ÈPOCA IV- N.° 77GENER- FEBRER 1992

Edita: STE Pois Valencià. Director: Joan Blanco.Alacant: Orense, 3. E. Dia. 03003 Alacanl. Tel. 5 22 80 88.Castelló: PI. País Valencià, 6, 3.° 12002 Castelló. Tel. 20 08 27.València: Avgda. Pius XII, 1, esc. 3-8. 46009 València. Tel. 348 06 99Administració, redacció i publicitat: Avgda. Pius XII, 1, esc. 3-8.46009 València, Tel. 34S 66 99. Fax: 348 53 48.Imprimeix: BC Artés GràFicas, S. A. Cambrils, 8. Tel. 365 04 50.Depòsit legal: 1.454-1981. Tiratge: 9.000 exemplars.

en aquest número

- RETRIBUCIONS 92- ENSENYAMENT

SECUNDARI- CONVENI PRIVADA- EL FUTUR DELS SPEs- PÀGINA DE LA

SOLIDARITAT- FORMACIÓ DEL

PROFESSORAT

Profesoradointerino

Es tiempo deorganizarse

\Tras un ano en que lodo un co-

Iccíivo ha sufrido las consecucnciasde unos acuerdos prcsuntamcnte ba-sados en el pragmatisme, nos en-tïentamos a una situación confusaque ni los tribunalcs, ni la pròpiaAdministración, ni , por supuesto,los firmantes son capaces de aelarar.Estamos hablando del concurso-o-po.sición para cl aeceso a la FunciónPública Docente.

Nadie ticnc claro si se rcspelarà laconvocatòria de los aíios 92 y 93 enlos mísinos termines que la del 91,que especialidadcs seran convoca-das, cuàl serà la oferia de cnipleopublico y ni tan siquiera si los lema-ríos se modificaran o no. Lo iristec.s que existe un colectivo formadopor nombres y mujeres que se sicn-icn abandonades y sujctos a la crí-tica fàcil de quienes solo tienen unavisión parcial y superficial de la pro-blemàtica del profesorado inter ino.

l,a situación parte de los acuerdosfirmados en el 90 y 91. En ellos selïagmentaba al eolcctivo, se l imita-ba la cstabilidad de algunos y secomprometia la de todos, se olvida-ban las condiciones laborales y no segaranti/aba el acceso de nadie, ge-nerando la inseguridad de que aho-ra disfrutamos.

En estos momenlos, sin ocul tarlas dificultades, nuestros objetivosdcben estar claros: consolidar losavances conscguidos, clarificar el fu-turo, igualar las condiciones labora-les con ei funcionariado y garanti /arla cstabilidad para todas y todos losinterines.

En las próximas scmanas se ha-bran de aciarar algunas incert idum-brcs. Sin duda es necesario, mas quenunca, organizarse para dar una res-puesta adccuada; nuestra únicaarma es cl compromiso unitario ysolidario del conjunto del colectivo.HI STE-PV convocarà asambleas entodas las comarcas del P V. Es nece-saria tu presencia.

Nou sistema retríbufíu

NO H EM SIGNATNo us penseu

que la l l i b e r t a t siga nomésuna paraula. Es tan importantque, tot ben sospesat, s'equi-

val amb la vida.

El Consell Nacional de l'STE-PVdecidí no signar l'Acord sobre unSistema Retributiu Nou que haviaestat negociant-se els darrers mesos.

L'STE-PV va l'er un gran esforç pertal que la valoració fóra àmplia i vaconvocar una gran quantitatd'assemblees comarcals, de localitat ide centre. Cal destacar que vam serl 'únic sindicat que va fer una ediciócompleta del text de l'Acord, aixícom una primera valoració ons'analitzaven els aspectes positius inegatius del document. Aquestaedició es va enviar a tots els centresdel País. Ni la mateixa Conselleria,amb molt més poder i capacitat, vagarantir que el document fóraconegut per tothom. 1 això que cldocument, per raons òbvies, era mésseu que nostre.

La majoria de les assemblees vanvalorar els avanços en el document,però també van valorar que hi haviaaspectes que la nostra concepciósobre l'Escola Pública ens impediaacceptar. La valoració del ConsellNacional es publica també en aquestnúmero.

PRESENTACIÓ DEL SR.CONSELLER AL CONSELLESCOLAR VALENCIÀ

El proppassat dia H de gener espresentà el conseller de Cul tu ra .E^dueació i Ciència. Andreu I ,ópc/,al Consell Fscolar Valencià.

Tractà dos tenies que, per laseua importància i ac tua l i t a t , vo-lern ressenyar:

— l.a v o l u n t a t de la Conselle-ria que l 'oferta de formació pugaarribar a tot el professorat delscentres sostinguts amb fons pú-blics, així com arribar a acords decol·laboració amb centres pr iva tsque pcrmeta la seua participació enactivitats de formació.

— HI MAPA ESCOLAR queapareixerà al mes de febrer. El

conseller avançava que no seriaquelcom tancat, sinó una propostadinàmica susceptible de variacionsconstants. E! retard en la seua apa-r ic ió , sempre segons cl senyor con-seller, s 'ha degut a la complexitatde les variables que han intervin-gut en l'elaboració (estudis de po-blació de cada zona, previsionsd'escolarització per edats, ed i f ic i sescolars, et c.).

Per part de l'STE-PV, a més amés de fel ici tar- lo pel seu nomena-men t , tant a ell com al seu equip.ü vàrem recordar la gran conflicti-vitat en l ' inici de curs, tant en pú-blica com en privada, perquè estu-

dio Ics mesures necessàries per evi-tar que es torne a produir.

D'altres temes que l'STE-PV liplantejà van ser:

- L'homologació salarial alPaís Valencià, en t r e els i les do-ccn is de l 'ensenyament púb l i c ip r iva t .

- l.a problemàtica del profes-sorat in te r í i les conseqüències delsistema de selecció per accedir a lal'unció pública.

— Les possibles conseqüènciesde l'acord sobre sistema re t r ibut iui formació del professorat, segonssiga el seu desenvolupament. Et-cètera.

Ultimahora

A la pàgina 7 informem del recursde reposició que l'STE-PV ha inter-posat davant l'Ordre de Concurs deTrasllats d 'HCíH, pel fet que no s'ac-ceptaven les habilitacions no presen-tades anteriorment, tal i com reco-neixien les disposicions de l ' any 89.Not íc ies encara no conf i rmadesapunten a la possibilitat d'estimar elrecurs presentat i per tant a l'ober-tura d'un nou termini de sol·licitudsper a concursar i corregir aquestasituació.

El professorat interessat posseu-vos en contacte amb nosaltres.

2/ ACTUALITAT N.° 77 - Gener/Febrer 92

Organización de Mujeres de laConfederación STEs

Ante el DiaEscolar de la NoViolència y la Paz

No es nuava la violència.Como mujeres dedicadas a la

educación, lambién sabemos queno es nueva la violència contra lasnntjeres, es evidente que ha existi-do untes de ahoru,

EI número de denuncias presen-tadas en Espaha supera las sieíemil en el pasado ano.

Son las agresiones Jïsicas y laviolación las que constituyen la ex-presión mas cruel; si n embargo, lasmujeres sufrimos coiidianamentela violència física y/o morat en lafamília, en el trabajo, en la calle,a través de los medios de conntni-cación..., y aunque muchas vecesse (rata de una «violència emnas-carada», no pasa inadvertida paralas personas que luchan desde haceanos por un orden social nuevo.

Nuestro país, hace aproximuda-mente qiiince anos que sa/ió de unpen'odo de ta historia que asignó ala mujer e! papel de «reproductorde espècie», sublimando los valo-res de madre y esposa. En el íiem-po transcurrido se han prodiiddocambios politicos y sociales, peròaún no se ha borrado el peso quedurante tanlo tiempo ha relegadaal genero femenina a ser el granausente de loda íransfnrmación, ypermitiendo que miles de mujeresno hayan podido salir de sus infier-nos privados. Esla sïtitación no esajena a la escuela.

La situación de discriminaciónse consolida mediante las leyes quela justícia aplica. En ocasiones elmal radica en la misma tey; enolras, el nia! radica en quienes laaplican. Exislen —desgraciada-mente— ejemplos que revelan am-bos casos: condena a profesíonalesde la medicina por practicar abor-tos, absoluciones a violadores conargumentos tan vejatorïos para lasdemandaníes como: solo se resis-íió de forma verbal a los requeri-rnïentos del agresor, o es difícil quefa denunciants despíerte enos ins-tintos (el juez Calderón, autor deesla «perla», ha sido expedientadopor el Consejo General del PoderJudicial). En Espaiïa aumenta eidesempleo por la incorporacíón delas mujeres al mercado de trabajo(ministro de Trabajo, MartínezN oval).

Las manifestaciones de opresiónse dan de múltiples formas, y hayque enfrentarse, luchar y denun-ciar cada una de ellas: denigración;acoso sexual; prepotència; prosti-tución; el trabajo c/andestíno; laxenofòbia, que parece haberse he-cho protagonista de lamentableshístorias que sufren las inmigran-íes en su triple marginación, mar-cadas por la violència legal de laLey de Extranjería. No olvidcmosque siempre que las libertades serecortan son los seciores menosfa-vorecidos los que sufren esas reper-cusiones; por ello, lumentamos lafiprobación en e! Parlamento de laLey de Seguridad Ciudadana.Nucstra organización, integrada enta Comisión de Mujeres para laDefensa de las Libertades Públícasjunto con oíras cincuenta asocia-ciones de mujeres, se suma a losmiles de personas que creen que losproblemas no se solitcionan vulne-rando los derechos conquistados.

Recientemente hemos podidocomprobar que son un buen núme-ro de mujeres las que han comen-zado a dar respuesías a los agreso-

res medianíe la denuncia, y eslo haobtigado a que la Comisión Euro-pea esté elaborando un cód'tgo deconducta que acabe con el acososexual en el trabajo, acompanadode recomendaciones para ser apli-cudo en los doce par'ses de la CE;esperamos a conocer esle docu-mento en su totalidad para dar unaopinión clara al respecto; sin em-bargo, la experiència de las medi-das gubernamentules que se limi-lan a recomendar nos demuestran(/ne «parchean» situaciones quequiebrun el principio de igualdad;quizd, desde las instiíuciones olvi-dan un aspecto clave: aquel queciiestiona la medida del «nombre»como modelo de ser humana ideal.

Como trabajadores de la ense-nanza, creemos que para la cons-trucción de una soc'tedad con otrosvalores, uno de los pi/ares mas só-üdos ha de ser la Educación. Tene-mos una gran tarea por delante, yporque nada cambia por sí solo, denosoiras depende formular pro-puestas, que aunque difícilment?sean compatibles con cl esíablish-menl, aunque no sean aceptadasmayoritariameníe, aunque seanmuchas las mujeres que no se au-todefinan comofeministus, a pesarde (odos los «aunque», debemosexiender la conciencia de nuestradiscriminación al resto de docen-tes, tratando de llegar a la supera-ción de los estereotipos sexisías; in-cidir en los centros, atendiendo eimplicando al profesorado en laverdadera Coeducación; incorpo-rctndonos en los órganos de deci-sión en nuestros lugares de trabajocon acíitudes que disten de la pre-potència y la agresividad; liacerque nuestras organizaciones esco-lares no continuen estando «pa-triarcalmente jerurquizadas»...Tantas acíuaciones en todos losúmbitos nos quedan por hacer queno va ser fàcil ni pronto, però si so-mos muchas no caeremos en el de-sanimo ni nos eslancaremos en elpesimismo.

Debemos avanzar hacia nuevaselapas integradoras de los va/orespositivos representativos de arnbosgenerós. Nos gustaria llevar a lasaulas mensajes innovadores exen-los de Violència, però pura erracfi-car (oda manifesíación violentahace falta superar la injustícia.

Reflexionemos junto con nues-tros alumnos y atumnas y «engan-chémonos» para avanzar hacia unmundo que aciare respuesías a losproblemas que hoy lenemos sinreso/ver.

Solo a través del trabajo conjun-to y continuo lleguremos a la erra-dicación en e! culendario de unafe-cha que tiene como triste misiónrecordar que existe la violència.

30 de enero: Dia Escolar de laNo Violència y la Paz.

El futur dels SPEsDesprés de reiterades peticions

s'ha constituït una Mesa Negociado-ra per tal d'abordar la situació i pro-blemàtica dels serveis, així com !ascua transició dins cl marc de laLOGSE.

Fins ara han estal dues les reu-n ions amb la Direcció General d'Or-denac ió i Innovac ió Educa t iva .Aquesta ha presentat un projecte so-bre l 'es t ructura dels recursos d'aten-c ió e d u c a t i v a , ps ícopedagògica ,orientació educativa i professional.La proposta es concreta bàsicamenten els següents aspectes:

a) Una doble es t ructura dels ser-veis; estarien, d 'una banda, els SPEsde sector Í , d'altra, el professorat es-pecialista de Psicologia í Pedagogia.

b) Els SPEs de sector estarieneomposals per: professorat especia-lista en psicopeclagogia, tècnics detreball social i professorat especialis-ta en audició i l lenguatge.

