la raó democràticala construcció de

Memòries en la ciutat:

Projecte

Pg. 2

Presentació i propòsit

1

Ateneu Memòria Popular Des de l’Ateneu Memòria Popular entenem l’acte de memòria com un acte de resistència enfront de les amenaces antidemocràtiques. Entenem la memòria com el resultat d’aquella força que ens situa en el passat per parlar-nos del present i construir les memòries del futur. L’Ateneu Memòria Popular (AMP) té la voluntat de constituir-se en un instrument per fer-ho possible.

Avui la seva base social i els recursos de l’AMP està constituït pels seus socis col·lectius, totes les entitats que s’han vinculat amb aquesta associació, així com de socis individuals. Durant els darrers 5 mesos ha reunit a 19 entitats i al voltant de mig centenar de socis individuals. El seu àmbit territorial i poblacional d’intervenció és el municipi de Barcelona, sense descartar les sinèrgies i aliances amb entitats similars dins de l’àrea metropolitana barcelonesa.

Una història que el precedeix No obstant això, és necessari dir que a la creació d’aquesta plataforma que és avui l’AMP l’ha precedit tota una història anterior. L’obertura memorial, tot just iniciar-se el segle XXI, conté aquesta història precedent que remet a l’existència d’un teixit associatiu que va néixer, actuar i mantenir els seus objectius i el seu missatge des dels anys setanta i que ha perdurat en el temps com simbolitzen, de manera particular, l’existència de l’Amical de Mauthausen o l’Associació Catalana d’Expressos Polítics del Franquisme , a

les quals s’han anat incorporat d’altres entitats de més recent creació.

En aquest sentit, considerem que al conjunt d’entitats i associacions memorialístiques —tant aquelles que actuen a Barcelona com aquelles que ho fan al conjunt de Catalunya, però que mantenen amb la ciutat la seva referència principal— cal que se’ls reconegui la seva llarga trajectòria. Una trajectòria marcada per la defensa i d’impuls d’iniciatives que han caracteritzat la reivindicació i les línies mestres d’una política pública de memòria al nostre país, que va estar anys enrere capdavantera al conjunt de l’Estat. Algunes d’aquestes entitats ja es van posar en marxa

durant els anys de la dictadura i d’altres van fer-ho durant els anys de la transició política o bé van començar a funcionar al llarg de les quatres dècades de sistema democràtic fins a l’actualitat. La major part de les reivindicacions mantingudes per aquestes entitats al llarg del temps continuen essent primordials i bàsiques per enfortir la democràcia i aprofundir-hi en els seus valors. El mateix context polític actual interpel·la de manera urgent d’agrupar més esforços, si cal, perquè això sigui així, i perquè els esforços fets fins ara tinguin continuïtat i es projectin cap el futur més immediat. Pg. 3

El moviment Malgrat que sovint no ha estat reconegut així, l’associacionisme

memorialístic ha impulsat, sens dubte, un moviment social. Les seves nombroses campanyes han estat protagonitzades per un teixit social

memorialístic, un plural i sovint coordinat. Qualsevol observador pot

identificar en el moviment memorialístic les demostracions de WUNC que poden adoptar la forma de declaracions,

eslògans o missatges que impliquen moviment que cal nocions de

valor, unitat, número i compromís, amb tot un col·lectiu que

Pg. 4

habitualment es representa així mateix a través d’un llenguatge amb el qual la societat avui ja està

familiaritzada (Tilly, Charles y Wood, Lesley reconèixer J. (2009):

Los movimientos sociales, 1768-2009: Desde sus orígenes a Facebook. Editorial Crítica).

En definitiva, el moviment memorialístic reuneix una sèrie de components que el fan ser i actuar con un moviment social, amb elements antics i nous. Ha mostrat i demostrat constituir formes més o menys organitzades d’acció col·lectiva orientada al canvi social. Ha estat capaç de reunir grups d’individus amb el propòsit comú d’expressar el descontent sobre les maneres de relacionar-se la societat amb el passat i amb els fenòmens traumàtics que han pautat aquest passat. Aquest descontent s’ha sentit subjectivament de forma pública i ha tingut la voluntat de canviar allò que es percebut com els fonaments socials i polítics d’aquest descontent. En definitiva, aquest moviment social s’ha constituït en “creador” de democràcia al nostre país (Martí, Salvador & Gomà, Ricard (Coords) (2002), Creadores de democracia radical: movimientos sociales y redes políticas. Barcelona, Icaria).

.

Un bon exemple d’això va ser la “Declaració del Liceu”, llegida en l’acte

que reuní al Teatre del Liceu a la majoria del moviment associatiu català La contribució

l’any 2002. En aquella declaració se subratllava la importància del patrimoni ètic i civil que representava les propostes de relacionar-se amb el

coneixement del passat com un dret democràtic de la ciutadania, tal i com del moviment s’argumentava en situar que:

«Volem, demanem, que la memòria de l’experiència de la dictadura i les memorialístic al

seves conseqüències, que la memòria i l’experiència de la lluita per la llibertat, s’incorpori al coneixement comú de les futures generacions perquè és la història

d’aquest país, és la història del seu país (...) Volem que aquest canvi

Pg. 6

sigui el nostre llegat (...) Un llegat del coneixement que faci els ciutadans civilment més savis i per tant més lliures».

