El model educatiu català incideix a seguir potenciant i millorant les competències bàsiques de l’alumnat
APUNTSA partir del dia 30 de març s’obre el termini de preinscripció escolar per al curs 2016-2017
La comunitat educativa debat la conveniència d’implantar la jornada intensiva en la primària
MONOGRÀFIC. EL VALOR DE L’EDUCACIÓ el Periódico 18 de febrer del 2016
Camí a l’escola
2el PeriódicoDIJOUS
18 DE FEBRER DEL 2016Pàgines especials
Aprendre amb la pràctica. Jardí vertical a l’escola de Nostra Senyora de Montserrat, a Barcelona.
Xavi Datzira II MONOGRÀFICS
Amb la publicació de les da-
tes per a la preinscripció
escolar (a partir del 30 de
març per a educació infantil,
primària i ESO), el curs 2016-2017 co-
mença a agafar forma. Una campanya
en la qual se seguirà avançant en el
canvi metodològic a l’aula que suposa
el treball a partir de les competències
bàsiques de l’alumne. En aquest sentit,
des de la Conselleria d’Ensenyament
expliquen que l’any que ve es conti-
nuaran concretant les competències
per garantir que aquest sistema sigui
un instrument útil per a la pràctica do-
cent. “Dedicarem tots els esforços
perquè els professors comparteixin
aquest canvi metodològic i perquè
el puguin incorporar a la seva pràc-
tica docent”, assegura la consellera
Meritxell Ruiz.
En aquest sentit, el nou enfocament
va orientat a aconseguir que els alum-
nes adquireixin les eines necessàries
per entendre el món i que es conver-
teixin en persones capaces d’intervenir
activament i críticament en una societat
plural, diversa i en canvi continu. És a
dir, es deixa de banda la memorització
de dades per aprendre a aprendre i a
seguir-ho fent al llarg de la vida. Saber
com buscar informació per després
interpretar-la, posar-la en context,
raonar-la i després construir opinions
pròpies. Així, els grans eixos educatius
serien aprendre a ser i actuar de for-
ma autònoma, a pensar i comunicar,
a descobrir i tenir iniciativa, a conviure
i habitar el món.
VUIT COMPETÈNCIES. En la llei
catalana d’educació s’identifiquen
les vuit competències bàsiques que
cal desenvolupar en l’ensenyament
obligatori: comunicativa, matemàtica,
coneixement i interacció amb el món,
tractament de la informació i compe-
tència digital, social i ciutadana, cul-
tural i artística, aprendre a aprendre i
autonomia i iniciativa personal.
La millora en l’adquisició de compe-
tències bàsiques s’està notant en les
proves d’avaluació de quart d’ESO i
sisè de primària, segons la Generalitat.
A més a més, en els últims anys s’ha
experimentat una millora en les taxes
d’abandonament i de graduats. En el
primer cas, l’abandonament en fases
postobligatòries ha disminuït un 10%
des del 2010 i s’ha situat en el 18,9%.
Pel que fa als alumnes graduats, ha
augmentat en cinc punts, i el 2015,
nou de cada deu alumnes van obte-
nir el graduat en educació secundària
(87,8%).
Un altre dels reptes del pròxim curs
és continuar enfortint l’equitat i la qua-
litat del sistema educatiu. En aquesta
línia, la Generalitat assenyala que es
prioritzaran els recursos per reduir els
efectes de la crisi en els alumnes més
vulnerables. Entre altres mesures com-
pensatòries, es preveu la disminució
de la ràtio d’estudiants en els centres
d’alta complexitat, passant del mínim
de 25 al de 22, en casos concrets.
També es mantindrà l’ampliació horària
en aquests centres per garantir un su-
port més gran a l’alumne. El nombre
de centres amb un horari ampliat és de
405 aquest curs.M
El moment d’‘aprendre a aprendre’El sistema educatiu català seguirà avançant en el mètode de l’adquisició de competències bàsiques
b Nou de cada deu alumnes aconsegueixen el graduat escolar actualment, un 5% més que el 2010
b
bL’objectiu és que l’estudiant adquireixi les eines per entendre el móni intervenir-hi
OBJECTIU
dEl moment en què els pares han
d’escollir l’escola per als seus
fi lls acostuma a ser considerat un
fet fonamental, que marcarà per
sempre el seu futur. La Federació
d’Associacions de Mares i Pares
d’Alumnes de Catalunya (Fapac)
dóna diversos consells a les famí-
lies, tot i que també intenta des-
dramatitzar l’instant de l’elecció.
Aquests són alguns dels punts que
s’han de tenir en compte:
DConèixer el projecte educatiu de
cada centre, visitar diferents esco-
les (millor si és en funcionament i no
en cap de setmana) i llegir-se amb
atenció les seves pàgines web.
DLa proximitat és un factor molt im-
portant, encara que no el principal.
DLes instal·lacions són un punt a
valorar, però és molt més vital el tre-
ball del professorat, la implicació de
les famílies i l’actitud dels alumnes.
Per exemple, recomanen observar
com entren i surten els alumnes de
l’escola.
DValorar el grau d’heterogeneïtat
del centre. Aquest aspecte suposa
una millor pràctica de la convivència
i un aprenentatge més gran.
DTriar una escola coherent amb els
valors de la família.
