MENTRE NO COMENCEM
Descarregueu-vos aquesta APP al vostre mòbil:
KAHOOT Kahoot/create
Objectius pel canvi. Índex
• Què entenem per avaluació?
• Què entenem per butlletí?
• Què vol dir treballar per competències?
• Com lliguem l’avaluació competèncial amb la pràctica?
PAÍS DE LA QUEIXA
CONTÍNUA SI ALGÚ VOL PUJAR, HI HA LLOC
A LA BARCA
Aprenentatge competencial
Aplicació de coneixements, habilitats i actituds a la resolució de problemes amb qualitat i eficacia.
• Continguts, coneixements Saber
• Resolució de situacions reals contextualitzades Saber fer
• Desenvolupament personal i social
Saber ser i conviure
Què pretén el nou decret d’avaluació?
Un canvi que posa èmfasi en els infants i joves i el seu procés de creixement.
Un punt de partida basat en les competències i no en els continguts.
Posar més èmfasi en el saber fer que no pas en una acumulació de sabers enciclopèdics.
NA
AS
AN
AE
Els nois i noies resolen les propostes amb ajut i acompanyament.
Els nois i noies resolen les propostes sols i amb recursos.
Els nois i noies ho resolen sols i ho saben explicar.
No s’aconsegueix resoldre la situació tot i tenir ajut i acompanyament.
Però, què vol dir treballar per competències?
Capacitat per UTILITZAR el coneixement,
les habilitats, els procediments i els valors en SITUACIONS DIVERSES de la vida.
«L’avaluació s’ha de basar a observar com l’alumnat resol problemes nous a partir dels coneixements que ha adquirit en altres contextos escolars i no escolars.» R. CARRETERO
Què veiem a les nostres aules?
ALUMNES INFANTS I JOVES
Tots som uns genis, però si jutgem a un peix per la seva habilitat per pujar a un arbre, pensarà tota la seva vida que és un estúpid. A. EINSTEIN
Què ha canviat amb el nou decret?
Una avaluació basada en els
continguts Una avaluació basada en les
competències
Un context més fàcil, sabiem el que tocava i amb un examen
podíem treure evidències d’aprenentatge enciclopèdic.
Saber coses no et capacitava per a la vida.
Era una evidència puntual basada exclusivament en la memorística
que no assegurava el coneixement.
Un context més complex basat en evidències que van més enllà de
l’aprenentatge a l’aula.
Mira l’aprenentatge des d’una perspectiva més sistèmica i global.
Té més present l’aprendre a aprendre en situacions diverses
que no pas aprendre coses.
Et capacita per a la vida real.
Què ha de tenir un entorn de treball competencial?
PREGUNTES
COMPARTIR I OBRIR-SE AL MÓN
INVESTIGACIÓ
Entrem l’actualitat a l’aula. Elaborem hipòtesis. Imaginem. Construïm explicacions o cerquem respostes?
I… amb quina intenció ho fem?
Conversem mentre investiguem. Contrastem idees, informacions, maneres de fer. Utilitzem diferents maneres de representació. Dibuixem per pensar. Convidem persones a l’aula: experts. Parlem sobre el que fem i sentim. Obrim canals diferents a la paraula.
Cerquem evidències. Observem, anotem, analitzem i interpretem dades? Cerquem informació, la contextualitzem, la contrastem? Experimentem, provem, cerquem alternatives? Argumentem?
RESPOSTES
Hem de partir de …
Planificar les activitats en funció dels objectius d’aprenentatge.
Elaborar un producte que és resultat del treball, que serveixi com a evidència d’avaluació i un context d’avaluació formadora.
Les activitats han de fomentar l’aprenentatge actiu: l’autònom i el treball cooperatiu de l’alumnat.
Punt de partida: Competència - Objectiu
• Objectius.
• Reorganització dels continguts a partir de les competències.
? EL DIBUIX
Objectiu
PREGUNTA/REPTE: Hem de fer un dibuix que mostri el canvi climàtic
Recursos
Treball en grups de quatre: Quins recursos necessitarem per fer un bon dibuix?
Objectiu de l’avaluació
Millorar l’aprenentatge. Volem que els alumnes millorin el seu procés d’aprenentatge i que tinguin les eines necessàries per resoldre situacions diferents.
