MetamorfosisVisions fantstiques de Starewitch,vankmajer i els germans QuayMATERIAL EDUCATIU

Aquesta s una exposici sobre quatre cineastes, de diferents poques i orgens, per relacionats per una tcnica, lanimaci, i uns temes comuns. En el seu treball, lart, la cincia, la literatura, la mgia, el teatre i la naturalesa no noms hi sn presents, sin tamb lligats, gaireb confosos, com noms pot esdevenir-se en els somnis o en mons fantstics.

Lexposici deu el seu nom al fet que la tcnica de lanimaci s, essencial-ment, aix, transformaci constant i controlada a partir de la qual generar illusi de vida. Metamorfosi s tamb una paraula lligada a la mgia, la cincia i el folklore: homes que es transformen en bsties, bruixes capa-ces dencanteris i laboratoris en els quals la matria canvia destat, color i forma.

A lexposici es presenten, tamb, un nombre important de referents literaris, artstics i cinematogrfics que esbossen limaginari com dels directors.

Lanimaci s una tcnica que ho fa tot possible a la pantalla. Consisteix a filmar fotograma a fotograma, reproduint davant de la cmera els moviments i les evolucions que en la realitat es desenvo-lupen de manera fluida i contnua. Animar requereix un treball llarg i minucis, en el qual cal parar atenci als detalls ms petits i conixer les fases de tota acci, com caminem o qu passa en fer rebotar una pilota, per reproduir-ho de manera creativa per creble.

La tcnica utilitzada per aquests artistes es coneix com a stop-motion, que s la que anima objectes i figures en lloc de dibuix.

LANIMACI

1

METAMORFOSIS

2LADISLAWSTAREWITCH

Ladislaw Starewitch va ser un pioner de lanimaci de titelles, cineasta autodidacte, antropleg de formaci i entomleg aficio-nat. Starewitch va nixer a Moscou el 1882, fill de famlia polonesa, i va realitzar ms dun centenar de pellcules, moltes delles a Frana, pas al qual va arribar el 1920. La seva passi pels insectes va fer que els recres en pellcules animades que van marcar des del principi lestil dels seus titelles, una fauna notablement realista amb la qual va adaptar contes clssics o crear personatges propis, com el gosset Fetiche, protagonista duna de les seves pellcules ms famoses.

Starewitch treballava en famlia, la seva casa i el seu taller estaven gaireb confosos, amb la seva dona i les seves dues filles ajudant-lo davant i darrere de la cmera.

JANVANKMAJER

Jan vankmajer s un artista i director de cinema nascut a Praga (Txquia) el 1934. s considerat un dels cineastes ms originals i influents del cinema contemporani. A les seves pellcules es para una atenci espe-cial a les textures, el cos hum i tot el que tingui a veure amb el menjar o el procs digestiu: tot es devora, es destrueix, es transforma i es reconstrueix mgicament. Entre el 1972 i el 1979 se li va prohibir fer pellcules a Txecoslovquia, ja que les autoritats pensaven que les seves pellcules eren pessimistes. vankmajer, que va tenir durant molts anys la seva dona Eva com a collaboradora, va comenar llavors a treballar amb productors estrangers. Als seus vuitanta anys continua ple de vitalitat creativa i lluitant per aconseguir finana-ment per al seu prxim projecte.

3GERMANSQUAY

Els germans Quay sn dos bessons idntics, nascuts el 1947 a Pennsilvnia, Estats Units. Es van traslladar a estudiar a Anglaterra, des don van aprofundir en la seva fascina-ci per la cultura centreeuropea, especial-ment en la txeca i polonesa, pasos amb una important tradici grfica, literria i cinema-togrfica. Algunes de les seves pellcules sn precisament adaptacions descriptors com Bruno Schulz o Robert Walser, repre-sentatius de lesperit opressiu i hermtic que caracteritza una part de la seva cultura. A les pellcules dels germans Quay el mn funciona com un conjunt de mecanismes diminuts, precisos i asfixiants. La cincia, els seus escenaris i instruments, apareixen regularment a les seves pellcules, sovint com a part dun malson.

JAN VANKMAJER

Censura aTxecoslovquia AliceN

aixe

men

t19

34 19721979 19

82

1988

Dimensionsof Dialogue

LADISLAW STAREWITCH

Es traslladena Anglaterra

The Cabinetof Jan vankmajer

Institute Benjamenta

Retroespectivaal MOMAN

aixe

men

t19

47

1969

1984

1995

2012

GERMANS QUAY

CRONOLOGIA DELS AUTORS

Sestableixa Frana D

efun

ci

FeticheMascot

Nai

xem

ent

1882

1920

1933

1965

LADISLAW STAREWITCHEL BOSC

4

Fixeu-vos que lexposici comena amb un bosc.

