TREBALL DE GENÈTICATREBALL DE GENÈTICA

Mar Galofré Cardo4tA

1-Biografia de Gregor Mendel1-Biografia de Gregor MendelGregor Mendel va néixer a

Heinzendorf al 20 de juliol de 1822 i va morir a Brünn al 6 de gener de 1884. Va ser professor de ciències naturals a l'escola primària de Brno, on allà va realitzar experiments d'hibridació cultivant pèsols, fent encreuaments per pol·linització artificial.

Va escriure un llibre “Experiments d'hibridació en plantes”, on va descriure la transmissió de caràcters d'una generació a una altra en algunes espècies i varietats de pesoleres. En aquell moment no va tindre cap impacte. Setze anys després de la mort de Mendel en el 1900 el seu treball va ser redescobert de forma simultània per Hugo de Vries, Correns i Tschermak. Des d’aquell moment va ser considerat el pare de la genètica.

Els seus experimentsEls seus experiments Com va començar?Mendel va començar els seus experiments triant dues plantes

de pèsols que eren diferents en un caràcter, va creuar una varietat de planta que produïa llavors grogues amb una altra que produïa llavors verdes. Aquestes plantes són la generació parental. (P)

ResultatEs van produir plantes que produïen només llavors grogues, va

repetir els encreuaments i el resultat era el mateix, es produïa un caràcter dels dos en la generació filial. Al caràcter que apareixia el va anomenar caràcter dominant i al qual no, caràcter recessiu. En aquest cas, el color groc és un dels caràcters dominants, mentre que el color verd és un dels caràcters recessius.

Les plantes obtingudes de la generació parental s'anomenen primera generació filial (F1).

F2Mendel va deixar que es autofecundècin les

plantes de la primera generació filial i va obtenir l'anomenada segona generació filial (F2), que estava composta per plantes que produïen llavors grogues i per plantes que produïen llavors verdes en una proporció de (3 de llavors grogues i 1 de llavors verdes). Va repetir l'experiment amb altres caràcters diferenciats i va obtenir resultats similars.

A partir d'aquesta experiència va formular les dues primeres lleis.

Més endavant va decidir comprovar si aquestes lleis funcionaven en plantes diferenciades en dues o més caràcters, per a això va triar com generació parental a plantes de llavors grogues i llises i plantes de llavors verdes i rugoses.

Les va creuar i va obtenir la primera generació filial, composta per plantes de llavors grogues i llises, de manera que la primera llei es complia, en la F1 apareixien els caràcters dominants (grocs i llisos) i no els recessius (verds i rugosos).

Va obtenir la segona generació filial autofecundant a la primera generació filial i va obtenir llavors de tots els estils possibles, plantes que produïen llavors grogues i llises, grogues i rugoses, verds i llises i verdes i rugoses, les va comptar i va provar amb altres varietats i s'obtenien 9 plantes de llavors grogues i llises, 3 de llavors grogues i rugoses, 3 de llavors verdes i llises i una planta de llavors verdes i rugoses.

Les tres lleis de MendelLes tres lleis de MendelLa primera llei, també anomenada "Llei de la

uniformitat dels híbrids de la primera generació", diu que quan es creuen dos individus de la mateixa espècie corresponents a dues línies pures i que difereixen en l'aspecte que presenta un mateix caràcter, els descendents mostren una homogeneïtat en la característica estudiada i tots hereten el caràcter d'un dels progenitors (anomenat "factor dominant"), mentre que el de l'altre sembla haver-se perdut, o bé, presenten un tret intermedi entre els dos dels pares. ". En l'últim cas, es diu que hi ha "codominància".

 La segona llei, coneguda com "Llei de la separació o disjunció dels al·lels", ens diu que els gens constitueixen unitats independents, que es transfereixen d'una generació a una altra sense patir cap modificació. En creuar entre si els descendents obtinguts de la reproducció de dues línies pures, s'observa que el caràcter recessiu (el que no es manifesta), transmès per un dels progenitors, es fa patent en la segona generació filial a la proporció de ¼. Això implica que el caràcter dominant es dóna en les 3/4 parts dels descendents. Cada parella de gens que determinen el caràcter estudiat i que es troben presents en un determinat individu es separen i en formar les cèl·lules reproductores es combinen a l'atzar.

La tercera llei, anomenada "Llei de la independència dels caràcters no antagònics", afirma que cada caràcter és heretat amb total independència de la resta caràcters. Mendel va creuar plantes que eren diferents en dos caràcters i el genotip era, per exemple, AaBb per arribar a aquesta conclusió. En formar les cèl·lules reproductores, s'originen quatre tipus diferents (AB, Ab, aB i ab), que es combinaran de totes formes possibles amb els mateixos tipus de l'altre individu. En total s'obtenen 16 genotips possibles.

4-Redescobriment de les lleis 4-Redescobriment de les lleis de Mendel al segle XXde Mendel al segle XXMendel no es va adonar de l'importància del seu

descobriment fins que després de 16 anys de la seva mort, Hugo que Vries, Carl Correns i Erich von Tschermak al 1915 van descobrir les seves lleis i que els principis bàsics de la genètica mendeliana havien sigut aplicats a una àmplia varietat d'organismes, destacant notablement el cas de la mosca de la fruita Drosophila melanogaster.

Hugo que Vries, Carl Correns i Erich von Tschermak

5-La mosca Drosophila 5-La mosca Drosophila melanogastermelanogasterTé pocs cromosomes (4 parells) Es feia servir per fer encreuaments.Es reprodueixen molt ràpid, per tant, es poden estudiar

moltes generacions en un curt espai de temps.Aproximadament el 61% dels gens de malalties humanes

que es coneixen tenen una contrapartida identificable en el genoma d’aquestes mosques

Per a proposits d’investigació es pot reemplaçar fàcilment als humans.