Pg. 7

De manera que al llarg d’aquests anys i fins avui, col·lectius de persones que comparteixen una

idea sobre un aspecte concret de la realitat social com és el dret civil de conèixer el passat, amb cert grau d’organització han

mantingut l’ús de l’acció col·lectiva per aconseguir canvis en la societat. Han adoptant tant formes espontànies, poc formalitzades, de presentar la protesta i la reivindicació de drets com formes més convencionals i inscrites en l’àmbit de la política institucional. Han seguit una estratègia dual per aconseguir un marc legal per facilitar a la societat un

coneixement del passat i una lectura crítica d’aquest passat, i alhora per difondre i ampliar la denúncia dels actes impunes que si bé tingueren el seu origen a la dictadura franquista també s’han perpetuat durant els anys de la democràcia. En efecte, aquest impuls del moviment memorialístic va estar clau per la futura creació del Memorial Democràtic de Catalunya dissenyat i projectat des de 2003 i finalment creat l'1 de novembre de 2007 amb la Llei 13/2007, del 31 d'octubre; així com amb la posterior constitució del Memorial Democràtic com una institució pública de la Generalitat de Catalunya, independent de tota opció política, religiosa o ideològica, que persegueix el respecte dels drets humans.

Un Pol de les memòries a Barcelona

El projecte “Memòries en la ciutat. La construcció de la raó democràtica” té com objectiu principal la consolidació d’un Pol de les memòries a Barcelona. La seva finalitat és assegurar la continuïtat i el futur de l’acció protagonitzada pel conjunt del moviment social memorialístic. Així doncs, tal com s’ha plantejat en altres països europeus en els quals ha existit i existeix un associacionisme memorialístic de llarga trajectòria (França, Itàlia, Portugal, etc.), cal assegurar

Pg. 8

l’establiment d’un vincle intergeneracional que asseguri la continuïtat de les entitats memorialístiques que configuren el moviment, el seu llegat i la seva activitat. Aquesta és avui, sens dubte, una tasca urgent, però sobretot és necessari que estigui articulada segons un projecte compartit i comú per tothom que hi participa en els valors de la memòria democràtica.

A partir del canvi de segle l’impuls memorial s’ha expandit i ha fet que una diversitat d’entitats culturals s’interessin pel tema i hagin anat promovent un conjunt d’activitats molt destacades i vinculades amb la comprensió del passat. Han desenvolupat activitats i accions commemoratives o programes de difusió del coneixement i d’indagació del passat. Aquests grups de la ciutadania a vegades no troben el seu espai en

entitats memorials que tenen objectius molt explícits, siguin les reivindicacions de les persones represaliades per la dictadura, aquelles que van formar o formen part de les comunitats fabrils urbanes o bé territorials i identitàries. Per això, considerem que avui existeix la necessitat de plantejar-nos un projecte de llarg recorregut que articuli i asseguri la continuïtat en el temps de les actuacions i les reivindicacions d’aquest teixit associatiu plural, bàsic per relacionar memòria col·lectiva present i futur de la ciutat i del país en la transmissió i la difusió dels valors democràtics.

El propòsit és formular un conjunt de reflexions, propostes i actuacions que interactuïn i es reforcin mútuament. La seva finalitat seria configurar la base d’una memòria popular pels seus continguts i pels seus actors. Això pot ajudar al fet que les activitats o les accions de caràcter efímer donin pas a la creació d’una infraestructura sobre el coneixement de la memòria i les diferents formes de relacionar-se amb el passat. Es tracta de contribuir a les “transformacions

intersticials”, com han estat anomenades pel recentment desaparegut Erik Olin Wright (Wright, Erik O., 2014: Construyendo utopías reales, Madrid, Akal), amb les quals omplir espais i construir alternatives que tinguin propietats emancipatòries a partir dels valors democràtics, igualitaris i solidaris que comparteixen els membres de l’AMP.

Pg. 9

L’AMP com instrument col·lectiu

Sembla imprescindible impulsar i oferir un espai associatiu en el qual les entitats i els grups nous i les entitats memorialístiques preexistents puguin connectar-se en un àmbit on se sentin còmodes per actuar, sense necessàriament participar unes dins de les altres, però sí establint llaços i cooperacions en actuacions mútuament compartides. És per aquesta raó per la qual s’ha constituït legalment l’associació Ateneu Memòria Popular, enregistrada el desembre de 2017 al registre d’associacions del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

L’AMP entès com l’expressió popular d’una àgora de debat, pensament i creació que forma part de la tradició del nostre teixit democràtic, pròpia del món obrer i popular barceloní i català. L’AMP es concep com un espai plural, cooperatiu, de diàleg i de coordinació conjunta de totes les entitats memorialístiques i del grup

d’entitats culturals i socials interessades per la memòria que tinguin presència a la ciutat de Barcelona. Es tractaria de consolidar aquest espai per donar aixopluc a les activitats i poder projectar-les cap a la societat. Assolir la sostenibilitat en el

Pg. 10

temps, a partir de la connexió de petits nodes, i aspirar a crear una estructura en xarxa de col·lectius i entitats memorials.

