Date post: | 14-Apr-2016 |
Category: |
Documents |
Upload: | jsmbaixgaia |
View: | 533 times |
Download: | 3 times |
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre: La guerrilla urbana 1
Numen Mestre: la
guerrilla urbana
Jordi Suñé Morales / www.elriu.cat
L’any 2006 l’Associació per la
Memòria Històrica i Democràtica del
Baix Llobregat va publicar Peatones de
la Historia del Baix Llobregat.
Testimonios y biografías amb l’objectiu
de rescatar de l’oblit a desenes de lluitadores i de
lluitadors antifranquistes. Un dels protagonistes va
ser Numen Mestre, que va viure un temps a
Cornellà, junt amb la seva família. Jo feia uns mesos
que havia publicat una biografia del seu pare, el
cooperativista Miquel Mestre Avinyó1
i havia
dedicat tot un capítol al seu fill. La història, amb
final tràgic, dibuixava perfectament el tracte violent
i venjatiu d’un règim dictatorial contra totes les
persones que havien defensat valors democràtics i
cooperatius. L’Associació em va escriure per si volia
col·laborar en aquell volum. No cal dir que ho vaig
fer encantat.2
Ara han passat deu anys d’aquella col·laboració
i he volgut refer el meu treball tot afegint dades que
he pogut trobar i retocant una part del redactat.
1 Jordi SUÑÉ (2005): Miquel Mestre Avinyó i el cooperativisme a Torredembarra. Torredembarra: Patronat Municipal de
Cultura. 2 Veieu Jordi SUÑÉ (2006): “Numen Mestre: la resistència i la caiguda dels 80”. Peatones de la historia. Testimonios y biografías. Barcelona: Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, pàg. 215-222.
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre: La guerrilla urbana 2
Espero que sigui del vostre interès i que no perdem
mai el record dels vianants de la història que ens han
precedit.
Els primers passos
Numen Mestre i Ferrando era
fill de Virtuts Ferrando i del
líder cooperativista Miquel
Mestre Avinyó. El seu nom el
va decidir el pare. Havia llegit
al diccionari que numen
significava inspiració de la
intel·ligència. Numen va
néixer el 1923 a Pratdip, al
Baix Camp. De ben jove es
va interessar per la política,
entrant a militar a les joventuts del PSUC, les JSUC
de Torredembarra, el novembre de 1935. El 1936, va
anar a viure a Cornellà amb la seva família. Va
secretari de les JSUC de Cornellà i durant dos mesos
va ser el representant d’aquest col·lectiu al Comitè
Local del Front Popular de Cornellà. I el 17 de
desembre de 1937, va ingressar al PSUC. Va lluitar
a la Batalla de l’Ebre, on va marxar voluntari
després d’acabar el 6è curs de Batxillerat. Va formar
part d’un batalló d’Internacionals que havia conegut
a Cornellà. Aquests havien apadrinat un hospital de
nens refugiats a Cornellà. Era l’estiu del 1938 i la
guerra estava a punt d’arribar a la seva fi, almenys
de manera oficial. Tenia 15 anys. Va ser Comissari
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre: La guerrilla urbana 3
Delegat de la Guerra de la 84 Brigada Mixta de la 60
Divisió 3
i ajudant del Comissari del Batalló de
Metralladores, número 35 (35ª Divisió).4
L’exili
Va travessar la frontera amb la unitat de l’exèrcit on
servia. Va passar llavors als camps de refugiats
francesos. Va estar set mesos presoner als Camps
d’Argelés i d’Agde. La mare de Numen va moure
fils per treure’l d’Agde. A principis de 1940,
Numen s’havia traslladat a Tolosa de Llenguadoc
per treballar en una indústria de la casa Breguet.
