METODOLOGIA DE TREBALL PER A LA IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DE GESPA pàg. 1/19 PROCEDIMENT FORMACIÓ INTERNA PFI/05.00 METODOLOGIA DE TREBALL PER A LA IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DE GESPA Redacció: Francisco Calvo Andújar, Lourdes Carreras Jordano, J. Miguel Chamón Grueso, Rafael Sánchez Iglesias Mesures de Prevenció: Emma Agea Merino Dibuixos: Carlos Delgado Pineda Coordinació: Joan Antoni Molero López Revisió: Ramón Jiménez Montalbo, Berta Marcé Güell Aprovació: Director de Conservació Edició: 01 Data: 05/10/07 JARDINERIA
Transcript
METODOLOGIA DE TREBALL PER A LA IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DE GESPA pàg. 1/19
PROCEDIMENT FORMACIÓ INTERNA PFI/05.00
METODOLOGIA DE TREBALL PER A LA IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DE GESPA
Redacció: Francisco Calvo Andújar, Lourdes Carreras Jordano, J. Miguel Chamón Grueso, Rafael Sánchez Iglesias
METODOLOGIA DE TREBALL PER A LA IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DE GESPA pàg. 2/19
ÍNDEX 1 DESCRIPCIÓ
2 PUNT D’APLICACIÓ
3 EINES
4 DOCUMENTS DE REFERÈNCIA
5 OBJECTIU
6 METODOLOGIA
6.1 Preparació del terreny
6.1.1 Esmenes 6.1.2 Anivellament del terreny
6.2 Implantació de la gespa
6.2.1 Sembra 6.2.2 Cobriment de la llavor 6.2.3 Passada de corró 6.2.4 Col·locació de pans d’herba
7 TASQUES DE MANTENIMENT
7.1 Manteniment de la gespa en els dies posteriors a la sembra
7.2 Reg
7.2.1 Reg automàtic programat 7.2.2 Reg amb mànega
7.3 Sega
7.3.1 Perfilat de vores
7.4 Escarificat i aireig
7.5 Encebat
7.6 Resembra (Restoble)
7.7 Delimitació del contorn.
8 EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI)
9 ANNEXOS
ANNEX 1 ANNEX 2
METODOLOGIA DE TREBALL PER A LA IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DE GESPA pàg. 3/19
1 DESCRIPCIÓ
Metodologia de treball per a la implantació i manteniment de cobertes de gespa.
2 PUNT D’APLICACIÓ Zones verdes
3 EINES Eines manuals: arpiot, corró, escombra de jardiner, escombra de plàstic, forca, magalló, pala, rascle, rascle de fusta, tisores de podar, xapo Eines mecàniques: escarificadora, motocultor, segadora
4 DOCUMENTS DE REFERÈNCIA
Manual de Prevenció de Riscos Laborals en jardineria Manual de Reg PFI/03 Metodologia de treball per a la preparació de sòls PMA/10 Gestió de residus PMA/22 Control dels adobats químics
5 OBJECTIU
L’objectiu en la implantació i manteniment de cobertes de gespes és el d’aconseguir formar tapissos compactes, continus i uniformes.
6 METODOLOGIA
6.1 Preparació del terreny Per a preparar el terreny les terres han de tenir prou saó (humitat), per tant, caldrà regar la zona un parell de dies abans del procés de preparació per tal d’afavorir el treball del terreny, tal i com s’especifica al procediment de for-mació PFI/03. Seguidament procedirem a fer una cava del terreny a 30-35 cm de fondària final mínima aconsellable, amb medis manuals o mecànics, depenent de la dimensió del parterre, desfent bé els terrossos i eliminant pedres i arrels que puguin aparèixer.