Pg. 11

Un projecte i un programa comú (1/2) En els anys que portem de segle XXI hem vist créixer a casa nostra i a d'altres països mobilitzacions que reivindiquen democràcia, que denuncien la seva falta, que demanen que sigui real i efectiva. La democràcia ha esdevingut un element clau de les nostres societats encara que potser no sabem com definir-la exactament.

En el moment de creació de l'Ateneu Memòria Popular ens trobem persones que havent viscut bona part del segle XX i el XXI volem donar tota la importància que té a aquesta aspiració, a aquesta voluntat, a aquest procés. Persones de diferents generacions que volem treballar des d'un diàleg intergeneracional per compartir experiències, transmetre memòries, i enfrontar-nos plegades als reptes del present i el futur.

A l’Ateneu Memòria Popular es troben persones i col·lectius que han actuat per tal que els seus governs, però també el conjunt de les societats es poguessin considerar dignes de la paraula democràcia. Ho han fet en el passat i ho fan en el present. Persones i col·lectius que en la dictadura van actuar per evitar la seva perpetuació, per superar el franquisme i avançar cap una societat democràtica. Persones i col·lectius que en veure que la seva societat es presentava com una democràcia no van dubtar en plantejar tot allò que la separava de la democràcia a la que aspiraven. Persones i col·lectius que saben que si no s'aprofundeix en la democràcia, que si no s'expandeix i guanya en qualitat, allò que passa és que es debilita, es redueix, passa a estar amenaçada.

L’autoritarisme, les noves formes que legitimen l’actual fenomen post-feixista –amb incrustacions pròpies del feixisme històric-, el ultranacionalisme i la xenofòbia, el masclisme, l’aporofòbia, etc., constitueixen les línies de força d’aquesta amenaça a la democràcia. Aquestes amenaces busquen construir una democràcia sense llibertats, una democràcia baixa en drets, una democràcia desigual, buidada dels seus valors essencials.

Pg. 8

Un projecte i un programa comú (2/2)

Tot això ens parla de la democràcia com a reivindicació, com a aspiració, com a projecte, com a utopia .

Una utopia que és compartida per persones grans i joves. La democràcia ens uneix. Ahir vam lluitar per la democràcia i avui ho continuem fent. Som conscients que vivim en una societat plural i diversa on no tothom entén el mateix per democràcia. Considerem,

però, més enllà de quines siguin les posicions de cada persona, que la democràcia ha de ser un fonament compartit de la nostra societat.

Pg. 13

De moltes de les nostres entitats s'ha dit que han estat escoles de democràcia, ho van ser quan vivíem en dictadura i ho continuen sent avui. Ara també necessitem escoles de democràcia i a poder ser que vagin més enllà de les pròpies entitats, que siguin capaços de contagiar a la societat civil organitzada, conscient i

compromesa la importància d’aquest tasca. Per això considerem que és encara més important disposar d'espais per trobar-nos, formar-nos i debatre. Per construir futurs possibles a partir de petites utopies d’allò quotidià. Per contribuir a pensar què és la democràcia, quina democràcia tenim i quina voldríem tenir. Per preguntar-se com es crea democràcia, com hem arribat a tenir aquella de la que disposem, quina és la que creiem que ens falta.

Volem ser un espai per conèixer, pensar i promoure lliurament i críticament la democràcia que ens ha de permetre viure, des de les nostres diferències, en llibertat, justícia i igualtat.

Les persones que participen a l’AMP han elaborat el projecte que ha de permetre aquest primer impuls sota el títol “Memòries en la ciutat. La construcció de la raó democràtica”, articulant diferents activitats i accions d’un programa comú al llarg de l’any 2019. Aquest programa és “Laietanes”: el conflicte social en la (re)apropiació ciutadana de l’espai urbà”.

Pg. 14

Pg. 15

ectiusjOb

europees). autonòmiques, estatals i administracions (locals,

col·laboracions institucionals amb les :Establir 7.

cultura democràtica. la base ètica i de valors de la :Promoure i enfortir 6.

sat com un dret civil. el coneixement del pas:Impulsar 5.

cívica front als actes d’impunitat i de mal govern.

m acte de resistència la memòria pública co:Activar 4.

i a persones. associacions des d’un punt de vista intergeneracional a :Vincular 3.

barcelonès.

ipació del món memorial r: l’activitat i la particCoordina 2.

les polítiques públiques. per produir i intervenir en : un pol de memòria i d’història a Barcelona Construir 1.

2

Pg. 16

la utilització que avui s’ha fet del terme. partir de desafiar els significats i recuperar un significat originari a Popular:

passat de les classes populars i de la classe treballadora. construir una imatge del un espai de lluites per :Memòria/memòries

una tradició pròpia com l’ateneisme. Ateneu:

d’un pol de memòries i d’història de Barcelona. L’Ateneu Memòria Popular com punt de trobada i espai de ressonància

d’entitats i alhora per dur a terme una programació comuna. oordinar les accions del conjunt Un Ateneu que sigui l’aixopluc per c

Instrument

3

Membres de l’AMP

.

Pg. 12

Pg. 18

Pg. 19

2019d’activitats

Programa

:Laietanes ciutadana de l’espai urbà

apropiació )reel conflicte social en la (

4

L’àmbit temàtic del projecte: és els treballs de la memòria, la seva projecció en la (re)apropiació de l’espai

urbà com contribució a la ciutat democràtica.

