( va automàtic )

Maria Rosa Marcos Poquetel seu nom artístic

Saloméva nàixer a Barcelona

al 1939La seva vida artística va

començar a Ràdio Barcelona,va ser presentadora de Televisió,en el 1962 va guanyar el festival

del Mediterrani amb la cançó“ Se’n va anar “

avui desprès dels anys la podrem escoltar amb la sardana

“En el Vallespir “de la sarsuela

“Cançó d’amor i de guerra”

En el Vallespir la vida del meu cor

un jorn jo vaig sentir les glòries de l’amor,

terra bella terra nostra,terra de l’amor sens fi,

llum tota bellesa de bonic florí.

Dolça terra jo t’estimo,i amb el cor tot abrandat

terra meva jo et proclamo mon amor mai igualat.

Dolça terra jo t’estimo,

i amb el cor tot abrandatterra meva jo et proclamo

mon amor.

Per a tu ma vida, serà l’alegria

del goig de l’amor,

terra nostra ta preuada formosor

tingui sempre la besada del meu

cor.

El Vallespir amb el Canigó al fons

terra bella terra nostra,terra de l’amor sens fi,llum tota bellesa de bonic florí.Dolça terra jo t’estimo,i amb el cor tot abrandatterra meva jo et proclamo mon amor mai igualat.

Dolça terra jo t’estimo,i amb el cor tot abrandat

terra meva jo et proclamo mon amor

Per a tu ma vida, serà l’alegria

del goig de l’amor,

terra nostra ta preuada formosor

tingui sempre la besada del meu cor.

Terra nostra terra aimadaper a tu la flor millor,

per a els Sants les flors boscanes,,,per tu la flor del cor, !

El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord que limita per la banda sud amb les comarques de la Garrotxa, el Ripollès i l'Alt Empordà i per la banda nord amb el Conflent i el Rosselló. Presenta un fort contrast entre les altes muntanyes del massís del Canigó i les valls. El baix Vallespir, és a dir, la Conca de Ceret, es comunica amb la plana i té unes activitats semblants; només el fet de ser enclotat en els Aspres al nord i el massís del roc de Frausa al sud li forneix el caràcter de conca i unes gelades fortes a la primavera. El Vallespir mitjà és un conjunt de valls estretes dominades per vessants rosts i embosquejats d'alzines al solell, de roures i esplèndids castanyers a l'obac. L'alt Vallespir té, a sobre de valls encaixades, uns replans i uns amples alvèols granítics penjats al sector de Cortsaví i de Sant Llorenç de Cerdans i la magnífica vall de Prats de Molló. Cap al nord les serres i els pics aguts del massís del Canigó el separen del Conflent; de l'altra banda, cap al sud, Costoja i l'alta vall de la Muga miren cap a la Garrotxa. El Vallespir correspon a la conca del Tec i dels seus afluents, i a la conca de la ribera de Roma, amb l'alvèol de Sant Joan i de Sant Martí d'Albera, que forma la part més oriental del Vallespir. ( avanceu al vostra gust

)

Conflent, Cerdanya,Capcir, Rosselló, iEl Vallespir

Formen tot un bastóal nord de nostra nació

A Rià va sorgir undia del Pilós, ladinastia

seguiu

El Bisbe Oliba un mónnou vol:” Pau i trevai res de dol”

Pel tractat delsPirineus, passàremdel cap als peus.

Pirineu no és fronterani per Querol niper Cervera.

Nosaltres sabem prou bé,el que som i volem ser

Al sud tenen monarquia,que suporten cada dia

Al nord tenim la repúblicaperò ens nega la veu publica

A Salses hi ha la Porta,un símbol que ens reconforta.

Aquí s’alça el Canigó

cim i far de la nació. A Perpinyà, de temps ha,

hi ha un ferm palau sobirà.

I al Castellet crema ufana,nostra flama catalana.

Un fill de Prats de Mollóva lluitar amb seny i

braó

Fou en Josep Trinxeriaque els "angelets" dirigia.

Prada té Universitatper a la catalanitat.

Una festa al febrer ens guanyala de l'ós de la muntanya

El rugbi és afició,del jovent d'aquest cantó

Aquí típica és l’ollada

com a teca de trobada. Tot català al Rosselló,beu moscat amb el porró.

Som gent de mar i de vinya

i quan cal tothom fa pinya.

.De Serrallonga, els versots, sovint toquen els pebrots.

Sem, doncs, com la tramuntana, un vent que ningú no mana !

I ballem aquí a Vinçà el mateix que a l’Empordà.

i aquí s’ha acabat