«No hi ha cap activitat que no vagi acompanyada de la seva avaluació, és a dir, d’un judici sobre la qualitat de la tasca realitzada i d’una decisió sobre els aspectes que cal millorar.»
FUNCIONS DE L’AVALUACIÓ
Una funció social
Una funció reguladora i de millora de l’aprenentatge
Tradicionalment és la més comú i de la que tothom en parla. És la NOTA i orienta en funció d’una escala numèrica.
És la que ajuda en el procés, la que dóna estratègies de millora, la que regula l’aprenentatge i que fa arribar a un bon procés final.
N. SANMARTÍ
Avaluar - Qualificar
AVALUAR QUALIFICAR
És un procés de millora Té una funció social
1r trimestre 2n
trimestre 3r
trimestre Avaluació sumativa
Compromísos de l’alumnat Participació: alumnat, docent i família Revisió
La funció pedagògica de l’avaluació
Per a l’alumnat és una eina per aprendre mitjançant els
encerts, errors i oblits.
Pel docent esdevé una eina per identificar les dificultats i els progressos i adaptar la seqüència didàctica.
Quan el procés d’avaluació té una funció pedagògica, l’avaluació sumativa es tradueix en bons resultats.
R.CANALS
Per fer-ho possible els ajudem
AVALUACIÓ FORMATIVA AVALUACIÓ FORMADORA
Regula per millorar Dóna instruments per millorar
Paper regulador: DOCENT Paper regulador: ELS NOIS I NOIES
Paper facilitador: DOCENT
INSTRUMENTS:
- L’observació - Les proves a partir de compromisos
- Les activitats d’aprenentatge
INSTRUMENTS:
- Organitzadors - Bases d’orientació - Rúbriques - Portafoli
La gestió d’aula...
Es comparteixen els objectius i la finalitat de la proposta de treball,
partint d’unes instruccions clares i sintètiques.
Es reconeix la vàlua personal de cada alumne: les I. MÚLTIPLES.
S’afavoreixen els intercanvis per a la construcció del coneixement individual i col·lectiu.
Es promou la participació responsable fomentant l’autonomia de
l’alumnat.
Les preguntes són obertes i promouen l’interès, la reflexió i el pensament
crític.
El centre de l’aprenentatge són els nostres infants i joves, no la instrucció.
Les proves INFERENCIALS
A la PRÀCTICA
Per dur a terme una avaluació competencial hem d’utilitzar
processos competencials. Si no és així, estarem avaluant el de sempre, només els continguts.
Les competències només es poden avaluar a la pràctica i, per desenvolupar-les, ens calen aprenentatges, procediments, habilitats i valors.
On millor que en els projectes de treball es poden avaluar les competències?
«Avaluar algú competent és en part comprovar la seva capacitat per REORGANITZAR allò que
ha après per transferir-ho a noves situacions i contextos.» C. MONEREO
La planificació: què hem de tenir present?
• Els coneixements (el seguiment que en fem d’ells)
• Les habilitats (intel·ligències múltiples)
• Els procediments (tècniques d’organització i treball)
• Els valors (participació activa, col·laborativa, esforç, interès ...)
«L’avaluació és un procés continu de construcció del coneixement.» C. MONEREO
EL REPTE PROCÉS D’APRENENTATGE
EL PRODUCTE
ELS PROCESSOS AVALUATIUS CONTINUS I EL RESULTAT FINAL
Avaluació formativa
Avaluació formadora
Com han de ser les activitats per afavorir la construcció de competències?
Han d’activar coneixements previs per construir-ne de nous.
Parteixen d’una situació contextualitzada, propera a l’alumnat que les ha d’afrontar.
Conformen una proposta interessant i creativa que condueix a un producte final que genera curiositat i interès per la seva resolució.
Conformen una proposta que té en compte l’atenció a la diversitat i la inclusió. És oberta i permet interpretacions, alternatives o solucions diverses.
Es possibilita que l’alumnat comparteixi el que pensa i el què aprèn. Afavoreix la seva implicació, la presa de posicionament, la formulació d’opinions i punts de vista.
Inclouen varietat de recursos i materials didàctics, en diferents formats i suports.
Inclouen eines variades per a l’avaluació i autoavaluació del procés i del producte final.
DEFINIM: El problema, la situació que cal
resoldre, el repte o el producte que cal
elaborar.