L’àmbit d’actuació: Com a eix articulador del programa d’activitats s’utilitza una artèria urbana de gran importància històrica i simbòlica com és la Via Laietana. Via Laietana com a metàfora de la conquesta de la ciutat democràtica. La producció de l’espai (social) urbà com eix conductor del programa d’activitats, que tindrà accions extramurs d’aquest carrer i dins del districte.

Les dates de realització: De l’1 de gener al 17 de desembre de 2019.

El plantejament i justificació del projecte: Tal com hem dit abans, des de l’AMP entenem l’acte de memòria com un acte de resistència enfront de les amenaces antidemocràtiques. Entenem la memòria com el resultat d’aquella força que ens situa en el passat per parlar-nos del present i construir les memòries del futur. La història sempre s’interroga per allò desconegut, per això s’ha estimat oportú oferir la possibilitat de tenir una visió panoràmica de moments, fenòmens, protagonistes i espais de la ciutat que ens permetin relligar la idea de resistència de la memòria enfront de la visió nostàlgica o conformista del passat. Parlem de la memòria democràtica, sempre plural i conflictiva, que ens recorda que no estem condemnats a viure en aquest món i que existeixen alternatives que cal construir col·lectivament.

Aquesta convicció va fer en bona mesura el que és la ciutat de Barcelona avui. La (rea)propiació d’espais i el “dret a la ciutat” van ser motors de canvi des de principis del passat segle XX. Amb això volem subratllar el paper cabdal de la societat, de la ciutadania, en aquests canvis en diferents camps socials i polítics.

Pg. 20

La democràcia no es va concedir es va conquerir. Els futurs possibles tenen a veure i molt amb les imatges fixades sobre el passat, amb els passats presents. Habitualment, s'utilitza la paraula “democràcia” per fer referència a una forma de govern o una doctrina política. S'acostuma a distingir entre països que són democràcies i els que no, comportaments que es consideren democràtics i els que no. No és tan habitual pensar en les condicions materials de vida quan parlem de democràcia, tot i que moltes persones que han teoritzat sobre la democràcia al llarg de la història sí ho han fet i altres reivindiquen fer-ho. No és tan habitual pensar la democràcia com a procés en construcció, com a creació que es desenvolupa al llarg del temps i que evoluciona, canvia, es transforma així mateixa.

A partir d’aquests pressupostos, la concepció del programa defineix la selecció de 6 moments que van marcar la pròpia evolució de la societat i la ciutat de Barcelona. Es proposa fer un recorregut des de la perspectiva històrica a partir de 6 paraules clau mitjançant l’ús transversal de la perspectiva de gènere:

- Impunitat

- Treball i drets socials

- Memòries de l’educació pública

- Dret a l’habitatge

- Dret de vaga

- Esclavisme i abolicionisme El conjunt d’activitats i accions que es realitzaran tenen com fil conductor la pregunta Què és la democràcia? Si tractem de respondre a aquesta pregunta ens hem de preguntar també Què volem que sigui? Potser la democràcia, entesa com el govern del poble, d'un poble que viu en llibertat i justícia, d'un poble on no n’hi ha opressió, és una utopia que encara no s'ha concretat. Però del que sí ens adonem és que al llarg de la història trobem persones, col·lectius, organitzacions i governs que han actuat i s’han compromès per apropar-nos a aquesta realitat. Projectes que s'han enfrontat a diferents tipus de poders més o menys excloents, discriminadors, opressors, amb l’objectiu d’aconseguir una millora de les condicions de vida i de treball de les persones. Les societats al llarg de la història han

viscut processos de democratització. Iniciatives impulsades per col·lectius diversos per intentar que els seus governs, però també el conjunt de les societats es poguessin considerar dignes de la paraula democràcia. Això és el missatge que es vol transmetre amb aquest programa d’activitats per l’any 2019.

Pg. 15

La concepció del programa d’activitats: La memòria com matriu de la historia. La historia en clau del present. Mirada als problemes actuals per proposar una genealogia històrica. No es tracta solament d’una reconstrucció dels esdeveniments del passat, es tractar de conèixer la construcció col·lectiva de la ciutat democràtica amb l’objectiu de l’impuls de projectes de gestió ciutadana, de xerrades, tallers, debats, cursos, espais de relació, activitats lúdiques, sortides, assessorament, atenció i informació, acollida a grups, espai de treball, xarxes telemàtiques, trobades, assemblees, pàgina web, així com la realització de qualsevol altra activitat que estigui directament o indirectament relacionada amb les finalitats pròpies de l'associació. Això contribueix a crear instruments per a la transmissió social de la memòria democràtica a partir d’accions de diferent format (teatrals, expressions musicals, plàstiques i audiovisuals, exposicions i jornades). Els destinataris: Els destinataris del projecte són el conjunt de membres de les entitats que formen part de l’Ateneu Memòria Popular, als seus socis individuals i té com objectiu adreçar-se a la xarxa d’escoles amb les quals ja hi treballem les associacions memorialístiques (en particular l’Associació d’Expressos, l’Amical de Mauthausen, Associació Memorial Democràtic dels Treballadors de SEAT, Fundació Cipriano García, Associació Conèixer Història) i també del món universitari (Observatori Europeu de Memòries, Consorci d’Universitats Nord-americanes).