Els primers intervindrien en elscentres d'educació infant i l , primàriai educació especial. Els ú l t ims en totsels nivells, inclosos els de secundà-ria, encara que de forma esporàdica.

c) Encara que hi hauria una do-ble xarxa, tots els recursos estariencoordinats.

d) El professoral especialista enpsicopedagogia seria del cos de mes-tres i la seua provisió seria similar al ' ac lua l . Respecte al professorat dePsicologia Í Pedagogia, t indrien pro-visió ordinària, igual que la resta delp r o f e s s o r a ! d e l c o s a l q u a lpertanyen.

c) No es fa referència als actualst reba l l adors i t r eba l l adores delsSPEs: logopedes, tècnics de treballsocial, psicòlegs, pedagogs...

SINDICALD a v a n t d ' a q u e s t a p r o p o s t a ,

l'STE-PV ha elaborat un document

propi on es fixa la postura respectel ' es t ruc lura dels SPEs, la fornia deprovisió dels llocs de treball i la in-tegració dels actuals equips a!s nousserveis. Les aportacions dissenyadesdesprés d 'un procés assembleari lespodríem concretar en:

— La creació d 'uns nous serveispsicopedagògics escolars, que inte-gren els actuals. Aquestos s'organit-zaran en equips de zona i de centre,que intervindran als centres d'Edu-cació I n f a n t i l , Pr imària , Especial iSecundària.

— La composició seria:• Professorat especialitzat en psi-

cologia Í pedagogia.• Mestres especialistes en audició

i llenguatge.• Tècnics de t reba l l social.• Altres professionals.

— La p rov i s ió estarà d'acordamb allò disposat en les diferentsnormatives que regulen aquesta alsdi ferents cossos.

— Els actuals equips quedaranadscrits als seus respectius SPEs i/ollocs de I rebal l . Els aciuals profes-sors especialistes en psicologia i pe-dagogia es reclassi ficaran com a fun-cionaris del grup A.

— S'hauran de garantir els pro-cediments necessaris per a garantirl 'adequada coordinació entre els re-cursos.

— La concreció d 'un calendari denegociació dels següents lemes: con-dicions laborals de tots els treballa-dors i treballadores dels SPEs, Icsfunc ions dels diferents professio-nals, les instruccions de funciona-ment dels equips, l'estructura Í fun-cions dels departaments d'orientacióals centres de secundària, el fu turdels gabinets psicopedagògics mun i -cipals dins el marc de la LOGSE, ila problemàtica de la doble xarxaque existeix en l 'actualitat, i donaraixí una resposta a les demandes dels

treballadors i treballadores munici-pals...

El document de l^STE-PV va serpresentat a la segona reunió i va tin-dré el suport de la resta d'organitza-cions sindicals. Davant aquesta una-n imi t a t sindical, la Direcció Generales va comprometre a estudiar-la idonar una resposta dins cl marc dela Mesa Sectorial d'Educació tantals punts ja discutits corn a la con-creció del calendari dels temes anegociar.

Per a garant i r que l 'Administra-ció accepte les propostes del conjuntde treballadores i treballadors caldràfer un seguiment de les negocia-cions, que no es podran retardarmoll. Si això passarà, caldria donaruna resposta ben contundent perpart del col·lectiu. La proposta con-creta que us fem és acotar un termi-ni, passat cl qual us proposaríemuna concentració del sector.

D'altra banda, també us fem unacrida a la participació. L'STE-PVconvocarà mentre duré la negociacióreunions quinzenals per a fer cl se-guiment i elaborar les propostes prò-pies del sindicat.

ALTRES ASPECTESInteressa remarcar:1. En el concurs de trasllats de

Secundària es possibilita la partici-pació per l 'especialitat de Psicologiai Pedagogia. Però en aquest momentno està clar si eixiran vacants o no.

2. La situació dels Gabinets Psi-copedagògics Municipals davant lanova situació dels SPEs. Caldrà quedins d'aquesta negociació elaboremuna Taula Reivindicativa i la portema la Mesa Negociadora.

3. La funeionarització del perso-nal laboral s'ha de fer comptantamb aqucsl í no a Ics seucs esque-nes, Í garantir en lots els casos lesseues actuals condicions laborals, ino cmpitjorant-Ies.

Juntes de Personal Docent: Unmarc unitari d'acció sindical

Ees Junk-s de Personal són òrganssindicals que, a banda de donar a lal lum moltes resolucions, fan una (as-ta organit/ativa interna important Írealitzen gestions en els seus respec-tius SS TT que beneficien els treba-l l a d o r s i t r e b a l l a d o r e s del'ensenyament. Ací reproduïm unextracte d'aquelles resolucions méssignificatives que s'han treballat.

Alacant. Resolucions aprovadessobre: «la història interminable» deles baixes sense cobrir, la creaciód 'una comissió conjunta Sindicats-Consclleria per a l 'estudi de les con-dicions laborals del professorat es-pecialista d 'Audic ió i Llenguatged'S P E.

Els brots de xenofòbia i racismede la nostra societat. El dret a laconcurrència del concurs de trasllatsd'EGB. Els successos ocorreguts el21-N en la manifestació que realit-zaren els alumnes de l 'institut CaboHucrlas. Una sol·licitud que portafent-se al llarg de deu anys, una aulad'EE al Virgen Pobre de Xaló. La si-tuació del professoral dels l'SPEs, isobre les discriminacions dels inte-rins i interines pe! que fa a la baixamaiernal i l 'excedència per materni-tat i/o paternitat.

Castelló. La Junta de Castelló hadenunc ia t la inexistència de sufi-cients places escolars en E. Secundà-ria a la ciutat de Castelló. Per altrabanda, el Ple va resoldre per unani-mi ta t fer una petició al director deRegim Econòmic i de Personal,sol · l ic i tant un l l i s t a t de funcionarisdocents en comissió de serveis delcurs 1991/92. També han denunciatel retard en el reconeixement delst r i enn i s .

València. La Jun ta de València haaprovat diverses resolucions: sobre

p r o b l e m e s d ' a d s c r i p c i ó , sobreterrenys edificables de la ciutat deValència que l 'Ajuntament no volcedir per a construccions escolars,sobre transparència en les comis-sions de Personal, sobre substitu-cions no cobertes, sobre la situació

de les escoles rurals, sobre l'absèn-cia d'espais lliures en el CP Almazafd'Aimussafes, sobre l'estat ruinósdel pavelló antic del CP Vila Í Ho-nor de Corbera, sobre el retal l pres-supostari de l'ensenyament en valen-cià, sobre mestres de taller j sobreconcurs de trasllats de Secundària.

Per altra banda, ha denunciat elretard en el pagament de les bequesde menjador i sobre treball en pre-cari.

V/'°/es "MareAGENCIA DE VIAJES CV - Mm -029 -V

Telefono (96) 373 09 62FAX 333 12 46 Tèlex 6 4 3 3 4

Avda. Antic: Regne do València, 446005 VALENCIÀ (Espafia)

CARNAYALES DE VENECIÀDel 21 al 25 de febrero

PROGRAMA21 FEBRERO. LUGAR I)E ORIGEN (etapa nocturna)Salida desde sus lligares Je origen en etapa nocturna hacia la frontera

22 FEBRERO. VENECIÀ (UI)O DE JKSOLO)

Llegada y acomodación en el hotel. Resto del dia, líbrc. Alojamienlo.

23 y 24 FEBRERO. VENECIÀ (MDO DE JESOLO)

Estancia de estos días en régimcn de alojamiento y desayuno.Días libres a su compleia disposición25 í LBRERO VENECIÀ (Lll)O DE JESOLOH.UGAR DE ORIGEN

üesayuno, y tras el mismo, salida con las paradas en ruta necesarias

PRLCIO POR PERSONA EN HABITACIÓN DOBLE: 25.000 PTAS.

EL l 'RÜCÏO INCLL'YK:• Autobús privació de l u j o duranlc lodo el rccorrido, vídeo y butacas reclinables.• tstancia cu régimen de a lo jamienlo y desayuno en hotel categoria *** en l . ido

de Jesolo.• Traslados en autobús hoiel/embarcadero/hotel.

l'UNTOS l)lí SALIDA V IIORAIÍIOS:ALICANTE. Plaza de los Luceros, 18.00 h.V A L È N C I A . Nuevo Centro, 20.30 h.CASÏELLÓN. Parador Magdalena, 21.30 h.

N.° 77- Gener/Febrer 92 PRIMERA PLANA 13

Valoración del Consell Nacional del STE-PV

NUEVO SISTEMA RETRIBUTIVO:

NO FIRM AMOSIntroducción

El Consell Nacional del STE-PV,reunido en Xàbia el 14 de dicíembre,decidió no firmar la propuesta deacuerdo después de valorar global-mente el contenido del documento,así como el proceso de negociación.No es posible hacer la valoraciónpor separado.

Se trataba de un acuerdo impor-tante, con demasiados temas a de-sarrollar. Nos hubiera gustado estarentre las parles firmantes. Quizà ha-bríamos estado entre ellas si la fir-ma fuera el resultado de los temasque realmenle se han negociado enla Mesa Sectorial. Però la negocia-ción venia marcada por algunos as-pectos que se habían cerrado con lafirma de un acuerdo en Madrid, a fi-nales del curso pasado, entre la Ad-ministración y algunos sindicatos.Ese acuerdo y su posterior firma hamediatizado la postura de los sindi-catos firmantes en Madrid y la de laAdministración.

La Confederación de STEs no fir-mo en Madrid, ya que no estaba deacuerdo ni en la estructura salarialni en la manera de entender la for-mación vinculada a retribuciones.Éste es un hecho que debió valorarel MEC, el cual de manera irrespon-sable viene, desde hace algunos me-ses, marcando una línea de actua-ción para el conjunto del Estado, te-niendo únicamente en cuenta la rea-lidad social de su propio àmbito degestión (el territorio MEC). Esta ac-tuación crea continuos problemas yconflictividad, lo que ocasiona en al-gurios casos urgentes y necesariasrectificaciones posteriores, como elConcurso de Traslados de EGB,

A lo largo de este proceso hemosnegociado en la línea de exigir un re-conocimíento social del trabajo do-cente, que había de contemplar en-tre las primeras medidas un buenacuerdo retributivo, con unos au-mcntos aplicables a todo el profeso-rado, ya que es de todo el profeso-rado, y no solamente de una parte,de quien cabé esperar la ilusión y de-dicación necesarias para afrontar laeducacíón que la sociedad demanda.

Al mismo tíempo, hemos pro-puesto a la Administración las líneasbàsicas de un Plan de Formación delProfesorado que tenia como ejesfundamentales: la formación en elpropio centro dentro del horario la-boral, con las sustituciones necesa-rias para hacer la formación teòricafuera del centro, y la flexibilizaciónde jornada que permita dedicartiempo a la reflexión sobre la pròpiapràctica.

Hemos defendido síempre queeste lipo de formación tenia que serindependiente del sistema retributi-vo y, por tanto, no vinculada a lossexenios.

A lo largo de todo el proceso elSTE-PV ha acudido a la negociaciónpara conseguir que la oferta de laConselleria se aproximarà, cada vezmas, a nuestras reivindicaciones. Ypodernos decir que el documento fi-nal refleja avances importantes res-pecto a la negociación de Madrid.Però también hemos de decir que re-coge otros aspectos que seran nega-tivos para el profesorado y en defi-nitiva para la Escuela Pública. As-pectos sobre los cuales ya se han es-cuchado voces discordantes entre losque en los últimos meses han defen-dido unas virtualidades que empie-zan a esfumarse.

Valoración deldocumento

Nuevo sistemaretributivo

La propuesta relributiva de laConselleria es superior en 4.000 mi-llones, aproximadamente, a la ofer-ta econòmica de Madrid. Para elprofesorado supone un aumento de4.000 pesetas en el tramo lineal (quepasa de las 15.000 pesetas de Madrida las 19.000 pesetas en el PV), ade-rnàs de otras modificaciones en lostramos plurianuales.

Con este sistema, puede ser, unaparte del profesorado se sentirà in-centivada, però otra es evídente queno. A lo largo de las últimas sema-nas han sido muchos los compane-ros y companeras que cumpliràn enel período de aplicación del acuerdoel 5.° sexenio y a los que les quedanmas de 15 ahos de docència, que hanhecho una pregunta: i,Con este sis-tema la Administración no contem-pla como necesaria la formación deeste colectivo? También otros colec-tivos, algunos de ellos mayoritariosen su sector, como la FormaciónProfesional o las promociones quese han incorporado en los últimosanos, formadas por gente que tam-bién tiene ilusión y energías para ha-cer su trabajo y quiere por tanto quele sea reconocido, o los que opten ala jubilación anticipada, no se venrepresentades. Son buenos ejemplosque este acuerdo, que necesita 30anos para su desarrollo, en unos ca-sos no contempla y en otros olvida.Demasiado tiempo para un nuevosistema retributivo que tenia quecontemplar algú nas actuaciones ur-geníes ante la proximidad de la re-forma.