METODOLOGIA DE TREBALL PER A LA IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DE GESPA pàg. 4/19
Si la cava és manual caldrà fangar bé la terra, és a dir, voltejar les terres su-perficials a la zona més profunda i a la inversa amb l’ajut d’un arpiot, xapo o magalló. Si la cava és mecànica farem dues passades creuades com a mí-nim amb el motocultor. Utilitzar guants de cuir per evitar talls, rascades, punxades o contacte amb organis-mes patògens i calçat de seguretat per protegir el peu de possibles cops o talls amb les eines. Quan es faci servir motocultor utilitzar, a més a més, ulleres protectores i polaines (si la duresa del terreny ho requereix) per evitar projeccions de fragments o partícules i cops, protectors auditius contra el soroll i mascareta antipols si cal.
6.1.1 Esmenes Es faran les esmenes minerals o orgàniques (ben compostades, lliures de males herbes i malalties). Són necessàries per aconseguir un sòl amb les condicions òptimes per al desenvolupament de la vegetació que volem im-plantar. S’han de distribuir de forma homogènia i superficial, utilitzant segons convingui la pala, el xapo o el rascle. En cas d’aplicar adob mineral i tenint en compte la dosi d’adobat establerta, determinem la quantitat que s’ha de distribuir en el parterre i l’apliquem fent dues passades creuades. Es torna a cavar el terreny fins a obtenir una mescla homogènia, amb una profunditat final mínima de 25 a 30 cm. Si en l’esmena del terreny aportem adobs químics tindrem en compte les re-comanacions definides al procediment ambiental PMA/22. Utilitzar ulleres protectores per evitar lesions per projecció de fragments o partícules, guants de goma per no estar en contacte amb els productes químics (de cuir si l’esmena és orgànica), calçat de seguretat de l’any per tenir la sola en bones condici-ons i evitar relliscades i mascareta antipols.
6.1.2 Anivellament del terreny Rasclem bé el terreny amb el rascle de fusta deixant-lo ben pla o amb els pendents que li pertoquin, tot eliminant les pedres i restes d’arrels que pu-guin quedar. Aquesta operació la farem començant pel costat contrari al de llaurat per tal d’aconseguir un total anivellament del terreny. Les operacions a realitzar per anivellar el terreny seran:
- Desempedregat: en el procés de preparació del terreny es van traient al mateix temps les pedres més grans i amb el rascle metàl·lic s’acaben de treure les més petites.
METODOLOGIA DE TREBALL PER A LA IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DE GESPA pàg. 5/19
- Refinat: Amb el rascle de fusta. En el cas de superfícies planes s’ha
de tenir en compte que si el reg és per aspersió, s’ha de rasclar tota la superfície de manera que la part central quedi més alta (bombada) per tal d’evitar que s’entolli quan es regui i també per obtenir un efecte òptic que ressalti més el grup.
Les pedres extretes en aquest procés seran tractades com a residu inert d’acord amb el descrit al procediment ambiental PMA/10. Utilitzar guants de cuir per protegir les mans de possibles rascades i calçat de segu-retat.
6.2 Implantació de la gespa
6.2.1 Sembra És una operació essencial per a una bona implantació de la futura gespa. S’han de respectar les dosis de sembra recomanades, si bé es poden incrementar una mica en situacions que puguin comportar pèrdua de llavor (fred, ocells, ...). L’operació de sembra és manual i consisteix en deixar la llavor a la superfí-cie del terreny, distribuint-la de manera uniforme i homogènia. Aquesta uni-formitat moltes vegades s’assoleix fent passades creuades per, posterior-ment, soterrar-la bé mitjançant un rasclejat o amb l’aportació de cobresem-bres. És important el mínim trepig de la superfície del terreny per evitar compacta-cions. Si quan sembrem hi ha una mica de vent o aquest és a ràfegues farem servir ulleres de protecció durant el moment de escampar la llavor per tal d’evitar que alguna bros-sa ens entri als ulls. Sempre farem servir calçat de seguretat.
6.2.2 Cobriment de la llavor El cobriment de la llavor és un factor determinant, ja que permetrà la ràpida germinació o pel contrari dificultarà aquesta naixença. És convenient no so-terrar-la més de 0,5 cm i efectuarem aquesta tasca amb un rascle, forca o escombra de plàstic, fent passades superficials que barregin el substrat amb la llavor.
