMorgan.

ELS EXPERIMENTS DE MENDEL

Mendel treballava amb pèsols, eren barats i fàcils d’obtenir en el mercat. Era un avantatge perquè tenia molts descendents.

Existeixen varietats diferents que mostraven diferent colors, formes, mides...

CARÀCTERS QUE ESTUDIAVA EREN...

Forma de la llavor: llisa o rugosa

Color de la llavor: groc o verd.

Color de la Flor: porpra o blanc.

Forma de les llegums: llisa o escanyada.

Color dels llegums madures: verd o groc.

Posició de les flors: axial o terminal.

Talla de les plantes: normal o nana

Metodologia

• Mendel utilitzava el pèsols i feia encreuaments, a partir de molt anys fent aquestes investigacions va deduir tres lleis, les tres lleis de Mendel, gràcies a aquest descobriment i les lleis ara coneixem moltes coses de genètica.

LES 3 LLEIS DE MENDEL

• Primera llei: LLEI DE LA UNIFORMITAT DE LA F1

Quan encreues dos varietats de raça pura, una dominant i altra recessiu, la descendència és 100% dels caràcter dominant.

LLEI DE LA

UNIFORMITAT

DE LA F1Pèsol groc

Homozigot dominantGG

Pèsol verdHomozigot recessiu

gg

X

G g

Gg heterozigot

• Segona llei: LLEI DE LA SEGREGACIÓ

S'encreuen entre si dos descendents del F1, quan es formen els gàmetes es separen i cadascú va a un gàmeta diferents mai poden anar al mateix, per això en els descendents poden tornar apareixe el caràcter recessiu.

LLEI DE LA

SEGREGACIÓ HeterozigotPèsol groc (F1)

Gg

HeterozigotPèsol groc (F1)

GgX

G g G g

G g

G GG Gg

g Gg gg

•Diagrama de Punnet::

GENOTIP FENOTIP

GG Groc

Gg Groc

Gg Groc

gg Verd

• 75% sortirà groc: GG, Gg, Gg.

• 25% sortirà verd: gg

G>g

• Tercera llei: LLEI DE LA LLIURE COMBINACIÓ DELS CARÀCTERS HEREDITARIS

va estudiar el color i la forma dels pèsols per arribar als seus conclusions. Al igual que amb el color, va observar que la forma llisa era dominant sobre la rugosa. Cada un d'ells es transmet seguint de manera independent les lleis anteriors, com si no existís presència de l'altre caràcter.

Quan els caràcters estan en el mateix cromosoma no es compleix la tercera llei.

LLEI DE LA LLIURE

COMBINACIÓ DELS

CARÀCTERS HEREDITARISCaràcter color pèsol

Caràcter forma pell

A : Groc

a: Verd

L: llis

l: rugós

Homozigot Pèsol groc llis

AA LL

HomozigotPèsol verd rugós

aa llX

AL alAL al

• Diagrama de Punnet: A>a L>l

AL AL

al Aa Ll Aa Ll

al Aa Ll Aa Ll

GENOTIP FENOTIP

Aa Ll Groc -LLis

Aa Ll Groc -LLis

Aa Ll Groc -LLis

Aa Ll Groc -LLis

•100% serà Groc i Llis

F2 HeterozigotPèsol groc i llis

Aa Ll

HeterozigotPèsol groc i llis

Aa Ll

AL Al AL Al

aL al aL al

A>a L>l

X

•Diagrama de Punnet:

AL Al aL al

AL AA LL AA Ll Aa LL Aa Ll

Al AA Ll AA ll Aa Ll Aa ll

aL Aa LL Aa Ll aa LL aa Ll

al Aa Ll Aa ll aa Ll aa ll

•Groc i llis 9/16•Groc i rugós 3/16•Verd i llis 3/16•Verd i rugós 1/16

REDESCOBRIMENTLes lleis de Mendel les van redescobrir: Hugo

de Vries, Carl Correns i Erich von Tschermak.Seguint els avenços de Thomas HuntMorgan en la recerca amb formes mutantsde la mosca Drosophila melanogaster, elsinvestigadors Walter Suttoni ThomasBovery van desenvolupar la teoriacromosòmica de l'herència, la qual fouàmpliament acceptada abans del 1925. Percomprovar-ho ho van comprovar amb lapoblació.

• Caràcter color d’ulls:

- Vermell dominant

- Blanc recessiu

MOSCA DROSOPHILA MELANOGASTER

També anomenada mosca de la fruita o del vinagre ja que casi sempre es troba sobre fruita madura o en descomposició inicial, i sobre líquids ensucrats o alcohòlics. és un insecte dípter. Es fa servir molt amb genètica.

Cicle de la

vida:• El cicle de vida de la drosophila té quatre fases: ou, larva, pupa i adult. La durada del cicle pot variar segons la temperatura, A 25º dura uns 10 dies i a 25 º arriba a durar 15 dies. No es pot exposar-se a temperatures més altes ja que faria que la mosca moris, ni a més baixes ja que faria que el seu cicle fos molt més llarg.

Importància amb

genètica:- Posseeix un reduït nombre de cromosomes (4 parells)

- Breu cicle de vida, reprodueixen ràpidament de manera que es poden estudiar moltes generacions en un curt espai de temps

- Aproximadament el 61% dels gens de malalties humanes que es coneixen tenen una contrapartida identificable en el genoma d’aquestes mosques.

- Per a propòsits d'investigació es pot reemplaçar fàcilment als humans

- La feia servir per fer encreuaments.

FI