AcreditacionesLa vinculación de un aumento de

sueldo cada seis anos a la realïzaciónde 100 créditos de formación no esel mejor modelo para cambiar y re-novar la pràctica docente. Esta mo-tivación «externa», a base de cam-biar dinero por créditos, puede pro-vocar, en determinados contextos,mas bien un mecanisme artificial debúsqueda y compra de actividadesde formación, que no un verdaderoesfuerzo para reflexionar colectiva-mente desde el propio centro y lle-gar a propuestas renovadoras. La yaconstatable obsesión por obtener loscréditos puede ser que mejore loscurrículums individuales, però nonecesariamente mejorarà la forma-ción que la educación necesita.

No obstante, reconocemos- comopositivo que, entre las actividadesque se proponen para la obtenciónde créditos, figuren aquellas que vie-nen realizando amplies sectores dela ensenanza desde hace anos.

Formación delprofesorado

Este bloque no recoge el conjun-to de condiciones de trabajo que ga-rantizan una verdadera formaciónpermanente (como la reducción delhorario lectivo para todo el profeso-rado), però sí lo hace en un conjun-to de medidas retvindicadas hastaahora.

La concreción de todas estàs me-didas en un Plan de Formación delProfesorado es la primera tarea quehay que realizar y debe ser vigiladade cerca, para que la realidad seaproxime a las reivindicaciones.

Cuestiones como la financiaciónde este Plan de Formación, coordi-nando las necesidades expresadaspor el profesorado y su desarrollo encada comarca, así como la garantiade una oferta suficienle de forma-ción, seran tareas importantes en lospróximos meses.

PrincipalesdesacuerdosEstructura de lasretribuciones

Nos hemos manifestada en desa-cuerdo con una estructura de sexe-nios que no reconoce la labor docen-te del conjunto del profesorado ypaga cantidades diferentes por unmismo trabajo, profundizando la di-ferenciación salarial arüficialmente.Hemos defendido la necesidad de in-crementar las retribuciones de unamanera lineal como un primer pasoen el reconocimiento del trabajo do-cente, con independència de la anti-giicdad o del lugar que se ocupa enla estructura del sistema educativo.

Vinculación de lasretribuciones y laformaciónpermanente

Entendemos la formación comoun derecho y un deber del profeso-rado y, por tanto, hemos defendidoun salario justo al tiempo que un

buen plan de formación que contem-plarà el conjunto de las condiciones(y no solo económicas) que posibili-taràn la realización de este plan.

A pesar detodo...

Durante muchos ahos hemos de-fendido que es posible una negocia-ción diferenciada en el PV, que notiene por què estar determinada porlos acuerdos de Madrid. Hoy, par-cialmente, se ha demostrado de nue-vo que esto es posible y que firmarun documento anles del verano solohubiera conducido a copiar en todossus t é rminos el documento delMEC, tal y como se hizo en Anda-lucía, lo que hubiera supuesto unapérdida importante para el profeso-rado del PV.

Es evidente que el STE-PV no re-presenta a todo el profesorado. Peròtambién lo es el hecho de que unaparte importante de este, pensamosque mayoritaria, coincide con noso-tros al decir: ESTE ACUERDO NOES EL NUESTRO.

Es verdad que hay avances de loscuales estamos satisfechos y quetambién asumimos unitariamentecon el resto de sindicatos como nues-tros. Però no podemos firmar el do-cumento. Podriamos ignorar los as-pectos negatives. Puede ser que aho-ra fuera beneficioso, però estaría-mos enganando a todas aquellas yaquellos que valoran nuestro sindi-cato como una opción fuertementecomprometida con la Escuela Públi-ca y con la sociedad. Vivimos mo-mentos difícilcs. Las opciones indi-viduales anulan a las colectivas. Laeficàcia inmediata quiere convertir-se en única estratègia. Los resulta-

clos en términos cuanütativos, ycuanto màs'ràpidos mejor, obsesio-nan. Però el sistema educativo es de-masiaclo complejo para ser encorse-lado en estadísticas a corto plazo.

...No pasamosdel acuerdo

Es obvio que el acuerdo no con-creta muchos aspectos y que serà ne-cesario desarrollarlos. Por esta ra-zón, la comisión de seguimiento, enel marco de la mesa sectorial, es im-portante para garantizar que seavanza en la línea trazada por lasreivindicaciorïes del profesorado. Deno ser así, una gran parte de los as-pectos positives del documento seconvertirà irremediablemente en pa-pel mojado.

Que nadie espere que el STE-PVpierda el norte. La existència delSTE-PV no se justifica si no es enfunción del compromiso por el cualnació hace quince anos y que toda-vía mantenemos.

Però que tampoco espere nadieque el STE-PV se olvide del acuer-do y que no firmar sirva para justi-ficar nuevos ataques a la EscuelaPública. Vamos a estar entre aque-llos y aquellas que estén dispuestosa defender los aspectos mas positi-ves y el desarrollo adecuado. Y loharemos sin ambigüedades.

Sabemos muy bíen a quién repre-sentamos dentro del sistema educa-tivo. Por eso, aceptar que este sec-tor quede marginado en el desarro-llo del acuerdo solo serviria paracrear innecesarias situaciones con-Plictivas.

Es necesario que la tolalidad delprofesorado, al margen de las diver-gencias reales, se sienta representa-do y se vincule al desarrollo de losaspectos positives del acuerdo,como única garantia para haceravanzar la calidad de la enseftanza yla mejora del sistema educativo, enel marco del proyecto de reforma yde la defensa de la Escola PúblicaValenciana.

Creemos, por lo tanto, y no úni-camente porque es un derecho queexplícitamente reconoce la Ley, queel STE-PV ha de estar presente entodas las comisiones y grupos de tra-bajo que acometan la tarea de de-sarrollo y concreción del acuerdo.

Proposta sindicalunitària a Catalunya

Per tal de donar per tancada l'homologació retri-bui iva del professorat públic no universitari de Cata-lunya i aplicar alhora el nou sistema retributiu doceni,Ics organitzacions sindicals representades en la MesaSectorial de Negociació fem unitàriament la següentproposta:

— Octubre 1991. - Increment lineal, a tota la plan-ti l la, de 10.000 pessetes mensuals.

— Octubre 1992. - Increment lineal, a tota la plan-ti l la, de 12.000 pessetes mensuals.

— Octubre 1993. - Increment lineal, a tota la plan-t i l l a , de 5.000 pessetes mensuals. Aplicació d'un pri-mer estadi o sexenni de 14.000 pessetes mensuals.

— Octubre 1994. - Increment lineal, a tota la plan-t i l l a , de 5.000 pessetes mensuals. Aplicació d'un segonestadi o sexenni de 14.000 pessetes mensuals.

— Octubre 1995. - Increment lineal, a tota la pian-t i l la , de 5.000 pessetes mensuals. Aplicació del tercer iú l t i m estadi o sexenni d'altres 14.000 pessetes men-suals.

En síntesi, la proposta significa;a) Ampliar els terminis de l'homologació retributi-

va fins l'octubre de 1995.b) Reduir el nombre d'estadis o sexennis a 3, linea-

li tzant al primer Í e l iminant el quart i cinquè.c) Definir la mateixa quantitat econòmica als tres

estadis o sexennis proposats.Barcelona, 16 de desembre de 1991.CC 00 - USTEC - STEs - UGT - CSIF - ANPE

Galícia: 10.000pessetes més

El Consello de la Xunta va donar per vàlid, el pas-sat dia 23 de gener, l'acord sobre el Nou Sistema Re-[ r ibu t iu , que només va signar l 'ANPE. La resta delssindicats estan en contra i estudien mesures a prendre.

L'ANPE, que representa el 17% del professorat, vaarribar a un acord que en línies generals suposa un in-crement de 10.000 pessetes lineals sobre les 15.000 delMEC (e:i total, 25.000 per a tothom), distribuïdes així:

2.000 pessetes més a gener del 92; 2.000, a generdel 93; 2.000 a gener del 94, i 4.000 a gener del 95.

La part corresponent als sexennis no varia, però síque ho fa la data de cobrament, que és al mes següentde complir-lo i no a l 'octubre següent, com en la restade I1 Estat.

Malgrat aquestes millores, cap dels altres sindicatsestan a favor de l'acord: uns perquè volem una linea-l i t a t major (el majoritari CIG i STEs), i d'altres (UGT,CC OO i CSIF), perquè volen reduir el nombre i apli-cació dels sexennis.

A MADRID, VALÈNCIA, CATALUNYA, GALÍCIA, CANÀRIES...

JA SABÍEM QUE LES ADMINISTRACIONS EREN DIFERENTS, PERÒ,I ELS SINDICATS?, TAMBÉ SÓN DIFERENTS?, QUI HO EXPLICA?

Amb moíiu de l'aniversari de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià,l'STE-PV va emetre un comunicat que es va repartir en l'acíe institucionalcelebrat al Palau de la Música de València, i que per la significació de ladaía no volem deixar sense reproduir.

La Llei d'Ús i Ensenyament de!Valencià ha estat la norma, marc queens ha permès d'impulsarl'ensenyament en valencià. Però quimés ús ha fet de la Llei hem sigut lageni compromesa i no justament quitenia l'obligació de fer-ho: el Go-vern valencià. Ha estat gràcies a lavoluntat i compromís de molta gent,pares, mares, professoral, que hemtirat endavant. La LUEV és unanormativa legal que garanteix certsusos del català en àmbits oficials,com per exemple en l'ensenyament,que ha estat un àmbit capdavanteren la recuperació de la llengua.

La LUEV no és una llei de nor-malització lingüística; és una llei li-mitadora, ambigua i contradictòria,però que ha estat l'instrument vàlidi únic que ha fet'possible el fetd'ensenyar en la nostra llengua a lesescoles del País Valencià.

L'acte celebrat al Palau de la Mú-sica va ser significatiu, perquè perprunera vegada el Govern valenciàfa el que molta gent hem estat fentdurant molts anys, un gest públic afavor de la llei. La llei l'hem de trau-re al carrer, exposar-la a debatsoberts a tots els sectors socials enuna campanya de sensibilitzaciócol·lectiva.

EL NOSTRE SINDICATRECLAMA DEL'ADMINISTRACIÓ UN MAJORÚS DE LA LLEI D'ÚS

Hem de manifestar que el desple-

gament normatiu que s'ha fet de laLlei és insuficient, en molls casoscontradictori i confús, perquè s'haanat improvisant en compte d'anarplanificant.

Hem d'exigir .el desplegamentmàxim de les possibilitats d'actuaciócontingudes en la LUEV, que sotu-cione problemes com els següents:ensenyament del valencià a les zonescastellano-parlants, expansió del'ensenyament en valencià en primà-ria i secundària als centres públics ials centres privats, catalogació dellocs de treball, normativa específi-ca per a secundària, desplegamentde l'aplicació a l'àmbit universitari,suport econòmic i de recursos per alprofessorat ï els centres que fanensenyament en valencià, desapari-ció de tots els entrebancs legals a unaefectiva normalització del valenciàcom a llengua vehicular del'ensenyament. Pla de normalitzaciólingüística als centres per afavorirl'ús del valencià en la vida internadels centres, revisió Í avaluació delpla de reciclatge per al professorat..,

L'STE-PV, des del seu compro-mís amb l'ampliació del'ensenyament en valencià Í l'exten-sió de l'ús social de la nostra llen-gua, donarà suport a les mesures queens facen avançar col·lectivament enla solució dels problemesassenyalats.

La sentència 5.067, de 18 de juliol del 1991, Sala 3.a-Sccció 7.a del Coníeneiós-Adininisíraliu,bunal Suprem avala el dret del professorat a impartir la docència en valencià.

1. LA SENTÈNCIA

El Tribunal Suprem ha dictat unasentència, revocant-ne una altra dela Sala del Contenciós-Administra-tiu de l 'Audiència Territorial de Va-lència, per la qual es desestima el re-curs en el seu dia promogut pels pa-res d 'un grup d'alumnes de l'IB,Pere M.a Oris, de Benidorm, contrales resolucions administratives dutesa terme per a donar-los satisfaccióen la seua petició de rebre les classesen castellà.