METODOLOGIA DE TREBALL PER A LA IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DE GESPA pàg. 6/19
Una alternativa és la utilització del cobresembra, que és un material orgànic o mineral que té com a objectiu mantenir la llavor hidratada, per aconseguir la seva germinació.
En el cas d’utilitzar cobresembres, el gruix del material a utilitzar no ha de sobrepassar els 0,5-1 cm. Utilitzarem la pala, distribuint el cobresembra de manera uniforme i homogènia en la superfície del terreny, fent lliscar el material per la pala i deixant-lo caure sobre el terreny de manera suau per evitar desplaçaments de la llavor.
És important el mínim trepig de la superfície del terreny per evitar compacta-cions. Quan fem servir eines manuals és recomanable utilitzar guants de cuir per protegir les mans de possibles petites lesions produïdes pel fregament amb el mànec. Si al escampar la cobresembra hi ha una mica de vent o aquest és a ràfegues cal fer servir ulleres de protecció per evitar que alguna partícula ens entri als ulls. Vestir sempre calçat de seguretat.
6.2.3 Passada de corró Una vegada hem finalitzat l’operació de sembra i cobriment de la llavor és convenient passar el corró, més encara si no hem fet servir cobresembra. L’objectiu d’aquesta tasca és posar en contacte la llavor amb el substrat per evitar bosses d’aire que provoquin el dessecament de la llavor i per tant la no naixença. Aplicarem el corró conduint-lo d’esquenes per tota la superfície sembrada evitant lliscaments bruscs i girs que ens pugui fer malbé la superfície sem-brada. És important el mínim trepig de la superfície del terreny per evitar compacta-cions. Utilitzar guants de cuir per protegir les mans de possibles petites lesions produïdes pel fregament amb el mànec o per cops i portar calçat de seguretat.
METODOLOGIA DE TREBALL PER A LA IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DE GESPA pàg. 7/19
6.2.4 Col·locació de pans d’herba El pa d’herba és una gespa natural precultivada que es presenta en rotllos o planxes. S’iniciarà la col·locació per un dels extrems de forma alineada i assegurant el contacte de cada una de les parets del pa d’herba amb el següent (es pot començar el contacte des de les arestes inferiors cap a les superiors). Les lí-nies successives de pa d’herba es col·locaran a portell (“tresbolillo”) cobrint tota la superfície i forma del terreny. Les restes de pa d’herba que sobrin es poden tallar amb les tisores de podar. Un cop coberta tota la superfície es pot afegir substrat a les juntes per evitar bosses d’aire que poden provocar el dessecament de la zona. Aquesta ope-ració no és del tot necessària si existeix bon contacte entre les peces. Finalment es realitzarà una passada de corró o similar per tota la superfície per posar el pa d’herba en contacte amb el substrat d’implantació, fent espe-cial tractament a les juntes i aplicarem un reg abundant que ajudi al seu crei-xement i assentament definitiu. Quan s’hagin de moure els pans de terra per la superfície i a l’hora de carregar-los i descarregar-los dels vehicles cal observar sempre les recomanacions fetes sobre moviments de càrregues fetes al Manual de Prevenció de Riscos en Jardineria i utilit-zar guants de cuir i calçat de seguretat de l’any per tenir la sola en bones condicions i evitar relliscades.
7 TASQUES DE MANTENIMENT
7.1 Manteniment de la gespa en els dies posteriors a la sembra
El reg és fonamental, especialment en època seca i calorosa. Els regs han de ser curts i continus, de manera que mantinguem permanentment humida la capa superficial del terreny per tal d’afavorir la germinació de les llavors. A mesura que passin els dies, s’aniran espaiant fins arribar a un règim de manteniment. És habitual que en casos en els quals es manté la freqüència
METODOLOGIA DE TREBALL PER A LA IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DE GESPA pàg. 8/19
teniment. És habitual que en casos en els quals es manté la freqüència de reg inicial durant molts dies es propiciï el desenvolupament de malalties que donen com a resultat les típiques clapes sense herba. La primera sega convé fer-la a 8-10 cm d’alçada, talls més baixos poden provocar l’arrabassament de les plantes encara no suficientment ben arrela-des. És convenient després d’efectuar la primera sega passar un corró per recol·locar les plantes al terreny. Les restes de sega han de ser recollits i tractats com a residu vegetal d’acord amb l’establert al procediment ambiental PMA/10. Quan s’hagin d’acumular o recollir les restes de sega cal observar sempre les reco-manacions fetes sobre moviments de càrregues fetes al Manual de Prevenció de Ris-cos en Jardineria, utilitzar guants de cuir per evitar talls, rascades, punxades o con-tacte amb organismes patògens i calçat de seguretat de l’any per tenir la sola en bo-nes condicions i evitar relliscades.