DLes activitats complementàries
que s’organitzen pot ser un bon as-
pecte per desencallar l’elecció entre
dos centres que agraden.
DAnalitzar a llarg termini, pensant
en tota la carrera estudiantil i tenir
en compte que les famílies sempre
poden aportar propostes i planteja-
ments al centre.
Claus per escollir l’escola idònia
CONSELLS
J. M. II MONOGRÀFICS
D esprés de participar durant
dos anys en el Model de l’ONU
Change the World a Nova York,
aquest any St. Peter’s School (www.
stpeters.es) ha sigut elegida la seu a
Barcelona on se celebrarà una conven-
ció internacional, rèplica de les sessions
parlamentàries de l’ONU. Alumnes
d’arreu del món debatran els temes
més candents de l’agenda internacio-
nal. L’experiència viscuda per alumnes
de 4t d’ESO a Nova York els últims dos
cursos ha fet que la institució organit-
zadora d’aquesta convenció, Associa-
zione Diplomatici, confiés en St. Peter’s
School com a seu de les sessions que
tindran lloc, per primera vegada, a la
ciutat de Barcelona.
Del 22 al 24 d’abril, coincidint amb la
festa de Sant Jordi, Barcelona acollirà
més de 300 estudiants que, aques-
ta vegada, debatran sobre el dret a
l’autodeterminació dels pobles. St.
Peter’s serà la seu d’aquestes sessions
parlamentàries internacionals, mentre
que els actes d’inauguració i clausura
tindran lloc al Parlament de Catalunya
i la Pedrera.
DIPLOMÀCIA INTERNACIONAL.
El Model de les Nacions Unides, MUN,
és la base de treball de les sessions
internacionals que acollirà la convenció.
Es tracta d’una experiència pedagògica
que reuneix estudiants de tot el món,
convertits en delegats de països que no
són els seus, i que aprenen a resoldre
problemes i conflictes internacionals
mitjançant la mediació i la negociació.
La capacitat per construir relacions
amistoses i profitoses forma part de les
habilitats necessàries, no només per a
aquest esdeveniment, sinó per al futur
professional i personal dels alumnes
participants.
Lideratge, capacitat de comunica-
ció i treball en equip són tres de les
característiques més buscades pels
departaments de recursos humans de
Més de 300 estudiants debatran a fons sobreel dret de l’autodeterminació dels pobles
St. Peter’s, seu de l’ONU a Barcelona a l’abril
qualsevol empresa actual. Ajuden a
marcar la diferència. És per això que
a St. Peter’s School es potencien, no
només la comunicació oral, sinó també
aquest tipus d’habilitats.
Amb esdeveniments internacionals
com aquest, s’aconsegueix motivar els
alumnes per aprendre-les activament i
convertir-se així en autèntics ciutadans
globals, capaços de liderar el canvi de
la societat actual i futura.
El domini de l’anglès i de les altres
quatre llengües que formen part del
projecte lingüístic de St. Peter’s School
és un més dels factors que permeten
als alumnes de l’escola poder elegir on
vulguin anar una vegada acabats els
estudis. La capacitat per relacionar-se
a nivell internacional i les habilitats di-
plomàtiques en són, sens dubte, un al-
tre. Esdeveniments com aquest ajuden
a fer que els alumnes puguin decidir el
seu futur, sigui on sigui.M
Debats. Sessions parlamentàries.
bL’esdeveniment fomenta el lideratge, la comunicació iel treball en equip
Pàgines especialsDIJOUS
18 DE FEBRER DEL 2016el Periódico 3
Desenvolupament global. Alumnes de La Miranda de diverses edats participen en diferents classes i activitats.
Víctor Fúser II MONOGRÀFICS
La Miranda (www.lamiranda.eu)
proposa un model educatiu
global i de qualitat, multilin-
güe i basat en la utilització de
mètodes tecnològics avantguardistes
i de projecció internacional. Tot això
per complir amb el primer objectiu del
centre: aconseguir que la persona, en
el seu aprenentatge integral, influeixi
positivament i sigui motor de canvi
dins la societat. L’escola, ubicada a
Sant Just Desvern i amb gairebé 50
anys d’experiència, celebra dissabte
que ve, 20 de febrer, a les 11.00 hores
una jornada de portes obertes.
Una de les principals eines de què
disposa el centre és la seva orientació
clarament multilingüe, que comença
a aplicar-se en la fase d’educació
maternal i infantil. En aquest sentit,
l’anglès, el castellà i el català són
llengües vehiculars, mentre que el
francès i el xinès mandarí són se-
gones llengües. A més, els alumnes
d’educació infantil participen en pe-
tites sessions d’integració lingüística
al rus i a l’alemany mitjançant un
mètode basat en el reconeixement
de sons.
La Miranda és el primer centre de
Catalunya i Espanya que aposta pel
multilingüisme, amb el seu projecte
d’aprenentatge de set llengües, amb
professors molt qualificats i l’accés a
títols oficials i certificats. Per exem-
ple, al First Certificate in English a 3r
d’ESO, i a l’Advanced i al Certificate
of Proficiency in English, a partir de 4t
d’ESO i batxillerat. El DELF i el DALF
(francès) i el Young Chinese Test (YCT)
i el Chinese Proficiency Test (HSK) són
altres dels certificats a què poden ac-
cedir els alumnes.