2. ELS ANTECEDENTS

Com ja explicàvem a FALL-I-O-Ll núm. 67, abrii-maig de 1990, al'IB Pere M.a Orts i Bosch, de Be-nidorm, un grup de professorat im-partia la seua docència en valencià,tot salvant els entrebancs que posal'Administració i complint els requi-sits que s'estableixen a l'Ordre d'ini-ci de curs. Un grup de pares d'alum-nes, auspiciats per la dreta local, fal ' impossible perquè aquesta tascanormalitzadora se n'anara en orris,mostrant la seua intransigència da-vant les solucions que el centre pro-

Tri-

EL PROFESSORATDE VALENCIÀS'ORGANITZA

El professorat de valencià es vareunir el passat divendres 24 de ge-ner per a tractar la indefensió abso-luta pel que fa al nom i contingut del'assignatura. El seminari de valen-cià de l'IBAD edità un llibre deCOU, amb el títol «Llengua Catala-na COU», juntament amb l'anagra-ma de la Conselleria de Cultura,Educació i Ciència. Un diari publi-cà la portada d'aquest llibre i denun-cià el fet d'ensenyar català als cen-Ires de secundària. La Conselleriadiu que el nom de l'assignatura ésvalencià i la utilització de «llenguacatalana» és anti-estatutària, i decla-ra que obrirà un expedient informa-tiu al professorat de l 'IBAD. El pro-fessorat de valencià de secundària haelaborat un manifest per a reafirmarla unitat lingüística del català i de-clarar públicament quin és el nom iel contingut d'aquesta assignatura.

posava. Quan el Servei Territoriald'Alacant dictà resolució, el 6 demarç de 1989, que en el seu momentvaloràrem com a valenta, el proble-ma ja estava força enverinat: havientranscorregut gairebé dos trimestres.Aquesta resolució proposava l'esco-larització de l'alumnat que volia re-bre l'ensenyament en castellà en al-tres centres de la comarca.

Contra aquesta resolució els paresinterposaren recurs contenciós-ad-ministratiu, que el Tribunal Supe-rior de Justícia del País Valencià ad-meté a tràmit (i que ara, segons elSuprem, no hauria d'haver estat es-timada), i revocà la resolució del di-rector territorial d'Alacant, en sen-tència de 9 de març de 1990.

Contra aquesta sentència, la Ge-neralitat Valenciana, abandonant lapassivitat que la caracteritza en te-mes lingüístics, va interposar recursd'apel·lació.

3. CONCLUSIÓ

El 18 de juliol de 1991, el Tribu-

nal Suprem, davant l'oficialitat de lallengua pròpia en aquelles CC AAque en tenen, determina que «tal cir-cumstància obliga a que en els cen-tres docents de la Comunitat haja deprogramar-se l'ensenyament, per tald'ajustar l 'ús d'aqueixes llengüescooficials, programa, en què la na-tural limitació de mitjans personalsi humans fa lògicament inviable unaconjunció plena entre l'aspecte dellibertat d'ús del castellà i el contin-gut prestacional de l'educació, quepermetera que, com ací pretenen els-recurrents, cada alumne poguera te-nir garantit, en tot moment i en cadacentre públic de la seua elecció, la re-cepció de l'ensenyament en l'idiomaoficial escollit».

Això vol dir que la Conselleria had'arbitrar i planificar ja, en l'Ordreque regula les instruccions d'inici decurs, l'ús del valencià en els centresde secundària, i acabar amb aqueixainseguretat en què es troben mésd'un miler de professores i profes-sors que fan l'ensenyament en va-lencià.

El professorat

El personal que durant més de 7anys s'ha encarregat del reciclatgedel valencià per als docents no uni-versitaris es troba ara mateix alcarrer, perquè la Conselleria d'Edu-cació i la Universitat de València nohan sabut —o no han volgut— re-soldre definitivament el problema dela continuïtat i estabilitat laborald'aquest col·lectiu, que, com tots elsque estan treballant en cl camp de laNormalització Lingüística, ho fanen unes condicions precàries.

L'existència d'aquest col·lectiu es-tava regulada per un conveni queanualment subscrivien la Conselleriai la Universitat, pel qual Conselleriaes feia càrrec del cost econòmic dels

cursos de reciclatge i la Universitatera l'encarregada de l'organització ila contractació del personal. La si-tuació per a enguany sembla queserà la mateixa, el conveni se signa-rà, però el personal que impartirà elscursos no serà cl que ho ha estat fentf ins ara, sinó que ho faran funcio-naris docents en actiu, amb la qualcosa es col·laborarà amb l'augmentde l 'a tur , i es dilapidarà l'experièn-cia a c u m u l a d a d u r a n t anys peraquest col·lectiu, que ha estat durantanys formant-se i ocupant aquestsllocs de treball en condicions perma-nentment denunciades per precàries.

Des de i'STE-PV volem subrat l larla contradicció que suposa l'obliga-

torietat de reciclatge per .a tot el pro-fessorat í la pro visi onalitat i preca-ríetat amb què l'Administració l'a-tén any rere any, cosa que impossi-bilita la seua ampliació i adaptacióa les necessitats que van apareixent.

L'STE-PV critica que el reciclat-ge de tot cl personal docent no uni-versitari, s'haja vehículal a través deconvenis anuals i no mitjançant fór-mules estables que permeteren laseua especialització i avaluació, al-hora que ho considera una mostramés del zigzagueig que practica elGovern valencià en matèria de polí-tica lingüística.

I a tot això, les classes sense co-mençar.

Iniciativa conjunta de i'STE-PV, FeSEC i STEi». ti «

El Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STE-PV), la Federació de Sindicats d'Ensenyanls de Catalunya (FeSEC) i elSindicat de Treballadors de l'Ensenyament de les Illes (STEI) s'hanadreçat al conseller de Cultura, Educació i Ciència i al director generalde Política Lingüística de la Generalitat Valenciana per a demanar-li queresolga definitivament el problema de l'homologació de titulacions ambla publicació de l'ordre corresponent, que ha estaf publicada en Cata-

là Í en Ics Illes, però que cl Govern Valencià no ha publicat.

sorat (veure O. de la Conselleriad'Educació Í Cultura de W de fe-brer de 1988 i O. de! Departamentd'Ensenyament de la Generalitatde Catalunya de 15 de febrer de1988). És per això que considereminexplicable que la Conselleria quevostè regenta encara no haja pro-cedit u la corresponen! regulacióamb ei mateix rang, de la recipro-citat que li és reconeguda per les al-tres dues comunitats.

El buit creat per aquesta situa-ció genera una sèrie de perjudicisü/s diferents titulats. Com, perexemple el fet que el professorat ti-tulat al País Valencià obté el reco-neixement i la titulació en llenguacatalana tant a les Illes Balearscom al Principat de Catalunya, iuna persona titulada per les univer-sitats de les comunitats abans es-mentades no té reconegut el dretd'exercir la docència de «.valen-cià», amb el consegüent retall delsdrets de mobilitat o contractació.

Urgim la publicació de ta corres-ponent Ordre de reconeixement dela reciprocitat per part de la Insti-tució que vostè representa.

València, 19 de novembre de1991.

Honorable Conseller:Ens veiem en la necessita! de di-

rigir-nos a vostè per exposar-lil'existència d'un problema queafecta els llicenciats en filologia ca-talana i els mestres de català de lesires CC AA —Illes,- Catalunya,Paí's Valencià— que la tenen coma llengua pròpia des dels mateixosinicis dels respectius processos au-tonòmics.

A causa de la diferent denomi-nació de les esmentades titulacionsa la nostra Comunitat Autònoma iatès que els plans d'estudis de lesdiferents universitats són coinci-dents, es f a imprescindible que lesIres CC AA reconeguen mútua-ment les titulacions de llicencia! encatalà i llicenciat en valencià.

Tenim constància de l'existènciad'un acord entre les tres CC AAque va donar lloc a què tant laConselleria d'Educació i Culturade la CA de les Illes Balears comel Departament d'Ensenyament dela Generalitat de Catalunya pro-mulgassen sengles ordres de reco-neixement de les titulacions de lestres CC AA, tant a efectes acadè-mics com de mobilitat del profes-

N. ° 77 - Gener/Febrer 92 ENSENYAMENT SECUNDARI 15

M • Una vegada més, al voltant de la

f . En la LOGSE tots els funcio-naris Mestres de Taller passen a for-mar part del nou cos de PROFES-SORS TÈCNICS DE FORMACIÓPROFESSIONAL. La resta de cos-sos d'EE MM passen a formar partdel nou cos de Professorat de Secun-dària. L'STE-PV sol·licitàvem en laLOCiSE un cos únic d'Ensenyanls,amb igual titulació, llicenciatura.

Però, la LOGSE ha estat aprova-da per majoria parlamentària i qual-sevol intent de modificar aquesta si-tuació mitjançant recursos és dema-gògica, si més no impossible.

2. En relació a la tasca a desen-volupar en el Nou Sistema Educatiu,els Mestres de Taller s'ocuparan fo-namentalment de la formació pro-fessional específica en els cicles degrau mitjà i superior, que encara nos 'han desenrotl lat , conjuntamentamb la formació professional bà-sica.

3. Pel que fa a l'ESO, la situaciódels Mestres de Taller ve reguladapel Reial Decret L701/1991, de 29de novembre, pel qual s'estableixenles especialitats en el Cos de Profes-sors d'Ensenyament Secundari, i enconcret en les Disposicions Transitò-ries 1.1 i 1.2; en resum, es diu:

a) Que els professors tècnics deFormació Professional no podranOPTAR ni ADSCRIURE'S a l'ES-PEC1ALITAT de Tecnologia, jaque aquesta forma part de les atri-buïdes específicament al Cos de Pro-fessors de Secundària, a no ser quetinguen la ti tulació d'Enginyer Tèc-nic o Arquitecte Tècnic.

En aquest cas, tant ells com elstecnòlegs que tinguen la titulaciód'Enginyer, Arquitecte, Doctor oLlicenciat en Ciències Físiques, o enCiències Químiques o en Ciències, sípodran adscriure's a aquesta espe-cial i tat de Tecnologia durant elsquatre primers anys de vigència delReial Decret, per a la qual cosa hau-ran de participar en el concurs detrasl lats ï t i nd ran preferència aaquestes places si tenen ja destinaciódef in i t iva al centre que correspon lavacant. Entre tots aquests assolirà laplaca qui compte amb més puntua-

• ció en el barem del concurs.b) Ara bé, els Professors Tècnics

de Formació Professional que es de-termine podran DONAR CLASSEen l 'ÀREA DE TECNOLOGIA sicap dels tecnòlegs i mestres de talleramb titulació ho demana, i sempredins del propi cenlre; tanmateix, po-

Concurs desecundària

En primer lloc, cal reflexionar so-bre les innovacions del concurs det ras l l a t s d'enguany respecte l'anypassat, ja que una de les aportacionsmés denunciables que l'Administra-ció proposa és la puntuació a la con-dició de catedràttc/a, que es mani-festa en 10 punts, així com l'50 p.per any d'antiguitat. Hauria d'ha-ver-se resolt prèviament el problemadel concurs de trasllats dels catedrà-tics i catedràtiques.

Una altra aportació del concurs92 és la puntuació que es dóna a lapermanència ininterrompuda al cen-tre, que l'any passat era de 3'50punts per any i ara ho és de 2 puntsels dos primers anys, 3 punts per al3er. any, 4 punts al 4rt. i 5é anys i5 punts al 6é any i posteriors.

Si bé és cert que, gràcies a la pres-sió sindical, l'Administració acce-deix a donar puntuació al professo-rat que ha estat anys en expectativade destinació (1 punt per any), i aixíno concursarien amb O punts, sinó

d ran impart i r altres MATÈRIESOPTATIVES en l'Ensenyament Se-cundari Obligatori.

PLANTEJAMENT DE LACONFEDERACIÓ D'STEs 1 DEL'STE-PV

A) Que els Professors Tècnics deFormació Professional, a més de po-der DONAR CLASSE en l'Àrea deTecnologia, puguen OPTAR i ADS-C R I U R E ' S à aquestes places enl'Ensenyament Secundari Obligato-ri.

B) Que les places a les quals pu-guen optar no isquen en el concursde trasllats com a vacants (com aixípassarà amb les que estan ocupadespels seus companys descrits en l'a-partat 3.a).

C) Que l'Administració Educati-va determine les assignatures optati-ves del 2n. curs del 2n. cicle de l'En-senyament Secundari Obligatori,destinades a aquest professorat.

D) Que hi haja consens en el de-senvolupament de l'Article 23.2 dela LOGSE sobre PorganiUació deprogrames específics de garantia so-cial —Mòduls I—, i clarificar quèha de donar cada cos, així com lescondicions, per tal d'aconseguir unensenyament digne de taula reper-cussió social,

E) Que es negocie immediata-ment el Decret d'Especialitats propidels Mòduls de Grau Mitjà i Supe-rior de la Formació Professional, onha de quedar clar quins mòduls Í ma-tèries s'adjudiquen a cadascú, laqual cosa suposa que hi haja una au-tèntica negociació sindical per a evi-

trasllats de92amb tota la puntuació del barem .(antiguitat en el cos, mèrits, etc.).També el professorat que concursevoluntàriament per primera vegadapodrà optar entre la puntuació peranys de permanència al centre o peranys d'expectativa.

Per altra part, t ambé cal recordarles negociacions a Madrid de la pla-taforma sindical conjunta formadaper la C o n f e d e r a c i ó d 'STEs ,CC 00 i FETE-UGT amb l'Admi-nistració. Aquesta plataforma sindi-cal ja va denunciar la in jus ta pro-posta que l 'Administració va realit-zar sobre el concurs de trasllats desecundària perquè no satisfà les rei-vindicacions del professorat. Com aexemples de les propostes queaquests sindicats feren a l 'Adminis-tració podem assenyalar, entre d'al-ires, les següents:

— Possibilitat de participació detot el professorat en aquest concursgeneral de trasllats, inclòs qui ha ob-

lar qualsevol repercussió negativa,especialment els possibles desplaça-ments.