7.2 Reg El reg és l’operació de manteniment més important. La gespa té grans ne-cessitats hídriques ja que té una gran taxa de transpiració.
7.2.1 Reg automàtic programat
En gespes de nova implantació aplicarem regs molt curts i freqüents per evi-tar escolaments i afavorir que el sòl es mantingui sempre humit, facilitant i accelerant així la germinació de les llavors. En gespes ja implantades la programació serà l’establerta al Manual de Reg i on es determinen els dies i temps de reg. Si per regar cal obrir les claus de pas i aixecar tapes d’arquetes, cal seguir les reco-manacions fetes al manual de Prevenció de Riscos Laborals en Jardineria sobre mo-viments de càrregues i utilitzar guants de cuir per evitar talls, rascades, punxades o contacte amb organismes patògens i calçat de seguretat de l’any per tenir la sola en bones condicions i evitar relliscades.
7.2.2 Reg amb mànega
- Regarem imitant la pluja, aportant aigua de forma homogènia i uni-forme a tota la superfície, si no és així podem provocar embassa-ments (excés d’aigua) o zones poc regades, donant com resultat un creixement irregular de la gespa.
METODOLOGIA DE TREBALL PER A LA IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DE GESPA pàg. 9/19
- Evitarem pèrdues d’aigua per escolament, sobretot en superfícies amb inclinació, aportant l’aigua fent passades, perquè el terra tingui temps d’absorbir-la i no es perdi.
- Es recomanable regar durant les primeres hores de la jornada labo-
ral. Si hem d’estar força estona en contacte amb l’aigua cal utilitzar guants de làtex o ni-tril. Cal portar sempre calçat de seguretat de l’any per tenir la sola en bones condici-ons i evitar relliscades.
7.3 Sega La sega suposa la tasca de manteniment a la que major temps es dedica al llarg de pràcticament tot l’any. La realitzem amb la segadora. Consisteix en l’operació de tall de les gespes a una alçada determinada, per tal d’aconseguir l’efecte estètic pel qual l’hem implantat. Una sega mal executada, irregular o poc freqüent, provocarà una gespa escassa, poc uniforme i favorable al desenvolupament de malalties i establiment de males herbes.
La primera sega la farem amb la gespa ben arrelada i mai a una alçada menor de 10 cm. Més endavant, si cal, es podrà anar baixant l’alçada de forma progressiva.
Els principis bàsics d’una bona sega són:
- Evitar tallar l’herba mullada perquè la segadora es pot espatllar i el tall no és homogeni.
- No exagerar la velocitat d’avanç de la segadora per optimitzar la se-ga i no haver de fer dobles passades.
- Alternar la direcció i sentit per aconseguir un tall homogeni de la se-ga.
- Revisar i mantenir correctament les ganivetes esmolant-les periòdi-cament i mantenint-les netes.
- Quan reduïm l’alçada de tall fer-ho de manera progressiva. - Mantenir neta la segadora després de cada sega.
L’alçada de tall pot oscil·lar segons els casos entre 4 i 10 cm.
METODOLOGIA DE TREBALL PER A LA IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DE GESPA pàg. 10/19
A l’hora de segar caldrà tenir en compte aquests factors:
- No tallar més d’un terç de la superfície foliar. L’eliminació d’un per-centatge superior pot provocar l’aturada del creixement de les plan-tes. El tall estimula el desenvolupament de fulles i tiges.
- Elevar l’alçada de sega a l’estiu per baixar la temperatura del sòl i reduir l’evaporació.