QUATRE PILARS. El mètode pe-
dagògic del centre es basa en quatre
pilars fonamentals a desenvolupar
en l’alumnat: l’intel·lectual, el físic,
l’emocional i el social. L’objectiu de
La Miranda és cuidar els seus alum-
nes i fomentar el desenvolupament
d’aquestes quatre facetes. Aquest
punt és un factor diferencial per fo-
mentar el desenvolupament de la
persona.
El model educatiu, així mateix,
s’estructura en dos punts més, a part
del multilingüisme, com són el projec-
te tecnopedagògic i les intel·ligències
múltiples. El primer aspecte es basa
a aprendre el bon ús de l’última tec-
nologia, amb la dinàmica de crear i
compartir. La Miranda ha sigut esco-
llida com el referent i formador d’un
conjunt d’escoles de prestigi en la
implantació del seu projecte tecno-
pedagògic. Aquest projecte té com
a base el Departament iSupport, una
aula viva en què alumnes i professors
participen en grups de treball i pro-
jectes comuns amb la dinàmica del
create&share.
Aquest model, punter i de molt
èxit, està sent referent en un conjunt
d’escoles que s’han interessat per
aprendre i traslladar-lo als seus cen-
tres. Dins del model tecnopedagògic,
a més de treballar amb iPad, també
es treballa robòtica educativa (pro-
gramació i robòtica) o dibuix tècnic
i tecnologia amb una impressora de
tres dimensions.
VUIT INTEL·LIGÈNCIES. Pel que
fa a intel·ligències múltiples, el cen-
tre treballa amb el model de Howard
Gardner que fomenta el desenvolu-
pament de les vuit intel·ligències en el
pilar emocional/social. Així, s’impulsa
el treball cooperatiu amb una meto-
dologia educativa participativa i eficaç
on es combinen diferents activitats so-
cials, acadèmiques i lúdiques; es prio-
ritza la mediació en tota la comunitat
educativa a partir d’un procés basat
en el diàleg, la cooperació i la respon-
sabilitat de cada persona en el man-
teniment d’un clima pacífic; s’implica
els alumnes en projectes socials; i
s’organitzen projectes, setmanes es-
portives, viatges escolars i colònies
per fomentar la dimensió social.
En un terreny més emocional, La
Miranda posa en pràctica la filosofia
de les 3e (estima, entusiasme i exem-
ple), un estil propi en què es contem-
pla la diversitat de l’alumne en el marc
d’una escola comprensiva; es fomenta
la relaxació i el mindfulness, així com
l’acompanyament psicopedagògic;
i s’atorga especial importància a les
actituds positives amb les seves jor-
nades de valors, com el Dia de la Pau,
el Humane Day, Respecte i Compa-
nyerisme, Habilitats Socials...
Un model educatiu que compta amb
el reconeixement públic d’institucions,
empreses i col·lectius. A més, l’escola
participa en diferents congressos del
sector, com són Simo Educació, a
Madrid, o el Bett Show, a Londres.M
El sistema pedagògic de La Miranda, que dissabte celebra un dia de portes obertes, busca el desenvolupament global de l’alumne
Mètode innovador i multilingüe
dEls alumnes de La Miran-
da, amb edats des dels 0 als 18
anys, disposen d’un servei de
menjador que es caracteritza
per un estil de cuina ecològic i
d’elaboració pròpia. L’escola ofe-
reix aliments ecològics, escollits
amb criteris dietètics per una nu-
tricionista del centre, respectant
les preferències de l’alumnat i la
selecció dels menús més equili-
brats. D’aquesta manera, cada
etapa de creixement té el seu
menú específi c amb productes i
textures adequades per obtenir
una dieta equilibrada que apor-
ti els nutrients necessaris per a
cada fase del desenvolupament
íntegre dels alumnes del centre.
Pel que fa a les instal·lacions,
el centre ocupa 13.500 metres
quadrats, amb servei mèdic, pis-
cina de 300 metres quadrats, bi-
blioteca, aules d’informàtica i
música, laboratoris, gimnàs, ca-
feteria, menjador i teatre/audito-
ri. La Miranda està comunicada
per set línies de transport esco-
lar i compta amb una àmplia ofer-
ta d’activitats no acadèmiques,
extraescolars i també cursos
d’estiu.
Aliments ecològics
SERVEIS
el PeriódicoDIJOUS18 DE FEBRER DEL 2016Pàgines especials4
El valor de l’escola cooperativaEl projecte docent del centre Gravi es basa en la participació i el compromís d’alumnes i professors
b Les famílies formen part important del procés educatiu dels seus propis fills i del conjunt escolar
b
Activitats. Pares, alumnes i professors participen en una carrera per compartir el temps d’oci.
María Torres II MONOGRÀFICS
L’ educació és un objectiu i com
arribar a ell un treball i una
filosofia que, segons Carles
Sadurní, director de l’Escola Gravi,
se sustenta en un model cooperatiu,
que no és únicament descriptiu, sinó
també “una manera de fer escola
que permet una implicació més
gran de tot el personal i un pro-
cés d’aprenentatge per a l’alumnat
que garanteix un compromís dins
l’escola i més enllà”.