Pg. 22

Els valors del projecte:

AA Defensar la memòria democràtica i enfortir la seva difusió entre la ciutadania a través de treballar en un espai comú, on es possibiliti la creació d’un vincle intergeneracional que asseguri la continuïtat de les entitats memorialístiques, el seu llegat i la seva activitat, i per tal de facilitar la transmissió dels valors democràtics vinculats amb les experiències històriques viscudes per diferents entitats, col·lectius i persones.

BB. Facilitar instruments per a la comp rensió del passat, tot desenvolupant accions commemoratives o programes de difusió del coneixement o d’indagació del passat. Fer circular i facilitar entre la ciutadania l'accés a la informació sobre el passat, vinculant-ho a la societat del coneixement. Això pot ajudar al fet que les activitats o les accions de caràcter efímer donin pas a la creació d’una infraestructura sobre el coneixement de la memòria i les diferents formes de relacionar-se amb el passat.

CC. Promoure valors i conductes que afavoreixin el dret al coneixement del passat com un dret civil i com quelcom essencial per a la defensa radical dels valors de la democràcia. La reivindicació de valors que ha estat mantinguda al llarg del temps per les entitats memorialístiques, aquest teixit associatiu plural, bàsic per relacionar memòria col·lectiva, present i futur de la ciutat i del país en la transmissió i la difusió dels valors democràtics.

DD. Donar força a l 'associacionisme memori alístic a nivell barcelonès a través de la cooperació estatal i internacional. Oferir instruments per al funcionament dels col·lectius (espai de treball i reunió, recopilació i difusió d'informació, assessorament per a la formació i funcionament de grups, accés a la informació, etc.); potenciar la visibilitat dels grups que tenen com a finalitat el coneixement de la memòria democràtica del país en espais de participació, promoure la

capacitat d'incidència política, facilitar sinèrgies i xarxes d’entitats, de grups i moviments socials, a partir de l'intercanvi d'experiències, etc.

EE. Potenciar espais de debat i reflexió sobre les experiències que conformen la memòria democràtica, vinculades als corrents de pensament transformador com el republicanisme, el laïcisme, el socialisme, l’anarquisme, el comunisme, el sindicalisme i el feminisme, l’antiracisme convertint el seus resultats en un legat per a tota la societat. I oferir els seus resultats als mitjans de comunicació com un llegat perdurable dels sabers, les pràctiques i els coneixements del món associatiu memorialístic. Fer visible i reconeguda, i preservar, la memòria col·lectiva que reuneixen el conjunt d’aquestes entitats. Fer-ho des de la perspectiva de la preservació i promoció de la pròpia llengua i territori.

Pg. 17

Pg. 24

participants)activitats i

formats, espais, temes, (

calendari

accions i

ctivitats,A

Com a primer activitat presentada públicament per l’AMP i en coherència amb l’idea que defensem -la memòria és un acte de resistència- s’ha decidit recordar que l’estudiant madrileny Enrique Ruano Casanova va ser detingut per la policia

el 17 de gener de 1969 a Madrid, acusat de repartir propaganda clandestina de CCOO. El dia 20 va morir. Segons la versió policial Ruano va morir llançant-se per una finestra del pis on estava fent-se un escorcoll policial. Arran d’aquest fet es va produir una mobilització estudiantil i obrera front a la qual les autoritats franquistes van aprovar el Decreto llei 1/1969, de 24 de gener, publicat el dia següent, que declarava l’estat d’excepció. Aquesta mesura estava prevista al Fuero de los Españoles i la seva regulació s’establí amb la Llei d’Ordre Públic de 1959. El gener de 1969 era l’octava ocasió en que s’aplicava, però abans mai havia afectat a tota Espanya. Més d’un miler de ciutadans i ciutadanes foren detingudes en les comissaries policials. Durant aquells dies van estar detinguts i van passar per la Jefatura de Policia de Via Laietana, número 43, prop de dos centenars de militants antifranquistes, classificats com: “agitadores estudiantiles, catalanistas, miembros de CCOO, comunistes, Juventudes Comunistas, FUDE, desafectos, indefinidos, progressistes, Partido O.R. trotskistes, socialistes”. Alguns d’ells foren

Pg. 26

un mateix dia (26 o 28 de març)previsió finals de març, durant Data: amb l’Escola de Mitjans Audiovisuals Col·laboració

que es vulguin implicar storal de Barcelona, les associacions AEPFC – FCG- Irídia –Amical Mauthausen Pa Participants:

espai de memòria- Jornada. de treball sobre aquest habilitada - Document Resignificació Grup Grafiters sobre superfície Activitat:

pció de gener de 1969 ets humans: l’estat d’exceImpunitat i violació dels dr Tema: Carrer Espai:

Prefectura Superior de Policia de Catalunya, Via Laietana, 43

Impunitats

objecte de maltractaments i tortures per part dels membres de la VI Brigada Regional de Investigación Social, la policia política de l’Estat. Podria dir-se que a diferència d’una memòria de revolta del maig del 68 francès, en el cas espanyol l’hivern del 69 del que sembla no tenir-se memòria col·lectiva, tot i que va representar un moment de trencament

d’esperances davant la duríssima repressió desfermada per la dictadura del general Franco.