F) Per altra part, els dissenyscurriculars nous de Formació Pro-fessional exigeixen ser negociadesper a permetre l'adequació del pro-fessorat amb PLANS DE FORMA-CIÓ que li permeten assolir la pre-paració exigida per la LOGSE.

G) Que les garanties verbals ques'han donat als sindicats, sobre elspunts esmentats més amunt, es con-vertïsqucn en Reial Decret.

H) Que es negocie l'ESTABlLl-TAT per a tots els interins que nohagen aprovat les oposicions. Prç-posem CURSOS DE FORMACIÓ,absolutament necessaris per adquirirla titulació adequada.

L'STE-PV no s'oposarà a cap viajur íd ica que busque solucions aqualsevol dels problemes de! Profes-sorat Tècnic de Formació Profes-sional.

No obstant això, tenim la certesaque el camí sindical no està tancat:resta per desenvolupar tot el Decretd'Especialitats de la Formació Pro-fessional, i pel que fa a les reivindi-cacions citades més amunt, pensemque poden aconseguir-se en elpròxim concurs de trasllats (en elMEC no han eixit places de Tec-nologia).

Cal, per tant, iniciar un debat au-tèntic en tots els centres, que lot elprofessorat participe en el procés ies busquen eixides negociades ambl'Administració per tots els sindi-cats. Si la negociació no fóra fructí-fera, hauríem de plantejar-nos d'al-tres vies de solució.

t ingut destinació def in i t iva en el curs1991.

— Negociació de vacants.— Regulació de la situació del

professoral desplaçat per supressióde la seua plaça.

En def in i t iva , valorem molt nega-t ivament la puntuació a la condicióde catedràtic i catedràtica, i a càrrecsdirectius amb puntuació no consu-miblc. 1 la part de valoració positi-va que fem ve donada per la puntua-ció al professorat en expectativa dedestinació i la destinació forçosa.

Un altre tema és cl dels opositorsaprovats a l 'any 91, que, com ja sa-beu, no participen en aquesta con-vocatòria de concurs, i es convocaràuna específica per a ells al voltantdel mes de març/abril. L'Adminis-tració lé por a que una sentència delTribunal Suprem provoque una re-baremaciò d'aquest col·lectiu, i perlant en cas de part icipar en un únicconcurs caldria anul·lar-lo.

A l'ALL-1-OLI número 73, d'a-bril del 91, vàrem fer ja una anàlisid'aquest tema. Hora és d'avaluarquin ha estat el procés fins ara.

L'Administració educativa —encl territori MEC— ha preferit que laC o n f e d e r a c i ó d 'STEs , UGT iCC OO s'alçaren de la taula en lesnegociacions sobre aquest temaabans que es negociarà, prèviamental barem/convocatòria, els efectesque anava a tindré aquesta condició.

Al País Valencià l'Administraciótampoc ha volgut entrar a analitzari debatre Ics repercussions de la con-dició.

Al fil de la contradicció que esmanté en la LOGSE en suprimir clCos de Catedràtics a l 'apartat 1 del'addicional desena, i a l'apartat se-güent crear sense cap escrúpol «lacondición de catedràtico», no veiemcoherència en aquest tema: no hi haun estudi del perfil o funcions queha de desenvolupar el professoratque accedisca a aquesta condició, nitampoc s'ha avaluat el treball delsantics catedràtics... Per tant, si estractava d'eliminar el cos de catedrà-tics Í unificar-nos al professorat desecundària, fora de tota lògica, s'hamantes aquesta «condició». És ne-cessari conèixer les repercussions iefectes que tindrà aquesta condició:

• Les retribucions que suposaaquesta condició.

• Com afectarà a l'organitzaciódel centre (caporalia o no de semi-nari i departament, preferència o noen l'elecció tant de cicle o nivell comd'horaris, grups Í torns).

• La resta d ' informació sobrecondicions laborals, etcètera, de for-ma que el professorat conte amb in-formació plena que li permeta exer-citar amb criteri i seguretat jurídical'opció de presentar-se o no a aques-la convocatòria i a les successives.

1 hem de ser clars per a poder en-tendre'ns: l'STE-PV fou contrari al'adquisició de la condició de cate-

idrul ic ; no entenem com, si hi haviaacord sindical i parlamentari per eli-minar el cos, es mantingué aquestacondició. L'STE-PV i la Confedera-ció d'STEs demanaven un mateix ni-vell de complement de destinació pera tot el cos, el 26, i que desapareixe-rà aquesta «condició». A horesd'ara, però, està ahí reflectida en laLlei. I no serà l'STE-PV qui entre-banque l'accés de ningú a la ma-teixa.

Però sí estem en cl nostre dretd ' inicntar que linga col·lectivamentels m e n o r s e fec tes n e g a t i u s al'ensenyament secundari; plantegem .que la condició de catedràtic i cate-dràtica linga exclusivament efecteseconòmics.

Per tot això, passarem als claus-tres el plec de reivindicacions queadjuntem; és un objectiu per a no-saltres buscar el màxim consens delprofessorat sobre aquest tema Í prè-viament a conèixer qui és o no cate-dràt ic o catedràtica. Us agraïm queparticipeu al debat i, si us semblapositiu, signeu el full i ens el feu arri-bar al sindicat.

València, 8 de gener del 1992.

El professorat sotasignant, da-vant la integració de cossos en se-cundària i la condició de catedràticÍ catedràtica, exigeixen:

1. Que la condició de catedràticno comporte jerarquització en se-cundària.

2. Elecció democràtica entre totsels membres de la caporalia de Se-minari, Departament i Divisió.

3. Elecció de cicles t nivells, decursos, torns Í horaris atenent a cri-teris pedagògics i de major antigui-tat en el cos o centre, i no al fet detindré la condició de catedràtic icatedràtica.

4. Condicions laborals iguals pera tot el professorat de secundària.

NOM DNI SIGNATURA

Llicència per maternitat o part.Excedència per a l'atenció de fills

El formiguer judiciall·ln aquest número volem recuperar la secció «KI formiguer judicial» i donar-li con-tinuïtat periòdica amb l'objectiu d ' informar sobre temes legals que freqüentmentoriginen moltes consultes. En el número 63 de I'A1X-I-OL1 encetàvem una cam-p;mya sobre substitucions i al mateix temps informàvem d'una forma resumidasobre «llicències, permisos i substitucions». Ací anem a intentar desenvolupar-ho.

LLICÈNCIA PER PART O MATERNITAT

Base legal. Llei 3/1989. «BOE»Llei 10/1985. «OOGV»

Decret 79/1991, del 13 de maig. «UOÍÍV»

PERMÍS

DISTRIBUCIÓ

DRETS

PART

16 setmanes18 setmanes (múlliple)

Opció de la interessada. Sempreque sis setmanes siguen immedia-tament posteriors i de forma inin-terrompuda.

La mare en tol cas.lín cas de mori de la mare, pol ferús de les sis setmanes posteriors alpart el pare.En cas que ireballen el pare i lamarc, aquesta, en iniciar-se el pe-ríode de descans per maternitat ,podrà optar perquè el parc gau-desca de fins a 4 de les darreressetmanes, sempre que sigueu inin-terrompudes.

PERMÍS

DISTRIBUCIÓ

DRETS

ADOPCIÓ

8 setmanes (fill/a menor de 9mesos)6 setmanes (fill/a major de 9mesos i menor de 5 anys)

Contades a partir de la resolu-ció judicial per la qual es cons-t i t ue ix l'adopció i de formaininterrompuda.

En el cas que el pare i la maretreballen, sols un d'cils potexercir aquest dret.

KXCEDENCIA

3 anys màxim.

A partir de la data del naixement

Quan la mare i el pare treballen, sols un d'ells pol exercir aquestdret. Ei primer any, amb reserva de plaça. Els següents fills do-naran un nou dret , el qual posarà fi al que es venia gaudint pelf i l l anterior.

61 ENSENYAMENT PRIVAT N. ° 77 - Gener/Febrer 92

Analogia retributiva

negocia resDesprés de Ics darreres mobilitzacions realitzades al mes de novembre, hahagut vàries reunions entre cl Ministeri d'educació i els Sindicals, a les qualsel MEC tia contestat parcialment a les demandes que se li reien en la plata-forma unitària sindical.

Finalment el MEC va acceptar do-nar una resposta per escrit com a do-cument bàsic de negociació, respos-ta que va separar en dos blocs:

• Un primer bloc referint-se aqüestions no retributives: plantilles,formació, centres en crisi... Aquestdocument el va entregar als Sindi-cats el 19 de desembre.

Un segon bloc que hauria d'havercontestat a les qüestions retributives:compliment de l'Acord d'AnalogiaRetribuíiva i negociació de l'aplica-ció a l'ensenyament concertat delnou sistema retributiu dels funciona-ris docents.

Aquest segon document haviad'entregar-ho en la reunió que vatindré lloc el passat dia 9 de gener,però no ho va fer i va argumentarque li era impossible fins que no estancarà el Pacte sobre Financiamentde les CC AA, perquè un dels blocsd'aquest Pacte és el dels ConcertsEducatius, Í per tant fins que elMEC no tinguera clar si anava a se-guir pressupostant el total dels Con-certs o només els del seu àmbit terri-torial, Hisenda no podria fixar lesposicions econòmiques de la propos-ta ministerial.

EI MEC va proposar en aquellmoment iniciar negociacions sobre

la resta de temes Í no abordar la ne-gociació retributiva fins que no esti-guera en disposició real de fer-ho.

Això va ser rebutjat frontalmentper tots els Sindicats, que li vam exi-gir una resposta global a tots els te-mes de l'Acord.

Es va emplaçar al MEC a unanova reunió per a donar resposta alsSindicats per al 20 de gener, peròaquesta reunió no s'ha realitzat.

Davant d'aquesta si tuació, elsSindicats hem plantejat un calenda-ri de mobilització que es concretaen:

Dia 4 de febrer: Posada'de pan-cartes als Cenlres.

Dia 5 de febrer: Enviament decartes dels claustres al MEC. Assem-blea del sector.

Dia 6 de febrer: Concentració aConselleria.

Dies 19 i 20 de febrer: Vaga.

Dependrà del resultat d'aquestesmobilitzacions la possibilitat de con-tinuar-les, Í també del punt al quals'haja arribat en les negociacions delConveni a finals de febrer. Si no tin-guérem en eixa data algun resultat operspectives positives en el Conveni,les mobilitzacions es farien per lesdues reivindicacions alhora.

Ensenanza privaday marco autonòmica

Una de las reivindicaciones histó-ricas y mas sentidas por el profeso-rado de la ensenanza privada es lade tener un marpo autonómico denegocíación, tanto en los aspectoslaborales como en la planificacióndel sistema educativo.

Hasta ahora siempre nos había-mos encontrado con el obstàculo deque los módulos de concierto eranfïjados por el MEC dentro de losPresupuestos Generales del Estado yposteriormenle se transferían a lasCC AA con competencias comopartidas finalistas, lo que quería de-cir que no podían variar los citadosmódulos.

Pues bien, ahora ya no existe eseimpedimento. En las negociacionesque venimos manteniendo con elMEC sobre analogia retribuliva,plantillas, formación, etc., el Minis-terio ha comunicado que dentro del«pacto de financiación autonòmica»se incluyen los fondos presupuesta-rios destinades específicamente a

conciertos educativos denlro del lla-mado «bloque de financiación inde-terminable»; esto quiere decir quetoda la capacïdad prcsupuestaria so-bre conciertos educativos pasa a ma-nos de la Generalitat.

El propio MEC nos propone el re-plantear los marços de negociación,ya que ellos solo gestionaran los pre-supuestos del llamado terr i tor ioMEC.

En la úl t ima reunión, el dia 24-1,con la Conselleria el STE-PV plan-teó el tema y pidió un posiciona-miento de la Administración sobrela apertura de la mesa de negocia-ción sobre los aspectos económicosde la ensenanza concertada (homo-logación, p lant i l las , reducción dejornada, etc.).

Al mismo tiempo, creernos que esel momento oporluno para que laspatronales piensen en el convenioautonómico, puesto que cl ultimoobstàculo legal ya no existe, solo fal-la la voluntad política de afrontar suresponsabïlidad.

ConvenDesprés de vàries convocatòries

dels Sindicats a les Patronals CECEi EG per a constituir la Mesa de Ne-gociació del IX Conveni General, elpassat dia 19 de desembre ens vamreuni r , però no es va const i tuir laMesa per no haver estat convocat elS ind ica t nacionalista gallec CIG(Confederació Intersindical Galle-ga).