Però aquesta relativa tranquil·litat va durar poc. El
21 de juny del 1940, Petain va signar l’armistici amb
l’Alemanya de Hitler. Llavors es va ordenar tancar
moltes fàbriques i alguna mina. La de Breguet va ser
una de les afectades. Els seus treballadors, amb les
seves famílies, van ser traslladades al Camp
d’Argelés en trens de càrrega, en viatges que
duraven fins a 8 hores. Van arribar-hi el 24 de juny
de 1940. En el camp d’Argelés va conèixer a Francis
Wolf Fere Boczor, que era el secretari
d’organització del Comitè d’Internacionals
d’Argelers. Wolf va ser el padrí polític de Numen.5
Com la majoria de presos, admirava l’organització,
la disciplina i els ideals que guiaven a aquella colla
d’homes que havien vingut d’arreu del món per
ajudar a la República.6 D’aquest Camp van poder
3 Fitxa de Numen Mestre. Crp 1429, Exp. 23, Fol. 2, AHNS. 4 “Dirección General de Seguridad: Numen Mestre Ferrando”, Caixa 8801, Secció de Gobernación, AGA. 5 Ferran SÁNCHEZ (1999): Maquis a Catalunya. Lleida: Pagès Editors, pàg. 67. 6 Entrevista a Cassandra Mestre Ferrando, Barcelona, 08-VIII-2004.
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre: La guerrilla urbana 4
sortir gràcies a les gestions de la mare. Numen va
trobar feina en una masia, a St Julien Gaulèna, on
s’hi va estar tres anys.
El seu pas a la resistència
Va participar en la resistència francesa contra
l’ocupació nazi. Va arribar a ser tinent de les Forces
Franceses de l’Interior.7 De la mateixa manera es va
incorporar a la lluita antifranquista. Tota
organització guerrillera d’aquesta època tenia
l’esperança d’una prompta intervenció internacional.
El 1944 va participar, junt amb 4000 maquis més, en
l’intent d’invasió de la Vall d’Aran. Més tard, el
1945, a finals d’estiu, Numen va tornar a entrar a
Catalunya. Amb un grup d’exiliats van arribar fins a
la zona de Lleida. Allí el grup es va desfer. Ell i un
amic seu, Pascual Tobia Vaqué, van anar fins a
Falset. Allí Numen tenia família i els van ajudar
durant el temps que s’hi van estar. Després van anar
per separat a Barcelona. Allí es va retrobar amb els
seus pares. Al cap de poc temps va començar a
treballar a l’espardenyeria familiar. Aquell hivern va
dur una vida relativament tranquil·la, sense tenir cap
vinculació amb activitats polítiques. Però un dia va
creuar-se amb l’Ángel Carrero Sánchez, antic
company de militància. Després d’explicar-li la
situació organitzativa de la resistència, li va demanar
que es reincorporés. Al cap de vuit dies van tornar-
se a trobar per començar a treballar.8
7 http://losdelasierra.info/spip.php?article5118, consultada el 8-II-2016. 8 Declaració de Numen Mestre, Causa 35.836, Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercero.
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre: La guerrilla urbana 5
El seu pare li va intentar fer veure que la
situació era molt diferent a la que ell creia: La
població passava fam i estava atemorida. Però
Numen va voler seguir endavant i va participar a la
guerrilla urbana. Aquesta forma de lluita no era
habitual a l’època, ja que el maquis era un fenomen
més aviat de muntanya. La decisió del PSUC
d’iniciar la guerrilla urbana es va anticipar a les
ordres del Partit Comunista d’Espanya (PCE). Així,
es va iniciar aquesta tàctica el juny del 1944. Sis
membres del grup iniciador van ser afusellats per la
justícia franquista. Llavors va entrar en escena la
Brigada Girabau de Numen i la II Brigada. Havien
agafat el nom de Jaume Girabau perquè havia estat
un militant del PSUC que va ser afusellat el 1941
després de retornar de l’exili americà, amb un grup
de militants comunistes, per organitzar la resistència
antifranquista.
Numen, August a la clandestinitat, era el cap de
la Girabau i Jaume Valls Sardà de la II. La Brigada
de Numen estava composada per quatre companyies:
Serrat, Mesón, Espuig i Fermín Galán. Cada
companyia estava formada per 3 persones. Eren un
total de 28 homes, tots ells militants del PSUC o de
les JSUC. En canvi, els membres de la II eren del
militants PSUC i de la CNT. Les dues brigades
estaven dirigides per Ángel Carrero. El conjunt que
formaven amb uns 12 grups, que es movien per
Tarragona i per Girona, formaven l’Agrupació
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre: La guerrilla urbana 6
Guerrillera de Catalunya.9 Totes les seves accions
eren publicitades a través de la premsa clandestina i
amb octavetes que es llençaven a les sortides dels
cinemes o en altres llocs de pas. Algunes d’aquestes
encara es conserven. Una d’elles explica l’atac a La
Vanguardia: “Comunicat guerriller. 29 novembre
1946. Un destacament de joves de la Brigada Jaume
Girabau, atacà la redacció del periòdic nazi La
Vanguardia sembrant el pànic entre els falangistes
empleats a la mateixa. Joventut catalana! Seguim
l’heroic exemple de la Brigada Jaume Girabau.