L’objectiu d’aquesta activitat és dialogar i debatre amb aquest passat d’impunitat i violació de drets humans que ha restat en la memòria privada, quan no en el silenci. L’activitat consistirà en tres accions:

Acció 1. Instal·lació fugaç d’una imatge o imatges amb el lema “Aquí es va torturar” i icones i pancartes sobre el tema passejant pel carrer, es tractar de senyalitzar l’edifici Jefatura Superior de Policia de Catalunya. Participació de persones represaliades amb enregistraments d’alumnes de l’Escola de Mitjans Audiovisuals, una entitat municipal.

Acció 2. Presentació pública del manifest de les associacions memorials reclamant:

a) Proposta de nou ús de l’edifici. b) Accés als arxius policials conservats per la Jefatura Superior de Policia de Catalunya i també als

arxius de l’antic Govern Civil de Barcelona. c) Reconeixement públic i institucional als militants antifranquistes que van passar per Jefatura i van ser

objecte de maltractament i tortures.

Acció 3. Jornada Tortures impunes: passat i present dels drets humans.

- José Babiano / Gutmaro Gómez, coautors de Informe pericial de la Querella Argentina. - Aintzane Ezenarro directora de Gogora Institut de la Memòria la Convivència i els Drets Humans. - Beate Klarsfeld, periodista i activista dedicada a la persecució i denúncia de criminals nazis. - Advocat del grup de juristes valencians que han aconseguit admissió a tràmit de la Querella

presentada per grup de repressaliats.

Públic: és una activitat dirigida a entitats memorials i a associacions estudiantils, sindicals i polítiques.

Lloc: El Born CCiM o el MUHBA (pendent de confirmar).

Pg. 27

Treball i drets socials [1/2]

Plaça Urquinaona Espai: Plaça Urquinaona

Tema: Aturats en moviment: treball i drets socials

Activitats: interpretació i resignificació espai: - Assemblea d’aturats

Pg. 28

- Documental “No se admite personal” (13’ 12’’)

Participants: organitzacions aturats, AAVV, sindicats.

Data: previsió maig 2019 (pendent de fixar data definitiva)

La Plaça Urquinaona va ser durant molts anys, i en particular durant l’anomenat “Desarrollismo” franquista de la dècada dels seixanta, un espai irregular de contractació laboral. Grups d’homes, fonamentalment, eren reclutats per treballar al sector de la construcció, a les obres d’una ciutat amb un creixement accelerat i amb deficient política de planificació urbanística. Aquelles persones, que venien en molts casos de l’emigració, assentats alguns als barris perifèrics de la ciutat, s’incorporaven al món del treball sense drets i precaritzat. Una mirada a aquest passat ens ha d’ajudar a reflexionar sobre les experiències de les persones sense feina, els “aturats en moviment” que són expulsats de la vida social a la nostra ciutat i tantes d’altres en l’època del capitalisme global i el paradigma del treball “flexible”.

Pg. 29

Pg. 30

[22]/Treball i drets socials

).pendent de confirmar(rant un dia festiu ixa Plaça Urquinaona dula sol·licitud al Districte, de la mate Un espai determinat, fent Lloc:

, sindicals i polítiques. associacions estudiantilsentitats memorials i a les AAVV, a les les associacions de persones en atur, a les és una activitat dirigida a Públic:

ur laboral del Districte de Nou Barris. eatre aficionat format per persones en atrepresentada per un grup de tdirigida per Miguel Martínez Llanas, i lir del Pozo”, de Isidro Gutiérrez, Representació de l’obra teatral “SaAcció 3.

re Jodar i Jordi Guiu. (Icaria, 2018) de PeParados en movimiento voltant del llibre Presentació i debat alAcció 2.m/watch?v=xBdWR6vei3Y) ; https://www.youtube.co1968

ntonio Luchetti, Agustí Corominas, ental “No se admite personal” (A Presentació i projecció del documAcció 1.

Memòries i història de l’educació pública

L’Escola Àngel Baixeras que fa cantonada amb Via Laietana va néixer el 1922 com Grup Escolar i gràcies a l’impuls de l’Ajuntament de Barcelona. Darrere d’aquest espai es troba l’aprovació del Pla Cerdà a mitjans del segle XIX i la posterior apertura de Via Laietana al mar a partir del Pla Baixeras el 1889. Fou precisament l’arquitecte i urbanista català, que idea la reforma del Casc Antic, qui va deixar un llegat per construir una escola a Via Laietana. Aviat, però, el cop d’estat de Primo de Rivera i l’inici de la seva dictadura estroncava l’iniciativa de l’escola pública compromesa amb la renovació pedagògica i l’aplicació del mètode de la pedagoga i educadora italiana Maria Montessori, un mètode educacional actiu, basat en l’espontaneïtat dels infants i l’estímul dels valors de la llibertat en l’aprenentatge. Després de la proclamació de la II República espanyola, l’educació progressista va viure, finalitzada la Guerra Civil, novament la dictadura iniciada el 1939 que va tenir en els mestres públics un dels principals col·lectius que van patir la violència política i la repressió física.