La freqüència de tall està determinada per:
- La velocitat de creixement de la gespa - Condicions ambientals - Alçada de tall - Utilització de la gespa - Maquinària utilitzada
Cal recollir les restes de la sega per evitar un aspecte antiestètic i danys com:
- Desenvolupament de malalties. - Increment del feltre que pot produir impermeabilitat del sòl. - Fermentació que pot provocar cremades. - Disseminació de males herbes.
En tot cas, les restes de la sega seran considerades com a residu vegetal i tractades tal i com es descriu al procediment ambiental PMA/10. Utilitzar guants de cuir per evitar rascades quan seguem al voltant del tronc d’arbres i arbusts. Cal portar sempre calçat de seguretat de l’any per tenir la sola en bones con-dicions i evitar relliscades i ulleres protectores per evitar que alguna partícula ens en-tri als ulls. Utilitzar protectors auditius.
7.3.1 Perfilat de vores
Després de l’operació de sega cal fer un perfilat de les vores per acabar l’operació amb qualitat. Aquest perfilat consisteix en el tall de l’herba dels llocs on les ganivetes de la segadora no arriben (vora d’arbres, arbusts i vo-res de parterres). L’operació de perfilat es realitza amb desbrossadora de fil. El tall s’ha de fer de manera que quedi a una alçada semblant al realitzat amb la segadora, procurant no retallar l’herba per sota dels límits establerts en la sega. Cal fer servir guants de cuir, ulleres protectores (millor si és pantalla), calçat de segu-retat i protectors auditius. És important portar els arnesos de subjecció de la màquina ben ajustats i a l’alçada adequada per a un ús més còmode. Si el terreny és polsegós cal fer servir mascareta i si hi ha risc de trobar pedres o altres materials que puguin sortir projectats llavors cal vestir polaines, davantal i pantalla protectora facial com-pleta.
METODOLOGIA DE TREBALL PER A LA IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DE GESPA pàg. 11/19
7.4 Escarificat i aireig
Són operacions de millora destinades a pal·liar els efectes d’un dels proble-mes més greus que afecten a la viabilitat de les gespes, la compactació del sòl. La compactació del sòl és un fet natural que es pot accelerar degut a una sè-rie de factors com el trepitjat, pas de maquinària, aigua de reg i pluja. Els seus efectes negatius són:
- Reducció de la circulació d’aigua i aire en el sòl - Impedir el desenvolupament en profunditat de les arrels - Dificulta la penetració d’adob i esmenes a nivell de les arrels
Abans d’escarificar o d’airejar és important procedir a una sega el més baixa possible, amb l’objecte d’assolir la major profunditat possible de feina. L’escarificat consisteix en fer un tall longitudinal del terreny (amb una fondà-ria variable d’entre 2-4 cm) amb una escarificadora amb l’objectiu de millorar la penetració d’aigua i així estimular la reproducció de les plantes i, per tant, el rejoveniment de la gespa. També es millora la circulació de l’aire a través del sòl i es redueix l’ofegament de les arrels. Per a aquesta operació cal evitar les condicions extremes de temperatura i humitat del sòl. L’aireig consisteix en extreure cilindres del sòl i posteriorment reomplir els fo-rats amb sorra per tal d’afavorir el drenatge de la coberta. El procés d’aireig el podem fer amb un airejador. A més dels beneficis aportats per l’escarificat també s’aconsegueix millorar el drenatge i assolir un millor aprofitament del recebat.
Utilitzar guants de cuir per evitar rascades quan treballem al voltant del tronc d’arbres i arbusts. Cal portar sempre calçat de seguretat de l’any per tenir la sola en bones condicions i evitar relliscades i ulleres protectores per evitar que alguna partícula ens entri als ulls. Quan fem aquestes operacions amb maquinària, fer servir protectors auditius.
7.5 Encebat
Consisteix en distribuir una capa de substrat per la coberta de gespa amb un gruix de 1 a 1,5 cm amb dos objectius:
- El sòl, amb el temps, es va compactant i va minvant la seva capaci-tat de fertilitat perdent matèria orgànica i nutrients minerals.