Des de la perspectiva de la direcció,
ser una cooperativa de treball associat
té conseqüències clares, la més im-
portant de les quals és la plena impli-
cació de tot el personal de l’escola en
el projecte. “Ser mestre és un treball
de gran implicació. La cooperativa
ens permet concretar-lo ajustant
totes les decisions que estan al
nostre abast. La nostra responsabi-
litat no es troba només en el treball
dins de l’aula, el compromís englo-
ba qualsevol decisió sobre el pro-
jecte educatiu, el model d’escola i
els aspectes organitzatius”.
Amb aquesta filosofia, el centre
Gravi està a punt de celebrar els seus
50 anys d’història, sumant èxits però
també buscant permanentment altres
possibilitats de millora.
Actualment, aquest centre educa-
tiu destaca per transmetre els valors
ètics que des de la seva perspectiva
de treball són la base d’una societat
més justa: llibertat, tolerància, solidari-
tat, civisme, compromís, respecte pel
medi ambient.
En aquest marc es fa una tas-
ca continuada perquè els alumnes
aprenguin a expressar-se, a escoltar-
se, a treballar en equip, a valorar la
diversitat, desenvolupar la creativitat
i interioritzar un pensament crític, així
com un interès d’investigació. Valors
que queden ben patents en el mo-
del del cooperativisme que el centre
transmet.
És important que els alumnes ve-
gin que aquest model és una manera
d’actuar, una manera d’implicar-se.
“No podem transmetre els valors
del cooperativisme si els nostres
nens no se senten protagonistes
a l’escola. El nostre és un projecte
educatiu de qualitat que posa en el
centre de l’aprenentatge la partici-
pació i el compromís de tots”, afirma
Sadurní.
A més de transmetre’l en el dia a
dia, també hi ha moltes activitats con-
cretes que l’afavoreixen i l’impulsen.
Per exemple, s’han posat en marxa
les primeres cooperatives d’alumnes a
primària i secundària, també s’ha rea-
litzat l’apadrinament a menjador dels
alumnes més petits per part dels més
grans, i s’ha aconseguit que molts dels
treballs que fan a classe es mostrin
a alumnes d’altres nivells. D’aquesta
manera, es valora tot el que es fa a
cada edat.
Un projecte educatiu com el de Gravi
no es pot fer al marge de les famílies,
per això s’ha establert un treball pròxim
a través de les tutories perquè tothom
es pugui implicar en les activitats pla-
nificades. Fruit d’aquesta voluntat, va
néixer el GraviCros 3x1, una carrera
per equips en què el més important
no és guanyar sinó compartir una bona
estona fent exercici i participant amb
equips de persones d’edats diferents.
En la segona edició ja hi van participar
més de 500 persones.M
b50 anys d’història avalen la trajectòria del sistema basat en el cooperativisme
Innovació. Aules participatives són la base d’un aprenentatge d’idiomes més eficient.
M. T. II MONOGRÀFICS
E l Collège Français de Reus, ubi-
cat en un entorn natural, es va
fundar fa 28 anys per la iniciativa
d’un grup de pares que tenien com a
objectiu disposar d’una escola interna-
cional per al sud de Catalunya. Segons
José María Cabré, fundador i actual
administrador, “el col·legi forma part
de la Mission Laïque Française, que
té com a centre de les seves activi-
tats el valor humanista i el lema Dues
cultures, tres llengües” que, en el cas
del centre català, són quatre: francès,
espanyol, anglès i català, sempre amb
professors natius.
La escola té 310 alumnes que cursen
des de P-3 fins a quart curs de l’ESO
homologada tant pel sistema educatiu
francès com pel Ministeri d’Educació
espanyol i la Generalitat de Catalunya.
“Des del Collège Français de
Reus apostem per transmetre als
nostres alumnes valors humanistes
com obrir-los al món, a la diferència
i al respecte mutu, així com també
el companyerisme, participant per
exemple en iniciatives solidàries i
culturals”, explica la directora, Sylvie
Carot. Els idiomes tenen un gran pro-
tagonisme en la formació dels alumnes;
el centre col·labora amb Cambridge
English i des de primària els alumnes
passen els seus exàmens, i acaben el
cicle educatiu amb el nivell First.
Des d’aquesta perspectiva i objec-
tiu, el col·legi està estructurat en cicles
de tres anys, “una organització que
ens permet tenir sempre en compte
els diferents ritmes d’aprenentatge
dels nostres alumnes i oferir-los
un ensenyament més personalitzat
amb un gran suport individualitzat”,
explica la directora. Per exemple, en
el cicle de maternel (de P-3 a P-5),
els alumnes tenen els tres anys per
aconseguir adquirir les competències
fixades, es bar regen en petits grups
d’aprenentatge i té una gran impor-
tància el desenvolupament de la llen-
gua materna, “per construir a poc a
poc ponts amb la llengua francesa i,
més endavant, des de P-5, comen-
cen amb l’anglès”, subratlla. Tot això
partint d’un model d’anticipació de les
dificultats que pugui tenir cada alumne
i també d’acceleració per als que ho
necessiten. “Avaluem les competèn-
cies d’etapa en etapa, fins a acon-
seguir els objectius de fi de cicle”,
explica Sylvie Carot. El segon cicle
és el moment per als aprenentatges
fonamentals, sempre amb un ense-
SUPORT INDIVIDUALITZAT
El Collège Français de Reus ofereix un ensenyament personalitzat de quatre idiomes
Aprendre altres llengües al ritme de cada alumne
bUn model d’anticipació de les difi cultats afavoreix l’aprenentatge
CLAUSnyament personalitzat i amb l’objectiu
de desenvolupar l’autonomia entre
els alumnes. “Podem arribar a tenir
en una mateixa classe diferents
grups individualitzats que treballin
amb els professors de les diferents
llengües”, afegeix. Pel que fa al ter-
cer cicle, facilita la continuïtat entre la
primària i la secundària, “i s’inculca
des de petits als nostres alumnes la
dinàmica d’investigar i no solament
la d’aprendre de memòria”, explica
la directora del Collège Français de
Reus.M
el PeriódicoDIJOUS18 DE FEBRER DEL 2016Pàgines especials 5
Nens feliços i motivats a l’èxitEl projecte educatiu d’Agora International School Barcelona potencia l’atenció individualitzada
b L’escola també fomenta la immersió lingüística, la música, l’art, l’esport i la formació en valors
b
A l’aula. Anna Carbó, coordinadora d’Infantil d’Agora International School Barcelona, amb un grup d’alumnes.