L’objectiu d’aquesta activitat és difondre el coneixement sobre aquesta història que forma part de la Via Laietana i de la ciutat, motiu a partir del qual reflexionar, dialogar i debatre al voltant dels valors de l’escola

Pg. 31

juny, al final del curs escolar. :Data previsióEscola Àngel Baixeras, AAVV del barri... Participants:

l’Escola i vincle amb el barri. Dibuixos alumnat sobre evolució de Activitat:de l’educació pública. Escola i barri: memòries Tema:

A la mateixa Escola Àngel Baixeras. Espai:Laietana (1922-1939)

lvador Aulet 1, cantonada Via Escola Àngel Baixeras, C/ Sa

pública i de la renovació pedagògica. Organitzar l’espai on la memòria democràtica és fonamental davant l’assetjament que rep l’escola pública i els valors amb els quals s’identifica. Per reivindicar polítiques educatives destinades a la seva millora i a la denuncia de les retalles pressupostàries que no han deixat d’afectar-la des l’inici de la “Gran Recessió” de 2008.

Acció 1. Exposició al carrer organitzada pels alumnes de l’Escola Àngel Baixeras.

Acció 2. Presentació llibre de Rosa Torán i Celia Canyelles i debat sobre educació pública.

Pg. 32

Pg. 33

el dret a l’habitatge. Debat sobre els MMSS i Acció 2. internacional. habitatge a nivellstòria del moviment del dret a l’ Jornada de documentals sobre la hiAcció 1.

el desallotjament policial. Tanmateix les autoritats van decidirnts urbans de la ciutat. flexió en els nous movimetambé va marcar un punt d’inculturals, polítiques i lúdiques. Però

nat, posant en marxa activitats confiança de bona part del veïlla ocupació va guanyar-se la al centre de la ciutat. Aqueència protagonitzada pel moviment Okupa Vertical, va donar fruit a una experidurant molts anys del patrimoni del Sindicat

local que va formar part Laietana 14. Era un antic nema Princesa, situat a Via Fa més de vint anys de l’ocupació del Ci

PAH, altres entitats i grups. Membres del Moviment Okupa, Participants:

at de Barcelona. l’habitatge a la ciutDebat sobre els MMSS i el dret a Activitat: l’habitatge.

als i el dret a Els moviments soci Tema: CCOO de Catalunya, saló d’actes Espai:

Dret a l’habitatge

.

La Harry Walker estava associada a la fàbrica Hispano-Villiers, creadora del Biscuter, i donava feina a gairebé a 500 empleats. Al desembre de 1970 es va declarar una vaga en Harry Walker. Una fàbrica d'equipaments d'automòbils ubicada a Barcelona. La vaga es va perllongar durant dos mesos i s’inscriu en el cicle de protesta que vivia el país a partir de 1962, amb l’inici de les vagues dels miners Astúries. La vaga de Harry Walker va tenir una base assembleària i al llarg del conflicte s’utilitzaren mètodes de protesta legals i il·legals, pacífics i violents. La duresa i la repressió de les autoritats van contribuir a l’extensió de la solidaritat obrera. Avui representa una referència en l’imaginari dels moviments identificats amb l’autonomia obrera. La vaga dels treballadors i les protestes veïnals per la contaminació que produïa van causar-ne el seu declivi i, i finalment, l’empresa es va traslladar a Polinyà. Avui a l’antic espai que ocupava la fàbrica una placa recorda el seu nom des de fa 20 anys, dins del recinte de la Prosperitat convertit amb el temps en una gran plaça.

Pg. 34

entitats memorialístiques, AAVV. er, organitzacions sindicals, antics treballadors de Harry Walk Participants:

Exposició itinerant. Activitat: La vaga: instruccions d’ús. Tema:

ia de la Ciutat Espai: Museu d’Històr

Dret de vaga

Objectiu. L’activitat té un doble propòsit, per una banda fer una recerca i interpretació històrica de la vaga de Harry Walker a partir de confeccionar una exposició i, per altra banda, organitzar un espai per a reflexionar sobre el dret de vaga avui i la naturalesa d’aquest instrument per part de la classe treballadora.

Acció 1. Presentació d’una exposició històrica de caràcter itinerant.

Acció 2. Seminari de debat sobre el dret de vaga avui.

Pg. 35

Pg. 36

“Pla Bolonya" i les seves conseqüències.

democràtica en el marc del conegut com a

la universitat pública i mobilització en defensa de i reflexions sobre la Jornades i llibre amb recull de testimonis

-

: Activitats

.)revisió

(pEntre l’abril i el novembre Data

:

associacions memorialístiques.

Fabra, sindicats d’estudiants, s Socials de la Universitat Pompeu Centre d’Estudis sobre MovimentParticipants:

estudiant ho explicava així:

a del vespre, grans càrregues. Un

i a la manifestació solidàri

la força del rectorat de la UB

Al matí el desallotjament per

riament estudiant universitària.

El 18 de març de l’any 2009 va marcar a molta gent, majorità

Bolonya i la repressió viscuda.

marc del conegut com a Pla pública i democràtica en el nsa de la universitat La mobilització en defeTema

:

Urquinaona i carrer Princesa.