Aquesta situació, provocada per-què quan es va fer la convocatòriaencara no s'havien fet públics els re-sullais de les passades Eleccions Sin-dicals (el mateix dia 19 havia Sindi-cats que encara no els havien rebui),va ser uti l i tzada per les Patronals pera ajornar la constitució de la Mesa,front a la posició sindical favorablea constituir-la i que aquest Sindicatfóra convocat a la primera reunió,perquè hi havia suf ic ient representa-t iv ï ta t per ambdues parts (100% deles Patronals i més del 98% de lapart sindical).

Davant del bloqueig de la situa-ció, es va ajornar fins el 13 de generi es va convocar totes les parts. Enla reunió del dia 13, a la qual ja vanassistir totes les parts, tampoc es vaconstituir la Mesa a causa de l'en-frontament que van tindré CECE iEG al voltant de la seua representa-t iv i ta t . Després d'una interrupció demés d 'una hora, les Patronals vancomunicar als Sindicats l'acord quehavien assolit: «acceptaven la repre-sentat ivi tat que resultarà de les actesd'afil iació que cada Patronal pre-sentarà». Per a dur endavant aquestacord demanaren suspendre la reu-nió i ajornar la constitució de la•Mesa al dia 28 de gener.

Qui arribarà primer?

A n a l i t z a n t aquesta si tuació,veiem que una vegada més «mal co-mença la negociació», doncs des deldia 3 de desembre, que va ser el pri-mer intent per const i tuir legalmentla Mesa, fins ara, només hem sentitexcuses i retards per part de les Pa-tronals, i aquesta història ja ens laconeixem prou bé.

No entenem la postura de les Pa-tronals, especialment en un any tan

delicat com és aquest, quan hem deconsolidar les condicions laboralsdels treballadors i treballadores, ígarantir l'ocupació del sector davantl'aplicació de la LOGSE. Amb acti-tuds dilatòries com les que han em-prat fins ara només aconseguiran denou el conflicte i la confrontació,més encara quan enguany, desprésde molts anys/intents sense aconse-guir-ho, hi ha una plataforma unità-ria de tots els Sindicats.

Devoluciódescomptesde vaga

Davant les instruccions arribadesde Conselleria a alguns centres sobreaquest tema, i la no arribada a d'al-tres, i la certa confusió creada a! res-pecte, volem aclarir un poc la «ma-deixa» que ha anat embolicant Con-selleria.

Finalment, en reconèixer que l'o-rigen de l'embolic havia estat res-ponsabilitat seua, per la forma uni-lateral i errònia de fer els descomp-tes, Conselleria ha donat instruc-cions de fer les devolucions de lapart que ens havia descomptat demés, sense que les empreses hagen demodificar les seues nòmines. Aques-ta devolució d'ofici la faran calcu-lant centre per centre les quantitats,raó per la qual és possible que Ics de-volucions no es completen en la nò-mina de gener i calga esperar en al-guns, centres fins a la de febrer.

Centres en crisiEl passat dia 9 de gener els treba-

lladors i treballadores de centres encrisi van optar per alguna de les tresvies que se'ls oferien entre les pacta-des en l'Acord de Centres en Crisid'aquest curs: recol·locació com pro-fessor de suport, indemnització, ollista de recol·locació futura en va-cants o com a interins. Es van re-col·locar com a professors de suport53 persones, altres 23 van optar perla indemnització i 26 es van acollir ala llista d'espera per a futures op-cions.

El professorat de la primera Í se-gona opcions no es preveu que tin-guen cap problema Í a hores d'ara estroben treballant o tramitant la in-demnització.

Pel que fa als qui optaren per lallista d'espera, es (roben en expecta-tiva del resultat de les properes ne-gociacions en la Comissió de Segui-ment de l'Acord, per tal de desenvo-lupar tant el mecanisme per a cobrir

les vacants que vagen produint-se alscentres, com el mecanisme per a tre-ballar com a interins.

Com ja sabeu, l'Acord de Centresen Crisi no especifica qu in serà elmecanisme per a aquestos dos casos,però sí inclou la constitució d'aques-ta llista, que és la que en aquest mo-ment pot fer possible una recol·loca-ció amb lloc de treball estable.

Les places de suport que van que-dar vacants s'ofertaran per a la pro-pera recol·locació, a principi del curs92-93. Esperem que no ealga re-col·locar a tants companys i compa-nyes com ara, però de tota manerahem de recordar que Conselleria haacomplert quasi tota la seua part del'Acord pel que fa a oferta de places.

Les places de recol·locació en elf u t u r hauran d'eixir fonameníal-ment de les places vacants que vagenproduint-se, i en eixe moment seràel torn dels centres i de les patronalsper a acomplir la seua part.

Ultimas noticiasNóminas

En la nòmina del mes de enero de-béis tener un incremento en el liqui-do a percibir que oscilarà según loscasos entre dos y tres puntos. No esun incremento salarial, solo es unajuste establecido por el Ministeriode Hacienda respecto a la retencióndel IRPF.

Para que esta modificación de lanòmina se produzca, las empresashan de modificar las sàbanas, ade-cuàndolas a la nueva escala de re-lenciones.

Centrosen crisis

El pasado dia 24 luvimos una reu-

nión de la Comisión de Seguimientode los Acuerdos para solucionar elproblema de 5 companeros/as re-chazados por los centros, y para em-pezar la negociación sobre la recolo-cación de las vacantes del sector.

Sobre el segundo tema, Conselle-ria presento un documento base detrabajo y hasta el 15 de febrero lossindicatos y patronales podemospresentar documentos completos omatizacïones, volviéndonos a reunira partir del 3 de marzo, con un pe-ríodo de dos o tres semanas hastallegar a un acuerdo.

Las perspectivas, según los posi-cionamientos en la mesa, son alen-tadoras, ya que en ningún momentohubo un enfrentamiento por partede las palronales con la Administra-ción o los sindicatos.

N.° 77 - Gener/Febrer 92 COMUNICATS - SOLIDARITAT 17

El 92, una altra mirada cap Amèrica Llatina

Realitat i misèria delV Centenari

Des de fa 4 anys, CEDSALA havingut realitzant, amb el suportd'altres organitzacions socials, sin-dicals i polítiques, activitats decon t rain formació relacionadesamb el que el Govern espanyol havingui denominant la «Celebra-ción del V Centenario del descubri-mïento de Amèrica por los espaíïo-!es» i que després, front les críti-ques i evidències històriques, hapassat a anomenar-se «Encuentroentre dos mundos». L'una Í l'altrano amaguen el clar intent de situarl'Estat espanyol en un estatus depotencia mitjana en el «conciertode las naciones», servint de puntade llança a una CEE que vol intro-duir-se en el mercat sud-americà iaixí poder renegoeiar el deute dequasi 200.000 milions de $ per lavia dels acords econòmics (perexemple, els realitzats per l'Estatespanyol en Argentina...). Resultaevident que la «celebración» ol '«encuentro» són falsejamentsd'una història hercdada que s'hatransformat per als pobles sud-a-mericans en major dependència iintervenció neocolonial.

EL COMPROMÍS DEL'ESCOLA EN EL VCENTENARI

És clar que el 92 és un bon pre-text per apropar-nos a Amèrica,als seus pobles, les seues cultures,la seua història de lluita Í rebel·lió,que tant té que ensenyar als occi-dentals de societats postindus-trials, aculturats per model anglo-saxó i consumista, homogeneïtza-dor, violentador de la natura, in-solidari, racista...

Assistim a l'escalada propagan-dística, des dels televisors fins elscartells dels carrers, des de les de-claracions institucionals als anun-cis dels actes diversos, s'està elabo-rant tot un discurs dominant quepenetra en les consciències anun-ciant la importància de l'event Í laseua celebració. Què pot fer l'esco-la? Bé és cert que l'escola actuacom agent productor i reproductorde les formes culturals dominants;però l'escola també és un àmbit ones genera el conflicte, des d'on éspossible passar l'explicació oficialpel sedàs de la reflexió i la critica.La nostra tasca és potenciar eixa

reflexió crítica que done als nostresalumnes elements d'anàlisi més en-llà del discurs oficial.

QUÈ PODEM OFERIR?

Unitats didàctiques: sobretotper alumnes de Cicle Superior i Se-cundària: «Conquista y coloniza-ción; materíales para la crítica»,elaborada pel Seminari de Mate-rials Curriculars del MRP Escolad'Estiu comarques centrals, encol·laboració amb CEDSALA il'ONG Entrepobles. Aquesta uni-tat va complementada per un vídeoen dues parts de uns 14 minuts dedurada cadascuna i que tracta d'a-barcar la història dels pobles deSud Í Centramèrica des del «desco-briment» fins l 'actualitat.

«Amèrica Latina, mas cerca» ésl'altra unitat didàctica elaboradapèls companys i companyes del'STEE-EILAS que mostra la rea-litat actual lligada a la colonit-zació.

Dossier de premsa, que recullpremsa relativa a la situació d'A-

mèrica Llatina, els negocis de la ce-lebració i altres notícies que di-buixen de manera bastant comple-ta iot el món que envolta el VCentenari.

Còmic sobre la història «Desdehace 500 anos», elaborat per co-munitats populars d'El Salvador.

Selecció de vídeos, bé de progra-mes de TV o d'elaboració pròpia,sobre diferents aspectes de la rea-litat en LA.

Exposicions de fotografies i car-tells.

Possibilitat d'entrar en contacteamb escoles de Centramèrica.

Bibliografia bàsica sobre el temaper a professors Í professores in-teressats.

Xerrades de cara a les setmanesculturals dels centres sobre diver-sos temes (Deute extern, Dona cen-tramericana, V Centenari...).

Tot està a la vostra disposició.Podeu posar-vos en contacte a tra-vés de l'STE-PV o bé en la seu deCEDSALA, C/ Erudito Orellana,8, preguntant pel grup de treballsobre el V Centenari.

Concurs de trasllatsL'ordre de convocatòria del con-

curs de trasllats de mestres es publ i -cava el passat dia 2 de desembre. Lanova ordre arreplegava eís aspectesacordats pel MEC, la Confederacióde STEs i altres sindicats el passalestiu. Elements que vàrem explicitara l 'ALL-I-OLI número 75, aquestoseren entre d'altres:

— Concurs a centre i especialitat,e l iminant les dues l'ases.

— Extensió de l'habilitació enllengua castellana dels especialistesen francès Í anglès.

— Readscripció del professoratsupr imi t i del que ocupava un lloc detrebal l per al qual no està, hab i l i ï a tdins el mateix centre.

— Readscripció de tot el profes-soral dins el seu centre de treball.

— Readscripció del professorat«mal adscrit» dins la zona a ia qualpertany el seu centre de destinació.

Molts d'aquestos aspectes ens tor-nen a donar la raó. Quan es va ne-gociar la modificació de la provisióde lloes de treball als centres públicsde primària el nostre sindicat els de-manava; ara, el MEC Í la Conselle-ria i alguns sindicats rectifiquen. So-bretol en el concurs a centre i espe-cial i ta t , que recordem no va ser pos-sible per l'objecció d'alguns sindi-cats.

Malgrat el fet que s'arrepleguenaquestos elements, l'hem recurrida.L'objecte del recurs és que l 'ordrepot impossibilitar l 'adquisició de

nous cert if icats d'habilitació al pro-fessoral que tinga titulacions, cur-sos... anteriors als terminis que mar-cava l'Ordre de 20 de desembre de1989 (10 de març de 1990).

I vulnera així els drets adquiritsper part del professorat. Tant cl RD895/89 com el 1.664/91, com l'ordrede 20 de desembre de 1989, possibi-liten i Uns i tot estableixen el meca-nisme legal per a aconseguir noveshabilitacions t a n t sobrevingudescom no sol·licitades.

Demanem que es dicte una reso-lució modificant l'actual Ordre de26 del 11 de 1991 per tal de possibi-litar l'expedició de nous cert i f icatsd'habilitacions per titulacions, situa-cions adquirides, sobrevingudes ono sol·licitades, tanl abans com des-prés de la finalització dels terminisprevistos en l'Ordre de 20 de desem-bre de 1989 (10 de març de 1990), ique aquesta modificació síga ambanterioritat a la Resolució provisio-nal del CGT, que convoca l'ordre re-currida, per a possibilitar la partici-pació en aquest concurs i per les es-pecialitats no sol·licitades amb ante-rioritat als terminis de l'Ordre de 20de desembre de 1989.

La Conselleria hauria de donaruna resposta positiva ràpida, evitantd'aquesta manera els recursos indi-viduals que es presentarien en cascontrari. Recursos que caldrà fer sies contínua aquesta postura.

Amnis t ia Internacional.

ACCIONS URGENTSESCRIU UNA CARTA,

SALVA UNA VIDA

Mauritània

Entre elracisme i laviolació delsdrets humans

E l l 3 de juny de 1990, Sileye Lam,de 30 anys, membre del grup ètnicnegre Hal-Pulaar, fou arrestat permembres de la Guàrdia Nacional aGanki, al sud de Mauritània. Elsveïns del poble, els quals intentarenevitar la detenció sense aconseguir-ho, acordaren que Thierno N'Gom,de 21 anys, acompanyés al detingut

Per als centres d'ensenyament

Projectes desolidaritat

El 9 de gener, CEDSALA va pre-sentar a diverses organitzacions elsprojectes que duu endavant aquestany.