PRODUCTE
Establim el procés
d’aprenentatge i d’investigació
Esquema del procés competencial
Decidim els continguts més rellevants
(la interdisciplinarietat) que ajudaran a resoldre el
producte.
El que necessiten per resoldre el producte ens dirà quins
continguts hem de treballar.
Definim els
procediments i les eines d’aprenentatge
i d’avaluació.
- Organització: Autonomia i cooperació - La rúbrica - El portafoli - La base d’orientació - L’avaluació
- Les activitats - Recursos - Fonts d’informació - La diversitat
Com organitzem els projectes i la participació activa dels nois i noies?
Investigació científica, tecnològica i/o matemàtica
Recerca i informació
Consciència social
Consciència medioambiental
Emprenedoria
De serveis
Creació artística
Salut, nutrició, hàbits i estat físic
Interculturalitat i plurilingüisme Ap
ren
dre
a v
iure
i co
nvi
ure
al m
ón
Cada projecte té associades unes competències i unes dimensions
• Que parteixen de l’objectiu.
• Tenen sentit dins del projecte.
• Es donen de manera contextualitzada.
• Són transversals (i només ho poden ser dins d’un projecte amb un repte).
S’avaluen totes les propostes que es fan al llarg de la unitat.
Apunts, reflexions, evidències ...
recollides al llarg del treball: què
saben.
Assegurar els conceptes clau:
rectificar, objectius millora
El que hem après, ho sabem
extrapolar a altres situacions?
Objecte del treball: producte
Presentació del repte proposat
Arguments i exposició qualitativa
40%
Actitud davant el treball
Coavaluació i autoavaluació
20%
10%
Producte final de projecte que
caldrà presentar.
Procés d’aprenentatge
Activitats avaluades en el procés
Prova inferencial: heteroavaluació.
Portafolis
30%
Proves formatives: continguts clau
Bases d’orientació
AVALUACIÓ COMPETENCIAL en els projectes
Rúbriques
El paper del docent
Canvi de rol.
Diversificar metodològies.
Ús de l’avaluació formativa i de la formadora.
Generar situacions / entorns aprenentatge.
Aportar recursos, informació de consulta, tècniques...
Analitzar, revisar i validar tot el que es vagi generant en base a la competència.
Equip docent en xarxa.
Exemple d’aprenentatge instrumental
1 - Objectius d’avaluació
- Problemes a plantejar. - Activitats per resoldre.
- Recursos a emprar que facilitin l’autonomia.
- Organització de la classe. - Evidències de l’aprenentatge
El docent planifica, sol o en equip (en funció de l’objectiu).
3 El docent acompanya atenent els dubtes i donant a cada
alumne o grup allò que necessita, mentre els altres
segueixen investigant.
4 El docent aclareix conceptes o dubtes que han sorgit en gran grup per tal de compartir l’aprenentatge
que s’ha fet. Pot fer servir diferents suports...
Plantejament competencial de les llengües
EXPRESSIÓ ORAL COMPRENSIÓ ORAL EXPRESSIÓ ESCRITA COMPRENSIÓ
ESCRITA
2N PAS: Definir QUÈ FEM?
3R PAS: Definir QUÈ NECESSITEM?
OBJECTIU
CONTINGUTS
Els entorns d’aprenentatge i els recursos
Aquests canvis metodològics, en el rol del docent i de l’alumnat, com els podem fer sense els canvis dels entorns i la disponibilitat de
recursos?
Quines preguntes ajuden a construir coneixements?
Les que són productives (no les reproductives del que ja se sap) i no es responen consultant només la informació d’un llibre.
Tenen diverses possibilitats de resposta (no una sola o única resposta).
Admeten diferents punts de vista (la conclusió no té perquè ser única ).
Connecten amb la necessitat d’entendre i donar sentit al món que ens envolta.
Faciliten la interpretació de la informació per donar-li un significat propi: construcció del coneixement.
La informació és transmet, el coneixement s’adquireix.
Identifiquem preguntes...
Explica quina diferència hi ha entre temps i clima.
Què s’ensenya?
Com s’ensenya?
Quin tipus d’aprenentatge afavoreix?
Caracteritza quin tipus de vegetació trobem en el paisatge de muntanya i explica perquè canvia.
Defineix canvi climàtic.