J. M. II MONOGRÀFICS
Ubicada a Sant Esteve Sesrovi-
res, l’Escola Infantil de l’Agora
International School Barcelona
potencia al màxim les possibilitats de
cada nen a través de l’atenció perso-
nalitzada i el desenvolupament global
de l’alumne. El centre celebrarà una
jornada de portes obertes el divendres
4 de març.
–¿Quines són les ensenyes del seu
projecte educatiu?
–Seguint el projecte de valor dels
centres educatius Nace, en l’etapa
d’Educació Infantil de l’Agora Inter-
national School Barcelona preparem
cada alumne per viure amb èxit en un
món globalitzat. Els pilars destacables
del projecte, que comença en l’etapa
d’Educació Infantil, són l’atenció indi-
vidualitzada, la immersió lingüística, la
importància de la música i de l’art, el fo-
ment de l’esport i la formació en valors.
–¿Amb quin tret definiria l’equip
de docents?
–Són pe rsones amb vocac ió
il·lusionades amb tot el que fan i que
guien els alumnes en el seu dia a dia.
–¿Com ho aconsegueixen?
–A través d’una metodologia vi-
vencial i constructivista, proposen un
ambient ric en estímuls que fa que
els alumnes aprenguin integralment
i vagin desenvolupant la seva pròpia
personalitat i el seu pensament crític.
Es pretén atendre i desenvolupar les
intel·ligències múltiples oferint diferents
formes d’obtenir els aprenentatges i
ser molt més atractius i més eficaços.
A més, aconsegueix ser un ambient
intercultural i globalitzat on es barre-
gen diferents cultures. La immersió lin-
güística és un dels principals distintius
de l’Escola Infantil Agora International
School Barcelona. Els nens aprenen
en un context real l’anglès, de manera
lúdica i motivadora. A P-1 i P-2 se’ls
inicia en l’anglès, amb immersió a partir
de P-3. A més, a P-3 se’ls introdueix
en el xinès mandarí, que, per la seva
especial estructura, fomenta el desen-
volupament cognitiu del nen. També
es troben en un entorn on el català i el
castellà destaquen per al bon desenvo-
lupament de la lectoescriptura.
–¿Per què la importància de la mú-
sica, de l’art i de l’esport?
–Perquè potencien el correcte
desen volupament cognitiu. La músi-
ca, igual que l’art, desperta capacitats
i habilitats molt importants per aplicar-
les en altres camps: concentració,
memòria, matemàtiques, la sensibili-
tat, la creativitat, el desenvolupament
sensorial. En l’esport es potencien les
habilitats per a l’aprenentatge de les
possibilitats del seu cos així com el
treball en equip i cooperatiu. Des de
P-1 ja s’inicien en l’esport de la nata-
ció, i desenvolupen la psicomotricitat
bEl centre de Sant Esteve Sesrovires celebra una jornada de portes obertes el divendres 4 de març
a través del mètode Aucouturier i la
rítmica Dalcroze.
–¿Com definiria un alumne de
l’Escola Infantil Agora International
School Barcelona?
–Un alumne amb una atenció indivi-
dualitzada, que cada un d’ells és es-
pecial i que, sobretot, estigui motivat i
feliç amb tot el que fa.
–¿I per què creu que també és re-
llevant la formació en valors?
–Tota la formació i educació es que-
daria a mitges, ja que l’objectiu primor-
dial és la formació de la persona, on
els valors són una peça clau per a la
vida en societat. A partir d’activitats
solidàries, contacontes, concerts, ce-
lebracions, etcètera, es potencien va-
lors com el respecte, la tolerància, el
treball en equip, la cultura de l’esforç,
el compromís social...
–¿Què més destacaria?
–L’educació emocional i la gestió de
sentiments. Els nens s’adonen de la
importància de la gestió emocional, on
les sensacions i sentiments són una
peça clau de l’ésser humà. Per aques-
ta raó en primer lloc han d’aprendre a
definir-les i després a gestionar-les i
a controlar-les. També destacaria la
implicació de les famílies tant en el pro-
jecte com en l’educació de l’alumne.M
el PeriódicoDIJOUS18 DE FEBRER DEL 2016Pàgines especials6
A l’aula. Alumnes i professores de l’escola pública d’educació viva i activa Congrés-Indians de Barcelona.