METODOLOGIA DE TREBALL PER A LA IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DE GESPA pàg. 12/19
Per a mantenir un sòl fèrtil hem de fer esmenes i treballs del terra com la cava, però en una gespa implantada no podem cavar doncs faríem mal-bé la gespa, per tant l’única opció per millorar la fertilitat del terra és a-portant substrats superficialment i què, així, les arrels trobin en aquesta superfície un sòl fèrtil. - Anivellar el terreny
Aquest substrat s’escampa amb una pala i es distribueix amb el rascle o es-combra de jardiner. Quan fem servir eines manuals és recomanable utilitzar guants de cuir per protegir les mans de possibles petites lesions produïdes pel fregament amb el mànec. Si al escampar el substrat hi ha una mica de vent o aquest és a ràfegues cal fer servir ulle-res de protecció per evitar que alguna partícula ens entri als ulls. Vestir sempre calçat de seguretat.
7.6 Resembra (Restoble) La resembra és una tasca de manteniment que ens ajuda a fer correccions i millores en les cobertes de gespa ja establertes. Consisteix en sembrar de nou les zones que presenten una nul·la o baixa densitat d’herba. Els seus avantatges són principalment rejovenir les cobertes vegetals a més d’evitar que els espais lliures de vegetació es vegin colonitzats per males herbes i per tant donar homogeneïtat a la coberta. Com a pas previ a la resembra és interessant esbrinar el motiu que ha pro-vocat la pèrdua de superfície de gespa i intentar corregir-la per a prevenir haver de repetir la resembra o, senzillament, evitar resembrar una zona poc apta pel cultiu de gespa. Abans de realitzar la resembra cal segar la gespa amb un tall baix, es reco-menable , escarificar el terreny si és possible, retirant les restes vegetals. Incorporarem la llavor amb un lleuger recebat amb cobresembres que man-tindrà la humitat necessària per la seva germinació i un posterior passi de corró que augmentarà el contacte de la llavor amb aquest material, evitant bosses d’aire. Finalment, regarem de forma abundant perquè el sòl s’assenti i la llavor s’hidrati.
7.7 Delimitació del contorn
És una operació de manteniment poc freqüent que té com a finalitat conser-var el tapís vegetal dins del seu perímetre inicial, evitant que la gespa colo-
METODOLOGIA DE TREBALL PER A LA IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DE GESPA pàg. 13/19
nitzi zones d’altres cultius (grups de flor, arbusts,...) camins i vores pavimen-tades. L’eina que s’utilitza en aquesta operació es la pala de retall. Procedirem aplicant la pala sempre en sentit perpendicular a la superfície. Quan fem servir eines manuals és recomanable utilitzar guants de cuir per protegir les mans de possibles petites lesions. Vestir sempre calçat de seguretat.
8 EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI)
EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL SEGONS LA TASCA A REALITZAR IMPLANTACIÓ I
MANTENIMENT DE GESPES
Ulle
res
Pan
talla
fa
cial
com
-pl
eta
Gua
nts
Pro
tect
ors
audi
tius
Cal
çat d
e se
gure
tat
Pol
aine
s
Mas
care
ta
Preparació manual del terreny X X Preparació mecànica del ter-reny X X X X Si cal Si cal
Esmenes X X X
Anivellament del terreny X X
Sembra Si cal X
Cobriment de la llavor Si cal X X
Passada de corró X X
Col·locació de pans d’herba X X
Reg automàtic X X
Reg amb mànega Si cal X
Sega X X X X
Escarificat i aireig manual X X X
Escarificat i aireig mecànic X X X X
Encebat Si cal X X
Perfilat de vores X X X X Si cal Si cal
Delimitació de contorn X X
METODOLOGIA DE TREBALL PER A LA IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DE GESPA pàg. 14/19
9 ANNEXOS
Annex 1: Eines manuals Annex 2: Eines mecàniques
ANNEX 1
EINES MANUALS
METODOLOGIA DE TREBALL PER A LA IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DE GESPA pàg. 16/19