Farem possible el retorn de la República i la llibertat
dels nostres germans empresonats. Mori Franco.
Visca Catalunya. Visca la República. Comitè Local
de Barcelona. J.S.U. de C.”.10
Les detencions
Però el règim jugava fort i els brigadistes no van
prendre prou mesures de precaució. Hi havia massa
coneixences entre ells. Va ser a partir de la caiguda
d’Ángel Carrero, el gener de 1947, que es va
desmuntar tota l’estructura.11
Aquestes detencions es
coneixen amb el nom de la caiguda dels 80, perquè
van agafar a un total de 78 militants. 12
Ángel
Carrero va cometre la imprudència de dur
personalment un cotxe robat a un taller perquè el
pintessin. El propietari del taller va sospitar i va
9 Luís MARTÍN (2002): Rojos contra Franco. Historia del PSUC, 1936-1947. Barcelona: Editorial Edhasa, pàg. 352. 10 “Comunicat guerriller”, octaveta de les JSUC, 29-XI-1946, Fons del PSUC, 0301.40.3.2, ANC. 11 Miguel NÚÑEZ (2002). La revolución y el deseo. Memorias. Barcelona: Ediciones Península, pàg. 213. 12 Francisco MORENO (2002): “Huidos, guerrilleros, resistentes. La oposición armada a la dictadura”, pàg 243, dins: DDAA, Morir, matar, sobrevivir, La violencia en la dictadura de Franco. Barcelona: Editorial Crítica.
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre: La guerrilla urbana 7
trucar a la policia.13
Primer va caure la II Brigada, el
febrer del 1947, i després la Girabau, a l’abril.
També van agafar a altres militants que no estaven
vinculats a la lluita armada per culpa de no haver
separat rigorosament l’aparell militar del polític.
Aquesta massiva detenció posava fi a una
reconstrucció d’aquest partit que havia patit
durament la repressió de la postguerra.
Posteriorment a les detencions, el PSUC va
abandonar la tàctica de guerrilla urbana i aviat va
canviar l’estratègia de l’acció directa per intentar
infiltrar-se als sindicats verticals i ampliar la
militància.14
A Numen el van detenir el 18 d’abril de 1947.
L’encarregat de detenir-lo va ser el comissari Pedro
Polo, amb 4 policies més. Va estar 18 dies a la
Jefatura Superior de la Policia, a la Via Laietana de
Barcelona. Allí va ser reiteradament torturat. Al
despatx del Comissari Polo es torturava de tal
manera que a detinguts com Pere Valverde li van
trencar els dents i el van deixar cec. No els van
donar ni mantes ni menjar.
La premsa i les ràdios de molts països van
denunciar les agressions que van patir els detinguts.
La lluita a la presó
Va ingressar a la Model a principis del mes de maig.
Durant aquest temps, a la presó, van continuar els
13 Luís MARTÍN, Op. cit., pàg. 361. 14 Gregorio LÓPEZ RAIMUNDO (1993): Primera clandestinidad. Memorias. Primera part Barcelona: Editorial Antártida/Empúries, pàg. 193.
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre: La guerrilla urbana 8
maltractes i els registres per sorpresa. Així va estar
sense ser jutjat durant 17 mesos. I durant aquest
temps la policia es va dedicar a cercar informació
sobre els detinguts. El portaveu del PSUC, Treball,
va anar publicant les humiliacions que rebien els
presos tancats a la Model. Sebastià Piera, un dels
interns, escrivia llargs informes sobre paper de
fumar perquè servissin de material de treball per
preparar la campanya internacional iniciada contra
les penes de mort. Els 80 van fer arribar una carta a
principis del 1948 a la direcció del partit. En aquest
escrit els presos explicaven detalladament les
tortures a les que van ser sotmesos a la Jefatura, les
humiliacions rebudes a la presó i el que sabien de
manera extra oficial sobre el Consell de Guerra que
s’estava preparant. La carta va ser contestada des de
l’exterior per López Raimundo, que llavors dirigia la
delegació del Comitè Central del PSUC. En aquesta
lletra, López Raimundo els explicava la continuació
de la campanya per salvar-los, dins i fora de l’Estat.