La ra de la seva presncia s simblica. Durant segles, els boscos van delimitar el domini de la civilitzaci. El bosc va ser el primer teatre de les nostres pors. En fugir-ne, deixem enrere un espai que actuava com a vincle profund amb la natura, una relaci trencada que fa daquest espai una cosa misteriosa, plena de secrets i poders mgics que ja no entenem ni contro-lem. Cap altre espai no ha estat tan present en els contes, cau del llop ferotge, fades, nans i cabanes amb bruixes i bruixots.

A travs dels contes es transmeten llions de pares a fills que si haguessin estat comunicats com a simples consells, sels hauria parat menys atenci i, a ms, shaguessin oblidat abans. Sovint, el conte tradicional cont pargrafs traumtics, on els uns es mengen els altres, obren la panxa o treuen els ulls, escenes destinades a fer-los inoblidables, i amb ells, a la moral continguda. Fa un quant temps que, en part per tota aquesta violncia, molts daquests contes shan deixat dexplicar.

PER QU ENS EXPLIQUEN CONTES?

5Les pellcules de Starewitch sn un bon exemple de com es va adaptar a la pantalla la vella tradici del conte infantil, que havia passat en poc ms de segle i mig de tradici oral i teatral a una dimpresa i illustrada per acabar en aquesta nova forma narrativa que va ser el cinema. Starewitch va aprendre de les faules, els museus dhistria natural i els teatres de titelles la manera dinsuflar vida a les seves figures animals, ocells, insectes o mamfers a travs dels quals ens va explicar histries que encara avui captiven i sorprenen pel seu encant i la seva picardia.

STAREWITCH ET VOL EXPLICAR UN CONTE

Fixat b en un vdeo a lexposici com Starewitch anima les seves figures, movent-les a poc a poc, fotograma a fotograma. Un segon de pellcula pot requerir 24 captures diferents. Dibuixa les fases que falten entre la figura inicial i lltima.

Dibuixa en aquest teatr el titella de Starewitch que thagi agradat o sorprs ms.

JAN VANKMAJERUN MN MERAVELLS

A partir del segle XVI, a mesura que les grans conquestes i travessies van anar aplegant tresors de terres llunyanes, es van popularitzar entre reis, prnceps i savis els gabinets de curiositats. En aquestes habitacions mera-velloses samuntegaven tot tipus dobjectes capaos de sorprendre qualse-vol visitant, i shi disposaven de manera catica, per amb grcia esceno-grfica, esquelets, pedres precioses, fssils, escultures tribals, documents, mostres vegetals, pintures o coralls. Aquests espais van ser lantecedent dels museus que avui coneixem. Molts senten que amb els gabinets de curiositats va desaparixer tamb una manera molt especial destimular la imaginaci.

6

Molts surrealistes, des dels anys trenta del segle passat, van combi-nar objectes de maneres que van desafiar la lgica, amb la qual cosa van provocar trobades inapropiades de bellesa potica. Una de les prctiques ms radicals va ser la dassenyalar com a artstics objectes trobats o adquirits en mercats, que de vegades recombina-ven en escultures que van anomenar assemblatges. vankmajer ha realitzat moltes obres daquest tipus i ha parat atenci a la textura i els sons que es puguin produir en el seu contacte.

LOBJECTE SURREALISTA

Fixat b en el sostre de les diferents sales. En una delles hi ha un cocodril! Era una cosa comuna en els gabinets de curiositats, com pots veure a la illustraci de lesquerra.

El treball de Jan vankmajer no sentendria sense la fascinaci que exerceix en ell el perode renaixentista i, en particular, el que es va viure a la cort de lexcntric rei Rodolf II dHabsburg (1552-1612), que va reunir a Praga alguns dels millors savis, inventors, alquimistes i artistes del seu temps.

7

En una pantalla podreu veure un fragment dEls conspiradors del plaer, pellcula en la qual les textures dels objectes tenen una gran importncia.

De qu ompliries una piscina a la qual et llenaries? Quin so es produiria al capbussar-thi?

Sabries inventar una criatura fantstica com les que vankmajer ha exposat a la seva particular gabinet de meravelles? Quin nom li posaries?

JAN VANKMAJER A LA CORT MERAVELLOSA

8A

B

C

9POSSIBILITATS DE DILEG (1982)

Pareu atenci a aquesta pellcula, una de les ms conegudes de Jan vankmajer.