Alberto González II MONOGRÀFICS
Des de començaments del
segle XX, són molts els cor-
rents que han intentat re-
pensar l’educació escolar,
no com un procés reglat d’instrucció,
sinó com un espai de llibertat que afa-
vorís l’aprenentatge dels nens. Des
de les Escoles Modernes (de Fran-
cesc Ferrer i Guàrdia) o l’Escola Nova
a altres referents més recents, com
l’escola Montessori, el mètode Wal-
dorf, les escoles democràtiques (tam-
bé conegudes com a escoles lliures),
el centre experimental Pestalozzi i les
escoles de Reggio de l’Emília.
De totes aquestes beu l’escola viva
i activa, una alternativa que es basa
en una concepció holística de l’ésser.
“No es tracta d’un mètode en si
mateix, però recull unes idees molt
clares que, en cada centre escolar,
poden tenir una concreció pedagò-
gica diferent”, explica Jordi Mateu, un
dels grans experts d’Educació Viva a
Catalunya.
SENSE PUPITRES. L’escola viva
no creu en l’organització tradicio-
nal de la classe mitjançant pupitres.
“Durant la jornada, es destina un
temps perquè els nens treballin en
els denominats ambients, aules que
inclouen materials d’una matèria
específica”. Així, per exemple, en
l’ambient de matemàtiques poden tro-
bar des de reglets per al càlcul a perles
Montessori, calculadores, fitxes amb
propostes de treball o jocs de lògica,
estratègia, càlcul i operacions. “Altres
de les àrees curriculars que inspi-
ren aquests ambients són ciències,
psicomotricitat, art, lectoescriptura,
música, tecnologia, joc simbòlic, bi-
blioteca, teatre o fusteria”, especifica
Mateu. “Els nens escullen lliurement
a quin ambient volen anar en cada
moment, cosa que afavoreix la seva
activitat autònoma i que connectin
amb els seus de sitjos i necessitats”.
La responsabilitat dels educadors és
justament que aquests desitjos esti-
guin equilibrats, per garantir un des-
envolupament harmònic en les com-
petències bàsiques.
La resta de la jornada escolar es
completa amb activitats dirigides per
l’adult (tallers d’anglès, exploració de
la naturalesa, arts marcials, construc-
ció de joguines, teatre, història i cine,
esport, art, percussió i anatomia, entre
altres opcions) i activitats destinades a
reforçar el paper de l’individu dins del
grup: parlar de conflictes col·lectius,
comentar temes d’actualitat, debatre
i arribar a decisions, cantar, explicar
contes, etcètera. A més, a partir de 4t
de primària (a vegades fins i tot abans),
els alumnes realitzen projectes en què
aborden una única realitat des de dife-
rents àrees del coneixement.
CURRÍCULUM EMOCIONAL.
L’escola viva afavoreix, per tant, es-
pais on cada nen pugui aprendre al
seu ritme i on la diversitat sigui viscu-
da com una riquesa per a l’intercanvi
i la cooperació. Més enllà dels llibres,
promou la ref lexió, l ’observació,
l’experimentació, el descobriment,
la manipulació… Tot això posant
“l’acompanyament emocional sem-
pre al davant de l’aprenentatge
curricular i donant un paper prota-
gonista a les famílies”, puntualitza
l’expert.
Per fer-ho és imprescindible que
els grups comptin amb ràtios més
baixes, d’uns “vuit o deu nens” i,
paral·lelament, que “els adults esti-
guin formats per ocupar-se d’aquest
acompanyament, que persegueix el
desenvolupament de totes les di-
mensions de la persona: emocio-
nal, cognitiva, corporal, relacional i
energètica”, argumenta el professor.
Al final, el que molts pares es pre-
gunten són els resultats que obté
l’educació viva. Però, realment, “en-
cara no hi ha dades suficients ni in-
vestigacions significatives”. Perquè
el que mesuren les proves d’avaluació
oficials (com per exemple l’Informe
PISA) són només les competències
bàsiques, com per exemple el nivell
de comprensió lectora o d’anglès. “No
avaluen la maduresa emocional, la
sensació de felicitat del nen, la seva
capacitat d’esforç o de relacionar-
se amb els altres, entre altres as-
pectes”, afegeix Mateu.
Però si únicament ens fixem en els
aspectes acadèmics, en les poques
escoles on els alumnes han realitzat
un recorregut íntegre fins a 6è de pri-
mària sota el prisma de l’educació vi-
va, els resultats acadèmics es troben
en la mitjana. “Això significa que
amb menys hores de les que passa
un nen en una escola convencional
Respecte a la voluntat del nenL’escassa oferta en educació viva de Catalunya contrasta amb l’ampli interès que desperta
b Aquesta línia pedagògica aprofita qualsevol situació per a l’acompanyament emocional de l’alumne
b
bEl model atén les opinions de les famílies i les convida a involucrar-se en l’activitat del centre
PARTICIPACIÓ
Darío Reina II MONOGRÀFICS
De s d e f a m é s d e 3 0
anys Albera es dedica a
l’assessorament, el dis-
seny, la fabricació i el man-
teniment de mobiliari per a espais
educatius de 0 a 6 anys. L’empresa
ofereix a les escoles productes segurs
i de qualitat, amb un estil propi, que
potencia la creativitat i la motivació
dels més petits. Mobles pensats per
desenvolupar les seves possibilitats
d’expressió, concentració, relació amb
els companys i el coneixement del seu
cos. Així mateix, ofereixen productes
que potencien l’ergonomia, l’estètica
i la perdurabilitat en el temps.