També els recomanava que diguessin als seus
familiars que informessin dels seus casos al Consulat
d’Estats Units i al bisbat.
Solidaritat
La campanya del PSUC es va basar en difondre la
informació per la premsa internacional i la pròpia
(Treball, Lluita, Juliol i Mundo Obrero). També fent
que arribessin moltes peticions d’intervenció als
Estats Units i al Vaticà. A París, Joan Comorera va
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre: La guerrilla urbana 9
escriure diversos articles. Radio España
Independiente també es va afegir a la campanya
dedicant la major part del seu temps a difondre
aquest cas. Davant la resposta internacional, l’Estat
va accelerar els tràmits per fer el Consell de Guerra
més aviat. Llavors, la direcció del PSUC va publicar
el 20 de març una crida a la mobilització. En aquesta
crida s’afegien adreces de consulats, Capitania
General i altres llocs oficials on pressionar per
demanar que el cas passés a la Jurisdicció Ordinària.
El 19 d’abril van escriure al Cònsul d’Estats Units a
Barcelona. Aquesta carta va ser reproduïda a
nombroses publicacions de l’època.
Des d’Euskadi van fer arribar diners per ajudar
als presos. D’aquest país, diversos empresaris i
professionals van enviar cartes a consulats
extrangers i a autoritats del règim demanant també
que el cas passés a la jurisdicció civil. Diverses
personalitats catalanes exiliades a França i a Mèxic
van signar un document demanant el mateix. El
document es va fer públic a través de Radio España
Independiente. En resposta a aquest últim document
el ministre d’Asuntos Exteriores, Martín Artajo, va
enviar un telegrama a les representacions
diplomàtiques espanyoles a l’extranger per
desmentir part de les afirmacions dels exiliats
catalans. Les accions per salvar als 80 no es van
aturar: es va fer una manifestació a Mèxic D.F.
impulsada per la comunitat republicana exiliada, el
19 de juliol del 1948 militants del PSUC van
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre: La guerrilla urbana 10
col·locar banderes republicanes i van fer pintades pel
centre de Barcelona i als barris de Sants, Horta i
Poble Nou demanant el seu alliberament. També es
van fer actes a França i a Anglaterra.
El 24 de setembre els 80 van escriure agraint
totes les mostres de solidaritat realitzades. Aquest
escrit va ser publicat al Treball extraordinari de
després del judici. El 26 de setembre s’editava un
butlletí del PSUC (El Treball) especial pels 80, amb
un escrit de Joan Comorera titulat “Cal salvar la vida
dels 80 patriotes catalans”.15
El 20 de novembre de
1947 van executar a dos companys. I ells van
respondre de manera simbòlica i silenciosa contra
les penes de mort. El càstig no es va fer esperar: 36
presos de la quarta galeria, entre els quals hi havia
Numen, van ser aïllats al Correccional. Durant 34
dies van menjar les escorrialles del ranxo, no van
poder rebre cap visita, ni cap paquet de fora la presó,
ni rebre correspondència. No van tenir cap objecte
personal, ni res per poder escriure, ni cap moment
per poder sortir al pati, patint fred i gana. La nit de
Nadal els van fer sortir. No hi va haver manera,
però, que acabessin cridant a favor de Franco tal
com volia l’oficial de torn.16
El judici
El judici militar va tenir lloc el 13 i el 14 d’octubre
de 1948 i va tenir caràcter de sumarísimo de
urgencia. És a dir, que, tot i la quantitat dels acusats, 15 Gregorio LÓPEZ RAIMUNDO, Op. cit., pàg 194. 16 Cassandra MESTRE (1986): Arreu la sorra. Barcelona: El Llamp, pàg. 35.