Identifiquem preguntes...
De quin problema tracta aquesta notícia?
Què ha passat? On ha passat? Per què passa?
Quines solucions o alternatives creus que es podrien prendre per evitar o pal·liar aquesta situació?
Què s’ensenya?
Com s’ensenya?
Quin tipus d’aprenentatge afavoreix?
Què ens mostra? En quins aspectes us heu fixat? Quines implicacions comporta? Què us crida més l’atenció? Per què?
Planteig d’una situació… Els Innocents de les Guerres
Treball individual. Cadascú pensa la resposta i l’escriu en un full (tenint present que ho ha d’explicar a algú altre).
Treball per parelles. Compartiu les idees que heu tingut. Argumenteu les vostres aportacions. Formuleu una resposta comuna.
Posada en comú en grup (dues parelles). Poseu-vos d’acord amb quines hipòtesis i arguments trieu per explicar a la resta de companys i companyes.
Què pretenem? L’escolta activa entre uns i altres. Afavorir l’acció de pensar. Que siguin capaços d’expressar amb un dibuix, esquemes i paraules allò que pensen.
Identifiquem preguntes...
Preguntes obertes
Obren portes cap a regions àmplies del coneixement i l'experiència. Moltes s'inicien amb "com" i "per què". Generalment són seguides de respostes molt àmplies. Es presenten amb freqüència a l'inici d'una investigació i serveixen per emmarcar àrees d'interès, conèixer a altres membres de l'equip, compartir visions i experiències.
Exemples: Què opina sobre ...? Per què sona el vent? Què voldria ser / fer ...? Què saps sobre volcans? Com va aprendre a ...?
Formulació de preguntes per ...
Preguntes investigables, de treball d'investigació. Per arribar a resultats concrets.
Exemples: Quin tipus de sòl és aquest? Quant mesura ...? Com es compara ...? ¿En què s'assemblen ...? Què passaria si ...?
Preguntes de comprovació
Busquen una resposta específica i són típicament utilitzades en exàmens per comprovar la memorització de dades i fórmules.
Exemples: És aquest un eucaliptus? En quina data va arribar Colom a Amèrica per primera vegada? Va portar dinar?
Preguntes que afavoreixen l’aprenentatge Exemples d’aplicació
Descripció Com...? On...? Quins...? Quants...? Què passa?
Com passa?
Com es pot encomanar la grip? D’on surt l’aigua que hi ha al
començament del riu?
Explicació causal Per què...? A causa de què ...? Com és que...?
Per què quan hi ha una passa de grip hi ha nens i nenes que
no es posen malalts? Perquè l’aigua del riu és dolça i després
quan arriba al mar és salada?
Comprovació Com es pot saber...? Com ho saben? Com es
fa...? Es pot demostrar que...?
Són possibles els resultats... en la prova? Com es pot
demostrar que una malaltia és infecciosa? Com es pot
demostrar que l’aigua està formada per O2 i H2?
Generalització Què és...? Pertany a tal grup? Quina diferència
hi ha ...? Per que... segons la teoria?
Tenint en compte la resposta immunitària, què passa quan
entra un virus al cos? Com és que els rius sempre van a
parar al mar?
Predicció Quines conseqüències...? Que pot passar?
Podria ser? Què passarà si...? Formes verbals
de futur o condicionals
Què passaria si utilitzéssim els antibiòtics
descontroladament? L’aigua es gastarà?
Gestió Què es pot fer per...? Com es pot resoldre...
Quines mesures s’haurien de prendre per.. ?
Quines mesures s’haurien de prendre per evitar les morts
infantils per infecció intestinal? Com van consentir fer les
autopistes sense els desaigües necessaris?
Opinió, valoració Què en penses? Què és per a tu més important? Com t’expliques que les causes de mortalitat infantil a Àfrica
i a Europa siguin tan diferents? Té raó el Sr.... quan diu....
Formulació de preguntes per ...
Per a què li serveixen els pulmons a la mà? I el cor al cervell?
Si l’aigua no desapareix, estem bevent l’aigua que bevien els dinosaures?
Per què quan hi ha una passa de grip hi ha companys que no es posen malalts?
On s’emmgatzema l’aigua a la natura? Com canvia d’un magatzem a un altre?
Què és el que fa possible aquest canvi?