Aquesta pellcula va ser realitzada desprs dun perode de set anys en qu va tenir prohibit rodar a Txecoslovquia. La pellcula consta de tres breus episodis i tots ells tenen a veure amb aspectes de la comunicaci entre persones que no et costar comprendre, encara que s possible que et suggereixin ms duna lectura o reflexi.

POSSIBILITATS DE DILEG (MOZNOSTI DIALOGU)

A veure si pots distingir cada un daquests episodis.

Un dells t a veure amb el discurs nic, amb la manca de diversitat dopinions.

Un altre ens parla dels problemes que tenen lloc quan no escoltem laltre i es produeix el que habitualment anomenem un dileg de sords.

Hi ha un episodi en el qual els protagonistes es desentenen de les conseqncies dels seus actes, i es retreuen el fruit del que un dia va ser una comunicaci perfecta.

Reflexiona amb els teus companys.

Quines altres lectures o reflexions hi afegiries? Creus que va influir en vankmajer el fet dhaver estat silenciat com a cineasta durant set anys? Aquesta pellcula va ser dirigida abans que existissin els mbils o Internet. Com timagines un captol nou sobre els proble-mes de comunicaci en els nostres dies?

ELS GERMANS QUAYUNA PASSEJADA PER LALTRA BANDA

Laltra banda ha exercit una gran atracci en artistes de tots els temps, especialment des del perode romntic. Es tracta dexplorar creativament linfern, labsurd o, simplement, de viure al marge de lleis i costums. Laltra banda s linfern, la nit, el somni, la bogeria, el subconscient. s el jard de les delcies del Bosco, s el que troba Alcia en travessar el mirall i s el que descriu Lou Reed a Walk on the Wild Side. Tots aquests mbits, desco-neguts i per aix temuts durant segles, van ser rees en qu la cincia es va interessar des del segle XVIII.

La cincia, els seus espais i instruments poden estimular la imagina-ci ms brbara. Aix es fa evident en els museus mdics, que mostren de manera descontextualitzada instruments, restes huma-nes i material divulgatiu de temps passats. Avui, tota aquesta para-fernlia s ms fcil associar-la a un determinat cinema fantstic i de terror que no pas al mn cientfic, que imaginem blanc i asptic. Els germans Quay han dedicat diverses pellcules a extraordinries colleccions mdiques.

COLLECCIONAR LA CINCIA

10

RETORN AL BOSC AMB ELS GERMANS QUAY

11

Els germans Quay han explorat a les seves pellcules tics, soterranis, boscos, museus i tots els espais a travs dels quals representar els racons de la ment. Han representat ments pensants, somiadores, obses-sives, enceses i desviades. Paradoxalment, cincia i coneixement condueixen en les seves pellcules a lexcs i la bogeria, a travs, aix s, de moments de sublim bellesa plstica.

Fixat, per exemple, en els textos exposats dEmma Hauck, o els microgrames de lescriptor Robert Walser.

Qu creus que expressen aquests textos, fins i tot sense arribar a desxifrar el que diuen?

Les peces descrites a lexposici com a Dormitorium sn deco-rats de les seves pellcules presentats com a petits diorames. Si et recorden coses que es podien veure a les antigues fires datraccions, no s per casualitat.

Tatreveixes a reproduir el contingut dun dells?

12

A les illustracions que veus a la teva esquerra, la figura humana ha estat imaginada a partir de transformacions que lhan conver-tit en un sser vegetal, en insecte, fbrica o armari deines... En qu tagradaria transformar el cos hum? Timagines lhome-castell, la dona-biblioteca o el rei de les escombraries? Dibuixa la figura transformada ms agosarada que et puguis imaginar.

METAMORFOSIS

Podeu retallar aquesta pgina i penjar-la a la paret de lespai educatiu que trobareu al final de lexposici.

Montalegre 5, 08001 BarcelonaTel. 933 064 100 www.cccb.org

Cobe

rta

Q

BFZ

Colle

ctio

n / p

. 0

Co

llect

ion

Mar

tin-S

tare

witc

h

Cort

esia

dA

than

or L

td. F

ilm P

rodu

ctio

n Co

mpa

ny

QBF

Z Co

llect

ion

p. 4

G

usta

ve D

or

/ p. 6

F

erra

nte

Impe

rant

o / p

. 8

Cor

tesi

a d

Ath

anor

Ltd

. Film

Pro

duct

ion

Com

pany

/ p.

10

M

useu

dH

ist

ria d

e la

M

edic

ina

de C

atal

unya

/ p.

12

Ja

n v

ankm

ajer

H

enry

Lou

is S

teph

ens

Fr

itz K

ahn

N

icol

as d

e La

rmes

sin