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre: La guerrilla urbana 11
el judici s’havia de realitzar en 48 hores. Es va fer a
la Comandancia Militar de Barcelona. Aquells dies
la Comandancia estava protegida per patrulles
militars i la policia político-militar es dedicava a
demanar la documentació a tots els que volien entrar
al judici, deixant passar només als familiars de
primer grau. La tensió va continuar dins quan els
acusats es van negar a entrar emmanillats a la sala.
La premsa oficial va silenciar la notícia del judici.
Però El Treball va publicar una crònica del judici a
partir d’informacions facilitades pels familiars: “Los
80 no han tenido ninguna posibilidad de defensa. Se
les ha impedido hablar como no fuese para
responder a las preguntas capciosas que se les
formulaban. Incluso así, los 80 han replicado
valientemente y demostrado la falsedad y
monstruosidad de la acusación”.17
La defensa de Numen va anar a càrrec d’un
militar, el tinent Ambrosio Andrés Castañón del
Regimiento de Artillería número 62, que va admetre
a la família que no entenia gaire de lleis i que no
podria fer un bon treball.18
Els acusats no es van
poder explicar. “Les sessions que es celebren a la
sala de Justícia són extremament denses i arbitràries.
A la primera sessió el fiscal ha demanat la pena de
mort a vuit dels acusats. En cap de les dues sessions
següents els processats no podran argumentar
l’al·legació a la qual teòricament tenen dret. El 17 Gregorio LÓPEZ RAIMUNDO, Op. cit., pàg. 196. 18 “Numen Mestre. Testimoni de la seva germana Cassandra”, L´Avenç, n. 291, maig 2004, pàg. 32-35. Podeu veure part de l’entrevista en vídeo: http://www.francescabad.com/campdelabota/TESTIMONIS/?poblacio=18, consultat el 8-II-2016.
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre: La guerrilla urbana 12
president tallarà la paraula en cada cas a l’acusat,
abans que aquest hagi pronunciat dues frases”.19
Puig Pidemunt va voler explicar que les accions dels
resistents tenien l’objectiu de lluitar contra la
dictadura però va ser aturat violentament.
Immediatament va ser expulsat. La tensió era
evident i els crits van ser constants. Numen va
rebutjar totes les acusacions que li va imputar el
fiscal Federico Valenciano de Tejerina.
La sentència
La Sentència detalla que la causa instruïda, la
35.836, era motivada “por los supuestos delitos de
atentados terroristas y propaganda subversiva”.
Segons la sentència, a partir del juliol de 1946 van
colocar “bombas y artefactos explosivos en centros
oficiales, oficinas de premsa, establecimientos
mercantiles, particulares, línias férreas etc.”20
Pressumptament, havien atemptat contra locals de la
Falange, del Frente de Juventudes i fins i tot contra
el Govern Militar de Barcelona.21
L’endemà del
judici van ser col·locats en cel·les individuals,
conegudes amb el sobrenom de neveres. Numen va
estar 124 dies sol en una cela de càstig.
El Tribunal va dictar 8 condemnes a mort, 4 de
les quals van ser commutades a 30 anys de presó. A
finals d’octubre la sentència es va confirmar. Van
arribar peticions d’indult des de França i des
19 Cassandra MESTRE, Op. cit., pàg. 38. 20 Ricard VINYES (1998): El soldat de pandora: una biografia del segle XX. Barcelona: Proa, pàg. 146-152. 21 Luís MARTÍN, Op. cit., pàg. 353.
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre: La guerrilla urbana 13
d’Anglaterra. També, la Federació de Cooperatives
de Consum d’Europa va fer arribar un escrit de
protesta. Rodolfo Llopis, en representació del PSOE,
des de França, va fer el mateix. Mr Bruyère, el
propietari de la Masia on va treballar Numen durant
dos anys, quan estava a l’exili, i que l’havia salvat
de la mort segura, va enviar al Govern Militar un
document signat per l’alcalde de Sant Julien
Gaulèna, del Departament de Zarn, d’on era ell, al
seu favor.22
El seu pare es va posar en contacte amb
l’oficial franquista que uns anys abans l’havia ajudat
a salvar-se. Però aquesta vegada no va voler
col·laborar. També amb un conegut seu, antic
cooperador i d’ideologia conservadora, van anar a
demanar l’ajuda del Bisbat.