Què és el que dificulta que aquest canvi sigui sostenible?
Formulació de preguntes ...
Treballareu en grups de 4 al pati, un de cada grup farà de fotògraf. Podeu començar situant-vos dos de cada grup on vulgueu, el que cal que trobeu és en quin punt s’ha de posar l’altre company del grup per estar a la mateixa distància dels dos?. Quan us sembli que ho teniu, ho marqueu a terra posant-hi una nou i ho comproveu.
L’empresa “biomassa LA SELVA” vol muntar una planta d’elaboració de pellets entre els pobles de Sant Hilari, Arbúcies i Santa Coloma. Us trobeu els representants dels Ajuntaments dels tres municipis i el representant de l’empresa. Repartiu-vos els papers i a partir del mapa de la comarca de la Selva, feu una proposta d’ubicació de la planta de biomassa. Prepareu un dibuix explicatiu per a la posada en comú, escriviu els acords a que heu arribat i els arguments que han sorgit.
Exemple d’una bona pregunta d’avaluació dels resultats d’aprenentatge
Avui tots hem notat que algú ha posat un ambientador a la classe.
Amb tot el què has après aquests dies, com li explicaries a un company del curs anterior per què ho hem percebut?
Font: Neus Sanmartí. Avaluar per aprendre.
Activitats competencials. Tipologies
Quant al context Real o quotidià, socialment rellevant, permet resolucions diferents...
Quant al mètode És significativa, promou preguntes investigables, implica fer recerca, selecció, organització i comunicació de la informació, fent ús de diferents instruments.
Quant al treball Parteix de “bones preguntes” més que d’explicacions, hi ha treball individual i/o cooperatiu (parelles, grups que porti a parlar, escoltar, argumentar, consensuar.
Quant a l'ús del llenguatge
Reflexionar sobre el que es fa, raonar i comunicar fent ús de diferents llenguatges (oral, escrit, gràfic, corporal...)
Quant a l'autonomia
Iniciativa i autoregulació per assolir implicació en l’aprenentatge, fer nous aprenentatges, aplicar coneixements adquirits relacionant-los amb d’altres.
Quant a la transferència
Actuacions d’intervenció en l’entorn posant en pràctica coneixement, valors i normes de convivència.
Resumim la seqüència didàctica
Repte o pregunta, contextualització i
posada a punt Aprenentatges previs
Elaboració de la rúbrica
Bases d’orientació
Procés d’aprenentatge Proves/exàmens/qüestionaris
Portafolis
Repte/pregunta
Reflexió del procés/participació: rúbrica
Exposició de conclusions
Prova inferencial
Coavaluació - autoavaluació
Activitats d’aprenentatge
Assegurar la comprensió de la proposta i del repte
Activitats de contextualització i preparació al treball en equip
Una bona manera per tal que tothom es comprometi en el seu aprenentatge
Punt de partida
La competència La notabilitat L’excel·lència
Deixem que l’alumnat triï quin nivell vol assolir. Per fer-ho, ha de tenir clar:
- Què se li demana? - Què implica? - Quins són els mínims exigits? - Que té un temps determinat per assolir-los (suficient). - Que quan estigui preparat pot posar-se a prova. - Que disposarà dels recursos i els ajuts necessaris per assolir-los; només s’ha d’esforçar.
Equitat i excel·lència Temps per la
millora
Punt final
COMPROMISOS
I. Una aula on els alumnes seuen individualment, en parelles o en grups de 4 o 5. Passen bona part de la classe escoltant al seu professor o treballant individualment. La feina se centra en el currículum estàndard i avui fan el que toca (Egipte, l’atmosfera, els nombres enters, …).
El professor usa la pissarra per tal de fer uns esquemes clars, una bona explicació, reparteix un material que ha elaborat amb molta cura. Mira de promoure la participació, fa preguntes i deixa que contestin unísonament o fent aixecar la mà. També proposa exercicis que es resolen personalment tot i que alguns alumnes es fan consultes i s'ajuden. El que no s’acaba, es fa a casa.
L’examen és una prova escrita que combina preguntes obertes i de múltiple elecció, dirigida a avaluar el coneixement dels principals conceptes.
Una classe en la que s'alterna el treball en grup amb el treball individual i en grup. També hi ha explicacions generals, però sovint són síntesis o moments en què el professor creu que cal intervenir.