Utilitzen només fusta de pi massís
i contraxapats de bedoll o pollancre,
que permeten acabats arrodonits per
augmentar la seguretat dels mobles. Els
elements metàl·lics ocults, l’absència
d’estelles i la utilització de vernís eco-
lògic contribueixen a donar encara més
qualitat, seguretat i durabilitat als mo-
bles, que obtenen la certificació euro-
pea amb la Marca de Qualitat Tecnalia.
Però la seva proposta no acaba a
les aules, ja que ofereixen un ampli
ventall de jocs i estructures exteriors.
En aquests elements s’utilitza fusta
tractada per a exterior amb certifica-
ció de gestió forestal sostenible FSC,
i compleixen les normatives de segu-
retat avalades per la certificació d’Aiju.
A CASA. Albera ha creat la col·lecció
Albera Llar, que, juntament amb al-
tres col·leccions de nova creació, vol
acostar a les famílies el mobiliari de
qualitat, pensat i dissenyat en funció
de l’edat dels més petits, i adaptar-lo
a la mida del seu cos a mesura que
es va desenvolupant. La utilització de
mobiliari amb un disseny adaptat a les
seves necessitats funcionals millora
l’aprenentatge i la seguretat. Més de-
talls a www.ergokids.cat.MTerreny de joc. Una nena al costat d’alguns
dels mobles infantils de la firma.
Els dissenys d’Albera compten amb el consell dels especialistes que treballen diàriament amb nens
Mobles fabricats amb fusta massissa
es podrien obtenir competències
similars”.
Mateu denuncia les dificultats legals
que, a Catalunya, obstaculitzen el des-
envolupament de l’escola viva, i això
justifica la seva escassa incidència:
“Hi ha sis o vuit escoles públiques
d’infantil i primària, i quatre o cinc
més de privades. Sí que hi ha, en
canvi, un centenar de centres no
homologats que funcionen com a
associacions de famílies”, recompta
Mateu.
Segons ell, l’educació és un sistema
de control social. “I no crec que sigui
una prioritat dels grups socials do-
minants generar escoles on els nens
tinguin un pensament crític i con-
nectats amb les seves prioritats”.M
el PeriódicoDIJOUS18 DE FEBRER DEL 2016Pàgines especials 7
Garanties per a la jornada intensivaLa comunitat educativa debat sobre la proposta d’aplicar l’horari reduït també en la primària
b S’assenyala la necessitat que vagi acompanyat de mesures per garantir l’equitat del sistema
b
Hores lliures. Activitat no lectiva a l’escola Bernat de Boïl de Sant Andreu.
Xavi Datzira II MONOGRÀFICS
E l sistema educatiu públic de
Catalunya està afrontant actual-
ment un debat sobre l’aplicació
de la jornada intensiva en l’educació
primària, fruit del pla experimental
en set centres que la Conselleria
d’Ensenyament ha prolongat fins al
2019. Una reforma horària que, se-
gons els diversos agents del sector,
té aspectes bons i dolents, però que
en qualsevol cas requereix mesures
complementàries per garantir la igual-
tat i l’atenció a les necessitats dels
alumnes. Per analitzar la situació, la
Fundació Bofill va organitzar a finals
de gener una taula rodona formada
per una quinzena de membres de la
comunitat educativa. La conclusió va
ser que el debat hauria d’anar més
enllà i no versar només sobre la jor-
nada sinó sobre tot el model educatiu.
En primer lloc, els participants en la
trobada van reconèixer que la jornada
escolar actual és millorable, tenint en
compte les necessitats educatives i a
les diferents realitats familiars. Indub-
tablement, l’horari partit presenta tota
una sèrie de problemes, com un excés
de rigidesa, però consideren que la
nova proposta no els resol. Així, un
dels debats que es van posar sobre
la taula és que una jornada intensiva
sense garanties pot trencar l’equilibri
entre l’escola pública i l’escola con-
certada a favor d’aquesta última, així
com incrementar la polarització dels
centres públics en funció del perfil
socioeconòmic de les famílies que hi
participen. I és que les famílies amb
més recursos poden acabar desertant
de l’escola pública per oferir menys
garanties i més complexitat en la
gestió de la vida quotidiana, segons
consta en el resum presentat per la
Fundació Bofill.
DESIGUALTAT. En aquesta línia,
participants en la taula rodona van
advertir que la compactació de la jor-
nada sense garanties pot perjudicar
especialment els nens i famílies amb
menys recursos econòmics, culturals
i socials. Especialment si es produeix
un fet que ja s’ha pogut comprovar
en altres contextos, com en la jornada
intensiva de secundària: la desaparició
gradual de les activitats extraescolars
i dels menjadors.
Per això, assenyalen que aquesta
proposta de reforma horària escolar
hauria d’estar acompanyada d’una
sèrie de mesures, com la garantia de
l’obertura del menjador escolar i as-
segurar l’estada al centre fins a les
15.30 hores. Pel que fa a l’obertura
a les tardes, demanen la presència
d’altres professionals als centres (no
professors), la coordinació entre les
escoles, les AMPA i altres serveis o
professionals, la creació d’hores de
coordinació i que, en qualsevol cas,
les hores de tarda han d’estar integra-
des en el projecte educatiu del centre.