Manifestació a Mèxic a favor de l’indult dels 80.
Fons PSUC. ANC.
22 Cartes de Mr Bryère i de l´alcalde de Sant Julien Gaulèna, Causa 35.836, 19-IV-1948, Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercero.
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre: La guerrilla urbana 14
Les emissions en
castellà de Ràdio
París, Ràdio Moscou,
la BBC de Londres i
la Pirinaica van
denunciar el judici i
les sentències a mort.
Comorera va enviar
un telegrama al
secretari general de
l’ONU, Trygve Lie.
La notícia de la
petició perquè l’ONU
intervingués en
aquest cas va aparèixer als mitjans de comunicació
europeus i d’Estats Units. Lie també va rebre la
visita de la presidenta de la Federació Democràtica
Internacional de Dones, Eugénie Cotton, i del
secretari general de l’Associació Internacional de
Juristes Democràtics, Mr. Joe Nordman, per
demanar la seva intervenció. També es va difondre
un informe de James S. Clark M. C., advocat de la
Haldane Society que havia assistit al judici dels 80.
El 12 de febrer de 1949 hi va haver un
important accident ferroviari a l’alçada de Mora la
Nova que va causar 40 morts.23
Però el règim va
atribuir el desastre a un sabotatge de la resistència i
va voler venjar-se afusellant a quatre dels resistents
empresonats. Numen va ser un d’aquests. Els altres 23 http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20140212/54401064375/ferrocarril-accidentes-sabotajes-atentados-maquis-guerrilla-mora-la-nova-els-guiamets.html, consultat el 8-II-2016.
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre: La guerrilla urbana 15
afusellats foren Joaquim Puig i
Pidemunt, líder cooperativista,
editor de Treball i responsable de
la delegació del Comitè Central
del PSUC, Ángel Carrero
Sancho, cap militar de la
guerrilla a Barcelona, i Pere
Valverde Fuentes, responsable
polític de l’Agrupació. La nit del
16 cap el 17 de febrer, el dia
abans que complís els 26 anys,
Numen va ser conduit al Camp
de la Bóta i a la matinada va ser
afusellat.24
Al sortir de la cel·la
va fer un crit de suport a tots els
companys presos: “Visca la
JSU!”.25
El 23 de febrer, la
primera pàgina del Treball
anunciava els 4 afusellaments.26
Memòria
El 1986 la
Cassandra
Mestre va
publicar Arreu
la sorra el
llibre que
explicava la 24 Carta de Cassandra Mestre a l´autor, 30-IX-2003. 25 Cassandra MESTRE, Op. Cit., pàg. 60. 26 AADD, “Història de la clandestinitat. El Partit Socialista Unificat de Catalunya”, El Col.leccionable-El Correo Catalán, n. 13, 21-IV-1985, pàg. 1.
Numen deixà escrita una darrera
carta per a la família:
Barcelona, 17 de febrero de
1949.
Acaba de serme notificada la
confirmación de la sentencia y
tranquilo y sereno paso a
despedirme de vosotros. Sólo quiero rogaros que acojáis
este desenlace con paciencia y
resignación y que soportéis con
entereza el dolor que
inevitablemente ha de causaros.
Os queda con el recuerdo de lo
mucho que os quiere la
satisfacción de saber que nunca
ante nadie habréis de
avergonzaros de nada de mi
conducta y que es el cariño a los
seres humanos, a la patria y a nuestro pueblo lo que me coloca
en el trance de sacrificar gustoso
mi vida.
Mi último consejo es de que no
os desesperéis y que sobre todo
mamá viva siempre animada y
que gocéis de lo que os quede de
vida sin que lo [que] me ha
ocurrido a mi sirva de motivo de
amargura.
No os pongo nada más porque ya supondréis todo cuanto mi
corazón os dice, así que
Hasta siempre
Numen Mestre.
Casandra: Consola a nuestros
padres y sé para ellos consuelo y
sostén. Cubre junto con tus
deberes de hija los que yo ya no podré cumplir. Besos a toda la
familia.
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre: La guerrilla urbana 16
dissort del seu germà Numen. Anys després vaig
descobrir aquest treball, vaig contactar amb la
Cassandra i vaig conèixer la història del Numen i el
seu pare.