Entre ells, i de moment, volemdestacar-ne dos, per estar més direc-tament vinculats al món de l'ense-nyament.

El primer respon a una crida del'ANC (Congrés Nacional Africà) ala comunitat educativa internacionalper tal de recaptar fons, obtenir sub-ministrament per a centres d'ense-nyament a Sud-àfrica, mitjançantl'agermanament d'escoles i institutsdel PV amb centres d'aquell país.

El segon és un Projecte d'educa-ció per a combatents del FMLN d'ElSalvador. El procés en marxa de paui desmilitarització en aquest país hafet plantejar-se un pla de tecnifica-ció i qualificació als Í les membres

del FMLN per a poder participar po-líticament dins el marc constitucio-nal del país i fer front amb menys di-f icul tats a tot el procés de pacifica-ció ,i .democratització de la societatsalvadorenca. Sol·liciten una ajudaeconòmica ai PV de 2 milions deptes. per al material didàctic de setescoles de formació bàsica al Depar-tament de Morazàn.

A l'STE-PV hi ha l'interès de rea-litzar una campanya específica d'a-quests Í altres projectes entre l'ense-nyament de tot el País. Si vols col·la-borar i/o tens alguna suggerènciaadreça't al Sindicat.

Més informació dels projectes:CEDSALA. C/ Erudit Orellana,

8. 46008 València. Tel. 325 28 48.(Grup Sud-àfrica: Marcel·lí, dime-

cres, 20 h.).(Grup El Salvador: Anà o Hugo,

dilluns, 20 li.).

Palestina als institutsEl Sindicat d'Estudiants i la Unió

Genera l d ' E s t u d i a n t s Pa les t ins(GUPS) han acordat realitzar entreel 27-1 Í el 8-3 una campanya estatalde solidaritat amb la joventut pales-tina. Si tens interès que es realitze al-

gun acte al teu centre amb la parti-cipació d'estudiants de Palestina,adreça't al Sindicat d'Estudiants.

C/ Carmen Crespo, 9-14. 46020València. Tel. 36002 19.

per a protegir-lo. Un poc més tards'escoltaren trets. Al matí següent,descobriren els veïns el cos de SileyeLam, però no hi havia rastre deThierno N'Gom. Aquests fets vanestar denunciats al prefecte regio-nal,, però no hi hagué cap resposta.

Al et demana que escrigués unacarta redactadas amb cortesia (potsseguir o copiar el model que t 'adjun-tem en francès), Í sol·licitar l'aclari-ment d'aquests fets, Í l'adreces a:

Son ExcellenceM. Le Colonel Maaouya Ould

Sid' Ahmed TayaPresident du Comitè Militaire de

Salut National (CMSN), Chef del'Etat

(Ministre de Défense)La PrésidenceBP 184Nouakchott ,MAURITAN1E.

Model de carta:«Excellence:Etant donné notre préoccupation

pou r les Droits de l'Homme je prievotre excéllence d'ouvrir sans délaiune enquéte sur l'cxccution extraju-ridique de Sileye Lam, du gròupeethnique noir Hal-Pulaar. 11 a étéarrèté par la Gardc Nationale Ic13-6-90 à Ganki et son corps a élé re-trouvé le lendemain par les habitantsdu village. Je vous prie aussi d'é-claircír la disparition de ThiernoN'Gom qui a voulu accompagner Si-leye Lam hors de son arreslalion.Depuis, on n'a plus rien su de lui. .fevous prie de rendrc les resultats decette enquéte públics et de traduiréles coupables devant la Justice.

Cordi al em en t»NOM

DOMICILIFIRMA

Per a més informació: Plaza Mar-garita Valdaura, I, I . ° , 3. Tel. 35163 41. 46003 Valencià.

Apartado 2336.46080 Valencià.

81 POLÍTICA EDUCATIVA N.° 77 - Gener/Febrer 92

Els Decrets de Mínims del'Ensenyament, a punt de publicar-se

UNS DECRETSMILLORATS

El dia 14 de gener el Plenari del Consell Escolar Valencià donava per fina-litzat ('informe que un mes abans se li havia demanat per part de la Conse-lleria sobre els projectes de Decrets de Mínims d'Educació Infantil, Educa-ció Primària i Educació Secundària Obligatòria per al País Valencià. És, pertant, imminent la seua publicació en el DOGV.

Aquests decrets vénen marcatspels Reials Decrets que fa uns mesosva publicar el Ministeri d'Educaciói Ciència pels quals s'estableixen elsensenyaments mínims d'EducacióInfantil, Primària i Secundària Obli-gatòria.

Donat que gran part dels contin-guts vénen marcats pels Decrets deMínims elaborats pel MEC i que sónprescriptius per a tot l'Estat, pocamaniobrabilitat li quedava a la nos-tra Conselleria. No obstant això,s'ha de reconèixer que eixa poca ma-niobrabilitat que li restava l'ha sa-buda aprofitar i en els temes que hapogut ha optat per alternatives dife-rents a les del MEC, alternatives, alnostre entendre, que els milloren:

— Una exposició de contingutsque actua com a eix vertebrador ique, per no ser prescriptiva, millorael grau de flexibilitat a l'hora d'a-plicar-los.

— Unes propostes amb formula-cions diferents al MEC en les àreesde Llengües.

— Els continguts deixen de sersols acadèmics Í dins d'ells trobemconceptes, procediments, actituds,valors i normes. A la proposta fetaper la Conselleria tots aquests con-ceptes apareixen agrupats en blocs,mentre que al MEC apareixen dife-renciats entre ells.

Respecte a l'Educació SecundàriaObligatòria, el Reial Decret de Mí-nims del Ministeri estableix la possi-bilitat que cada CA amb competèn-cies puga diferenciar en el cicle 14-16anys les Ciències de la Natura. AlPaís Valencià s'ha optat per diferen-ciar-les en dos blocs: Física-Químicai Biologia-Geologia. Tanmateix, enel quart any de l'ESO també s'esta-

bleix la diferenciació entre Geogra-fia-Geologïa-Història, per una ban-da, i Ètica, per una altra.

NovetatsCom a novetats més destacades

respecte al sistema educatiu actualque estableixen els Decrets de Mí-nims, tant del MEC com els del PV,cal destacar:

— Els criteris d'avaluació entesoscom a referències.

— La finalització del curs escolaren juny, i per tant, la desapariciódels exàmens de setembre

— La promoció d'un cicle a unaltre serà una decisió col·legiada.Així, un alumne o alumna podràpromocionar de cicle encara que nohi haja aprovada cap àrea.

Propostes delConsell EscolarValencià

Com a propostes globals als tresdecrets, el CEV recomana a l'Ad-ministració:

— Que la coeducació aparegacom a categoria amb espais i tempsespecífics en totes les àrees del currí-culum d'Educació Infantil, Educa-ció Primària i Educació Secundària.

— Que els decrets continguen lí-nies generals d'orientació metodo-lògica.

— Que el centre i el seu funcio-nament siguen considerats com aelements del currículum i per la qualcosa la seua organització Í regulacióde la participació es consideren rea-litats avaluables.

LEGISLACIÓ DE REFERÈNCIA— RD 1.330/1991, de 6 de se-

tembre, pel qual s'estableixen elsaspectes bàsics del currículum del 'Educació In fan t i l (BOE 215,7-IX-91).

— RD 1.333/1991, de 6 de se-tembre, pel qual s'estableix elcurrículum de l'Educació In fan t i l(BOE 216, 9-IX-91).

— RD 1.006/1991, de 14 dejuny , pel qual s'estableixen elsensenyaments mínims correspo-nents a l'Educació Primària (BOE152, 26-VI-91).

— RD 1.006/1991, de 14 dejuny, pel qual s'estableixen elsensenyaments mínims correspo-nents a l'Educació Primària (BOE152, suplement, 26-VI-91).

— RD 1.344/1991, de 6 de se-tembre, pel qual s'estableix elcurrículum de l'Educació Primària(BOE 220, I3-IX-91).

— RD 1.344/1991, de 6 de se-

tembre, pel qual s'estableix elcurrículum de l'Educació Primària(BOE 220, suplement, 13-IX-91).

— RD 1.007/1991, de 14 dejuny, pel qual s'estableixen elsensenyaments mínims correspo-nents a l 'Educació SecundàriaObligatòria (BOE 152, 26-VI-91).

— RD 1.007/1991, de 14 dejuny, pe! qual s'estableixen elsensenyaments mínims correspo-nents a l'Educació SecundàriaObligatòria (BOE 152, suplement,26-V1-91).

— RD 1.345/1991, de 6 de se-lembre, pel qual s'estableix elcurrículum de l'Educació Secundà-r i a O b l i g a t ò r i a (BOE 220,13-IX-91).

— RD 1.345/1991, de 6 de se-tembre, pel qual s'estableix elcurrículum de l'Educació Secundà-ria Obligatòria (BOE 220, suple-ment, 13-IX-91).

Nou sistema retributiu

Discriminatoriper a les dones?

En el seu desenvolupament ja ho• veurem, però cal que totes i tots es-tiguem alerta a les concrecions resul-tants del propi acord, ja que podrieninfluir a crear més diferències entrehòmens i dones en els centres i, ambel pas del temps, a la nòmina d'unsi de les altres.

Cal partir de la condició que pera cobrar cada sexenni s'haurà d'a-creditar un treball de formació Í per-feccionament expressat en crèdits.La formació podrà ser realitzadafora de l'horari que es fa al centre.Ací pot estar el primer factor de dis-criminació, ja que, malauradament,encara les dones estan més condicio-nades per la segona jornada que rea-liízen a casa Í per l'atenció als fills.Haurem de reivindicar que aquestesactivitats es facen en l'horari de tre-ball, no sols perquè és laboralmentjust, sinó perquè afavoreix la seuarealització sense discriminacions.

Llegint el text de l'acord, s'obser-va que un setanta per cent de les ac-tivitats que serviran per a justificarcrèdits es realitzaran fora del centrede treball i no han d'estar, necessà-riament, lligades al desenvolupa-ment del treball en el propi centre.Aquesta correlació entre activitatslligades al propi treball (30%) i ac-tivitats que es fan «per lliure» i des-prés de la jornada laboral (70%),augmenta considerablement el riscde discriminació que cal contrares-tar.

Altres maneres per a obtenir crè-dits, com la realització de tesis doc-torals, publicacions, etc., caldrà quees puguen canalitzar a través de be-ques i llicències per estudis deguda-ment remunerades, i que la seuaconcessió siga positivament discri-minatòria per a les dones per tal d'a-favorir l'ampliació d'estudis i evitaraixí la doble jornada.

Amb aquestes anotacions volemadvertir que el desplegament de l'a-cord podria empitjorar la situació deles dones ensenyanls.

Com a sindicat que hem defensatla necessitat del perfeccionament delprofessorat, la millora de les condi-cions de treball i que lluitem per aaconseguir superar les discrimina-cions sexisles, animem a tols i totesa denunciar totes les aplicacions del'acord retributiu que suposen dis-criminacions i a exigir un desenvolu-pament que unisca la millora de l'es-cola pública i la superació de totesles discriminacions.

Publicacions dels MRPs

BENVINGUDES!La Confederació Estatal de Movi-

ments de Renovació Pedagògica haencetat una sèrie de publicacionsamb el nom de «Documents MRP»,dels quals s'han editat fins ara dosexemplars, i com diuen els propiseditors, «Documents MRP preténser un quadern no periòdic delsMRPs, embarcats al moment de laseua aparició en un projecte de Con-federació Estatal».

Al primer butlletí es fa una anàli-si crítica de la LOGSE, amb dos do-cuments: el primer, elaborat al PaísValencià i Andalusia, i el segon, aEuskadi.

El segon butlletí consta de quatreparts:

— Conclusions de la XII Troba-da Estatal de MRPs, celebrades enabril del 1991 a Banos de Mon-temayor.

— Anàlisi dels MRPs de la pro-posta de batxillerats feta pel MEC.

— Estatuts de la ConfederacióEstatal de MRPs.

— Conveni signat entre el MEC ila Confederació Estatal de MRPs.

Conclusiones de las iornadas sobreformación del profesorado

La formación delprofesorado hoy

Del 17 al 19 de enero, cerca de100 responsables de los diversossindicatos confederades en STEsjunto a ensefiantes implicades enlos CEPs y MRPs de todas las zo-nas del Estado han participado enlas jornadas de debaté sobre «Laformación del profesorado hoy»,organizadas por la Confederaciónde STEs.

Entre las conclusiones mas des-tacadas de estàs jornadas destacan:

1. La constatación de la existèn-cia de una sèrie de medidas y plan-teamientos que se estan desarro-llando desde el MEC y otras admi-nistraciones educativas, que resul-tan incoherentes con el modelo deformación que se dice defender ycon el perfil del profesorado quehace falta para impulsar la refor-ma educativa.