Al mateix temps, consideren que hi
ha d’haver una garantia d’activitats no
lectives al mateix centre, si bé l’escola
no ho pot fer sola i s’hi han d’implicar
les famílies, els ajuntaments, les enti-
tats socioeducatives…
En conclusió, i ja en un pla més
general, els defensors de la jornada
intensiva en primària esgrimeixen una
vella reivindicació laboral del profes-
sorat i argumenten que els alumnes
rendeixen millor al matí, a més de re-
cordar que l’horari compactat ja fun-
ciona a la gran majoria de les escoles
espanyoles (a més de Catalu nya, tam-
poc s’aplica al País Basc, a Aragó i a
la Comunitat Valenciana). No obstant,
els detractors del model sostenen que
aquest vulnera l’equitat si no es pre-
veuen diferents activitats extraescolars
gratuïtes.M
Foto de família. Un grup d’alumnes de l’escola.
Alberto González II MONOGRÀFICS
Considerat com el centre educa-
tiu privat concertat amb més
tradició del Baix Maresme,
l’Escola Mireia (www.mireiace.net)
destaca per la seva qualitat docent i
pedagògica i assumeix amb il·lusió la
tasca de fer del seu alumnat persones
capaces d’afrontar amb èxit els rep-
tes del segle XXI. Persones que, més
que ser competitives, siguin verdade-
rament competents. Tenir més de 60
anys de trajectòria educativa i més
de 21.000 alumnes que han passat
per les seves aules expliquen la fama
adquirida i són l’expressió clara d’un
treball ben fet.
La seva gerent, Mariló Vidal, su-
bratlla el nivell que té el centre en
l’ensenyament d’idiomes. “Tenim
un projecte de llengües estrange-
res propi, ambiciós i efectiu. Apos-
tem per l’estudi de l’anglès i del
francès, ja que és imprescindible
el domini de com més llengües
millor. Ja en l’etapa d’educació in-
fantil, l’alumnat cursa la meitat de
la jornada escolar en llengua an-
glesa, treballant els continguts de
les diverses àrees que prèviament
s’han introduït en la llengua vehicu-
lar de l’escola, el català. A més, es
potencia l’ús d’aquestes llengües
estrangeres en espais i moments
quotidians, com són el menjador,
el joc, la lectura i la relació diària
amb els alumnes. L’objectiu és que
l’alumnat acabi el batxillerat havent
obtingut el nivell B2 en anglès (First
Certificate of English) i en francès
(DELF B2)”.
PER SOBRE DE LA MITJANA.
Els resultats obtinguts any rere any
per l’alumnat situen aquest centre
molt per sobre de la mitjana de Ca-
talunya i del Maresme, tant en les
proves de 6è de primària com en les
de 4t d’ESO. A més, el 100% d’ells
superen les PAU (selectivitat) i te-
nen accés als estudis desitjats. “Als
nostres alumnes, cada any se’ls
ha atorgat Premi Extraordinari de
Batxillerat o Distinció de la Ge-
neralitat de Catalunya”, diu Vidal.
També es fomenta la participació en
diversos certàmens literaris com la
Mostra Literària del Maresme, entre
altres, i en concursos com l’Olimpíada
de Química, l’Olimpíada de Biologia,
Crazy about Biomedicine o Odiessea
de cultura clàssica, tots ells progra-
mes d’estímul del talent científic o
humanístic, amb l’objectiu que cada
un d’ells potenciï les seves habilitats
intel·lectuals.
PROJECTE EDUCATIU. La seva
és una proposta educativa transfor-
madora amb objectius motivadors,
dinàmics, viscuts i interioritzats per tot
l’equip amb el propòsit d’aconseguir
una formació integral. “Treballem la
teoria de les intel·ligències múl-
tiples, on cada alumne és tractat
d’acord amb les seves capacitats
d’aprenentatge. Conèixer quines
són les que el potencien, a més,
permet als educadors descobrir
quins camins ajuden l’alumnat a
comprendre i aprendre amb més
eficàcia”. Des de P-3 fins a 2n de ba-
txillerat, els estudiants compten amb
una atenció personalitzada constant,
que fa que escola i alumne caminin
junts cap a l’èxit.
CUINA PRÒPIA. L’escola té un
servei de cuina pròpia, casolana,
equilibrada i assessorada per espe-
cialistes en dietètica. Els menús són
variats i amb opció diària d’elecció,
L’Escola Mireia CE de Montgat treballa segons la teoria de les intel·ligències múltiples, que respecta les capacitats de cada alumne
Innovació i qualitat docent des de fa 60 anys
bEl col·legi compta amb un servei de cuina propi, assessorat per dietistes
MENJADORS
i també s’atenen les necessitats
alimentàries derivades de patolo-
gies al·lèrgiques o d’intoleràncies.
Part dels productes consumits
provenen de l’hort propi, del qual
s’encarreguen els alumnes. “A la
nostra escola considerem impres-
cindible fomentar unes bones ba-
ses en l’alimentació per tenir una
dieta equilibrada que els serveixi
en el futur”, explica la gerent.M