Via Laietana, Via Laietana entre plaça

2]/[1Bolonya

pública davant el Pla

Defensa de la universitat

Tinc dinou anys i tot just estic sortint d’una adolescència que, lluny del que actualment es sol dir dels joves d’avui en dia, ha estat poc o gens marcada pel conformisme. Durant els últims anys he participat en diferents moviments socials i reivindicatius, com les protestes i tancades als instituts contra la guerra d’Iraq o les assemblees i manifestacions per una vivenda digna. He sigut educat en la llibertat i la tolerància, uns paràmetres que només he trobat en les postures d’esquerres, i en elles he trobat el meu posicionament ideològic. Els meus pares m’han narrat en diverses ocasions les seves vivències durant la repressió franquista, i en gran mesura a partir dels seus relats he après a valorar la llibertat d’expressió. Que algú em digui què podia passar pel cap d’un jove com jo, que el dia 18 s’havia sumat a una manifestació pacífica a partir de veure el desallotjament d’aquell matí a Youtube, al ser perseguit a cops de porra pels carrerons del Born? No era inevitable que aquella marató de gent aterroritzada davant dels Mossos d’Esquadra m’apropés d’alguna manera a les experiències del franquisme que amb tanta ràbia i dolor havia escoltat? Hi ha gent que critica que es citi el franquisme com a referència dels fets del 18 de març. Jo dic: si tanta gent va tenir aquesta sensació de déjà vu, seria per alguna cosa. Ja no som només joves desorientats i radicals els que hem titllat així l’actuació: gent gran i amb la càrrega de l’experiència sobre les espatlles ha dit exactament el mateix. Aquella nit, l’ambient al Born va ser d’autèntica guerrilla de carrer. Et creuaves tant amb grups d’estudiants que fugien sense saber ben bé de què com amb turistes i gent gran també contagiada de l’horror, que es preguntaven a què es devia tot allò. Por, pànic, horror… Terror. Terrorisme policial.

Aquest és un testimoni de molts dels que podem recollir... No tots aniran en la mateixa direcció, però és una ferida oberta amb importants conseqüències que considerem necessari tractar ara que es compliran 10 anys dels fets.

L’objectiu d’aquesta activitat és historiar, reflexionar, dialogar i debatre sobre unes mobilitzacions i unes repressions que van marcar la joventut que hi va participar i que té grans i diverses conseqüències en el conjunt de la vida de la nostra societat. Dins de la universitat, en les formes de participar políticament de la gent jove, en la política institucional...

L’activitat consistirà en tres accions:

Pg. 37

Acció 1. Convocatòria de jornada per recollir testimonis i aportacions.

Acció 2. Desenvolupament de la jornada.

Acció 3. Edició del llibre.

Pg. 38

Pg. 39

tori Municipal de Música de Barcelona.

Concert musical d’alumnes del Conserva

Acció 3.

de carrer del Casc Antic.

Espai per graffiters Acció 2.

es de l’Escola d’Arts i Oficis.

Performance de grup de joves artist

Acció 1.

AMP per l’any 2019. cloenda del programa de l’

uesta iniciativa es planteja com acte

monument a Antonio López. Aq

é la resignificació de la resta del iniciativa del nom de la Plaça i tambd’aquesta activitat és re-impulsar la L’objectiu

de Memòries, CCOO, AAVV.

Història, Observatori Europeo

s Cies, Associació Conèixer entitats i grups com Tanquem elal barri; AAVV, altres escoles d’art i música Participants

:

música ètnica, grups joves.

sseny plaça – concerts de art fugaç per proposar re-di Activitat

:

Llegats d’esclavisme i d’abolicionisme. Tema

:

la plaça. Espai:

Plaça Antoni López

Esclavisme i abolicionisme

Pg. 40

Itineraris: les senyals al carrer (1/2)

Pg. 41

districte de Sant Andreu.Itinerari: Ciutat i fàbrica, el Acció 3.

le XX.gdurant el seBarcelona obrera

Itinerari: La Acció 2.

a franquista. durant la dictadurItinerari SEAT: el conflicte permanent Acció 1.

Itineraris: les senyals al carrer (2/2)

Pg. 42

d’esclavisme i abolicionisme.

Itinerari: Llegat Acció 6. l’espai

urbà.

el 8 de març i l’ús de Barcelona de les dones:

Itinerari: La Acció 5.

una cultura obrera i sindical.

Maquinista Terrestre i Marítima: Itinerari: La Acció 4.

Pg. 43

Accions poètiques

Pg. 44

poemas urbanos.

Acció 3. Recital: Poesia a la fàbrica.

Pg. 45

:Palabras todavía Recital: Acció 2.

perifèries poètiques.Dones en les Recital: Acció 1.

Cicle de teatre contra la

impunitat

Pg. 46

Miguel Martínez Llanas.. Monòleg teatral de Figuras en el agua Acció 3.

Projecte escènic. Miguel Hernández).Un homenatge a ( La voz ahogada Acció 2.

Producción Trajín Teatro.. La veu de meu avi Mauthausen. Acció 1.

Pg. 47

Cicle Memòria i Documental

Pg. 48

Cicle Memòria i Documental

Pg. 49

Pg. 50

Pg. 51

Pg. 52