El treball en grup sempre inclou una feina individual i implica consulta a material que ha elaborat el professorat, que es troba en un entorn virtual, o la visita de webs seleccionades per la seva relació amb el que es treballa i alguns cops es fa recerca guiada o autònoma a la xarxa.
El tema ha estat proposat pel professorat al marge del currículum estàndard (La pobresa, Auditoria ambiental, Diàleg entre generacions, ...). L’alumnat no ha intervingut en la seva elecció. Durant el treball, en algunes situacions, l'alumnat s'organitza per col·laborar i s’estableixen situacions d'interacció, per processar informació, o elaborar un producte final.
El resultat de la feina de l'alumnat sempre es tradueix en produccions, tant en paper com digitals (pòsters, presentacions, animacions). S'utilitza la presentació d'aquests productes, conjuntament amb algun examen i el seguiment de les tasques, per a qualificar els aprenentatges.
Educació bàsica Adquisició de coneixement
II. Una classe en la que l’explicació de la lliçó es fa en una pissarra digital mitjançant una presentació (prezi, ppt, odp...), de la qual l'alumnat en té còpies a la mà. La lliçó correspon al currículum estàndard.
Després de la lliçó, l'alumnat fa grups de tres al voltant d’un ordinador i interactua amb la lliçó, cerca imatges, o complementa alguna informació, organitza els continguts, mentre el professor circula per l'aula ajudant a resoldre les preguntes i a superar problemes tècnics.
Un cop acabada la lliçó l'alumnat fa una presentació oral, amb suport multimèdia, que pretén posar de manifest si es recorda i compren el contingut clau de la lliçó i que el professor fa servir per qualificar.
Una classe d'un centre d'un entorn urbà, en la que l’alumnat treballa en grups processant material d’àudio i vídeo que ells mateixos han enregistrat (entrevistes, reportatges) en relació a un problema o situació polèmica relacionada amb el medi ambient que els han plantejat els seus professors.
S’utilitza aquest material per analitzar els continguts lligats al problema que permeten entendre els fenòmens i processos associats (composició de l'aire, contaminació, agents contaminants, focus de contaminació, impacte sobre els humans, compromís personal, accions compromeses ...) , però també per promoure aprenentatges en les capacitats de col·laboració dels alumnes, d'autonomia i iniciativa, de comunicació i en la tecnologia. L’alumnat ha escollit el vessant del problema sobre el que vol treballar i ha debatut la intenció i orientació de la feina que duran a terme.
Els materials que elaboren els grups de treball es comparteixen amb els que fan altres escoles i es pengen en una pàgina web en un esdeveniment especial en el que s’ofereixen a la comunitat els resultats i les conclusions de les feines fetes.
Un grup de professorat, de diferents matèries, que conjuntament amb agents externs (altres escoles) participen en un projecte impulsat per un institut de cultura (associat) relacionat amb l'estudi del medi natural i la història local.
Aquest és un projecte entre molts altres en aquesta escola, que se centra en que l’alumnat produeixi coneixement: els alumnes estableixen els seus propis objectius d’aprenentatge amb l’ajuda dels professors segons la naturalesa de la tasca, identifiquen els recursos i les estratègies d’aprenentatge, i monitoritzen el seu progrés.
Els alumnes, de diverses edats, treballen en equips en el seu projecte, i cada equip treballa amb diferents professors i un conseller de l'institut de cultura per plantejar les qüestions i hipòtesis que volen explorar. A més de les seves dades, els alumnes també tenen accés a les dades de l'arxiu de l'entitat externa, així com a dades comparables recollides per alumnes d’altres escoles arreu del país (o del món –iEARN*-).
Els equips pengen les seves preguntes i hipòtesis del projecte en un web col·laboratiu que estableix connexions amb equips d’estudiants d’altres escoles que treballen qüestions similars. Els alumnes comparteixen els primers esborranys dels seus informes en línia i reben comentaris d’altres alumnes, tant de la seva escola, com d’altres escoles.
El producte final serà un congrés local o regional, que reunirà diferents escoles, sobre el tema del projecte on els alumnes presentaran les seves conclusions i una pàgina web que publicarà les seves presentacions en vídeo i per escrit (en català i anglès).
*International Education and Resource Network
Aprofundiment de coneixement
Creació de coneixement