En cste scntido, los STEs hanelaborado las alternativas y pro-puestas y reivindicacioncs concre-tas a plantear para impulsar unmodelo de formación que sirvapara alcanzar los objetivos quedcbe perseguir una reforma educa-tiva de calidad en un sentido pro-gresista.

2. La denuncia de la actitud dis-criminatòria e ilegal del Ministeriode Educación al impedir la partici-pación de dos organizaciones re-presentativas del profesorado, laConfederación de STEs y la CSI-CSIF, en las Comisioncs Provin-ciales donde se planifica la forma-ción permanente, en base a no ha-ber firmado el acuerdo entre elMEC y tres sindicatos de 20 de ju-nio. Los STEs realizaràn todas lasacciones legales y de denuncia paraexigir el reconocimiento de un de-recho sindical bàsico.

3. Proponer al conjunto de sin-dicatos, MRPs y resto de organi-z a c i o n e s e d u c a t i v a s (de pa -

dres/madres y estudiantes) que lu-chan por avanzar en el modelo deescuela pública la realizacïón deactividades conjuntas de debaté yreflexión sobre temas importantesque afectan al futuro del serviciopublico educativo (participación,formación del profesorado, objeti-vos de la reforma, etcètera).

4. Valorar la necesidad de ga-rantizar un modelo de CEPs autó-nornos, descentralizados, demo-cràticos y vinculados a las necesi-dades de los centres y de los colec-tivos pedagógicos para impulsarunos planes coherentes de forma-ción permanente del profesorado,donde participen todas las institu-ciones implicadas.

5. Reconocer el destacado papeldesarrollado por los MRPs comoplataformas unitarias para impul-sar la renovación de la escuela yelaborar alternativas educativasprogresístas. Por ello, los STEsreafirman su compromiso de apo-yo y potenciación de estos colecti-vos con el màximo respeto a su au-tonomia, al tiempo que seguiremosexigiendo a todas las administra-ciones educativas los medios nece-sarios para que los MRPs puedanllevar a cabo su importante labor,así como que se reconozca su pre-sencia en todos los àmbitos de par-ticipación y de planificación de laformación.

6. Reivindicar como Confede-ración de STEs a íodas las admi-nistraciones educativas las condi-ciones laborales necesarias paraque se pueda generalizar una for-mación permanente de calidad queno provoque discriminaciones, in-dividualismo y competitividad en-tre cl profesorado, como ya se estàdando al vincular la formación conel sistema retributivo.

Madrid, 20 de enero de 1992.

recklarse en valencianaAnte la convocatòria de cursos de

reciclaje de valenciano hecha recien-temente, los distintos claustres decentres de la comarca se han dirigi-do al director general de PolíticaLingüística medíante escritos, expo-niendo y dcmandando lo sïguíente:

— Desde el curso 85-86 no se harealizado ninguno de estos cursos en

. la zona.

— Que existiendo un altísimoporcentaje de profesorado de la co-marca que ha manifestado, median-te matrícula, su interès por realizarestos cursos, tantq desde el ICEcomo desde el Servei correspondien-le no se ha aceptado la realizaciónde cursos de valenciano en la comar-ca «por ser un grupo reducido yheterogéneo».

— Que la catalogación de plazas

en valenciano hace que la especíali-zación en esta matèria se haya con-vertido en una necesidad profesionaly personal a la que todos tienenderecho.

— Que existe malestar y desani-mo en la comunidad escolar por en-contrar dificultades para que elaiurnnado de la comarca reciba unaensenanza del valenciano de calidady en condiciones, mas cuando estacomarca ha demostrado una actitudpositiva por el mismo.

— Que el profesorado se sientediscriminado por motivos geogràfi-cos, al suponer un gran sacrificiorealizar largos y dificultosos despla-zamientos para poder optar a suformación.

Por estos motivos han solicitadoque se reconsidere la negativa de or-ganizar estos cursos en la comarca.

SUPLEMENT N.° 77- Gener/Febrer 92

I. TAULA DE RETRIBUCIONS 1992

Professorat d'EGB ..

M. de Taller

Professorat Secund. .

Catedràt

Sou base

118.215

118.215

139.285

139.285

ComplementDestinació

(CD)

59.759

73.593

73.593

88.149

ComplementEspecífic

(CE)

26.914

27.079

27.374

33.871*42.259**

TotalMensual

204.888

218.887

240.252

261.305269.693

Tota!Anual

2.695.086

2.863.074

3.161.594

3.414.2303.514.886

Trienni

4.278

4.278

5.347

5.347

(*) Sense ser Cap de Seminari.(**) Cap de Seminari.

II. TAULA GLOBAL DE LA RESTA DE COMPLEMENTSESPECÍFICS

INSTITUT DE BATXILLERAT

Cap de Seminari

INSTITUTS DE FORMACIÓPROFESSIONAL

Cap de DivisióCap de DepartamentAdministrador/a centre AAdministrador/a centre BAdministrador/a centre C

ESCOLA D'IDIOMES

Cap SeminariVice-secretari/a

CONSERVATORIS

Cap de SeminariCoordinador/a especialitatVice-secretari/aAdministrador/a

ESCOLES D'ARTS I OFICIS

Cap de SeminariCoordinador/a especialitatSubsecretari/a

CEI XEST

Director/a Centre ResidencialSubdirector/a Centre ResidencialSecretari/a Centre ResidencialCoordinador /a Centre Residen

PROGRAMA DE REFORMA DELSENSENYAMENTS

iCoordinador/a TècnicAssessor/a Tècnic

CEPs i SPEs

Director/a de CEP o SPEAssessor/a CEP o especialista SPE(EGB o EE.MM)Assessor/a Tècnic de Valencià

CENTRES EGB I EE

Responsable centres de menys de 3unitats

INSPECCIÓ EDUCATIVA

Complement Específic BaseInspector/a Cap de la Unitat d'Inspec-ció Educativa (SS TT)Inspector/a coordinació de circums-cripció o programa

Mes

8.388

8.3888.388

35.31234.62124.956

8.3884.937

8.3888.3884.9374.937

8.3888.3884.937

37.11418.05318.0538.388

55.11042.018

55.110

42.01842.018

8.388

108.308

40.875

12.876

Any

100.656

100.656100.656423.744415.452299.472

100.65659.244

100.656100.65659.24459.244

100.656100.65659 244

445.368216 636216.636100 656

661 320504.216

661 320

504 216504 216

100 656

1.299.696

490 500

154 512

III. TAULA DE COMPLEMENTS ESPECÍFICS D'ORGAÍUNIPERSONALS

1. CENTRES DE BUP 1 FP, segons el nombre d'alumnes:

A (1.800)

DIRECTOR/A:

Mensual 80.274

Anual 963.288

VICE-DIRECTOR/A:

Mensual 35.312Anual 423.744

CAP D'ESTUDIS

Mensual 35.312Anual 423.744

SECRETARI/A:

Mensual 35.312Anual 423.744

VICE-SECRETARI/A:

Mensual 4.937Anual 59.244

B (1.001 a 1.800)

69.142

829.704

34.621415.452

34.621415.452

34.621415.452

C (601 a 1.000)

62.590

751.080

24.956299.472

24.956299.472

24.956299.472

D (

56

679

21

258

21258

21258

El Complement Específic dels Vice-director/es en els centres \sions) i el dels Director/es dels Centres H (Col·legi Homolo^de 21.504 mensuals i de 258.048 anuals.

2. CENTRES D'EGB I EE, segons el nombre d'unitats:

A (55 o més)

DIRECTOR/A:

Mensual 65.785Anual 789.420

CAP D'ESTUDIS:

Mensual 22 885Anual 274.620

B (24 a 55)

59 551714 612

21 504258 048

C (10 a 23)

43.091517.092

20 814249 768

D (8 a 15

31 860382 320

15 291183 492

I

1

2^

N. ° 77 - Gener/Febrer 92 SUPLEMENT

fAff VALENCIÀau

• Les retribucions del professorat per a V any 1992 tindran un incrementdel 5%, tal com estava previst als Pressupostos Generals de r Estat i laGeneralitat, més un 0*7% per la desviació de /'//'C del 91; és a dir, untotal del 5 '7%.• D'altra banda, el professorat incrementarà el complement específicen octubre del 92 en 9.000 pessetes, amb caràcter generalitzat, i 5.000pessetes més, en total 14.000 pessetes, per als que tinguen en eixa dataun sexenni.• També hi haurà una paga equivalent al 0'6667 de les retribucions del91, a cobrar al mes de febrer, no consolidable, per a compensar la pèr-dua del 91.• Els ensenyants, de nou, hem quedat exclosos d'altres fons addicio-nals prevists.

IV, QUOTES A MUFACE I DRETS PASSIUS. HAVERSREGULADORS

GRUP AGRUP B

Mufacc <I '19)

3.1222.457

Passius (3'86)

10.1277.970

Total

13.24910.427

ELS HAVERS REGULADORS que s'han publicat al BOE amb un in-crement respecte ai 91 del 5% (encara que les quotes han estat calcula-des en un 5*7%) són els següents:• GRUP A, 3.648.599 pessetes, i GRUP B, 2.871.540 pessetes.

V. PENSIONS I JUBILACIONS

El tope màxim a cobrar en JUBILACIONS 1 PENSIONS és de 232.084pessetes totals mensuals, sense perjudici de les pagues extraordinàriesque pogueren correspondre i que estaran afectades pel l ímit abansesmentat.

ANYS DK SERVEI

15161718192021

22232425

°'o DE L'HAVERREGULADOR

26'9230'5734'2337'8841*5445*1948'8452'5056' 1559'8163'46

ANYS DE SERVEI

26272829

303132

333435 o més

% DE L'HAVERREGULADOR

67' 1170'7774'4278'0881'7385'3889'0492'6996'35

lOO'OO

VI. TAULA DE PERCENTATGES DE RETENCIÓ

IMPORTE RENDIMIENTO ANUAL

PESETAS

Hasta 1.000.000Mas de 1.000.000Mas de 1.100.000Mas de 1.200.000Mas de 1.300.000Mas de 1.400.000Mas de 1.600.000Mas de 1.800.000Mas de 2.000.000Mas de 2.200.000Mas de 2.500.000Mas de 2.800.000Mas de 3.200.000Mas de 3.600.000Mas de 4.000.000Mas de 4.600.000Mas de 5.200.000Mas de 6.000.000Mas dt v.000.000Mas de 8.000.000Mas de 9.000.000Mas de 10.000.000Mas de 12.000.000Mas de 14.000.000Mas de 16.000.000Mas de 18.000.000Mas de 20.000.000

NÚMERO DE HIJOS E HIJAS

0

023678101213!41617181920212324262830323538404243

1

0014679

1112131416171819212324202830323538394243

2

00134571011121415161819212324262830323538394243

3

0001336910111314161719202223252729323538394243

4

000013589101213151618202223242729313538394143

5

0000124689

1112141618192123242628313437384143

6

00001135781012131517182022242628303436374143

7

00000114679

1 1131416171921242527303436374142

8

0000001357910121415171821232426303335364042

9

0000000146810111314161720232225303335364042

10

000000003579101212151619222224303335364042

110

mas

00000000135791111141518212123293234354042

• El número de hijos y otros desccndientes a tener en cuenta para laaplicación de la tabla serà el de aqucllos por los que se tenga dcrccho,con fecha del dia primero del ano natural o de inieio de la relación cuan-do haya comenzado con posterioridad.

• Las rctribuciones a tener en cuenta son las percepciones íntegrasque se vayan a percibir en cl ano natural. Estàs rctribuciones incluyenlas de caràcter f i jo y también las variables previsibles.

Para la dctcrminación de estàs retribuciones no se tendràn en cuentalas retribuciones en espècie.

• El porccntaje de rctcnción, determinado según los puntos anterio-res, se aplicarà a la totalidad de las retribuciones que se abonen.

Si al conduir el período inicialmente previsto en un contrato inferioral ano el trabajador continuasc prcslando sus servicios o volviese a ha-ccrlo dentro del ano natural, se calcularà un nuevo porcentaje, tenien-do en cuenta tanto las rctribuciones ya satisfechas como las que se va-yan a percibir dentro del mismo ano natural.

Cuando se produzcan variacioncs en la cuantía de las retribucionesdurante el ano, se calcularà un nuevo porcentaje, teniendo en cuentalas alteraciones producidas, y se aplicarà a partir de la fecha en que seproduzcan.

• El porcentaje de retcnción no podrà ser inferior al 15% cuando losrendimientos se deriven de relaciones laborales espcciales, ni del 2% enel caso de contratos de duración inferior a un ano.

• En el caso de pensiones y haberes pasivos seran de aplicación losporcentajes de retención correspondientes a contribuyentes con un hijo.

Para determinar este porcentaje de retención se elevarà al ano las can-lidades que como pensionista o perceptor de haberes pasivos adquierandurante el ejercicio. No obstante, el contribuyente podrà optar por laaplicación de la tabla general, atendiendo a sus circunstancias persona-les, sin que se proceda a la elevación al ano.