El 1989 va aparèixer una nota necrològica a la
premsa recordant el 40è aniversari de la mort dels 4
maquis.
El Ple Municipal de Cornellà va aprovar el 1998
i el 2001 una moció a favor de donar el nom d’un
carrer de la ciutat a Numen Mestre.27
L’any 2001 el senador del Grup de l’Entesa
Catalana de Progrés Carles Bonet, després
d’adonar-se que els familiars dels franquistes
Malitón Manzanas i Carrero Blanco havien demanat
una indemnització, dient que havien estat víctimes
del terrorisme, va preguntar si el govern tenia previst
indemnitzar també als familiars de Companys,
Carrasco i Formiguera, Joan Peiró, Numen Mestre i
la resta d’executats per la dictadura franquista. La
resposta del Secretario de Estado de Relaciones con
las Cortes va ser negativa argumentant que la Llei
32/1999, de 8 d’octubre, de Solidaritat amb les
Víctimes del Terrorisme estableix com
indemnitzables els danys produïts a partir de l’1 de
gener de 1968.28
Sigui com sigui, el rescat de la
memòria històrica del segle XX no era una prioritat
del govern d’aleshores.
27 Eliseo SANABRIA i Carmen ROMERO, “Memòria històrica i Numen Mestre”, Memòria antifranquista del Baix Llobregat, núm. 0, novembre de 2005, pàg. 13 i 14. 28 “Sobre las previsiones del Gobierno en orden a indemnizar a los familiares de todas las personas que fueron ejecutadas durante la dictadura franquista”, Presidencia del Estado, abril 2001, extret del web www.pce.es/foroporlamemoria/documentos/senado_abril2001.htm
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre: La guerrilla urbana 17
El febrer de 2001, l’escriptor Ignasi Riera
reivindicava la memòria del Numen en un article
publicat al diari Avui.
El 30 de maig de 2002, el Parlament català va
aprovar una moció d’ERC instant al Govern de la
Generalitat perquè presentés els recursos necessaris
per revisar les sentències de mort dictades durant la
repressió franquista amb l’objectiu de rehabilitar la
memòria històrica. Entre els casos destacats per la
moció hi ha el de Numen Mestre.29
El 2002 la
mesa del
Parlament basc
va rebre el
Premi Mañé i
Flaquer. En el
discurs de
recollida del
premi Juan
María Atutxa va
recordar el
Numen.30
La revista
l’Avenç del
maig del 2004
va dedicar la
seva portada al
Numen. Dins
29 BOPC, n. 305, 03-06-2002. 30 http://www.parlamento.euskadi.net/pdfs_oharrak/358.pdf, consultat el 8-II-2016.
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre: La guerrilla urbana 18
s’hi podia llegir una entrevista a la seva germana
Cassandra.
El novembre de 2005 Carmen Romero i Eliseo
Sanabria publicaven un article sobre el Numen a la
revista Memòria Antifranquista del Baix Llobregat.
Des del 2008 la ciutat de Barcelona, al districte
d’Horta-Guinardó, té una plaça dedicada a la
memòria de Numen Mestre. El PP hi va votar en
contra.
El 2008 es va obrir un casal popular amb el nom
del Numen a Torredembarra impulsat per diferents
entitats i moviments socials.
La Cassandra va morir el 2012.
El febrer de 2013,
l’escriptora Margarida Aritzeta
va publicar El pou dels maquis.
Es tracta d’una novel·la basada
en una de les branques del cas
de la caiguda dels 80 que va
passar per una masia de Valls.
L’autora va publicar alhora el
relat de la seva recerca prèvia.
En aquest treball s’anomena al
Numen.
El 2014 es va constituir una cèl·lula del Partit
Comunista del Poble de Catalunya amb el nom del
Numen.
Cada any, el diumenge més proper al 17 de
febrer, Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra
Unida i Alternativa, PSUC Viu i membres de
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre: La guerrilla urbana 19
l’Associació Catalana d’Expresos Polítics participen
de l’homenatge a les víctimes del franquisme
coincidint amb l’aniversari de l’afusellament de
Numen i els seus companys. L’acte es va al Fossar
de la Pedrera del cementiri de Montjuic.